tag:blogger.com,1999:blog-22849624535732238502024-03-13T13:29:44.145-07:00Olot 1700 - El blog d'història d'en Miquel Puig i ReixachMiquelhttp://www.blogger.com/profile/14974256034511399071noreply@blogger.comBlogger98125tag:blogger.com,1999:blog-2284962453573223850.post-77861474634724457762020-05-31T04:37:00.002-07:002020-11-20T09:54:51.726-08:0099. Notícies d'una seixantena de retaules de la Garrotxa al segle XVIII<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-xrdHr-BIhJQ/XtDmw-W085I/AAAAAAAABkE/llvtaIv443cAcYA80Dcj2xqT-paRsG7nACLcBGAsYHQ/s1600/Dolors%2BBesal%25C3%25BA.jpg" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1193" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-xrdHr-BIhJQ/XtDmw-W085I/AAAAAAAABkE/llvtaIv443cAcYA80Dcj2xqT-paRsG7nACLcBGAsYHQ/s400/Dolors%2BBesal%25C3%25BA.jpg" width="297" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Retaule dels Dolors (Besalú). Foto: APEHOC, 1977, p. 158</i></td></tr>
</tbody></table>
Per a la major part dels mortals que habitaven el territori que ara en diem la Garrotxa (en el segle XVIII ells parlaven de la Muntanya) l’únic recer on l’art podia deixar-se anar i amarar l’esperit era a les esglésies. Els habitatges de la gent comuna solien ser austers, a tot estirar amb alguna estampa penjada a les parets, de paper, és clar, que eren més barates. Aquells als qui la vida –un eufemisme per no dir els negocis– els somreia, es podien permetre una imatge, un quadre pintat, un parament de la llar més acurat i algun detall de decoració, en general centrat en la cambra, on de mica en mica s’anà estenent la moda dels llits pintats, amb un capçal traçat a tall de cambril, amb la seva marededéu o sant i uns cortinatges i àngels pintats a banda i banda. Per tant, si en els domicilis l’art s’hi movia de forma apocada, a les esglésies hi podia relluir, desbordar i fer-se prendre de tothom.<br />
<br />
No vull pas menystenir la funció eminentment doctrinal que tenien les esglésies i la seva decoració, però tampoc no voldria que aquesta fes ombra a l’altra gran funció que tenien de socialització, i fins i tot de democratització, de l’art. En qualsevol lloc o poble, sortir de cases sòbries i entrar a l’església, en aquell casal de proporcions generoses, que no era de ningú perquè era de tothom (l’atorgament de la seva propietat als bisbats serà cosa de més endavant) i trobar-s'hi un retaule principal –més els secundaris– que sobrepassava els límits del fons del presbiteri, que s’alçava arrogant cap al cel carregat de columnes, de flors, d’angelets, d’històries sagrades i d’aquells sants als que tothom feia partícips de la glòria eterna tan ben expressada per l’escultor, més tot plegat il·luminat pel color i la lluentor dels pans d’or que hi havia aplicat el daurador, era deixar-se endur per les emocions que el gran art sap desvetllar i que ningú, ni tan sols el més ric del lloc, no es podia permetre de tenir a casa seva per al seu gaudi particular.<br />
<br />
Parlo de retaules, però a la Garrotxa va haver-hi, en el segle XVIII, un intent de decorar pictòricament els grans espais murals de determinada capella, que no voldria deixar en l’oblit. Rafel Bassols, un negociant olotí nascut el 1697, que tenia molts diners però no pas fills que els poguessin heretar, i que era una persona devota en extrem (en especial pel que feia al misteri del Santíssim Sagrament), en els seus primers testaments (1769) va preveure que la riquesa que havia acumulat en vida, en el moment ineludible d’haver-la de deixar, servís per a decorar íntegrament els murs, volta, cúpula i l’àmplia paret del creuer, de la nova capella del Santíssim que s’havia fet feia poc (1760-1763) a l’església de Sant Esteve, dins de l’ambiciós pla d’eixamplament de què era objecte. I no sols això, sinó que ell mateix va deixar establert els motius i la disposició que haurien de tenir les pintures murals. Hi havien d’anar els dotze apòstols mirant cap al sagrari, la Mare de Déu i la representació gràfica dels quinze misteris del rosari; a la cúpula la glòria celestial pintada “<i>ab la major vivesa, art e idea que se sàpia discórrer</i>”; en un lloc destacat hi havia d'anar la institució de l’Eucaristia durant el Sant Sopar; i encara quedava espai per a fer-hi representar la creació dels àngels i la caiguda dels dimonis, el pecat original “<i>com Eva habastà la fruita y después de tastada la llargà a Adam y com prenent·la Adam la menja, quedant luego despullat de la gràcia, quedant los dos nusos en carns, cobrint sa desnudés ab fulles de figuera y com los àngels los tragué del Paradís</i>”. També preveia un lloc on representar la beatífica mort del just i, en contrast, la tèrbola mort del pecador (“<i>ab lo rostro com a desesperat y que lo sacerdot que lo acisteix està molt melancòlich y trist y que lo dimoni com ab uns garfis de foch li arranca la ànima y la presenta a Llucifer, qui prenent·la ab tota sa fieresa la posa a las llamas y en altres torments</i>”). Tot això lligat, és clar, a una gran escena del Judici Final. Bassols deixà als seus marmessors triar si les pintures anirien sobre tela o sobre el guix de la paret, així com la selecció de l’artista que ho hauria de fer, que desitjava que fos el “<i>pintor més hàbil se puga, peraque, figurant·se ab lo art més viu y perfet, produhescan vers los comptemplants los efectes de profit que jo desitjo</i>”. Al final aquest projecte tan ambiciós va quedar en no res, Bassols no sempre va trobar el suport institucional que esperava i anà mudant les seves previsions testamentàries, mantenint sempre, això sí, una destinació pietosa al voltant de l’exaltació del sagrament eucarístic. Llàstima, perquè, d’haver-se executat aquest projecte, possiblement tinguéssim ara una obra pictòrica única, una mena de capella Sixtina en versió local. <br />
<br />
O potser no, tal volta no la tindríem, perquè la conservació de tot aquest patrimoni ha patit molt, moltíssim, fins al punt que, del copiós nombre de retaules barrocs que sabem que hi havia a la nostra comarca, de complets només se’n conserven dos (els del Roser i de sant Josep, a l’església de Sant Esteve d’Olot), un tercer ho és a mitges (el de sant Antoni, a la mateixa església) i a aquesta minsa llista només s’hi poden afegir algunes peces petites en masos de pagès que tenien oratori, i poca cosa més. La supressió de convents de 1835 i la desamortització deixà tocats els del Carme i dels Caputxins d’Olot (d’aquests darrers, fins i tot en desaparegué l'edifici del convent), i les posteriors guerres civils carlines –amb l’ús d’edificis religiosos per a finalitats militars– deixaren el panorama molt enrevessat. Especialment punyent en aquest camp fou el dolorós esgavellament de l’estiu de 1936, quan la majoria dels retaules de la Garrotxa van ser víctimes de mans brètoles i incendiàries. En aquet punt, no puc deixar de fer esment del Dr. Joaquim Danés i Torras, el qual, juntament amb un grup de ciutadans, s’arriscaren de valent per a salvar els mencionats retaules i altres valuosos i insubstituïbles elements del patrimoni comú. A tots ells el nostre coneixement.<br />
<br />
Recullo a continuació les notes que tinc aplegades sobre l’historial dels retaules de les esglésies de la comarca al llarg del segle XVIII. És un tema que, d’entrada, compta amb una bibliografia molt útil, en la que destaquen les aportacions d’una llarga llista de noms, començant per Josep M. de Solà-Morales i de Rosselló, i seguint pel mencionat Joaquim Danés i Torras, Carme Sala i Giralt, Xavier Solà i Colomer, Josep Murlà i Giralt, Ramon Llongarriu i Monsalvatje, Ramon Bonet i Paluzie, Joan Pagès i Pons, Lluís G. Constans, Basili de Rubí, Ramon Sala, Carles Dorico i Alujas, Ramon Ribera, Ramon Grabolosa, Gaspar Guardiola, Francesc Caula, Miquel Juanola, Maria Assumpció Arnau, Aurora Pérez i d’altres. L’altra gran part de les notícies són inèdites i han estat aportades per la documentació notarial (rica per a aquest propòsit), municipal i eclesiàstica de l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa. Com passa sempre en aquesta mena de reculls, es tracta d’un treball obert, que espero que es pugui anar engreixant amb d’altres aportacions –totes benvingudes– perquè la recerca documental mai no diu l’última paraula i això és bo. Hi ha esglésies importants dins de la comarca de les que no n'he pogut aplegar cap dada. <br />
<br />
D'alguns dels retaules destruïts el 1936 se’n disposa d’imatge fotogràfica, feta amb oportunitat abans que esclatés la guerra (sempre, és clar, en blanc i negre). Aquesta seria una altra feina de documentació que, per part meva, no he emprès. I a la inversa: hi ha retaules dels quals només es disposa de la imatge gràfica, però no pas de cap dada documental escrita. En aquest cas el recull no els comprèn, per no poder-ne donar-ne cap notícia que els relligués directament amb el segle XVIII. És el cas del retaule del Sant Crist i del retaule del Roser, ambdós de l’església parroquial de San Esteve d’en Bas, i del retaule del Roser de l’església parroquial de Sant Privat d’en Bas. En el recull les esglésies dels retaules estan ordenades pels seus antics municipis i, cas que en l’actualitat formin part d’un municipi més ampli en territori, aquest s’indica a continuació entre parèntesis. Acabo fent memòria que en aquest mateix bloc hi tinc publicat el “<i>Diccionari d’artistes relacionats amb la Garrotxa (I, <a href="http://www.miquelpuig.cat/2018/06/diccionari-dartistes-relacionats-amb.html" target="_blank">pintors</a>; II, <a href="http://www.miquelpuig.cat/2018/09/diccionari-dartistes-relacionats-amb.html" target="_blank">escultors</a>)</i>” que, com no podria ser altrament, guarda unitat amb aquest present escrit.<br />
<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>LA BARROCA (Sant Aniol de Finestres), església de Santa Maria d’Elena</b>. Datació: 1761. Autor: desconegut. Estat: no es conserva. <br />
Segons el testimoni de Francesc Monsalvatje (1908) el retaule d’aquesta església era d’estil barroc i tenia inscrita la data de 1761. <br />
<br />
<b>BATET DE LA SERRA (Olot), santuari de la Trinitat</b>. Datació: 1700 o al voltant. Autors: Esteve Tàpias i Feliu Barrera. Dauradura: data i autor desconeguts. Estat: perdut. <br />
El maig de 1700 es començà la col·locació del retaule a l’absis de l’església. Costà 18 dobles. Josep M. de Solà-Morales en féu aquesta descripció: “Xurrigueresc, tot ell daurat i policromat, amb columnes salomòniques carregades d’ornamentació fitària, tenia en el centre, en baix-relleu, el Pare i el Fill en figura humana, situats de costat en posició sedent, sostenint, respectivament, el món i el ceptre; i a sobre l’Esperit Sant en la forma simbòlica del colom; tal com correspon a la més corrent expressió iconogràfica renaixentista de la Trinitat”. Hi havia també les imatges de sant Ignasi i de sant Francesc i, per sobre d’elles, la de la Mare de Déu de l’Alegria. <br />
<br />
<b>BATET DE LA SERRA (Olot), oratori particular del Mas Solà</b>. Fet, possiblement, per Francesc Escarpaner, entre 1712 i 1714. Preservat en el seu lloc original. <br />
<br />
<b>BESALÚ, església de Sant Vicenç. Retaule de la Mare de Déu dels Dolors</b>. Datació: 1712 o al voltant. Autor: Vicenç Falcó i Conill. Dauradura: 1752, autor desconegut. Estat: destruït el 1936. <br />
El retaule va quedar assentat poc abans de la mort de l’autor, el 1712. Dos anys després es van pagar al fill i hereu Miquel Falcó 500 lliures pel retaule. Al centre hi havia una Mare de Déu dels Dolors, pintada sobre tela, que vingué feta de Barcelona. El retaule restà sense daurar fins el 1752; es desconeix a càrrec de qui anà. <br />
<br />
<b>BESALÚ, església de Sant Vicenç. Retaule de santa Llúcia</b>. Datació: 1738. Autors: Francesc Escarpanter i Andreu Escarpanter, pare i fill. Dauradura: any i autor desconeguts. Estat: no es conserva. <br />
El 17 de març de 1738 la confraria de Santa Llúcia de Besalú pactà amb Francesc Escarpanter i Andreu Escarpanter la fabricació d’un retaule per a la capella santa Llúcia. S’havia de fer “<i>segons lo tenor y garbo de la trassa que de dit retaula fahedor té feta y entregada a dits pabordres</i>”; s’hi havia d’utilitzar “<i>fusta de tey o abre blanch</i>” i havia de mesurar “<i>onze palms y mitg de ampla y de alsada vint y tres palms</i>”. Els dos escultors s’obligaren, al mateix temps, a fer dotze canelobres per al retaule i les sacres de l’altar. El preu va ser fixat en 18 dobles (una dobla equivalia a 5 lliures 12 sous de moneda barcelonina), que els serien pagats en tres terminis iguals (el primer en el moment del contracte, el segon per la Marededéu d’Agost i el tercer un cop acabat i assentat), en el benentès que el retaule havia de quedar enllestit a tot tardar en el mes de novembre. <br />
<br />
<b>BESALÚ, església de Sant Pere. Retaule de l’altar major</b>. Durant el mandat de l’abat Anselm Rubió (per tant, entre el 1761 i el 1780) es feren diverses millores en l’església del monestir, entre les quals hi hagué la confecció d’un nou retaule per a l’altar major i un altar dedicat a Sant Millà. <br />
<br />
<b>CASTELLFOLLIT DE LA ROCA, església de Sant Salvador. Retaule major</b>. Datació i autor: desconegut. Daurada: 1747-1751, autor desconegut. Estat: perdut. <br />
Segons el llibre de l’Obra d’aquesta església, “<i>en dit any 1747 se comensà a dorar lo retaula major de la iglésia, concertat en preu de tres centas lliuras</i>” sufragades per diversos particulars i amb diners de la pròpia Obra. No consta el daurador; la seva feina fou acabada el novembre de 1751, a vigílies de la festa major. <br />
<br />
<b>CASTELLFOLLIT DE LA ROCA, església de Sant Salvador. Retaule del sant Crist</b>. Deuria tractar-se d’un altar i retaule senzill, perquè costà de fer-lo 40 lliures. Es va daurar el 1766 pel preu de 76 lliures. <br />
<br />
<b>CASTELLFOLLIT DE LA ROCA, església de Sant Salvador. Retaule de sant Josep</b>. Construït el 1771, acollia també les imatges de santa Escolàstica i de sant Pere. Es va daurar el 1774 pel preu de 139 lliures, aportades en part per particulars i la resta a càrrec de l’Obra. <br />
<br />
<b>CASTELLFOLLIT DE LA ROCA, església de Sant Salvador. Retaule dels sants Joan Baptista i Joan Evangelista</b>. Construït el 1755, per un preu de 56 lliures barceloneses. <br />
<br />
<b>COGOLLS (les Planes d’Hostoles), església de Sant Cristòfol. Retaule major</b>. Daurat a l’entorn de 1747 per Ambròs Colobran. <br />
<br />
<b>MONTAGUT (Montagut i Oix), capella de Nostra Senyora del Cos. Retaule de sant Esteve i altres sants</b>. Datació: es desconeix si es va arribar a fer; en tot cas seria a partir de 1763. <br />
Esteve Cors, comerciant d’Olot, deixà manat en el seu testament (1763) una clàusula que obligava al seu hereu, “<i>per quant està fabricant·se la capella de N. S. del Cos de la Parròquia de Montagut, feta que sie dita capilla, segons lo que importarà un retaula nou fent de bulto en ell N. S. y St. Esteve, St. Barthomeu y St. March, posant·se dit St. Esteve sobre N.S., St. Barthomeu a un costat de ella, y St. March al altre costat, lo pague dit mon hereu baix escrit, no extenent·se dit cost a més de sis dobles, valents trenta tres lliuras dotze sous barcelonesos. Y si lo dit cost hauria de ser molt major, dega dit mon hereu en dos terços del cost de aquell contribuir</i>”. <br />
<br />
<b>OIX (Montagut i Oix), església de Santa Bàrbara de Pruneres</b>. Datació: 1757 o abans. Autor: Jaume Diví, d’Olot. Estat: perdut. No s’ha de confondre amb el retaule de Santa Bàrbara, atribuït al segle XVI, que actualment es conserva al Museu Parroquial d’Olot. <br />
El 1757 Jaume Diví féu rebut a Ramon Sans de Sala i Barutell, per valor de 150 lliures “<i>per lo preu y valor de un retaula per mi de ordre de dit señor Dn. Ramon Sans de Sala y de Barutell, inseguint la disposició testamentària del noble señor D. Joan Anton de Barutell, qº</i> [= difunt] <i>son cunyat en Barcelona populat, fet en la iglésia de Santa Bàrbara</i>”. Desconec a quin altar havia d’anar i a qui estava dedicat. <br />
<br />
<b>OLOT, església de Sant Esteve. Retaule de l’altar major</b>. Datació: 1787-1798. Autoria: traça de Joan Carles Panyó, execució pel fuster olotí Joan Llor i Benet, amb intervenció de l’escultor Patrici Negre. Estat: desconegut, possiblement es perdés durant el mateix segle XVIII o restés inacabat. <br />
Antecedents: l’església de Sant Esteve d’Olot disposava d’un retaule major de l’escultor Domènec Casimira, fet el 1618. L’any 1707 els Obrers de Sant Esteve convingueren amb l’escultor Pau Costa fer-hi un sagrari nou, “<i>de fusta de alba o tey, en lo altar major de dita isglésia parrochial segons la disposició de un modello que ha ensenyat a dits obrers</i>”, pel preu de 150 lliures barceloneses. A partir dels anys quaranta del segle XVIII l’església va ser objecte d’una ampliació integral, que donà com a resultat el temple tal com ara és, inaugurat el 1763. En el marc d'aquestes obres, el 1761 el retaule major va ser desmuntat i poc després assentat "<i>en lo presbiteri nou</i>", totes dues coses a càrrec de Jaume Diví. El 1763 se suscità una polèmica entre la Comunitat de Preveres i l’enginyer Blai de Trinxeria, director de les obres, sobre com s’havia de distribuir el presbiteri i el lloc on havien d’anar el retaule i el cor de la Comunitat. Semblaria, per tant, que de moment es tornà a instal·lar-hi el retaule antic. Però hi havia massa església per a un retaule pensat per a un presbiteri més petit, i en els anys vuitanta es pensà a fer un retaule nou que s’adigués amb les proporcions noves ampliades. La traça del nou retaule fou dissenyat per Joan Carles Panyó, a qui el 19 d’abril de 1787 se li pagaren 25 lliures “<i>per la formació de la nova planta de altar, y monument junt</i>” i onze dies després, 6 altres lliures “<i>per la entera satisfacció de la formació de dita planta</i>”. La realització del nou retaule s’encomanà al fuster Joan Llor i a l’escultor Patrici Negre, que posaren mans a la feina, com ho acrediten els diversos rebuts signats per Llor i Negre, els quals no ofereixen dubtes que es tractava d’un nou retaule major dedicat a sant Esteve, com diu, per exemple, aquest rebut de la fusta per valor de 30 lliures, “<i>per la compra de las 8 canas de fusta de pollancre que me ha comprat per fer lo altar de St. Esteve</i>” i d’altra fusta comprada un temps abans. O la compra de claus “<i>que se an entregat per al retaula de St. Esteva de la presén vila de Olot</i>”. Però sembla que la nova obra no acabà d’agradar a algunes instàncies locals, començant per l’ajuntament, i s’hi va mantenir el retaule antic. Desconec què se’n va fer del nou i potser inacabat retaule, que sempre ha quedat en els llimbs de la història local. L’altar actual data, en el seu acabament, de 1831, i l’antic retaule del segle XVII va ser venut a l’església de Rupit el 1830, on, amb alguna modificació, encara compleix la seva funció religiosa. <br />
<br />
<b>OLOT, església de Sant Esteve. Retaule de Sant Josep</b>. Datació: 1707-1728. Autoria: Josep Cortada (1707-1709), Joan Alsina (1709-1710), Pau Costa (1726) i Francesc de Borge i Francesc Escarpanter (1727-1728). Dauradura: al voltant de 1774, pintor desconegut. Estat: preservat en la seva capella de l’església de Sant Esteve d’Olot. <br />
Era el retaule propi de la Confraria de Sant Josep, que agrupava no només els fusters, sinó també els altres oficis que hi tenien relació, com ara els escultors, pintors, pinters, etc. Va sofrir diverses vicissituds que n’allargaren la seva construcció durant vint anys i escaig. Acordada la seva construcció per la Confraria el març de 1707, al mes següent se’n signà el contracte amb l’escultor Josep Cortada, que es comprometé a seguir la traça que ell mateix havia dissenyat, del que en resultava un retaule de cinc carrers, enmig de les quals hi aniria la figura de sant Josep en un tron sostingut per tres àngels nens, amb el Nen Jesús a un costat i la Mare de Déu a l’altre. També hi havien d’anar les figures de santa Teresa, santa Anna i sant Joaquim, amb la història de les tristeses i els goigs de sant Josep. Cortada cobraria pel retaule 950 lliures i la fusta li proporcionaria la Confraria. Uns testimonis posteriors feren avinent que en el mateix any del contracte, Cortada ja hi estava treballant i que, un cop solucionades amb els pabordes "<i>las controvèrcias que tenian ab lo dit Cortada", </i>els de la Confraria expressaren "<i>que estaven contents i satisfets del treball per dit Cortada fet en dit retaula</i>" i que convingueren amb ell, "<i>que continuàs aquell a fi de que ab brevedat se pogués assentar la primera andana en dit retaula y que no faltarian diners per·a pagar·lo</i>"- Però quan el retaule començava a prendre forma, el 1709 Cortada s’anà a viure a Barcelona i traslladà a l’escultor Joan Alsina l’encàrrec de fer el retaule, mitjançant un conveni entre ambdós que se signà el desembre d’aquell any. El canvi irrità la Confraria de Sant Josep perquè no se li havia consultat; a més, ara es veu que ja no eren tan complaents amb el treball fet, perquè passaren a opinar que “<i>lo dit Cortada no haja observat ningun dels pactes</i>” del contracte inicial ni respectat les “<i>reglas del art</i>” i per tant es negaren a acceptar que Alsina seguís en la seva construcció. A partir d’aquí s’obre un llarg parèntesi sense notícies del retaule, fins a deu anys més tard, quan el 1720 Cortada reclama a la Confraria de Sant Josep el pagament de la feina que havia fet en el temps de l’inici del retaule. Les dissensions entre l’escultor i la Confraria es tancaren el 1723 amb el pagament a Cortada de 109 lliures i 16 sous de moneda barcelonesa. El juny de 1726 s’establí un nou conveni, ara amb Pau Costa, perquè fos ell qui acabés el retaule, però la seva mort obligà, un cop més, a canviar de plans. A l’abril de 1727 se n’encarregà l’acabament als escultors Francesc de Borge i Francesc Escarpanter, prèvia requesta a tots els confrares perquè fessin una aportació econòmica que permetés de costejar-ho. A l’any següent, els pagaments fets als dos escultors per part de la Confraria, donen a entendre que, per fi, el retaule restava enllestit. Pel que fa a la dauradura, únicament puc dir que s’hi estava treballant el 1774 per un pintor desconegut. En aquell any Manuel Basil, daurador d’Olot, per encàrrec de la Confraria de Sant Josep passà a “<i>examinar y visurar la obra del oficial que està dorant lo retaule o altar de dit sant</i>” i la seva conclusió fou que “<i>la obra de dit oficial no és en ninguna part perfecta, ni segons reglas de dorador obrada, sí clarament prevista ser falsa y mal aparellada, per quals rahons de sciència y experiència no és permanent, ni duradera, ni decent, ni menos proporcionada y corresponent a la escoltura de dit altar</i>”. I, per tant, recomanava que no es pagués res al pintor perquè “<i>de precís y necessari deu de nou tornar·se obrar</i>”. Modernament ha estat restaurat el 2012.<br />
<br />
<b>OLOT, església de Sant Esteve. Retaule de la Mare de Déu del Roser</b>. Datació: 1704-1707. Autoria: escultura de Pau Costa; dauradura dels germans Antoni i Joaquim Soler i Colobran (1721 o després). Estat: preservat a la seva capella de l’església parroquial. <br />
A Olot la Confraria de la Mare de Déu del Roser s’hi havia fundat el 1550. Tenia una capella a l’església parroquial d’Olot, la qual a finals del segle XVII va ser refeta tota de nou, donant-li més capacitat. En conseqüència, es proposaren de fer també un nou retaule. El setembre de 1703 es van elegir sis persones (tres per part de la Confraria i altres tres per la banda de l’ajuntament) per a tractar la qüestió, amb la notícia que “<i>vindrà un escultor aportant modello del dit retaula fahedor</i>”. Uns mesos després, al gener de 1704, se signà el contracte amb Pau Costa, el qual es comprometé a tenir-lo acabat en el termini de tres anys, d’acord amb el model que ell mateix havia fet. Pel mateix contracte, la Confraria s’obligà a pagar-li 2.000 lliures barceloneses, en diversos terminis de 400 lliures cada un, a més de la fusta i casa franca a Olot per a ell i la seva família mentre hi treballés. Com que l’ajuntament tenia la Confraria sota la seva protecció, es comprometé a aportar-hi cada any, de diners de la Pia Almoina, 100 lliures anuals, que s’anaren pagant com a mínim fins a 1708. El retaule quedà enllestit dintre dels tres anys previstos, el 1707, però Pau Costa no acabà de cobrar el seu treball fins el 1714. El febrer de 1719 la Confraria convingué amb els germans Antoni i Joaquim Soler i Colobran la dauradura del nou retaule, si bé el també daurador Francesc Basil intentà de quedar-se ell l’encàrrec. La darrera notícia de la dauradura és el pagament, el 1724, de 228 lliures a Antoni Soler i Colobran per les feines fetes entre els anys 1722-1724. Un document de l’any següent testimonia que el retaule del Roser “<i>resta totalment dorat y primorosament perficionat</i>”. El 1754 el retaule fou desmuntat, netejat i reinstal·lat per Jaume Diví, i novament el 1761, amb motiu de la gran ampliació de què fou objecte el temple parroquial de Sant Esteve. El retaule fou també netejat en els anys 1895 i 1913. Durant la Guerra de 1936-1939 fou desmuntat i guardat a les dependències de l’edifici Hospici. En la postguerra hi hagué la idea de recol·locar-lo en la capella de la Immaculada, però no prosperà i el maig de 1943 es tornà a ubicar en la seva capella. Modernament ha estat objecte de neteja i restauració en els anys 1986 i 1998. <br />
<br />
<b>OLOT, església de Sant Esteve. Retaule de les Ànimes</b>. Datació: al voltant dels anys 1770-1772; dauradura: 1787. Autor: escultura de Francisco de Vogue i dauradura de Francesc Basil i Riera. Estat: destruït el 1936. <br />
El retaule es féu gràcies a les aportacions de diversos benefactors, en especial de Miquel de Vidueyros (olotí d’adopció) el qual, segons el dietari de la Comunitat de Preveres cuità “<i>de recollir la fusta, de recollir lo diner, y finalment de pagar al mestre</i>”, amb una anotació important: “<i>havent ell també ideat la obra</i>”. Sembla que no hi hagué massa consens a l’hora d’emprendre aquesta obra, perquè la mateixa font ens diu que “<i>los administradors de las Ànimas no volgueren miscuir·se en cosa de esta empresa, per causa de diferents motius molt posats en rahó</i>”. El gener de 1772 s’hi col·locaren les imatges de sant Rafel i de sant Ramon Nonat, compreses en el contracte del retaule signat amb Francisco de Vogue. També s’hi contemplava una imatge de la Mare de Déu de la Mercè. En la missió parroquial feta a Olot el 1776, s’exhortà els fidels a contribuir econòmicament a la dauradura del retaule. Aquesta s’encomanà el 27 de març de 1787 a Francesc Basil i Riera per un import de 375 lliures barceloneses, amb l’obligació de “<i>ésser treballada ab or, a excepció de la encarnadura; que sobre lo or s·i degan treballar las flamas, núbols, ninxo de Nostra Señora de la Mercè, que haurà de ésser de relleu, y son cortinatge, havent-se de figurar en est, un tisso rich, que aparega y resàltia bé</i>”. És del Dr. Joaquim Danés aquesta succinta descripció: ”era un plafó amb alts relleus representant ànimes del Purgatori enmig de flames, degudament emmarcat als costats amb columnes salomòniques”. <br />
<br />
<b>OLOT, església de Sant Esteve. Retaule de Sant Antoni Abat i Sant Antoni de Pàdua</b>. Datació: 1721. Autor: Francesc Escarpanter, amb la col·laboració de Salvador Espasa. Estat: preservat en gran part. Dauradura acabada el 1727, autor Jaume Basil. <br />
El juny de 1721 un grup de devots pactaren l’obra del retaule amb l’escultor Francesc Escarpanter, amb el compromís d’acabar-lo abans d’un any. El preu es convingué en 30 dobles d’or. Sembla que n’existien dues traces, ja que en el contracte s’especifica que s’havia de seguir la de la dreta i no pas la de l’esquerra. De la dauradura se n’encarregà Jaume Basil, que l’acabà el 1727 (és una de les dues dates que figuren inscrites en la part superior del retaule). El 1761, un cop ampliada l’església de Sant Esteve, la confraria el féu completar amb uns afegits laterals i una nova mesa per a l’altar. Durant la Guerra Civil va ser desmuntat i en part guardat a les golfes. El 1971 se’n recuperaren les peces que s’havien salvat i es tornà a col·locar en la seva capella (l’any d’aquesta restitució és l’altra data que també hi figura). <br />
<br />
<b>OLOT, església de Sant Esteve. Altar de sant Marc (vell) i dels sants Crispí i Crispinià</b>. El 1777 els sabaters i corretgers es van separar del gremi de Sant Marc, al que fins llavors havien estat inscrits en unió amb als blanquers. A partir d’aquesta separació els sabaters i corretgers adoptaren com a patrons seus els sants Crispí i Crispinià. La separació havia anat precedida d’una gran controvèrsia. L’ajuntament d’Olot n’era contrari i volia que uns i altres es mantinguessin units sota una única confraria, però no en pogué evitar la separació. Vingué llavors el problema de la capella, altar i retaule de sant Marc que hi havia a l’església de Sant Esteve, ja que uns i altres el pretenien com a propi. Al final la Reial Audiència acceptà la proposta que feien els blanquers, de cedir el retaule de sant Marc als sabaters i corretgers, a condició que se l’enduguessin a un altre lloc de l’església, quedant-se els blanquers la capella, on hi farien fer un nou retaule dedicat a Sant Marc. A tenor del decret, “<i>se ceda a los zapateros el actual altar de san Marcos</i> (...)<i> y beneficiándose los zapateros del altar viejo, puedan y deverán formar nuevas las imágenes de sus patronos san Crispín y san Crispiniano, y se les señalará el altar de las Almas, que está colateral e inmediato al mismo presbiterio por la parte de la epístola</i>”, d’on es traurien les imatges que hi havia de sant Ramon i de sant Rafel, les quals haurien de ser recol·locades en el nou retaule dels blanquers. No cessaren, però, les discussions entre uns i altres, com ho demostra el fet que, el 1779, “<i>trobant·se ja desfet lo altar de sant March que estava erigit en dit temple</i>”, els sabaters i corretgers pretengueren recuperar la capella, o sia que “<i>dit altar o retaule se retornàs en lo puesto en que estava</i>”. No consta que ho obtinguessin. <br />
<br />
<b>OLOT, església de Sant Esteve. Altar de sant Marc (nou)</b>. Datació: entre 1777 i 1780. Autor desconegut. <br />
Els tractes fets el 1777 sobre el retaule de Sant Marc que hi havia a l’església de Sant Esteve, a rel de la separació entre blanquers i sabaters, van establir que l’altar vell dedicat a sant Marc passés a mans dels sabaters, però en un altre lloc de l’església, restant la capella on havia estat fins llavors a disposició dels curtidors, que s’obligaven a fer-hi un nou altar. Aquest lloc, segons explicita el decret de la Reial Audiència, era “<i>el inmediato al presbiterio por la parte del evangelio</i>”. A l’abril de 1780 el nou altar era ja un fet, perquè els blanquers, en un escrit a l’ajuntament, parlen del nou altar de sant Marc, “<i>nuevamente a sus expensas construhido</i>”. <br />
<br />
<b>OLOT, església de Sant Esteve, altar de Nostra Senyora del Puig de França</b>. Aquesta advocació mariana prové d’una imatge venerada a l’església parroquial de Sant Martí d’Ogassa, al Ripollès, originada, segons diu la tradició, per uns peregrins francesos. Ignoro les circumstàncies que estengueren a Olot la seva devoció i que propiciaren la dedicació d’un altar en el temple parroquial. El 1708 la confraria de Santa Llúcia tragué les imatges de la seva patrona i de sant Homebó, que tenia ubicades a l’altar de sant Marc i les traslladà “<i>en l’altar de Ntra. Sra. del Puig de França de dita església</i>”. Vegeu les notes sobre el retaule de santa Llúcia. <br />
<br />
<b>OLOT, església de Sant Esteve. Retaule de santa Llúcia</b>. La confraria d’aquesta santa la formaven els mestres sastres i calceters. A començament del segle XVIII la confraria compartia altar amb la de sant Marc, on hi tenien les imatges de Santa Llúcia i de Sant Homebó (o Omobono, un sant de Cremona, patró dels sastres). El 1708 es concedí llicència “<i>perquè la confraria de Santa Llúcia tregui les figures de santa Llúcia i de sant Homebó que dita confraria té en l’altar de Sant Marc</i>” i les traslladés “<i>en l’altar de Nostra Senyora del Puig de França de dita església</i>”. D’aquesta manera la de Santa Llúcia quedava sola en aquest altar “<i>i això seria lustre per a ella i evitació de molèsties per haver-hi dues confraries unides en un mateix altar</i>”. La proposta fou acceptada i la Confraria nomenà els que se n’ocuparien “<i>perquè puguin acomodar lo retaula y collocar las ditas imatges de santa Llúcia i sant Homebó en ell</i>”. L’octubre de 1733, considerant els pabordes i siseners “<i>com lo retaula de dit altar que serveix per son adorno té molta necessitat de fer·se de nou per estar casi indesent, també en part perillós de càurer</i>” acordaren “<i>que dit retaula de son altar se fasse y construesca de nou ab escultura y major descència y que estiga suficient conforme estan la major part dels demés retaulas de dita isglésia parroquial de esta vila ahont aquell està situat</i>”. També resolgueren que els pabordes i alguns dels siseners, “<i>vehessen de consertar·lo ab algun escultor ab qui·s pugan ajustar que lo fabriqui conforme dega estar</i>”. No disposo de més dades sobre si acabà fent-se i, si fou així, quin en fou el seu escultor. <br />
<br />
<b>OLOT, església de sant Esteve. Retaule de sant Francesc d’Assis</b>. A finals del segle XVII el Terç Orde de sant Francesc es traslladà a la nova capella construïda en el convent dels Caputxins, però l’altar que hi havia a l’església de Sant Esteve se seguí mantenint, ara confiat a una confraria dedicada al sant. El 1727 s’hi féu un nou retaule, d’autor desconegut, pagat en part per Rafel Bassols, ric negociant i fabricant de cardes d’Olot, tal i com es desprèn d’un passatge del seu testament de 1757, en el qual fa esment d’aquest retaule i hi diu que ell “<i>cooperí y ajudí en fer·lo y dorar·lo en lo any mil set cents vint y set en que me trobava paborde de la sua confraria</i>”. El 1761 s’autoritzà la col·locació en els laterals de l’altar de sant Francesc de les imatges de Sant Cosme i Sant Damià, amb la Mare de Déu de Montserrat. El retaule va ser engrandit el 1763, i deu anys més tard els pabordes adquiriren el retaule de Sant Joan als Obrers de l’església de Sant Esteve, “<i>per a compondre ab mellor decència lo retaule de sant Francesch</i>”. Va desaparèixer el 1873 en el marc de la tercera Guerra Carlina, durant la qual el temple s’utilitzà com a edifici militar.<br />
<br />
<b>OLOT, església de Sant Esteve. Retaule de sant Joan</b>. El 1761 es varen unir les confraries de Sant Esteve (que agrupava els paraires) i de Sant Joan (la dels mitgers de llana). Això comportà la utilització d’un únic altar, el de Sant Esteve, al que s’incorporà la imatge de Sant Joan “<i>colleteral a la dreta de Sant Esteve</i>”. El 1773 els obrers de Sant Esteve vengueren les restes d’aquest retaule als pabordes de la Confraria de Sant Francesc de la mateixa església, que les volien aprofitar per a completar i millorar el retaule del seu patró. <br />
<br />
<b>OLOT, església de Sant Esteve. Retaule de sant Franc</b>. El 1756 Rafel Bassols féu un primer testament (després en vindrien d’altres) en el que, atès que no tenia fills, deixava els seus béns a la Confraria del Santíssim Sagrament del temple de Sant Esteve, per a l’ornamentació de la denominada “capella fonda”, on havia d’anar el Santíssim, en construcció dins de la gran obra d’ampliació del temple. Entre altres obligacions, establia la de fer-hi una capella dedicada al seu patró sant Rafael, i que, en simetria amb aquesta, s’hi tornés a col·locar “<i>el retaule de sant Franch</i>”, possiblement retirat per les obres. En els seus successius testaments aquesta previsió deixà de constar-hi. <br />
<br />
<b>OLOT, església de Santa Maria del Tura. Retaule de l’altar major</b>. Datació: 1790 i després. Autoria: disseny de Joan Carles Panyó i execució d’Ildefons Diví. Estat: destruït el 1936, amb posterioritat es reconstruí seguint el model original. <br />
L’església de la Mare de Déu del Tura va ser ampliada entre 1736 i 1748. Fins llavors la presidia el retaule que el 1633 s’havia contractat amb l’escultor Domènec Casimira. Amb el nou temple, aquest retaule hi fou encabit, amb algunes modificacions. El 1753 l’altar d’aquest retaule va ser posat com a model per al retaule de Sant Joan les Fonts, en el contracte del qual s’indicà que s’hi hauria de fer “<i>la mesa a thenor de la que se troba en lo altar major de la iglésia de Nre. Sra. de Altura de la present vila de Olot</i>”. El març de 1790 els Obrers van contractar l’escultor Ildefons Diví perquè construís el nou retaule que havia dissenyat Joan Carles Panyó, director de l’Escola de Dibuix de la vila, la qual planta, segons aquest contracte, “<i>consta de dos ordres de arquitectura, so és coríntio y compost</i>”. Diví l’havia de fer “<i>en lo modo y forma ordenà Jacobo Viñolas en sa arquitectura, entallant totas las motlluras, etc., exceptuant·se la actual mesa, que deurà empero unir degudament ab las gradas y retaula fahedor</i>”, amb “<i>fusta de albre blanch o tell seca y de bona lluna</i>”. El retaule hauria d’estar llest el primer dia de setembre de 1791. El preu s’acorda en 1.200 lliures de moneda barcelonesa, que li serien lliurades en tres pagues iguals. <br />
<br />
<b>OLOT, església de Santa Maria del Tura. Retaule dels sants Fortunat i Justina</b>. Datació: al voltant de 1725. Autoria: desconeguda. <br />
El 1725 l’ajuntament féu una aportació de 40 lliures als Obrers de l’església del Tura per a millorar l’estat en què es guardaven les relíquies dels sants Fortunat i Justina i concretament, "<i>en adjutori de cost del retaula fan fer dits Obrers per posar las relíquias dels gloriosos sants màrtirs St. Fortunato y Sta. Justina</i>”. <br />
<br />
<b>OLOT, església del convent del Carme. Altar de la capella del Terç Orde</b>. Datació: 1785 o abans. Autor: desconegut. La capella del Terç Orde del Carme havia estat inaugurada el 1733 i entre 1766 i 1768 s’hi havia fet obres. El 1785 s’hi instal·là un nou retaule (i el que hi havia fou col·locat a l’entrada). <br />
<br />
<b>OLOT, església del convent del Carme. Altar de la confraria de Sant Franc</b>. Datació: 1732 o abans. Autoria: Francesc Escarpanter (escultura), Jaume Basil (dauradura). Estat: destruït el 1936, si bé es pogué preservar una imatge de sant Franc i la taula amb l’enterrament del sant. <br />
El contracte entre la Germandat de Sant Franc i l’escultor Francesc Escarpanter es va fer el 1713, però no fou fins a finals de 1732 que va ser beneït per la comunitat carmelitana, cosa que potser ens indicaria que no quedà conclòs fins a aquesta data. El 1749 la mateixa germandat contractà Jaume Basil, pintor i daurador que vivia a Girona, perquè en fes la daurada (juntament amb el retaule que hi havia a la capella de la Santa Creu). El preu de l’encàrrec es pactà en 550 lliures de moneda barcelonesa, amb l’obligació per part del daurador de fer-ho “<i>de bon or</i>”, les figures “<i>totas doradas y entissadas amb la circumstància corresponent a cada una, bronsejant·las en las parts necessàrias sobre lo or, encarnar las figuras com són caps, mans, serafins y altres</i>”. El retaule fou objecte de restauració el 1927.<br />
<br />
<b>OLOT, església del convent del Carme. Retaule de sant Francesc d’Assis</b>. Segons el testimoni de Gaietà Barraquer, que havia visitat l’església del Carme en el pas entre el segles XIX i XX, “los retablos laterales proceden igualmente de tiempos modernos, o sea de los dos últimos siglos” i en destacà el retaule de Sant Francesc d’Assis, “que consiste en nueve compartimientos separados por cornisas y columnitas, los cuales compartimientos contienen figuritas en relieve, de valor artístico”. <br />
<br />
<b>OLOT, església del convent del Carme. Retaule de l’Assumpció de Maria</b>. Datació: al voltant de 1780. Autor: desconegut. Segons el llibre de la confraria d’aquesta advocació mariana, el blanquer Anton Marcer havia fet fer “<i>lo altar y retaula al costat del de la Sanch en lo any 1780 poch més o menos</i>”. <br />
<br />
<b>OLOT, convent dels Caputxins. Capella del Terç Orde</b>. La capella s’havia construït el 1696 i era a tocar de la placeta i porxo de l’església del convent. En una de les nits del desembre de 1763 s’hi declarà un incendi que cremà una bona part del retaule i altres coses de l’altar. En efecte, segons un text que sembla extret de la crònica del Terç Orde d’Olot, un matí es trobaren “<i>que la nit anterior s’havia cremat el retaule i destruïda molta part de la iglésia de la Tercera Regla</i>”. La capella s’engrandí el 1781. La nota de la seva inauguració, el 25 d’agost del mateix any, indica que en aquell dia “<i>se digué missa en un altar fabricat de nou a la obra nova</i>”.<br />
<br />
<b>OLOT, capella de sant Roc</b>. Datació: cap a 1699 o abans. Autor: Josep Cortada. Estat: destruït. No tinc clar si aquest és el retaule que cremà el 1936, ja que hi ha notícia d’un altre possible retaule a finals del segle XVIII. Per altra banda, la capella fou objecte d’una reconstrucció integral a finals del segle XIX. <br />
En una carta dels pabordes de la capella, dirigida a l’ajuntament d’Olot el març de 1702, recordaven com “<i>fa cosa de quatra anys que (preseint lo beneplàcit dels cònsuls y Consell de la present universitat) donaren a fabricar a Joseph Cortada, escultor de la present Vila, un retaula per dita capella, prometent donar y pagar al dit Joseph Cortada per la fàbrica y costrucció de dit retaula, vint doblas de or; lo qual retaula aja tres anys se troba fet y parat en dita capella</i>”. En aquells moments encara devien a Cortada quatre dobles d’or. Els pabordes demanaven que, per ésser l’ajuntament patró de la capella, fos aquest qui es fes càrrec del deute. Consten el pagaments per part de l’ajuntament de dues lliures d’or el setembre de 1703, altres dues l’octubre del mateix any i d’una dobla i mitja el febrer de 1704, “<i>amb tal que ab tal que lo escultor ab dita doble y mitja se done del tot pagat</i>”. Segons Joan Pagès, a finals del segle XVIII s’hi hauria fet un retaule nou, del qual, però, no n’aporta cap dada, llevat d’associar-lo als seus records d’infantesa: “recordem que l’altar major era barroc daurat i el presidien les imatges de la Verge del Remei i de Sant Roc, flanquejat per sengles escuts d’Olot en un i altre costat. Ens imaginem que el susdit altar barroc era el que fou construït a les acaballes del segle XVIII”. <br />
<br />
<b>OLOT, capella dels Dolors (avui dia inexistent). Retaule de la Mare de Déu dels Dolors</b>. Datació: 1723. Autor: Pere Costa. Estat: destruït el 1936. <br />
El contracte entre la Congregació dels Dolors d’Olot i l’escultor fou fet el febrer de 1723. S’hi estipulava que el retaule seria obrat a Barcelona, on residia Pere Costa, seguint una traça que era en poder de la Congregació i que el retaule seria dut a Olot un cop estigués acabat, amb l’obligació de venir-hi també Pere Costa per a fer-ne l’assentament. Per la seva feina, Costa rebria 400 lliures en quatre terminis de 100 lliures cada un (que li serien lliurats el primer el dia de Pasqua de Resurrecció, el segon un cop fet el pedestal i el sagrari, el tercer quan el retaule quedés assentat a la capella, i el darrer a l’inici de la quaresma de l’any següent). La Congregació, però, s’endarrerí en els seus pagaments, tot i que algun devot procurà recordar-se d’aquest retaule en el moment de les seves disposicions testamentàries (mossèn Sebastià Ferrussola li llegà 25 lliures). El maig de 1726 Pere Costa signà el darrer dels pagaments, per valor de 100 lliures de les 400 que li havien estat promeses. El 1726 la Congregació aprovà que el retaule fos daurat i jaspiat, però no consta el daurador a qui se li féu l’encàrrec ni quan s’executà. <br />
<br />
<b>OLOT, capella de sant Rafael</b>. Datació: abans de 1716. Autors: Salvador Espasa i Francesc Escarpanter. Estat: perdut. <br />
El retaule fou degut al llegat de Lucrècia Tamarit, que en el seu testament disposà que dels seus béns es pagués la reconstrucció que s’estava fent de la capella “<i>y que sie fet i posats un retaula ab las imatges de sant Rafel y dels sants Antoni Abat i Pau Apòstol</i>”. La donant morí el 1706. Deu anys més tard els escultors Espasa i Escarpanter signaren haver rebut dels marmessors 70 lliures “<i>per la construcció del retaula de sant Rafel, posat de nou en la pròpria capella de dit sant Rafel</i>”. Tot i que el 1860 la capella encara és esmentada en el llibre d’Esteve Paluzie sobre la història d’Olot, a finals d’aquell segle era inexistent i la família Batlló es proposà de bastir-la de nou, essent la capella que encara es conserva, tot i haver perdut la seva funcionalitat religiosa. No sé dir, per tant, quan va ser que es perdé el retaule de començaments del segle XVIII. <br />
<br />
<b>OLOT, capella de la Santa Creu (inexistent)</b>. El 1749 els singulars de la Germandat de Sant Franc, de l’església del Carme, contractaren el daurador Jaume Basil per a daurar el retaule del sant patró de la germandat que tenien al Carme, i el retaule que hi havia en la capella de la Santa Creu, per un preu, entre els dos, de 500 lliures. <br />
<br />
<b>OLOT, capella de Ntra. Sra. del Roser (inexistent)</b>. Estava situada al capdamunt del Firal, en el que ara és el Puig del Roser, llavors dit Puig d’en Despujol. Pertanyia a la família Vayreda. El 1757 Joan Vayreda Figuerola pagà al fuster Josep Llor 33 jornals de mestre, per obres del seu ofici efectuades en la dita capella “<i>per amenasar ruïna y ampliar·la per ser antes molt xica</i>”. Entre aquestes feines, “<i>fer la mesa del altar</i>” i “<i>assentar lo retaula</i>”. <br />
<br />
<b>OLOT, oratori particular del mas Reixach (can Vayreda)</b>. Un inventari notarial dels béns del mas, elaborat el 1781, registra, a la capella o oratori particular que hi havia dins de la casa, “<i>una mesa ab un retaula de dos gradas, quatre candeleros, dos imatges de fusta, un faristol y sacras, tot de fusta sens dorar, ab una imatge de nostre senyora del Tura, ab la guarnició dorada</i>”. <br />
<br />
<b>LA PINYA (la Vall d’en Bas), església parroquial de Santa Maria. Altar major</b>. Datació: abans de1766. Autoria: escultor desconegut; dauradors Manuel Basil i Francesc Basil i Riera. <br />
En una publicació de començament del segle passat hi trobem aquesta indicació: “L’altar major actual, construït en l’any 1766, substituí a altre”. No obstant això, les dades arxivístiques parlen que fou entre els anys 1764 i 1769 quan es recolliren donatius per a pagar la dauradura del retaule major de la Pinya, encarregada als pintors olotins Manuel Basil i Francesc Basil i Riera, segons indiquen els rebuts signats per aquests en els mateixos anys. <br />
<br />
<b>LA PINYA (la Vall d’en Bas), Sant Joan dels Balbs. Altar del Roser</b>. Datació: últims del segle XVIII. Autor: desconegut. <br />
<br />
<b>LES PLANES D’HOSTOLES, església de Sant Cristòfol. Retaule major</b>. Datació: 1722. Autoria: desconeguda. Estat: destruït el 1936. <br />
El bisbat va atorgar llicència per a la construcció del retaule l’agost de 1722 i en aquell mateix any els Obrers cercaren la manera de finançar-lo. En cap nota documental no apareix el nom de l’escultor, però l’estudiós Xavier Solà apunta que podria atribuir-se a l’escultor Francesc Escarpanter, el qual el 1722 vivia a les Planes amb la seva família, i també hi assenyala la influència de Pau Costa, que a primers de la dècada dels vint estava treballant en el retaule de Sant Esteve d’en Bas. En resultà un retaule que cobria tot l’absis de l’església, d’uns 8 o 10 metres d’alçada, format per una predel·la, dos pisos i àtic, repartits en tres carrers i quatre intercolumnes. Al centre del primer pis hi havia la imatge de Sant Cristòfol, i al mig del segon la de Sant Jaume. Com solia passar, de moment el nou retaule quedà sense daurar. El 1736, durant una visita pastoral, el bisbe de Girona instà a emprendre-ho, però no hi ha constància que es fes així fins a 1746, en una nova visita pastoral. L’autor de la dauradura resta també en l’anonimat, si bé se suggereix el nom d’Ambròs Colobran. <br />
<br />
<b>LES PLANES D’HOSTOLES, Santa Maria de les Encies</b>. Datació: 1756. Autor: desconegut. L’historiador banyolí Lluís G. Constans, quan parla de la imatge d’aquesta marededéu, comenta: “presidia el retaule de l’altar major, construït en 1756 i que amb el cambril donava a l’església categoria de santuari”. <br />
<br />
<b>LES PRESES, capella de Sant Miquel del Corb</b>. El 1726 el bisbat donà llicència de postular per a fer un retaule destinat a aquesta ermita. <br />
<br />
<b>PUIGPARDINES (la Vall d’en Bas), església de Santa Maria. Altar major</b>. En la visita pastoral que hi féu el 1738 el bisbe de Girona, Baltasar Bastero, manà que es fes sagristia nova “<i>y que després de feta retírian lo retaula major tan endintra com se puga envers lo puesto de què ara se valen de sacristia, que de esta manera lo presbiteri estarà més capàs per·a fer·se les funcions en lo altar major, son ja desembaràs y lustre. Y en atenció que las gradas de dit altar major són ja molt dolentes e indecents, aximateix los manam que ne fassan fer unas de novas doradas, o a lo menos pintadas ab tota decència y després ab lo temps podran també fer un altar major, que també és molt vell y casi indecent</i>”. Es tracta d’un manament molt semblant al que féu al seu pas per l’església de Rocabruna en aquell mateix any. <br />
<br />
<b>RIUDAURA, església de Santa Maria. Altar major</b>. Datació: abans de 1769. Autoria: podria tractar-se de Jaume Diví. Estat: destruït el 1936. <br />
Per ara, les notícies que hi ha d’aquest retaule tenen a veure amb un altre retaule, el que l’abat de Camprodon encarregà el 1769 a Jaume Diví per a presidir l’església d’aquest monestir del Ripollès. En aquest contracte s’especificava que el retaule de Camprodon “<i>no ha de tenir altre planta o discenyo que té lo altar major de la iglésia de la vila de Riudaure, y esta és la que jo Jaume Diví deuré seguir sens discrepància</i>”. I si l’emmirallar-se en el retaule de Riudaura quedava establert amb caràcter general, s’hi insistia a l’hora de tractar elements concrets: “<i>Les imatges</i> [del de Camprodon] <i>han de seguir lo mateix rumbo que lo altar de Riudaure</i>” i, pel que fa a la imatge de la Mare de Déu que hi havia d’anar, “<i>en res se deu diferenciar com és la de Riudaure</i>”. L’absis de Camprodon era una mica més gran que el de Riudaura i això fou una de les poques diferenciacions que en el contracte s’establien entre un i altre retaule. Els abats de Camprodon eren també priors i senyors del monestir i població de Riudaura, cosa que podria explicar aquesta unitat de criteri que demanava l’abat entre el retaule d’aquí i el que s’havia de fer a Camprodon. Aquesta vinculació estètica entre ambdós retaules ens permet treure unes conclusions: que el de Riudaura ja estava enllestit el 1769 i que, ben possiblement el seu autor fos el mateix Jaume Diví, perquè fora estrany que es demanés a aquest escultor la realització d’un retaule que fos còpia del que hagués fet una altra persona. Segons la fotografia que s’ha conservat del retaule de Riudaura, contenia sis imatges (el mateix nombre de les que havien d’anar al retaule de Camprodon), distribuïdes en tres carrers, però es fa difícil d’esbrinar quines són aquestes imatges, llevat de la central, dedicada a la Mare de Déu. En el carrer superior la imatge central del de Camprodon era sant Pere, patró del monestir, però no crec que fos igual a Riudaura, ja que en el contracte de 1769 es demanà a Diví que per a fer el sant Pere de Camprodon seguís el model d’una estampa de l’apòstol que se li lliurava, senyal que no se li podia demanar que reproduís una imatge anterior. <br />
<br />
<b>ROCABRUNA (Beget, actual comarca del Ripollès), Església parroquial. Altar major</b>. El 1738, durant la visita pastoral del bisbe de Girona Baltasar Bastero, manà que, “<i>atenent que la present iglésia és algo petita per la gent del poble y que en ella no hi ha sacristia</i> (…) <i>per ço persuadim y encarregam ab totas veras al curat y obrers de dita iglésia que quant antes se emprengan fer una sacristia nova que done porta al presbitery y que després retiren lo altar o retaule major tan en dintra com se puga envers lo puesto que vuy ne fan sacristia, a fi de que lo presbiteri quede més capàs y desembarassat per las funcions que en ell se fan</i>“. Es tracta d’un manament molt semblant al que féu a l’església de Puigpardines en aquell mateix any. <br />
<br />
<b>ROCABRUNA (Beget, actual comarca del Ripollès), Església parroquial, capella del Sant Crist</b>. Datació: 1742 o circa. Autor: mestre Balateu, fuster. La dauradura, a càrrec del pintor Joan Segòvia. Estat: desaparegut el 1936. Retaule que havia de ser de petites dimensions, atenent que per a fer el retaule i les grades es pagaren només 5 lliures i 12 sous, i el pintat 14 lliures. <br />
<br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><b>SANT ANIOL D’AGUJA (Sales de Llierca)</b>. Data: mitjans del segle XVIII. Autor: desconegut. Estat: destruït el 1936. <br />
<br />
<b>SANT ESTEVE D’EN BAS (la Vall d’en Bas), església parroquial. Retaule de l’altar major</b>. <span>Datació: al voltant de 1714-1725. Autoria: Josep Cortada (traça inicial),
Pau Costa (realització) i Jaume Basil (dauradura). Estat: destruït el 1936. </span></span></span></div><div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><span>El novembre de 1706 el Consell del Vescomtat
estudià la manera de sufragar la construcció d’un retaule nou, a la vista que “<i>lo
retaula principal, dit major, per causa de la vellesa se va perdent, com en
effecte se troba vuy part del tot disminuït</i>”<a href="#_ftn1" name="_ftnref1" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span><span class="MsoFootnoteReference"><span></span></span></span></span></a>.
El tema no reapareix fins el novembre de 1710, després de “<i>haver tingut
differents generals convocatòries y madurs colloquis, tant generals com
particulars</i>”. En aquesta ocasió nomenaren quatre persones perquè durant
vuit anys asseguressin, mitjançant les rendes de l’Obra de l’església i
d’altres recursos, una dotació anual de 100 lliures, “<i>per lo subsidi y gasto
aportarà dita fàbrica</i>” del nou retaule i per a vetllar per la seva
execució. Els escollits foren Mateu Aulina, Miquel Tarrús, Antoni Ordeig i Joan
Vaguer i Margui, tots del lloc de Sant Esteve<a href="#_ftn2" name="_ftnref2" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span><span class="MsoFootnoteReference"><span></span></span></span></span></a>.
Admira la decisió de tirar endavant el nou retaule, perquè eren temps difícils
(Guerra de Successió), en els que l’exèrcit francès, que es movia per l’Empordà
en suport del bàndol borbònic, ja havia donat mostres que no li costava pas
massa d’endinsar-se per la Garrotxa a la recerca de diners i de provisions. No
és estrany que hàgim d’esperar a l’acabament de la guerra per a retrobar
notícies sobre el nou retaule. Sembla que a finals de 1714 s’havia començat a
treballar-hi, si bé enmig d’un cert litigi, perquè la traça l’havia fet
l’escultor Josep Cortada, però en canvi qui l’estava obrant era Pau Costa. I el
primer volia cobrar, si més no, la feina del dibuix, en contra del que opinaven
els Obrers. Això és el que es desprèn del testimoni que el gener de 1715 donà
el també escultor Francesc Escarpanter, que afirmava que entre els de l’ofici
era pràctica habitual que si algú feia una traça i li era acceptada, però el
treball es donava a un altre, l’autor de la traça tenia dret a cobrar-la. I
afegí ser públic que el nou retaule de Sant Esteve s’havia concertat “<i>amb
Pau Costa, escultor de Vich, lo qual he ohit a dir que ja ha comensat dit
retaula</i>”</span><a href="#_ftn3" name="_ftnref3" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span><span><span class="MsoFootnoteReference"><span></span></span></span></span></span></a><span>. Al final Cortada va poder cobrar la traça,
segons és de veure en el rebut que el seu procurador va fer per valor de dues
dobles (80 lliures) que li havien estat lliurades per Josep Desprat i de
Sabassona. Es veu que hi havia hagut males raons entre Cortada i els Obrers de
Sant Esteve, perquè cobrà mitja dobla més en compensació pels actes del litigi<a href="#_ftn4" name="_ftnref4" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span><span class="MsoFootnoteReference"><span></span></span></span></span></a>.
Amb tot, el 1717 el retaule tornava a estar encallat, segons es comentà en una
reunió dels cònsols i jurats de Sant Esteve, a instàncies dels Obrers de la
parròquia<a href="#_ftn5" name="_ftnref5" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span><span class="MsoFootnoteReference"><span></span></span></span></span></a>.
S’hi parlà “<i>que lo altar major de la present iglésia parroquial està y se
troba vuy ja per ocasió de las infortunis de las guerras passadas, com y també
per la vallesa y antiguitat de aquell</i>” i això que “<i>ja en altres
resolucions se premeditaren medis per fer aquell de nou y ab la decència
necessita semblant retaula en dita iglésia</i>”, però no s’hi havia pogut fer
res “<i>per causa de los contínuos gastos y pochs medis ha tingut lo públic</i>”.
Ara semblava que es podria endegar definitivament, perquè el bisbe de Girona
havia commutat a favor de l’Obra de l’església, per un període de dotze anys,
una almoina que cada any es feia als pobres el dia 16 de setembre. A més,
s’esperaven altres donatius de particulars i també dels rectors de la cosa
pública, fent possible totes elles que “<i>se alcançarà lo fi principal, no
sols de fer lo dit retaula de nou ab escultura y relleu y dorar no sols lo sacrari,
però també lo retaula</i>”. Pau Costa en reprengué la seva construcció
segurament a l’inici dels anys vint i no degué entretenir-se massa a
enllestir-lo, perquè el juny de 1722 se li féu el darrer pagament (200 lliures)
del valor total del retaule, promès en 1.000 lliures</span><a href="#_ftn6" name="_ftnref6" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span><span><span class="MsoFootnoteReference"><span></span></span></span></span></span></a><span>. El retaule estava format per predel·la, dos pisos i un àtic avançat,
muntat a la part frontal de l’arc major de l’absis. La distribució era en cinc
carrers (el segon i el quart amb teles), estant el carrer central més elevat
per les grades de l’expositor. La pastera principal l’ocupava la imatge de Sant
Esteve. El 1724 es va encomanar al pintor olotí Jaume Basil la dauradura
d’aquest retaule.</span><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><br /><a href="#_ftnref1" name="_ftn1" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span><span class="MsoFootnoteReference"><span></span></span></span></span></a><span lang="ES"></span><a href="#_ftnref2" name="_ftn2" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span><span class="MsoFootnoteReference"><span></span></span></span></span></a><span style="color: black;"></span><a href="#_ftnref3" name="_ftn3" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span><span class="MsoFootnoteReference"><span></span></span></span></span></a><span lang="ES"></span><a href="#_ftnref4" name="_ftn4" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span><span><span class="MsoFootnoteReference"><span></span></span></span></span></span></a><span></span>
<b>SANT FELIU DE PALLEROLS, església parroquial. Retaule de l’altar major. </b>Datació: 1670 o després, amb intervencions en el segle XVIII; dauradura, al voltant dels anys 1752-1760, Autoria: Feliu Vidal (construcció) i Ambròs Colobran (dauradura). Estat: destruït el 1936. <br />
L’actual temple parroquial de Sant Feliu de Pallerols és una obra de la primera meitat del segle XVII, beneït l’octubre de 1631, tot i que la coberta i el campanar no s’acabaren fins mig segle més tard. El retaule major va fer-se entre els anys 1670 i 1671, a càrrec de l’escultor Feliu Vidal. Se’n desconeixen els termes del contracte i només se sap d’un pagament fet a Vidal per valor de 600 lliures, 16 sous i 6 diners que no deuria pas ser l’únic. Consten d’altres pagaments (el darrer, de 1679) per raó de material i despeses diverses relacionades amb el retaule. Entrats en el segle XVIII, el 1732 s’hi col·locà una imatge de la Immaculada Concepció encarregada a Miquel Buada. El 1751 es féu nou el sagrari, obrat pels escultors Andreu Escarpanter i Jaume Diví. Damunt del sagrari s’hi col·locà un quadre, pintat per Jaume Colomer. Pel que fa a la dauradura, el 1752 s’encomanà a Ambròs Colobran; fins a 1760 encara hi hagueren pagaments per a aquesta feina. El 1798 Esteve Valls hi féu obres de neteja. <br /></span></span>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><b>SANT FELIU DE PALLEROLS, església parroquial. Retaule de Sant Isidre</b>. El 1768 l’escultor Jaume Diví hi féu feines d’arranjament i de recol·locació. <br /></span></span>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><b>SANT FELIU DE PALLEROLS, capella de la Mare de Déu del Roser</b>. Datació: construït a finals del segle XVIII; daurat el 1799. Autoria: Dalmau Masseguer (retaule) i Isidre Ripoll (dauradura). Estat: destruït el 1936. <br />
Com a dada precisa de la construcció del retaule només es compta amb un rebut de 450 lliures del 23 de setembre de 1794. En canvi, de la dauradura se sap que s’inicià el 18 de novembre de 1799, a càrrec del daurador Isidre Ripoll, originari d’Osor, amb un jornal de 7 sous i 6 diners mentre durés el seu treball. Els pagaments que es feren en aquest sentit s’allargaren fins al març de 1801.<br /></span></span>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><b>SANT JOAN LES FONTS, església parroquial (vella). Retaule de l’altar major</b>. Datació: 1753 o després; dauradura 1774. Autors: Jaume Diví i Jaume Escarpanter (escultors); Jacint Ferrussola (daurador). Estat: destruït el 1936.<br />
El contracte entre els obrers i els escultors fou signat el 23 de març de 1753. Jaume Diví i Jaume Escarpanter es comprometeren a “<i>fer y treballar lo retaula major de la dita parroquial iglésia de Sant Joan las Fonts, conformes y a thenor de la planta se ha fet, la qual de comú concentiment de las dos parts queda en mà y poder del magnífich doctor en drets Joseph Vila y Cols en la present vila de Olot populat, fent la mesa a thenor de la que se troba en lo altar major de la iglésia de Nre. Sra. de Altura de la present vila de Olot, lo secrari</i> [= sagrari] <i>gran treballant·lo de dins de talla ben feta, de mig relleu ab sa cornisa, amb un trono corresponent, ab dos àngels que tingan la custòdia, y que en las pilastras que passan al costat de la pastera principal, hi hage de passar la cornisa com si passàs dins la pastera, y que las figuras o imatges hagen de ser las matexas que són en la dita planta</i> (...) <i>ab lo benentès que Sant Jordi deu anar a cavall</i>”. En correspondència, quedà estipulat que els dos escultors rebrien, per la seva feina, la quantitat de 850 lliures, que els serien pagades en tres parts (150 en el moment de la signatura del contracte, 350 quan s’acabés de posar la segona andana, i les 350 restants un cop el retaule fos acabat). La seva dauradura es va fer el 1774, a càrrec del daurador banyolí Jacint Ferrussola, pel preu de 1.200 lliures (aquest preu comprenia també daurar el tabernacle del Roser).<br /></span></span>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><b>SANT JOAN LES FONTS, església parroquial (vella). Retaule de Sant Isidre. </b>La confraria de Sant Isidre s'hi va establir el 1700. L'any 1732 es va fer el retaule del sant, el qual es va conservar fins a la seva destrucció el 1936. </span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"> </span></span></div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><b>SANT PERE DESPUIG (la Vall de Bianya). </b>Datació: 1791 o abans. Autor: Pere Viladevall, escultor gironí. <br /></span></span>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><b>SANT PRIVAT D'EN BAS (la Vall d'en Bas), església parroquial. Retaule major</b>. <span style="text-shadow: none;">Datació: mitjans del segle XVIII; dauradura: 1757-1759.
Autoria: desconegut pel que fa a l’escultura; la dauradura a càrrec de Jaume
Basil i Francesc Basil, més un altre pintor desconegut. Estat: destruït el
1936. </span></span></span></div><div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><span style="text-shadow: none;">L’estiu de 1757 els Obrers van encarregar a Jaume Basil i
Francesc Basil, pare i fill, d’Olot, la dauradura del retaule de l’altar major,
dels escons que anaven units al retaule i d’altres peces menors com canelobres
i faristols, “<i>havent dit retaula y escons
de ser tots dorats de or pur y de primer qualitat, a excepció de un palm y mitg
de terra de dit retaula que havia de ser jaspeat</i>”, havent d’estar
enllestida la feina a l’estiu de l’any següent; per aquesta feina havien de
cobrar 1.000 lliures barcelonines<a href="https://www.blogger.com/#_ftn1" name="_ftnref1" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span><span class="MsoFootnoteReference"><span></span></span></span></span></a>.
Sembla, però, que la feina que feren els Basils no agradà al rector de la
parròquia, el qual cridà un altre daurador (del que no se’n sap el nom) i es
negà a pagar a Basil la part dels honoraris pel treball que aquest havia fet.
El febrer de 1759 Basil havia aconseguit un decret del bisbe per tal que es
constituís una comissió conciliatòria formada per un parell de representants de
cada una de les dues parts, </span><span lang="ES" style="text-shadow: none;">“</span><i><span lang="ES" style="color: black; text-shadow: none;">sujetos por ambas partes
nombrados para terminar amigablemente las differencias que se sucitaron entre
dicho retor y suplicante por razón del dorar éste el retablo mayor de dicha
parroquial iglesia de San Privat</span></i><span style="text-shadow: none;">“. Basil havia triat </span><span style="color: black; text-shadow: none;">Albert Vilar, mestre daurador de Figueres, i el seu fill gran
Francesc Basil. Però el rector de Sant Privat dilatà expressament l’elecció
dels que haurien de representar la seva part. Arribats al mes de març, Basil
tornà a acudir al bisbat en defensa dels seus interessos. El 16 del mateix mes
se li respongué que es donava al rector de Sant Privat u</span><span style="color: black; text-shadow: none;">n nou
termini de 15 dies perquè nomenés els mestres que, amb els que havia nomenat
Basil, haurien de taxar la feina feta i els materials consumits, i que si
passat aquest nou termini les coses seguissin igual, es faria comissió al domer
d'Olot Francesc Constans i a Blay de Trinxeria perquè nomenessin ells un mestre
daurador, a costa del rector de Sant Privat<a href="https://www.blogger.com/#_ftn2" name="_ftnref2" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span><span class="MsoFootnoteReference"><span style="color: black;"></span></span></span></span></a>. Pocs dies després, el 29
de març, comparegueren a Sant Privat Josep Darnís, daurador de la ciutat de
Girona, i el mencionat Albert Vilar, els quals dictaminaren que la feina feta
fins llavors pels Basil, “<i>segons la
pràctica y perícia tenim en nostre art de dorador</i>” quedava valorada en 230
lliures<a href="https://www.blogger.com/#_ftn3" name="_ftnref3" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span><span class="MsoFootnoteReference"><span style="color: black;"></span></span></span></span></a>. Al juny següent els Basil
pogueren cobrar dels Obrers de Sant Privat 120 lliures barceloneses “</span><i><span style="text-shadow: none;">y són a cumpliment de tots los treballs per mi de mon
offici de pintor y dorador fets en lo retaule major de dita parroquial iglésia</span></i><span style="text-shadow: none;">”, segons es consignà en el rebut del pagament<a href="https://www.blogger.com/#_ftn4" name="_ftnref4" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span><span class="MsoFootnoteReference"><span></span></span></span></span></a>.</span> <br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><b>SANT PRIVAT D'EN BAS (la Vall d'en Bas), oratori del Mas Massegur</b>. Datació: 1774. Autor: Jaume Diví, amb escultures de Pere Espinet i Coma. Estat: parcialment destruït el 1936. Actualment es troba recompost a partir de les parts preservades i els sants salvats, segons un projecte de l’arquitecte Josep Danés.<br /></span></span>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><b>SANT SALVADOR DE BIANYA (la Vall de Bianya), ermita de Sant Ponç d'Aulina</b>. Datació: 1704 o post. Autor: Josep Cortada. Estat: destruït el 1936. <br />
Els pactes entre els obrers i l’escultor Josep Cortada per al retaule de Sant Ponç, van fer-se el 22 de febrer de 1704. Cortada havia de seguir la traça que ell mateix havia dissenyat. Les mides havien de ser de 17 pams i mig d’alçada i 13 pams i 3 canes d’amplària. Pel que fa a la imatgeria, n’hi havien d’anar quatre, “<i>ço és, las tres de la primera andana novas, ço és en lo mitg la figura del gloriós sant Pons bisbe, a mà dreta la figura del gloriós sant Joseph ab lo Ninyo Jesús, y a mà esquerra lo gloriós sant Isidro; y a la segona andana una figura de Nostra Senyora que exhisteix y se troba en dita iglésia</i>”. A més, Cortada quedava obligat a fer “<i>las columpnas salamònicas segons la consuetut, thenor y modo del dit modello y trassa</i>”. El retaule havia de quedar acabat el dia de Nadal. Cortada cobraria 20 dobles d’or, en tres terminis (6 a l’inici del retaule, 7 al cap de quatre mesos d’haver començat, i les 7 restants quan el retaule estigués acabat i instal·lat). <br /></span></span>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><b>SANTA PAU, església parroquial. Altar major</b>. L’única notícia és que el 19 de juny de 1741 es va demanar permís perquè diverses pensions de rendes que rebia l’església es poguessin destinar a pintar i daurar el retaule de l’altar majori i que el bisbe hi accedí. <br /></span></span>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><b>SANTA PAU, Santuari dels Arcs</b>. Datació: no hi ha coincidència entre els autors. Miquel Juanola el situa a finals del segle XVII, amb algunes millores o acabaments de principis del XVIII, però més modernament Mn. Constans el va definir com un “retaule plateresc” i Carme Sala el féu del segle XVI. No hi ha dubte que es tracta d’un retaule anterior al barroc. Ara bé, en el segle XVIII va ser objecte de diverses intervencions. El 1760 s’hi féu un cambril nou, en el que intervingueren l'escultor Jaume Diví i el daurador Pere Cantalozella, el qual hi esmerçà 1.500 pans d'or. Dos anys més tard, es reconstruïren les grades i taules de l’altar, a càrrec del mateix Diví i del daurador Esteve Vall. En les darreres dècades del segle XIX l’escriptor excursionista Ramon Arabia ens deixà aquesta valoració personal: “Lo retaule del altar major, en quinze requadros de grandor desigual, representa los misteris de goig, de dolor y de glòria; sens ésser una obra mestra, és digna d'esment".<br /></span></span>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><b>SANTA PAU, capella particular del castell</b>. Datació: al voltant de 1766. Autor: desconegut. Segons una làpida que hi havia a la sagristia de la capella, en aquell any es feren diverses reformes, entre elles un retaule: “<i>En el año de 1766</i> (...) <i>se hizo la sacristía, coro, el retablo y se doró todo, lo que se ofreció al mayor culto divino</i>".<br />
<br />
<b><b><!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>CA</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:EnableOpenTypeKerning/>
<w:DontFlipMirrorIndents/>
<w:OverrideTableStyleHps/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" Name="footnote text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" Name="footnote reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Taula normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman","serif";}
</style>
<![endif]--></b><b><span>EL TORN (<span style="color: black;">Sant Ferriol), </span>santuari de
Santa Maria del Collell. </span></b></b><span><span>Retaule del Sant Crist. </span></span><span>Datació: 1700. S’hi col·locà un Sant Crist que havia estat tallat i
decorat pel pintor Rius, de Girona, el 1693. En el retaule hi havia també les
imatges de la Verge, de sant Joan, quatre misteris de la Passió i l’escut del
collell, obra tot del pintor barceloní Pau Rossell. Costà 146 lliures i 9 sous.</span> <br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"> </span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><b>EL TORN (Sant Ferriol), santuari de Santa Maria del Collell</b>. <b>Retaule de Sant Pere i Sant Pau</b>. Datació: al voltant de 1747. Autor: desconegut. Fou daurat per Jaume Basil, pintor i daurador d'Olot. <br /></span></span>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><b>EL TORN (Sant Ferriol), santuari de Santa Maria del Collell. Retaule de Sant Miquel</b>. Datació: al voltant de 1756. Autor: Andreu Escarpanter, d’Olot. Al cap de quatre anys fou daurat per Francesc Basil, pel preu de 80 lliures. <br /></span></span>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><b>VALL DEL BAC (la Vall de Bianya), ermita de Santa Magdalena del Coll</b>. Datació i autoria: es desconeixen. Estat: a començament dels anys trenta del segle passat va haver de ser desmuntat per haver-se danyat la teulada. El rector de la parròquia hi anà, el desmuntà i l’amagà en una pallissa de Porreres, cosa que el 1936 el salvà de ser destruït. Després de la guerra fou col·locat a l’ermita de Sant Miquel de la Torre, convertida en església provisional. L’any 1973 fou portat a Olot per evitar-ne l’espolí. En la fila principal hi ha les imatges de sant Esteve al mig, sant Pere a la dreta i sant Isidre a l’esquerra; en la superior hi ha la verge del Roser al centre, amb sant Domènec a la dreta i sant Antoni de Pàdua a l’esquerra; en el frontó, el Pare Etern. El 1729 es van fer daurar les grades, alçar el retaule i pìntar la perspectiva. </span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"> </span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><i>Revisat: novembre de 2020. </i> <br /></span></span></div>
<!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman","serif";}
</style>
<![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>CA</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:EnableOpenTypeKerning/>
<w:DontFlipMirrorIndents/>
<w:OverrideTableStyleHps/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" Name="Body Text 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman","serif";}
</style>
<![endif]--><br />
<br />
<div class="Estndard" style="text-align: justify;">
<span style="color: black; font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt; text-shadow: none;"></span></div>
<div class="Estndard" style="text-align: justify;">
<span style="color: black; font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt; text-shadow: none;"><span style="mso-spacerun: yes;"><span style="mso-spacerun: yes;"><!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>CA</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:EnableOpenTypeKerning/>
<w:DontFlipMirrorIndents/>
<w:OverrideTableStyleHps/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" Name="Body Text 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman","serif";}
</style>
<![endif]--></span>
</span></span></div>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>CA</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:EnableOpenTypeKerning/>
<w:DontFlipMirrorIndents/>
<w:OverrideTableStyleHps/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" Name="Body Text 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman","serif";}
</style>
<![endif]--><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;"><!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>CA</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:EnableOpenTypeKerning/>
<w:DontFlipMirrorIndents/>
<w:OverrideTableStyleHps/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" Name="footnote text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" Name="footnote reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman","serif";}
</style>
<![endif]--> </span></span>Miquelhttp://www.blogger.com/profile/14974256034511399071noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2284962453573223850.post-35612810923154725922020-04-07T02:43:00.000-07:002020-04-07T02:43:24.280-07:0098. A fer el soldat ara mateix... o fuig corrents! L'aversió al sistema de quintes a Olot i comarca (1726-1745)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-qRksLpeY83s/XosdFAAoPtI/AAAAAAAABi0/T-cFefrPErAonQkbMgMo7D_AP8DPyNVLgCLcBGAsYHQ/s1600/SOLDATS%2B%2528fragment%2Bde%2Bgravat%2Bpresa%2Bde%2BTortosa%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="378" data-original-width="882" height="171" src="https://1.bp.blogspot.com/-qRksLpeY83s/XosdFAAoPtI/AAAAAAAABi0/T-cFefrPErAonQkbMgMo7D_AP8DPyNVLgCLcBGAsYHQ/s400/SOLDATS%2B%2528fragment%2Bde%2Bgravat%2Bpresa%2Bde%2BTortosa%2529.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
El 1726 Felip V va incloure Catalunya en una lleva general de 8.000 homes, cridats a omplir els regiments d’infanteria del seu exèrcit. Fins llavors els pobles de Catalunya, emparats en els furs i lleis que impedien l’enrolament dels catalans a l’exèrcit de forma obligada, havien aportat homes a l’exèrcit del rei amb voluntaris als que se’ls donava alguna gratificació o amb gent desvagada i sense arrelament local. En cas de guerra i de perill, els mateixos pobles organitzaven sometents i altres cossos voluntaris perquè actuessin al moment, en general molt més eficaços que l'exèrcit regular. En aquell 1726, doncs, la monarquia imposà als catalans canvis en el sistema de recluta, convertí tot el jovent masculí en possibles soldats i rebutjà el sistema tradicional de voluntaris o mercenaris. En temps de pau, això d’omplir l’exèrcit de gent vinguda de la necessitat i de la misèria podia ser un <i>modus vivendi</i> per als soldats, però no era pas un escenari prometedor, si bé també és cert que el desarrelament familiar i social dels voluntaris era un factor positiu a l’hora d’integrar-se en un cos com el militar. El nou sistema preveia que es fes un sorteig –una “quinta”– entre tots els joves de cada població i, toqués a qui toqués, els extrets quedaven forçats a anar a fer soldat, a servir el rei, com era manat pels preceptes divins. A partir de llavors a Catalunya parlarem de la “quinta”, la recluta per sorteig entre tots els joves obligats a tenir-ne números, a diferència de la “lleva”, el sistema emprat en els processos anteriors. Aquesta diferenciació cap a finals del segle XVIII s’havia diluït, en benefici del primer, i en els textos oficials les diverses denominacions castellanes de <i>quinta, leva, recluta</i> i <i>reemplazo</i> hi van acabar essent usades sense cap distinció semàntica.<br />
<br />
Entre els pobles, aquesta novetat va ser una autèntica desgràcia. Sort del “solo” –és un dir– amb què la reial ordre de la lleva semblava dir que no n’hi havia per tant, perquè s’hi feia avinent que “<i>los soldados que en esta leva se levantaren sirvan solo sinco años</i>”. Els problemes van ser també per als regidors i batlles dels pobles, que eren els que ho havien d’aplicar amb els seus joves conveïns. Els regidors d’Olot, voluntariosos, miraren de fer allò que se’n diu fer alguna cosa i s’adreçaren al governador i corregidor de Vic “<i>suplicándole se serviesse dispensarles el consuelo de poder buscar hombres voluntarios para ir a servir en la guerra, porque el sorteo podría recaher en personas que sentirían muy mucho haver de ir a la guerra y que sería de notable desconsuelo para su casas</i>”. A pagès i en el treball els braços joves sempre són els més imprescindibles i si algú se'ls emporta, les famílies ho pateixen molt. Les gestions no va servir de res, la reial ordre era la que era i no admetia contemplacions. Van haver d’aplicar-la en els termes amb què s’expressava, o sia que “<i>sea precisamente por sorteo sin admitir vagabundos ni desertores y sin que se puedan poner substitutos en lugar de aquellos a quien tocare la suerte</i>".<br />
<br />
La tria a sorts dels que haurien d’integrar-se a l’exèrcit del rei per un període de cinc anys anava d'aquesta manera. Dels 8.000 homes que es volien reclutar, a Catalunya li corresponia aportar-ne 836, distribuïts entre les diverses poblacions més o menys en proporció al seus habitants. Per exemple, a Olot li’n tocaven 6; a Besalú i la seva rodalia (Parròquia de Besalú [Sant Ferriol], Juïnyà, Ossinyà, Briolf i Fares) se’ls en demanaven 2; a Tortellà i baronia de Sales (Sales, Sadernes, Gitarriu, Riu i Entreperes) un de sol entre tots. I així a cada territori. Per part dels ajuntaments el primer que calia fer era confeccionar una relació de tots els joves que hi residissin, que fossin solters, que haguessin complert 18 anys i que no passessin de 40, i “<i>que tengan la estatura, robustez, sanidad y disposición competente para el manejo de las armas y servicio de la guerra</i>”. D’ells se n’havien de fer dues llistes, la dels que ho complien tot, i la dels que, pels motius que es podien al·legar, els rectors de la cosa pública de cada poble jutgessin que no complien la tercera de les condicions. Fetes les llistes, venia el sorteig. S’escrivien els noms de la primera llista (els aptes del tot) en paperetes, es dipositaven en un recipient i un infant de menys de 10 anys, innocent per tant, n’extreia tantes com soldats s’havien d’aportar, més un substitut pel que pogués ser, de totes les quals coses se n'aixecava acta. Però quedava encara un pas final, el més delicat i complicat: anar a capturar els mossos que els hagués tocat la rifa, abans no tinguessin temps de fer-se fonedissos, i conduir-los amb tota seguretat fins al lloc on s’havien de concentrar i lliurar a mans militars.<br />
<br />
En teoria, el procediment no era complicat, però quan es juga amb les persones i els seus espais de convivència i de treball, res no és planer. Ho il·lustra el procés seguit a Tortellà i la baronia de Sales, on, entre tots, havien d’aportar a la milícia un únic jove. El dia 15 de desembre de 1726 es van reunir a casa del batlle de Tortellà els dos principals mossens de la parròquia, el mencionat batlle, els dos regidors del poble, el batlle de la baronia de Sales, els dos regidors de Sales, els dos de Sadernes, un únic regidor de Gitarriu, els dos de Riu i el regidor d’Entreperes, “<i>y otras differentes personas del dicho lugar de Tortellá</i>”. En total, catorze autoritats locals més el grup indefinit dels que no es volien perdre això de fer “<i>una recluta o soldado para el servicio de Su Magestad, de los mossos solteros que habitan en dichos lugares, sus términos y masías</i>”. L’acta inclou els noms dels joves considerats aptes: sospitosament, a Tortellà només n’hi havia quatre, en canvi n’eren 7 a Sales, 4 més a Sadernes, 5 a Gitarriu, 7 a Riu i 5 a Entreperes. Els noms d’aquests joves van ser “<i>puestos dentro de unas membranas que entre todos hazen el número de treinta y dos rodolines, quales todos deven concorrer en dicho sorteo</i>”, el qual va ser fet “<i>en presencia de todos por Carlos Manella, menor de diez años</i>” i sortí escollit Joan Palomer, criat del mas Sabater de Sales. Com a suplent, una nova extracció va donar el nom de Silvestre Argelés, jornaler d'Entreperes.<br />
<br />
Arribada la nit del mateix dia del sorteig, les autoritats de Tortellà i baronia de Sales (ara, amb l’absència dels dos mossens) van fer colla per a anar a capturar al que havia estat extret en el sorteig. Ens ho explica un altre text notarial que dona fe d’aquesta actuació: “<i>Nos subimos todos juntos de noche en la dicha casa y manso Sebater de Salas para tomar el dicho Juan Palomer, el qual no encontramos en dicha casa ni saber su hamo en donde era</i>”. De moment, mans buides. L’opció immediata va ser anar a la recerca del substitut, però ja ens podem imaginar que el desenllaç no diferí pas de l’anterior: “<i>Consequtivamente nos fuimos en dicho lugar de Entreparas y en la casa del dicho Silvestre Argelés para aprehederlo. Tampoco no lo encontramos en dicha su casa, haviendo dende entonces fechas varias diligencias para tomar el uno o el otro de dichos Juan Palomer y Silvestre Argelés y no haver encontrado el uno ni el otro, ni haver tenido noticia en donde se havían escapados, assí que jusgamos y tenemos por muy cierto que aquellos se han huido y escapado</i>”. Clarivident deducció.<br />
<br />
Encara fou més embolicada l’anada dels d’Argelaguer i veïnat de Sant Jaume de Llierca, a prendre el seu mosso a qui havia tocat de fer el soldat. Ho sabem també pel testimoni notarial de tres dels que hi participaren, Pere Palom, Joan Benet i Miquel Fàbrega, tots d’Argelaguer. Com en els altres pobles, s’havia fet el sorteig el dia 15 de desembre. Segons el testimonial, en aquell mateix dia, a l’hora “<i>que devia esser entre las honsa y las dotze de la noche</i> (...) <i>vino en muchas casas para mandarnos, el Honor. Pedro Llobera, bayle de dicho lugar de Argelaguer, diciéndonos que lo havíamos de seguir llevando armas, sin explicarnos en qué parte havíamos de ir, sino que nos dixo que havíamos de ir por el servicio del Rey nuestro señor (que Dios guarde) y haviéndonos puestos en la siguimiento, llegamos a la hora que devía esser unos tres quartos de hora de la manyana del día presente </i>(...) <i>en el vecindario de San Jayme de Llierca, término y parroquia del lugar de Montegut. Y puestos en el circuhito de una casa nombrada el manso Riera, nos dijo dicho señor bayle que allá havía de capturar a Estevan Serra, mosso u criado de dicha casa y manso Riera, hijo legítimo y natural del lugar de Bagudá, por haver aquell salido a sorte de rodolín por una recluta u soldado que tocava hazer al dicho lugar de Argelaguer y vezindario de San Jayme de Llierca</i>”. L’escenari queda definit i fàcil de resseguir: nit avançada, el mas Riera envoltat de gent armada perquè ningú no s’escapés de la casa, gent reclutada pel batlle amb segell de secretisme perquè no s’alertés qui no devia, i un mosso que, sabent-ho o no, havia estat condemnat a servir l’exèrcit, lluny de la terra, per una cadència d’anys que es farien eterns. A no trigar algú va sortir de la casa i va ser aturat pel batlle. Li preguntà si es deia Francesc. “<i>Y él respondió que no, que se dezía Estevan</i>”. Havia caigut a la trampa? Al moment el batlle el va detenir, amb l’explicació que, precisament, a qui buscava es deia Esteve. Però aquí no va acabar l’embolic. Obtinguda la peça, la comitiva armada començà a desfer el camí i, a la que eren cosa d’uns dos-cents passos enllà de la casa, es trobaren amb un dels regidors del veïnat de Sant Jaume de Llierca, el qual <i>“dixo al dicho señor bayle que el mosso que havía capturado y se llevava preso, no era el que havía salido a sorte de rodolín</i>”. Que no, que aquell era un germà. Per a més embolic, el regidor assegurà que el noi que portaven detingut, malgrat el que hagués dit, es deia Francesc. I que el que havia sortit per a fer el soldat es deia, efectivament, Esteve, però que no era pas aquell. Davant d’això, el detingut “<i>dixo la verdad de que él no se dezía Estevan, sino Francisco</i>”. Tornem a començar. Francesc se n’anà amb el regidor i la colla retornà al mas Riera. Arribats que hi foren, passà el que no podia deixar de passar: <i>“reconocimos todos los quartos de dicha casa por ver si encontraríamos el dicho Estevan Serra. Y no haviéndolo encontrado, ohimos que el dicho señor bayle dixo a Pedro Serra, colono de dicho manso Riera, si sebía en qué parte era el dicho Estevan Serra, su criado. El qual le respondió que no sabía en donde era</i>".<br />
<br />
En tots aquests casos les autoritats militars no atenien explicacions, no perdonaven i s’anava a un nou sorteig. L’exèrcit era una institució que consumia jovent i els pobles els n'havien de fornir, fos aquest tal o aquell qual, però sense màcula en les formalitats que la reial ordre imposava. A Olot havia passat el mateix que en els altres pobles, que els sortejats havien escampat la boira i tocat el dos amb tanta celeritat com els donaven de si les cames. El dia 15 de desembre havien fet l’extracció dels sis mossos que se suposava que anirien a fer el soldat: Francesc Sitjar, Joan Pla, Josep Quatrecasas, Joan Puigdemont, Esteve Matavera, i Pau Llosas i Caset. Però el dia 23 l’hagueren de tornar a fer, pel mateix motiu que arreu, és a dir, atenent “<i>dichos regidores que de los seys mozos sorteados, haviendo hecho todas las diligencias imaginables para aprenderles, solamente se han podido coger dos (que ya se han entregado al Sr. Corregidor de Vique) por haver huido dichos sorteados y demás solteros de esta villa, ni saber en donde tienen su paradero</i>”. En aquell dia van haver d’extreure d’un càntir altres nou noms (inclosos els suplents), amb la prevenció “<i>que se hagan todas las diligencias practicables para coger y aprender los demás que primeramente salieron en el día quinze</i>”, sense deixar de capturar els sortits en aquest segon sorteig. Tasca difícil, perquè suposo que ens hem fixat en la lectura del text anterior, que d’Olot n’havien marxat no només els que els havia tocat, sinó també els “altres solters”, en una prudent prevenció per a evitar que un cop de mala sort els portés al càstig d'anys de vida en l'exèrcit.<br />
<br />
A Besalú i rodalia havien efectuat el sorteig dels dos mossos que els corresponien un dia abans, el 14 de desembre. La dissort –dir-ne sort seria sarcàstic– va tocar a Simon Lladrera i a Miquel Puig, ambdós de la Parròquia de Besalú. Com a suplent per al que fos, va sortir el nom de Miquel Pla, de Briolf. Potser aquí la cosa va quedar més controlada, però una setmana després s’hi va haver de tornar perquè “<i>el uno de los sacados a semejante sorte de rodolín por soldados </i>(...), <i>el nombre de qual es Miguel Puig, de la Parroquia de Besalú, no fue admitido por esser aquél loco</i>”. La previsió de tenir ja un suplent no va servir per res. En aquesta segona votació va tocar haver de fer el soldat Pere Ferrer, jornaler del lloc d’Ossinyà, amb dos altres suplents. Ferrer va fugir a Begudà, on fou capturat pel regidor de Fares. Però sembla que des d’aquell moment li sobrevingué una sordesa i amb aquesta limitació de no poder sentir tocs de corneta, de tambor o els crits dels seus superiors, no podia pas anar a fer la guerra. Sobre si era o no sord, me’n guardaré prou de prendre partit. Només puc dir que dos dies després del sorteig, Antoni Llorens, Miquel Pujol i Vicens Batlle (els dos primers de Besalú i el tercer de la Parròquia de Besalú) testificaren tenir “<i>bien conocido de trato y conversación a Pedro Ferrer, joven jornalero vecino del lugar de Ausinyá </i>(...)<i>, del qual jamás hemos comprehendido en su trato y conversación que con él differentes vezes hemos tenido, fuesse aquel sordo, antes bien responder aquel muy prompto y dequadamente a las preguntas que nosotros le hezíamos, ni tampoco haverle ohido a dezir a ninguna persona de que fuesse sordo</i>”. A més, Batlle digué haver estat a Begudà quan se’l detingué i que mentre feien camí (suposo que cap a Besalú) ell i d’altres acompanyants s’adreçaren en diverses ocasions a Ferrer “<i>no con voz alta, sino baxa</i>”, i que aquest “<i>nos respondió siempre edequadamente a lo que le preguntamos. Y no podimos comprehender de que aquel fuesse soldo </i>(sic)”. Amb una conclusió funesta per al pobre mosso: “<i>Se ha hecho sordo por vallaques dende las nueve horas de la noche passada </i>[quan va ser detingut]<i> hasta agora y por tal sordo no le tenimos nosotros dichos attestantes ni lo tienen todas las personas que han tratado y conversado con él antes de prehenderle</i>”. Els testimonis poden semblar insolidaris, però si algú fugia de fer el soldat, el seu lloc l’hauria d’ocupar un altre, no hi havia escapatòria possible. Potser seria un d’aquells moments en què afloren les contradiccions que la convivència dels dies asserenats sol mantenir en la foscor.<br />
<br />
Amb tot això, ja es veu que la confecció de les llistes era el punt més compromès perquè era decisiu. Saber qui ja té divuit anys i qui n’ha fet quaranta, entrar o no en una o altra llista, tenir o no per malalt o per impedit un candidat, considerar si la poca talla d’un mosso és la que correspon per excloure’l o no de l’exercici de les armes, són qüestions que requereixen temps i informació, cosa que potser en els llocs petits era de més bon resoldre, però no pas a les viles de població nombrosa. I no menystinguem el factor de les influències, la familiaritat i els favors que podien fer moure noms o deixar-los-en caure com qui no se n’adona. Hi havia una contradicció en el sistema: per una banda calia fer publicitat de les llistes sobretot perquè no s’hi deixés ningú, però a la vegada les llistes requerien discreció per a evitar, en el possible, les fugues. L’examen de les llistes de què disposem ofereix dubtes sobre el rigor amb què haurien estat conformades. Dels 32 joves solters d’entre 18 i 40 anys que es deia haver-hi a Tortellà, la llista d’aptes només inclou quatre (quatre!) noms. Clar que 15 dels declarats exclosos ho eren per tenir l’ofici de paraire o de teixidor, un eximent contemplat en la reial ordre, però no s’avala que realment aquesta fos la seva condició laboral. En la resta es justifica la seva exempció amb genèrics com ara ser “molt malalt”, de “poca estatura”, ser fill de pare major de 70 anys, ser coix, etc. Com que havien de ser solters, un dels exclosos ho fou “<i>por tener ya de mucho tiempo a esta parte la licencia de la Curia Romana para contraher su matrimonio</i>” (quants matrimonis degueren sorgir pel temor a poder ser quintats?). A Besalú les llistes van ser protocol·litzades amb posterioritat al sorteig, cosa que donà peu a situacions lluïdes i misteriosament sobrevingudes, com ara haver d’excloure diversos joves a posteriori, l’un perquè “<i>es de pequeña estatura y coxo, lo que se ha veriguado después de haver hecho el sorteo</i>” (ningú abans no s’havia fixat que era baixet i coix?), un altre perquè “<i>tiene una hernia intestinal vitual, lo que se ha veriguado después de haver hecho el sorteo</i>”, i diversos altres exclosos tardans amb el motiu que “<i>no llega en la edad de diez y ocho años, lo que se ha averiguado después de haver hecho el sorteo</i>”. No em digueu que no fa sensació de poca escrupolositat si ho mirem amb ulls benvolents, o d’un cert tuf de potinejada si ho considerem des de la malfiança.<br />
<br />
El fet que de la quinta en quedessin exclosos els homes casats i els que pertanyien a determinats oficis manufacturers, ens aboca a una última conclusió: en definitiva, els que havien d’anar a omplir les files de l’exèrcit, malgrat el nou sistema que pretenia igualar tothom davant l’obligació de servei militar, eren sobretot els de poca estabilitat laboral i familiar. A Besalú, dels 29 homes que anaven a la llista d’aptes, 17 d’ells tenien la condició de “criats”, gent que feia vida en cases d’altri o inclús en el monestir. A ells hi hem d’afegir dos “jornalers” (homes sense ofici concret, a disposició de qui els donés feina), i dos joves en fase de formació gremial, que en total representen el 72 % dels cridats a ser sortejats. El cas d’Olot és per força diferent, atès el nombre dels seus habitants i la dedicació de bona part d’ells en les activitats manufactureres, però ens deixa la mateixa sensació respecte dels cridats a la milícia. Cal distingir-hi entre la llista dels possibles mossos que vivien dins de la vila, i la dels que ho feien en el terme, en aquest darrer cas equiparable a les altres nuclis rurals de la comarca. Començant pels darrers, dels 68 homes inclosos en la llista del terme, el 41 % eren mossos, bovers o mulers; el 23,5 % eren fills de masovers; només un 10 % eren fills de propietaris dels masos (si bé cal aquí advertir que era habitual que els propietaris visquessin amb la seva família a Olot, on exercien de negociants o oficis de carrera); i el 25 % restant es repartien entre gent d’ofici divers, fills de jornalers o el cas de dos joves que feien de mestre d’escola particular en uns masos que s’ho podien permetre. Respecte dels 112 mossos de la llista d’aptes per a fer el soldat que habitaven dins de la vila, la situació experimenta certs canvis, però segueix tenint un to baix: el 44 % eren fills de pare amb professió reconeguda (segurament no serien fills primers, perquè aquests seguirien l’ofici patern); el 33 % eren aprenents o fadrins (els que més hi ha són d’aquests darrers), és a dir, joves, en general de fora d’Olot, que eren aquí per a fer l’aprenentatge d’un ofici al costat d’un mestre reconegut i que, per tant, ara podien veure truncat el seu accés a una professió; i el 22 % i escaig es repartien entre fills de jornalers, mossos i altres situacions, com ara 4 estudiants. No es pot pas dir, doncs, que l’obligació d’anar a fer el soldat a través del sistema de quintes fos massa democràtica o igualitària, les xifres vistes amb detall revelen que aquesta obligació carregava majoritàriament sobre els fills de les famílies de poca condició social i econòmica. És de notar que, a la llista d’Olot, molts dels mossos de les cases de pagès del terme ni tan sols hi són inscrits amb el seu nom i cognom, com passa amb la resta i era obligat de fer, sinó amb fórmules despersonalitzades i de poca fiabilitat, a la manera de “<i>lo mosso o bover del manso Faja</i>”, “<i>el mosso de mayor edad del manso Fábrega</i>” o “<i>un mancebo labrador habitante en el manso Clusells</i>".<br />
<br />
Quatre anys després, una nova reial ordre del mes de desembre de 1730 manà fer altre cop una quinta o lleva de 4.806 homes, dels quals Catalunya n’havia d’aportar 169 i poc temps després, el 1732 se’n tornà a fer una altra de 7.153 homes més, 230 dels quals havien de sortir de Catalunya. El procés (desenvolupat al llarg dels anys següents) fou similar a aquell primer de 1726 i no em repetiré en el detall. Una novetat important en la comarca fou que, si bé en la quinta de 1726 els rectors de les parròquies havien assistit i s’havien integrat a la presidència de l’acte del sorteig, ara tot foren excuses per no ser-hi presents, una actitud que els textos donen a entendre que era força generalitzada, com si se’n volguessin desinteressar o apartar de forma desdenyosa. En deixaren constància els regidors olotins en les actes municipals de 1733: “<i>Habiéndose pedido por parte nuestra a los párrocos de la presente villa de Olot, se sirviesen assistir en el presente auto de sorteo, han respondido esto es, el Rdo. Dn. Jaume Quera, sacristán, que estaba ocupado por cosas de la Curia, y el Dr. D. Manuel Soler, domero, que estaba indispuesto. Y así no podían assistir en dicho auto de sorteo</i>”. L’octubre de 1734, el corregidor de Vic deia estar preparant una relació dels rectors de parròquia que havien assistit o no als actes de sorteig de quinta en la seva demarcació i demanà al batlle d’Olot un detall de “<i>lo que hubiese ocurrido; u en caso de haber sido por la negativa de parte de los párrocos de esa villa, me enviará usted un testimonio para ponerlo con otros que han faltado en el corregimiento de mi cargo</i>”. El que havia passat era que el 17 d’agost el batlle s’havia presentat davant dels dos rectors de la parròquia de Sant Esteve, mossèn Quera i mossèn Soler, “<i>y les dixo si querían asistir al sorteo de los mossos solteros de dicha villa de Olot, que el día 17 se devia haver en la casa de dicho ayuntamiento</i> (...), <i>respondiendo que no podían assistir a dicha extracción por estar ocupados por dicha iglesia parroquial</i>". <br />
<br />
D'aquestes altres quintes dels anys trenta se n’ha de tornar a posar en relleu el poc entusiasme i fins i tot aversió que suposava per als pobles veure que alguns dels seus joves, en plena edat de treballar i d’atendre l’entorn familiar, eren obligats a desaparèixer durant uns llargs anys, entregats per obligació a la vida de la milícia. Les fuges, les desaparicions de joves a les portes d’un sorteig de quinta, seguien essent a l’ordre del dia i a cada nova convocatòria les autoritats polítiques del país havien de fer més notòries les amenaces i les penes contra els que es fessin escàpols. Dels sis mossos extrets l’agost de 1734 a Olot, es veu que, segons declaració de l’ajuntament, “<i>solo se pudieron haber 2 de dichos sorteados, habiéndose ausentado los demás de la presente villa, sin haber podido saber su paradero, sin embargo haber hecho varias diligencias a este fin</i>”. Passada una setmana sense haver-los trobat, “<i>nos conferimos en las casas de los dichos sorteados requiriendo a sus padres, hermanos y amos respectivamente, dixesen donde estaban los dichos sorteados; nos respondieron que no estaban en sus casas ni sabían en donde se hallaban, por haberse ido de sus casas algunos días había</i>”. D’aquí a pujar l’últim graó contra els fugitius: “<i>Pasamos hoy inmediatamente por medio de publicación de pregón, en publicarles por reos incursos en las penas prevenidas en dicha Real Ordenanza</i>” de convocatòria de la lleva. Els fugitius o les seves famílies podien ser multats amb 100 lliures, si bé aquesta vegada l’ajuntament es guardà d’aplicar-ho als seus familiars, per no haver-se pogut justificar “<i>que sus padres, hermanos ni amos, hayan contribuido ni consentido en su fuga</i>”. Encara sort.<br />
<br />
També haig de dir que algun cop la cosa acabava bé per als interessos de les autoritats locals, obligades a cumplir el que els era manat: el 1732 el batlle de Bassegoda explicà que un cop fet el sorteig dels pobles i vist “<i>que los mancebos todos se huyian dentro la Francia</i>”, atès que ell era ben a prop de la ratlla amb aquest país, per on els sortejats es feien escàpols, els regidors li demanaren “<i>que les hiziese entender a los que havian sorteado, que no se ausentassen, que se los daría alguna cantidad de dinero por regalo, a fin que sirviessen de gusto y con toda fidelidad al rey</i>”. Amatent a l'encàrreg rebut, anà fins a Ribelles, a tocar de França, on féu cridar “<i>con seguridad</i>” a Andreu Campduras, veí del poble, i li demanà que accedís a fer el soldat, amb la promesa d’una gratificació. Quant? Va preguntar el jove. “<i>Siete doblones de ocho de buen precio, y otros quales hazen la suma de ciento y noventa y seis libras moneda barcelonesa, y un par de camisas</i>”, li oferí el batlle. El jove trobà l’oferta suficient i, acompanyat pel regidor de Llorona, fou portat a Besalú, on se’l detingué per a ser portat a Girona. Ep, que no hi hagi cap dubte, abans se li pagà tot el que se li havia promès; la paraula donada era sagrada, com havia de ser.<br />
<br />
En els anys quaranta es tornà al sistema de lleves, la recluta de voluntaris per a la milícia. Llavors els entrebancs vingueren per la banda del cost que això suposava per als ajuntaments, ja que aquests havien de facilitar uns primeres recursos econòmics per a fer atractiu l’enrolament dels voluntaris. El 1744 tocà a Olot haver de buscar dotze joves que s’avinguessin a anar a fer el soldat i l’ajuntament no trobà altra sortida que demanar una contribució extraordinària a la població, “<i>hazer un repartimiento por menor entre los vezinos y moradores de dicha villa, a fin de satisfazer la gratificación de dichos 12 hombres</i>”. Ara bé, quan a l’any següent entraren els nous regidors a l’ajuntament d’Olot (es mudaven cada any) “<i>hallaron no haverse aun hecho la entrega del número de soldados que tocaron a dicha villa, por no haverse cobrado la tasa hecha a cada uno de los individuos de ella</i>”, i com que les autoritats els reclamaven els 12 homes, “<i>no hallándose dinero suficiente para satisfazer la gratificación a los soldados</i>”, van haver de demanar un préstec particular que comptaven retornar un cop tothom hagués pagat. Però en aquell 1745 el rei exigí a Olot altres 7 mossos més, i vinga a tornar a demanar una contribució a tota la població, amb l’agreujant que els que gaudien de privilegi militar al·legaren no haver-la de pagar. Havent recorregut a la Reial Audiència de Barcelona, es respongué a l’ajuntament olotí amb to bonàs, donant per fet que els privilegiats serien els primers a no voler desairar les disposicions reials: “<i>El Rey tiene mandado que se haga esta recluta como la del año pasado, satisfaciéndose los gastos indispensables por el estado general de la villa </i>[la població comuna] <i>y contribuyendo voluntariamente a ellos los que gozen de privilegio militar o de privilegiada exempción, a que no se negarán una vez que Su Magestad pide como voluntario este servicio</i>”. De bona voluntat poca o gota, perquè a l’any següent els olotins que gaudien de privilegi seguien sense voler pagar per a la gratificació dels que es presentaven per a anar a la milícia pel contingent olotí.<br />
<br />
El 1770 es va voler posar en pràctica una nova fórmula amb pretensions de ser definitiva i perdurable, el reemplaçament anual obligatori, en el que, per a aquell primer any, Catalunya havia d’aportar 2.400 homes. Començà un estira-i-arronsa entre el que la reial ordre manava i el rebuig popular que suscità, i que desembocaria el 1773 en el conegut episodi viscut a Barcelona que coneixem amb l’expressiu nom d’Avalot de les Quintes, que obligà les autoritats a haver de recular. L’encaix del servei a l’exèrcit amb la vida i la construcció social i fins i tot econòmica, a Catalunya sempre va patir de mala peça al teler. Com va deixar dit en una ocasió el Marquès de la Mina (Santiago Miguel de Guzmán), que va ser capità general de Catalunya entre 1742 i 1767 i que per tant coneixia bé els catalans, “<i>es tan odioso a este País el nombre de quintas</i>”, que “<i>se despoblaría el Ampurdán y la Cerdaña huiendo de las quintas</i>”. Veient la documentació olotina, ves si no hi hauria pogut afegir també la Muntanya, el nom amb què es coneixia el que ara és la Garrotxa.</div>
Miquelhttp://www.blogger.com/profile/14974256034511399071noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2284962453573223850.post-48623441264081821522020-03-24T10:51:00.000-07:002020-03-24T10:51:35.643-07:0097. La portalada petita del temple de Sant Esteve d'Olot (1722)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-Eh7lyWZbImI/XnkHu-DMepI/AAAAAAAABiI/_xDXmAOJCBAwm7nKSQUhxhWE2S6P1OQUQCLcBGAsYHQ/s1600/porta%2Bretallada.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1305" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-Eh7lyWZbImI/XnkHu-DMepI/AAAAAAAABiI/_xDXmAOJCBAwm7nKSQUhxhWE2S6P1OQUQCLcBGAsYHQ/s400/porta%2Bretallada.jpg" width="326" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Després de dècades –anys i panys– de tenir barrada la porta de l’església parroquial d’Olot que dóna a tramuntana (a l'esquerra, mirant l'altar major), no deu pas fer massa que s’ha tornat a obrir, diria que repintada i tot. Deu ser perquè la porta principal s’ha hagut d’inutilitzar de forma provisional per les obres de restauració que s’estan fent a la façana. Benvinguda restauració, no només pel benefici que n’obtindrà la façana, sinó perquè, de retruc, ens ha permès de redescobrir la portalada que emmarca la mencionada porta. La portalada només és visible des de la banda de fora del temple, però l’existència d’una segona porta exterior, també sempre tancada, ha fet que fos una obra que quedés condemnada a la invisibilitat i ignorància. Consisteix en un marc de pedra picada, amb una llinda contornejada per una motllura, un floró i petxina amb una imatge, i la inscripció “<i>AN. DOM. 1722</i>”, o sia “Any del Senyor de 1722”. És una obra senzilla, però que per això mateix captiva i més considerant que a Olot d’aquesta mena d’elements arquitectònics i ornamentals amb pedra n’anem més que escassos.<br />
<br />
La data de la llinda és clara i precisa. Quan a les llindes antigues s’hi indica un any, sempre és el de l’inici de la construcció i no pas el del seu acabament, de la mateixa manera que hom significa la primera pedra i no pas la darrera. En el nostre cas coincideix amb la data de signatura del contracte per a fer aquesta portalada, que fou el 16 de novembre del 1722. Els dos mestres d’obra (paletes qualificats als qui de vegades se’ls donava el nom premonitori d’arquitectes) que reberen per part dels Obrers de la parròquia de Sant Esteve l’encàrrec de fer-la van ser Pere Almoyneria i Esteve Valls. Ens manca un tercer nom, potser el que més ens hauria agradat de saber, l’autor de la figura que hi és representada i que quedava exclosa d’aquell contracte. Eren Obrers en aquell any mossèn Jacint Corsellas, el doctor en drets Francesc de Sala i Brandia, el botiguer Onofre Serrat i Calvó, i Joan Masdexaxars, propietari rural, tots d’Olot i el seu terme.<br />
<br />
En el moment de signar el contracte, els Obrers ja disposaven d’una traça o planta del que volien que es fes, “<i>exceptuant·ne la figura de Santa Sabina que·s troba esculpida en dita planta, la qual no deuen fer dits mestres de casas</i>”. La feina dels dos mestres havia de ser fer “<i>de nou la portalada de la porta xica de dita parroquial iglèsia de pedra picada</i>” i també posar “<i>novament de pedra picada que necessitaran mudar·se las pedras vellas y posaran de nou en tot lo redador de dita porta</i>”, havent de quedar el conjunt “<i>ab la deguda perfecció y segons reglas del art</i>”, sense apartar-se del model contingut en la planta. També seria feina seva assentar-hi les portes de fusta. La nova portalada havia de quedar acabada a tot estirar el dia de Pasqua de Resurrecció de l’any següent. Per part dels Obrers es comprometien a facilitar als dos mestres de cases “<i>tota la pedra necessària per fer ditas obras y entregar·la a ells dits mestres de casas a peu de obra de forma que dits mestres sols degan picar, paredar y assentar aquella</i>”. En justa compensació pel seu treball, Valls i Almoyneria rebrien 212 lliures barcelonines que els serien pagades en tres terminis de 70 lliures, 15 sous i 4 diners, els dies 15 de desembre (1722), 15 de febrer (1723) i el darrer “<i>per tot lo mes de juny</i>” pròxim. Com se solia estilar en aquest tipus de contracte, els Obrers es reservaven el dret de fer examinar l’obra acabada per dues persones perites en l’art –pagant-los la feina els dos mestres de cases– en el supòsit “<i>que en dita obra se trobàs alguna falta o no fos feta aquella en tot o en part en deguda forma</i>”, en el qual cas “<i>los dits Valls y Almoyneria la prometan tornar fer a llurs propris gastos y açó fins y a tant que dits visuradors trobaran estar la dita obra perfetament segons lo dit modello y de llur art</i>".<br />
<br />
El temple de Sant Esteve que hi havia a Olot en aquell 1722 era ben diferent del que tenim ara, el qual és fruit d’una profunda ampliació gestada a partir de 1748 i amb un inici efectiu dos anys més tard. Respecte de quan s’acabà aquest nou temple, costa d’afinar-ne la data, perquè si bé la seva inauguració fou el 1763, encara hi havia treballs pendents, com ara la façana principal que ara s’està restaurant, que no es culminaria fins el 1798, amb la benedicció de la creu que la rematava. L’església de 1722 era de proporcions més reduïdes que no pas l’actual. Dels seus murs en queden el llenç de pedra envellida que es veu a la banda del carrer de Sant Esteve, restes del campanar encastat ara en l’enorme creuer i algunes construccions del costat de tramuntana que quedaren absorbides pel nou temple. Aquesta banda de tramuntana (on ara hi ha la portalada dels mestres d’obra Valls i Almoyneria) té un especial interès perquè va ser objecte d’importants obres en el final del segle XVII i la primera dècada del segle XVIII.<br />
<br />
La primera notícia sobre aquestes reformes és de 1692, de quan l’ajuntament atorgà quatre dobles en ajuda de la “<i>capella y altar ab las figuras de Nra. Sra del Roser, St. Steva y Sta. Sabina de bulto</i> [= en relleu], <i>fahedor en lo portal del Firal</i>”, amb l’encàrrec a Gabriel Gurri i Esteve Godo de vigilar la correcció d’aquesta obra. Pocs anys després, el 1698, es parlava ja obertament d’haver-hi en curs la construcció de la capella del Roser, una obra de la seguirem tenint-ne notícies en els anys immediats, bàsicament de caire econòmic (perquè tota obra complexa se sol iniciar amb molt d’afany, però se sol haver d’acabar amb altes dosis d’esforç). A primers de 1701 la documentació afegeix a les obres tres altres capelles, la del Santíssim, la de Sant Eloi i la de Sant Josep, en una mena d’equilibri a tres bandes. Segons expressava la confraria de la Minerva o del Santíssim, havien determinat fer una capella nova i cedir la vella a la confraria de Sant Josep, però es veu que això anava lligat al fet que els de la confraria de sant Eloi continuessin les obres de la seva respectiva capella, sense la qual no es podia fer la del Santíssim. Però en aquell moment els de sant Eloi tenien aturada la seva obra “<i>per lo embaràs de cert litigi</i>”, i en conseqüència els de la Minerva s’adreçaren a l’ajuntament perquè dels fruits de la Pia Almoina se’ls pogués cedir “<i>alguna quantitat pingüe per dit effecte</i>”, petició que l’ajuntament concretà en 300 lliures barcelonines, que els foren concedides sota determinades condicions. Mentre seguien aquestes obres, el 1702 se n’hi afegí una de nova, la fàbrica d’una nova sagristia, per a la que l’ajuntament també féu donatiu d’altres 200 lliures. No foren pas aquestes les úniques aportacions de l’ajuntament, sinó que n’hi seguiren havent en els anys immediats, totes pel sistema de ficar la mà en la caixa de la Pia Almoina. Un dels pagaments d’aquestes obres es féu a favor del conegut escultor Josep Cortada, d’un fadrí seu i d’un aprenent, “<i>per la feyna han feta treballant per la capella del Sagrament</i>".<br />
<br />
Les obres degueren continuar fins a 1706 o 1707, seguides de la feina de completar les capelles amb els respectius retaules, circumstància que ens enllaça amb la història dels dos esplèndids retaules que ens han pervingut, el del Roser i el de Sant Josep. Aquestes capelles i sagristia nova suposaren la primera gran intervenció moderna en el temple antic de Sant Esteve, abans de la profunda ampliació que s’hi emprendria unes dècades més tard. Passada la Guerra de Successió (a Catalunya, 1705-1714), encara es feren alguns altres treballs d’adequació i ornamentació, començant per enllestir els esmentats retaules del Roser i de Sant Josep, (que, entre canvis d’autoria i feines de daurada, no s’enllestiren del tot fins ben entrada, i gairebé acabada, la dècada dels anys vint), més alguna obra estructural menor, com seria la construcció d’aquesta nova portalada de 1722.<br />
<br />
El contracte signat el 1722 entre els Obrers de Sant Esteve i els dos mestres de cases deixa clar que la imatge que havia de coronar la portalada seria la de santa Sabina. La devoció a aquesta santa havia arrelat i s’havia popularitzat a Olot en no gaire temps. El 1667 unes relíquies seves vingudes de Roma, havien estat portades per un jesuïta a Olot, on foren rebudes amb gran solemnitat i festes. Segons la tradició, la santa havia estat martiritzada i quan se’n descobrí la seva tomba, se li haurien trobat, al costat de les restes del cos, l’espasa actora de la seva mort i una ampolleta amb la seva sang. A Olot hi arribaren uns ossos i part d’aquesta sang. D’immediat es buscà la manera de fer-li una capella pròpia, on es guardarien les relíquies exposades a la veneració dels fidels. Després de diverses controvèrsies sobre si construir-la a l’exterior però adossada a l’església de Sant Esteve, o si construir-la a l’interior, s’optà per la segona solució. Quan s’excavà a tocar de l’altar major, hi foren descoberts uns fonaments antics –tal volta de l’església romànica– que s’aprofitaren per a l’ocasió i que facilitaren poder estrenar la nova capella en un temps rècord, l’estiu de 1668. Era sota de l’altar major i s’hi s’accedia per uns graons en sentit descendent. També, en el pas de segle i primer anys del XVIII s’obraren diverses peces ornamentals relacionades amb la Santa i les seves relíquies.<br />
<br />
Ara, doncs, el 1722, acabades unes i altres obres, tocà el torn de dignificar la porta “petita” (per diferenciar-la de la porta "major") de l’església parroquial, la qual es posaria sota l’advocació de la santa esdevinguda olotina. Poc abans que s’emprengués aquesta millora ornamental, s’havia produït un fet rellevant per a la seva devoció: el dia 5 de maig de 1722, reunit l’ajuntament amb el batlle reial, atenent la protecció que s’havia rebut de la santa i els miracles obrats a favor dels olotins d’ençà de l’arribada de les seves relíquies, determinaren erigir santa Sabina en patrona de la vila d’Olot (“<i>eligimus, accipimus et deputamus dictam inclitem et martirem Christi divam Sabinam in patronam, advocatam et protectrissem dicti hujus oppidi Oloti</i>”), decisió que tot seguit va ser ratificada per la Comunitat de Preveres de Sant Esteve i elevada a l'autoritat episcopal. <br />
<br />
A santa Sabina sol representar-se-la amb una espasa a la mà (símbol del seu martiri) i amb una petita urna a l’altra mà o als seus peus, en remembrança del flascó amb la seva sang. La veritat és que, vista des del pla, i per tant amb un obligat distanciament, en la imatge que ara podem tornar a contemplar en la porta de tramuntana de Sant Esteve, no hi resulten del tot clars els atributs que permetrien d’identificar-la amb santa Sabina. A la seva mà esquerra en penja una mena de bossa obrada en metall, que des de baix resulta de mal interpretar. Faria falta accedir-hi i acostar-s’hi de ben a prop per a examinar-la en condicions, però això en aquests moments no m’és possible de poder-ho fer. El que sí que puc dir és que aquesta és la portalada contractada el 1722 a partir d’un projecte que tenia al damunt de la llinda la imatge de Santa Sabina, i que en els anys anteriors a l’eixamplament total de l’església era coneguda com “la porta de Santa Sabina”. Llavors estava situada a l’altra banda, al davant de l’escalinata que connectava amb el camí esglesier que ara porta el nom de Sant Tomàs. Així és de veure, per exemple, en un text dels anys quaranta del segle XVIII, en el que, quan es parla de la processó que es feia cada any el dia de la Candelera, hi llegim que sortia de Sant Esteve, anava fins a Santa Maria del Tura i retornava a la parroquial “<i>per lo carrer dels Clivillers, per la plaça del Àngel, puja per la escala de la porta de santa Sabina, entrant en la porta major</i>”. I de manera semblant, en el mateix text, quan es refereix a la processó que es feia en tots els tercers diumenges de mes, s’hi llegeix que sortia per la Porta Major de Sant Esteve, “<i>y en arribar lo tàlam al peu de la escala que és devant la porta de santa Sabina se incensa segona vegada</i> (...). <i>Entra per dita porta y proseguix la professó fins al altar major, pujant al presbiteri per la part de la epístola</i>". <br />
<br />
Els autors de l'obradura de la portalada, Esteve Vall i Pere Almoyneria, pertanyien a dues famílies de llarga trajectòria generacional dedicada a les obres i construcció en pedra, amb feines com ara arreglar una casa o fer-la de bell nou, la construcció d’una paret o d’unes escales, fer obres en algun molí o edifici de manufactures, i també el que podríem dir-ne “obra pública”, per exemple el manteniment de les fonts o la reconversió de cases en casernes. Pel que fa a Esteve Vall, el cognom patern a voltes el veiem també escrit Valls i, pel que fa al segon, el seu patronímic es presta a una escriptura fluctuant: Almoineria, Almoynaria, etc.<br />
<br />
Diria que Almoyneria és un cognom occità, ja que el primer d’aquest cognom que sé a Olot, a finals del segle XVII i ja amb l’ofici de mestre de cases, era natural de Tula, una població de la regió de Nova Aquitània, rebatejada en francès com a Tulle. El cens d’habitants d’Olot de 1716 ens diu que Pere Almoyneria (l’autor de la portalada) tenia llavors uns 44 anys, cosa que situaria el seu naixement cap a la dècada dels setanta del segle anterior. En aquest mateix cens s’hi comptà la seva muller Francesca, de 37 anys, tres vailets d’11, 9 i 4 anys, i tres noies de 18,14 i 12 anys. I a casa hi feia vida, a més, un oncle de 68 anys. Vivien llavors al carrer Superior d’Olot (l’actual carrer dels Sastres), en una casa que era, o havia estat, de la vídua Marianna Raurell. Més tard el casal familiar passà al carrer de la Parra. Dels seus descendents em consta que seguiren l’ofici familiar els fills Eudald i Josep. El primer es casà el 1724 amb Margarida Moy i un fill seu, Josep Almoyneria i Moy, féu també de mestre de cases i es casà amb Maria Mirambell el 1729. Per la seva banda, Josep es casà el 1733 amb Magdalena Pujol. Tingué, però, un final tràgic: el 1760, tal i com s’inscrigué en el llibre d’òbits de la parròquia: “<i>treballant Joseph Almoynaria, mestre de casas, y Joan Puig, maniobra del dit, per obrir porta en la paret nova de la iglésia per passar de la cornisa de esta a la torra feta per lo nou campaner, se los rompé la vestida y moriren de repente de la cayguda</i>”. Finalment, una de les filles de Pere i Francesca, de nom Magdalena, el 1717 es casà amb Pere Bertran, vinculat també a un altre important llinatge olotí de mestres de cases.<br />
<br />
L'altre autor de la portalada, Esteve Vall, era fill d’Antoni Joan Vall, mestre de cases, i de Margarida. Esteve s’havia casat el 1710 amb Elisabet Torres. El 1742 vivien al carrer del Carme. Però en aquest cas, el llinatge dels Vall el representava el seu germà gran, Pere Vall, posseïdor de tres cases seguides que, en honor a les casualitats, eren al carrer dels Valls, una de les quals cases durant moltes dècades estigué llogada a l’ajuntament per a fer-la servir d’aula de minyons de l’escola pública i habitació del seu mestre. Pere s’havia casat en primeres núpcies amb Margarida Anna Morat el 1702 i, morta aquesta a l’agost de 1736, en aquell mateix mes i any va contraure segones núpcies amb Teresa Solà. El mencionat cens de 1716 ens diu que Pere llavors tenia uns 37 anys i, per tant, hauria nascut cap a 1679; la seva muller tenia un any menys que ell i a casa seva hi habitaven un fill de 12 anys, tres filles de 10, 7 i 3 anys i el que deuria ser un cunyat seu, Esteve Morat i la seva muller. Del primer matrimoni de Pere, seguiren l’ofici de mestre de cases els fills Joan Vall i Morat, i Esteve Vall i Morat. El primer, que deuria haver nascut en el començament de segle, es casà el 1724 amb Josepa Casas. Tingueren dos fills que també foren mestres de cases: Pere Vall i Casas, casat el 1756 amb Maria Anna Roure i Celvert, i Jacinto Vall i Casas, casat el 1763 amb Maria Rosa Coderch. L’altre dels fills de Pere, Esteve Vall i Morat, el 1747 va contraure matrimoni amb Maria Illa i un fill seu, Esteve Vall i Illa, se sumà a la llista de membres de la família que treballaren l’ofici de mestre de cases; aquet darrer el 1772 es casà amb M. Rosa Rigall i, havent enviudat, el 1788 ho féu amb Isabel Masgrau.<br />
<br />
La radical reforma del temple de Sant Esteve d’Olot iniciada a mitjans del segle XVIII trasbalsà l’estructura anterior. A manca d’indicacions gràfiques, estem orfes de coneixements respecte de quina forma prengueren totes aquelles obres fetes en el pas entre els segles XVII i XVIII: les noves capelles, la sagristia, la capella de Santa Sabina... Per sort, en aquell moment algú veié la necessitat de no malmetre la portalada que el 1722 havien obrat Esteve Vall i Pere Almoyneria (juntament amb l’artista anònim que n’esculpí la imatge) i que valia la pena de reaprofitar-la en algun altre lloc de l’església nova. Acabà comprimida a l’altra banda del temple, on des de llavors obre accés a una escala exterior que exhibeix, en un dels seus graons, la data de 1769. Mentrestant, a l’altra costat, on inicialment era la porta de Santa Sabina, una ullada des de fora al vell mur ens fa entreveure senyals d’haver-hi hagut una porta que les reformes de la nova església obligaren a cegar. S'accepten hipòtesis. </div>
Miquelhttp://www.blogger.com/profile/14974256034511399071noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2284962453573223850.post-88844777115175047502020-02-17T13:15:00.000-08:002020-02-17T13:15:22.994-08:0096. Pors de contagi el 1720<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>CA</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:EnableOpenTypeKerning/>
<w:DontFlipMirrorIndents/>
<w:OverrideTableStyleHps/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" Name="footnote text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" Name="footnote reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Taula normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman","serif";}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-nhOVoNPxENg/XkrQVzEnnrI/AAAAAAAABgw/IJIY53tZ2t4KlVjNTWLYz8yCF_bUzP31ACLcBGAsYHQ/s1600/sanitat%252C%2Bmuntatge%2Bfinal%2Bamb%2Bcolor.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1517" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-nhOVoNPxENg/XkrQVzEnnrI/AAAAAAAABgw/IJIY53tZ2t4KlVjNTWLYz8yCF_bUzP31ACLcBGAsYHQ/s320/sanitat%252C%2Bmuntatge%2Bfinal%2Bamb%2Bcolor.jpg" width="303" /></a></div>
<div class="MsoFootnoteText" style="text-align: justify;">
<span style="color: #0b5394;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">En ocasió de l'alarma i de les quarantenes suscitades pel coronavirus, recupero l'article sobre la "pesta de Marsella" declarada fa 300 anys, publicat a Miquel <span style="font-variant: small-caps;">Puig i Reixach</span>,<i> </i><i>Històries olotines
del segle XVIII,</i> Estudis Històrics de la
Garrotxa, núm. 4, Olot, Arxiu Comarcal de la Garrotxa, 2009, p. 71-73.</span></span></span></div>
<div class="MsoFootnoteText" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoFootnoteText" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoFootnoteText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>CA</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:EnableOpenTypeKerning/>
<w:DontFlipMirrorIndents/>
<w:OverrideTableStyleHps/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" Name="footnote text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" Name="footnote reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Taula normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman","serif";}
</style>
<![endif]-->
</i></span></div>
<div class="MsoFootnoteText" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoFootnoteText" style="text-align: justify;">
<br />
Se l’anomenà “pesta de Marsella”, perquè es deia que venia d’allí, i és considerada l’última gran pesta del continent europeu. Corria l’estiu de 1720, i el trasbals que es va viure arreu va fer que tothom hi posés el coll per evitar els temibles danys que una epidèmia d’aquell tipus podia infligir en les sanitàriament dèbils societats de l’Antic Règim. El seu progrés imparable, la proximitat amb Catalunya i les relacions comercials que hi havia entre uns i altres, va fer que, d’immediat, les autoritats del regne prenguessin una sèrie de mesures molt contundents per prevenir el contagi, especialment actives als ports de mar i en els passos de muntanya entre un i altre regne, cosa que afectava Olot <a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=2284962453573223850#_ftn1">[1]</a>. Després d’unes limitacions de pas amb nombroses excepcions, a l’octubre s’establí el total tancament dels passos i la completa prohibició d’entrada de gent i béns des de França. <br />
<br />
A Olot la primera alerta arribà a primers d’agost d’aquell any per un avís remès des de Vic: “<i>Por la adjunta carta, y disposiciones que este ayuntamiento recibe de la capital de Barcelona, quedarán V. Ms. informados del mal contagioso que se ha estendido en Marcella, Reyno de Francia</i>”. Com sol passar en aquests casos, no sempre la frontera entre la informació i la confusió es podia mantenir incòlume, perquè el dia 12 del mateix agost es rebia carta dels regidors de Figueres, que ja donaven per fet que a Olot “<i>tindrien malaltias de mala espècia segons diuen originades des de que arribaren en dita</i> [vila] <i>uns cuyros de França dins del temps corren las notícias del mal contagiós</i>” <a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=2284962453573223850#_ftn2">[2]</a>. Però a Olot hi havia una absoluta normalitat sanitària. Tot amb tot, bé calia prendre mesures per a evitar que les coses poguessin anar maldades. Fent les coses amb ordre, és a dir, començant per qui pot fer-hi més que tots nosaltres, les primeres accions foren de caire pietós. El dia 13 d’agost l’ajuntament manà “<i>se fassen pregàrias suplicant a Déu nostre senyor nos libre de contagi</i>”, i la tradicional processó del dia de Sant Roc a la seva ermita, protector contra els mals de pestilència, va revestir caràcter solemne, i es va treure el Sant Crist de la parroquial <a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=2284962453573223850#_ftn3">[3]</a>. <br />
<br />
Però un cop atesa la devoció, tocava l’obligació, malgrat que la dita popular formuli aquests termes a la inversa. Era vital prevenir que a Olot no pogués entrar-hi l’epidèmia a través d’alguna persona o mercaderia infectada, una feina relativament fàcil perquè a la vila només s’hi podia accedir per uns pocs carrers amb uns portals a la seva entrada, mentre que la resta del perímetre de la població era un clos de parets i de tancats. Atès que aquesta disposició tenia els seus punts vulnerables, especialment a la nit (com prou bé sabien els contrabandistes), pel mes de setembre l’ajuntament va voler “<i>hazer rondas todas las noches por la referida villa</i>”, per la qual cosa demanaren a Camprodon, seu del sotscorregidor, les armes necessàries. Els n’oferiren una vintena en no gaire bon estat, i com que les devien haver d’arreglar per compte de l’ajuntament olotí, se’ls digué que gràcies, que ja se’n sortirien amb les que hi havia a la vila <a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=2284962453573223850#_ftn4">[4]</a>. <br />
<br />
Si durant la nit els portals es tancaven, durant el dia hi havia vigilància sobre qui i què entrava a la vila. Al desembre de 1720 va haver-hi queixes pel “<i>descuido grande con que se vive en esta villa por lo que mira a la custodia de la pública salud dexando las puertas con un hombre solo y sin armas</i>”, i es va manar als regidors, sota amenaça de fortes penes pecuniàries, que “<i>pongan en cada una de las puertas quatro hombres armados y un cabo que deberá ser de la gente más principal de la villa</i>” <a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=2284962453573223850#_ftn5">[5]</a>. Així es degué fer, perquè un any després l’ajuntament va pagar els preus dels arrendaments de les cases que eren als portals, on hi havia els guàrdies de prevenció del contagi <a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=2284962453573223850#_ftn6">[6]</a>. Aquesta qüestió de la vigilància dels portals tingué cert enrenou l’estiu de 1722, quan alguns dels sacerdots de la Comunitat de Sant Esteve es van negar a “<i>entrar en la guarda del morbo</i>”, tot i la resolució a favor de fer-ho que havia pres la Comunitat. El vicari diocesà determinà que sí, que havien de participar-hi, i que en tot cas, si algú no volia fer-ho, que es pagués un substitut <a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=2284962453573223850#_ftn7">[7]</a>. <br />
<br />
En aquests moments de temors de contagis, per a poder entrar i sortir de la vila era imprescindible anar proveït del corresponent certificat o butlleta de sanitat. Les instruccions rebudes de les autoritats al mes de desembre de 1720 eren ben precises: “<i>Conveniendo al real servicio y a la mayor seguridad y custodia de la salud pública que en las boletas de sanidad que se despachan se expressen los nombres y apellidos de todas las personas que entraren con ellas</i>”, es manava no admetre les que no reunissin aquestes condicions, “<i>ni que con una sola boleta entren diversas personas aunque sean de la misma compañía, instruyendo de esta nueva providencia a las guardias assí de las puertas como de los puestos de fuera</i>” <a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=2284962453573223850#_ftn8">[8]</a>. S’han conservat exemplars en blanc de les butlletes de sanitat que va fer imprimir l’ajuntament olotí en els anys de 1721, 1722 i 1723, mitjançant les quals se certificava que el seu posseïdor “<i>parte de la villa de Olote a [ ] de 1722. En la qual (a Dios gracias) se goza entera salud, sin rezelos de peste ni de mal contagioso</i>” <a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=2284962453573223850#_ftn9">[9]</a>. De la feina de despatxar aquestes butlletes del setembre de 1720 al juliol de 1723 en va tenir cura el veguer Joan Pont, a qui l’ajuntament el març de 1724 li va retribuir aquesta feina, al mateix temps que també pagà les 17 raimes de paper que es van utilitzar en la impressió dels certificats <a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=2284962453573223850#_ftn10">[10]</a>. <br />
<br />
No sols les persones, sinó també les mercaderies van ser objecte d’una acurada inspecció en aquells anys de temors pel mal de Marsella, i en alguna temporada, fins i tot s’impedí radicalment la introducció de gènere forani a la vila, especialment cuirs, pells i llanes. Una situació delicada es va presentar l’octubre de 1720, en ocasió de les fires de Sant Lluc. Des de Vic es van donar instruccions als regidors olotins que “<i>en los dias de fira deuran V. Ms. observar la instrucció que tenen, procurant ab tota vigilànsia no entre cosas de fora del Principat, y regonexent los paquetaires de quant aporten</i>” <a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=2284962453573223850#_ftn11">[11]</a>. A finals d’octubre i primers de novembre de 1721 es va fer un exhaustiu repàs notarial de totes les pells que hi havia a les adoberies olotines, per a assegurar-se de l’any que s’havien adquirit, llur procedència i si s’havien introduït a Olot amb les corresponents butlletes de sanitat <a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=2284962453573223850#_ftn12">[12]</a>. <br />
<br />
Però com que el mal venia de França, era cap a la ratlla amb aquest Estat on calia extremar la vigilància. Com que Olot pertanyia al corregiment de Vic, va haver de col·laborar en la línia sanitària preventiva del contagi que es va establir a les muntanyes de la banda de Camprodon des del 27 d’octubre de 1721 fins al 2 de juliol de 1723. Estava formada per vuit barraques amb un cert contingent de civils i de militars. Olot, l’octubre de 1721 hi envià 23 homes i hagué de contribuir a les despeses que aquestes barraques de control ocasionaven <a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=2284962453573223850#_ftn13">[13]</a>. <br />
<br />
El 1723 el perill estava ja passat del tot, sense haver afectat en res Catalunya. En el cas d’Olot, a més, els registres parroquials de defuncions corresponents a aquests anys, on no s’observa cap increment anòmal, corroboren que la vila, efectivament, no patí cap dany, deixant-nos el record del contagi de 1720 com un mer exemple del tipus de mesures preventives que la societat de llavors posava en marxa davant de greus alarmes sanitàries. <br />
<br />
<span style="font-size: small;"><br /><span style="font-size: x-small;"><a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=2284962453573223850#_ftnref1">[1]</a> Per al detall de totes les disposicions que es donaren per a prevenir el contagi de Marsella, vegeu <i>Edicto general comprehensivo de todas las reales provisiones, órdenes, edictos, instrucciones y providencias generales, que se dieron en este Principado de Cataluña, para preservarle y resguardarle de la peste o contagio, que en los años 1720 y 21 afligía a la Provenza</i>. Barcelona, reimpreso por Manuel Texero, 1800, 277 p. + 19 f.s.n. <br /><a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=2284962453573223850#_ftnref2">[2]</a> ACGAX, Fons municipals, Olot, Correspondència, cartes del 3 i 12 d’agost de 1720, respectivament. <br /><a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=2284962453573223850#_ftnref3">[3]</a> ACGAX, Fons municipals, Olot, Manual de resolucions, 13 d’agost de 1720. <br /><a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=2284962453573223850#_ftnref4">[4]</a> ACGAX, Fons municipals, Olot, Correspondència, carta dels regidors d’Olot i resposta de Camprodon, sense data la primera i la segona datada el 17 de setembre de 1720. <br /><a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=2284962453573223850#_ftnref5">[5]</a> ACGAX, Fons municipals, Olot, Correspondència, carta de Leonardo Gutiérrez, comissionat per a la salut pública del partit de Camprodon, al batlle i regidors d’Olot, 9 de desembre de 1720. <br /><a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=2284962453573223850#_ftnref6">[6]</a> ACGAX, Fons municipals, Olot, Manual de resolucions, 27 de desembre de 1721. <br /><a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=2284962453573223850#_ftnref7">[7]</a> Carta d’Ignasi Colomer i de Cruïlles als protectors de la de Preveres de Sant Esteve d’Olot, Girona 19 de juny de 1722, Arxiu de la Comunitat de Preveres de Sant Esteve d’Olot, Doc. núm. 138. <br /><a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=2284962453573223850#_ftnref8">[8]</a> ACGAX, Fons municipals, Olot, Correspondència, carta de Leonardo Gutiérrez al batlle i regidors d’Olot, 5 de desembre de 1720. <br /><a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=2284962453573223850#_ftnref9">[9]</a> ACGAX, Fons personals, Joaquim Danés i Torras, Col·lecció d’impresos locals 1721-1951.<br /><a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=2284962453573223850#_ftnref10">[10]</a> ACGAX, Fons municipals, Olot, Manual de resolucions, 4 de març de 1724. <br /><a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=2284962453573223850#_ftnref11">[11]</a> ACGAX, Fons municipals, Olot, Correspondència, carta de Dn. Francisco de Pasqual als regidors d’Olot, Vic 9 d’octubre de 1720. <br /><a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=2284962453573223850#_ftnref12">[12]</a> ACGAX, Fons notarials, Olot, Jaume Oliveres, reg. 1.024, 1721, f. 294v-303r, 306v-309v, 322v-329v, 332v-334v i 338r- 339r (dies 3, 4, 7, 8, 9, 13, 17 i 18 de novembre de 1721). <br /><a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=2284962453573223850#_ftnref13">[13]</a> ACGAX, Fons municipals, Olot, Manual de resolucions, 9 d’octubre de 1721. </span><span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><i><br /></i></span></span></div>
<br />Miquelhttp://www.blogger.com/profile/14974256034511399071noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2284962453573223850.post-43273661974646879512020-01-28T09:47:00.001-08:002020-01-28T09:47:23.496-08:0095. Elogis, guerres, relats i privilegis de la gent de Sant Esteve d'en Bas als inicis del segle XVIII<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-0Z0IBpkQNO0/XiXPNKBx6qI/AAAAAAAABgE/ayWKtKN-8Z4SANe1w_DmVKg4oDsto0QRQCLcBGAsYHQ/s1600/95%2B01a.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1000" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-0Z0IBpkQNO0/XiXPNKBx6qI/AAAAAAAABgE/ayWKtKN-8Z4SANe1w_DmVKg4oDsto0QRQCLcBGAsYHQ/s400/95%2B01a.jpg" width="250" /></a></div>
Fa una mica més de tres-cents anys que els de Sant Esteve d’en Bas feren publicar, a través de la impremta, un fullet en forma de memorial, amb una sèrie de peticions a favor de la població i de la Vall, i els fets que ho justificaven. El memorial el presentava el síndic de la vila “<i>a los reales pies de Vuestra Magestad</i>”, sense aclarir-nos-hi quina era aquesta tal majestat. No porta títol, perquè és un text administratiu i s’inicia, sense més giragonses, amb la presentació del peticionari: “+ <i>Señor. El Syndico del lugar, o villa de San Estevan de Çaluy, o Çalull, otro de los más principales del Vizcondado de Bas, de la Diócesis de Gerona…</i>”. Tractant-se d’un memorial, la part en què s’al·leguen els mèrits o motius en els que es fonamenta allò que es demana, inclou un repàs dels passatges més significatius de la trajectòria seguida per la vila durant segles (amb especial atenció a l’anterior centúria) i això el fa rellevant més enllà de l’estricte propòsit que l'escrit tenia. A principis del segle XVIII poques poblacions de la mida de Sant Esteve d’en Bas haurien estat capaces d’aplegar notícies històriques sobre el seu passat. Fa molts anys l’historiador olotí Joaquim Danés esmentà aquest fullet imprès de manera molt elogiosa, però que jo sàpiga, ningú des de llavors ençà se n’ha ocupat, i precisament és aquest el meu propòsit. <br />
<br />
<i><b>1. El Memorial</b></i><br />
<br />
A la Vall d'en Bas no es duia un llibre d’acords municipals, sinó que, només quan el tema requeria deixar-ne constància, es cridava el titular de la notaria del Mallol perquè en fes acta i la servés en el manual de protocols d'aquell any. Dic això perquè d’aquest Memorial –en endavant m’hi referiré així– no en tenim cap versió manuscrita, sinó només aquest fullet imprès. Bona sort que tinguessin la pensada de passar per casa d’algun impressor, fos per a disposar-ne de còpies de cara als tràmits pertinents o perquè creien que el seu contingut mereixia difusió. Fos pel que fos, la multiplicitat d’exemplars ha facilitat que si més no una d’aquelles còpies arribés als nostres dies. Ara bé, l’absència de signatures manuscrites o de qualsevol altra validació obre dubtes sobre el moment de la tramitació al que correspon. L’exemplar que he utilitzat prové de l’Arxiu Municipal d’Olot, des d’on, fa temps, passà a la Biblioteca Municipal d’Olot (actualment Biblioteca Marià Vayreda). És un imprès en format foli, amb uns marges generosos per a poder-hi incloure diverses notes complementàries, sense peu d'impremta ni any d'edició.<br />
<br />
<i>A). Datació</i><br />
<br />
El fet que en el Memorial es dediqui un bon espai a recordar la victòria de la població contra l’exèrcit francès en el combat del Bosc de Tosca de 1695 i que l’últim any que hi surt sigui el de 1696, ha fet que, davant de l’absència de data, aquesta es considerés com la de la seva redacció i publicació. Però no. Una bona lectura del Memorial permet dir que no és d'aquest any i que no anava adreçat al rei Carles II (mort el 1700), sinó a Carles III de Catalunya, més conegut com a Arxiduc Carles d’Àustria, competidor de Felip V de Castella (IV de Catalunya) en la Guerra de Successió (1705-1714). Per tant, la seva datació ha de ser a partir de 1705, un cop consolidada la victòria inicial dels austriacistes contra Felip V, al voltant de les Corts Catalanes presidides per l’Arxiduc al desembre d’aquell any. Heus-ne aquí els arguments. En el Memorial, quan se cita Carles II hi és esmentat amb cortesies pròpies dels difunts, com ara “<i>goza Glori</i>a” (que Déu el tingui a la Glòria) o “<i>que Dios aya</i>” i s’és ben explícit quan s’hi recorda que “<i>Dios permitió de fallecer el señor rey Don Carlos </i>[= Carles II]<i> sin descendencia</i>”. A la vegada, les referències a l’Arxiduc Carles no ofereixen dubtes interpretatius, és impossible que poguessin referir-se a Felip V, de la casa Borbó. Així, es declara a tota la població de Sant Esteve d’en Bas “<i>afectuosíssimos a la Augustíssima Casa de Austria de V. Magestad</i>” i, en un intent de guanyar-se el seu favor, es recorda que Sant Esteve és el patró del poble, “<i>como también titular del templo mayor </i>[= la catedral] <i>de la ciudad de Viena, dignísima patria de Vuestra Magestad</i>”, cosa que només es podia dir de l'Arxiduc. Afinant encara una mica més, el Memorial hauria de ser fet a partir de 1706, ja que s’hi fa esment del doctor Jacint Dou, de Sant Esteve d’en Bas, com a membre de la Reial Audiència del Principat, un fet que no es produí fins el 24 de novembre de 1705.<br />
<br />
<i>B). Autoria</i><br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-5IKR9Bzozgg/XiWJN2N0jSI/AAAAAAAABfw/d3Y58kaXb9IqbpbuCETpRA0WZ-q-flqkgCLcBGAsYHQ/s1600/95%2B02.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="744" data-original-width="1550" height="191" src="https://1.bp.blogspot.com/-5IKR9Bzozgg/XiWJN2N0jSI/AAAAAAAABfw/d3Y58kaXb9IqbpbuCETpRA0WZ-q-flqkgCLcBGAsYHQ/s400/95%2B02.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Acta notarial del 27 de març de 1706, posteriorment ratllada</i></td></tr>
</tbody></table>
Formalment el Memorial hauria estat escrit pel síndic de Sant Esteve d’en Bas, però el seu contingut divers i fins a cert punt erudit, fa pensar en aportacions de diverses persones i, naturalment, d’algun advocat. En el volum de la notaria del Mallol de 1706, al costat d’altres protocols propis de tota activitat notarial, hi consta una “deliberació” dels cònsols i consellers de la Universitat del Vescomtat de Bas, del 27 de març, que pot donar-nos alguna pista. Com totes les escriptures d'aquesta notaria d’aquells anys, acabada la Guerra de Successió i enmig d’una severa repressió, l’acta fou ratllada en tots aquells paràgrafs en què s’al·ludia a Carles III o a alguna altra persona del seu entorn. És, per tant, amb dificultat, que en les primeres línies d’aquesta acta hom hi pot entrellegir que “<i>lo Memorial en Consell llegit presentat a Sa Magestat (que Déu guarde)...</i>”. A continuació, sense estar ratllat el text, segueix: “<i>...per dit Mariano Reig, olim</i> [= abans, en el passat] <i>síndich de la present Universitat, attès que en molts capítols ve a redundar en prejudisi dels privilegis y a la dita present Universitat concedit</i>” i diu que decidiren fer-lo esmenar per persones idònies “<i>y se tinga la mira a que no·s contradiga al que posan los privilegis a la dita Universitat concedits</i>”. Del text no es desprèn necessàriament que el “memorial” d’aquesta acta sigui el mateix que el Memorial imprès, però quadra per cronologia i perquè de memorials tampoc no és que a Sant Esteve d’en Bas en fessin un dia sí i l’altre també, sinó que eren ocasionals. A més, el que es diu en l’acta també sembla lligar amb les sol·licituds del Memorial imprès, ja que aquest demanava en part uns privilegis per a Sant Esteve d’en Bas, que, com veurem més endavant, en algun punt envaïen els antics privilegis comuns a tot el Vescomtat d'en Bas.<br />
<br />
Un dels possibles actors d'aquest Memorial –que no vol dir que n’hagués de ser el redactor– seria el síndic Marià Reig. En algun altre lloc se l’esmenta amb la professió de negociant de Sant Esteve d’en Bas. Havia estat cònsol en representació del mateix lloc en l’anualitat 1704-1705 i en aquells moments formava part del consell de la Universitat del Vescomtat. El 9 de gener de 1706 havia rebut sindicat de la mateixa universitat per a anar a Barcelona a prestar obediència a Carles III. Pel que diu l’acta del 27 de març de 1706, en aquell moment ja no era síndic de la Vall, però no em consta qui el substituí. Un altre nom a tenir present és el de Mateu Rexach i Sala, que en l’anualitat entre el maig de 1705 i el de 1706, era el cònsol segon de la Vall i com a tal duia la representació de les parròquies de Sant Esteve d’en Bas i de Sant Pere de Falgars. Ara bé, si ens guiem per les famílies que surten més ben parades en aquest Memorial i amb la sospita que haguessin intervingut perquè així fos, hi sobresurt la família dels Dou. Fins a 19 vegades apareix aquest cognom en el Memorial, ja sia amb la referència a la casa en si, a membres de la família que s’haurien distingit en la universitat o en l’Església i que haurien fet importants serveis prestats a la Corona en el transcurs dels esdeveniments bèl·lics del segle XVII. A més distància hi surten els cognoms Desprat i Vilamala, esmentats, respectivament, 7 i 6 vegades. No seria res d’estrany, per tant, que bona part de les dades de caràcter històric que conté el Memorial haguessin estat aportades per la família Dou, en aquells moments representada per l'hereu Jacint Dou.<br />
<br />
<i>C). Context</i><br />
<br />
A començaments del segle XVIII Sant Esteve d’en Bas reunia uns 548 habitants, pràcticament una tercera part dels prop de mil set-cents que feien vida a la Plana d’en Bas. Segons el Memorial, el poble tenia llavors unes 100 cases (entre les del nucli de l’església i les escampades per la vall), tot i que aquesta xifra podria ser a l’alça, atès el caràcter exhortatori d’aquest escrit. No era pas el poble més gran de la vall, perquè el Mallol, juntament amb Sant Privat i Santa Maria de Puigpardines (les estadístiques recullen en un únic recompte els habitants del tres pobles), s’emportaven poc més de la meitat de la població. Semblaria que en aquella arrencada de segle els de Sant Esteve d’en Bas participaven d’un esperit optimista a l’hora d’encarar el futur, perquè el novembre de 1706 els cònsols i el consell es proposaren fer de nou el retaule major de l’església, donat que –segons diu l’acord que varen prendre– “<i>per causa de la vellesa se va perdent, com en effecte se troba vuy part del tot disminuït</i>”. I també acordaren l’ampliació del presbiteri de l’església i de la sagristia, atès, en el primer cas, “<i>que la capacitat del presbiteri se troba xich y necessita de espay</i>” i, pel que fa a la sagristia, per tal que guardés proporció “<i>segons la capacitat requereix lo temple</i>”. Els projectes eren ambiciosos, però està clar que ells s’hi veien amb forces. Llàstima que a no tardar arribarien temps tempestuosos en els que seria difícil que les bones intencions trobessin l’acolliment necessari per a prosperar i caldria esperar-ne de millors.<br />
<br />
Seria en aquests temps d'ànims fins a cert punt confiats i eufòrics, quan prendria cos entre els inductors de la cosa pública de Sant Esteve d’en Bas la idea de demanar al monarca uns certs privilegis per al poble, diferenciant-se, en part, de la resta del Vescomtat. Es veu que això d’introduir noves monarquies propiciava en elles una mena d’actitud sol·lícita –tal volta amb la intenció de fer-se ben vistes o de rescabalar-s’ho en metàl·lic– que era aprofitada per algunes entitats municipals per a obtenir reivindicacions guardades d’antic a l’espera de temps adequats. El 1702 Olot havia tingut a l’abast l’obtenció del títol de ciutat per part del nou monarca borbònic, però deixà passar l’ocasió perquè no era de franc sinó a canvi de fer un “donatiu” al rei i perquè els d’Olot també demanaren que deixessin de dependre de la vegueria de Camprodon, perdent-se, al final, bous i esquelles. En aquesta mateixa línia, Sant Feliu de Pallerols i Vall d’Hostoles aconseguí de tenir representació en les Corts catalanes de 1705 gràcies al privilegi obtingut del rei després de les gestions empreses pel síndic Miquel Plana, pagès de Sant Cristòfol de les Planes. Fora de la Garrotxa, viles com Mataró o Cervera sí que passaren a adquirir la categoria de ciutat, Manresa demanà a l’Arxiduc una sèrie de privilegis per als seus habitants i comerç i el 1707 Ripoll pogué recuperar –seria només per un temps– la seva municipalitat negada pels abats del monestir.<br />
<br />
Sant Esteve d'en Bas, doncs, s’afegí a la cua de poblacions que demanaven un reforçament de la seva entitat local i de la consideració del seus habitants. D’això anava el Memorial al que m’estic referint. En la seva part de peticions incloïen vuit concessions, beneficis o privilegis, d’un pes polític o jurídic desigual que analitzaré més endavant. Abans, primer de tot, cal revisar els arguments que es donaven per a justificar allò que es demanava. Dits arguments se centraven en l’antigor de Sant Esteve d’en Bas i, sobretot, en els serveis prestats en tot temps a favor dels sobirans de cada moment. No debades els de Vic, gràcies al seu paper en la insurrecció catalana de 1705 en la causa de l’Arxiduc, reberen d’aquest el títol de “ciutat fidelíssima” i que els seus ciutadans honrats fossin assimilats als de Barcelona.<br />
<br />
<i><b>2. La primera part (justificació) del Memorial de Sant Esteve d'en Bas</b></i><br />
<br />
Així, doncs, la primera part del Memorial té un caire històric, passat pels vidres de l’autoestima. Haig d’advertir que quan parlem d’història no és la idea que ara tenim d’aquesta disciplina, perquè fa tres segles el seu únic fil conductor eren les glòries i les proeses dels seus habitants. Em salto, per inútils, les referències remotes als orígens gairebé mítics de Sant Esteve d’en Bas, del seu nom atribuït a la família romana dels Basso, dels inicis carolingis del Vescomtat i de la tradició d’haver-hi hagut en el territori una seu episcopal. De totes formes això ens indica que el redactor del Memorial era bon lector, perquè, tal i com ell mateix ens fa notar, tot el que deia ho avalaven les obres de Pujades, Marca, Corbera, Relles, i Roig i Jalpí. El primer, Jeroni Pujades (1568-1635) és autor de la <i>Corónica universal del Principat de Cathalunya</i>, tret per primera vegada a inicis del segle XVI. El llibre del segon, Pèire de Marca (1594-1662), s’havia editat a França –ell era nascut a Occitània– amb el títol de <i>Marca hispanica, sive limes hispanicus</i>, un llibre de referència que encara ara fa servei per la quantitat de documentació que hi aplegà. Esteve de Corbera (1563?-1631) escriví la <i>Cataluña ilustrada</i>, impresa a Nàpols el 1678. Onofre Relles havia estat un jesuïta que, tot fent relat de la vida de Sant Narcís en el llibre <i>Historia apologética de la vida y martirio de S. Narciso</i>, publicat a Barcelona el 1679, s’havia remès als orígens del territori diocesà. I, finalment, Joan Gaspar Roig i Jalpí (1624-1691) també s’havia capbussat en el passat de les nostres comarques en el llibre <i>Resumen historial de las grandezas y antigüedades de la ciudad de Gerona</i>, publicat a Barcelona el 1678. Sabent que el redactor d’aquesta part del Memorial tingué a mà tots aquests textos, cal deduir que era un home erudit a qui agradava de preparar-se bé les comeses que li eren confiades.<br />
<br />
<i>A). Elogi del paisatge de la Vall d'en Bas</i><br />
<br />
Just acabar de parlar de la història pretèrita, apareix en el Memorial un passatge sobre la bondat i la bellesa natural de la Vall, en un llenguatge que s’avança als moderns fullets turístics: “<i>La propensión de los del Vizcondado a letras y armas se atribuye así al clima de aquel país, por su benignidad, amenidad y fértil de sus campos, matizados de verdes praderías que están a uno y otro lado del río Fluvián (que le atraviessa, empeçando al pie del Grao de la parroquia de San Estevan, y conservando su nombre hasta el mar), por las deleytosas selvas y bosques que circuyen el Vizcondado y de do</i> [= donde] <i>baxan innumerables arroyuelos, causa de la multitud de tantas fuentes (por ser aquel país lluvioso, sobre quantos se reconocen en este Principado)</i>”. Fora de l’agricultura, no hi ha cap menció a d’altres activitats econòmiques (com la manufactura), senyal que en aquells anys deurien ser considerades de poca entitat –perquè sí que n’hi havia– per a ser admeses com a prova de la puixança del lloc.<br />
<br />
<i>B). La qualitat humana de la gent de la Vall. </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tot seguit el Memorial de Sant Esteve d'en Bas passa a fixar-se en la gent de la Vall i ens aporta una llista de fills (només hi ha homes) de la població que s’haurien distingit, segons els criteris de l’època, pel seu valor, per ser homes de lletres, de ciència i del dret i, sobretot, pel seu servei a la religió. Dels primers esmenta Francesc de Verntallat i Gaspar de Vilamala i Barutell. En contrast amb la curta descripció del cabdill remença, que despatxa dient només que fou “<i>capitán general de las montañas en tiempos del senyor Rey don Fernando</i>”, del segon en repassa el seu expedient, segurament perquè el seu nebot i hereu de la casa Vilamala, Francesc Vilana i Vilamala, o algú pròxim a aquest, hauria fet arribar al redactor notícies sobre la participació dels seus avantpassats el 1639 en la guerra del Piemont (dins de la Guerra dels Trenta Anys, 1618-1648), on hauria participat “<i>en los sitios y presas de las plaças de Vercelli, Verrua, Crescentin, Villanueva de Aste</i> [= Villaneuva d’Ast o Villanova d’Asti] [y] <i>socorro de Turín</i>”. Això a part, en un altre passatge s’afirma que els primers pobladors de la Vall ennobliren, “<i>como lo denotan tantos solares y casas de paysanos cimentadas sobre riscos y peñascos, de cuyos nombres y apellidos de familias se ven muchas esparcidas por el Principado, que gozan de nobleza o milicia</i>”. I inclou al marge de la pàgina una llista dels 24 casals familiars de la parròquia de Sant Esteve amb reconeixement social, tot i que “<i>el tiempo, sacos e incendios, causa de las guerras, les aya privado de los principales, que podían conducir por la prueva de la hidalguía</i>”. És a dir, que s’atribuïen passats nobles a algunes famílies, difícils d'acreditar.<br />
<br />
Vénen després les persones representatives de la dedicació de la gent de la Vall a la teologia i el dret. Se n’esmenten vuit: els catedràtics de l’Estudi General de Barcelona Joan Ayats i Peroy (de qui es rememora la seva relació amb Josep Fontanella i l'assistència, amb aquest i el seu germà Francesc Fontanella, a les negociacions de Münster en el marc de la Pau de Westfalia) i Francesc Dou; Gaspar Desprat i Savassona, i Esteve Dou, ambdós doctors en teologia, i Josep Dou, juntament amb els seus germans Melcior, Jacint i Francesc, tots ells doctors en dret. El grup queda completat amb els doctors en medicina Jacint Badia, i Magí Desprat i Sabassona.<br />
<br />
En relació amb els homes d'Església, en el Memorial s’atribueix a la Vall d’en Bas haver estat la pàtria de dos bisbes, Josep de Fageda i Francesc Dou. El primer fou bisbe de Girona de 1660 a 1664 i de Tortosa des d’aquest darrer anys fins a la seva mort el 1685. Resulta estrany que se’l consideri de la Vall, perquè totes les llistes episcopals d’aquests bisbats el fan fill de Vic (on hauria nascut el 13 d’octubre de 1608), si bé de pares olotins, el metge Miquel Fageda i la seva muller Isabel. En canvi és correcte el lloc de naixement del segon, Francesc Dou, bisbe de Girona des de 1668 fins a 1673, any de la seva mort. Baixant graons en l’ordre jeràrquic eclesiàstic, es fa evident l’interès que el redactor, o qui li aportés les dades, tenia en aquest camp, en el que fa gala d’una especial perícia per a recollir els noms de tots els qui, en alguna o altra categoria, haurien destacat en els càrrecs diocesans, convertits així, als ulls de la gent de llavors, en pedra de toc de la distinció del lloc. El Memorial ens aporta els noms dels naturals de la Vall amb rellevància dins de l’Església, començant pels que havien estat, o eren, canonges en catedrals i col·legiates a Vic, Vilabertran, Sant Feliu de Girona, Besalú, etc. (la llista n’inclou vuit noms), rectors de parròquia a les diòcesis de Girona (la part més nombrosa, són vint noms) i de les de Vic i de Barcelona (vuit noms entre les dues) i, finalment, quinze noms més de bassencs que haurien gaudit o gaudien del que es denomina un benefici eclesiàstic. En total, una cinquantena bona de noms que ara no s’escau de transcriure, però que aporten un retrat de les principals famílies de Sant Esteve d’en Bas, o de la Vall, entre les que era habitual que algun dels fills seguís la carrera eclesiàstica amb la vista posada en una bona renda de per vida.<br />
<br />
<i>C). Sant Esteve d'en Bas en les guerres del segle XVII</i><br />
<br />
El paper mantingut per la gent de Sant Esteve d’en Bas al llarg del segle XVII ocupa fins a 9 pàgines i mitja del Memorial. Va ser un segle de conflictes bèl·lics continus, sempre sota l’ombra amenaçadora de França. Quan el Memorial en fa repàs, no s’amaga que vol demostrar la fidelitat de la població del Vescomtat a la casa reial dels Àustria i la seva valentia a l’hora d’enfrontar-se amb les tropes franceses. No hi busquéssim, per tant, res que pogués incomodar aquest propòsit. De la Guerra dels Segadors (1640-1652), durant la qual es produí la separació de Catalunya, només fa esment de la pressa amb què els de Sant Esteve el 1652 van anar a Barcelona a prestar obediència al virrei Joan Josep d’Àustria, un cop recuperada la ciutat per a Felip IV de Castella, després de més d’un any de setge. I això que –s’hi fa notar– en aquell moment els francesos encara ocupaven Camprodon i Castellfollit. En els anys immediats França tornà a dominar l’Empordà i les comarques del Pirineu. En aquesta ocasió, el Memorial recorda que el setembre de 1654 vingueren a Sant Esteve d’en Bas tropes enemigues, de l’Empordà camí de la Cerdanya. Una divuitena de notables (dels quals se’n en donen els noms, encapçalats per Isidre de Vilamala, el capità Isidre Destarrús, Esteve Dou i el Dr. Esteve Mercadal) juntament amb una quarantena de gent del poble es refugiaren a l’església, “<i>encastillada y muy fuerte</i>”, però no pogueren resistir l’envit i hagueren de rendir-se. Van ser deportats “<i>presos en el exército, hasta Cerdaña, donde se escaparon, unos por vía de composición de sumas considerables, otros huyéndose, experimentando crueles maltratos, hasta traerlos maniatados y a las colas de los cavallos</i>”. Només amb moltes penúries i molt de mica en mica, pogueren retornar a casa seva.<br />
<br />
Les tres darreres dècades del segle XVII van ser molt difícils per a tota una generació de la gent d’aquí –i de tot el país– marcada amb dolor per les tres guerres contra invasors francesos vinguts per a arruïnar-los les vides, els béns i el sagrat, per ordre d’un llunyà Lluís XIV. De la primera guerra contra França (1673-1679) el Memorial només apunta la generosa contribució –segons el seu entendre– de Sant Esteve d’en Bas a l’exèrcit reial en forma d’allotjaments i d’haver fet lleves de soldats totes les vegades en què se’ls ho demanà. De forma semblant, de la segona (1683-1684) s’hi deixa constància de la lleva d’un centenar d’homes feta a tota la Vall, capitanejats per Jacint Dou, “<i>propietario del Mas Dou, del lugar de San Estevan, entonces veguer de Bas</i>” i de la seva acció de barrar el pas a les tropes franceses que pretenien assetjar Girona i que s’ho hagueren de deixar córrer, per a “<i>ignominia de la Francia, por tener ya brecha abierta, y aver dado assalto general</i>". <br />
<br />
<i>D). Un apartat especial: la Guerra de la Lliga d'Augsburg o dels Nou Anys (1689-1697)</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En contrast amb les anteriors guerres, de la tercera el Memorial en fa un repàs molt ampli, cosa ben justificada perquè en el transcurs d’aquest conflicte, el 10 de març de 1695 s’esdevingué la durant molt de temps rememorada batalla d’en Bas o del Bosc de Tosca (i d’Olot), amb participació de forces voluntàries però també de la gent de la Vall, i que acabà amb una sonada derrota de l’exèrcit francès. Es tractava d’una victòria que a Sant Esteve d’en Bas es va celebrar de manera festiva durant molt de temps, cada any, quan arribava el 10 de març.<br />
<br />
Abans d'entrar en aquella batalla, el Memorial fa valer diversos antecedents de 1694, com ara l’ajuda que els homes de la Vall prestaren per a salvar el castell de Santa Pau de mans franceses, la resistència a l’enemic que ja havia ocupat Olot i el que hagueren de sofrir els habitants de Sant Esteve d’en Bas amb l’atac dels francesos els dies 4 i 5 de setembre, “<i>pues llegando un destacamento de 1.500 enemigos, les despojaron de quanto hallaron en sus casas, y avían recogido en la iglesia, no aprovechando su Sagrado, antes bien executó el enemigo inhumanas atrocidades, dando de palos a los viejos y enfermos, que no podían retirarse, dexando en cueros a quantos encontravan, sin respetar sexo, ni estado, hasta los mismos beneficiados residentes en dicha iglesia</i>”. I del setembre d’aquell 1694 recorda la resistència dels de Sant Esteve d’en Bas a pagar les contribucions que els exigien els francesos, cosa que, segons el relat del Memorial, motivaria que més endavant aquests volguessin prendre represàlies contra la població.<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-BE36v7YWyxk/XiWJdvB3AWI/AAAAAAAABf0/jmugPewcIyAWAIEJ3AMXTMRodC_tQlnnwCLcBGAsYHQ/s1600/95%2B03.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="618" data-original-width="473" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-BE36v7YWyxk/XiWJdvB3AWI/AAAAAAAABf0/jmugPewcIyAWAIEJ3AMXTMRodC_tQlnnwCLcBGAsYHQ/s400/95%2B03.jpg" width="305" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Un dels impresos sobre la batalla del 10 de març de 1695</i></td></tr>
</tbody></table>
Anant a la batalla del 10 de març de 1695, el Memorial de Sant Esteve d’en Bas en fa un resum, sempre interpretant els fets a favor de la Vall d’en Bas. Diu que “<i>para más individual noticia del sucesso del día de la quema del lugar de San Estevan, se presenta a V. Magestad, las dos gazetas que entonces se publicaron</i>”. No se’ns diu quines eren aquestes dues gasetes, però al menys una d’elles és fàcil d’identificar. Abans, val a dir que aquesta acció va merèixer el que avui en diríem una gran atenció mediàtica. Em consten cinc impresos editats amb motiu d’aquesta batalla, tres dels quals són relats dels fets, i els altres dos només fan encomi dels mèrits atribuïts al veguer de Vic. Les que fan crònica dels fets són la <i>Relación de la insigne vitoria que han tenido los catalanes en el Llano den Bas, del Principado de Cataluña, a 10 de março 1695</i>, en segon lloc la <i>Distinta y verdadera relación de la vitoria conseguida por los migueletes y paysanos, mandados por el Capitán Raymundo de Sala, y Sasala cavallero, veguer de la ciudad de Vique</i> i, finalment, la de relat més complet de totes elles, la <i>Verdadera relación de la derrota que han dado los migaletes y paysanos, baxo el mando del capitán Raymundo de Sala y Sasala cavallero, veguer de Vique</i>. Aquest darrer fullet de ben segur que és un dels dos que foren adjuntats al Memorial del síndic de Sant Esteve d’en Bas, ja que fou d’aquí d’on es copià la llista dels francesos morts, ferits o fets presoners inclosa en el Memorial. L’altra gaseta que s’hi hauria adjuntat seria un dels dos títols que he esmentat en primer lloc, perquè, com he dit, els altres dos impresos són literaris. D'aquests, un és escrit ni més ni menys que en vers, el <i>Curioso romance y iácara nueva, en que se da quenta de la feliz victoria que han conseguido los leales catalanes, y nuevos miqueletes en la Plana den Bas</i>, i l’altre és propi d’una oratòria sagrada buida de contingut i farcida d’afalacs, <i>Arco triunfal: panegyrico gratulatorio en acción de gracias a la Magestad divina, por la célebre vitoria, que de los franceses alcançaron las armas españolas governadas por Don Raymundo Sala y Sassala</i>.<br />
<br />
No m'entretinc en la repetició dels principals fets d’aquella jornada, que afectaren tota la Vall i la vila d’Olot. Francesc Monsalvatje va incloure el contingut íntegre de l’imprès <i>Verdadera relación de la derrota...</i> (el més farcit de dades dels que he esmentat) en el volum cinquè de les seves <i>Notas históricas</i>, dedicades al Vescomtat d’en Bas (1893). Per altra banda, l’any 1709 (amb posterioritat, per tant, a Memorial de Sant Esteve d’en Bas) es va publicar el llibre <i>Anales de Cataluña</i>, de Narcís Feliu de la Peña en el que la narració del que va passar amb els francesos en aquell 10 de març de 1695 entre la Vall d’en Bas i Olot, encara és més explícita i és, per tant, on es poden anar a trobar els detalls d’aquell combat. Ara bé, com que les gasetes que es van publicar en aquella ocasió se centraren sobretot en la figura del veguer de Vic, el Memorial de Sant Esteve d’en Bas ens és útil per a donar-hi una visió més local i pròxima. D’entrada, com qui no vol la cosa, el Memorial ve a dir-nos que les gasetes van atribuir “<i>por mayor la gloria al veguer de Vique</i>”, però que mentre començaven a cremar les cases de Sant Esteve el veguer no hi era, sinó que es trobava a Sant Feliu de Pallerols “<i>distante una legua</i>” i a causa de la neu no podien demanar-se reforços a Vic, de manera que la resposta valenta contra els francesos va ser cosa dels d’aquí. Igualment lamenta que les gasetes foranes no fessin esment dels que formaren les esquadres i les capitanejaren, “<i>D. Gaspar de Prat y Senjulià, D. Francisco Desprat y Çavassona, y Estevan Dou, ciudadano honrado</i>”, els quals “<i>resolvieron alistar la gente de armas, distribuyéndola en quatro esquadras, con sus cabos Juan Soler, Miguel Carreras y Angelats, Miguel Clapera y Antonio Ordeig, la qual diligencia salió bien y tan de útil, que a su exemplo hizieron lo mismo otros lugares del vizcondado y la villa de San Feliu de Pallarols, y Valle de Hostoles, con tal unión y providencia, que con ciertas señas, dentro media hora, quedaron avisados los paysanos de la Unión, sabiendo donde avian de acudir</i>”. També ens diu –i ho silencien les altres fonts– que els pactes de rendició que s’imposaren als francesos “<i>fueron ideados por D. Gaspar de Prat, Estevan Dou y algunos cabos de migueletes y esquadras, en presencia del veguer</i>”. I encara el Memorial ens aporta la identificació d’algunes de les cases del poble que foren cremades pels francesos, i que cap altra font no diu: “<i>del qual incendio fueron assoladas unas 14</i> [cases]<i> y entre ellas la principal de los cavalleros Villamalas, la del Cura, otra del doctor Jacinto Dou, y huvieran perecido las demás a no aver los franceses retirado, sin acabar de efectuar su empresa, y averse extinguido el fuego en algunas por milagro y en otras por humana diligencia, pues le avian echado a todas con faxinas ambreadas</i>". <br />
<br />
Diu el Memorial que "<i>esta memorable hazaña se divulgó por toda Europa</i>”, i té tota la raó del món. La premsa del moment a França i a altres llocs d’Europa se’n va fer ressò. Encara que ens desviï en part del Memorial, aprofito aquest punt per a fer una ullada al que es digué per Europa de l'actuació de la gent de la Vall i del desenvolupament de l'acció. Com és fàcil de preveure, la premsa francesa, malgrat haver de reconèixer la derrota, intentà de suavitzar-la i d’evitar tacar el bon nom de l’exèrcit de la seva nació. És un bon exercici llegir la <i>Gazette</i> de Lió del 2 d’abril de 1695, el <i>Mercure Galant </i>també publicat a Lió, del març de 1695, i el <i>Mercure Historique et Politique</i>, del mes següent, imprès a la Haia. Per al primer d’aquests mitjans, qui comandava les tropes franceses, Urbain le Clerc de Juigné, quan s’hagué de retirar de la Vall d’en Bas cap a Olot ho féu “<i>neanmois en combattant toûjours en bon ordre, jusqu’au pont de S. Roch, qu’il trouva occupé par les ennemis</i>”. I, un cop en el pont, foren els del país els que hi sortiren perdent, perquè Juigné “<i>les chargea avec tant de vigueur qu’il les renversa et les força d’abandonner le passage</i>”. El <i>Mercure Galant</i> era encara més patriòtic en aquest punt de la batalla: “<i>Il arriva en se deffendant toûjours au pont de S. Roch, qu’il trouva occupé et qu’il força, ce qui est a remarquer et donne beaucoup de gloire aux françois qui devoient être alors entre deux feux</i>”. El <i>Mercure Historique</i>, que en bona part segueix la mateixa font que el seu homònim de Lió, intenta ser més distant i lacònic però també atorga el triomf del pont de Sant Roc als seus connacionals francesos. Tot plegat una versió ben diferent de la donada per les fonts catalanes, segons les quals, veient els francesos “<i>ser imposible la empresa de romper el puente, perdiendo tantos en la contienda la vida, recurrieron a otro medio, que fue esguazar la corriente del río Fluviá</i>” i retirar-se a Olot. Uns anys més endavant, Feliu de la Peña s’alinearia amb la versió catalana dels fets i escriuria que un cop arribats els francesos al pont, van ser encerclats per les forces locals, que els causaren la mort de més de 70 enemics i l’empresonament d’altres 150, els quals foren traslladats a Olot. Un altre exemple de la dispar valoració dels fets entre fonts catalanes i franceses la trobem en l’episodi final de la batalla, quan els francesos es refugiaren a l’església i convent del Carme d’Olot, on foren obligats a rendir-se perquè els d’aquí hi calaren foc. Per al <i>Mercure Historique</i> aquesta acció fou deguda a la desesperació dels catalans, veient “<i>qu’une poignée de monde leur eût fait una si longue resistance</i>” i sentenciava que els francesos s’hagueren de rendir al foc, no pas “<i>aux coups de leurs ennemis</i>”. La versió donada per la <i>Gazetta</i> de Lió va ser recollida en el llibre imprès a París el 1726, del marquès de Quincy sobre la <i>Histoire militaire du regne de Louis le Grand, roy de France</i>. Aquesta disparitat entre uns i altres es traslladà a les fonts italianes. Mentre <i>Il Corriere Ordinario</i> del 8 de maig de 1695 treu les dades de la <i>Verdadera relación de la derrota</i>..., el llibre dedicat a Lluís XIV per Gregorio Leti, <i>Teatro gallico, o vero de la monarchia di Luigi XIV, </i>editat el 1697, ho explica seguint la versió de la <i>Gazette</i> de Lió, amb algun afegitó curiós, com quan, en la narració de l’atac als francesos refugiats al convent del Carme d’Olot hi afegeix un comentari sobre la incongruència que, dient-se catòlics, el olotins no haguessin concedit als francesos el dret d'asil dins d'una església. <br />
<br />
Posats encara en el que la premsa europea digué d'aquella batalla i abans de retornar al Memorial, una bona manera de sospesar els intents de controlar el relat per una i altra banda és comparar en totes aquestes fonts coetànies les xifres humanes de participació en la contesa que se'hi donen. Els textos esmentats miren tots de sobredimensionar l’enemic perquè es valori més l’esforç fet pels seus. Així, mentre que per a les fonts catalanes que he esmentat els francesos eren uns 1.100 o 1.300 soldats, per a les fonts d’aquests els seus no passaven de 800 o 900. No és massa diferència, però com que els francesos tingueren les de perdre, és en el nombre dels seus oponents on la diferència és més notòria, perquè si per a les fonts catalanes els civils i miquelets del país que hi intervingueren no varen passar de ser uns 650, per a les fonts franceses els seus atacants n’eren 4.000 o 5.000 o, dit d’una altra manera, “<i>six à sept fois supérieur</i>” a les seves forces. Més complicat és poder saber el nombre de ferits, presoners i morts que hi hagué a cada bàndol. Les fonts catalanes tenen molt clar –hi coincideixen totes, o es copien unes de les altres– els que hi hagué entre els francesos: els catalans van fer 826 presoners, 136 dels quals es quedaren a Olot perquè estaven ferits, i els 690 restants foren conduïts a Barcelona, on varen ser rebuts com un gran trofeu; a aquests s’hi ha d’afegir 260 morts que quedaren enterrats pels volts d’Olot. En total, doncs, segons les fonts catalanes en aquest combat d’en Bas i Olot hi hagueren 1.086 víctimes franceses. Per contra, les mateixes fonts només recullen una dotzena de víctimes catalanes, entre morts i ferits, cosa, val a dir, força sorprenent en una topada d’aquestes característiques. Però per altra banda, les fonts franceses eviten donar xifres detallades; només s’hi refereix la <i>Gazzeta</i> de Lió, que ho despatxa de forma ambigua: “<i>on ne sçait pas encore le nombre des morts, et on a seulement appris qu’il y avoit eu en cette occassion, quatre à cinq cens hommes tuez de part et d'autre</i>". <br />
<br />
Tornant al Memorial, aquest acaba la part històrica deixant constància de la generositat amb què els habitants haurien facilitat “<i>con sumo gusto y paciencia</i>” (seria un dir) l’allotjament de les tropes catalanes i espanyoles al seu pas per Olot i per la Vall, en els hiverns de 1695 i 1696, malgrat els costosos danys i servituds que això els causava.<br />
<br />
<i><b>3. La segona part (peticions) del Memorial de Sant Esteve d'en Bas</b></i><br />
<br />
Sense cap mena de solució de continuïtat, ni tan sols una línia en blanc, el text del Memorial entra de ple en el que era més important, la formulació de les peticions que s’adreçaven al rei. Són vuit en total, cadascuna de les quals va acompanyada d’una explicació de menor o major extensió. En faig un extracte, per a després comentar-les.<br />
<br />
I. Que es concedeixi a Sant Esteve d’en Bas el privilegi de vila reial, amb la formació d’un consell general amb dos jurats insaculats, un consell ordinari i un clavari, de durada anual. <br />
<br />
II. Que Sant Esteve d’en Bas tingui precedència respecte del Mallol, o que, si més no, aquesta precedència es vagi alternant per anys entre una i altra població. <br />
<br />
III. Que quan hi hagi pas de tropes puguin ser els jurats de Sant Esteve d’en Bas els qui facin els repartiments dels soldats i dels bagatges a tota la Vall. <br />
<br />
IV. Atès que Riudaura, tot i formar part del Vescomtat, per la seva dependència del monestir de Camprodon aconseguí separar-se de l’organització comuna en temes de milícia, es demana que cesi aquesta peculiaritat dels de Riudaura i es torni a la manera antiga. <br />
<br />
V. Que es concedeixi al Vescomtat el privilegi que els seus habitants puguin formar esquadres i escollir-ne els caporals més idonis, cenyint-se en això amb un petit reglament de 9 punts, que s’hi inclou. <br />
<br />
VI. Que les esquadres de Sant Esteve d’en Bas puguin, “per a major fervor i terror dels enemics” dur un pendó o bandera amb la imatge del sant patró al centre entre les armes (escut) del rei i les del Vescomtat. <br />
<br />
VII. Que els naturals i habitants del Vescomtat gaudeixin d’immunitat i de franquesa en totes les mercaderies que portin a la vila d’Olot o que treguin d’allí. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
VIII. Que s’atorgui de nou als jurats i consell ordinari de la vila i parròquia llicència per a poder imposar fleca, taverna i gavella. <br />
<br />
Tot i que les vuit peticions tenen a veure amb l’enfortiment municipal de Sant Esteve d’en Bas, són sobretot les peticions I i II les que van més encaminades a la modificació del règim senyorial i municipal. Recordem que tota la Vall d’en Bas i la de Riudaura conformaven el Vescomtat d’en Bas. Això volia dir que, en temes de justícia (que era tant com dir en temes de governança local) l’autoritat era el baró, el aquell moment el Marquès d’Aitona. Però dins del Vescomtat hi havia tres excepcions: Riudaura, on era compartida amb el monestir de Camprodon (posseïdor del Priorat de Riudaura); les Preses, que la compartia amb l’abat de Sant Benet de Bages, i Joanetes, amb el comte de Centelles. En tot el Vescomtat el baró tenia plena jurisdicció criminal i civil, però en aquestes tres poblacions només hi tenia la criminal, perquè la civil corresponia als expressats senyors. A part de les poblacions de Riudaura, les Preses i Joanetes, hi havia tres entitats municipals: una, formada pels habitants del Mallol i de les parròquies de Sant Privat i Santa Maria de Puigpardines; la segona composta per les parròquies de Sant Esteve d’en Bas i de Sant Pere de Falgars; i la tercera per les de Santa Maria de la Pinya i de Sant Joan dels Balps. Cada una d’aquestes entitats tenia un cònsol i un petit consell ordinari. Les tres juntes formaven la Universitat de la Vall d’en Bas la qual, per tant, reunia els tres cònsols (el més important o cònsol primer, era el del Mallol com a capital del Vescomtat, en segon lloc el de Sant Esteve i en tercer lloc el de la Pinya) i uns dotze o quinze consellers. Per a certes coses no calia pas reunir tota la Universitat, podia resoldre el cònsol i el seu consell, però per a d’altres calia actuar conjuntament (a vegades amb la inclusió dels de les Preses). En el moment en què situo aquest Memorial, des de maig de 1705 els cònsols de la Universitat del Vescomtat eren, per ordre de prevalença, Miquel Fluvià i Valentí, Mateu Rexach i Sala, i Josep Casadellà. El maig de 1706 serien rellevats, respectivament, per Joan Valentí, Joan Vaguer i Margui, i Joan Serrat.<br />
<br />
Amb aquestes premisses, crec que es pot entendre millor el sentit de les peticions de Sant Esteve d’en Bas. En primer lloc demanava poder esdevenir una vila reial, és a dir, sortir del marc baronial per a passar a la Corona i a més (no és un detall menor) obtenir la categoria de “vila” en substitució de la de “lloc” que tenia. Pot semblar una gosadia, però no ho és tant si tenim en compte que llavors, el 1706, el vescomte era Guillem Ramon de Montcada i de Benavides, el qual havia optat pel bàndol filipista (en guerra contra l’Arxiduc, que era el destinatari del Memorial). També es comprèn que els desagradés que els del Mallol (dit amb més precisió, els de la parròquia de Sant Privat) els passessin al davant en matèria de consideració i precedència, en uns temps en què prerrogatives d’aquesta mena gaudien d’una estima general i eren defensades fèrriament.<br />
<br />
Tocant a la milícia, les peticions III i IV han de ser llegides a la llum de les servituds que la itinerància de les tropes suposava per on passaven, ja que els pobles havien de donar allotjament als soldats en les seves cases i transport de mules fins a una pròxima població, que en prendria el relleu. És el que s’anomenaven “allotjaments” i “bagatges”. Tant una cosa com l’altra eren un greu destorb per als habitants del lloc, els quals sovint havien de suportar, a més, exigències, humiliacions i fins i tot violència per part de la soldadesca. En l’assumpció d’aquestes càrregues Sant Esteve d’en Bas tenia un desavantatge: es trobava en el camí ral per on transitaven les tropes i era previsible, per tant, que les autoritats militars prioritzessin l’estada en aquest lloc a no pas haver-se de desplaçar fins al fons de la Vall i, no diguem, fins a la veïna Riudaura. Per això demanaven que fossin els jurats de Sant Esteve d’en Bas els que fessin la distribució dels allotjaments i bagatges, i que els altres pobles haguessin de contribuir en les despeses. I també reclamaven la reversió del privilegi que els de Riudaura s’havien atorgat –segons diu el Memorial– de separar-se del Vescomtat, amb la pretensió de voler que les ordres relatives a trànsit de tropes i lleves per Riudaura s’expedissin de forma segregada de les de la resta del Vescomtat.<br />
<br />
Les peticions V i VI tenen a veure amb la llibertat de formar esquadres locals en cas de conflicte bèl·lic. L’anterior guerra dels Nou Anys, i en especial els fets de 1694 i 1695, havien fet patent que els pobles no podien confiar en les tropes regulars del rei, sinó que la millor defensa era la que podien prestar directament, de forma organitzada, els habitants del territori. En un petit reglament inclòs en el punt V s’avança com s’imaginaven aquestes esquadres: formades per un mínim de quaranta homes d’entre 18 i 50 anys, donant preferència als propietaris de masos i cases del Vescomtat; que no s’hi admetria ningú natural de França –ai, els francesos!– ni tampoc, per a capità o alferes, els nats aquí de pare francès (disposició derivada de l’experiència tan negativa que se’n tenien després de les guerres del segle anterior); que els oficials no poguessin ser privats del càrrec; que els qui formessin les esquadres estiguessin dotats de fusell o escopeta més dues pistoles, amb la llibertat de tenir-les a punt a casa seva. I, finalment, que en ocasió de la celebració anual de la victòria sobre els francesos del 10 de març de 1765, hi acudeixin tots per a una revista d’armes, sota el pendó o bandera esmentat abans.<br />
<br />
Les dues últimes peticions, VII i VIII, són de caràcter econòmic. Un dels ingressos que tenia el Comú d’Olot era el dret de mercaderia, que li conferia la potestat de cobrar per totes les mercaderies que entraven o que sortien de la vila d’Olot en els dies de mercat o fires. Els de Sant Esteve d’en Bas demanaven estar-ne exempts, adduint que les seves accions en defensa del territori també havien beneficiat els olotins. A més, en correspondència, oferien d’eximir del dret de passatge que es cobrava pel pas de tot el bestiar que era portat a Olot. La darrera de les coses que es demanaven pretenia recuperar el dret de l’ajuntament de Sant Esteve d’en Bas a tenir el monopoli de la venda de determinats productes (com el pa o el vi), un dret que seria cedit a arrendataris a canvi d’un preu estipulat, que aniria a parar a les arques municipals. Segons l’escrit, aquesta prerrogativa llavors no s’aplicava per interessos particulars, però en algun moment anterior ja hauria estat concedida. Dels pobles de la Vall només em consta que fessin valdre aquest dret el cònsol i consell de Sant Privat i Santa Maria de Puigpardines, amb arrendaments a Sant Privat i al Mallol.<br />
<br />
Arribats al final, és el moment de recordar aquella sessió de la Universitat del Vescomtat del 27 de març de 1706 a la que m’he referit a l’inici, per a acabar de travar la comprensió d’aquest Memorial. Tot i que no sabem si hi hagué algun esborrany anterior, o el caràcter definitiu o no que pogués tenir el text imprès, s’entén que sorgissin dubtes respecte que les concessions demanades pels de Sant Esteve d’en Bas trepitjaven alguns privilegis comuns i propis de les diverses entitats municipals de la Vall (“<i>en molts capítols ve a redundar en prejudisi dels privilegis y a la dita present Universitat concedit</i>”, es digué en aquella sessió). La pretensió de dirigir els allotjaments i els bagatges de tot el Vescomtat o la col·lisió amb les prerrogatives dels de Riudaura, són exemples del desequilibri al que abocaven les possibles concessions sol·licitades pels de Sant Esteve d’en Bas, i que se'ls demanés de revisar. <br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;">* * *</span></div>
<br />
Fos quin fos el recorregut que tingués aquest Memorial, els esdeveniments que es vivien no sols a nivell de Catalunya, sinó en tot l’àmbit europeu, li auguren haver tingut un efecte irrellevant. La Guerra de Successió s’anava complicant i, malgrat alguns moments favorables, el seu desenvolupament era cada cop més contrari a la causa de Carles III (l’Arxiduc), aquell a qui s’havien dirigit els de Sant Esteve d’en Bas amb el seu Memorial. El 12 d’octubre de 1709 l’exèrcit francès de suport a Felip V de Castella (IV de Catalunya) entrà a Olot i, en els pocs dies que hi romangué recorregué la comarca per a exigir als pobles una forta contribució en diner i en espècies alimentàries. La situació es tornà a repetir a primers de febrer de 1711, un cop caiguda la ciutat de Girona a mans filipistes. Fora d’aquests moments d’irrupció francesa, la Garrotxa es mantingué fidel a Carles III, però esgotada la població humanament i econòmicament, el 15 de juliol de 1713 l’ajuntament d’Olot digué que ja no es podia més, i que el més prudent era passar, definitivament, a l’obediència de Felip V. I, amb Olot, els pobles veïns. Adéu a Carles III que, per a major penalitat dels d’aquí, el 27 de setembre de 1711 ja havia deixat físicament Catalunya i s’havia desplaçat a Àustria per a fer-se càrrec de la corona imperial, vacant per la mort del seu germà.<br />
<br />
Acabada la guerra el setembre de 1714, hi hagué una forta repressió contra tot allò que fes flaire d’austriacisme. Hem vist el notari del Mallol que s’havia afanyat a ratllar dels seus protocols qualsevol nom o frase relativa a Carles III. I en aquesta forta repressió, foren suprimits tots els títols, privilegis i gràcies concedits per aquest als seus fidels. En el supòsit, doncs, que els de Sant Esteve haguessin obtingut algun benefici reial, en aquell moment per força seria paper mullat. Encara a l’abril de 1716 es reberen en el Vescomtat uns edictes reials en què es manava “<i>se aporte los privilegis y demés</i>”. La Universitat corregué a complir-ho, “<i>no volent ells dits honorables cònsols y consell faltar als ordres de Sa Magestat (Déu lo guarde), antes bé aquells com a bons vassals obtemperar y obehir</i>”. Eren temps de no mostrar cap símptoma de displicència. No feia massa, el 16 de gener de 1716, s’havia publicat el Decret de Nova Planta (del 9 d’octubre anterior) que marcaria clarament un abans i un després en l’organització política i administrativa del país. El Memorial dels de Sant Esteve d’en Bas, en la seva globalitat, per força era ja història. </div>
Miquelhttp://www.blogger.com/profile/14974256034511399071noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2284962453573223850.post-77671190632809748262019-09-16T09:34:00.000-07:002019-09-21T10:16:03.454-07:0094. Diccionari de músics, cantors, lutiers i orgueners relacionats amb Olot al segle XVIII<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-gxcI-Rf55go/XX5fEFgag3I/AAAAAAAABd4/d8BWnNs9q209DA-sUI5Sj9EJnnsk37vMgCLcBGAsYHQ/s1600/Diccionari%2Bm%25C3%25BAsics%2Bil%25C2%25B7lustraci%25C3%25B3.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="802" data-original-width="1600" height="200" src="https://1.bp.blogspot.com/-gxcI-Rf55go/XX5fEFgag3I/AAAAAAAABd4/d8BWnNs9q209DA-sUI5Sj9EJnnsk37vMgCLcBGAsYHQ/s400/Diccionari%2Bm%25C3%25BAsics%2Bil%25C2%25B7lustraci%25C3%25B3.jpg" width="400" /></a></div>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>CA</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:EnableOpenTypeKerning/>
<w:DontFlipMirrorIndents/>
<w:OverrideTableStyleHps/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Taula normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman","serif";}
</style>
<![endif]-->A Olot al segle XVIII hi sonava molta música. Bé, avui en dia això també passa, però hi ha la diferència que llavors només podia interpretar-se amb l’auxili directe i presencial dels músics. Hi havia música en les celebracions religioses, i encara més si aquestes eren oficis de festivitats, fossin de l’Església, de les confraries o dels gremis, en les nombroses processons que es feien a la vila gairebé setmana sí i setmana també, en les rogatives per al bon temps, en el ball a plaça de les festes civils del calendari anual, en les comèdies, en els dies aquells que sembla que tenen alguna cosa d’històrics i –si el patrimoni familiar ho permetia– en els enterraments. En cada un d’aquests moments, cobla de músics, mestre de capella, organista i cantors s’unien, s’ajudaven o cadascú a la seva feina, a conveniència del que fos precís de fer. Hom podria pensar que si bé els mestres de capella i els organistes eren músics de formació acurada, els de les cobles ho eren d’oïda i de repertori curt. Em sembla que no, tot i els matisos i casos determinats que, naturalment, es donen en tot col·lectiu. Quan les cròniques ens diuen que les inauguracions dels actes de repartiment de premis de l’Escola de Dibuix d’Olot a finals de segle s’iniciaven amb “<i>un golpe de música</i>” o “<i>con un concierto de música</i>”, els sons que ens vénen al cap són més aviat els d’alguna fanfàrria o d’una peça rica en instruments i composició, que ja d’entrada marqués el to solemne que es volia donar a l’acte. És cert que l’aprenentatge es feia per transmissió de qui sabia de música a qui en volia aprendre, però això ni és un demèrit ni és cap excepció respecte del que era el sistema general d’aprenentatge fins a temps força moderns. A més, tal i com en faig esment en els llocs corresponents, d’alguns dels músics olotins del segle XVIII sabem del seu aprenentatge a Montserrat, a Barcelona o sota el mestratge de músics reconeguts. Per a una presentació general de la seva activitat musical em remeto al meu article "Els músics de cobla a Olot al segle XVIII", publicat al setmanari <i>La Comarca d'Olot</i>, 1669 (13 de desembre de 2012), p. 63-65. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En el present diccionari de músics relacionats amb Olot durant el segle XVIII, he mirat de
recollir-hi el màxim de noms d’aquells que d’una manera o altre
tingueren a veure amb el fet musical, fossin mestres de capella, músics
de cobla, cantors, lutiers i orgueners. De la majoria –immensa majoria–
dels noms recollits aquí no se’ns n’ha conservat cap mena de partitura
ni de judici valoratiu, cosa que elevaria a la condició de quimera la
pretensió de jutjar o valorar la qualitat musical de cada un d’ells. Hi
són tots els que he pogut recollir i, com passa en tot col·lectiu, hi
hauran quedat inscrits músics bons (en consten alguns) al costat
d’altres que deurien ser com a mínim mediocres o, simplement, d’anar
fent sense més pretensions. La meva feina és d’historiador, no sóc pas
musicòleg, per tant el que aquí m’ha interessat és preservar-ne els seus
noms i traçar-ne, dins del que m’ha estat possible, el seu marc vital i
familiar, a l’espera que això, ni que sigui en alguns casos concrets,
pugui ser útil als qui realment entenen de música del segle XVIII i
puguin més fàcilment traçar-ne també el seu marc musical. Pel que fa als
mestres de capella i els organistes de Sant Esteve d’Olot, és cert que
el 2012 se’n va publicar una relació biogràfica completa, de la mà de
Josep M. Gregori i Carme Monells, cosa que podria fer pensar que la seva
inclusió en aquest meu diccionari seria cosa sobrera o duplicada. Però
haig de dir que no és pas així, perquè els mencionats autors se
centraren en la documentació de l’Arxiu de la Comunitat de Preveres de
Sant Esteve, mentre que, en el meu cas, hi he pogut incorporar
informació proporcionada per l’Arxiu Notarial d’Olot i per l’Arxiu
Municipal de la mateixa Vila. Així, per exemple, he pogut fixar la
filiació de Josep Carcoler, una qüestió que fins ara no havia estat
resolta més que amb hipòtesis. O localitzar la conducció o contracte fet
amb el mestre de capella Josep Romero, inèdit fins ara.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
He procurat de fer menció a les partitures que se s’han conservat d’alguns d’aquests músics. Ja he
dit que no era musicòleg i, per tant, possiblement aquesta part tingui
certes deficiències, que lamento. El meu propòsit ha estat, si més no,
fer-ne recordatori. Per a aquesta part no cal dir que m’ha estat
d’enorme utilitat tota la feina excel·lent que està fent el professor
Josep Maria Gregori, amb l’auxili de col·laboradors locals,
d’inventariar el contingut dels principals fons musicals que s’han
conservat a Catalunya, començant, naturalment, pel fons musical de
l’Arxiu de la Comunitat de Preveres de Sant Esteve d’Olot, amb el desig
que pròximament també pugui afegir-se a aquest inventari de fons
musicals el del Santuari de la Mare de Déu dels Arcs, a Santa Pau.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Llevat d'alguns casos concrets, per la seva transitorietat en la música he deixat de banda els mers
escolans de cor o els beneficiats de la comunitat de preveres de Sant
Esteve que, per obligació dels seus càrrecs, havien d’entonar o de
cantar determinades parts dels oficis religiosos. Hi ha, però, unes
absències que lamento i que m’hauria agradat de poder cobrir: els
religiosos músics del convent del Carme i, si fos el cas, dels pares
Caputxins. Sabem que al convent del Carme hi havia orgue, fet nou en els
anys quaranta per un dels millors orgueners de Catalunya, Antoni Boscà,
però a diferència dels organistes de la parròquia, només hi he pogut
incloure un nom, el del P. Joan Molina i encara, pel que sembla, més
orguener que no pas organista, tot i que difícilment una cosa es pot
separar de l’altra en un religiós conventual. Pel que fa a l’altre
convent de la vila, de pràctica litúrgica més austera, no sé dir si tenia orgue, només consta activitat musical, sense detalls, en la capella i funcions del Terç Orde dels Caputxins. Com a altra absència a indicar, hi ha la possible
activitat musical que tal volta hi hagués hagut en l’altra parròquia
olotina, la de Sant Cristòfol les Fonts, de la qual tampoc no en sabem
res. És cert que era una parròquia rural i de reduïda feligresia, però
en altres llocs semblants bé que hi havia hagut una important producció
musical, tot depenia dels Obrers de l’església i que algun propietari
ric del territori, en algun moment determinat hagués creat un benefici o
una dotació, fos per a un orgue o per a un mestre de cant, vés a saber.
Un i altre són uns buits importants que, tant de bo, un dia o altre algú pugui omplir. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>ALBÀ, Francesc. </b>Músic natural de Figueres. Morí a Olot el desembre de 1692 i fou enterrat al convent del Carme.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>ALOY, Josep. </b>Músic, segons consta en el cadastre municipal olotí de 1735.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>ALZINA, Vicenç. </b>Mestre de capella de Sant Esteve d’Olot entre 1797 i 1815. Es desconeix
d’on era. El març de 1791 s’havia presentat a les oposicions per a
mestre de capella de l’església de Santa Eulàlia de Berga, sense èxit,
però sí en canvi en les que, per al mateix magisteri, es feren el 1794.
Quan es presentà a les oposicions de Sant Esteve d’Olot el 1797, era
cabiscol de Mataró. Va guanyar-les i se li féu conducció el març
d’aquell mateix any. Ocupà el càrrec fins a 1815, en què passà a
l’església de Sant Just de Barcelona. <i><b> </b></i><br />
<i><b>Obra preservada: </b>Al fons musical de l’església de Sant Esteve d’Olot (a l’ACGAX) es conserven 10 partitures seves</i>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>ANDREU, Tomàs. </b>Músic fill de Cervera. El 1739 es presentà a les oposicions per al
magisteri de capella de Sant Esteve d’Olot, que guanyà Josep Carcoler.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>ANGLADA, Francesc. </b>Músic olotí. A principis de segle tenia formada una cobla de músics i
cantors amb Francesc Barberí i Esteve Anglada. El 1704 el seu germà, de
nom també Francesc, paraire d’ofici i paborde de la Confraria del
Santíssim, es queixà que els altres pabordes haguessin contractat la
música de tot l’any dels actes de la Confraria a la cobla de músics de
Jeroni Planella per nou dobles, quan el seu germà l’havia ofert per
només set dobles. Estava casat amb Magdalena. Morí el 1714. En el seu
testament havia previst una quantitat perquè tots els músics d’Olot
assistissin al seu enterrament amb música i cant.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>ANGLADA, Esteve. </b>Músic olotí. A principis de segle formava part de la cobla de Francesc
Anglada i Francesc Barberí. Consta en el cadastre d’Olot des de 1724
fins a 1736; en aquest darrer any se l’anomena “vell músic”. Morí el
1742, un any després que ho fes la seva muller Magdalena. La seva mort,
però, no fou a Olot, segons s’anotà al llibre d’òbits: “s<i>e ha tingut
notícia certa que poch ha morí en Vilanova de Sitjas</i>”.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>ANGLADA, Jacint. </b>Músic, organista i mestre de capella, natural d’Olot. El 1739 era
organista de Cardona. En aquest any, essent d’entre 30 i 40 anys d’edat,
es presentà a les oposicions per a mestre de capella de Sant Esteve
d’Olot que guanyà Josep Carcoler. Retornà a Cardona, on seguí fent
d’organista. El 1759 intentà obtenir la plaça d’organista de Sant Esteve
d’Olot, però fou concedida a Josep Castelló. A rel d’això, Anglada
inicià un plet contra l’ajuntament d’Olot, de qui depenia el benefici de
l’orgue.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>ARQUER, Miquel. </b>Mestre de cordes de viola o cordaviolaire, i músic, fill de Josep
Arquer, pagès de Vilanova de Palafolls. Consta en els registres del
cadastre d’Olot entre 1724 i 1748. Féu testament el 1757. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>AUBERT I BACH, Josep, àlies Soca. </b>Cantor nascut a Olot el 1756, fill de Joan Aubert, paraire, i de
Magdalena Bach. Simultaniejà l’ofici de cantor amb el de mitjaire. Entre
1786 i 1796 se li feren pagaments per haver ajudat a cantar en els
oficis religiosos de Sant Esteve d’Olot i, cap al final d’aquests anys,
per haver substituït, per malaltia, el mestre de cant titular, Josep
Saborit. Quan va morir la seva muller, es traslladà a Sant Joan de les
Abadesses, després a la catedral de la Seu d’Urgell i finalment a
Barcelona, com a succentor de cor o sots-xantre. Tornà a Olot, es casà
de nou i restablí la seva col·laboració amb el cant a Sant Esteve. Morí
el 1833.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>AULÍ, Patllari. </b>Músic. Morí jove, amb 25 anys, el 1798, enterrat a l’església de la Mare de Déu del Tura d’Olot.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>AULÍ, Francesc. </b>Músic. Al voltant de 1816 s’establí a Tortellà (la Garrotxa).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>AUMATELL, Esteve. </b>Cantor. El 1744 se li abonà una petita quantitat per haver ajudat en el cant de l’ofici de Pasqua.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>BACH I JOANETAS, Josep. </b>Organista del convent de les Descalces Reials de Madrid. Nascut a Olot,
possiblement el 1713, fill de Josep Bach, sabater d’Olot i de Jerònima
Joanetas (morts, respectivament, el 1748 i el 1769). El 1740 ja es
trobava establert a Madrid, amb el càrrec d’organista del mencionat
convent (del que, el 1732, era mestre de capella Josep Joanetas Serra i
Santaló, tal volta familiar seu). En aquest mateix any es casà amb María
Catalina Pérez de la Torre, de Còrdova, vídua de Pedro de Avilés.
Enviudat, més endavant contragué segones núpcies amb Jerònima Marcos,
natural de Valdeavero, a prop de Madrid. En el seu testament, de 1770,
consignà una deixa per a la seva germana Margarida, òrfena de pares i
vídua amb dos fills. Morí el 23 de març de 1771 i fou enterrat al
claustre del convent madrileny de les Descalces Reials. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>BARBERÍ, Francesc. </b>Músic i fuster, fill de Rafel Barberí, fuster d’Olot, i de Catarina.
Tenien el domicili al carrer del Tura. El 1707 formava part de la cobla
de músics i cantors de Francesc i Esteve Anglada. Casat amb Maria Anna
Blanch. Féu testament el 1731.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>BARBERÍ I BLANCH, Rafel. </b>Músic i fuster, fill de Francesc Barberí. Figura en els cadastres anuals
de 1725 a 1747. El 1723 casà amb Magdalena Anglada, filla d’Esteve
Anglada, paraire d’Olot, i de Magdalena. A la mort del pare mantingué la
casa del carrer del Tura. La seva muller féu testament el 1763, quan
Rafel ja era mort. Crec que ha d’ésser ell, confós de nom, el Rafel
Barbas o Bordas que el 1734, juntament amb Esteve Illa, torner d’Olot,
feren un fagot per a la capella de música de Manresa. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>BOADA, Josep. </b>Músic de fora. El 1739, essent mestre de capella de Santa Eulàlia de
Berga, i tenint uns cinquanta anys d’edat, es presentà a les oposicions
per al magisteri de capella d’Olot, que guanyà Josep Carcoler.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>BONET, Sebastià. </b>Músic barceloní. El 1739, amb 29 o 30 anys d’edat, sol·licità la plaça
de mestre de capella de Sant Esteve d’Olot, que vacava per defunció de
Josep Romero, acompanyant-ho del seu currículum i de diversos avals. No
obstant això, la plaça es donà a Josep Carcoler.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>BOSCÀ I ESPANYA, Antoni. </b>Orguener, membre d’una important família dedicada a l’orgueneria. Es
desconeix a on va néixer ni en quin any. El convent del Carme d’Olot li
encarregà la construcció d’un nou orgue per al convent, pel preu de 640
lliures, amb el compromís d’acabar-lo l’estiu de 1746. El 1761, per
encàrrec de l’ajuntament, reinstal·là l'orgue de Sant Esteve a la nova
església (havia estat desmuntat mentre es feien les obres de l’ampliació
del temple), per un import de 166 lliures, 13 sous i 4 diners, i amb
l'obligació també d’"<i>ajustar en él un registro secreto nuevo, y hazer
las manchas nuevas por ser inútiles las del órgano viejo</i>". Desconeixem
qui l’acabà d’enllestir, perquè la seva mort, ocorreguda el 1762, el
trobà a mig fer: en l’inventari <i>post-mortem</i> dels seus béns es consignà
“<i>un secret de cadireta ab capas de registres, no acabat, per lo orga de
Olot</i>”. A més, a l’Arxiu de la Comunitat de Preveres de Sant Esteve
d’Olot (a l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa) es conserva d’ell –se suposa
que per motius ocasionals– el projecte detallat d’un gran orgue per a
l’església de Sant Agustí de Barcelona. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>CAMPS, Rafel. </b>Músic. Nascut a finals del segle XVII. Entre 1710 i 1713 s’havia casat
amb Paula Cera, filla d’un veler de Figueres, i havia fet vida en
aquesta població. El 1718, havent enviudat, passà a Olot, on es casà en
segones núpcies amb Teresa Fàbrega, filla d’un terrissaire, que moriria
el 1740. Fou un dels músics que el 1745 fundaren la confraria de Sant
Albert. Els llibres del cadastre l’anoten com a músic fins a 1746, si bé
en el de 1744 s’hi consignà l’anotació “vell i pobre”. Tot i això, el
1752 encara se li pagaren els seus serveis com a músic en unes
representacions teatrals fetes a Olot. Mori el 1762 a l’Hospital, a
l’edat d’uns 80 anys. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>CARCOLER I SABATER, Josep. </b>Natural de Cornudella (el Priorat). S’han proposat fins a tres possibles
filiacions d’aquest músic, però la documentació de l’Arxiu Notarial
d’Olot ens el fa fill de Francesc Carcoler, pagès del mateix lloc de
Cornudella, i de Cecília Sabater i hauria nascut no pas el 1698, sinó en
els primers anys del segle XVIII. Fou mestre de capella de Sant Esteve
d’Olot de 1739 a 1775. Abans de venir-hi, el 1723 era beneficiat
organista i mestre de capella de la col·legial de la Vall de Flors de
Tremp. El 1737 participà en les oposicions a l’església de Santa Maria
del Pi, de Barcelona, i el 1738 en les de la Seu de Lleida, però sense
èxit i, per tant, seguí en el magisteri de Tremp. El novembre de 1739 es
presentà a les oposicions per a mestre de capella de Sant Esteve
d’Olot, juntament amb altres 7 candidats. La Comunitat de Preveres es
decantà per Carcoler, se li féu conducció o contracte a primers de gener
de l’any següent, i novament al novembre del mateix 1740 per a
oferir-li certes garanties econòmiques, davant la insistència dels
capitulars de la col·legial de Tremp que volien recuperar-lo per a la
seva església. Tot i això, el 1743 Carcoler encara no tenia assegurat de
manera perpètua el magisteri olotí i manifestà interès per fer-se amb
la capella de música de Figueres, que estava vacant, cosa que motivà que
finalment la comunitat olotina li fes contracte de perpetuació. Els
llibres de comptes de la Comunitat de Preveres d’Olot recullen molts
pagaments fets a Carcoler, tant per la seva participació en les
festivitats més assenyalades del calendari cristià, com per a
celebracions de caràcter singular. El 1757 va nomenar procurador seu a
Madrid a l’organista olotí Josep Bach i Joanetas, perquè en
representació seva pogués sol·licitar qualsevol tipus de canongia,
prebenda o benefici que hi hagués vacant, tant a l’església de Sant
Esteve d’Olot com en les catedrals catalanes, però no es té notícia que
n’obtingués cap. El 1759 formà part dels examinadors per a proveir la
plaça d’organista de Sant Esteve d’Olot (que obtingué Josep Castelló),
el 1763 dels que examinaren els opositors a organista de Sant Joan de
les Abadesses i el 1772 del tribunal per a proveir el magisteri de
música de l’església de Sant Pere de Figueres. El 1775, trobant-se
Carcoler vell i malalt, deixà la capella de música d’Olot a mans de
Josep Castelló, organista, com a substitut. Morí el 1776. El 1748, amb
motiu de la inauguració del nou temple de la Mare de Déu del Tura,
d’Olot, composà una missa solemne i uns villancets, dels quals se
n’edità la lletra.<br />
<i><b>Obra preservada: </b>Josep Carcoler és el músic relacionat amb Olot de qui
més obra musical s’ha conservat fins als nostres dies (feta abstracció
de l’obra del P. Antoni Soler), un total de 53 partitures, entre àries,
motets, rèquiems, salms, himnes, lletanies i tres misses. Al fons
musical de l’església de Sant Esteve d’Olot (ACGAX) n’hi ha 25. A la
Biblioteca de Catalunya se n’hi conserven 16 més, nou de les quals
corresponen a villancets. La majoria de les peces d’aquesta biblioteca
estan datades entre 1735 i 1739, és a dir, abans de la seva vinguda a
Olot. Del seu temps a la nostra vila hi ha un Stabat Mater de 1742 (M
768/13) que ha estat objecte d’edició i d’enregistrament i la part
musical dels villancets per a la inauguració del nou temple de la Verge
del Tura, de 1748 (M 766/23). A l’Arxiu Històric Arxidiocesà de
Tarragona, en el fons de la Catedral de Tarragona, hi ha d’ell un
rèquiem i un salm. </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>CASADEMUNT, Guillem. </b>Músic actiu a Olot entre 1741 i 1745. En aquest darrer any fou un dels que fundaren la confraria de músics de Sant Albert.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>CASTELLÓ I CALAFELL, Josep. </b>Organista de Sant Esteve d’Olot des de 1759 fins a la seva mort el 1820.
Havia nascut a Tàrrega el 1733, fill de Joan Castelló, pagès, i de
Teresa Calafell, també targarins. El juny de 1759 vacava l’orgue de Sant
Esteve d’Olot i es provaren dos candidats olotins, però els examinadors
(Ignasi Subias i Joan Pusalgas, organistes de la catedral de Vic i de
Sant Joan de les Abadesses, més el mestre de capella Josep Carcoler) no
els trobaren satisfactoris. Al mes següent es convocaren oposicions, a
les que només es presentà Castelló, el qual obtingué el vistiplau dels
examinadors. La seva elecció fou recorreguda per Jacint Anglada, que
volia optar a la plaça sense passar per oposicions, per la seva condició
d’olotí, però mentre durava el recurs Castelló es prestà a fer ja
d’organista, a canvi d’un auxili de la Comunitat. Finalment, el desembre
de 1759 Castelló fou admès com a beneficiat a la Comunitat de Preveres i
se signaren els pactes amb l’ajuntament, patró del benefici de l’orgue.
A partir de 1764 hagué de fer front a un entrebanc administratiu
inesperat: feia uns anys que la monarquia intentava collar els
ajuntaments en el tema econòmic, i es manà fixar-se de forma tancada les
úniques despeses que podien atendre. Per a Olot aquesta llista prengué
forma en el “Reglamento” de 4 d’abril de 1764, en el que no s’havia
inclòs l’estipendi de 30 lliures que cada any l’ajuntament donava a
l’organista. Castelló hagué de reclamar fins a obtenir una addició al
reglament que ho contemplés. El 1768 féu de visurador o examinador de
les qualitats musicals del nou orgue de Camprodon, construït per Joan
Pere Cavaillé, i el 1772 de l’orgue del Santuari del Collell, que havia
estat reparat per Jordi Vullen. Pel que fa a l’orgue d’Olot, les obres
d’ampliació del temple de Sant Esteve obligaren a desmuntar-lo i a
guardar-lo a la casa de la vila el 1761, entre la primavera i el
setembre. Tot i haver estat reinstal·lat per l’orguener Antoni Boscà,
els anys que suportava al damunt li havien restat qualitat. En 1764, en
un informe de l’organista Castelló i del mestre de capella Carcoler, es
deia que no era més que una cadireta, formada de “<i>materiales y flautas
viejas del órgano que havia en la parroquial iglesia antes de su
reedificación</i>”. Cinc anys més tard, l’ajuntament d’Olot demanà a Joan
Pere Cavaillé, mestre constructor d'orgues, i als olotins Jaume Diví,
fuster-escultor, i Joan Coderch, mestre d'obres, un pressupost per a la
formació d’un nou orgue, que s’enfilava fins a uns 70.000 rals.
L’ajuntament no tenia possibilitats de fer aquesta despesa i la situació
s’anà allargant. El 1777 l’orgue fou novament canviat de lloc i se
situà al damunt de la porta principal del temple, segons aconsellà una
petita comissió, de la que Castelló en formava part. El 1787 ell mateix
tornà a queixar-se a l’ajuntament del lamentable estat en què es trobava
l’orgue, fins al punt de no poder-se tocar. Els recursos econòmics no
sortiren i Castelló no tingué altre remei que servir-se del que hi havia
(l’església de Sant Esteve no pogué disposar d’un orgue nou fins a
1857). La seva llarga etapa d’organista d’Olot el portà a suplir
interinament el magisteri de la capella de música durant la malaltia de
Josep Carcoler (1775-1776), quan plegà Josep Regordosa (1789) i a la
mort de Josep Saborit (1796).<b> </b><i><b> </b></i><br />
<i><b>Obra preservada:</b> A la Biblioteca de Catalunya hi ha seva una cantata a
solo amb instruments musicals i una ària a la Verge del Rosari, datades,
respectivament, el 1757 i el 1759, a vigílies d’obtenir el Benefici de
l’Orgue a Olot. Al fons musical de l’església de Sant Esteve d’Olot (a
l’ACGAX) es conserven 25 partitures seves, preferentment de música
religiosa (inclosa una missa), però també unes contradanses. </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>CAVAILLER, Joan Pere. </b>Orguener nascut el 1743 a la vila de Galhac (Occitània), però molt
relacionat amb el món de l’orgue català. Morí el 1808. El 1769
l’ajuntament d’Olot li demanà pressupost per a la construcció d’un nou
orgue per al temple de Sant Esteve, juntament amb el fuster i escultor
Jaume Diví, i el mestre d’obres Joan Coderch, que ascendí a uns 70.000
rals. Les dificultats econòmiques feren que aquest projecte mai no
acabés d’anar endavant. <i> </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>DACHS I GUITART, Salvador. </b>Organista i mestre de capella, natural d’Olot, nascut el 1732, fill de
Francesc Dachs, sastre, i de Maria Guitart. El 1748, essent encara un
noi, la Comunitat de Preveres de Sant Esteve d’Olot, atesa la pobresa de
la seva família, li concedí una ajuda per a poder passar a Barcelona a
estudiar cant i orgue. El 1759 es presentà al càrrec d’organista de Sant
Esteve d’Olot (per la mort de Baltasar Fontfreda), però no fou
considerat prou hàbil i la plaça es donà a Josep Castelló. El 1762 fou
elegit mestre de capella de la Seu de Manresa. Però a l’any següent,
havent obtingut per oposició un benefici a Santa Maria del Mar, marxà a
Barcelona, on hi romangué fins a 1769 o potser un temps més enllà. <i> </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>DORCA, Francesc. </b>Jove cantor, mort amb només 14 anys el 1784. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>FAJA, Silvestre, àlies Corcoy. </b>Músic esmentat en el cadastre de 1725. Morí el 1736 a l’Hospital i fou enterrat al cementiri de Sant Esteve.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>FEIXAS, Salvador. </b>Músic olotí, fill de Francesc Feixas, corder d’Olot. D’ell només sé que el 1768 era a Madrid. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>FELIU, Bonaventura. </b>Mestre de capella de Sant Esteve d’Olot el 1796, si bé per poc temps.
Natural de Figueres, quan vingué a Olot era mestre de capella a
l’església parroquial de Tàrrega. Se li féu conducció el novembre de
1796, però hi renuncià al cap de poc.<br />
<i><b>Obra preservada:</b> A l’Arxiu Diocesà de Girona (Arxiu Capitualr de la
Catedral de Girona) hi ha seu un càntic per a 8 veus i acompanyament, de
1779, molt abans, per tant, dela seva estada a Olot.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>FERRER, Josep. </b>Mestre de capella de Sant Esteve d’Olot. Prevere. Morí el 24 de maig de
1694. Dos dies abans havia fet testament, en el que deixava els “papers
de cant” a un seu nebot. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>FLORENSA, Josep. </b>Cantor. A la mort del mestre de capella Josep Romero (1739), s’oferí a
la Comunitat de Preveres per a fer d’entonador i succentor de cor mentre
no se n’escollís un de nou, cosa que fou al cap de pocs mesos.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>FONTFREDA, Baltasar. </b>Organista de Sant Esteve d’Olot de 1746 a 1759. Nascut a Olot
possiblement el 1712, era fill de Baltasar Fontfreda, fuster d’Olot, i
de la seva muller Rafaela. Abans d’ocupar-se del benefici olotí, de 1735
a 1741 fou organista de Torroella de Montgrí. Entre els seus treballs a
Olot, el 1754 féu un repàs a l’estat de conservació de l’orgue i
l’afinà. Mori de repent el 1759. L’ajuntament, patró del benefici de
l’orgue, pagà al seu pare, gairebé dos anys després de la mort del fill,
123 lliures que li devien per la seva feina d’organista. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>GUIU, Esteve. </b>Músic de fora. El 1797, essent organista de la parròquia de Berga, es
presentà a les oposicions per a mestre de capella d’Olot. La Comunitat
de Preveres l’eximí de desplaçar-se fins aquí, perquè ja l’havien oït
altres vegades, cosa que ens dóna a entendre que s’hauria presentat a
anteriors convocatòries per a ocupar el càrrec olotí. Les oposicions les
guanyà Vicenç Alzina.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>ILLA, Esteve. </b>Torner i constructor d’instruments. El 1734, juntament amb el fuster i
músic d’Olot Rafel Barberí, féu un fagot per a la capella de música de
la Seu de Manresa, per valor de 17 lliures 6 sous i 8 diners.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<b>ILLA, Pere. </b>Músic i torner. El 1737 l’ajuntament de Manresa, “<i>estando dicho
ayuntamiento bien enterado de la habilidad de dicho Hilla</i>”, li concedí
una plaça de músic municipal. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>JULIÀ, Pere. </b>Músic. Morí el 1757 i fou enterrat a l’església de la Mare de Déu del
Tura. A l’any següent morí la seva muller, Francesca Roca, àlies Mel (un
renom que rebé tota la família de músics Roca). </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>JOANETAS SERRA I SANTALÓ, Josep. </b>Mestre de capella. El 1732 exercia com a tal al convent de les Descalces
Reials de Madrid, des d’on, a la vegada, s’ocupava de fer gestions a
Madrid en nom de l’ajuntament olotí (sobre el pou del glaç, la possible
instal·lació d’un col·legi d’Escola Pia a Olot, etc.). Possiblement fos a
través seu que cap a finals dels anys trenta Josep Bach i Joanetas
passà també al mencionat convent de Madrid per a servir-hi com a
organista. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>JORDI, Antoni. </b>Músic de Vic. El 1739 es presentà a les oposicions per al magisteri de
música de Sant Esteve d’Olot. Si bé se li reconegué que tenia
experiència en l’ensenyament dels infants de cor a la capella del Palau
de Barcelona, la plaça d’Olot fou atorgada a Josep Carcoler. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>LAMARCA ESTEVA, Josep. </b>Organista natural d’Olot. Malgrat que alguns autors el fan nascut el
1723, la data del seu naixement ha de ser el 1735, fill de Francesc
Lamarca i de Maria Esteva. Els Lamarca (a vegades escrit, simplement,
Marca) foren durant moltes generacions una família de fusters olotins.
Indico a continuació els seus ascendents més directes:<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-M3ioobU3zAs/XX5ZeR7uOjI/AAAAAAAABds/Bp0N047XgFsXmYkMKsJFGR1MPwn1Is8xQCLcBGAsYHQ/s1600/LAMARCA%2Ba%2Bla%2Btercera.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="497" data-original-width="1228" height="258" src="https://1.bp.blogspot.com/-M3ioobU3zAs/XX5ZeR7uOjI/AAAAAAAABds/Bp0N047XgFsXmYkMKsJFGR1MPwn1Is8xQCLcBGAsYHQ/s640/LAMARCA%2Ba%2Bla%2Btercera.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
A l’edat dels vint anys estava seguint estudis d’orgue, no sabem sota
mestratge de qui, però hem de suposar que seria amb l’organista titular
de Sant Esteve, mossèn Gabriel Nadal, a qui el 1746 substituí Baltasar
Fontfreda. Fins a 1764, quan es parla d’ell se l’esmenta com a
“estudiant” o “practicant” d’orgue. Dins d’aquest període
d’aprenentatge, entre maig i juliol de 1759 cobrí el càrrec d’organista
de l’església de Sant Esteve d’Olot, en el període vacant que hi hagué
entre la defunció de qui n’era titular, Baltasar Fontfreda, i l’elecció
d’un nou organista, Josep Castelló. A partir de 1766 o poc abans, es féu
càrrec de l’orgue del santuari de la Mare de Déu dels Arcs, a la
parròquia de Santa Pau. Podria ser que fes algun temps que el santuari
no tingués organista, perquè en aquesta anys els Obrers consideraven que
“<i>la dita capella dels Archs, mantenint organista aumenta los cultos y
devoció a Maria Santíssima y lo concurs</i> [de devots] <i>és molt major</i>”.
Lamarca tenia intenció d’ordenar-se de sacerdot, però no disposava de
cap benefici que li assegurés la manutenció (l’anomenada còngrua, un
requisit que l’Església exigia als que volien ordenar-se). Davant d’això
i a fi de retenir-lo als Arcs, Domènec Coromina i els obrers del
santuari, Bonaventura Clota i Josep Pujolar, tots ells pagesos de Santa
Pau, el 1766 es comprometeren, a títol personal i com a Obrers, a
concedir a Josep Lamarca una renda anual de 70 lliures, mentre no
obtingués cap benefici eclesiàstic. A la vegada, el seu pare i el seu
germà, Francesc i Esteve Lamarca, es comprometeren a cobrir la renda en
el cas que Coromina i els Obrers dels Arcs patissin algun desgavell en
el seu patrimoni. El fet que a l’arxiu musical del santuari de la Mare
de Déu dels Arcs s’hi hagi guardat producció musical de Josep Lamarca,
ens diu que hi hauria seguit en el càrrec d’organista fins a la seva
mort, el 1813. <i><b> </b></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><b>Obra preservada: </b>La part de la seva obra preservada a l’Arxiu Musical del Santuari de la
Mare de Déu dels Arcs comprèn uns quaderns de 1756 i 1758, àries, misses
i llibretes de versos. Mitja dotzena porten dates dels anys 1766 i
1767, i la resta són sense datació. Cinc d’aquestes composicions foren
incloses per Miquel Querol al </i>Cançoner català dels segles XVI-XVIII <i>
(1979). El 2006 es va publicar la seva </i>Missa a 3 amb violins<i>, a cura de
M. Lluïsa Cortada. </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>LLOR, Ignasi. </b>Músic, possiblement de la família dels Llor dedicats tradicionalment a
la fusteria. Consta com a músic en el cadastre de 1761. El 1765 la
capella de música de la Seu de Barcelona cercava un contralt i provà les
qualitats d’Ignasi Llor i d’un altre músic; cap dels dos no era
perfectament contralt, però es reconegué que Llor era millor i tenia un
bon estil. El capítol de la catedral li féu l’admissió el 30 de
setembre, amb un salari de 40 lliures anuals. <i><b> </b></i><br />
<i><b>Obra preservada:</b> Entre la seva obra musical, copià i convertí de profana
a sacra l’última ària de l’òpera </i>La Merope<i> de D. Terradellas, fent-ne
una cantata als dolors de Maria Santíssima, per a soprano, corda i
continu, la partitura de la qual és a la Biblioteca de Catalunya (M
768/7), i de la que n’existeix una gravació moderna. A la mateixa
biblioteca hi ha també d’ell una ària a solo i dos violins i baix a la
Verge del Rosari (M 753/5). Per altra banda, també s’hi conserva una
cantata a duo amb violins i baix d’Emmanuel Gònima, </i>Ha del Cielo<i>, amb la
llegenda duplicada de </i>“Ygnasi Llor Musich”<i> i </i>“Ignasi Llor Musich”<i> (M
762/22). </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>MARTÍ, Miquel. </b>Corder de viola i negociant. Figura amb aquesta activitat en els llibres
del cadastre entre 1740 i 1762. Participà en diversos arrendaments dels
budells dels animals que s’escorxaven a la carnisseria pública d’Olot,
entre 1757 i 1764. Estava casat amb Maria Teresa Pujolar i, morta
aquesta, el 1777 va contraure matrimoni amb Maria Plana, vídua de Pere
Massanella, sogra del seu fill Bartomeu. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>MARTÍ I PUJOLAR, Bartomeu. </b>Corder de viola, fill de Miquel Martí, també cordaviolaire. El 1773 es
casà amb Maria Àngels Massanella, filla de Pau Massanella, rajoler, i de
Maria Plana. Si bé en aquest moment se li féu constar l’ofici de “jove
corder”, en el bateig d’una seva filla apareix amb la forma completa de
“corder de viola”.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>MARTÍ, Tomàs. </b>Mestre de capella de Sant Esteve d’Olot, des del voltant de 1705 fins a
1738. Entre 1701 i 1703 se li feren diversos pagaments “<i>per sustento de
dos minyons en sa casa, alimentats y a fi de anseñarlos de solfa</i>”. El
1715 se li pagà per la música amb què acompanyà les honres fúnebres
d’Anton d’Oms, senyor de Santa Pau. El 1720 es posaren de manifest
discrepàncies entre ell i la Comunitat de Preveres, alguns membres de la
qual l’acusaren d’injúries. La Comunitat resolgué d’acomiadar-lo i fins
i tot es plantaren cartells de convocatòria d’oposicions en llocs
públics per a trobar-li un substitut. Però el vicari general de la
diòcesi els demanà de reconsiderar-ho. Malgrat que el bisbe de Girona
s’avançà a postular com a substitut el músic Manual Pradell, la
Comunitat optà per mantenir Martí en el càrrec. Sembla que les coses se
suavitzaren, perquè quan anys més tard, el 1731, presentà una
certificació mèdica sobre les seves greus deficiències de salut, la
Comunitat de Preveres acordà de jubilar-lo i socorre’l de per vida,
atenent els seus llargs anys de servei. Morí el 1738. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>MASSIP, Joan B. </b>Músic de fora. El 1739, essent mestre de capella de Torroella de
Montgrí, es presentà a les oposicions al magisteri de capella de Sant
Esteve d’Olot, que guanyà Josep Carcoler. Anteriorment havia actuat a
Olot en algunes celebracions, ja que l’informe de la comissió avaluadora
dels candidats d’aquest concurs diu d’ell que tenia una bona veu de
tenor, com ja s’havia pogut comprovar per “<i>aver-se oït alguna vegada en
eixa vila</i>”. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>MINGUELL, Antoni. </b>Clergue de Barcelona. El 1797 es presentà a les oposicions per al
magisteri del cant a la parròquia d’Olot. Deuria ser la primera vegada
que s’hi presentava, perquè la Comunitat de Preveres el féu venir fins a
Olot a examinar-lo, un requisit que també s’exigí a l’opositor Vicenç
Alzina, però no a la resta de candidats. Les oposicions les guanyà el
mencionat Alzina. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>MOLINA, Joan. </b> Orguener. Religiós carmelita del convent d’Olot. El 1704 s’havien fet
obres d’ampliació de les capelles de la banda de tramuntana del temple
de Sant Esteve d’Olot. L’orgue d’aquesta església deuria quedar afectat,
perquè se’l cridà per a reparar-lo i per a afegir-hi tres registres
nous, per un import de 150 lliures. Per a aquest seu treball,
l’ajuntament li lliurà una partida d’estany que tenia guardada. El 1707
supervisà els treballs de trasllat d’aquest orgue a una nova ubicació
dins de la mateixa església. Se sap que també havia intervingut en
l’orgue del Santuari del Collell en els anys 1600 i 1707, si bé, en
aquest cas, la seva actuació no es considerà del tot encertada. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>MOY, Josep (major). </b>Músic. Figura com a tal en els registres cadastrals des de 1720 fins a la seva mort el 1739. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>MOY, Josep (menor). </b> Consten diversos pagaments fets per la Comunitat de Preveres de Sant
Esteve d’Olot en els anys 1762-1763 pel seu treball com a músic. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<b>MOY I MAYOLA, Antoni. </b>Músic i paraire. Fill d’Antoni Moy, curtidor d’Olot, i de la seva muller
Maria Anna Mayola. El 1742 es feia dir “mestre de música”. Casat amb
Teresa Plana, un seu fill, Joan Antoni Moy i Plana, fou també músic. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>MOY I PLANA, Joan Antoni. </b>Músic. Fill d’Antoni Moy i Mayola, paraire i músic, i de Teresa Plana.
El 1742 era a Morón de la Frontera (Andalusia, actual província de
Sevilla) on sembla que intentava participar en unes oposicions per a
assolir algun càrrec. El 1756 era mestre de capella de la col·legiata
del Salvador, de Granada, per a la que musicà els villancets que s’hi
cantaren la diada de Nadal. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>NADAL, Gabriel. </b>Organista de Sant Esteve d’Olot de 1679 a 1746. Nascut el 1661, era fill
d’un altre Gabriel Nadal, adroguer d’Olot, i de la seva primera muller,
Anna. Havia estat a l’Escolania de Montserrat, sota el mestratge del P.
Cererols. El 1679 accedí a la plaça d’organista de Sant Esteve d’Olot,
per haver mort qui fins llavors n’era titular, F. Batlle, però el 1781
els mossens Esteve Benet i Jaume Sala, de la capella de música de la Seu
de Girona, pledejaren contra les condicions amb què se’l tenia a la
Comunitat de Preveres, un litigi que s’allargassà cinc o sis anys. En
aquest temps va accedir al sacerdoci. El 1734, després de 55 anys
d’organista, demanà de poder deixar les seves obligacions com a
beneficiat a causa de la seva salut precària i fou substituït per mossèn
Baltasar Fontfreda. Conec dos dels seus testaments, de 1693 i de 1714,
però podrien no ser els únics. En el primer d’aquests testaments deixava
el seu calze i la patena de celebrar missa a la Congregació dels Dolors
d’Olot, una donació que va fer efectiva en vida el 1746
(reservant-se’n, però, l’usdefruit), pocs mesos abans de la seva mort,
que li arribà el dia de Nadal de 1746. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>NOVELL, Josep. </b>Fabricant d’orgues, de la vila de Ceret (Vallespir). En els anys
immediatament abans de 1773 desmuntà i renovà l’orgue de l’església de
Nostra Senyora del Tura d’Olot. No quedà conforme amb el pagament que li
fou fet per part dels obrers del temple i reclamà a l’Audiència.
Demanava que uns experts examinessin el que havia fet i emetessin un
informe. De retorn a Ceret, va saber que els obrers havien fet fer una
visura a gent poc entesa en la matèria i tornà a Olot, però només
aconseguí que se li donés un petit obsequi de més. Ell valorava la seva
feina de desmuntar l’orgue i posar-hi peces noves en més de 300 lliures,
sense comptar viatges i recursos. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>ORDEIG, Francesc. </b>Músic olotí. Havia estat escolà cantor a la catedral de Tarragona sota
el mestratge de Josep Escorigüela. El 1708 oposità a la plaça de mestre
de capella de la seu de Tortosa, amb tres opositors més, que no fou
concedida a cap d’ells. També es presentà, en el mateix any, a les
oposicions per al magisteri de Santa Maria del Pi de Barcelona. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>PALOL, Anton. </b>Durant nou o deu anys fou escolà de cor de l’església de Sant Esteve
d’Olot. El 1770, la seva mare Teresa, vídua, sol·licità de la Comunitat
de Preveres una ajuda atesa la seva pobresa, que li fou concedida. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>PARELLA. </b>Família de músics olotins del segle XVIII, tal i com queda recollit en aquesta taula genealògica: </div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-bBJFczoXqAU/XX5X795x0JI/AAAAAAAABdY/64LXJqVEUN89OH7qcMc965RYx9IOFM3AQCLcBGAsYHQ/s1600/PARELLA%2Bben%2Bfet.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="490" data-original-width="1173" height="266" src="https://1.bp.blogspot.com/-bBJFczoXqAU/XX5X795x0JI/AAAAAAAABdY/64LXJqVEUN89OH7qcMc965RYx9IOFM3AQCLcBGAsYHQ/s640/PARELLA%2Bben%2Bfet.jpg" width="640" /></a></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>PARELLA, Josep. </b>Músic, mestre de cant i paraire, iniciador de la nissaga de músics
Parella. Deuria haver nascut a finals del segle XVII. Era fill de Jaume
Parella, sastre d’Argelaguer, lloc on, possiblement, també ell hi hagués
nascut. El 1719 es casà amb Anna M. Roca, filla de Pere Roca, músic i
passamaner d’Olot, moment en el que deurien traslladar-se a viure en
aquesta població. Fou dels músics que el 1745 fundaren a Olot la
Confraria de Sant Albert. Consta com a músic en els llibres del cadastre
fins a 1748. El 1749 afegí un codicil al seu testament, i morí en
aquest mateix any. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>PARELLA I ROCA, Josep. </b>Músic i carder d’Olot, fill d’altre Josep Parella i d’Anna M. Roca. El
1742, essent “jove músic” es casà amb Teresa Ruffet, filla de Pere
Ruffet, carder, i de Lucrècia Llos. El 1745, participà amb el seu pare i
altres músics en la Confraria de Sant Albert. Malgrat que el 1749 morí
el seu pare, el seu nom només consta en els llibres del cadastre l’any
1757 i novament en els anys 1766 i 1767. Possiblement en aquest temps
s’hagués absentat d’Olot. Cap a 1767 es casà en segones núpcies amb una
igualadina, Josepa Tarrida, filla de Llorenç Tarrida, ferrer d’Igualada,
i d’Anna Maria Cupons. Si bé una primera filla d’aquest segons
matrimoni nasqué a Olot, el cadastre de 1768 el recull amb la nota “<i>és
fora</i>”. Tal volta s’establís a Igualada, perquè en el casament a Olot del
seu fill Ignasi, el 1773, s’indica que el seu pare habitava en aquella
població. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>PARELLA I ROCA, Ignasi. </b>Músic i paraire d’Olot, fill de Josep Parella i d’Anna M. Roca. El 1745
era “músic fadrí”, segons figura en la partida de baptisme d’un seu
nebot, fill del seu germà Josep. En aquest any fou també dels que
participaren, juntament amb el seu pare, el seu germà i altres músics,
en la creació de la Confraria de Sant Albert. El 1746 es casà amb
Magdalena Bertran, filla de Pere Bertran, mestre de cases de Sant
Cristòfol les Fonts, i de Magdalena Almoyneria. Figura en el cadastre
olotí entre els anys 1755 i 1760. Morí en aquest darrer any, fent-se
constar en la partida de defunció que era músic de Sant Cristòfol les
Fonts. El 1778 morí la seva vídua Magdalena Bertran, d’uns 50 anys més o
menys d’edat. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>PARELLA I ROCA, Anton. </b>Músic, fill de Josep Parella i d’Anna M. Roca. Figura com a músic en els
registres cadastrals de 1760 a 1776. S’havia casat amb la seva cunyada
Maria Bertran, filla de Pere Bertran, que morí el 1765. Posteriorment es
casà en segons núpcies amb Maria Rossell, filla de Joan Rossell sabater
d’Olot i de Teresa Roca. Una filla, Rita Parella i Rossell es casà amb
Llorenç Bosilleres i Ballart, músic natural de Llorona, i la parella anà
a viure a Tortellà, on encara hi eren el 1806. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>PARELLA I RUFFET, Ignasi. </b>Músic i cantor contralt, fill de Josep Parella i Roca i de Teresa
Ruffet. El 1733 es casà a Olot amb Maria Magdalena Fàbrega, filla de
Bertomeu Fàbrega i Creu, paraire d’Olot, i d’Eliodor Coma. En la partida
d’aquest casament es féu constar que Parella era “jove músic” i
“habitant a Celrà”: tal volta estigués en aquesta població per a fer-hi
l’aprenentatge musical sota la direcció d’algun mestre. El 1789, a Olot,
se li pagaren sis lliures pel seu treball d’ensenyar 24 escolans de cor
mentre l’església de Sant Esteve tenia vacant la plaça de mestre de
capella, per renúncia de Josep Regordosa. El 1800 morí la seva muller,
de 43 anys d’edat.<b> </b><i><b> </b></i><br />
<i><b>Possible obra preservada: </b>A la Biblioteca de Catalunya es conserva un
quadern de música religiosa per a veus i acompanyament o orquestra, en
la portada del qual consta: “</i>Codern de Ignasi Parella solfista any 1804<i>”
(M 695/2). És accessible a través de Memòria Digital de Catalunya.
També hi ha una missa a quatre veus del mestre Prenafeta, amb
l’anotació: “</i>por la mano y pluma de Ignacio Parella<i>” (M 1615/4). </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>PI, Gabriel. </b><i></i>Escolà de cor de l’església de Sant Esteve d’Olot. El 1737, al·legant la
seva pobresa, obtingué una caritat a la Comunitat de Preveres per a
poder-se comprar un manecord que li permetés avançar en els seus estudis
d’orgue. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>PI, Pere. </b>Havia estat escolà de cor de l’església de Sant Esteve d’Olot. El 1745
intervingué en la creació de la Confraria de Sant Albert. Figura en els
llibres del cadastre des de 1747 (encara “jove músic”) fins a 1755. Tant
el 1752 com el 1754 se li pagà la feina de tocar en les representacions
teatrals que es feien en el local de les casernes, al Firal. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>PLA, Joan B. </b> Músic, pare dels famosos oboistes i compositors germans Pla. Era fill
de Bartomeu Pla i de Clotilde, pagesos de Balaguer. El 1717 era a Olot,
on es casà amb Isabel Agustí, filla del difunt metge Josep Agustí, i de
la Sra. Daria Ferrusola. En la partida de matrimoni, Pla consta com a
“jove músic”, és a dir, en període de formació. El fet que en la mateixa
partida faci de testimoni el músic olotí Francesc Anglada, podria
significar que fos aquest el seu mestre, ja que, a més, tenia formada
una cobla de músics. No sembla que el nou matrimoni es quedés a viure a
Olot, més aviat s’ha de pensar que passaren a una altra població, on
Joan B. podria exercir-hi. El primer fill conegut d’aquest matrimoni,
Joan (a la vegada, el primer dels germans músics Pla Agustí), se sol
indicar que va néixer el 1720, uns tres anys després del casament dels
seus pares, en un lloc que no se sap. El segon dels germans, Manuel, va
néixer a Torquemada, a tocar de Palència (cap a 1725), circumstància que
fa palesa la mobilitat de la família. El 1728 va néixer el tercer dels
germans músics, Josep, i tampoc no es coneix a on. Se sol indicar que
Joan B. Pla morí a Madrid el 1755. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>PLANELLA, Jeroni. </b>Músic i passamaner d’Olot, fill de Joan Planella i de Teresa. Casat el
1679 en primeres núpcies amb Maria Cros i el 1706 en segones amb Anna
Benesach. Del 1698 hi ha notícia que un soldat de l’armada reial morí de
bala “<i>a casa de Hyaronim Planella, músic</i>”. El 1704 tenia una cobla de
músics, a la que la Confraria del Santíssim Sagrament li encomanà la
música i cantúria dels seus actes al llarg de l’any. Morí el 1708.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>PLANELLA I CROS, Sebastià. </b>Músic olotí, fill de Jeroni Planella. Les seves primeres notícies com a
músic són de 1718, però a partir d’aquí la seva presència com a músic en
els registres municipals és molt esparsa, consta només en els cadastres
de 1738 i 1739. Estava casat amb Teresa Genís Bassols, que morí el
1755. Sebastià va morir pobre el 1768, essent enterrat per amor de Déu
al cementiri de l’Hospital. Era conegut amb el renom “<i>Lo coix dimoni</i>".</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>PLANELLA, Francesc. </b>Músic olotí. Figura en els llibres del cadastre entre 1720 i 1741, si bé
a l’any 1740 no hi apareix com a persona, sinó sota el concepte de
“<i>casa de Fran.ch Planella</i>”, cosa que ens podria indicar que no residia
en el seu domicili habitual. En el llibre del cadastre de 1743 el seu
nom hi apareix ratllat, amb la sobre inscripció: “<i>Manuel Planella</i>”,
indicativa de la seva mort i substitució en la possessió de la casa pel
seu hereu. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>PLANELLA, Manuel. </b>Músic olotí. El 1742 era músic del regiment de Numància, cosa que
l’obligaria a desplaçaments i absències. Així, el cadastre de 1744
substitueix el seu nom per “<i>Casa de Manuel Planella</i>”. La seva darrera
notícia que en tinc és de 1755, quan, essent a Olot, reconegue un deute. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>PLANELLA, Rafel (major). </b>Músic olotí esmentat el 1714. Al cens de població de 1720 hi consta amb
l’ofici “paraire o músic” i la indicació de ser “capità de fusellers de
França”, de 44 anys (hauria nascut, per tant, cap a 1676). </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>PLANELLA, Rafel (menor). </b>Organista nascut a Olot. Adquirí la condició sacerdotal. Al menys entre
1755 i 1762 exercí d’organista a Prats de Molló (Vallespir). </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>PLANELLA, Josep. </b>Consta com a músic en el cadastre de 1744. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>PLANELLA, Ignasi. </b>Músic de la parròquia de Sant Cristòfol les Fonts, mort el 1760. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>PUJOL, Francesc. </b>Organista, mort a Olot el 1725. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>PUSALGAS, Joan. </b>Músic de fora. El 1759 era organista de Sant Joan de les Abadesses i
vingué a Olot com a membre del tribunal d’oposicions que havia
d’escollir un nou organista per a l’església de Sant Esteve d’Olot, que
es concedí a Josep Castelló.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>REGORDOSA I JULER, Josep. </b> Mestre de capella de Sant Esteve d’Olot de 1775 a 1789. Nasqué a
Igualada el 1757, fill de Pere Regordosa, passamaner d’aquella vila. El
1775 substituí provisionalment Josep Carcoler, mestre de capella d’Olot,
que patia una salut delicada, i amb més raó a partir de 1776, a la mort
d’aquest. El 1778 es presentà al magisteri de Torroella de Montgrí i li
fou concedit, però al setembre hi renuncià i mantingué el càrrec
d’Olot. No obstant, el 1780 es presentà a les oposicions del magisteri
de capella de Nostra Senyora de la Victòria, a Barcelona, juntament amb
set opositors més, però no deuria obtenir-lo. El seu pas pel magisteri
d’Olot quedà marcat pel descontentament de la Comunitat de Preveres
envers la seva actuació, i també per part de l’ajuntament olotí, el qual
el 1786 el sancionà per haver desatès “<i>la obligación que tenía de hazer
cantar los oficios y completas de la festividad del día de Corpus y su
octava</i>”. A finals de 1788 demanà a l’Ajuntament d’Igualada que li
concedís la plaça d’organista i mestre de capella de la parròquia, i la
va obtenir a principis de l’any següent. Abans de passar a aquesta
població, a primers de juny d’aquell mateix any, tot i que anteriorment
havia manifestat el seu desig d’accedir al sacerdoci, es casà a Olot amb
Maria Anna Vila i d’Oriola, filla del doctor en drets Josep Vidal,
llavors ja difunt. Morí a Igualada el 1821. <i><b> </b></i><br />
<i><b>Obra preservada:</b> Al fons musical de l’església de Sant Esteve d’Olot es
conserven set peces musicals seves. A l’Arxiu Històric Arxidiocesà de
Tarragona, en el fons de la Catedral de Tarragona hi ha un salm per a
set veus i acompanyament, amb el nom de Josep Regordosa. A la Biblioteca
de Catalunya es conserva d’ell un responso a cinc veus (M 1615/6). </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>RIBERA, Esteve. </b>Músic de finals del segle XVII. El 1690 va ser enterrada la seva muller, Anna. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>ROCA. </b>Nissaga de músics olotins del segle XVIII, coneguts també per l’àlies
Mel. Emparentaren amb les famílies de músics olotins Parella i Rovira,
segons es mostra en aquesta taula genealògica: </div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-tDDXBEVK9K8/XX5YSr-7-LI/AAAAAAAABdg/tHHVJcSbBqUEk7KZ0vE_PXrpFuEt9pdxQCLcBGAsYHQ/s1600/ROCA%2Bben%2Bfet2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="370" data-original-width="966" height="244" src="https://1.bp.blogspot.com/-tDDXBEVK9K8/XX5YSr-7-LI/AAAAAAAABdg/tHHVJcSbBqUEk7KZ0vE_PXrpFuEt9pdxQCLcBGAsYHQ/s640/ROCA%2Bben%2Bfet2.jpg" width="640" /></a></div>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>ROCA, Pere, àlies Mel. </b>Músic i també passamaner, professió aquesta darrera amb què se sol
identificar-lo en els registres olotins. Casat el 1695 amb Maria Torras
(nascuda en els anys vuitanta del segle anterior). Una seva filla, Anna
Maria, es casà amb el músic Josep Parella. Féu de músic fins a la seva
mort, el 1732. El llibre d’òbits de la parròquia de Sant Esteve d’Olot
ens fa avinent que tenia el motiu de Mel, que mantindrien els seus
descendents.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>ROCA I TORRAS, Ignasi, àlies Mel. </b>Músic. Fill de Miquel Roca, nascut a principis del segle XVIII. El 1724
es casà amb Maria Anna Solanich, filla de Jaume Solanich blanquer. Fou
dels músics que crearen la Confraria de Sant Albert, de la que el 1747
en fou prepòsit. Els registres cadastrals recullen la seva activitat
musical fins a la seva mort, el 1767. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>ROCA I TORRAS, Josep, àlies Mel. </b>Músic i paraire. Fill de Pere Roca. Estava casat amb Maria Bassols. Morí el 1743. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>ROCA I TORRAS, Francesc, àlies Mel. </b>Músic, fill de Pere Roca. En els llibres del cadastre d’Olot consta amb
aquesta professió des de 1735 fins a la seva mort el 1782. Fou un dels
fundadors de la Confraria de Sant Albert. El 1739 es casà amb Esperança
Verntallat, filla de Sebastià Verntallat, sastre. Morta aquesta el 1753,
tres anys després es casà en segones núpcies amb Maria Benet i
Toralles, vídua de Pere Damians. De les seves actuacions hi ha notícia,
de 1755, d’un pagament de 12 lliures a ell i a la seva cobla de músics
“<i>por la música del tedeum y cantar del Sr. Obispo de Tarassona</i>”. El 1758
se l’esmenta com a “músic de capella d’Olot”. El 1765 adquirí un violí
de segona mà pel preu d’una lliura i deu sous, que havia estat del
doctor en dret Josep Ferrussola, d’Olot. Morí el 1782, als 74 anys. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>ROCA I BASSOLS, Miquel, àlies Mel. </b>Músic i llibreter, fill de Josep Roca. En el cadastre consta ser músic
entre els anys 1754 i 1776. El 1754 es casà amb Antònia Rovira i
Carandell, filla de l’impressor olotí Josep Rovira (major), que a la
vegada també feia de músic. A la mort d’aquest, el 1771, Miquel Roca i
la seva muller pledejaren contra Rosa Paler, vídua del fill Josep Rovira
(menor) per qüestions d’herència, però arribaren a una concòrdia. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>ROCA I VERNTALLAT, Ignasi, àlies Mel. </b>Músic, fill de Francesc Roca. Hauria nascut a principis dels anys
quaranta, perquè quan morí al 1808, se li anotà l’edat de 66 anys. El
1759 féu de testimoni en l’acte notarial de contractació del nou
organista de Sant Esteve, figurant-hi com a “estudiant de música”. Es
casà amb Maria Anna Martí, filla del courer Esteve Martí. El 1786 se li
va satisfer la feina feta per ell i la seva cobla de quatre músics en
les funcions de Setmana Santa, i també consten diversos pagaments fets a
favor de “<i>la cobla de músichs de Ignasi Roca i Mel</i>” per haver tocat en actes religiosos entre 1802 i 1804 i fins a 1807. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>ROCA I ROVIRA, Ignasi. </b>Infant de cor, fill de Miquel Roca. La Comunitat de Preveres l’ajudà a
“<i>vestirse corresponent per anar a estudiar en Barcelona</i>”. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>ROCA, Ramon. </b>Entre el setembre de 1767 i el juny de 1773 fou infant de cor a la Catedral de Girona. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>ROMERO, Josep. </b> Mestre de capella de Sant Esteve d’Olot entre 1731 i 1739. Prevere.
Nascut a Esparreguera, fill de Josep Romero, barreter, i de la seva
muller Elisabet. Es féu càrrec de la capella de música el 1731, quan
Tomàs Martí hagué de deixar-ho per problemes de salut. Se li va fer
conducció o contracte el dia 3 de març de 1731, amb les obligacions
habituals del càrrec. El 1738 vivia al carrer de Sant Rafel, a la casa
del beneficiat del Pilar. En aquest mateix any formà part del tribunal
que valorà els opositors a organista de la col·legiata de Sant Joan de
les Abadesses. Pel que fa a la seva producció musical, el 1732 vingué a
la vila el regiment de Cavalleria d’Extremadura, en una estada que
s’allargà entre l’estiu i el desembre; el regiment encarregà a Josep
Romero uns villancets en honor a la Immaculada, de la que se n’edità la
lletra. Això tornà a passar el 1737, durant l’estada a Olot del regiment
de Cavalleria d’Órdenes, per al que Romero musicà uns nous villancets,
que també foren editats. Morí el 1739.<br />
<i><b>Obra preservada: </b>A la biblioteca de Catalunya hi ha, de Josep
Romero, un motet a veu sola, amb violins o flautes (M 744/30). </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>ROGER, Josep. </b>Músic de fora. El 1797, essent organista del monestir de Camprodon, es
presentà a les oposicions per a mestre de capella d’Olot. No deuria pas
ser la primera vegada que pretenia d’accedir a aquest càrrec, perquè la
Comunitat de Preveres l’eximí de desplaçar-se a Olot per haver-lo oït
altres vegades. Les oposicions les guanyà Vicenç Alzina. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>ROQUER, Narcís. </b>Corder de viola. Consta en els cadastres de 1759 i 1760, però entre 1757
i 1762 participà en l’arrendament dels budells dels animals sacrificats
a la carnisseria pública d’Olot, sovint associat amb Miquel Martí i
alguna vegada amb Maties Arquer, daurador. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>ROVIRA, Josep, àlies Bapichs. </b>. Músic, llibreter i impressor. Natural de Girona, fill de pare sabater,
Josep, i d’Eucàdia. El 1731 tenia el veïnatge a Olot. En aquest any es
casà amb Teresa Carandell, nascuda a Sarrià de Ter. Consta en els
llibres de cadastre entre 1732 a 1744 i el 1757. Fou un dels músics que
el 1745 crearen la Confraria de Sant Albert, de la que el 1747 en fou
prepòsit. El 1740, sense deixar l’ofici de músic, es posà a fer de
llibreter i, a partir del 1750 o 1751, inaugurà la impremta a Olot. El
1754 una seva filla, Antònia, va casar-se amb el músic Miquel Roca i
Bassols. El 1755 morí Teresa, la seva muller, i Rovira va contraure
segones núpcies amb Maria Ginesta de Sant Pere de Torelló, que moriria
el 1764. Rovira va morir a primers de desembre de 1757. Quan el 1771 va
morir el seu fill, també de nom Josep Rovira, en l’inventari post-mortem
d’aquest s’hi va recollir material de música que, atesa la descripció
que se’n fa, ben possiblement haurien estat del seu pare: “<i>Una flauta
travessera molt usada</i>”, “<i>una trompa de cassa molt vella</i>”, “<i>diferents
papers de solfa</i>” i “<i>un violí molt vell ab sa caixa y arch, quasi sens
poder servir</i>”.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>SABORIT, Josep. </b>Mestre de capella de Sant Esteve d’Olot de 1789 a 1796, natural de
Barcelona, on hauria nascut al voltant de 1768. Havia estat mestre de
capella de Santa Eugènia de Berga. La documentació de la Comunitat de
Preveres no detalla el seu procés d’elecció, que culminà el 1789. El
1791, amb la idea de poder rebre ordres eclesiàstiques, i com que en
aquest cas es demanava que el candidat disposés de rendes estables,
sol·licità a la Comunitat de Preveres que li concedís la perpetuïtat en
el càrrec. Morí el 1796, amb només 28 anys.<br />
<i><b>Obra preservada: </b>A l’Arxiu Diocesà de Girona, Arxiu Capitular de la
Catedral de Girona, hi ha quatre obres seves. Al fons musical de
l’església de Sant Esteve d’Olot (ACGAX) se n’hi conserven 25,
incloent-hi una missa, un oratori, diversos goigs, lletanies, completes i
altres peces de música sacra. A la Biblioteca de Catalunya hi ha unes
completes per a diverses veus i acompanyament orquestral, datades el
1783 (M 702/16). </i><br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>SALA, Jaume. </b>Mestre de capella de Sant Esteve d’Olot a partir de 1680. Morí el setembre de 1694.<br />
<br />
<b>SALA, Joan. </b>Músic d’Olot. El 1714 féu de testimoni en el casament de Joan Palou, jove pagès.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<b>SALA, Francesc. </b>Músic originari de Ripoll. Casat amb Francesca Crehuet. Morí el 1791, a l’edat d’uns 80 anys. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<b>SALA I CREHUET, Miquel. </b>Músic fill de Francesc Sala i Francesca Crehuet, possiblement nascut a
Ripoll. Figura com a músic al cadastre d’Olot el 1767 i entre 1773 i
1775. Es casà amb Narcisa Gallart, filla de Joan B. Gallart. Morí a Olot
el 1794, als 46 anys d’edat.<br />
<br />
<b>SALA I CREHUET, Manuel. </b>Músic fill de Francesc Sala i Francesca Crehuet, nascut a Ripoll. Inclòs
com a músic en els cadastres olotins de 1768 a 1776, però la seva
activitat musical seguí més enllà d’aquesta darrera data, perquè hi ha
un pagament del 1778 a favor d’ell i de “<i>la copla sua</i>” per haver tocat
en la Setmana Santa d’aquell any. Estava casat amb Magdalena Vergés,
filla del ferrer Bartomeu Vergés. El 1787 havia enviudat i es casà en
segones núpcies a Ripoll amb Maria Vall, vídua de Joan Sadurní, canoner
d’aquella població. Seguí residint a Olot, on el 1792 es casà en
terceres núpcies amb Esperança Casademont, vídua de Pau Colomer, paperer
de Sant Joan les Fonts. Morí el 1794, a l’edat de 56 anys.<br />
<br />
<b>SALA, Joaquim. </b>Músic. Segurament es tracti d’un altre fill de Francesc Sala i Francesca
Crehuet, però no ho he pogut confirmar. El 1791 morí la seva muller
Isabel Castanyer, amb només 40 anys. Un any després tornà a casar-se amb
Paula Sala, vídua de Josep Colomer, fuster de Ripoll. Morí a Olot el
1795.<br />
<br />
<b>SERRAT, Joan. </b>Músic fill de Vic. El 1739 es presentà a les oposicions per a mestre de
capella de Sant Esteve d’Olot, que guanyà Josep Carcoler. En el dictamen
de la comissió per a avaluar els diversos candidats, se li féu constar
tenir bona veu, com “<i>molts de eixa vila lo han oït</i>”, cosa que ens ve a
dir que abans hauria vingut a Olot de forma ocasional a prestar-hi els
seus serveis musicals.<br />
<br />
<b>SOLER I RAMOS, Antoni. </b>Un dels músics més reconeguts del segle XVIII. Va néixer a Olot el 1729,
fill d’un dels músics del Regiment de Numància, Mateu Soler, natural de
Porrera (Priorat) i de la seva muller Teresa Ramos, filla de Daroca, a
l’Aragó. L’exèrcit solia anar desplaçant els seus regiments per tot
Catalunya (en el cas d’oficials i determinats càrrecs, amb les seves
famílies) i en el mesos del seu naixement s’escaigué trobar-se a Olot.
Abans de complir els set anys ingressà a l’Escolania de Montserrat i hi
aprengué orgue i composició musical. El 1752 entrà com a novici al
monestir de jerònims de Sant Llorenç de l’Escorial, on a l’any següent
féu la professió religiosa. Va rebre formació musical de José de Nebra i
es diu si també de Doménico Scarlatti. El 1757 es féu càrrec del
magisteri de capella del monestir. Publicà <i>Llave de la modulacion y
antiguedades de la musica en que se trata del fundamento necessario para
saber modular, theorica y práctica para el más claro conocimiento de
qualquier especie de figuras</i>. Morí a l’Escorial el 1783. <br />
<i><b>Obra preservada: </b>Deixà una extensa obra de música vocal i
instrumental (en general sacra, però també profana) per a clavecí,
orgue, piano, etc, de la qual n’existeixen nombrosos enregistraments.</i><br />
<br />
<b>SUBIES, Ignasi. </b><i></i>Músic de fora, organista de la catedral de Vic. El 1759 formà part del
tribunal d’oposicions al benefici de l’orgue d’Olot, que guanyà Josep
Castelló.<br />
<br />
<b>TORRES, Josep. </b>Músic, cantor i encepador. El 1682 l’ajuntament li pagà, a ell i els seu
companys de cobla, 3 lliures per ajudar a cantar els oficis del dia de
Nadal. Morí el 1704, a l’edat d’uns cinquanta anys. En l’inventari
<i>post-mortem</i> dels béns del seu fill (de nom també Josep Torres, encepador
com el pare), fet el 1756, s’hi recollí “<i>alguns instruments de música
dolents e inútils per·a servir</i>”, els quals, atesa aquesta vellúria,
possiblement haurien estat del seu pare.<br />
<br />
<b>VINYETA, Jaume. </b>Escolà de cor de l’església de Sant Esteve d’Olot. El 1744 la Comunitat
de Preveres li donà una ajuda econòmica per a ingressar al convent del
Carme d’Olot, atès que havia servit bé i que era pobre de solemnitat.<br />
<br />
<b>VULLEN, Jordi. </b>Orguener d’origen alemany, que treballà a Catalunya entre 1766 i el
1824, any de la seva mort. A Olot, el 1788 se li van abonar les feines
d’haver repassat, netejat i afinat l’orgue o cadireta de l’església de
Sant Esteve i les manxes. Dins de la Garrotxa, el 1772 havia renovat
l’orgue del Santuari del Collell, que fou visurat per l’organista d’Olot
mossèn Josep Castelló. </div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="mso-bidi-font-weight: bold;"></span></div>
Miquelhttp://www.blogger.com/profile/14974256034511399071noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2284962453573223850.post-51325162990704107732019-06-25T14:02:00.000-07:002019-06-25T14:02:29.632-07:0093. Un passeig per la història de les manufactures de la Garrotxa (1760-1800), de la mà de la Junta de Comerç de Barcelona<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-G-5yyf3kSDQ/XRJFG4r7gDI/AAAAAAAABbg/6JMDcL3jgNQVFWCY8t4jtOcDHCZrYEX8gCEwYBhgL/s1600/Junta%2Bde%2BComer%25C3%25A7.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="606" data-original-width="480" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-G-5yyf3kSDQ/XRJFG4r7gDI/AAAAAAAABbg/6JMDcL3jgNQVFWCY8t4jtOcDHCZrYEX8gCEwYBhgL/s400/Junta%2Bde%2BComer%25C3%25A7.jpg" width="315" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Escut de la Junta de Comerç de Barcelona</i></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
El 1760 va començar a funcionar la Junta Particular de Comerç de Barcelona. Els seus estatuts, aprovats tres anys més tard, establien com a finalitats de l’entitat tractar “<i>de todos los negocios de comercio, agricultura y fábricas, y se darán todas las providencias económicas pertenecientes a su gobierno y adelantamiento</i>”. Es deia “particular” perquè s’havia de supeditar a la Junta que hi havia a Madrid, la qual tenia caràcter de “general”. La formaven dotze membres (la majoria dels quals, comerciants) presidits per l’intendent general de Catalunya. Tot i que els afers de què s’ocupà no pararen de fer i desfer el camí entre Barcelona i Madrid (on tot s'havia de consultar), hi ha un sentir unànime en el parer que, mancada Catalunya d’institucions pròpies, la Junta sabé jugar un paper subsidiari rellevant, que fou significatiu en el camp econòmic, però sobretot en el dels ensenyaments artístics, tècnics i comercials. Si bé la Junta de Comerç de Barcelona perdurà formalment fins a 1847, aquí em referiré només a les seves relacions amb les nostres manufactures fins al límit cronològic de 1800.<br />
<br />
Com no podia ser altrament (malgrat la Junta dir-se “de Barcelona”, el seu àmbit era tot Catalunya), la Garrotxa i la Junta varen franquejar-se sovint en aquestes quatre dècades del segle XVIII. Sobretot Olot, a on la Junta no sols s’interessà per la seva producció, sinó també per altres iniciatives, com l’Escola de Dibuix que s’hi obriria sota els seus auspicis. També foren freqüents les relacions amb Sant Feliu de Pallerols, on el tèxtil de la llana rutllava bé. En canvi fou molt més espaiada la comunicació amb els municipis de Tortellà i de Montagut, esporàdica la que mantingué amb Besalú, Argelaguer i Sant Cristòfol de les Planes, i, que jo sàpiga, inexistent a la pràctica amb la resta dels pobles de la comarca. Del desenvolupament de les manufactures garrotxines en el darrer terç del segle XVIII se n’ha traçat, sovint, un esquema simplificat, basat en estadístiques ascendents i amb la posada del focus d’atenció en les noves manufactures del cotó (gènere de punt i indianes). La documentació de la Junta de Comerç en les seves relacions amb la Garrotxa ens fa recordatori de la complexitat del tramat econòmic de la comarca i de la limitació que suposaria fer abstracció dels seus vessants polítics, organitzatius i socials. <br />
<br />
El fragment dels estatuts de la Junta de Comerç que he esmentat al principi li assenyalava una dualitat en els seus objectius. Per una banda, el “govern” i per l’altra el “progrés” del comerç, l’agricultura i les fàbriques de Catalunya, o dit d’altra manera, intervenir en la tríada d’agricultura, manufactures i comerç i, a la vegada, promoure’n la seva modernització i expansió. Pel que fa a la primera acció, la governació, el paper de la Junta es mogué, al menys en les primeres dècades, dins d’un paper conservador, amatent al manteniment del vell esperit gremial com a garantia de qualitat. Sembla que en aquells moments pocs discutien el paper dels gremis. L’economista Francesc Romà i Rossell els defensava en un opuscle publicat el 1766, ja que garantien –deia– la qualitat de les manufactures, col·laboraven en la vida social de les poblacions, ajudaven al govern i resultaven d’utilitat sense generar cap perjudici. Una de les primeres feines de la Junta fou exigir i recollir l’actualització de les ordinacions dels gremis d’arreu del país, centrats en els dos que més interès li suscitaven, els dels paraires i els dels teixidors. No deu ser casualitat que el gremi olotí dels teixidors, sota la protecció del Sant Esperit, el 1762 estiguessin refent les seves ordinacions i que els paraires, sota l’advocació de Sant Esteve, en fessin de noves el 1763, tot i que ja en tenien unes que tot just venien de 1752. A Sant Feliu de Pallerols, el gremi de paraires i teixidors n’aprovà el 1766. La Junta s’interessà també per d’altres manufactures amb presència a la Garrotxa, com ara la de la pell i la del paper, però en la documentació de la Junta, no apareix cap afer relacionat directament amb les adoberies olotines ni amb els molins paperers de Sant Joan les Fonts i de Sant Cristòfol de les Planes (em refereixo sempre al segle XVIII), llevat de la seva inclusió ocasional en informes o textos estadístics de caràcter general. <br />
<br />
Per a la vigilància local del compliment d’aquestes ordinacions i del correcte ajustament de les fàbriques i productes al que s’hi establia, la Junta de Comerç tenia escampats pel territori català els veedors o inspectors. N’hi havia dos a cada lloc (amb els seus substituts), un per al gremi de teixidors i un altre per al dels paraires, però només n’hi havia a les poblacions amb un mínim de producció tèxtil i, si això no passava, els paraires dels llocs petits s’havien de traslladar a la població més propera on sí que n’hi haguessin, a fer-hi validar les seves peces. A la Garrotxa els trobem amb suficient continuïtat a Olot i a Sant Feliu de Pallerols. Entre els noms d’olotins que he pogut recollir, deixant de banda els substituts, hi ha els de Joan Coll (1770), Miquel Sala (1770), Miquel Mas (1771, 1772), Mateu Andreu (1771), Josep Armengol (1777), Sebastià Ortet (1777, 1782), Fèlix Casals i Marunys (1789) i Anton (o Magí) Balat (1789). A Sant Feliu de Pallerols deurien instituir-se el 1770, promoguts pel paraire Josep Bach. La Junta s’hi va posar en contacte perquè abans l’informés de quants paraires i teixidors de llana hi havia, quants n’eren mestres, quins gèneres fabricaven, i també s’interessà per a saber quants paraires hi havia a les poblacions d’Amer, Rupit i Sant Esteve d’en Bas, possiblement en vistes a integrar-les a la jurisdicció dels veedors de Sant Feliu.<br />
<br />
També hi havia veedors a Montagut i a Tortellà, però la seva presència sembla diluir-se a mida que avancen els anys, potser perquè l’embalum de la seva producció tèxtil (en aquests moments estem parlant de la llana) seria massa minsa. El 1769 la Junta va manifestar els seus dubtes sobre la idoneïtat de Joan Blanch com a veedor teixidor de Montagut, “<i>por mantener actualmente taberna</i>”. Cap a finals de 1772 la Junta rebé una denúncia del paraire Miquel Casas contra la poca fidelitat dels veedors de Montagut i s’ordenà al veedor paraire d’Olot que, assistit per un notari, hi anés amb l’encàrrec que “<i>reconosca y examine los paños fabricados y dispuestos a fabricar que halle en las fabricas del citado lugar de Montagut</i>”. El resultat fou decebedor: Esteve Domènech, veedor paraire, feia poc que havia enviat draps a Barcelona i ara només tenia en marxa unes teles que eren a Besalú, mentre que el veedor teixidor, Joan Mias, tenia el teler parat; dels 18 restants que se suposava que tenien telers a Montagut (entre ells, el mestre de minyons, Jaume Pujol), 10 estaven inactius, dos no feia gaire que havien donat sortida al que tenien i només els sis restants foren trobats treballant alguna peça. De nou, a primers de 1773 els veedors de Montagut tornaren a ser denunciats a la Junta per no complir amb les seves obligacions. El 1782 els paraires tant de Tortellà com de Montagut foren requerits per la Junta a declarar “<i>quantos maestros componen el gremio de pelayres de esa villa, quantos telares tienen corrientes sus individuos, qué calidad de ropas trabaxan y qué número de piesas hacen annualmente</i>". <br />
<br />
Pel que fa a Besalú, diria que no va arribar a tenir-ne. Ho intentaren el 1779 els de la confraria de Sant Joan, però la Junta els demanà que justifiquessin el nombre de telers que tenia la vila i que, mentrestant, “<i>acudan a los vehedores del pueblo más inmediato en donde huviere gremio para la avilitación</i>” dels draps que s’hi obraven. El 1781 el paraire Bernat Molleras i el teixidor Josep Santaló sol·licitaren a la Junta ser nomenats veedors, però després de tornar a demanar-los dades sobre l’activitat tèxtil de la vila, la resposta fou la mateixa: a Besalú hi havia massa pocs telers en funcionament. A Argelaguer, el 1789 Pere Turrós i altres paraires i teixidors del lloc també demanaren la creació de veedors, però la Junta es mantingué en el seu criteri i primer de tot va voler saber, amb números a la mà, la realitat manufacturera del poble.<a href="https://1.bp.blogspot.com/-vFcrNTMYXbk/XRJGp5f3B0I/AAAAAAAABbs/bNR_oW6wnLgTjaFE5YRrT2fFZrjA1EM9gCEwYBhgL/s1600/RC%2Bteixits.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="536" data-original-width="362" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-vFcrNTMYXbk/XRJGp5f3B0I/AAAAAAAABbs/bNR_oW6wnLgTjaFE5YRrT2fFZrjA1EM9gCEwYBhgL/s320/RC%2Bteixits.jpg" width="216" /></a><br />
<br />
A instàncies de la Junta de Comerç de Barcelona, el 1769 van sortir les “<i>Ordenanzas que el rey nuestro señor, que Dios guarde, manda observen los fabricantes de todas clases y bayetas finas del Principado</i>”, en les que, en els capítols 21 a 25, es definien amb claredat les atribucions dels veedors. Cada poble havia d’enviar una mostra o patró dels draps que s’hi feien, les quals, un cop aprovades per la Junta, servirien en les inspeccions periòdiques que els veedors havien de fer a les fàbriques, per a comprovar que els seus gèneres fossin d’idèntica qualitat a la de les mostres. Un cop verificat això, la peça havia de ser segellada pel veedor, el qual, per aquesta feina, cobraria un petit honorari del fabricant. L’obligació d’enviar aquestes “<i>muestras o patrones de cada classe de paño que alli se fabricare</i>” la va recordar la Junta als gremis de paraires d’Olot, Montagut i Tortellà el 10 de novembre de 1770. Olot les va enviar el 26 del mateix mes i Tortellà el 2 de desembre, mentre que Montagut no ho féu fins a finals d’any, amb l’excusa de ser “<i>por falta de correo de ésta a la villa de Olot, como también por no haver encontrado de la qualitá</i>”. No sé si serien les mateixes mostres o unes altres, però el 1773 la Junta digué als d’Olot que una part de les mostres eren satisfactòries i podien passar-les a recollir, però que n’hi havia d’altres que no tenien la qualitat deguda i s’havien de tornar a enviar “<i>sin pérdida de tiempo de manera que no tengan defecto alguno</i>”. De nou el 1786 la Junta demanà a Olot –també a d’altres poblacions de Catalunya– que enviessin “<i>una muestra de todas las ropas que se trabaxan en esas fábricas de lana para inteligencia de la mencionada Real Junta</i>”. Tenim un exemple d’aquesta funció de vigilància. És una certificació de 1789, per la qual els veedors d’Olot acreditaren “<i>com Sebastià Ortet, teixidor de dita vila, com nos a presentat un paño 18è blanch de 30 rs., lo qual paño hera ben texit y ben ordenat com nos demana la Real Junta de Comers de Barcelona y lo qual paño se nos presenta y tenim aprovat...</i>”. A més d’aquestes funcions rutinàries d’inspecció, era també competència dels veedors vigilar qualsevol incompliment del que preveien les ordinacions dels gremis o les normes generals. El 1770 els veedors d’Olot alertaren la Junta sobre els abusos que hi havia “<i>en essa villa de teñir los paños blancos en diferentes colores, siguiéndose de ello los prejuhicios que son visibles</i>”. La Junta determinà “<i>que por ahora se permite solamente tinar los paños en blanco de los colores de grana, amarillo, ante, verde, granze, morada y colorado con brasil, y ningún otro</i>”. La Junta també trobà inadmissible el que feien els paraires de Tortellà, d’allargar més de quatre pams del que estava permès “<i>las piessas de paños que se fabrican en esta villa y se remiten a la de Olot para los últimos aparejos</i>”, una pràctica que, entenc, suposava un frau a les taxes d’habilitació, perquè feien més peça amb el mateix preu. <br />
<br />
Els veedors es mudaven cada any. Cada un dels dos gremis del lloc remetien a la Junta una terna, de la qual en triarien el veedor i el seu substitut. Però no sempre les coses anaven de manera fluïda. El 1770 en una de les ternes d’Olot es veu que s’hi havien inclòs individus de poca experiència, amb l’excusa que tots els agremiats havien de passar pel càrrec. La Junta ordenà al gremi de teixidors “<i>que forme terna para nuevos vehedores, de aquellos sugetos que concidere más a propósito para dicho empleo, el que no debe precisamente turnar entre todos sus individuos, sino que ha de recaher en sugetos que sepan desempeñarlo</i>”. En aquell mateix any, la Junta denuncià la resistència dels teixidors de Sant Feliu de Pallerols a fer les propostes de veedors i els urgí a fer-ho, “<i>bajo la pena de 25 ll. que se exixirán</i> [=exigirán] <i>de sus bienes propios, aplicadores según reales órdenes</i>”. Segons la versió dels de Sant Feliu, ells sí que haurien fet la tramesa de la terna, però ves que no s’hagués perdut pel camí. Fos com fos, no els costà de fer-ne una nova tramesa. El 1796 tant els gremis d’Olot com els de Sant Feliu van ser advertits per la Junta que “<i>no haviendo embiado Vms. nota con respeto al nombramiento de vehedores de fábricas para el año en que estamos, observándose algunos abusos en ellas, conbendria que, a la mayor brevedad, me la remitan</i>”. En honor a la gent d’aquí, cal dir que no eren sols, l’avís de la Junta s’envià també a d’altres 24 poblacions catalanes més. <br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-WqSzWssRQsI/XRJOZsno5nI/AAAAAAAABb0/nXdJunL5bEwDKAZfJhgEygsd2TIsqA_kACLcBGAs/s1600/DSCN0118.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-WqSzWssRQsI/XRJOZsno5nI/AAAAAAAABb0/nXdJunL5bEwDKAZfJhgEygsd2TIsqA_kACLcBGAs/s320/DSCN0118.JPG" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Llibre del Gremi de Paraires d'Olot (ACGAX)</i></td></tr>
</tbody></table>
<br />
Com que a ningú no li agrada que de fora de casa vinguin a ficar el nas en les coses pròpies i que li controlin el que fa, davant de previsibles reaccions irades per part d’algun fabricant davant d’algun veedor, aquests podien comptar amb la força de l’autoritat del batlle, com a representant ordinari de la justícia que era. El 1773 un teixidor de Montagut, Pere Pinti, es negà a què els veedors li revisessin els telers i peces obrades; la Junta els instà a fer la seva feina, “<i>y que en caso de que las justicias recistiesen a darles asistencia como se les manda </i>(…),<i> formen certificación de ello y la remitan</i>”. El 1775 els prohoms del gremi olotí dels teixidors acudiren a la Junta perquè instessin el batlle a procurar-los “<i>el aucilio correspondiente para hacer cumplir a los texedores renientes las ordenanzas mandadas observar en lo respectivo a su oficio</i>”. Els veedors, a més, tenien capacitat sancionadora, podien posar multes per valor de 100 rals d’ardit (50 lliures), que era força diner. En quests casos, la Junta feia costat als veedors, com ho féu saber, el 1782, a Sebastià Ortet d’Olot, la vegada que va haver de multar Miquel Rovira per haver-se-li trobat una faixa de drap sense habilitar: “<i>y si el interesado se propasase con Vm convendrá que remita testimonio, para tomar la providencia que ponga a Vm en seguridad y a dicho Rovira le contenga en el debido respeto y obediencia</i>”. El suport de la Junta no era pas desinteressat, ja que de la multa se’n feien tres parts iguals. Una se la quedava el veedor actuant i les altres dues s’enviaven a Barcelona perquè la Junta se’n quedés una part i passés la tercera a la Junta General de Madrid. No tenir present aquesta distribució provocà un conflicte entre la Junta i el mateix veedor Sebastià Ortet, quan, en aquell mateix any, va decidir rebaixar una multa. Resulta que el paraire Magí Ortinez, d’Igualada, havia venut a alguns olotins draps que no portaven l’habilitació. Ortet el va sancionar, però els de la Junta van quedar parats quan, en lloc de les 33 lliures, 6 sous i 8 diners (dues terceres parts de 50 lliures), en reberen la meitat, i és que els veedors olotins li n’havien perdonat una tercera part. La Junta avisà que res de res de minvar les multes, perquè al final era ella la que en resultava perjudicada en els seus ingressos: “<i>las multas se han de cobrar precisamente según están inpuestas en las ordenanzas, sin ser lícito ni permitido a los veedores hacer ni consentir en que se haga gracia alguna, pues de lo contrario serán responsables de su reintegro</i>”. A vegades eren els gremis els que instaven la Junta a emprendre accions contra els que no complien la normativa.<br />
<br />
Un aspecte important de l’organització gremial era el control de l’accés a la professió. En les manufactures tradicionals, l’exercici de l’activitat no era lliure, sinó que requeria superar uns graus establerts per cada gremi. Era una forma d’assegurar el pas per una època d’aprenentatge, però a ningú no se li escapa que també era una manera de limitar la competència i d’autoprotegir les expectatives de negoci. El 1770 el gremi de teixidors d’Olot denuncià a la Junta de Comerç que els paraires els pressionaven perquè fessin mestre a Joan Sala, “<i>no obstante de no haver estado tres años aprendiz</i>”. Els teixidors adduïen que les seves ordinacions no contemplaven cap excepció i la Junta els donà la raó. El 1774, per algun motiu que no sé dir, el gremi de paraires es féu el remís a l’hora d’atorgar a Pere Costa la condició de mestre. Va presentar un recurs a la Junta perquè intercedís a favor seu i li fos concedit el mestratge –previ examen i pagament de drets– atès que tenia una botiga oberta al públic des de feia quatre anys, però, potser per aquesta mateixa il·legalitat de tenir botiga sense ser-ne mestre, la Junta ho desestimà. Hi insistí el 1777 i, per fi el 1778 aconseguí que la Junta, ara sí, ordenés al gremi de paraires d’Olot la concessió, previ examen, del mestratge i admissió al gremi. A Sant Feliu de Pallerols, el 1787 el sobreposat de la confraria de paraires, Domingo Marmiña, envià un memorial a la Junta per demanar-los que “<i>se quemen las perxas y cardas a Benito Bertrán y a Juan Gurt</i>”, perquè tot i que deien que havien passat els exàmens, hi havia bastants dubtes sobre la netedat amb què ho havien fet. Hagueren de pagar els endarreriments i passar de nou les proves de mestre. El 1794 el mateix gremi de Sant Feliu de Pallerols denuncià a la Junta “<i>a Antonio Donay, que ha exercido el oficio de sastre y tiene fábrica de ropas,encubriendo abusos</i>".<br />
<br />
Les noves ordinacions generals de 1769 a què abans m’he referit, instades per la Junta de Comerç de Barcelona, van permetre reglar unes vies d’obertura que fessin compatibles la perpetuació de l’estructura gremial amb la reorganització i noves dimensions de les anomenades “fàbriques”. En el primer capítol es permetia que qualsevol mestre, reconegut com a tal en qualsevol de les organitzacions gremials dedicades a la manufactura drapera (fos paraire, teixidor de llana, tondosaire, cardador o tintorer) podia tenir fàbrica de draps, sempre i quan disposés dels treballadors adequats per a cada un dels passos de la producció. Per dues cèdules de 1779 i 1784, es disposà que les dones i les nenes no fossin excloses dels treballs manufactures, sinó que poguessin ocupar qualssevol treballs “<i>compatibles con el decoro y fuerzas de su sexo</i>”. També el 1784 se suprimí l’impediment que tenien els fills il·legítims de poder exercir determinats oficis i arts. Aquesta legislació va ser invocada per la Junta el 1788, quan el gremi de paraires d’Olot es queixà que “<i>algunos, sin ser graduados en maestros, exercían con libertad el tal oficio, en formal contravención de las constituciones y ordenanzas, con mal ejemplo y conocida decadencia del citado gremio</i>” i que, havent demanat auxili al batlle perquè actués contra aquells que exercien sense tenir-ne el mestratge, no els havia volgut ajudar. Per tota resposta, la Junta acordà “<i>remitir a V. Ms. un ejemplar de las ordenanzas de paños de 15 de enero de 1769, para que V. Ms. las observen y hagan observar puntualmente</i>”. Semblantment passà el 1796, quan un grup de paraires de Sant Feliu de Pallerols pretengué tenir l’exclusiva o monopoli d’una fàbrica d’estam que havien engegat en la població; la Junta els deixà clar que “<i>no apoyará solicitud alguna por la qual se busque a concentrar en cierto número de personas esta fábrica y venta de estambres, que entiende han de ser a todas facultativas</i>”. També s’hi va remetre el 1800, a rel de la queixa dels paraires del mateix lloc, que denunciaven que a la vila es feia “<i>fabricación de paños y de otros texidos por sugetos no agremiados de maestros en la confraria</i>”. La Junta ho desestimà i els recordà que des de 1769 es podia dedicar a fabricar draps “<i>todo maestro aprobado de pelayre, de texedor de lana, tundidor, cardador o de tintorero</i>”. A l’any següent reaparegué la qüestió, amb la queixa de Jacint Gurt, de la mateixa vila, i de Jacint Viñeta i socis de Sant Cristòfol de les Planes, contra el gremi de paraires de Sant Feliu, que volia impedir-los la fabricació de teixits. La resposta que en coneixem de la Junta són les ordres donades al gremi perquè aturessin qualsevol actuació en contra d’aquests fabricants. Aquesta obertura de la carcassa gremial ens ajuda a entendre millor el creixement de les societats o companyies fabrils i comercials que es constituïren a la Garrotxa, i de forma particular a Olot, durant les darreres dècades del segle XVIII i que ben aviat podran fer el pas a una nova manufactura, que trencarà motlles, la del cotó.<br />
<br />
La funció inspectora de la Junta de Comerç sobre el territori, ens ha legat una sèrie d’estadístiques i informes sobre les manufactures catalanes en la segona meitat del segle XVIII, que difícilment haguéssim tingut sense aquesta tutela. Si bé podem dubtar de l’exactitud d’algunes de les dades que s’hi inclouen (l’olotí Pau Caralt, en un dels informes, diu que no és tan minuciós com se li havia demanat, “<i>però he fet lo que he sebut</i>”), en el seu conjunt resulten útils per a defugir les generalitzacions i les vaguetats. Pel que fa a la Garrotxa, la major part de les dades que ens proporcionen han estat publicades i, per tant, aquí només faig menció de tres informes enviats des d’Olot a la Junta, dels que només se n’ha fet ús de forma parcial. El primer és del 24 de març de 1764, elaborat pel mencionat Pau Caralt i Bové, negociant; el segon –el més complet– el signa el 17 d’abril del mateix any Miquel de Vidueyros i Roldan, que era l’administrador de la duana d’Olot; i el tercer és del 9 de febrer de 1765, rubricat pels regidors de la vila. Tots tres informes responen a un qüestionari previ de la Junta (en algun cas, a instàncies de la Junta Central de Madrid) sobre la fabricació local de draps, l’existència o no d’organització gremial, la llana que s’hi usava i el seu preu, els jornals dels operaris, la filatura, els aparells i les operacions més comunes que s’hi feien i, finalment, les mesures que convindrien per a assegurar-ne el seu futur. Vegem alguns exemples de la informació que ens aporten sobre les manufactures olotines, començant per la complexitat de persones que treballaven en el procés del tèxtil. Diu Vidueyros: “<i>Se necesita de operarios, para batir la lana con la barra y emborronar, un hombre, otro para emborrarla, tres para cardarla, nuebe hilanderas, tres gavinadores, dos retorcedores y un urdidor. Para el telar se necesita, dos para tejer y uno para hazer cañones, esto se entiende para cada pieza de paño de tiro de quinze a diez y seis ramos</i>”; però aquí no s’acaben les operacions, perquè després vénen “esborrar”, “molinar”, perxar, abaixar, estricar i premsar, totes amb els seus corresponents operaris i sous, que Vidueyros ens detalla amb precisió. Aquest mateix ens explica el procés inicial que segueix la llana: “<i>Las lanas se sortean primero, escoguiendo del bello las calidades competentes, para cada calidad de paño, siendo la de mejor calidad y finor los escanales y cuello. Después se limpian con agua caliente que no llegue a bullir, dentro de unos cozios de madera para hazer saltar la churia o suarda. Luego en canastas se mete al río en agua corriente, meniándola fuerte con las manos hasta que ven que queda limpia de la suarda y blanca, la que después se tiende al sol para secarse</i>”. Per la seva banda, Pau Caralt recalcava els esforços dels olotins per tirar endavant les manufactures sense ajudes externes: les premses per a deixar els draps impecables “<i>no están construhidas con los aparatos y conveniencias que se hallan en las fábricas validas con la protección real, solo proviene de las pocas fuerzas y caudales de que se ven faltos los fabricantes de este terreno</i>".<br />
<br />
Sobre la protecció reial d’algunes fàbriques que ara s’ha esmentat, es tractava d’una concessió a determinats establiments que havien demostrat una bona qualitat en els seus productes o la incorporació d’innovacions tècniques, per la qual, a més, es podia gaudir de certes exempcions tributàries. A Olot hi havia una casa amb títol de fabricant reial, la de tisores de tondre de la família Planas, atorgat en un llunyà 1739. El 1783 els importants fabricants olotins Lluís i Josep Bastons, pare i fill, després d’enumerar els seus mèrits en els avenços de les manufactures olotines, demanaren com a premi a la monarquia, a través de la Junta, que el cotó que necessitava una de les seves fàbriques, la de mussolines, pogués entrar de l’estranger lliure de drets; que aquestes mussolines poguessin vendre’s arreu de l’estat sense pagar drets de portes, i un darrer favor de tipus més personal, el poder usar d’espasa i armes per a la seva seguretat en els viatges. No se’n sortiren, perquè hi havia d’altres fàbriques de mussolines i no es podien fer distincions i, pel que fa a l’ús d’espasa i armes, vingué a dir-se’ls que els havien donat una bona idea, i que a partir d’ara ho autoritzarien a qualsevol fabricant català que disposés de vint telers actius de qualsevol gènere de cotó. Temps després, el 1803, Francesc Salgas i Rafel Ortet, socis en una companyia olotina de tint, sol·licitaren a la Junta la gràcia de títol reial, atès que tintaven el cotó amb una perfecció comparable als tints estrangers. Tot i els informes satisfactoris del batlle i de l’ajuntament d’Olot, la Junta acordà no donar-hi suport, perquè “<i>no puede desentenderse que otros antes que él han establecido aquí, con buen éxito, este tinte</i>” i per tant “<i>no tiene ya el mérito de nueva esta industria</i>”. Però en la seva resposta, la Junta apuntava cap a unes noves perspectives de formació tècnica, quan avisava als d’Olot que les manufactures havien de pujar al carro dels nous coneixements científics, que s’estava a punt de crear a Barcelona una Escola de Química, i que “<i>con la propagación de los conocimientos chímicos serán comunes este y otros tintes, que hasta ahora se han mirado como resulta de combinaciones de gran mérito</i>".<br />
<br />
L'anterior consideració ens apunta alt: no es podia seguir vivint d’un aprenentatge transmès mimèticament de mestres tintorers a aprenents, sinó que calia basar la professionalitat en el coneixement i en una tècnica sustentada per aquell. Estaven preparades les manufactures olotines d’aquell moment per a fer aquest salt? La resposta, per la complexitat de la realitat, ha de ser dual. Quan les manufactures no tenien prou sortida, d’entrada ningú no qüestionava la bondat del productes, sinó que se cercaven culpables en el propi entorn o fora de les fronteres. Recordem que en aquells tres informes de 1764-1765 sobre les manufactures olotines, a la darrera pregunta es demanava per les causes d’una possible decadència de les fàbriques. Miquel de Vidueyros ho atribuí als mals temps en general i als drets que gravaven la llana, però també a la poca professionalitat d’alguns fabricants sense escrúpols que feien mal a tot el col·lectiu, “<i>pues es un exceso las trampas que se hazen y minoran la ropa que es buena, y la hazen inferior sacando los ilos de su centro, y después con una especie de tierra que tienen la embratan [embruten] y después sucede que, en mojándose se buelve dicha ropa como una red</i>”, trampes de les que també es queixava Pau Caralt en el seu informe. Una altra pràctica, denunciada en un escrit de 1770, consistia a portar a Olot draps sense tintar fets a Camprodon o a Vilallonga, i un cop aquí donar-los el color. Com que el color no es donava a la llana directament, sinó al teixit, aquests colors afegits no tenien “<i>permanencia ninguna, en grave perjuicio del público y totalmente contrario a las ordenanzas de la Real Junta, en tanto que las tiendas ya no gastan quasi otros, y no gastan los paños fabricados a Olot, por tener algún más precio, por tenyirlos estos pelayres en lana y como previenen las ordenanzas, y que tienen mayor coste</i>”. Però després la decadència seria atribuïda al contraban, que qui més qui menys tothom practicava en una comarca a tocar de la ratlla de França. És del 1790 un informe elaborat pel comerciant de Barcelona i Cadis Agustí Miret, proposant diverses mesures per a millorar les fàbriques catalanes. En la seva anàlisi prèvia dels vicis que aquestes presentaven, inclogué que “<i>a más de aquellos errores, se hallan los fabricantes de Cataluña, y particularmente los de la Serdaña, Olot y otros recintos, con otro no menos grave y algo más difícil de remedio que los ya propuestos, qual es el cebo de las introducciones fraudulentas de medias de seda, estambre y algodón</i>”. Entre els papers de la Junta hi ha un full de gran format, amb el pla que proposava el fabricant olotí Josep Bastons de construcció a Barcelona d’un magatzem central on es controlessin les mercaderies i el contraban que venia de França. <br />
<br />
Tot això no vol pas dir que hi hagués immobilisme a les manufactures d’Olot i de la Garrotxa. És cert que els gremis patien de conservadorisme i d’estar més pendents a l’autodefensa que no pas a una visió del seu ofici amb perspectiva àmplia, però això afectava només una part de la població, perquè els botiguers i comerciants tenien un esperit més obert. La irrupció del cotó en gran escala a Catalunya i el paper destacat que des de 1774 tingué Olot –i de retruc la comarca– en el gènere de punt de cotó fet amb telers mecànics i la seva més limitada extensió cap a les indianes, fa pensar que sí, que les manufactures olotines eren capaces de reinventar-se, amb l’avantatge que el tèxtil del cotó, per ser nou, no estava sota control gremial. El nombre de “mitgers” (la denominació amb què foren reconeguts els operaris d’aquesta nova activitat) va créixer a marxes forçades, encarnats sobretot en el jovent, que trobà en aquest ram una ocasió per a guanyar-se la vida. I si la Junta demanava una major formació dels operaris de les fàbriques, Olot hi respongué amb la creació, el 1783, de l’Escola de Dibuix, assessorada precisament per aquest mateix organisme, una escola pensada sobretot per al disseny de les indianes, però que s’ocupà també d'altres oficis, com el disseny de fusteria decorativa. La documentació de la interacció entre l’Escola i la Junta de Comerç de Barcelona ha estat publicada en la seva integritat i, per tant, ara no m’hi estenc. En aquest esperit d’innovació i creació, cal tenir present que si el gènere de punt de cotó a màquina pogué gaudir de creixement, fou perquè els manyans olotins saberen copiar amb perfecció un telers de gènere de punt d’origen francès portat a la vila per immigrants del Llenguadoc i vés a saber si hi feren alguna modificació i tot. A part d’això, també hem de recordar la presència a Olot, entre els anys més o menys de 1787-1794, del piemontès Joan Domingo Vittone. El 1794 es posà en contacte amb la Junta perquè li avalessin tres invents que deia haver ideat: un molí fariner que no precisava ni d’aigua ni de vent, una màquina per a filar cotó que qualsevol podia fer anar, i una màquina per a cardar el cotó amb un mecanisme de rellotgeria. Vittone demanava prerrogatives per a aquestes seves invencions, però tot i que se li insistí, no s’aconseguí que es traslladés a Barcelona a exposar el funcionament dels seus invents davant de la Junta de Comerç.<br />
<br />
La promoció i modernització de la indústria i el comerç era el segon dels objectius fundacionals de la Junta de Comerç de Barcelona. Quan es produí l’entrada i expansió del gènere de punt de cotó fet amb màquina, s’hi interessà de seguida. Les primeres notícies que els arribaren, el 1773, venien de Puigcerdà, però aviat se’ls creuaren altres veus que avisaven que aquest nou ram també era present a Olot (1774), on no trigarien gaire a constatar que hi havia “<i>muchos telares corrientes de medias y gorros de algodón</i>”. Del seguiment que féu la Junta dels orígens d’aquesta indústria a Puigcerdà i a Olot n’he parlat en una altra ocasió i no en faig ara repetició. A Catalunya feia temps que arribava cotó per a les fàbriques d’indianes, que venia ja filat de fora. Ara, l’ús més ampli d’aquesta matèria primera esperonà, a mitjans dels anys seixanta, l’establiment de filatures en el Principat, consolidades amb la creació, el 1772, de la Reial Companyia de Filats de Cotó de Barcelona. Pel que fa a Olot, la primera notícia ens la dóna la Junta el 1775 –a un any escàs d’haver-s’hi introduït la nova indústria–, quan en una resposta sobre la filatura de cotó que promovia el mossèn rector de Vilamajor, se’ns diu que a Olot “<i>nos han asegurado exceden de cien telares los que hay corrientes de medias de algodón, y que hacen ilar algodón de América por su propia cuenta</i>”. Es tractava de filatura manual. La seva mecanització encara tardà uns anys a arribar, però és interessant constatar que en aquell mateix 1775 un olotí, Jaume Ordeix, ja manifestava a la Junta que tenia ideada –només ideada– una màquina per a filar cotó, de la qual no se’n tornen a trobar notícies. Amb caràcter general, les màquines de filar arribarien al voltant de 1790 i, pel que fa a Olot, no seria fins a 1792, amb una especial menció del 1793 quan, per uns pocs mesos, s’hi instal·laren les primeres màquines de filar water-frame de tot Catalunya.<br />
<br />
Relacionat amb el cotó i el seu tintatge vermell (de llarga tradició olotina per allò de les barretines) hi hagué l’intent, el 1793, de crear a Catalunya una fàbrica del que en deien “casquetes morunos”, amb la finalitat de fer-ne exportació al sud i al llevant de la Mediterrània. Un dels llocs als que la Junta de Comerç demanà informes fou a Olot, “<i>en atención a lo extendido de aquellas fábricas en medias y gorros</i>”. Per a aquesta fàbrica es va mirar si calia fer venir algun expert estranger, però a la Junta li semblà innecessari, perquè s’hi podia destinar algun dels operaris de les fàbriques catalanes, com demostraven tres gorres musulmans fetes a Olot que, comparades amb una feta a Tunis, quedà clara “<i>la facilidad con que se trabajarían y se hirian perficionando aquí sin intervención ni ausilio extranjero</i>”. El tema no reapareix fins al desembre de 1801. Ara es tractava d’enviar algú d’Olot a la ciutat de Paterna, al País Valencià, on hi havia una fàbrica reial de gorres musulmans, per tal que fes l’aprenentatge i, de retorn, pogués obrir un establiment d’aquesta mena a la seva població d’origen. El seleccionat fou Jaume Costa, de qui al mes de maig de 1802 s’afirmava haver-se instruït “<i>en la construcción de gorros musulmanes completamente</i>”. Retornat a Olot, al novembre demanà una sèrie de condicions per a establir-hi la fàbrica, entre elles un local al gran edifici sense ús de l’Hospici, l’exclusiva de la seva fàbrica durant vuit anys, i el títol de fabricant reial. La iniciativa topà amb certes desavinences amb els altres paraires olotins i acabà en un estrepitós fracàs.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-yLWKGS02MEc/XRJU2veqPKI/AAAAAAAABcM/HS1bTlBLh08FvGTfGtgLeZ3PKjaXaO_NgCLcBGAs/s1600/Tachigrafia2.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="594" data-original-width="383" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-yLWKGS02MEc/XRJU2veqPKI/AAAAAAAABcM/HS1bTlBLh08FvGTfGtgLeZ3PKjaXaO_NgCLcBGAs/s320/Tachigrafia2.png" width="206" /></a></div>
<br />
Acabo amb dos apunts breus que situen la relació entre Olot i la Junta de Comerç no pas a la Garrotxa, sinó a la ciutat comtal. Allí la Junta tenia oberta la seva pròpia Escola de Dibuix, i l’olotí Jaume Tresserra el 1789 demanà de ser admès a les oposicions de la classe d’Arquitectura; el seu nom s’ha preservat, perquè la Junta li demanà “<i>explique a qual de las tres clases de Arquitectura quiere Vm. oponerse, a la primera, segunda o tersera, pues no puede aspirar más que a una</i>”. Finalment, en aquest marc de les escoles creades per la Junta a Barcelona, i encara que sigui dels inicis del segle XIX, no puc deixar de fer esment de l’olotí Francesc Serra i Ginesta, introductor de la taquigrafia a Catalunya, una matèria que la Junta incorporà el 1805 als seus ensenyaments, i en confià la docència al nostre compatrici, que l’exercí fins a la seva mort, el 1836. </div>
Miquelhttp://www.blogger.com/profile/14974256034511399071noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2284962453573223850.post-4121112485652707922019-04-30T14:04:00.001-07:002020-11-20T09:37:57.296-08:0092. Episodis tumultuosos i papers sediciosos a l'Olot del segle XVIII<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-FKllVzv6OO0/XMcpAzjrIqI/AAAAAAAABag/DqW5PKG94L8mBUckmdwzHpXqf02KX1K4QCLcBGAs/s1600/Z%2Btumult3.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1189" data-original-width="1289" height="295" src="https://1.bp.blogspot.com/-FKllVzv6OO0/XMcpAzjrIqI/AAAAAAAABag/DqW5PKG94L8mBUckmdwzHpXqf02KX1K4QCLcBGAs/s320/Z%2Btumult3.jpg" width="320" /></a></div>
Situem-nos a Olot el 8 d’octubre de 1775. El pregoner municipal, Salvi Terrés, fa públic en els llocs habituals de la vila un ban acabat d’arribar de Vic, del corregidor o governador militar i polític. N’escoltem la primera frase, un cop descomptades les que són formals: “<i>No deviendo ya dissimularse la libertad con que algunos vezinos</i> [d’Olot] <i>expressan su indevida violencia en sujetarse a las disposiciones de la superioridad…</i>”. I així descobrim, de cop i volta, que en l’Olot d’aquell moment hi havia gent que se saltava les disposicions de l’autoritat del rei, expressades a través del corregidor de Vic i que aquesta desobediència era, segons el parer d’aquest, generadora de violència. Tot seguit, en el ban, venia l’amenaça: “<i>Se advierte que estando mandado por differentes cédulas y decretos reales que no se vituperen las resoluciones del gobierno </i>(…)<i>, se haze notorio que a qualquier persona sin distincción de clase, sexo, estado o condición que esparciere o produxesse vozes que desdigan del respeto devido a las que por la obligación de su empleo ministran justicia, se le castigará con el rigor prevenido en los vandos reales</i>”. Paraula del corregidor Ramon de Carvajal. Enlluernats nosaltres amb l’ampliació del temple parroquial de Sant Esteve, la construcció de l’Hospici i l’establiment de l’Escola de Dibuix, la vista ens queda velada i ens dificulta de reconèixer les dissidències i els moviments de malestar que també es donaven entre els olotins (si bé cal dir, en descàrrec del discurs històric local, que la documentació sobre aquests fets és molt menor i menys visible que la que hi ha sobre aquelles institucions suara esmentades).<br />
<br />
El que és bo del cas anterior és que no hem pas d’imaginar-nos un moviment popular d’origen socioeconòmic, perquè qui hi havia al darrere d’aquests fets era un grup de terciaris franciscans, però això mateix fa remarcable la seva oposició i manifestació de desobediència als mandats emanats de l’autoritat reial. Resulta que el 1757 aquests devots havien fet construir, de la seva butxaca, un petit oratori a dalt del Montsacopa per a posar-hi un Sant Crist que es deia haver aparegut de forma prodigiosa (no tinc els detalls d’aquesta troballa). Els terciaris afirmaven tenir tots els permisos necessaris per fer-ho, inclosa l’aprovació del bisbe de Girona que l’havia visitat de pas per la vila l’any següent. El 1775 els terciaris decidiren d’ampliar aquest oratori, i aquí començà la tronada. Fetes les obres, el síndic personer de la vila, a través del fiscal, denuncià el nou oratori per haver-se fet sense els permisos necessaris i en contra dels interessos de la parròquia, amb la denúncia “<i>de resistir sus autores qualquiera providencia de la justicia opuesta a sus ideas y amenassando un tumultuosso excesso que no pudiera contener la authoridad del bayle por el excessivo número de hermanados en la empressa</i>”. Val a dir que les coses no anaren a pitjor, sinó que els mateixos promotors de l’ampliació, vés a saber si de manera voluntària o per força, la tiraren a terra, fet que, segons ells, palesava “<i>la falsedad del recurso en la parte que exponía ser el ánimo de aquellos devotos tumultuarse y resistir qualquier providencia que contra sus ideas dispusiesse la superioridad</i>”. Finalment, el 1778 l’oratori es va tornar a fer, ara amb tots els permisos i no sols sense oposició, sinó enmig d’unes grans festes d'inauguració.<br />
<br />
Saltant-nos les bandositats pròpies de les primeres dècades del segle XVIII, el primer episodi tumultuós del que en tinc un relat va passar a l’oratori que hi havia a Pujout, a la divisòria dels termes municipals entre Olot i les Preses, en el que hi havia una imatge de Sant Esteve. En aquest episodi sí que hi havia al seu darrera una classe molt castigada i extensa, la dels pobres, segurament no només d’Olot, sinó també de la vora de la comarca. L’any en què passaren els fets no em costa, però hauria passat cap a la dècada dels trenta. Era el record que en tenia Antoni Matavera, més conegut com l’Avi Matavera, segurament per la seva edat: “<i>En aquel tiempo en que el testigo declarante guardava las vacas o bueyes en dicha parroquia de las Fonts, subía la professó de dicha paroquia a dicho oratorio todos los años en el día de la Acensión y allí los obreros de la mesma paroquia hazían caridad de pan als pobres que vulgarmente se llaman ofrenas,</i>” i en una d’aquestes ocasions va veure “<i>que los obreros querían hazer la caridad a los pobres que eran muchos, quienes por ser tantos vio el testigo declarante se amotinaron y fue preciso a los obreros hechar los panes por tierra por no poderse repartir a dichos pobres por allarse estos amotinados</i>”. Podem imaginar-nos l’escena perquè, lamentablement, encara ara en les crisis humanes que segueixen avergonyint-nos, hi veiem sovint l’aïrada rivalitat per a satisfer necessitats bàsiques. Els pobres barallant-se per un pa. Els pobres, és clar, "amotinats".<br />
<br />
El 1749 tenim constància d’un altre episodi tumultuós amb conseqüència greu, perquè en resultaren importants danys en un casa a tocar del vell temple de Sant Esteve. És la història de l’anomenada “Casa de la Doma”, que, tot i ser coneguda, és pertinent que aquí la torni a recordar. Feia un temps que s’havia posat en marxa una mena de campanya ciutadana per emprendre l’ampliació del temple parroquial, unes obres que es preveien de molta volada. Per tal de poder-ho fer, per a poder disposar de l’espai necessari a l’ampliació, calia enderrocar algunes cases que hi eren a tocar, i entre elles la casa del benefici de la Doma. Intento explicar què vol dir això amb el mínim de línies: de temps immemorial algú havia legat uns diners i una casa a l’església, comptant que amb els rèdits d’aquests diners pogués viure un capellà (el beneficiat) i fer ús de la casa, a condició que es dediqués, en aquest cas, al ministeri parroquial entre els olotins. Aquest beneficiat tenia el títol de domer i d’aquí el nom de la casa. En aquell moment tenia el benefici (rèdits i casa) Mn. Francesc Constans que, per tant, era un dels dos rectors de la parròquia de Sant Esteve. El mossèn, des que es parlà de fer un nou temple, havia mantingut que no tindria inconvenient a canviar de casa si amb això l’església podia estendre’s cap aquella banda. Però quan va arribar l’hora de la veritat va començar a trobar excuses per mantenir la casa. I la seva constant dilatació a l’hora de trobar-hi una solució comportà que un grup d’olotins, amb ànims aïrats i sense encomanar-se a ningú, assaltessin la casa de la Doma i la comencessin a enderrocar pel seu compte. Fou el dia 12 d’octubre de 1749. Aquell dia hi havia hagut processó del Roser i poc després que finís, “<i>lo poble inquiet y especialment molts individus indiscrets y de poca consideració determinaren aterrar la dita casa de la Doma</i>”. Qui ens ho explica és un eclesiàstic i això el fa menysprear la condició dels avalotats. L’acció s’encomanà ràpidament, hi hagué “<i>tocar campanas ja a mort, ja a tritllo, tocar trompetas</i>” i “<i>amotinació de gent</i>”. Per una testificació notarial de dos dies després sabem que la casa quedà força malmesa, amb la teulada al descobert, espatllada la barana de la terrassa, desfets diversos tempanells, i afectades l’escala interior, portes, finestres i vidres. Alguns van mirar de salvar-ne els béns mobles i els van guardar a casa del germà del mossèn, el cordoner Pere Constans, i en d’altres cases particulars. Aquesta mena de revolta que havia esclatat de manera imprevista va causar molta commoció. L’endemà al vespre van arribar a Olot “<i>lo batlle de Santa Coloma ab sos mossos </i>(…) <i>per si acàs la cosa no estigués aquietada y perquè no se mogués algun disturbi més</i>”. Atès que “<i>las veus del atentat ab algunas circunstàncias</i>” no tardaren a arribar a Barcelona, “<i>se temia algun càstig, però gràcias a Déu mediaren bonas personas y posaren la cosa en bon estat perquè no passàs avant contra los executors y demés que se poguéssen trobar còmplices</i>”. També es procurà “<i>aquietar al Ilm.</i>”, al senyor bisbe de Girona i les coses tornaren a la quietud, sense que sapiguem amb certesa si se’n van derivar o no conseqüències per als promotors dels aldarulls. Abans d’un mes els Obrers de Sant Esteve compraren la casa de la Doma i l’acabaren d’enderrocar per a cedir el seu espai a l'ampliació del temple.<br />
<br />
Sovint els aldarulls eren moguts per la confrontació d’interessos, en especial entre els que tenien suficient poder com per a captar gent al seu voltant en defensa d’una causa particular. L’aprofitament del riu Fluvià al seu pas més immediat per la vila, donat que el cabal d’aigua era el que era i no es podia augmentar a gust, suposava un fràgil equilibri entre els diversos usos que en feien blanquers, tintorers i moliners de farina. Qualsevol expansió en benefici d’uns solia ser negatiu per a les necessitats dels altres i donava peu a situacions de conflicte. El 1762 uns paletes i serradors estaven fent obres en la derivació que emmenava l’aigua del Fluvià al Molí Nou, propi de Miquel Casabó. Segons els testimonis que certificaren el relat dels fets, entre deu i onze del matí van aparèixer al lloc tres tintorers, Jeroni Casas, Antoni Noguer i Francesc Masjoan, el traginer Josep Romam, Esteve Casas paraire (germà de Jeroni Casas) i el blanquer Jeroni Busquets, els quals, “<i>con una grande multitud de gente de un sexo y otro</i>” anaren on treballaven els paletes, els comminaren a deixar de fer aquella feina i fins i tot provaren d’esgavellar l’entarimat sobre el que treballaven, cosa que “<i>no lo pudieron lograr por ser cargado de piedra y otros materiales conducentes para el trabajo</i>”. El promotor de les obres, Miquel Casabó, “<i>temiendo al peligro que amenassava de un funesto sucesso</i>”, se’n va anar a buscar el batlle civil, representant de la justícia, perquè hi posés ordre. El batlle civil, Mateu Masmitjà, hi féu presència “<i>para sossegar aquel tumulto de gente que allí se havia formado, con grandes gritos y vozería</i>”. Però tot i la seva representació de la justícia, no se’n va sortir, sinó que “<i>aumentándose el tumulto</i>”, el batlle optà per retirar-se del lloc, cosa prudent segons un dels testimonis, ja que si “<i>huviesse querido usar de su autoridad, le havía de suceder allí algún fracaso en su persona</i>”. Després, cap al migdia, sembla que els ànims començaren a cedir. No sé com acabà el conflicte, perquè Miquel Casabó era familiar del Sant Ofici de la Inquisició i com a tal tenia darrera seu el reforç d’aquesta institució, però fos com fos, la situació representada per aquests testimonis (potser no del tot imparcials, ja que eren de la banda de Casabó) no s’adiu pas amb el comportament de respecte que hom podria esperar envers l'administració judicial.<br />
<br />
També l'aigua de la vila era motiu de confrontació d’interessos. Recordem que l’aigua venia des de les fonts de Sant Roc mitjançant un conducte de titularitat municipal, i que un cop a la vila, es distribuïa per una sèrie de fonts públiques. L’aigua per a utilitat domèstica s’anava a buscar a la font més pròxima. Ara bé, això que sembla tan senzill tenia un punt d’embroll: els horts. La part de les cases de la vila que no estaven estrictament compreses entre carrers, tenien al seu darrera un hort, un bé valuós de cara al proveïment de la casa. Però els horts volen ser regats i, per tant, volen aigua. Servir-se de l’aigua que sobrava de les fonts públiques de l’interior de la vila era una temptació massa forta, i l’ajuntament havia d’anar amb peus de plom a l’hora de fer concessions en aquest tema. I en qualsevol moment podia sorgir el conflicte. El 1767 el consistori olotí concedí a Antoni de Vallgornera i de Llunes una ploma d’aigua per a la seva casa del carrer de Clivillers, però de seguida un grup de veïns s’hi va oposar perquè creien que això perjudicava la disponibilitat d’aigua del veïnatge. Aquest afer donà peu a un llarg litigi, amb tribunals pel mig inclosos, que s’allargaria durant set o vuit anys. N’he parlat en una altra ocasió i, per tant, no en repeteixo ara els detalls. Només em centro en dos moments, en què l’enfrontament entre un i altre bàndol prengué forma de tumult. El primer passà el mateix any de la concessió, el 1767, el dia dels difunts. Al vespre d’aquest dia, i malgrat la foscor (o potser, precisament, emparats en la foscor), uns paletes i més gent treballaven al carrer de Clivillers “<i>precipitadamente, fabricando un nuevo conducto para dirigir y conducir en la misma noche, una porción de las aguas comunas de dicha villa en su propria casa</i>”, com diu una testificació. Sabuda la notícia, s’hi presentà “<i>una grande multitud de individuos que incesantemente repetían sus instancias</i>”, la seva oposició al fet que Vallgornera prengués aigua pública. Aquest deuria ser a casa seva, on sí que sabem que hi eren el batlle reial i un dels regidors municipals “<i>con gente armada para resguardo de dicho edificio</i>”. Sembla que aquesta vegada les coses no anaren a més, sinó que després d’algun estira-i-arronsa, el regidor que hi era present indicà als paletes que paressin i deixessin estar les obres. Però dotze dies després s’hi tornà. Altra vegada un grup de paletes intentava fer el conducte que volia Vallgornera, però un altre cop s’hi congregà “<i>un numeroso concurso de gente de uno y otro sexo</i>” que ho volia impedir. En aquesta ocasió Miquel Casabó, tant per a salvaguardar interessos propis com “<i>a efecto de evitar el motín que se amenaçava y estava inminente a causa de la oposición de tan numeroso concurso de gentes</i>”, va aconseguir que el batlle reial ordenés la paralització de l’obra. Un altre testimoni d’uns dies després confirmà que sí, que de no haver intercedit Casabó, “<i>huviera el pueblo passado a desazer lo fabricado por dicho de Llunes y con violencia y armadas manos a sacudir a dichos maestros</i> [paletes] <i>y peones</i>".<br />
<br />
Dins del llarg camí que seguí la concessió d’aigua a Vallgornera, la tensió popular tornà a granar el febrer de 1772. El dia 6 hi havia ajuntament de regidors a la casa de la vila, però la sessió, segons l’acta que en féu el secretari municipal, s’hagué de suspendre perquè arribà la notícia que al carrer de Clivillers tornaven a anar maldades. Uns treballadors estaven obrint de nou el carrer, “<i>auciliados de algunos mozos del resguardo y visitador de Camprodón, armados, provocando un motín, y que en efecto estava inminente con el numeroso concurso de gente havía assistido, y con los amagos de aquellos con sus armas contra dicha gente</i>”. Els regidors tingueren clar que hi havien d’anar, a “<i>aquietar el tumulto</i>”, i tal dit, tal fet. Arribats al lloc, “<i>haviendo hallado grande multitud de gente y entre ellos los dichos hombres armados; preveyendo un irremediable daño, al que acreditava la disposición de aquellos y considerando el Ayuntamiento ser un atentado con no haverse presentado antes, ni precedido noticia, procuró con todo esfuerzo lograr la quietud del pueblo, haciendo suspender el trabajo</i>".<br />
<br />
Aquest plet per les aigües que volia Vallgornera, ens introdueix alguns matisos que crec interessants a l’hora de marcar els canvis estructurals que començaven a introduir-se en la mentalitat olotina, o, millor dit, en una part dels olotins. Hem vist que, segons aquests textos, qui volia esgavellar les obres que es feien era “el poble”, un genèric que ara pren una dimensió activa, diferent de la merament descriptiva usada en termes generals. En un altre dels textos esmentats, hi trobem també que el propòsit de Vallgornera suposava un perjudici “<i>contra el drecho de toda la villa y de sus vezinos y contribuyentes</i>”. Els veïns no només són això, residents, sinó que també són “contribuents”, és a dir, que aporten al comú no com a súbdits als que se’ls carrega amb impostos, sinó com a partícips de la república (la <i>res publica</i>) i, per tant, subjectes de drets. I encara un detall rellevant: en aquest llarg plet se succeïren diversos ajuntaments, alguns a favor de Vallgornera i d’altres en contra; el 1774, en un dels recursos que presentà l’ajuntament d’aquell any, es denunciava que Vallgornera no es volia subjectar a les disposicions municipals, una desobediència “<i>nacida seguramente del poderío y superioridad que por razón de su pingüe patrimonio ha querido siempre tener sobre los demás vezinos del pueblo</i>”, a més de qüestionar-li l’ús del cognom Vallgornera d’ascendència materna, en lloc del patern Llunes (ells l’anomenen sempre Antoni Llunes i Bosch de Platraver) i de discutir-li les seves pretensions d’obtenir un títol de noblesa. No em vull pas precipitar a parlar d’actituds antisenyorials, perquè al darrera hi ha també un procés de reforçament del consistori municipal, però com que una i altra cosa es trobaven en disposició de vasos comunicants (la minva del poder senyorial permetia l'augment del municipal), bé es pot dir que algunes coses estaven canviant. Per cert, Vallgornera protestà a la Reial Audiència del que considerava una ofensa a la seva família per part del consistori, i obtingué un decret pel qual s’ordenava a l’ajuntament d’Olot que “<i>siempre y en qualquiera ocurrencia trate al suplicante con el distintivo de Don, nombrándole con el apellido de Vallgornera que usa y con que se le distingue y conoce comunmente</i>".<br />
<br />
Les darreres dècades del segle XVIII no mostren pas una imatge plàcida de la vida olotina, sinó més aviat amb certes discordances que porten a parlar de dissidència, de brega i fins i tot de bandositats. Algunes estan relacionades amb l’abast dels aliments, cosa molt pròpia d’aquells temps. El maig de 1773 va ser detingut a Olot Josep Prat, més conegut com a Galbana, perquè anava pels carrers “<i>con cierto memorial poco decoroso al mismo ayuntamiento, procurando que los pobres firmassen aquél</i>”, en protesta per com es portava el proveïment del pa (era un monopoli de concessió municipal). L’ajuntament el féu empresonar pel temor “<i>que de dichas providencias saliesse alguna comoción en el pueblo</i> (...) <i>y no debiendo permitir que con equivocados pretextos se vitupere el zelo y honor del proprio ayuntamiento</i>”. Tres anys abans el gremi de Sant Eloi havia denunciat el cobrament abusiu per part de l’ajuntament en les taxes sobre el vi, la carn i altres queviures que es portaven a la vila. El 1789 l’ajuntament volgué acabar amb el dret que tenia l’abat de Ripoll de cobrar per les mercaderies que entraven a la vila en època de fires, “<i>y a pedradas diferents interessats tragueren del Firal los comissionats, per ser una imposició injusta y sens títol”</i>. Però aviat el malestar s’estengué respecte d’altres àmbits. Sabem que el 1782, el cap de l’Esquadra de Mossos d’Olot tenia obert un sumari contra Pasqual Rivera, cirurgià de Vallfogona, a qui se suposava “<i>author de un libello infamatorio que dicen haverse encontrado en la casa de Domingo Agustín Vila</i>”. Una situació especialment remarcable la trobem el 1786, un any amb diverses notícies sobre la mala maror d’alguns particulars envers els regidors. No sé dir què havia passat, però sembla que el notari Conchs havia fet un escrit públic que es considerà ofensiu i, a rel d’això, al gener fou llegit en sessió municipal “<i>un papel escrito de letra y puño proprio de Benito Antonio Conchs, escribano, con que confiessa no haver tenido ánimo de injuriar con el escrito que allí se cita, a persona alguna, y assí por consiguiente tampoco al dicho Ayuntamiento</i>”. Hi hagué igualment problemes amb Francesc Pla i Closells, perquè agafava aigua de les basses de gel públiques, en benefici del seu hort, i se l’hagué d’advertir que vigilés amb les “<i>espresiones poco decorosas al honor del referido ayuntamiento</i>”. En aquell mateix estiu l’ajuntament ordenà l’arrest de Rafel Pasqual, perquè els havia faltat al respecte “<i>prorrumpiendo en la espresión que la autoridad del empleo les hazía roncar</i>” i el de Pere Molleras, perquè quan se l’avisà que havia de tenir ben atesa la carnisseria municipal de la que n’era arrendatari, es va excedir “<i>con palabras y espresiones poco decorosas</i>”. I per si faltava alguna cosa més, al setembre, amb motiu de la festivitat de la Verge del Tura, quan a la vigília l’ajuntament anà a l’església per al rés de les completes, es trobà que els capellans de la parròquia havien començat abans d’hora, “<i>habiendo de este modo burlado aquella comunidad eclesiástica a este Cuerpo</i> [= l’ajuntament] <i>y a todo el pueblo</i>".<br />
<br />
En uns anys en què a Olot s’acceleraven els canvis, cosa ben vista per alguns però mal vista per d’altres, no ha de sorprendre que els tals i els quals miressin de sobreposar-se a la visió dels altres. Des de 1774 a Olot s’havia començat a treballar gènere de punt de cotó fet amb telers mecànics i això no fou pas una introducció menor. Fins llavors i des de segles s’havia treballat la llana i en aquest ram tot estava pautat i sotmès a l’estructura gremial. Però ara el cotó entrava sense cap limitació gremial, era lliure, no calia ser reconegut com a mestre per a poder tenir uns telers a casa amb què complementar –o fins i tot substituir– l’activitat gremial pròpia de cadascú. I si augmentava la producció de gènere de punt de cotó, cobraven una rellevància indispensable els comerciants, capaços de donar sortida, en mercats cada cop més allunyats, als productes olotins. No és casualitat que entre l’entrada del cotó a Olot i la primera meitat de la dècada dels vuitanta, l’ajuntament d’Olot fos ocupat íntegrament per comerciants i negociants, principalment els que tenien vincle amb les companyies manufactures, a diferència d’anys anteriors en què el conformaven artesans d’oficis gremials i titulats en lleis o en d’altres disciplines. Són aquests ajuntaments els que emprengueren l’obra de la construcció de l’Hospici (la primera pedra es col·locà el 1779), la posada en marxa de l’Escola de Dibuix (1783) o el projecte de formar de nova planta dos barris o eixamples, d’urbanització planificada, que haurien permès d’augmentar l’oferta de cases a Olot (1783), a part d’altres obres menors. Aquest devessall de projectes i reformes irrità un sector que tenia diversos motius per a oposar-s’hi, com la propietat dels terrenys que s’havien d’ocupar per a aquests projectes, o simplement als qui les novetats els deixaven tocats d’urticària i que no podien ni suportar que es mudés de lloc la font de la Plaça Major o que es toquessin els portals de la vila. El 1790, Josep Salgas, un comerciant de llarg historial a favor de l’Hospici i de les reformes que s’havien projectat, hagué de queixar-se que el batlle reial s’havia permès de llegir en públic un “<i>papel infamatorio</i>” que acusava Salgas de ser “<i>cabeza de partido, fomentador de las discordias de aquella villa</i> [= Olot] <i>y otras insolencias</i>”. El terme “partido” d’aquesta frase l’hem d’entendre com a part o bàndol, una coincidència de visió de les coses i de voluntats que, en el segle següent aniria prenent cos i desembocaria en el partidisme de formulació claram<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;">ent política. <span>Sembla que no hi havia manera que la boira escampés,
perquè el 1792 el baró de Serrahí envià a Olot l’alcalde major de Vic per posar
ordre a la vila, i envià a l’ajuntament una carta d’avís molt dura<a href="#_ftn1" name="_ftnref1" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span><span class="MsoFootnoteReference"><span></span></span></span></span></a>. Serrahí
s’hi queixava de les greus desavinences entre el batlle reial i els regidors,
amb la qual cosa “<i>han fomentado bandos y parcialidades contrarias a la
pública tranquilidad</i>” i els instava a retornar a la quietud i a tractar-se
entre ells “<i>con el respeto y atención que corresponde</i> (...) <i>en
inteligencia de que al que se apartare de este sistema o dieze ocación a nuevas
inquietudes o desórdenes, se le suspenderá de officio y se tomaran contra él
otras providencias</i>”. A la vegada, es manava a l’alcalde major de Vic que en
la seva comissió a Olot. “<i>para no renovar las inquietudes de dicha villa
haga V.m. por ahora caso omisso sobre la averiguación del autor o autores del
pasquín que se encontró fixado en las esquinas de aquella </i><span>[la vila d’Olot] “.</span></span></span></span><!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>CA</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:EnableOpenTypeKerning/>
<w:DontFlipMirrorIndents/>
<w:OverrideTableStyleHps/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" Name="footnote text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" Name="footnote reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Taula normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman","serif";}
</style>
<![endif]--><br />
<br />
La Guerra Gran de 1793-1795 contra França alterà profundament les consciències i l’enteniment. Durant tres o quatre generacions (d’ençà de la Guerra de Successió) Olot no havia conegut la guerra a casa mateix. I de guerres no tardarien a venir-ne més, contra França però també en forma de guerra civil. Estava començant un altre cicle. Segurament que és ja dins d’aquest nou cicle que hem de situar els greus fets que tingueren lloc a Olot i al seus voltants contra l’alcalde major Ramon de Lomaña, el 1808. La vila pertanyia a l’alcaldia major de Camprodon, compresa dins del corregiment de Vic. Ja al seu moment, en els inicis de la Nova Planta, s’havia dit si l’alcaldia major o sotscorregiment se situaria a Olot, però finalment s’optà perquè fos a Camprodon. Cap a finals de segle, l’alcalde major demanà de poder traslladar la seu a Olot, amb l’argument de ser aquesta una vila molt més important en població i activitat. Se li va concedir el 1804 i el trasllat es féu efectiu a l’any següent. Tenir la figura de l’alcalde major a Olot –un funcionari reial– podria semblar un honor i un plus per a la vila, però si es mira des d’un altre punt de vista, podia ser un perill. Olot s’havia acostumat a tenir en el seu entorn immediat només autoritats d’àmbit local (deixant de banda les autoritats militars, quan hi havia soldats), gent del mateix Olot, que passaven de forma transitòria pels càrrecs de la vila, mentre que les autoritats de major rang quedaven lluny. Amb l’arribada de l’alcalde major a Olot, la seva presència i imposició a la vila passava a ser constant i inevitable. El protagonista d’aquest trasllat de seu va ser Ramon de Lomaña i de Baguer, que s’establí en una casa de lloguer al davant mateix de l’escalinata de Sant Esteve. Havia nascut a Tàrrega el 1759 i provenia del camp de les lleis. Havia estat nomenat alcalde major de Camprodon el 1803. Ja a Olot, la seva trajectòria fou una constant de friccions, en especial amb l’ajuntament. De Madrid estant, el comerciant olotí Esteve Casabona escrivia al seu nebot el 1806: "<i>Veo las etiquetas </i>[= fredors] <i>que ya hay en essa </i>[Olot] <i>entre ese alcalde mayor y esse regidor deano con algunos comerciantes de essa, y crearé que algunas vecez hos rescaréis la cabesa de haver desseado el tener alcalde mayor. Si esse es bueno, puede que el que vinga sea mucho peor, algunos en esta </i>[companys de Madrid] <i>lo han hallado muy mal. El disperato que havéis hecho</i>".<br />
<br />
Però la situació es trastocà en tràgica el 1808, quan al juny l'alcalde major féu plantar a la Plaça Major, una proclama de l’exèrcit francès. El fet fou protestat pels olotins i Lomaña, juntament amb els seus agutzil i vereder, foren retinguts a l’Hospici per a evitar el seu linxament. La situació es complicà en extrem perquè s’hi involucraren miquelets armats i gent vinguda de la part de França. Transcric només el final del relat que d’aquests fets ens deixà Esteve Paluzie, unes dècades després: “<i>Las autoridades, desesperanzando poder contener al populacho de que llevara a efecto sus designios, resolvieron conducirles al momento a Vich escoltados por una compañía de cien migueletes; atravesaron la villa sin novedad. Divulgóse entre las turbas la salida de los presos: corren en pos de sus víctimas: únenseles gran multitud de desalmados campesinos: alcánzanlos en el Malatosquer, al salir al término de la villa, y a pedradas fueron sacrificados los tres infelices por el furor de hombres convertidos en fieras, quienes sin piedad cometían un horrendo crimen a los gritos de viva el rey, y atropellando a la escolta que les conducía</i>”. Tal i com modernament va observar Ricard Jordà quan es referia a aquests fets, costa d’entendre que un cos armat de cent homes no pogués fer front a un grup de civils sense més armament que les pedres del Voratosca, llevat, és clar, que hi hagués connivència entre uns i altres. </div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;"><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><i>Revisat: novembre de 2020. </i> <br /></div>
Miquelhttp://www.blogger.com/profile/14974256034511399071noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2284962453573223850.post-88763570545599403192019-04-04T04:04:00.001-07:002019-04-30T14:05:54.846-07:0091. Un comerciant olotí a Madrid i el seu criat roí<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-xgYZiwMR__Y/XKTsQhlzBwI/AAAAAAAABZ4/B9q2R4bRE_Y2cGuuvDPRZYVINoHbCAntACLcBGAs/s1600/Madrid%2B2c.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="536" data-original-width="707" height="302" src="https://3.bp.blogspot.com/-xgYZiwMR__Y/XKTsQhlzBwI/AAAAAAAABZ4/B9q2R4bRE_Y2cGuuvDPRZYVINoHbCAntACLcBGAs/s400/Madrid%2B2c.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
En les darreres dècades del segle XVIII a Madrid hi havia una nodrida representació de catalans, dedicats a càrrecs i a activitats de tota mena, però d’una manera significativa ficats en els negocis del comerç. Sembla que fins i tot tenien formada una mena de confraria, que el 1790, en l’escaiença de la festa de Santa Eulàlia, patrocinà un sermó de títol vigorós, atès que es feia a Madrid: “<i>La alegría de la Santa Iglesia y el honor de la Nación Catalana</i>”. El sermó anà a càrrec del pare Manuel Ballesteros i va ser publicat pel conegut impressor madrileny Benito Cano. En aquesta colònia catalana a Madrid no hi mancava la gent d’Olot; m’hi he referit en alguna ocasió anterior (“Negociants olotins al Madrid del segle XVIII”, dins <i>Històries olotines del segle XVIII</i>, 2009, p. 124-126) i, per tant, m’estalvio de repetir la llista d’alguns dels que hi eren.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Em centraré només en un d'aquests olotins "madrilenys", Esteve Casabona i Caralt, fill de l'adroguer Pere Casabona i Santaló, i germà del notari Pau Casabona. No sé dir des de quan era a Madrid, però sí que el 1787 ja hi feia vida, com a representant de la companyia olotina de comerç que havien format el seu germà Pau, l’oncle polític i botiguer olotí Josep Salgas, Joan Pujalrich (un altre comerciant català establert a Madrid) i el nostre Esteve Casabona. Pel que sabrem més endavant, aquesta companyia practicava el “comerç tancat”, és a dir, que era majorista. Els balanços dels anys 90 que s’han conservat ens permeten de saber que la companyia es dedicava bàsicament a la draperia. Hi trobem una gran profusió de baietes de diverses qualitats i de molts colors, estamenyes, una tela anomenada “lienzo imperial” i, en molt menor quantitat, mitges d’estam. Però també al magatzem hi havia una bona quantitat d’eines de tall, tallaplomes, punxons i agulles. Més un producte ben particular: capses per al tabac, de les que en el passament de comptes de 1793 l’estoc arribava a les 17 dotzenes. Col·locar tots aquests gèneres era l’objectiu de la casa de comerç. El domicili que li coneixem a Madrid era en el principal del número 27 de la Plazuela del Ángel. Aquest espai –ara, amb la consideració de plaça– encara existeix, tot i que molt modificat respecte de com ho veié Esteve Casabona. La podem trobar a llevant de la plaça Mayor, a encara no uns cinc-cents metres d'aquesta.<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-dqJi-EwBI34/XKTj3hyqe9I/AAAAAAAABZs/OohHoanUR_wv0sWJl4EQaYDqERjwnmFrgCLcBGAs/s1600/Pla%25C3%25A7a%2Bde%2Bl%2527%25C3%2580ngel%2Bde%2BMadrid.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="382" data-original-width="491" height="310" src="https://1.bp.blogspot.com/-dqJi-EwBI34/XKTj3hyqe9I/AAAAAAAABZs/OohHoanUR_wv0sWJl4EQaYDqERjwnmFrgCLcBGAs/s400/Pla%25C3%25A7a%2Bde%2Bl%2527%25C3%2580ngel%2Bde%2BMadrid.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>La placeta de l'Àngel de Madrid, on tenia la casa Esteve Casabona</i></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
A Casabona, acostumat a la sobrietat i la discreció olotina, Madrid l’enlluernà com una desfilada de comediants passavolants engresca la mainada. S’escrivia amb un nebot seu, un jove estudiant que acabava la carrera de lleis a la Universitat de Cervera i, ens aquestes cartes, hi apareix de forma reiterada la invitació a anar a passar uns dies a Madrid, tot enllaminint-lo amb “<i>el porte y garbo de esas señoras madrileñas, te dará ganas de provocar</i>”; un cop hi hagués estat seria “<i>imposible que no te acuerdes de los trajes y el brillo de lo que reyna en estos deliciosos passeos, en particular este famoso Prado</i>”. En èpoques de festes allò li semblava la glòria: “<i>Havrá unos 10 días que tenemos las ferias de Madrid que duran hasta a san Francisco, y por todas estas calles y plasas son ferias que es la cosa más divertida que se puede, y te pasmaría el ver tanto lujo </i>(…), <i>de gente siempre lleno, y como todos los días viene la Parada, es una confusión y siempre tenemos gentes en los balcones</i>”. I atenció, que en qüestions de menjar, a Madrid arribaven aliments amb qualitats i quantitats impossibles en altres llocs, com li explicava amb motiu de les festes de Nadal acabades de celebrar: “<i>nos hemos tal qual bien atracado y de muy buenas cosas y de ricas comfituras que no son conosidas en esse Principado y 8 días antes de Navidades compré 16 gallinas y pollas a 4 duros y unas peseta la dozena y a escoger</i>”. I encara una altra, ratllant la bacanal: “<i>Hayer tarde tubimos a esta tu casa una gran marienda toda de pescado fresco, esto es besugos y merlusa, riquíssimo, que nos sirvió de cena. Eran 10 entre machos y hembras en la mesa, todos nos laventamos salpicados con solo el famoso de Vall de Peñas y cantando</i>".<br />
<br />
Però de roses sense espines en el segle XVIII no n’hi havia i a Esteve Casabona li espetegà una trifulga que el dugué per un camí d’agrors i de malsons durant la resta de la seva vida. Com que la qüestió no es resolgué, els Casabona recolliren i guardaren un munt de cartes (gairebé una setantena) relacionades amb aquest afer, que ara ens permeten de poder-ne seguir el cas amb força detalls i amb una expressió col·loquial i espontània que hom no sempre troba en la documentació judicial.<br />
<br />
Anem a pams. Resulta que en els primers mesos de 1793 Casabona agafà un vailet perquè li fes de criat. Sembla que no és pas que ho necessités massa, però degué pensar que tenir un ajudant no li aniria pas malament, atenent que el noi semblava que prometia. A més, era de bona família, com qualsevol sabrà apreciar només d’enunciar-ne el seu nom: es deia Juan Lorenzo Lample de Vicuña. La seva mare pertanyia al casal dels Vicuña, una família distingida de la província basca d’Araba, i feia ja un temps que era vídua. Pel que he pogut saber, un seu germà, Eusebio María, era a Jarandilla, a Extremadura, on actuava d’advocat dels Reales Consejos. Un altre, Vicente Anastasio, fou corregidor d’Iznájar, a Andalusia, i més tard alcalde major a Roa, a Castella la Vella. El tercer, Antonio María, era comerciant a Màlaga. Finalment, una germana (de la que no en sé el seu nom), estava casada amb Narcís Belloch, primer cadet de la Companyia Americana. Juan entrà a treballar al magatzem i a fer vida en la casa de Casabona, el qual en tot temps féu gala de tenir-lo acollit i tractat com si fos algú de la família, atenent, a més, a la seva joventut: havia nascut a Vitòria el febrer de 1777 i, per tant, a l’inici tenia només 15 anys d'edat.<br />
<br />
Més ai! Vet aquí que a la primavera de 1794 Casabona es topà amb una sorpresa dolorosa. Ho relatà així ell mateix en una carta: “<i>Fui habrir un cofre (en donde tengo siempre serrada en un cajón dicha llave) para dar un repaso a los dineros que tengo de los dueños de los géneros que tengo a comisión y los tengo separado de todos los demás, y reparé que el tiempo que hiva a meter la llave en la serradura sin dar la vuela para habrir se habrió el mismo, de lo que me quedé hecho una piesa</i>”. Es mirà amb deteniment la caixa i pogué comprovar que el pany estava forçat. Sense gaire més temps, el cor, les mans i els ulls se li avançaren a mirar l’interior de la caixa, espaordit pel que podria haver passat amb els diners que hi guardava i, com digué ell, “<i>me quedé elado</i>” o, pitjor encara, “<i>me quedé muerto sin saver lo que me pasaba</i>”: hi mancaven 3.000 rals en or.<br />
<br />
De seguida va sospitar del seu criat Juan, que feia un temps que semblava no ser aigua neta, perquè, essent mòdic el seu salari, Casabona escrigué a un dels germans que “<i>se ha hecho los bestidos más primorosos y de más coste que se pueda Vmd. presumir, y esto no uno ni dos, sino un cofre lleno de alhajas, reloxes, ropa blanca y demás</i>”. El noi freqüentava “<i>cafés, fondas, botillerías y juegos</i>”, on es comportava “<i>como si fuese un grande o un hombre mui acendado, pues esparrama como si tubiese maiorazgo</i>” i fins i tot aquesta vida dissoluta li produí una malaltia “<i>bastante bergonsosa</i>”, que Casabona, fent ús de la prudència, es resistí a detallar en les seves cartes. Juan va negar haver tocat ni un ral i, a les preguntes del seu amo sobre d’on treia els diners per portar aquella vida regalada, va recórrer a l’argument fàcil d’haver tingut xamba en el joc de la loteria. Al final, però, va aconseguir que reconegués “<i>que él solo había sido el que había cometido semejante exceso, por haberse juntado con algunos calaberas de esta Corte</i>” i que Juan li signés una declaració formal d’aquesta seva culpabilitat. Repassats i verificats els comptes, resultà que el desfalc ascendia a 39.364 rals i 27 maravedís.<br />
<br />
Trobat el pecador, venia la part més difícil, la reparació del dany causat. De moment, tot i ser ja a l’estiu, Casabona evità de fer el balanç anual per als seus socis de negoci, a què estava obligat, i optà per un silenci que aviat els inquietà. D’Olot estant, el seu oncle i soci Josep Salgas li reclamava amb vehemència, per carta, que els digués què passava: “<i>Me fa temor de una desgràcia en exa nostra casa, y te torno a di que tu nos donaràs los comtas</i> [com] <i>tens obligació y ho pendràs per la part que bulgas y aixís manejat y no tens que venir·nos ab ningua escusa y procura que sia quant antes, que ja pasa de mida</i>”. I aquesta reclamació seria un dels principals arguments que utilitzaria Casabona per a exigir de la família Lample, amb una certa immediatesa, la compensació adequada.<br />
<br />
Primer de tot, Casabona mirà d’entendre’s amb el germà Vicente Lample. Durant l’estiu un i altre s’intercanviaren pel cap baix mitja dotzena de cartes. La primera que tenim porta data del 10 de juny de 1794, però en ella Casabona al·ludeix a una anterior carta que li havia escrit el 21 de maig i que potser no li hauria arribat, “<i>haciéndole narración de lo que ha ocurrido con su hermano Juanito a esta su casa</i>” i urgint a Vicente una solució, ja que “<i>mis socios me están molestando todos los correos para que les dé cuenta del estado de esta casa, lo que no puedo executar hasta ver la determinación de Vm</i>”. Vicente s’ho agafà amb calma i des d’un cert distanciament, començant per demanar-li que primer de tot s’assegurés bé que l’autor del desfalc havia estat el seu germà, en evitació que “<i>paguen justos por pecadores</i>”. Casabona aconseguí que fos el mateix mosso qui escrivís al seu germà una carta en la que hi feia reconeixement de culpa i compunció general de la seva pròpia misèria. En ella s’hi confessava ser el causant del desfalc, “<i>por mi poca reflecsión y por haber seguido a unos amigos que pensaba lo heran en mi ceguedad, pero conozco que an sido amigos para mi perdición, pero me pienso te harás cargo que ningún hombre está libre en caer en estas flaquezas, y así biendo las cosas que hiban tan mal me declaré como reo que hera a la causa</i>”, amb l’afegitó d’un comentari agraït per la contenció amb què fins llavors havia actuat Esteve Casabona. Però Vicente acabà per desentendre’s del seu germà, venint a dir que ni els germans ni la seva mare “<i>se hallan en disposición de cubrir este desfalco, pues aunque a Dios gracias mantienen con decencia las obligaciones de sus familias, nada les sobra con que puedan ocurrir a esta necesidad</i>”. Casabona, exasperat perquè els seus socis seguien forçant-lo en el passament de comptes (“<i>me faltan ya expresiones para contener a mis socios y corresponsales</i>”) i amb el temor que se li esfumessin els diners, escrigué també als altres dos germans, Antonio i Eusebio, però tant un com altre secundaren l’actitud evasiva de Vicente i més enllà de renyar el seu germà Juan i de fer-li altes consideracions sobre la moralitat i l'honradesa, a l’hora de la veritat vingueren a dir que tot plegat només era cosa de Juan i que gràcies i passi-ho bé. Casabona, en carta a Eusebio, digué no saber-se avenir de “<i>la mucha tiviez con que han tomado este negocio, y crea que es assumpto de muchísima entidad y consideración, pues no creyera se hubiessen desentendido, como se desentienden, de un assumpto que se trata quanto menos de un hermano</i>".<br />
<br />
Al setembre, Casabona jugà una de les darreres cartes que li quedaven, abans de mirar si podia portar el noi a la justícia, i es posà en contacte amb la mare dels germans Lample, que vivia a Vitòria. Se suposa que cap dels seus fills no li n’havia dit res i ara la lectura de la greu acusació sobre el comportament del seu fill petit li produí, segons relatà en la seva resposta a Casabona, una mena de cobriment, “<i>me dejó ynmóbil, sin poder articular palabra</i>”, “<i>m·entraron unos dolores cólicos que creí morir</i>”, l’havia deixat “<i>fuera de mi y me quitaría la vida, que el lanze no es para menos</i>” i ara es trobava “<i>que no vivo, que casi estoi difunta solo en considerar que un hijo de padres de onra avía de portarse tan mal</i>”. En la part pràctica de la carta, que és el que Casabona esperava, la mare, ultra de fer grans elogis sobre la seva benevolència i de demanar-li que fos caritatiu envers el seu fill i la família, li feia una proposta de rescabalament: disposava d’un cens de 1.500 rals, que estava disposada a cedir-li. Posteriorment s’afegirien a l’oferta 100 ducats anuals que el fill Vicente donava a la mare. <br />
<br />
De moment només eren promeses i res més. A la tardor de 1794 Casabona pogué comptar amb la intermediació d’Eusebio Ziorraga, un comerciant de la ciutat de Vitòria amb qui, pel que sembla, havia fet contacte a través d’un altre comerciant establert a Madrid, Pablo Elias. Tenir una persona a Vitòria era un avantatge perquè era on vivia la mare dels germans Lample i, per tant, les gestions podien ser personals. Ziorraga bé que hi posà ganes, però la resposta de la mare i dels fills va anar creixent en dilacions i més dilacions. Al gener de 1795 Ziorraga havia pogut fer-se amb l’escriptura del cens, que era de 1400 rals de bilió, al tres per cent anual, amb garantia hipotecària d’una casa a Haro, però això no era res mentre la mare no el cedís a Casabona, o en fes venda i li passés el guany. Al febrer la mare li escrigué que el seu fill Vicente li havia previngut “<i>que no pase azer escritura asta que se bea con su hermano, que sería agriarlo de tal modo que lo aria peor</i>” i demanava a Casabona “<i>tener paciencia</i>”. Però al maig aquesta virtut era a punt de petar i acusà la mare de no haver complert cap de les seves paraules i de causar-li “<i>la mayor confusión el desprecio ha hecho de mis escritos</i>”, tenint en compte que el que Casabona havia fet per al seu fill Juan “<i>no son capasses para pagármelo con toda su sangre</i>”. Tot i les gestions que se seguiren fent perquè la mare vengués el cens, aquesta acabà dient que res de res, perquè no eren pas responsabilitat seva les facècies del seu fill: “<i>Yo no tengo la culpa, le tengo dados buenos consejos como madre que deseava todo su bien, no los ha tomado, no tengo culpa y la padezco ynocente</i>".<br />
<br />
Tocat segurament per un excés de bona fe, a finals de 1795 Esteve Casabona va permetre alliberar del seu servei a Juan “<i>dándole facultad para que se coloque en Málaga a fin de que me pueda pagar y no pierde la jubentud</i>”, segons carta de Casabona a Vicente. Ja he dit que a Màlaga és on hi feia vida el germà Antonio, dedicat al comerç i semblaria, per tant, que Juan hi podria trobar feina, guanyar diners per a retornar el que havia pres i, a la vegada, començar a posar seny a la seva vida. Així doncs, a l’abril de 1796 Juan deixà Madrid i la casa d’Esteve Casabona i emprengué viatge cap a Andalusia. Abans, però, Casabona se l’emportà a casa del notari madrileny Francisco Beltran de Luna perquè donés fe que Juan reconeixia de nou deure a Casabona, en aquell moment, 37.014 rals i 27 maravedís i del seu compromís a retornar-li cada any 100 ducats, o més i tot si així pogués. També li féu signar un document privat en el qual declarava estar en pau amb el seu amo pel que feia al salari. El 21 d’abril Juan escrigué a Casabona que havia arribat a Còrdova, i només dos dies després ho feia des de Màlaga. S’allotjava a casa del seu germà Antonio i era optimista que aviat trobaria una col·locació “<i>a fin de poder ganar un pedazo de pan y cumplir con Vmd. que puede descansar de un todo, que no dudo quedará a su tiempo gustoso</i>”. Tot i que enyorava Madrid, el noi trobava Màlaga i el seu entorn “<i>muy a mi gusto por el cielo y mar tan bonito tiene, que el puerto está muy dibertido, con las embarcaciones y demás cosas escelentes que son dignar de berser </i>[= verse]<i>, solo sí, las calles son un poco angostas</i>”. En una altra carta, Juan volia donar-li mostres de penediment i de mala consciència, dient-li que estava “<i>muy escarmentado de las malas compañías por la mucha esperiencia tube en esa </i>[= Madrid]<i>, y lo mal salí de ellas, que ciertamente le aseguro a Vmd. me orrorizo sólo en pensarlo, que no hera vivir como racional, sino peor que un inrracional </i>(sic)".<br />
<br />
Tot plegat, però, no era més que fum sense brases. Bé és cert que els temps no hi acompanyaven, perquè els anys finals del segle XVIII eren complicats (hi havia hagut la guerra entre Espanya i França de 1793-1795 i a l’octubre de 1796 Espanya entraria en guerra amb la Gran Bretanya) i quan les coses no van bé el comerç encara va pitjor. Amb això, a Juan totes les portes se li tancaven i no trobava col·locació a Màlaga. El seu germà Antonio ho comentava a Casabona: “<i>Otros con más experiencia que él se ven desacomodados</i> [= acomiadats ] <i>y si lo consiguen</i> [trobar col·locació] <i>se llaman dichosos repecto el tiempo, en donde no se ven más que miserias y otras calamidades que nos ha traído la guerra. Con ella las potencias se ben trastornadas y el comercio como principal fundamento se ve enteramente arruinado y a proporción todas las cosas</i>".<br />
<br />
Al setembre de 1796 Juan va escriure a Esteve Casabona una carta en la que costa molt de saber el grau de sinceritat amb què fou escrita. Li pintava una situació dramàtica fins al límit de la tragèdia, de la que no se sap si hem de compadir-nos-en o si cantar-li quatre de fresques pel seu ús fraudulent de la teatralitat. Diu que, desatès pels seus germans, havia anat a Cadis “<i>desemparado de todo viviente</i>” i que només arribar-hi, “<i>tube precisión de bender lo más de ropa que saqué de esa </i>[Madrid]<i>, para que con su producto me alimentase</i>”. Al cap d’uns dies, “<i>biendo que el dinero se me acababa y mis paisanos (que conocí algunos) no hacían diligencia alguna para buscarme alguna casa</i>”, va anar-se’n a Algesires, on ningú no el coneixia, i allí entrà a l’exèrcit com a soldat, “<i>único remedio para poder pasar mi infeliz vida</i>”. Això, és clar, trencava el pacte que tenia amb Casabona per al retorn dels diners sostrets, però si no ho feia així, “<i>me beía precisado a perecer de ambre</i>”. Ara, en canvi, confiava “<i>de ascender quanto antes, para que mañana u otro día satisfacer lo que debo</i>". <br />
<br />
L'anterior és l'última carta d’aquests anys que hi ha sobre l'afer que ens ocupa. Després ve un silenci allargat durant molt de temps. Una petita recerca d’urgència ens diu que sí, que Juan Lorenzo Lample de Vicuña va entrar com a soldat el 1796, en el cos d’infanteria, aprofitant la noblesa de la seva família. A l’Archivo Central Militar de Segovia es conserva el seu expedient. Si hem de fer cas de la carta abans esmentada, no sembla que la seva vocació fos la milícia, sinó que per a ell l’exèrcit fou l’últim reducte on trobar alguna manera de viure. Això no treu que aviat ascendís a capità i que el seu nom aparegui en els episodis de la guerra del Francès, en la rendició de Badajoz davant del setge francès el 1711, tant per la seva condició de capità secretari de la junta de generals, com pel seu testimoni en la causa que s’obrí contra el governador de la ciutat que de manera tan poc bel·licosa l'havia lliurat als francesos. En certs esdeveniments dels períodes posteriors, el nom de Juan Lorenzo Lample figura entre els militars regalistes o contraris a les reformes liberals i el constitucionalisme.<br />
<br />
Esteve Casabona i Caralt va seguir a Madrid. L’absència de documentació fa pensar que la companyia que tenia formada amb el seu germà Pau, Josep Salgas i Joan Pujalrich no tingué pas una llarga vida. A cavall entre un i altre segle, Casabona féu una nova companyia amb Antoni Florensa i Nadal, de la que el 1801 se’n renovaren els pactes i que subsistí fins a la mort de Casabona, esdevinguda el dia 18 de febrer de 1809. Segons les seves previsions testamentàries, degué ser enterrat a l’església de Sant Sebastià de Madrid.<br />
<br />
Els seus béns van passar als seus germans mossèn Francesc i el notari Pau i, d’aquest passarien al seu fill Josep Casabona i Fontanella. És aquest el nebot d’Esteve Casabona a qui havia convidat en diverses ocasions perquè visités Madrid. Doncs bé, el 1807 accedí a les peticions del seu oncle i va anar, efectivament, a la capital del regne, moment en què va tenir ocasió d’assabentar-se amb detall de tota la qüestió i situació del desfalc de Juan Lorenzo Lample. La ferida seguí oberta, perquè cap a 1820 Josep esdevingué hereu del crèdit del seu oncle Esteve contra el seu antic criat. No sé dir com, però Josep pogué localitzar al deutor, ara militar, i li escrigué una carta per presentar-se, recordar-li que el 1796 havia signat una carta de reconeixement de dèbit de més de trenta-set mil rals davant del notari de Madrid Francisco Beltran de Luna i demanar-li –una vegada més per les bones! – “<i>que V. querrá arreglar amistosamente este negocio disponiendo el pago</i>”. No sé pas si aquesta última gestió empresa ara pel nebot va caure en el fracàs o si, contràriament, Juan Lorenzo féu gala de la maduresa que no tenia al seu moment. Fos com fos, havien passat vint-i-sis anys d’ençà que Esteve Casabona es va topar amb la mala jugada del seu criat. Dol dir-ho perquè no hauria de ser així, però a vegades els pocavergonyes se’n surten molt millor que no pas la gent de bona fe.</div>
Miquelhttp://www.blogger.com/profile/14974256034511399071noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2284962453573223850.post-15127814892697179992019-02-28T13:22:00.002-08:002020-11-20T09:34:14.942-08:0090. Devots i temps de devoció a Olot al segle XVIII<div style="text-align: left;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-jY2LyYAGrGg/XHfVhX3SmfI/AAAAAAAABXw/N2j_PhYyq3IG8RgchrDQgOauI67UaDu2gCEwYBhgL/s1600/Roser%252C%2Bselecci%25C3%25B3%2Bsafata3final.jpg" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="866" data-original-width="620" height="400" src="https://4.bp.blogspot.com/-jY2LyYAGrGg/XHfVhX3SmfI/AAAAAAAABXw/N2j_PhYyq3IG8RgchrDQgOauI67UaDu2gCEwYBhgL/s400/Roser%252C%2Bselecci%25C3%25B3%2Bsafata3final.jpg" width="286" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i><span style="font-size: xx-small;">Mare de Déu del Roser, S. XVIII (Museu Parroquial d'Olot). Foto Olot1700</span></i></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Francisco de Zamora és conegut perquè a finals del segle XVIII dedicà molt de temps a recórrer Catalunya mentre anava anotant tot allò que li cridava l’atenció dels llocs per on passava. A Olot, com recull el seu dietari, va venir-hi a finals d’agost de 1787. Doncs bé, quan a primers de febrer de 1790 –un any i mig després– era a Palamós, entre les anotacions sobre aquesta vila, fos perquè de cop li vingué a la memòria o perquè algun palamosí li ho comentà, va escriure, sense venir de res: “<i>Nota: en Olot confiesan casi todos mensualmente</i>”. Haig de recordar que l’Església mana als creients (és el precepte pasqual) que confessin els seus pecats almenys una vegada a l’any i, potser per això, aquest ritme mensual dels olotins en matèria de confessió degué ser considerat per Francisco de Zamora com una dada mereixedora de quedar anotada, ni que fos en unes pàgines tan fora de lloc. Podríem ara jugar a dir si els olotins del segle XVIII eren pietosos en la seva cura espiritual o si, al contrari, eren molts els pecats que cometien i la consciència els premia per mirar de fer net a temps. M’acullo al vell adagi “<i>De internis neque Ecclesia iudicat</i>” (les coses internes de cadascú no les jutja ni l’Església) per decantar-me per la primera opció.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
De fet, confessar-se no només era prescriptiu per a obtenir el perdó dels pecats greus (mortals, en terminologia eclesiàstica), sinó també una devoció en si. Per exemple, l’obtenció de certes indulgències restava subordinada al fet de confessar-se en el moment en què es volien obtenir. I cal reconèixer que la pràctica de revisar periòdicament els danys obrats i confessar-ho a l’Església, podia coadjuvar a la bona convivència de la població. Ni que sigui una flor en un immens desert, en tenim un testimoni de 1710, quan Pere Beig, un mestre d’obres d’Olot que rondava els 76 anys, va autoritzar davant de notari que mossèn Ignasi Bosch de Platraver, el seu confessor, pogués fer públic el que li havia revelat en secret de confessió: que en l’avinentesa d’unes obres fetes en unes cases de Magí Soler i Camps, ja difunt, havia dit “<i>que lo valor y gasto de ditas obras</i>” havia estat “<i>molt major del que valian</i>”. I ara volia que això se sabés “<i>per la major seguretat de ma consiència y salvació de la mia ànima, y perquè no vull que, per ocasió de dita mia deposició, sia fet prejudici a persona alguna</i>".<br />
<br />
En la cristiandat del moment, la vida pietosa es movia al voltant de dos grans eixos. Per una banda, la participació en la litúrgia, és a dir, en aquells actes que l’Església té com a inherents i oficials, que serien la missa en totes les seves formalitats i complements, i la recepció dels sagraments. Malgrat que disposem de força documentació sobre les cerimònies de l’església olotina en el segle XVIII, no entraré pas en aquest camp. En canvi sí que m’ocuparé del segon eix de la vida devota, les oracions i pràctiques privades (individuals o col·lectives) fetes pels olotins d’aquell temps a iniciativa secular, tot i que aquí, precisament pel seu caràcter privat, anem més escassos de dades, fins al punt que capbussar-se en la religiositat dels olotins del segle XVIII hagi de ser més un exercici d’intuïció a partir de pocs testimonis, que no pas d’estricta composició de dades. Deixo de banda les desviacions de la devoció particular, en les que, sota forma pietosa, s’amagaven excessos de credulitat i clares supersticions.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-tYbTDrramZQ/XHfZuD7jRjI/AAAAAAAABYg/00v7lWo4_Owa98H19CDHdtjybg5lXR38gCEwYBhgL/s1600/Exercici.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="614" data-original-width="366" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-tYbTDrramZQ/XHfZuD7jRjI/AAAAAAAABYg/00v7lWo4_Owa98H19CDHdtjybg5lXR38gCEwYBhgL/s320/Exercici.jpg" width="190" /></a></div>
<br />
L'oració vocal seria el primer graó de la vida devota. A la segona meitat del segle XVIII va sortir de mans de l’impressor Joan Planas, d’Olot, un petit devocionari, “<i>Exercici del Christià, que se deu fer cada dia, ab un breu compendi de la doctrina christiana</i>”. No crec que s’edités a iniciativa del mateix impressor, sinó que l’hi hauria encarregat alguna persona devota, desitjosa de propagar les oracions i el model de vida cristiana que li semblava bo per a la gent del seu entorn. El llibret comprèn el repertori d’oracions a fer al llarg de les hores del dia, un compendi de la doctrina cristiana, les principals oracions del cristià, una extensa preparació per a la confessió i la manera d’ajudar missa. No és cap obra original, sinó que en reprodueix una d’anterior, del mateix títol (tot i que en l’edició olotina s’hi introdueix una breu variant) de la qual en conec una edició feta a Barcelona el 1761, i que, a la vegada, prenia capítols d’altres obretes antecedents. Les oracions procuren ser breus, a vegades a tall de jaculatòria, però el seu nombre deurien exigir haver de tenir sempre a mà el llibret, a l’espera que la seva reiteració acabés per quedar gravades en la memòria. Mentrestant calia saber de llegir, una habilitat que no era pas general, en especial entre les dones. Entre les principals oracions hi figuren el Parenostre, l’Avemaria, el Credo i les lletanies de la Mare de Déu.<br />
<br />
A mig camí entre entre l’oració vocal i la meditació hi havia el rés del roser o rosari, una devoció molt popular, establerta al voltant de l’advocació de la Mare de Déu del Roser. A Olot, com en molts altres llocs de Catalunya, existia la Confraria del Roser, fundada el 1550, que posseïa una capella a l’església parroquial de Sant Esteve, en la que, entre els anys 1704 i 1707 es construí el gran retaule que encara ara podem contemplar. Però a Olot hi havia també una altra capella dedicada al Roser, de titularitat particular (era dels Vayreda), situada al capdamunt del Firal, un lloc que encara anomenem el Puig del Roser. I, posats a fer memòria, recordem que durant el darrer quart del segle XVI es va intentar crear una altra confraria i capella del Roser al convent del Carme, propòsit que fou desballestat per les autoritats eclesiàstiques a instàncies de la confraria de la parròquia. El rosari consisteix en la meditació de 15 moments de la vida de la Mare de Déu en relació amb Crist (anomenats misteris) mentre es resen, per a cada un d’ells, un parenostre i deu avemaries. Habitualment no es feia tot sencer, sinó que només se’n deia una tercera part, però fent de manera que el seu rés diari permetés anar-los meditant tots en dies seguits. El rosari es podia resar sol o en família, o bé de manera col·lectiva (i a vegades, cantada) en alguna església o capella.<br />
<br />
Per al rés d'aquesta pràctica, per a no descomptar-se, s’utilitza un senzill instrument anomenat igualment “rosari”, que consisteix en una mena de collaret on es disposen, de forma diferenciada i ordenada, cinc denes de grans per a les avemaries i entremig d’elles cinc grans més per als parenostres. L’inici i fi del cercle ve marcat per un petit ramal, d’on penja una creu. A Olot, de rosaris qui més qui menys en tenia algun. En les primeres dècades del segle XVIII l’ajuntament en regalava com a premi als minyons que assistien els diumenges a l’ensenyament de la doctrina cristiana, un obsequi que va deixar-se de fer el 1721 perquè li resultava massa onerós: “<i>Se ha resolt que de diners de la universitat</i> [= ajuntament] <i>se paguen los rosaris, que se han donat en premi en la doctrina christiana que se ensenya en la iglésia parochial de la present vila en tots los dias de festas. Y se ha deliberat que en avant no se donen més rosaris per premis en attenció del molt gasto és, sinó que se donen estampes</i>”. Els rosaris es podien comprar a les botigues de roba i a les de passamaneria. Un dels que sabem que en venia en el primer quart de segle, Esteve Giralt, en tenia un munt a la venda, la majoria de catxumbo, és a dir, fets els grans a partir de la closca llenyosa de determinats fruits. Els rosaris, però, eren també objecte d’enjoiament. Miquel Cardalús oferia a la seva botiga en la segona meitat de segle “<i>creus de fusta per rosaris</i>” (possiblement per a qui optés per fer-se’l ell mateix) i “<i>rosaris de tres sous y nou diners</i>”, però també “<i>borlas de or y plata per rosaris, de quatre pessetes y mitja quiscuna</i>” i “<i>borals de seda verda per rosaris de peceta</i>”. D’aquí que en els inventaris <i>post mortem </i>de famílies d’un cert renom hi trobem, al llarg de tot el segle XVIII, rosaris entremig de les joies, com ara el “<i>rosari de coral ab dos medallas y cadena de plata</i>” de Pere Castanyer (1718), semblant al “<i>rosari de coral ab cadena y parenostres de plata</i>” d’Esteve Bassols i Crehuet (1753) o els “<i>dos rosaris de coral ab sa cadena de plata de valor quatre lliuras deu sous barcelonins</i>” de casa de Gaspar Benet i Toralles (1772), “<i>uns rosaris ab una creu capsada de plata</i>”, de Rosa Linayros (1791) i “<i>uns rosaris estrallats ab un Sant Christo tot de plata</i>”, de Josep Anglada (1801). Al mas Ventós de Sant Cristòfol les Fonts en tenien un de més sofisticat, “<i>un rosari de llambra [= ambre] y dos brassalets també de llambra, los rosaris guarnits ab un cordó de seda groga, ab una borla de la matexa seda</i>" (1753).<a href="https://3.bp.blogspot.com/-1uOaN_Bq3Vo/XHfZndHex5I/AAAAAAAABYc/eWiwsQso-UsV6lXdmrEKkV49IgkbHw8vwCEwYBhgL/s1600/C%25C3%25A8dukla%2B1.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="612" data-original-width="422" height="400" src="https://3.bp.blogspot.com/-1uOaN_Bq3Vo/XHfZndHex5I/AAAAAAAABYc/eWiwsQso-UsV6lXdmrEKkV49IgkbHw8vwCEwYBhgL/s400/C%25C3%25A8dukla%2B1.jpg" width="275" /></a><br />
<br />
Una derivació era el denominat Rosari Perpetu, que promovia l’Orde de Predicadors, els grans propagadors del rosari. Un primer testimoni de la seva pràctica entre els olotins és un exemplar de la cèdula d’incorporació a aquesta devoció, impresa a Olot per Ramon Roca, un impressor a cavall entre el segle XVIII i el XIX. Però també s’ha conservat la cèdula d’aquesta devoció subscrita concretament per l’olotí Rafel Bassols, impresa a Girona per Narcís Oliva. Bassols va morir el 1778, cosa que ens permet de fer retrocedir el Rosari Perpetu entre els olotins a la segona meitat de segle XVIII, possiblement instada pels pares dominics de Girona. Els dos exemplars de cèdula tenen un contingut igual, si bé amb l’alteració de l’ordre en un dels seus paràgrafs. Segons les cèdules, si l’any té 8.766 hores, es tractava que un semblant nombre de devots es comprometessin de per vida a resar el rosari durant una hora determinada de l’any, fent de manera que, de forma continuada, des de la primera hora de l’any fins a la darrera, de dia i de nit, algú estigués resant el rosari, i això perpètuament. Bassols estava compromès a resar les tres parts del rosari cada 24 d’octubre, de 2 a 3 de la tarda. “<i>Importa saber </i>–diu la cèdula impresa– <i>que·s pot encomanar la hora o cambiar la cèdula uns ab altres</i> (…) <i>y que la hora de oració se pot tenir en qualsevol lloch y de qualsevol modo, agenollat, o estant de peus, o acentat o agegut o caminant</i>”. En correspondència, el devot quedava afavorit per una indulgència plenària (remissió de totes les penes derivades del pecat), que es podia aplicar a les ànimes del Purgatori, “<i>confessant y combregant lo dia que·s té la hora o lo dia antes</i>".<br />
<br />
L'oració mental o meditació suposava un grau més elevat de devoció. Ja no es tractava d’una mera repetició d’oracions vocals, sinó d’una implicació més íntima i voluntariosa envers els misteris de la religió, sobretot al voltant del sacrifici de Crist en la creu. A l’Olot del segle XVIII cada dia es feia una estona de meditació a l’església de Sant Esteve, oberta a tots els devots que volguessin assistir-hi. No sabem qui la dirigia. En parla una senzilla enumeració d’actes de devoció que apareix en l’informe que el rector de Sant Esteve, mossèn Josep Quera, va elaborar el 1769, a favor de Joan Plana, un clergue olotí que volia ordenar-se de capellà. Diu aquest text, que el jove (“<i>hijo de padres pobres, pero muy muy honrados</i>”) des de petit “<i>ha sido devoto acistiendo a las funciones pías assí de la parroquial como fuera de ella y sobre todo a la oración mental que se haze pública en dicha iglesia parroquial todos los días del año, sin dexar los exercicios que todos los viernes del anyo se hazen en la iglesia de la Venerable Congregación de la Virgen de los Dolores</i>”. L’autor de l’informe era rector de Sant Esteve d’Olot des de 1730 i, per tant, deuria conèixer bé l’interessat des que era un marrec. Poc temps abans d’aquest informe, el 1766, mossèn Quera va haver de passar per un tràngol personal (del qual no n’he tret encara l’aigua clara) amb acusacions en contra seva, que acabaren en judici a la cúria eclesiàstica de Tarragona. Molts olotins, però, el defensaren i fins i tot es féu una recollida de signatures a favor seu al peu d’un escrit molt favorable que havien redactat els Obrers seculars de l’església de Sant Esteve, en el que, entre altres mèrits del rector, s’assenyalava que ningú no podia “<i>negar su zelo y aplicación en la conservación de las devociones más conducentes al provecho de sus ovejas, como es la oración mental que todos los días se tiene en la parroquial, como ni tampoco su anelo y afán en introducir nuevas como la del Sagrado Corazón de Jesús y novenario y Ermandad de Almas del Purgatorio de tanto provecho y sufragio como se hace en nuestra parroquial</i>”. Aquests textos, ultra recalcar-nos la pràctica diària de l’oració mental, ens apunten l’existència –ja coneguda– de dues noves congregacions en l’Olot d’aquell segle, la Congregació de la Mare de Déu dels Dolors, del 1700, i la de les Ànimes del Purgatori, creada, efectivament, a Olot el 1732, dos anys després de l’arribada de Mn. Quera. Pel que fa a la devoció al Sagrat Cor de Jesús, s’havia començat a consolidar a Catalunya en els anys trenta d’aquell segle, a partir del Concili de Tarraconense celebrat el 1738 i correspondria, per tant, a Mn. Quera, la seva introducció a Olot.<br />
<br />
En aquest punt haig d’obrir un parèntesi per no ometre el cas de Teresa Mir i March (Olot 1681-1764), de la que a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona se’n conserva un manuscrit de títol “<i>Rahó del esperit y del que ha passat en lo interior de la Sra. Teresa Mir y March, natural de la vila de Olot, bisbat de Gerona...</i>”. En ell relata, a tall de dietari, com al cap de sis mesos de fer oració mental, “<i>en casa y en la iglésia asistint en los exercicis públichs de ella</i> (...) <i>li féu lo Senyor gràcia del do de oració sobrenatural o contemplació perfeta</i>”, una situació que el dietari explicita amb tot el detall de les experiències místiques viscudes per ella a Castelló d’Empúries (1709-1712) i a Olot i en alguns pobles de la comarca (1712-1714). No m’hi estendré, perquè el text actualment es pot consultar per Internet en edició crítica i perquè ha estat objecte d’alguns estudis, si bé cap d’ells no s’ha centrat a fons en els seus vessants estrictament espirituals, que romanen encara per explorar.<br />
<br />
En paral·lel a la devoció domèstica, existia una devoció col·lectiva, estructurada i organitzada, per la qual els seglars tenien l’oportunitat de conrear amb major amplitud els seus sentiments religiosos. Hi havia les confraries, de les que coneixem les que estaven establertes a l’església parroquial i al convent del Carme, si bé se’ns escapen les que radicarien en l’altre convent de la vila, el dels Caputxins. En general, eren confraries d’encuny medieval, en les que es juxtaposaven interessos gremials i mutuals amb expressions devotes de veneració i festeig envers el seu sant patró, en forma de solemnes oficis religiosos o processons més o menys esplendoroses. Crida l’atenció el gran nombre de processons públiques que es feien a Olot al llarg de l’any. En tinc comptabilitzades gairebé una seixantena vinculades a la Comunitat de Preveres de Sant Esteve, més una desena al convent del Carme, a les que caldria afegir les que sortien del convent dels Caputxins i les ocasionals amb motiu de rogatives, trasllat de relíquies o acció de gràcies. Algunes eren fixes, com les que es feien cada primer diumenge de mes organitzades per la Confraria del Roser i cada tercer diumenge a càrrec de la Confraria del Santíssim o de la Minerva. Especialment densos en processons eren els dies al voltant de la Setmana Santa (se’n feien unes sis o més) i de la festivitat del Corpus (durant vuit dies seguits pràcticament se’n feien cada dia). Les processons tenien sempre algú que les pagava o que havia fet de manera que se n’assegurés la seva dotació econòmica, ja fos directament o a través de les confraries, titulars de bona part d'aquestes processons.<br />
<br />
Ara bé, sota l’influx del Concili de Trento havien nascut en el món cristià unes noves associacions religioses que buscaven la santificació personal dels seus congregants a través de la pregària, la meditació, la penitència i la pràctica sagramental, i no pas l’exaltació pública –ratllant a l’espectacle– de certes formes de religiositat. A la vegada, cada un dels dos convents promocionaven l’associacionisme organitzat en forma de terç orde, una fórmula que permetia viure l’esperit franciscà o l’esperit carmelità talment com un membre d’aquests ordes religiosos, però sense ésser-ho de dret. Un i altre terç orde són coneguts i ara no hi insisteixo.<br />
<br />
Dins d'aquest moviment de noves associacions religioses de més interioritat, hi hem de remarcar la Congregació de l’Escola de Crist, que ha passat de forma del tot desapercebuda en la historiografia olotina. Era una congregació formada en la segona meitat del segle XVII, que conegué una àmplia difusió i influència a gran part de la Península. A Barcelona s’hi fundà el 1660. Els seus congregants solien reunir-se un cop a la setmana en una capella pròpia o cedida, on amb tota privacitat feien oració mental, examen de consciència i actes de mortificació corporal. De l’Escola de Crist establerta a Olot pràcticament només sabem que va existir i poca cosa més. El 1677, el notari públic Lluís Oliveres va fer llegar una quantitat de diners a “<i>la Santa Escola de Christo</i>” d’aquesta vila. Dos anys després, mossèn Bernat Mascarós, en el seu testament establí que “<i>dexo y llego a la Santa Escola de Christo senyor nostre de la vila present, dos lliuras de sera blanca una vegada tan solament</i>” i, semblantment, el 1712 Vicens Bosch de Platraver inclogué en les seves darreres voluntats, “<i>dexo y llego al Oratori de la Santa Escola de Christo de la present vila una lliura de sera</i>”. Després d’aquestes dates ve un llarg silenci documental, només trencat en dues ocasions. A mitjans del segle XVIII, un text manuscrit de descripció de la vila, quan parla de l'Hospital ens diu que "<i>tiene su iglesia pública dedicada al apóstol Santiago, dentro d·el hay un oratorio de la Escuela de Christo</i>", i<i> </i>el 1790 hi ha notícia que l’Escola de Crist d’Olot mantenia correspondència amb les escoles homònimes d’Elx i d’Oriola. En tot cas, la Congregació de Maria Santíssima dels Dolors, fundada a Olot el 1700 i que ben aviat faria construir una capella pròpia al costat de l'Hospital, possiblement produís una translació <i>de facto </i>de devots cap a les seves pràctiques devotes, que tenien lloc cada setmana i que resultaven situar-se força en la línia del que feien les Escoles de Crist. Dels exercicis de devoció d’aquesta nova congregació olotina dels Dolors ens en resten dos impresos, un septenari i un novenari, obra aquest darrer de Jeroni Pasqual. </div><div style="text-align: justify;"> <br />
Els jesuïtes no tenien casa a Olot, però la seva influència era notòria en determinades famílies, algunes de les quals li havien proporcionat vocacions. És sabut que l’espiritualitat ignasiana girava al voltant dels “exercicis espirituals”, un propagador dels quals fou, precisament, l’olotí Pere Ferrussola (Olot 1705-Ferrara 1771), autor d’una de les nombroses edicions, de la qual se’n coneixen tres impressions fetes en el segle XVIII. D’aquest mètode d’exercici interior en tenim un testimoni molt interessant, el resum fet pel ja mencionat Rafel Bassols dels exercicis espirituals que féu el 1756. El nostre home s’estigué a Barcelona del 29 de maig al 2 de juny, fent vida al Seminari, allunyat de les ocupacions i negocis que tenia a Olot per a poder-se dedicar íntegrament a la vida espiritual. Aquests exercicis els hi dirigí –diu la nota– “lo Sr. Canudas”. Dedicà els tres primers dies a la meditació i a l’oració, d’acord amb el seu director, que “<i>me·a visitat tots los dias exint de dinar y de sopar, ab un ratet de conversa espiritual cada vegada, qui me a señalat de cada visita fins la altre los ratos de oració y les meditacions que de son concell e agut de fer</i>”. El quart dia, a la tarda, “<i>e feta confessió general, ab la assistència de la Divina y ab la matexa assistència e plorat mas culpas y pecats y maldats comesas contra la Divina Bondat</i>”. El darrer dia combregà i féu resum del profit d’aquells exercicis espirituals. L’home era temorenc de la justícia divina quan s’hi hagués de sotmetre en el moment de la mort, però “<i>lo dit Sr. Director me·a dit, sobra mos desconsuelos de veure·m ab tantas maldats, y ab mos temors per la ora de la mort, que no temés y que quant lo enemich</i> [= el diable] <i>me faria càrrega de mas culpas y pecats, que diga jo ab la ajuda de la Divina Gràcia, me so confessat tant bé com e sabut y pugut y ab tant repentiment y llàgrimas de dolor</i>”. Com a propòsits o fruits d’aquells dies es fixà actuar “<i>ab més coydado en tot lo que penssaré, faré y diré</i>”, “<i>tenir en avant més present la ora de la mort</i>” i “<i>procurar en avant a tenir més presents mas maldats, infàmias y excitarme a plorarlas repetidas vegadas, però esperar sempre ab la divina bondat y misericòrdia de al bon Jesús</i>”. El nostre bon home expressa molt bé l’espiritualitat del barroc catòlic, imbuïda del sentiment de pecat, de maldat de la naturalesa humana, però que sap que pot guanyar-se la salvació mitjançant la mortificació i la renúncia (d’aquí l’estima envers la passió de Crist, els dolors de Maria i les ànimes del Purgatori) i, sobretot, per la confiança en la misericòrdia divina.<br />
<br />
Amb això, no és estrany que el temps de la quaresma representés un període especialment favorable a les pràctiques devotes. En paral·lel al que preveien les rúbriques eclesiàstiques per a aquest temps litúrgic, prenien protagonisme els sermons que es feien a les tardes, a l’església de Sant Esteve, per a instar els olotins a la conversió a la vista de la passió de Crist i a la preparació per al compliment del precepte pasqual, la confessió i comunió en ocasió de la Pasqua de Resurrecció. Aquesta tasca s’encomanava a un “predicador de la quaresma”, generalment un frare caputxí amb anomenada de bon orador, a qui es feia venir de fora, mentre els del convent d’Olot anaven a predicar a la comarca. La selecció d’aquest predicador es feia a instàncies de l’ajuntament, obligat a donar als olotins els beneficis espirituals que s’esperaven d’aquesta predicació. Al llarg de tot el segle XVIII els llibres municipals registren, any rere any, el cost de fer un regal al predicador de la quaresma, que podia arribar a les 10 lliures. Hi ha moments en què es pot posar nom a alguns predicadors. En les quaresmes de 1774 i 1775 fou fra Benet de Camprodon, del convent de Solsona. En el mateix moment, l’ajuntament li encomanà que també vingués a fer la quaresma següent, la de 1776, segons relata en una de les seves cartes. L’home digué estar atropellat i demanà poder-s’ho pensar, amb la garantia que si en la pròxima quaresma no predicava a Olot, no predicaria enlloc més. Però arribats a l’estiu, pogué comunicar a l’ajuntament que es trobava “<i>perfetament bo y absolutament resolt de predicar la sobredita quaresma</i>”. Això de reservar predicador d’un any a l’altre sembla que era el més habitual. A l’abril de 1781 l’ajuntament resolgué que per a la quaresma d’un any més tard s’escrivís “<i>al muy reverendo P. Provincial de religiosos capuchinos, suplicándole se sirva remitir a esta villa un predicador de toda satisfacción</i>”. El novembre de 1783 fra Sever de Barcelona, administrador provincial de l’Orde, féu avinent a l’ajuntament que per a la pròxima quaresma no podria venir aquí el P. Agustí de Rialp, però no tardà a comunicar-los que el substituiria el P. Baltasar de Taradell, que era el guardià del convent de Cervera. En els anys 1794, 1795 i 1796 el predicador fou el caputxí Miquel de Sarrià. El paper rector de l’ajuntament en aquests sermons de quaresma queda palès en l’acord municipal pres el 1781, en el que, per tal de facilitar-hi l’assistència als treballadors de les manufactures i del camp, s’ordenà que en els dies feiners aquest sermó “<i>se predique al acabarse la luz del día, de modo que corresponda salir de aquellos a la misma hora que se saldría de la oración mental que se tiene en la misma parroquial iglesia</i>”. Aquest canvi reaparegué de nou el 1790, amb la precisió que la prèdica comencés “<i>a dos quartos para las siete de la noche, al modo que corresponda salir de ellos a dos quartos de las ocho</i>". <br />
<br />
Una devoció de tot l'any, però que prenia un especial relleu durant la quaresma, era la del viacrucis, un itinerari en el transcurs del qual es meditaven catorze moments de la Passió de Crist. El viacrucis podia fer-se amb qualsevol recorregut i inclús a l’interior dels temples. Al mas Reixach, els Vayreda hi tenien capella pròpia, que “<i>se encontra rodada de creus de fusta per fer la professó del Via Crucis</i>”. El 1764, el tintorer Anton Morat deixà establert en el seu testament que es dediquessin 245 lliures barceloneses per a la institució d’una “<i>professó de la Via Crucis tots los divendres de la quaresma</i>”, que hauria de sortir de la porta principal de Sant Esteve, “<i>passant per devant la casa de Joan Siqués botiguer, seguint fins al cantó de la casa de la universitat</i> [= ajuntament]<i>, passant después per lo carrer amunt que és detrás la referida iglésia</i>”, i tornant a entrar per la porta principal. En cas de molta pluja s’hauria de fer a l’interior del temple. La dotació econòmica preveia que es pagués, a més dels capellans, “<i>lo prebere que llegirà las estacions</i>”, el campaner que toqués a processó i "<i>qui portarà la creu</i>". <br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-GcxGVqfOEIk/XHg5-7GhPjI/AAAAAAAABYs/TmaArGczHxgVQosQPOaXXewOAGVFwtkDgCLcBGAs/s1600/Sense%2Bt%25C3%25ADtol.jpg" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="985" data-original-width="699" height="400" src="https://3.bp.blogspot.com/-GcxGVqfOEIk/XHg5-7GhPjI/AAAAAAAABYs/TmaArGczHxgVQosQPOaXXewOAGVFwtkDgCLcBGAs/s400/Sense%2Bt%25C3%25ADtol.jpg" width="283" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i><span style="font-size: xx-small;">Viacrucis al Montsacopa, 1911 (A. Bastardes, Les creus al vent, 1983)</span></i></td></tr>
</tbody></table>
<br />
Si a Olot hi havia –i encara hi ha– un viacrucis notori, era el del camí que puja a Sant Francesc. Se sap que el 1609 s’havia instal·lat una capella dedicada a Sant Francesc al cim del Montsacopa, i ben aviat (1615) hi ha referències que a aquest lloc també li deien Monticalvari, fent patent que els devots olotins l’havien convertit en una mena de Gòlgota o Calvari, la muntanya de Jerusalem on Jesús havia estat crucificat. L’ús religiós del Montsacopa es veié afavorit a partir de 1627 per l’existència a Olot d’un convent de religiosos caputxins. A mitjans del segle XVIII el terç orde caputxí construí al Montsacopa un petit oratori per a allotjar una imatge del Sant Crist que, segons es deia, s’havia trobat de forma prodigiosa. El 1751 demanaren permís per a poder portar el Sant Crist “<i>en lo oratori nou de la montanya de Sant Francesch fent la professó del Via Crucis</i>”. Segons un text posterior que recordava els inicis d’aquest oratori, “<i>concurrían allí los fieles con particular edificación a las devotas estaciones del Via Crucis que suelen hacerse al dicho monte</i>”. Per motius que ara no vénen al cas, l’oratori hagué de ser enderrocat el 1775, però es pogué reconstruir novament el 1778. Segons l’autorització del bisbe de Girona, Tomàs de Lorenzana, per al nou oratori, s’hi “<i>deverán hacer solemnemente las funciones de Via Crucis en la misma forma que se hacían antes y se hacen en las mismas capillas destinadas a este fin</i>”. L’última frase sembla al·ludir a l’existència d’unes petites fornícules que al llarg del camí d’ascensió al cim del Montsacopa, rememoraven cada un dels catorze moments de la passió de Crist que es mediten en el viacrucis. Segons algun autor, s’hi haurien plantat el 1776. El 1783, quan l’ajuntament féu gestions perquè es fundés a la vila un convent de religiosos franciscans, proposà que se’ls cedís l’ermita de Sant Francesc, amb l’explicació que “<i>a los lados del camino que va a la dicha hermita están fabricadas a trechos unos pequeños oratorios para otras tantas estaciones de la processión llamada Vía Crucis, cuya función practican en los tiempos regulares muchas personas devotas y piadosas de este pueblo</i>”. D’aquestes capelletes en deixà constància el mencionat Francisco de Zamora al seu pas per Olot el 1787: “<i>hay una capilla del Santo Cristo de Monsecopa y un Via Crucis curioso</i>”. Ens quedem amb el desencís de no poder saber en què consistiria la “curiositat” d'aquest viacrucis.<br />
<br />
A més de la Quaresma, un altre temps que podríem qualificar de fort o intensiu eren les jornades de missió parroquial. Tenien lloc com a màxim una vegada a l’any, habitualment durant l’hivern, època de menor feina al camp. Durant uns dies l’activitat habitual dels olotins quedava alterada per la presència a la vila d’un petit grup de sacerdots o de religiosos vinguts de fora –els missioners– que desenvolupaven un ampli programa de prèdiques dirigides a l’enfortiment dels principis religiosos i a la conversió d’aquells que se n’haguessin apartat, programa que es rematava el darrer dia amb la recepció massiva dels sagraments de la penitència i de l’eucaristia i una solemne processó de cloenda. La major part de les missions fetes a Olot foren encarregades als pares paüls (sé les de 1735, 1746, 1750, 1765, 1790 i 1797), possiblement de la seva casa seminari de Barcelona. Els paüls eren membres d’una societat de vida apostòlica establerta a Catalunya el 1704 amb aquesta finalitat. També foren ells els que s’encarregaren de missions en pobles de la comarca, com ara a les Preses (1736), Riudaura (1736, 1749), Mieres (1750, 1755, 1764), Santa Feliu de Pallerols (1736, 1790) o Santa Pau (1765). La missió a Olot de 1742 s’encomanà als pares jesuïtes i les de 1788, 1789 i 1795 foren predicades pels caputxins Miquel de Sarrià i Martí d’Olot. De la de 1775 se n’encarregaren els pares franciscans del convent d’Escornalbou (Baix Camp), un convent especialitzat en aquesta activitat. D’aquesta missió de 1775 tenim la carta que des de Camprodon envià a l’ajuntament d’Olot fra Salvador Monbert, missionista d’Escornalbou, amb detalls sobre com s’organitzaven els elements logístics. La carta s’obria amb el mandat rebut del bisbe de Girona per “<i>anar a eixa vila de Olot a predicar la santa missió</i>”, al que esperava que sabria correspondre l’ajuntament, procurant “<i>tot lo bé dels moradors de eixa vila</i>”. No es tractava que se’ls abonés cap estipendi, “<i>nosaltres no causam algun gasto als comuns, ni permetem que gàstia lo comú un maravedís</i>”, sinó que només demanaven que se’ls proporcionés “<i>una casa, si pot ser prop de la iglèsia, ab sinch llits y un home o dona de bons costums per guisar lo que·ns administrarà la Divina Providència</i>”<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;">. <span>La missió, però, calgué deixar-la per als mesos de
gener i febrer de 1776, per la coincidència en el mes de novembre amb el
novenari de les Ànimes i per certes desavinences sobre els eclesiàstics que
l’havia de fer, ja que l’ajuntament preferia els pares de la congregació de
Sant Vicenç de Paúl. Al final, però, hi hagué pau i missió ben fervorosa.
Segons el dietari de la Comunitat de Preveres, “<i>fou admirable lo fruit ques conseguí per
medi dels dits ministres de Jesuchrist, no sols en estos parroquians, sino en
los fiels de esta comarca; los quals abundaban en tanta manera en los sermons,
que ocasió ay hagué, que la gent arribaba a la rossulada de devant la Iglesia,
y se ohí dir al P. F. Thomás Nicolau, altre dels missioners, que no havia algun
de ells vist assistència tanta en los sermons ques fan y predican en los temples</i>”.
A més de les prèdiques, hi hagué viacrucis a Sant Francesc i combregar general
per als malalts que no podien assistir al temple (lluïdíssim, diu l’esmentat
Dietari, “<i>per la assistència dels PP.
Missionistas, que tenen unas veus molt bonas</i>”).</span></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"> </span></span></div><div style="text-align: justify;">Tot i que ja és d’entrat el segle XIX, també resulta útil per a traçar la vida olotina en dies de missió, el petit resum que ens ha arribat de la missió que s’hi va fer el 1818. De la missió se n’encarregaren els paüls Codina, Serratosa, Gener, Viver, Coll i un germà de nom Ramon, que pertanyien a les cases de Barcelona i de Guissona, als que calgué anar a buscar a Vic, a càrrec de l’ajuntament d’Olot. La missió començà el 8 de novembre, a les sis de la tarda, “<i>rezant lo rosari; luego después lo Sor. Gener explicava la Doctrina per espay de mitja hora. Finida esta, los escolans cantavan las lletanias al presbiteri y després lo Sor. Viver concluia ab lo sermó ple de zel y fervor, que durava una hora</i>”. L’endemà es començava d’hora, a les 5 del matí, amb missa i immediatament “<i>lo Sor. Coll feya una plàtica doctrinal que per lo regular durava tres quarts d’hora</i>”. A la vegada, el pare Codina donava principi “<i>a uns exercicis per los ecclesiàstichs en la Congregació dels Dolors, en los que assistian quasi tots los ecclesiàstichs seculars y regulars</i>”. Una indisposició del predicador obligà a interrompre’ls en el sisè dia i a retornar a Barcelona, però “<i>los companys se quedaren y continuaren la missió fins lo dia 14 de desembre</i>”. En aquest darrer dia es féu un ofici solemne amb prèdica i comunió general a la que concorregué una gran gentada d’Olot i dels pobles veïns. Diu el cronista que els capellans “<i>molt concurs tenian al confessionari</i>” i que “<i>fins a un quart de una durà la funció, per la molta assistència</i>”. A la tarda, com a cloenda, “s<i>e féu una solemne profesó com en lo dia de Corpus, ab assistència de dits Sors. y demés clero secular y regular de esta vila, era gran lo concurs de la gent, y molt crescut lo número de las atxas</i>”. L’escrit conté també algunes línies extremadament elogioses per als pares paüls. Així, de les prèdiques del pare Viver se’ns diu que “<i>tenian tan aplauso los sermons del dit Sor., que la multitut de gent que assistia no cabia en la Yglèsia</i>”. Semblantment deia del P. Codina, les prèdiques del qual “<i>eran tan plenas de zel, eloqüència y erudició, que tots los que assistian deyan </i>[que] <i>era de lo millor</i> [que] <i>havian oït</i>".<br />
<br />
L'ideal de tot devot era poder arribar a l’hora de la mort –tan incerta en el dia, com segura en el fet, es deia– en les millors condicions per a fer-se mereixedors de la vida eterna i nets de tota mena de pecat, en evitació dels suplicis de l’infern. Tot i que era un formulisme notarial, els testament solien contenir nombroses referències a la vida espiritual. Mirem el testament de Jaume Basil, pintor i daurador d’Olot, fet el 1764: se’ns presenta “<i>detingut en lo llit de certa indisposició corporal de la qual temo morir</i>”, però amb ple enteniment i memòria, i expressa la seva voluntat de fer testament, “<i>en y ab lo qual encomano la mia ànima a Déu nostre Senyor, qui aquella de no res ha creat, lo qual la vulla collocar a la sua benaventurança eterna per la sua divina e infinita misericòrdia</i>”; segueixen el nomenament de marmessors, que els seus deutes siguin pagats, l’elecció de sepultura (en aquest cas, al Carme d’Olot) i com a primera disposició dels seus béns hi ha que “<i>me sien ditas y celebradas per sufragi de ma ànima y de las demés a què so tingut y obligat a Déu pregar, cent missas de charitat sis sous barcelonesos quiscuna, so és vint y sinch en dita iglésia del Carme, altres vint y sinch en la iglésia del convent de Pares Caputxins de dita vila de Olot, y las restants cinquanta en la iglésia del convent de Sant Francesc de la vila de Figueres, y per los religiosos sacerdots de dits tres convents respective, deixant per tot lo referit de mos béns lo necessari</i>”. I només després comença a concretar el que deixa als seus familiars i hereus. En altres testaments olotins d’aquell segle apareixen també donacions concretes a alguna església, o la creació d’un benefici eclesiàstic, com ara el que recull el testament del comerciant Jaume Curós i Igosa, de 1791, a l’església de Sant Esteve, “<i>desitjós d’acreditar algun mèrit per la vida eterna en remissió de mas culpas y pecats y en sufragi de ma ànima…</i>”. Més radicals són alguns testaments en els que fan hereu a Déu Nostre Senyor, és a dir, disposen que els seus béns siguin posats a la venda en encant públic, i el que se’n tregui es destini a alguna obra pietosa. Solen donar-se en el cas d’eclesiàstics, però també en trobem en testaments de seglars, generalment quan no tenen fills, com seria el cas del testament de Josep Torras, encepador d’Olot, de 1754, que destinà tots els seus béns a l'aplicació de misses.<br />
<br />
Francesc Verdaguer, nascut a Terrassa, va venir a raure a Olot com a notari. El 1754, com a pas previ al testament, “<i>desitjant lo bé del pròxim y que tinga assistència de algun sacerdot en la hora de la mort que és quan més se necessita per·a comparèixer devant del tribunal de Déu</i>”, instituí dos títols eclesiàstics per a dos sacerdots que, amb el nom de passioners, tindrien l’obligació d’assistir qualsevol olotí, de qualsevol consideració, de la parròquia de Sant Esteve que estigués en perill de mort, al que no podrien abandonar llevat que es produís un notable restabliment de la seva salut. Aquest servei l’haurien de fer de forma gratuïta, sense acceptar cap regal, ni tan sols cap àpat, i amb prohibició expressa que poguessin treure algun profit en el testament dels moribunds. Els dos sacerdots farien torns per setmanes i disposarien d’una casa que els cedia al carrer de Clivillers. Haurien d’estar en contacte amb el capellans de la parròquia, per a rebre informació sobre olotins als que se’ls hagués administrat el viàtic o unció dels malalts i així poder-los assistir en els darrers moments de la vida i assegurar-los “<i>a ben morir</i>”. La posada en marxa d’aquests passioners, per als que destinava 9.800 lliures del seu patrimoni, era prevista per quan el donant morís. El 1762 Verdaguer refundà aquests dos beneficis amb algunes precisions, com ara que no s’ocuparien dels malalts de l’Hospital, perquè aquests ja tenien l’assistència del pares caputxins, o l’augment de la dotació fins a 13.500 lliures. Ara bé, per motius que em són desconeguts, a l’any següent revocà aquesta fundació. Francesc Verdaguer va morir el 14 de febrer de 1767 “<i>havent rebut tots los sagraments</i>”, segons relata el llibre d'òbits de la parròquia.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-zP39TeE1D8g/XHfZwzg-uVI/AAAAAAAABYk/L3T9NpNIPW4_pTDA88R1uwfGDNPEqd6rgCEwYBhgL/s1600/Morir.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="610" data-original-width="337" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-zP39TeE1D8g/XHfZwzg-uVI/AAAAAAAABYk/L3T9NpNIPW4_pTDA88R1uwfGDNPEqd6rgCEwYBhgL/s400/Morir.jpg" width="220" /></a></div>
<br />
Darrera d'iniciatives com aquesta hi havia la preocupació perquè quan la mort arribés, el moribund pogués presentar-se amb una consciència neta i a punt per a afrontar la mutació d’aquest món terrenal cap al celestial. Amb assistència sacerdotal o sense, corrien llibres d’espiritualitat amb recomanacions sobre com preparar-s’hi. Un d’ells el trobem imprès a Olot, a la impremta de Miquel Roldan, cap a principis de la dècada dels seixanta del segle XVIII. El seu títol, "<i>Modo, preparació y pràctica de morir bé y de ajudar a bé morir</i>". Es tractava d’una recopilació de textos del P. Crasset, jesuïta. No és, per tant, cap mena de producció específicament olotina, perquè, a més, se’n coneixen d’altres edicions fetes fora d’Olot en temps més reculat. Però que aquí se sentís la necessitat de reeditar-lo voldria dir que hi havia demanda d’aquesta mena de textos. Està dividit en quatre parts, sobre el sentit de la mort, la manera de morir bé, la preparació per a la mort i la pràctica d’ajudar a una bona mort. “<i>La mort </i>–hi llegim– <i>és la última mà que se dona a la tela y pintura de la nostra vida; és la última llum de la antorxa que se apaga; el últim resplendor del Sol que se pon; el fi de la carrera, que dona fi a la nostra carrera; y el sello que sella totas nostras accions</i>”. Així, preparant-se per a una bona mort, “<i>no menos se seguirà, no sols una ditxosa mort, sinó també una vida la més ajustada</i>”, una vida ben devota. Que és d’això, no gensmenys, del que hem estat parlant. <span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;"> </span></span></span></span></span></i></span></i></span></span></span></span></i></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;"> </span></span></span></span></span></i></span></i></span></span></span></span></i></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;"><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span></span></span></span></span></span></i></span></i></span></span></span></span></i><i><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;">Revisat: novembre de 2020.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;"> </span> </span></span></span></span></i></span></i></span></span></span></span></i></span></span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;"></span></span></span></span></i></span></i></span></span></span></span></i></span></span></div>
Miquelhttp://www.blogger.com/profile/14974256034511399071noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2284962453573223850.post-59373708964143142312018-10-14T10:56:00.001-07:002019-04-30T14:05:54.772-07:0088. Notícia de l'epidèmia de 1792-1795 a Olot<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-kmLRPXgtcVU/W74aepc93XI/AAAAAAAABRg/MILQjP33qSMiEBiIzeHMGtq9iuDtMzdJQCLcBGAs/s1600/Sense%2Bt%25C3%25ADtol2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="958" height="320" src="https://4.bp.blogspot.com/-kmLRPXgtcVU/W74aepc93XI/AAAAAAAABRg/MILQjP33qSMiEBiIzeHMGtq9iuDtMzdJQCLcBGAs/s320/Sense%2Bt%25C3%25ADtol2.jpg" width="191" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i><span style="font-size: xx-small;">Entrada a l'antic Hospital de Sant Jaume, d'Olot</span></i></td></tr>
</tbody></table>
Abans, dues coses temien els pobles més que al dimoni en persona: el pas dels soldats pel territori i que hi arribés una epidèmia. Si les dues coses es donaven a la vegada, i a més s’esqueia en temps de guerra, l’adversitat esdevenia calamitat. Ve això a tomb perquè durant la primera meitat dels anys noranta del segle XVIII, una part de Catalunya patí els efectes d’una epidèmia mentre les tropes anaven amunt i avall per culpa de la guerra contra la França revolucionària empresa per la monarquia espanyola. Fem memòria d’algunes dates: a l’estiu de 1792 la família reial francesa va ser confinada a les Tulleries i al gener següent de 1793 el rei Lluís XVI (Lluís-August de Borbó o, com li deien els ciutadans de la revolució, Lluís Capet) va ser guillotinat. Al cap de poc Carles IV (Carles de Borbó, parent seu llunyà) va ordenar l’exèrcit espanyol que entrés al Rosselló per tal que al país veí les coses tornessin a ser “com déu mana”. <br />
<br />
En aquest entorn, en algunes comarques catalanes reaparegué l’espectre de l’epidèmia. Sembla que el 1790 al Llenguadoc van patir l‘epidèmia que no tardaria a escampar-se i a arribar a casa nostra, ajudada per l’acció itinerant de les tropes. El 1794 el metge barceloní Llorenç Font parlava de “<i>la actual epidemia de fiebres pútridas, ardientes, continua, renitentes, de que ha sido víctima un grande número de prisioneros franceses y no pocos nacionales</i>”, i en el mateix any, un escrit anònim publicat al “Diario de Barcelona” desmentia que aquest tipus d’epidèmies fossin degudes a causes extemporànies, sinó que “<i>la experiencia nos hace conocer que son inseparables de los grandes exércitos, que ya por eso las llaman algunos libros enfermedades de campaña, y otros de hospital; las hemos visto en todas las guerras de nuestros días, las hemos visto esta última campaña y las vemos todavía en los exércitos aliados del Norte, en los exércitos franceses y en el nuestro del Rosellón. De los exércitos se comunican con facilidad esas enfermedades a los pueblos vecinos y principalmente a los que son de tránsito para los que vienen enfermos de allí, por la poca precaución en los principios</i>”. Me’n guardaré prou d’opinar sobre epidemiologia sense entendre-hi ni un borrall, i no puc dir quina va ser la causa d’aquella d’epidèmia, però no cal ser galènic per a creure que la munió d’homes que formaven els exèrcits, fent vida de passavolants en condicions higièniques de molt dubtosa qualitat (i més en temps de guerra!), havien de constituir per força un perillós viver de malalties.<br />
<br />
Olot en el segle XVIII havia gaudit d’un llarg període de tranquil·litat pel que fa a la salut pública. A l’inici del segle sí que hi ha constància de malalties en els anys de la Guerra de Successió, però després no reapareixen. Fins i tot el 1720, quan mitja Europa temé possibles contagis de l’anomenada “Pesta de Marsella” (pel seu lloc d’origen), no es detecta a Olot cap increment de la mortaldat. El 1782 hi hagué una epidèmia que afectà a zones pròximes, com el Rosselló, el Vallespir i el Conflent, i en els anys 1789 i 1790 se sap d’epidèmies a Roses i a Ripoll, però no hi ha constància que res de tot això arribés a afectar els olotins. De fet, no hi ha cap notícia sobre Olot o la seva comarca en el registre històric d’epidèmies esdevingudes al regne d’Espanya, publicat el 1802 (Joaquin de Villalba, <i>Epidemiología española o historia cronológica de las pestes, contagios, epidemias y epizootias que han acaecido en España...,</i> Madrid, 1802), tot i considerar que aquest registre d’epidèmies és molt limitat i és esclau dels escrits que sobre el tema s’havien anat donant a conèixer fins llavors. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Però aquesta vegada el mal sí que hi arribà. Malauradament, no en podem tenir detalls per la documentació olotina, perquè en els anys de referència aquesta és escassa. Potser per motiu de la guerra, o per altres circumstàncies, el llibre d’actes municipals de 1793 és breu (o l’ajuntament es reuní poc o s’han perdut les actes de les altres sessions), el de 1794 encara és més eixut, i els llibres de resolucions municipals de 1795 i 1796, simplement no existeixen. <br />
<br />
Les notícies d’aquesta epidèmia que afectà Olot en els anys 1792-1795 ens les aporta un visitant que, de retorn d’un viatge a la nostra vila, escrigué un article a tall de crònica del que s’hi havia trobat i el publicà al “Diario de Barcelona” de l’11 d’agost de 1793. No puc dir el nom del seu autor, perquè s’amagà sota les inicials M. P. M., de difícil identificació. Per la forma com presenta la qüestió, no es tracta de cap metge, perquè diu haver estat “<i>por mis negocios algunos días en la Villa de Olot</i>”. “Negocis”, un paraigua prou ampli per a poder-hi aixoplugar des de tractes comercials a gestions o encàrrecs. L’article en qüestió és llarg, té el benefici de la primera pàgina del diari, de la següent i encara unes línies de la tercera pàgina. Porta el títol una mica desconcertant de “<i>Al catalán zeloso</i>”, perquè en un principi volia ser una mena de carta a algú que, en el mateix diari, signava emparat en aquest pseudònim. <br />
<br />
De la seva estança d’aquests pocs dies a Olot, l’autor de l’article es quedà amb la idea, “<i>por relación de sus naturales, que de tres años a esta parte reina allí una cruel epidemia de fiebres malignas, de que mueren bastantes, sin que la notoria inteligencia, práctica y aplicación de los dos médicos que hay en ella, puedan remediarlo</i>”. L’autor s’escudava en la seva condició de transeünt per no donar dades concretes sobre el nombre d’habitants d’Olot, “<i>ni el exceso de los muertos en estos últimos años, respecto de los anteriores</i>”, però assegurava haver-se-li dit “<i>que en el año pasado</i> [1792] <i>murieron la mitad más que en los otros</i>”. Nosaltres sí que podem fer números, perquè tenim a l’abast els llibres d’òbits, o defuncions, de les parròquies olotines de Sant Esteve i de Sant Cristòfol les Fonts, més el d’albats (menors d’edat enterrats sense solemnitat) de la primera, de tots aquests anys. Repassant amb paciència les inscripcions que contenen i fent números, en resulta la següent gràfica de l’evolució del nombre de defuncions registrades a Olot (en les dues parròquies) en un període ampli que va de 1785 a 1796:<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-NKn7ISxpmHc/W74SCYrJzdI/AAAAAAAABQ8/a1eUAoVoa6ktQxeq29WphzaH4DcVBfZ4QCEwYBhgL/s1600/88%2B1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="218" data-original-width="548" height="158" src="https://2.bp.blogspot.com/-NKn7ISxpmHc/W74SCYrJzdI/AAAAAAAABQ8/a1eUAoVoa6ktQxeq29WphzaH4DcVBfZ4QCEwYBhgL/s400/88%2B1.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i><span style="font-size: xx-small;">Total de defuncions en les parròquies de Sant Esteve i de Sant Cristòfol les Fonts d'Olot</span></i></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
S'hi visualitza amb claredat un increment del nombre de defuncions en el període dels anys 1792 a 1795, amb un punt àlgid l’any 1794, quan els morts sobrepassaren amb escreix els nou centenars (exactament 924 defuncions, de les quals 850 corresponen a la parròquia de Sant Esteve i les altres 74 a la de Sant Cristòfol les Fonts), una xifra rècord mai no assolida a tot el llarg del segle XVIII. Sempre les defuncions anuals havien estat per sota de les cinc-centes amb algunes petites puntes per sobre d'aquest llistó, feta excepció de l’any 1788 (amb 599 difunts a Sant Esteve i 47 a Sant Cristòfol les Fonts). La situació, certament, era greu d'allò més. Aquesta singularitat queda encara més rellevada si en la gràfica distingim els menors d’edat dels adults. Tinguem present que la mainada era un dels col·lectius més vulnerables en les poblacions de l’Antic Règim, una circumstància que feia que la mortalitat infantil –centrada sobretot en els mesos d’estiu– fos molt alta i del tot insalvable. Doncs bé, fent distinció de defuncions entre els menors i els adults, tenim aquesta altra gràfica, referida només, per qüestions metodològiques, a la parròquia de Sant Esteve, la de la major part de la població olotina:<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-qRwjVjf2dMk/W74SD7kp7II/AAAAAAAABRI/jWPcJ_wBfOM5wpyp-jSOcWTDPNmyo70hACEwYBhgL/s1600/88%2B2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="202" data-original-width="523" height="152" src="https://1.bp.blogspot.com/-qRwjVjf2dMk/W74SD7kp7II/AAAAAAAABRI/jWPcJ_wBfOM5wpyp-jSOcWTDPNmyo70hACEwYBhgL/s400/88%2B2.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><i>Difunts adults i difunts menors d'edat ("albats") a la parròquia de Sant Esteve d'Olot</i></span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
Fixem-nos que, si bé també s’incrementen les defuncions dels menuts, l’augment més notori en el període 1792-1795 és el de les defuncions dels olotins adults, que el 1794 sobrepassaren –cas únic a Olot en tot el segle XVIII– els quatre centenars. Per altra banda, si en la primera gràfica vèiem que també el 1788 hi havia hagut un bon grapat de defuncions a Olot, la segona gràfica ens aclareix que es tractà d’un episodi diferent al d’ara, perquè afectà bàsicament els infants i no pas els adults. El nostre comentarista del “Diario de Barcelona” s’exclamava pel caire que tenia l’epidèmia d’ara a Olot: “<i>Causa admiración y lástima ver morir tanta gente joven y robusta de una enfermedad que da tiempo a toda suerte de remedios, supuesto que los más alargan hasta doce o trece días</i>”. I encara afegia la pena que li produïa veure’ls morir sense sagraments, una afirmació que, no obstant, no corroboren pas els llibres d’òbits parroquials d’Olot, en els que l’anotació d’haver mort sense assistència espiritual d’un sacerdot hi és del tot ocasional. <br />
<br />
El nostre autor del “Diario de Barcelona” (convertit en corresponsal ocasional a Olot) no ens dóna cap mena de pista sobre els símptomes de l’epidèmia, que ens haguessin permès escatir de quina malaltia es tractava. Però tot i no ser metge, no va pas defugir de fer alguna consideració sobre les causes que l’haurien provocat. Mancat, sens dubte, d’una visió més àmplia, atribuí l’epidèmia a una causa estrictament local, ni més ni menys que a “<i>la agua corrompida y estancada en las balsas destinadas a recoger hielo en el invierno</i>”. Olot –com d’altres poblacions– disposava d’unes basses que servien perquè a l’hivern l’aigua que s’hi posava es glacés de forma natural i aquest gel fos degudament guardat a punt per disposar-ne en els mesos calorosos. Ara bé, durant la temporada estiuenca, les basses havien de mantenir una mica d’aigua per evitar que el seu fons es ressequés i s’esquerdés. Eren unes basses que tenien més d’un segle d’existència i per això l’autor de l’escrit era conscient que donar-los-hi la culpa de l’epidèmia d’aquell temps, “<i>a primera vista lo contradice la experiencia de muchos años que se pasaron sin epidemias</i>”. Llavors les úniques d’aquestes basses que hi havia a Olot eren a tocar del convent dels Caputxins (l'antic, situat, més o menys, on ara hi ha la plaça Clarà) i això li donava peu per reafirmar-se en la seva hipòtesi, tot i la contradicció expressada: “<i>El convento de PP. Capuchinos, inmediato a ellas </i>[les basses del gel]<i> es mucho más enfermizo que el de los PP. Carmelitas, que está en la parte opuesta de la Villa</i>”. I encara ho rematava amb dades a la mà: “<i>Esto de ser más enfermizo el convento de PP. Capuchinos es tan constante, que en menos de un año han muerto tres religiosos, y con 166 años que tiene de fundación, cuenta ya 118 difuntos, como consta de la tabla de la sacristía, no pudiendo decirse otro tanto de los PP. Carmelitas</i>”. El seu raonament, tot i que voluntariós, és lluny de tenir algun fonament, perquè en matèria d’epidèmies ja he dit que Olot n’havia estat generalment apartada. És cert que bastants anys abans, el 1775, en un litigi amb l’ajuntament, el superior dels Caputxins d’Olot havia afirmat que, d’entre els convents de Catalunya, era en el d’Olot on hi havia una major mortalitat entre els religiosos, però això no ho atribuïa pas a res que tingués a veure amb les veïnes basses del glaç, sinó que s’ho féu venir a conveniència per endossar-ho com a mèrit dels esforços i gran treball amb què s’aplicaven els caputxins olotins. <br />
<br />
A Olot, en aquells anys de la Guerra Gran (1793-1795) hi havia tropa, i fins i tot el gran edifici de l’Hospici, encara no acabat del tot, hagué de ser habilitat per a caserna i més endavant per a hospital militar, una situació que ens obliga a no perdre de vista aquelles veus esmentades a l’inici, segons les quals era l’exèrcit el causant de l’extensió de les epidèmies. Entre el maig de 1792 i el maig de l’any següent, féu estada a Olot el Regiment de Guàrdies Espanyoles, però, a més, també es detecta a la vila el pas dels Voluntaris de Girona el desembre de 1792, del Regiment de Reials Guàrdies Valones entre abril i juliol de 1793 i, en aquest mateix any, del d’Infanteria d’Hibèrnia a l’estiu i del de Dragons de Sagunt al setembre. Del pas de tota aquesta tropa per Olot en tenim notícies, precisament, per l’ús que els seus soldats hagueren de fer de l’Hospital de Sant Jaume. No obstant, es fa molt difícil avaluar l’abast del decaïment de la salut entre aquests cossos militars, perquè solien dur els seus propis metges i, per tant, el recompte dels que s’estigueren a l’Hospital resulta parcial. Passa això mateix amb les defuncions d’aquests soldats, que no solen constar en els llibres d’òbits de la parròquia (amb només alguna excepció), perquè l’exèrcit duia els seus propis capellans i els preveres de la parròquia restaven al marge de l’assistència religiosa als soldats difunts. Una nota procedent del convent del Carme d’Olot ens fa saber que aquests soldats eren enterrats al seu claustre i que “<i>per los soldats que morian en la Hospital y no tenien diners ni alcances, se destinà per a enterrarlos y se benehí part de la plassa de S. Xtòfol las Fonts, nomenada per altre nom lo Triay</i>”. Les xifres que he donat sobre mortalitat a Olot en aquests anys, comprenen només (amb excepció d’algun foraster) les defuncions d’habitants de la vila. <br />
<br />
L’autor de la crònica de l’epidèmia a Olot publicada al “Diario de Barcelona” no gosà pas donar raó del tipus de malaltia que afectava els seus habitants. Ni els metges locals no ho sabien: “<i>Es cierto que no se ha comprehendido bien la naturaleza del mal que reina en dicha Villa, como a su pesar lo confiesan los mismos médicos</i>”, escrivia. I això que no s’estava de lloar la qualitat dels metges olotins: “<i>La buena conducta de los facultativos los hace acreedores a la grande opinión en que los tiene el común de la Villa, y qualquiera que los trate conocerá quan fundada es mi proposición</i>”. D’aquests “facultatius” no ens en dóna noms. En aquells moments, el degà dels metges olotins era Ignasi Desprat i de Sabassona, fill d’un altre metge, Magí Desprat (mort aquest el 1750). Ignasi havia estudiat a la Universitat de Cervera i ara era ja molt gran, va morir el 1794, als 80 anys. En els últims anys de la seva vida, atesa la seva edat, per a les visites als malalts de l’Hospital se li havia assignat un metge ajudant, Josep Marsal, fill d’un metge de Sant Pere de Torelló. Un altre metge d’Olot que també treballava a l’Hospital en aquells anys era Joan Fàbrega, graduat en medicina a la Universitat de Cervera i soci corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina Pràctica de Barcelona. I encara cal fer esment de Francesc Vilar i Ferrussola, que precisament a l’estiu de 1782 havia estat comissionat per l’Ajuntament d’Olot per traslladar-se a França a examinar possibles contagis. Es fa difícil avaluar la qualitat professional de tots ells, però si més no podien acreditar a favor seu un cert currículum. <br />
<br />
A l’estiu de 1795 la Pau de Basilea va posar fi a les hostilitats amb França i alleugerí de mals les comarques a tocar de la ratlla fronterera amb aquest regne. No obstant això, encara seguiren havent-hi soldats durant un temps més. Les xifres de defuncions olotines indiquen que el 1796 es va recuperar una certa normalitat demogràfica. De fet, no va ser fins a l’abril d’aquest any, passats mesos des de la fi de la guerra, que es van fer a Olot grans festes per a celebrar que, aquesta vegada, l’exèrcit francès no havia acabat d’arribar fins a la vila. Hi va haver oficis religiosos, música, il·luminacions, focs artificials i curses de braus. D’aquestes festes n’hi ha una relació coetània que centra el motiu de tanta celebració només en el fet de no haver vist els gavatxos a tocar de la vila, però potser l’alegria d’haver-se posat fi als contagis del darrers anys també hi donà un cop de mà. <br />
<br />
L’escrit publicat el “Diario de Barcelona” el 1793 sobre l’epidèmia que afectava Olot, acabava amb la petició d’aconseguir “<i>de la Junta de Sanidad o de la Academia Médico Práctica, alguna providencia ordenada al examen de la expresada epidemia y de su origen</i>”. I si més no, amb l’esperança que la publicació d’aquesta notícia al “Diario” suscités que, “<i>leyéndola los facultativos, algunos de ellos, a lo menos pedirían informes a los médicos de Olot, y se principiaría una correspondencia literaria sobre el asunto</i>”. Lamentablement, no consta que es fes ni una ni altra cosa.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt;">
</span></div>
<br />Miquelhttp://www.blogger.com/profile/14974256034511399071noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2284962453573223850.post-81277449730082742552018-09-17T09:04:00.002-07:002020-11-20T09:20:54.065-08:0087. Diccionari d'artistes relacionats amb Olot al segle XVIII. Segona part: Escultors<div style="text-align: right;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-SxABXnmkVh4/W56ffOcgMII/AAAAAAAABQQ/emYk_H3N-Kc9Y5kSVMDc_3VAN9gY22kHACEwYBhgL/s1600/DSCN5765b.JPG" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://3.bp.blogspot.com/-SxABXnmkVh4/W56ffOcgMII/AAAAAAAABQQ/emYk_H3N-Kc9Y5kSVMDc_3VAN9gY22kHACEwYBhgL/s400/DSCN5765b.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Representació del taller de fusteria de Natzaret al retaule de Sant Josep (Olot)</i></td></tr>
</tbody></table>
Encara que les escultures puguin ser de pedra, de fusta o de metall, en l’Olot del segle XVIII (i, per extensió, arreu de Catalunya), l’ofici d’escultor la gent l’entenia relacionat amb l’esculpit de la fusta, amb la que estaven fetes les imatges que ornaven les esglésies i algunes cases particulars. Del treball de la pedra se n’ocupaven (a part d’alguns escultors acadèmics) els mestres d’obra, és a dir, els constructors de cases. Ells sabien tallar les pedres i donar-hi una superfície neta, apta per fer de reforç a les cantonades, o en portes i finestres, on el mestre d’obres podia permetre’s algun tipus d’ornamentació en l’ampit i els brancals i, sobretot, en la llinda. A Olot, la font del Conill, enlairada en forma de piràmide, sabem que va ser obra de Jaume Ortuna, que no era escultor sinó mestre d’obra. La façana més ornamentada que té Olot (ep, sense comparar-la amb l’obra modernista de la casa Solà-Morales!) és la del temple parroquial de Sant Esteve, de la segona meitat del segle XVIII, en la que intervingueren els mestres d’obra Pere Bertran i Francesc Brili (o Barilli, el seu pare era de Lugano, a Suïssa), amb la probable col·laboració d’un escultor, Ildefons Diví, escultor de fusta, de qui m’inclino a pensar-lo relacionat amb el disseny del projecte. <br />
<br />
Aquí m’ocupo dels escultors que visqueres o que passaren per Olot, englobats en aquella primigènia concepció d’elaboradors d’imatges de fusta, un material de per sí amorós a l’hora de pretendre-li treure formes artístiques que, a més, podrien ser daurades i pintades per a la seva major perfecció. Alguns d’ells compaginaren aquesta feina amb la de l’ofici de fuster. D’altres es dedicaren a l’obra més insigne que podia sortir d’un taller d’escultor, la construcció dels grans retaules per als altars de les esglésies, en uns temps en què el gust barroc els exigia un devessall d’imatges i d’ornamentació. Entremig hem de pensar també en la petita obra escultòrica d’aquesta gent, imatges de sants o de marededéus de format menor, aptes per a la pietat popular i la devoció domèstica. Sabem ben poc de com era un taller d’escultor en el segle XVIII. Una nota curiosa, de 1761, ens ha fet arribat la molèstia que la seva activitat podia causar en el veïnatge: en aquell anys uns olotins es queixaren que uns escultors treballaven en una peça d’una casa que en deien el terrat, i que quan aquests “<i>denastan algunas colunas o hazen alguna imagen es precisso hazer mucha fuerza, y el trabajar en dichos quartos de la sala y terrat es de gran danyo y perjuhicio de los sostres y paredes de dicha casa</i>”, i demanaven que se’ls obligués a treballar a l’entrada de la casa que, segons parer seu, era prou espaiosa. <br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
En el present diccionari d’escultors del segle XVIII relacionats amb Olot no incloc uns altres artistes de la imatge en fusta en un art diguem-ne “menor”, però que d’una manera o altra hauríem de mirar de no negligir. Em refereixo als xilògrafs o gravadors d’aquell segle, dels que cal destacar l’impressor Josep Rovira, autor de gravats de la Mare de Déu del Tura, dels sants Eloi, Francesc d’Assís, Bàrbara, Isidre i d’algun més. No sé si era olotí Josep Coromina, però gravà el magnífic dibuix del retaule major de l'església de la Mare de Déu del Tura, dissenyat per Joan C. Panyó. Sense oblidar-nos dels gravadors de temàtica floral que assortiren de motlles xilografiats les fàbriques d’indianes que s’obriren a Olot en el darrer quart del segle XVIII, com ara Joan Aumeda, Francesc Llorens, Miquel Mir, Andreu Poudevida, Antoni Planas, Joan Surroca o Pasqual Vilanova. Quedin, si més no, apuntats aquí els seus noms<span style="font-size: 12pt;">.<span style="font-size: 12pt;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;">Abans
de donar pas al Diccionari d’Escultors del segle XVIII relacionats amb Olot, vull
recordar que el 1987 la bibliotecària M. del Carme Verdaguer Illa (1915-2009)
va publicar el llibre <i>L’escultura a Olot.
Diccionari biogràfic d’autors </i>(Olot, Edicions El Bassegoda), un llibre a
tenir ben present. Si bé se centrà sobretot en els segles més pròxims al
nostre, hi inclogué 13 noms del XVIII. He pogut fer créixer la nòmina
d’escultors d’aquell segle i fornit majors notícies de
cada un d’aquests artistes, però això no detreu a aquest llibre gens de mèrit
ni en desvirtua per res la seva consideració d’obra de referència.</span></div>
<span style="font-size: x-small;"><br /></span>
<br />
<br />
<b>Agell, Francesc. </b>Escultor. El 1745 consta que vivia a Olot i que llavors tenia 22 anys complets. </div><div style="text-align: justify;"><br /><b></b></div><div style="text-align: justify;"><b>Alsina i Puig, Joan.</b> Fuster nascut en els anys setanta del segle XVII, fill del també fuster olotí Joan Alsina (mort, aquest, el 1716). Casat amb Magdalena Germà i Conill, d’Olot (morta el 1743). El 1709 pretengué intervenir en la fabricació del retaule de Sant Josep de l’església de Sant Esteve d’Olot, iniciat per Josep Cortada i deixat inacabat per haver-se traslladat a Barcelona en aquell mateix any. La confraria de Sant Josep no acceptà el pacte entre Cortada i Alsina perquè fos aquest darrer (directament o a través d’una tercera persona) qui el continués i el retaule quedà encallat. El 1723 Alsina s’avingué a deixar sense efecte el seu tracte i tres anys després la confraria n’encarregà l’acabament a Pau Costa. Alsina tenia la casa al carrer de Bonaire. Morí el 1739. Un seu fill, de nom igualment Joan (casat amb Maria Pont i, en segones núpcies, amb Margarida Bidó), continuà l’ofici familiar de la fusteria, però no se li coneix cap incursió en el camp de l’escultura. <br />
<i><b>Obra coneguda:</b></i> S’ha dit si seria d’ell el cadirat del cor de Santa Maria de Besalú, de 1723. <br />
<br />
<b>Barrera, Feliu.</b> Escultor. Conjuntament amb l'escultor Esteve Tàpias, realitzà el retaule major de l’església de la Trinitat de Batet, col·locat el 1700. Costà 18 dobles, més 13 rals de plata pel pany i clau del sagrari. Anteriorment ambdós escultors havien fet l’altar de Nostra Senyora de Gràcia de l’església parroquial de Sant Esteve d’en Bas, per un import de 22 dobles. <br />
<br />
</div><div style="text-align: justify;"><b>Borge o Borja, Francesc de. </b><i>Vegeu Vogue, Francesc de (major). </i><b> <br /></b></div><div style="text-align: justify;"><br />
<b>Bosch, Joan.</b> La seva única referència és que el 1738, essent jove escultor, féu de testimoni en el casament del també jove escultor Andreu Escarpanter i Tubau. Possiblement hagués vingut a Olot a aprendre-hi l’ofici. <br />
<br />
<b>Cortada, Josep.</b> Escultor nascut a Tortellà el 1670, fill de Jaume Cortada (1641-1701), també escultor, i de la seva muller Margarida. Morí a Girona el 1738. Els seus primers treballs van ser sota el mestratge patern i hi ha notícia d’haver col·laborat amb ell en el retaule d’Avinyonet i en la talla d’una imatge del Sant Crist. El 1690, essent a Tortellà, es casà amb Maria Anna Santaló. Morta aquesta l’octubre de 1692, al cap de poc es traslladà a Olot, on contragué matrimoni amb Francesca Mitjà. Tot i el seu trasllat, mantingué certes propietats a Tortellà, entre elles una casa davant de l’església parroquial. Un seu germà, Jeroni, fou fuster a Besalú, on el 1705 es casà amb Magdalena Noguera; la vida d’aquest germà fou curta, ja que morí el 1711. Una germana, Maria Anna, també vingué a raure a Olot, casada amb el passamaner Salvador Roura. En aquesta vila, el 1703 Josep Cortada tenia el domicili a l’actual carrer de la Verge del Portal, en una casa que era d’Antoni Vidal, pagès de Sant Miquel de la Cot. El 1707, per encàrrec de la confraria de Sant Josep, inicià el retaule de Sant Josep, de l’església de Sant Esteve, amb l’ajuda del jove fadrí fuster Joan Casals. El 1709, però, abandonà l’obra, en part per desavinences amb la confraria i perquè marxà a Barcelona per la seva condició d’oficial del rei Carles III (l’Arxiduc Carles d’Àustria). Abans, féu un conveni amb el fuster Joan Alsina perquè fos aquest qui s’encarregués de donar-hi continuïtat, uns tractes que no agradaren la confraria. Fins el 1723 no pogué acabar de cobrar la part de la feina que havia fet; el conjunt de l’obra s’havia valorat en 950 lliures barceloneses, i a l’inici se li n’havien pagat 110; ell en reclamava 240 lliures més, però finalment pactaren que fossin només 109 lliures i 16 sous. El març de 1715 era a Tortellà, des d’on instà al pagament de dues dobles i mitja per la traça que havia fet uns anys abans del retaule major de l’església de Sant Esteve d’en Bas, retaule que acabaria construint l’escultor Pau Costa. A l’octubre de 1717 tornava a ser a Olot, fent algun treball de fusteria, com ara una premsa per al molí paperer de Collferrer a Sant Joan les Fonts. A partir dels anys vint Cortada s’establí a Girona, on en els anys 1730 i 1736 participà en les eleccions del govern de la confraria dels fusters. Respecte dels seus treballs fora de la Garrotxa, el 1725 hagué de reclamar per via judicial eclesiàstica als obrers de l’església parroquial de Vilanova de la Muga el pagament del que li devien per la seva participació, cap a 1704, en la construcció del retaule d’aquesta parròquia (i que un altre escultor havia acabat uns anys després), un plet que no sembla que quedés resolt fins el 1731. El 1727 participà, juntament amb Pere Costa, en la visura del retaule de l’església parroquial de Cadaqués, que era objecte de discrepància sobre el valor de la feina i art que hi havia posat un dels seus constructors, Joan Torras. El 1730 els mateixos Costa i Cortada feren una altra visura d’un retaule, el de la Puríssima Sang que l’escultor Agustí Sala havia fet per a l’església de la Mare de Déu del Carme de Girona. Tanmateix, per cronologia i pel material emprat, no sembla que es pugui atribuir al nostre Josep Cortada la barana de marbre que es col·locà en les sepultures per a monjos fetes fer en el presbiteri del monestir de Sant Feliu de Guíxols durant l’etapa de l’abat Josep Tost (1749-1753), i que s’ha dit ser obra seva. <br />
<i><b>Obra coneguda relacionada amb la Garrotxa: </b></i>A Olot, retaule de la capella de Sant Roc (encarregat cap a 1699). Projecte per a la que havia de ser nova casa de la Universitat d’Olot (1703) i que si bé el 1705 s’havia començat a treballar, no seguí endavant; se’n conserva la traça del projecte. A Sant Ponç d’Aulina, contracte del retaule d’aquesta ermita, sufragània de Sant Salvador de Bianya (1704). A Olot, retaule de Sant Josep per a l’església de Sant Esteve (1707), que deixà inconclús el 1709. A Sant Esteve d'en Bas, traça del projecte del retaule de l’església (cap a 1710), que faria Pau Costa. A Tortellà el 1721 hi féu el bagul i altres elements per a l’enterrament de Carles Alemany Bellpuig, baró del lloc. <br />
<br />
<b>Costa, Pau. </b>Escultor destacat de l’època del barroc a Catalunya. Nascut a Vic el 1663, fill de Josep Costa, pagès. Morí a Cadaqués el 1726. Després d’un temps d’aprenentatge, cap a finals de la dècada dels vuitanta del segle XVII inicià a Vic els seus treballs com a escultor per compte propi. El 1704 la Confraria del Roser d’Olot li encarregà la construcció d’un nou retaule per a la capella –acabada d’ampliar– que aquesta confraria tenia a l’església de Sant Esteve, pel preu de 2.000 lliures més casa franca mentre s’estigués a Olot. Possiblement el retaule fos construït entre 1706 i 1707, tot i que Costa tardaria a cobrar-lo del tot: el 1713, des de Sant Feliu de Torelló (on estava treballant en el retaule de l’església), reclamà a la confraria que encara se li devien 300 lliures, un deute del que no se’n donaria per satisfet fins el 1714. Durant aquesta primera estada a la Garrotxa se li encomanà un retaule per a Sant Salvador de Bianya. Passada la guerra de Successió, Pau Costa tornà a la comarca per atendre l’encàrrec d’un nou retaule major per a l’església parroquial de Sant Esteve d’en Bas. La traça original era obra de Josep Cortada i no es pot dir si Costa la seguí o n’ideà una de nova. Començà a treballar-hi cap a finals de 1714, però després quedà aturat per les dificultats econòmiques de l’Obra d’aquesta església. Costa en reprengué la seva construcció a l’inici dels anys vint. Per a aquesta feina se li havien promès 1.000 lliures, el darrer cobrament de les quals (200 lliures) se li féu efectiu el 1722. Durant la seva estada a Sant Esteve d’en Bas deuria anar just de diners, perquè el 1720 ell i el seu fill Pere (identificats com a “arquitectes” de Vic) vengueren un censal a diversos preveres de la comunitat de Sant Esteve d’en Bas, és a dir, els demanaren un crèdit. A més, el 1726 el seu fill hagué de fer front a una reclamació d’un comerciant de la població que exigia el cobrament d’un deute originat per Pau Costa per pa, vi, oli i altres subsistències de quan s’hi estigué mentre hi feia el retaule. Encara l’estiu de 1726 se li féu un darrer encàrrec a Olot, l’acabament del retaule de Sant Josep de la parròquia de Sant Esteve, que es trobava a mig fer per l’abandonament del seu primer escultor, Josep Cortada. La mala salut li impedí de fer-se’n càrrec (Pau Costa morí a Cadaqués el novembre d’aquell any). Tot i això, sembla que l’escultor s’havia establert, ni que fos de forma ocasional, a Olot, perquè el desembre de 1727, a l’any següent de la seva mort, foren trets en encant públic, en aquesta vila, alguns béns de caràcter domèstic (llençols de bri, graselles, cobertores, paella, màrfega, etc.) que havien estat de Pau Costa, per a pagar deutes que hi havia deixat. <br />
<i><b>Obra coneguda relacionada amb la Garrotxa: </b></i>A Olot, contracte per al retaule de la Mare de Déu del Roser de l’església parroquial de Sant Esteve (1704); encàrrec d’un tabernacle per a l’altar major de la mateixa església (1707); talla d’una imatge de Crist difunt en braços de Maria (1707); a Sant Salvador de Bianya, contracte d’un retaule (1704). A Sant Esteve d’en Bas, construcció del retaule major per a l’església parroquial (iniciat cap a 1714). A Olot, contracte per a l’acabament del retaule de Sant Josep, que no faria (1726). <br />
<br />
<b>Costa i Cases, Pere</b>. Escultor nascut a Vic el 1693 i mort a Berga el 1761. Fill de Pau Costa i de Teresa Cases. El seu és també un dels principals noms de l’escultura catalana del segle XVIII. Possiblement ajudés al seu pare en alguns dels treballs que aquest féu a la Garrotxa, en concret en el retaule de Sant Esteve d’en Bas. El 1723 la Congregació dels Dolors d’Olot li contractà la construcció d’un retaule per a la seva nova capella alçada al costat de l'Hospital, un treball del que n’hi ha un pagament fet a favor seu el maig de 1726. Precisament en aquests moments Pere Costa tornava a ser a Olot, de forma ocasional (en els documents olotins d’aquest any consta com a habitant de Barcelona), en companyia del seu pare. Mentre que a aquest darrer la Confraria de Sant Josep li oferí que es fes càrrec de l’acabament del retaule d’aquest sant, Pere Costa era a la vila per a contractar amb tres serradors la fusta de roure pènol que necessitava per a satisfer l’encàrrec del Capítol de Canonges de Girona de construir un nou cadirat per a la catedral. A la tardor d’aquell any, tal i com s’havia pactat, la fusta era a punt a Olot, i els canonges i capítol de la catedral de Girona demanaren a l’ajuntament que els deixessin tenir la fusta en aquesta vila mentre se’n feia la preparació. Després d’això, i mort el seu pare, no hi ha més notícies que el relacionin amb Olot o amb d’altres poblacions de la Garrotxa. <br />
<i><b>Obra coneguda relacionada amb la Garrotxa</b></i>: A Olot, contracte amb la Congregació dels Dolors per a la construcció del retaule dedicat a aquesta advocació en la capella de la Mare de Déu dels Dolors (1723). També a Olot, construcció d’una imatge de la Mare de Déu del Tura, en data desconeguda. <br />
<br />
<b>Diví i Pera, Jaume</b>. Escultor i fuster nascut a Girona el 1717, fill d’altre Jaume Diví, fuster de Girona, i de la seva muller Isabel Pera, de Malgrat de Mar. El 1743 es casà amb Ignàsia Escarpanter i Tubau, filla de l’escultor Francesc Escarpanter. Cap a finals de la primera meitat del segle XVIII degueren passar a viure a Olot, on el febrer de 1748 va ésser admès, per la seva condició de fuster, a la Confraria de Sant Josep. Al desembre d’aquest anys van tenir el primer dels fills que se saben nascuts aquí. El 1755 adquirí una casa del difunt Miquel Germà, situada a la cantonada entre el carrer de Bonaire i un dels carrers verticals que donen a la plaça Campdenmas, segurament el de la Parra, on també hi comprà una establia que havia estat del mateix difunt. Per un testimonial de 1761 consta que Jaume Diví treballava juntament amb els escultors Francesc Escarpanter i Palma, i Pere Espinet, en una casa del carrer de Sant Rafel pròpia del notari Francesc Verdaguer. Com d’altres escultors, compaginà el seu treball artístic amb feines pròpies de l’ofici de fuster: així, el 1760, per encàrrec del comerciant Ildefons Castellar, féu treballs per a la saboneria de Ferrusola; el 1765 valorà el que costaria posar a punt el molí paperer de Miquel Vidueyros i Roldan; el 1768 féu pressupost per condicionar, en la part de fusteria, la casa del diaconil a la cellera de Sant Pere de Montagut; a l’any següent, ell, el fabricant d’orgues de Gallach (arquebisbat d’Albí) Joan Pere Cavallé i el paleta Joan Cuderch, feren pressupost per a un nou orgue per a Sant Esteve d’Olot (1769), en el que la part de fusteria correspondria a Diví; i encara, del 1771, consten les obres fetes a casa de l’obtentor del benefici de Sant Pere de la parròquia de Sant Esteve, juntament amb el mestre de cases Anton Bertan. El 1753, en el contracte per fer el retaule de Sant Joan les Fonts, juntament amb Jaume Escarpanter, aquest hi figura com a “escultor”, mentre que Diví hi consta com a “arquitecte”, una denominació que també surt en partides de baptisme de néts, a l’hora de fer-l’hi constar com a avi patern. El 1792 féu testament en el que instituí com a hereu el seu fill Ildefons, també escultor. Un altre dels seus fills, Pere Diví i Escarpanter, fou pintor i daurador. Cap a 1795 Jaume Diví anà a viure a Reus, juntament amb el seu fill Ildefons. En aquest any es vengué la casa que tenia a Olot al paraire Anton Pujadas. El 1797, en ocasió del bateig a Olot de dos néts bessons, fills de Pere Diví, en la partida de baptisme on figuren com a avis paterns, tant a Jaume Diví com a Ignàsia Escarpanter se’ls identificà com “de Girona”, sense cap referència a si era en aquest o en un altre lloc on hi tenien la residència. <br />
<i><b>Obra coneguda:</b></i> A Olot, acord de la Congregació dels Dolors per a folrar el cambril de l’altar de la seva capella (1750). A Sant Feliu de Pallerols, juntament amb Andreu Escarpanter, reformes en el retaule major de l’església parroquial, en el que hi féu nou el sagrari i les grades de l’altar (1751-1752); a més, Jaume Diví realitzà diverses elements de millora en aquest temple, com ara candelers, canelobres i espelmatòries, i una nova barana. A Sant Joan les Fonts, juntament amb Jaume Escarpanter, acceptà el contracte per a la construcció del retaule major de l’església parroquial per un import de 850 lliures barcelonines (1753). A Olot, a l’església de Sant Esteve, desmuntà i recol·locà el retaule de la Mare de Déu del Roser (1754). A Santa Bàrbara de Pruneres (sufragània de Sant Llorenç d’Oix), construcció d’un retaule segons disposició testamentària d’Anton de Barutell (abans de 1757). A Olot, són seves diverses intervencions durant les obres d’ampliació del temple de Sant Esteve, entre elles la figura de l’àngel a la mitja taronja (1759), el patró del motlle per a la cornisa principal i altres motlles (1760-1761), l’assentament del retaule major al presbiteri nou i en ell la mesa i el sagrari (1761). Al santuari de la Mare de Déu dels Arcs, talla d’un tron per a la imatge de la Verge i construcció de les grades i altar (cap a 1760-1762). A Sant Feliu de Pallerols, construcció de les vares dels gonfanons (1763); uns anys després, condicionament i trasllat del retaule de Sant Isidre i construcció d’un pal·li de fusta per a l’altar major (1768). A Camprodon (Ripollès), contracte per a l’altar major del monestir, amb la indicació d’haver de ser a imitació del de Riudaura (1769). A Bàscara, construcció del retaule del Roser de l’església parroquial (abans de 1771). A la Vall d’en Bas, retaule per a la capella privada del mas Massegur (1774). <br />
<br />
<b>Diví i Escarpanter, Ildefons</b>. Escultor, fill del també escultor Jaume Diví i Pera, i d’Ignàsia Escarpanter. És possible que nasqués amb anterioritat a la vinguda de la família a Olot. El 1772 es casà amb Maria Escubós, filla del blanquer olotí Joan B. Escubós. El 1776 pren el relleu del seu pare en els llibres del Cadastre olotí. A principi dels anys noranta a Olot s’estava treballant en la nova façana principal de l’església de Sant Esteve. De l’autoria d’aquesta obra no n’existeixen fonts directes, sinó només indirectes. Segons una d’aquestes (que sembla força coetània als fets), l’estàtua de pedra de Sant Valentí l’hauria fet “lo escultor Diví, fill de esta vila”. Segons una altra, “el escultor que era el que dirigía la parte de ornato era un tal Diví”. A manca de notícies més concretes, aquest escultor Diví, fill d’Olot, sembla que hauria de ser Ildefons, ja que el seu pare, a més de saber-se natural de Girona, en aquells moments sobrepassava amb escreix els setanta anys d’edat. Es fa estrany que Diví treballés escultura en pedra, una feina pròpia dels mestres d’obra i no pas dels fusters. Sembla que li escauria més, en canvi, la segona notícia, la de portar ell la direcció ornamental de la façana (deixant-ne la direcció tècnica a un mestre d’obres, possiblement Pere Bertran). De fet, ben mirada, la decoració d’aquesta façana es correspon amb la traça d’un gran retaule propi de finals de segle XVIII. De moment no es pot avançar més en aquesta qüestió. El 1795 Ildefons es trobava a Reus, amb el seu pare, des d’on es traslladà a Olot per a fer la venda de la casa que havia estat domicili familiar. <br />
<i><b>Obra coneguda relacionada amb la Garrotxa:</b></i> A Olot, contracte amb els Obrers per a fer el retaule del Tura, dissenyat per Joan Carles Panyó; s’avingué de pagar-li 1.200 lliures, posant-hi ell la fusta (1790). A Begudà, construcció d’un retaule (1793). <br />
<br />
<b>Escarpanter. </b>Nissaga d’escultors actius a Olot en el segle XVIII. A vegades el cognom és escrit Scarpanter, Ascarpanter o amb altres variants vocàliques. Originaris de Girona, el primer dels que s’establiren a Olot, Francesc Escarpanter, era fill d’un argenter d’aquella ciutat. A principis del segle XVIII hi havia a Olot Gaspar Escarpanter, argenter d’ofici, casat amb Magdalena; el 1705, en el bateig d’un dels seus fills, el padrí fou Joan Escarpanter, argenter de Girona. D’aquest mateix any consta també un Joan Escarpanter argenter de Figueres. Més endavant s’establí una branca dels Escarpanter a Vic: el 1728, a Olot, en el bateig d’un fill de l’escultor Francesc Escarpanter hi féu de padrí –i, per tant, hem de suposar-hi un vincle familiar– Jaume Escarpanter, jove cirurgià, fill de Vic. Els Escarpanter que trobarem a Olot al llarg del segle XVIII no estigueren vinculats al ram de l’argenteria, sinó que es dedicaren a la fusteria i a l’escultura. Una branca d’aquests Escarpanter es traslladà a Seròs (Segrià), a partir de la qual trobem també escultors Escarpanter a Lleida; un dels fills d’aquesta branca, però, tornà a establir-se a Olot. Una segona branca es mantingué a Olot, una tercera passà a Canet de Mar (Maresme) i la quarta anà a viure a Girona, tal i com queda compendiat en la següent taula genealògica dels Escarpanter relacionats amb Olot:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-QSCRqCm1fkk/W56gw9zIucI/AAAAAAAABQY/Pjil5P9w3_wmiQOcDMNdgbKLJ-FuH2frQCEwYBhgL/s1600/Escarpanter%252C%2Bgenealogia.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="493" data-original-width="839" height="376" src="https://4.bp.blogspot.com/-QSCRqCm1fkk/W56gw9zIucI/AAAAAAAABQY/Pjil5P9w3_wmiQOcDMNdgbKLJ-FuH2frQCEwYBhgL/s640/Escarpanter%252C%2Bgenealogia.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<br />
<b>Escarpanter, Francesc</b>. Escultor nascut a Girona el 1687, fill de Jaume Escarpanter, argenter, i de Teresa. Es casà amb l’olotina Maria Tubau, però possiblement això fos abans de venir-hi, perquè la partida dels seus desposoris no apareix en els registres parroquials de la vila. El juliol de 1709 era a Olot, on neix el seu primer fill. Un any després figura com a mestre confrare en la Confraria de Sant Josep. El 1715 testificà a favor de Josep Cortada en el procés que mantenien els cònsols i jurats de Sant Esteve d’en Bas respecte d’haver-li de pagar la traça que havia fet per al retaule de l’església i que era un altre qui el construïa. Cap a 1717 realitzà diversos treballs a Torroella de Montgrí (Baix Empordà), però després la seva activitat se centra a Olot i comarca, en poblacions com ara les Planes i Besalú. El 1718 tenia a casa seva com a fadrí fuster el jove Joan Alabau. En els llibres del Cadastre d’Olot hi figura fins el 1740. Però de l’any abans hi ha notícia d’estar-se a Fornells amb el seu fill Andreu, possiblement per obrar algun encàrrec, un temps en què també féu treballs a Girona. A partir de 1741 és el seu fill Andreu qui consta en els llibres del Cadastre olotins en el lloc del pare, a qui se sap domiciliat a Girona, on morí el 1753. <br />
<i><b>Obra coneguda: </b></i>A Batet, possible treball en el retaule de la capella particular del Mas Solà (1712-1714). A Olot, juntament amb Salvador Espasa, nou retaule per a la capella de Sant Rafel (abans de 1716). A Torroella de Montgrí (Baix Empordà), retaule de Sant Francesc Xavier per a la capella homònima (1717), per a la que també féu i assentà el retaule del Sant Crist (1718). A Olot, contracte per a fer el retaule de Sant Antoni per a l’església de Sant Esteve (1721). A Sant Cristòfol de les Planes, retaule de l’altar major (1722-1724). A Olot, juntament amb l’escultor Francesc de Borge, contracte per a l’acabament del retaule de Sant Josep a l’església de Sant Esteve, iniciat el 1707 per Josep Cortada (1727, amb cobraments rebuts el 1729). També a Olot, imatges de Sant Antoni Abat i de Sant Antoni de Pàdua per a la confraria dels fusters (1730). A Olot hi ha notícia que hauria acabat l’altar nou de Sant Franc del convent del Carme (1732). A Besalú, juntament amb el seu fill Andreu, retaule de Santa Llúcia per a l’església de Sant Vicenç (1738). A Girona, guardapols de dos retaules, i dos gerros i una petxina per a cada un d’ells, a l’església de Santa Llúcia (1739) i polseres i altres ajustaments en els retaules de la Concepció i de Sant Llorenç a la capella de Sant Lluc (1740 o abans). <br />
<br />
<b>Escarpanter i Tubau, Francesc</b>. Escultor, fill de Francesc Escarpanter i de Maria Anna Tubau, nascut a Olot el 1709. El 1726 tenia la condició de “fadrí escultor”. Més tard passà a Serós, on es casà amb Maria Antònia Palma. No consta que retornés a Olot. Va morir abans de 1753. Pel fet d’haver marxat i sobretot per cronologia, no poden ser seves, sinó del seu fill Francesc Escarpanter i Palma, diverses obres artístiques fetes a Olot per al nou temple de Sant Esteve, que se li solen atribuir. <br />
<i><b>Obra coneguda: </b></i>A Lleida, retaule de la capella de l’Hospital (d’ell o del seu pare). A Balaguer, podria ser que fos seu el retaule del Sant Crist que restà inacabat i que, segons contracte fet el 1744, fou conclòs per l’escultor de la Llacuna (Anoia) Magí Sala. <br />
<br />
<b>Escarpanter i Tubau, Andreu</b>. Escultor, fill de Francesc Escarpanter i de Maria Anna Tubau, nascut a Olot el 1711. El 1738 es casà amb Maria Verntallat, filla del sastre olotí Sebastià Verntallat. A diferència dels seus germans escultors, es quedà a Olot i treballà per a diverses esglésies de la comarca. A la mort del seu pare mantingué el casal familiar almenys fins a 1760, segons els llibres del Cadastre. No en conec la data de la seva mort, però la seva muller el sobrevisqué i morí vídua el 1787. <br />
<i><b>Obra coneguda: </b></i>A Besalú, concòrdia amb ell i el seu pare Francesc per a un retaule de Santa Llúcia a l’església de Sant Vicenç de Besalú (1738). Encàrrec per a fer la mesa, grades, història i marcs de la capella del Roser i una sacra, evangeli i lavabo per a l’església de Sant Joan de Fàbregues (Osona) (1742). Possible contracte per a la construcció d’un retaule per a l’ermita de Santa Llúcia de Puigmal (1747). A Sant Feliu de Pallerols, juntament amb el seu cunyat Jaume Diví, sagrari i grades de l’altar major (1751). A Santa Maria del Collell, retaule de Sant Miquel (1758). <br />
<br />
<b>Escarpanter i Tubau, Jaume</b>. Escultor, fill de Francesc Escarpanter i de Maria Anna Tubau, nascut a Olot el 1728. El 1754 es casà a Sarrià de Ter amb Casilda Campllonch i Soler i per un temps residiren a Girona. Després passaren a Canet de Mar, on el 1779 morí la seva muller. Jaume tornà a casar-se el 1779 amb Caterina Sorís i Rahull, d’aquella població. Morí a Canet de Mar el 1791 (<i>agraeixo a Sergi Alcalde Vilà que m’hagi facilitat aquestes dades</i>). <br />
<i><b>Obra coneguda:</b></i> A Sant Joan les Fonts, juntament amb el seu cunyat Jaume Diví, contracte per a fer el retaule major de l’església parroquial (1753). A Fontcuberta (Pla de l’Estany), retaule de la capella de la Verge del Patrocini, de l’església parroquial. <br />
<br />
<b>Escarpanter i Tubau, Anton</b>. Escultor fill de Francesc Escarpanter i d’Anna Maria Tubau. El 1771 vivia al Pont Major de Girona. En aquest any, a través del seu cunyat Jaume Diví, escultor d’Olot, reclamà el que se li estava devent pel retaule de Ntra. Sra. del Roser de la parroquial de Bàscara, que ell havia construït. <br />
<br />
<b>Escarpanter i Palma, Francesc</b>. Escultor, fill de Francesc Escarpanter i Tubau, i Maria Antònia Palma, nascut cap a 1735 (el 1761 deia tenir uns 26 anys) . Tot i l’estada dels seus pares a Serós, ell tornà a Olot, on el 1754 on es casà amb Quitèria Rovira i Igosa, filla de Josep Rovira, escrivent d’Olot, i de Teresa Igosa. Un parent d’aquesta, mossèn Pau Rovira, havia deixat el 1733 uns diners a la Comunitat de Preveres de Sant Esteve per col·locar en matrimoni a Quitèria i a la seva germana Maria Anna. En conseqüència, quan es casà la Comunitat li aportà 50 lliures. Consta en els llibres del Cadastre d’Olot fins a 1766. Per un testimonial de 1761 se sap que Pere A. Espinet treballava juntament amb els escultors Francesc Escarpanter i Palma, i Jaume Diví, en una casa del carrer de Sant Rafel pròpia del notari Francesc Verdaguer <br />
<i><b>Obra coneguda:</b></i> En alguna publicació s’ha atribuït la seva obra artística al seu pare Francesc Escarpanter i Tubau. Cal dir que són treballs seus i no del pare: a l’església de Sant Esteve d’Olot, un sol i un Esperit Sant per a ser col·locats al sostre de la nova església, i 8 cartel·les de la cornisa de la mitja taronja i la taula dels costats (1760); a la mateixa església, quatre evangelistes per als angles de la mitja taronja de la capella de Santíssim (1762). <br />
<br />
<b>Escarpanter i Palma, Anton</b>. Escultor, fill de Francesc Escarpanter i Tubau, i Maria Antònia Palma. Si bé s’ha dit que era nascut a Seròs, en un instrument notarial olotí de 1757 se l’identifica com a “<i>escultor natural de la vila d’Olot, en la vila de Seròs, bisbat de Lleida, habitant</i>”. En aquell any era, en efecte, a Olot, on es casà amb Maria Anna Rovira i Igosa, germana de la seva cunyada Quitèria Rovira. Amb motiu d’aquest casament, i com havia passat amb la seva cunyada (muller del seu germà Francesc), la Comunitat de Preveres de Sant Esteve li féu lliurament de 50 lliures deixades per Mn. Pau Rovira. En el moment del casament figura com a “jove escultor” i, per tant, el seu pas per la vila podria haver estat només durant el temps d’aprenentatge i que, un cop acabat, n’hagués marxat; en els llibres de baptisme de la parròquia de Sant Esteve d’Olot no hi consta cap fill seu nascut aquí. <br />
<br />
<b>Espasa, Salvador (menor)</b>. Escultor nascut cap a 1681 (el 1716 deia tenir 35 anys, i quatre anys més tard tenir-ne 39), sense saber-se’n el lloc. Casat amb Teresa Carreró i Vidal, filla del notari de Sant Feliu de Guíxols Joan Carreró (potser de la mateixa família que el cirurgià Joan Carreró, establert a Olot a inicis de segle, procedent de Sant Feliu de Guíxols, d’on era el seu pare). Cap a 1709 s’establí a Olot. El fet que el 1710 se l’identifiqués com a Salvador Espasa “minoris natus” fa pensar que era fill d’un altre Salvador Espasa (i serien d’aquest escultor anterior, i no pas del fill que treballà a Olot –com habitualment se li atribueixen, sense tenir en compte la cronologia– els treballs fets a la parroquial de Sant Feliu de Girona el 1680, a Garriguella i a Castelló d’Empúries cap a 1685, a l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona el 1686, i a Santa Creu d’Olorde entre 1697 i 1698). El 1716 vivia amb la seva muller i tres fills a la casa de Teresa Viguet, però a l’any següent adquirí una casa al carrer Superior (l’actual carrer dels Sastres). A més de la seva activitat com a escultor féu també feines de fusteria, com la barana principal del Mas Reixach d’Olot, el casal dels Vayreda, amb els balustres tornejats (1725). A l’inici dels anys trenta deuria passar per dificultats econòmiques, perquè s’endarrerí de forma extrema en el pagament del Cadastre. Al cap de poc marxà a Barcelona, tot i que la seva muller seguí residint a Olot en la casa que hi tenien, fins que es traslladà a Castelló d’Empúries (Alt Empordà), on hi havia el fill Esteve Espasa, escultor com el seu pare. Altres membres de la família també s’havien anat establint a l’Empordà: una filla, Antònia, es casà amb Grau Masó, cirurgià de Peralada, una altra, Jerònima, amb el causídic de la mateixa població, i una tercera, Teresa, amb Anton Puig, cirurgià també de Peralada. El 1733 Salvador visurà el retaule major de Santa Maria del Pi de Barcelona, juntament amb Josep Sunyer i Raurell. Morí a Barcelona el 1736. <br />
<i><b>Obra coneguda:</b></i> A Olot, juntament amb Francesc Escarpanter, retaule de la nova capella de Sant Rafel (abans de 1716). A Besalú, encàrrec de l’estendard o guió de la Confraria dels Dolors, juntament amb Jaume Serra (1717). A Olot, contracte per a fer el retaule de Sant Antoni per a l’església de Sant Esteve, juntament amb Francesc Escarpanter (1721) . <br />
<br />
<b>Espasa i Carreró, Esteve</b>. Escultor nascut a Olot el 1718, fill de Salvador Espasa. El 1753 es casà amb Magdalena Oliver. Passà a viure a Castelló d’Empúries (Alt Empordà). <br />
<br />
<b>Espinet i Coma, Pere</b>. Escultor. Fill de Josep Espinet, moliner de farina de Sant Martí de Vilallonga (a tocar de Camprodon, al Ripollès), filiació que consta en les diverses partides sagramentals de la parròquia d’Olot vinculades a la família. Alguns autors, però, el fan fill de Pardines (Ripollès), on hauria nascut el 1713. El 1746 es casà, a Olot, amb Isabel de Segòvia, filla del pintor Fernando de Segòvia i germana del també pintor, resident a la mateixa vila, Joan de Segòvia. Poc després, fets els exàmens gremials, fou admès a la confraria de Sant Josep. La seva presència a Olot es constata al menys fins a 1765, quan hi neix el seu darrer fill batejat aquí. El seu nom se’l relaciona amb la dauradura de l’orgue de Cadaqués, iniciada el 1770. <br />
<i><b>Obra coneguda:</b></i> A Sant Privat d’en Bas, escultures per al retaule construït per Jaume Diví per a la capella privada del Mas Massegur (1774 o després). <br />
<br />
<b>Espinet i Segòvia, Joan</b>. Escultor, fill de Pere Espinet, nascut a Olot a mitjans del segle XVIII. Juntament amb els seus germans Esteve i Ignasi, també escultors, pels volts de 1770 es traslladaren a Palamós (Baix Empordà). Joan es casà el 1769 en aquella població amb Caterina Sureda, del mateix lloc; Ignasi ho féu amb Marianna Bajandas i Colls, també de Palamós, el 1778. <br />
<br />
<b>Sants, Esteve</b>. Jove escultor de València. El 1712 era a Olot, on féu de padrí en el bateig d’una filla de l’escultor Francesc Escarpanter i de la seva muller Maria Anna. <br />
<br />
<b>Tàpias, Esteve</b>. Escultor de finals del segle XVII i començament del XVIII. Cap a 1700 el monestir d’Amer va contractar-lo per elaborar un retaule. En aquell mateix any es començà a instal·lar a l’església de la Trinitat de Batet el nou retaule que havien elaborat ell i l’escultor Feliu Barrera (vide). <br />
<br />
<b>Vidal i Cantalosella, Isidre</b>. Escultor. Nascut a Aiguaviva (Gironès) el 1748, fill de Salvi Vidal, pagès del lloc, i de Teresa (agraeixo aquestes dades a Xavi Rodríguez). Degué venir a Olot cap a 1771, l’any en què es casà amb Teresa Pujol, filla del blanquer olotí Josep Pujol. En aquest casament hi féu de testimoni l’escultor Francesc de Vogue, cosa que podria indicar-nos una relació d’aprenentatge entre aquest i el “jove escultor” Vidal. El 1771 és també l’any en què consta per primera vegada en els llibre del Cadastre d’Olot, en els que hi seguirà inscrit fins a finals del segle. <br />
<i><b>Obra coneguda: </b></i>El 1782 el seu nom apareix com a possible autor d’un retaule nou del Sant Crist que es volia fer a Santa Llúcia de Puigmal. El 1792 se li pagaren diversos treballs per a l’església de Sant Esteve d’Olot, entre ells fer una grada i el bastiment del pal·li de l’altar major, unes sacres noves “en forma de plata” i un faristol de la mateixa manera. <br />
<br />
<b>Vidal, Domingo</b>. Escultor. El fet que el seu nom surti en els llibres del Cadastre d’Olot dels anys 1797-1802, un cop deixa d’aparèixer-hi Isidre Vidal, fa pensar si es tractaria d’un seu fill. <br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><br />
<b>Vogue (o Borge), Francesc de <i>(major). </i></b><span>Escultor. Nascut a Gray, a la Borgonya, el març de
1700<a href="#_ftn1" name="_ftnref1" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span><span class="MsoFootnoteReference"><span></span></span></span></span></a>. Es
desconeix la seva formació i activitat abans de venir a Olot el 1727 (consta en
el Cadastre d’Olot d’aquest any). En el bienni 1727-1728 el trobem associat amb
Francesc Escarpanter en l’acabament del retaule de Sant Josep de l’església de
Sant Esteve d’Olot, un cop es veié que no se’n podia fer càrrec Pau Costa. El
gener de 1728 ambdós escultors donaren fe d’haver rebut de dita confraria 284
lliures i 8 sous, a compte del retaule, que tenien previst deixar enllestit a
més tardar el 15 d’abril d’aquell any<a href="#_ftn2" name="_ftnref2" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span><span class="MsoFootnoteReference"><span></span></span></span></span></a>. Dos
altres pagaments els foren fets el maig i l’agost següents per completar les
410 lliures que se’ls havien promès per dita obra (186 lliures a càrrec de la
confraria i les restants 224 donades per mossèn Pere Serrat)<a href="#_ftn3" name="_ftnref3" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span><span class="MsoFootnoteReference"><span></span></span></span></span></a>.
Enllestida la seva part del retaule de Sant Josep, es traslladà a Tarragona, on
el 1730 es casà amb Anna Maria Rich. A partir de 1739 treballà en la decoració
del nou Palau Reial de Madrid, ciutat en la que residiria fins a la seva mort,
esdevinguda cap a 1754.</span></span></span><b><i> <br /></i></b></div><div style="text-align: justify;"><i><b>Obra coneguda: </b></i>A Olot, contracte per a l’acabament del
retaule de Sant Josep de l’església de Sant Esteve, juntament amb
Francesc Escarpanter (1727-1728). <br /> </div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><b>Vogue Rich, Francesc de <i>(menor)</i>.<i> </i></b><span>Escultor, fill d’altre Francesc de Vogue i d’Anna
Maria Rich, nascut a Tarragona el novembre de 1732 <a href="#_ftn1" name="_ftnref1" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span><span class="MsoFootnoteReference"><span>[1]</span></span></span></span></a>. Passà
uns anys a Madrid amb el seu pare, i hi obtingué el títol d’acadèmic de San
Fernando. Es casà en primeres núpcies amb Josefa Soane. Cap a 1760 retornà a
Tarragona i, havent enviudat, es casà en segones núpcies amb Magdalena Abat.
Dos anys després s’establí a Barcelona. A Olot hi vingué al voltant de 1770.
Aquí treballà en el retaule de les Ànimes de l’església de Sant Esteve. La idea
d’aquest retaule no era de cap artista, sinó d’un devot, Miquel Vidueyros i
Roldan, administrador de la duana olotina. Des de 1767 els que accedien al
càrrec municipal de clavari de la vila es comprometien a que part del seu
salari serviria per a pagar aquest retaule, i la dada de 1770 correspon,
precisament, a un d’aquests pagaments <a href="#_ftn2" name="_ftnref2" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span><span class="MsoFootnoteReference"><span>[2]</span></span></span></span></a>. En
el contracte fet amb de Vogue s’hi contemplaven les imatges de la Mare de Déu
de la Mercè i dels sants Rafel i Ramon; aquestes dues darreres, fetes pel
mateix escultor, hi foren col·locades el gener de 1772. Amb posterioritat al
seu pas per Olot se sap que treballà a Arbúcies i a Montblanc, on morí
l’octubre de 1779. </span><br /></span>
<span style="font-family: inherit;"><i><b>Obra coneguda: </b></i>A l’església de Sant Esteve d’Olot, construcció del retaule de les Ànimes (cap a 1770-1772).</span></span><!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>CA</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:EnableOpenTypeKerning/>
<w:DontFlipMirrorIndents/>
<w:OverrideTableStyleHps/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" Name="footnote text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" Name="footnote reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Taula normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman","serif";}
</style>
<![endif]--></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"> </span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"> </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"> </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"> </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"> </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"> </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"> </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"> </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"> </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"> </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"> </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"> </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"> </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"> </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"> </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"> </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"> </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"> </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"> </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"> </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"> </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"> </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"> <i>Revisat: novembre de 2020.</i> <br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"> </span></span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div>
<span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;"></span>Miquelhttp://www.blogger.com/profile/14974256034511399071noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2284962453573223850.post-61446636418446439912018-06-16T13:18:00.001-07:002020-11-20T09:07:33.135-08:0086. Diccionari d'artistes relacionats amb Olot al segle XVIII. Primera part: Pintors i dauradors<div style="text-align: right;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-bYpgQETGL8s/WyV00YiLjUI/AAAAAAAABPY/DdrH-BvuuLMPRFp8wlSYg1Jo6M5T5iSBwCLcBGAs/s1600/20160611_175857b.jpg" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="900" height="400" src="https://4.bp.blogspot.com/-bYpgQETGL8s/WyV00YiLjUI/AAAAAAAABPY/DdrH-BvuuLMPRFp8wlSYg1Jo6M5T5iSBwCLcBGAs/s400/20160611_175857b.jpg" width="225" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Decoració "trompe-l'oeil" a Can Trinxeria d'Olot</i></td></tr>
</tbody></table>
Quan regirant documentació del passat ens trobem algú que en el segle XVIII tenia com a ofici ser “pintor” o “daurador”, hem de figurar-nos-el com un artista. En les cases particulars hi havia quadres i algú pla els havia de pintar. Bé, cal matisar això de les cases particulars, perquè en la seva gran majoria el que hi havia eren estampes impreses sobre paper, que eren molt més barates i, per tant, accessibles. Però en les d’aquells olotins d’ofici ben remunerat o de bon patrimoni, els inventaris <i>post mortem</i> del que tenien a casa seva solen revelar l’existència d’aquests quadres –emmarcats i sense emmarcar– dels que, en general, no se’ns en sol dir la seva temàtica (quan sí que es fa, acostuma a ser de temàtica religiosa). Pot ben ser que part d’aquests quadres que ornaven alguns dels domicilis olotins vinguessin de fora perquè hi havia mercat per a tot (és el cas del famós Greco d’Olot), però no tenim per què no pensar que la part restant fos originada a Olot mateix, per aquells que en les llistes d’oficis del segle XVIII apareixen identificats com a pintors.<br />
<br />
També si pensem en l’altre vessant associat a aquest ofici, el de pintor i, sobretot, decorador de superfícies, no hem pas de deixar de pensar-los com uns artistes. Pintar les estances domèstiques no era estendre una simple capa de pintura sobre una superfície, sinó ornamentar-la i embellir-la. Les parets de les cases de la gent corrent no es pintaven. Les de les esglésies i capelles, i les de les cases de persones de bona posició econòmica, sí que eren decorades a tot color. En elles el pintor sabia fer-hi aparèixer sanefes, motllures, falses columnes, arrambadors, motius geomètrics, florals o animals, llaços i petites representacions iconogràfiques que feien tornar en decoració el que en el seu origen no eren sinó unes parets nues. Això és vàlid també per als mobles i només hem de pensar en els denominats “llits d’Olot” per entendre el que es volia dir quan llavors es parlava d’un “llit pintat”. Els retaules i les imatges les feien en fusta els escultors, però després requerien que un pintor hi aportés tota la riquesa cromàtica necessària per a fer possible l’esplendor i la vitalitat amb què l’obra s’havia imaginat. Les substàncies colorants se les feien els mateixos pintors i n’hi havia una que requeria de tècniques especials: l’or o el color or, que tant contribuïa a solemnitzar els retaules i altres peces de fusteria i d’escultura, especialment dedicades al culte en les esglésies. Dominar aquest art convertia el pintor en daurador. És difícil, sovint, diferenciar la dedicació envers una o altra pràctica i era comú en el segle XVIII denominar una mateixa persona a la vegada, i també indistintament, com a “pintor” i com a “daurador”.<br />
<br />
A Olot, a la primera meitat del segle XVIII són pocs els pintors i dauradors establerts de forma permanent a la vila. Bàsicament l’ofici gira al voltant de dos artistes, Jaume Basil i Baró, i Josep Serra. A mitjans de segle i en la segona part d’aquest, el seu nombre augmenta considerablement (a més dels Basil, hi destaquen, per la seva continuïtat, els cognoms Alsina, Cantalosella, Estorch, Masmitjà i Vall, entre d’altres) cosa que potser podria suggerir-nos un major benestar econòmic en una part de la societat olotina, capaç de requerir aquests serveis. Però la conclusió ha de ser continguda, perquè en aquest ofici hi havia molta mobilitat, els pintors i dauradors anaven d’un lloc a l’altre segons els encàrrecs que rebien i que, naturalment, no desaprofitaven pas, fossin aquí o en una altra comarca. Els seus principals clients eren les esglésies o les organitzacions religioses creades al seu entorn, en especial les confraries. I en això rau la contrarietat que es fa palesa a l’hora de parlar de l’obra de pintors i dauradors: gairebé sempre, quan volem conèixer el llegat del seu art, només podem referir-nos als seus treballs de caràcter religiós. La seva obra que podríem dir-ne civil, llevat de comptades excepcions, està perduda. Només alguna cosa podríem trobar en unes molt determinades cases senyorials o en alguna institució com ara l’Hospital (la coneguda sèrie de benefactors), però això és una petita part del que deurien arribar a produir. Precisament el fet que no s’hagi conservat aquesta obra fa impossible poder destriar la qualitat de cada un dels pintors que eren a la vila i assenyalar els que realment caldria rememorar com a artistes, fent abstracció dels que per la seva baixa qualitat no ho mereixerien. I a més de perduda, ens resta també ignorada en la seva concreta existència, perquè si bé l’Església ha preservat molta documentació que ens permet saber els encàrrecs i els contractes fets amb pintors i dauradors, aquest no és el cas de la documentació de les cases particulars, en les que, en general, s’ha tingut tendència a fer net de papers vells.<br />
<br />
Dono a continuació una mena de petit diccionari dels artistes pintors i dauradors que he trobat relacionats amb Olot al llarg del segle XVIII, amb les principals dades familiars i, si m’ha estat possible, les seves obres preservades o de les que se’n té notícia. És un conjunt ben divers, que inclou pintors i dauradors reconeguts, al costat d’una majoria que resta en la més absoluta discreció. Un incís pel que fa a les referències dels llibres del cadastre: com se sap, el cadastre era un impost directe que es pagava individualment, i del que a Olot se n’han conservat gairebé la totalitat de registres anuals. Si bé la inclusió d’un pintor i daurador en el llibre d’un any determinat ens acredita la seva presència a Olot, el fet que no aparegui en determinats anys no vol pas dir que en fos absent, sinó que, senzillament, podria ser que treballés al costat del seu pare i que, per tant, la seva contribució personal al cadastre estigués inclosa com a “fill" en la del seu cap de família.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<br />
<b>Alsina, Miquel</b>. Pintor. Fill de Joan Alsina, comerciant d’Olot. Casat, cap a 1769, amb Ignàsia Pastells (filla de Domingo Pastells, ferrer d’Olot), morta el 1805. El 1766 era paborde de la Confraria de Sant Josep. Tenia la casa al carrer dels Clivillers. Semblantment a d’altres, compartí el seu ofici amb d’altres negocis: el 1771-1772, juntament amb el seu pare, arrendà el dret municipal de la fruita seca. Com a pintor i daurador, figura en els llibres del cadastre entre 1780 i 1802, però encara vivia el 1806. Una seva filla, Maria, el 1787 es casà amb Francesc Anglada, jove pintor d’Olot. </div>
<div style="text-align: justify;">
<b><i>Obra coneguda</i></b>: Dauradura del tabernacle del Roser, de Sant Salvador de Bianya (1766). A l’església de Sant Esteve d’Olot, platejat i envernissat del marc del nou pali, les barres del tàlem, les grades de l’altar major, el faristol i les sacres; a la vegada reféu el tàlem vell (1792).<b> </b><br />
<br />
<b>Anglada, Francesc</b>. Pintor i daurador. Fill d’Ignasi Anglada, paraire d’Olot. El 1787 es casà amb Maria Alsina, filla del també pintor Miquel Alsina. </div>
<div style="text-align: justify;">
<i><b>Obra coneguda</b></i>: Entrat en el segle XIX, daurà el retaule del Sant Crist i d’altres elements de decoració de la capella del Santíssim de l’església de Sant Esteve d’Olot, renovada per Joan Carles Panyó (1813).<b> </b><br />
<br />
<b>Arimany, Pere.</b> Pintor a Olot en els anys vuitanta del segle XVIII, segons els llibres del Cadastre.<b> </b><br />
<br />
<b>Arnau, Joan.</b> Pintor natural de Barcelona. Consta com a veí d’Olot, juntament amb la seva muller (Maria) i una nena de 7 anys, en el cens d’habitants de 1716. Féu testament a Olot el 1722. </div>
<div style="text-align: justify;">
<i><b>Obra coneguda</b></i>: el 1718 o abans, féu diversos treballs a l’ermita de Santa Caterina de Torroella de Montgrí (pintà l’altar del Sant Crist, encarnà el Sant Crist, daurà la creu i la corona d’espines, i encarnà la imatge de Santa Caterina, de plata).<b> </b><br />
<br />
<b>Arquer, Maties.</b> Pintor i daurador. Casat amb Ignàsia Serra (morta el 1794). En els llibres del cadastre hi consta entre 1756 i 1762. <b> </b><br />
<br />
<b>Barberí i Anglada, Jacint. </b>Fill de Rafael Barberí i Blanch, i de
Magdalena Anglada i Hostench, s’esmenta el seu ofici de daurador en el
testament de la seva mare, de 1763, en el que el fa hereu.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Basil.</b>
Llinatge de pintors i dauradors assentat a Olot en el segle XVIII. En
el segle anterior hi ha notícia d’un pintor de nom Agustí Basil veí de
Ripoll: el 1670, essent paborde de la confraria de Sant Eudald, fou
present en l’acte de traslladar les relíquies del sant a una nova urna;
el 1684 la comunitat de Sant Pere de la mateixa població li deixà a
censal 50 lliures. Ara bé, els pares del primer daurador Basil establert
a Olot eren de Vic. En aquesta darrera ciutat hi ha documentat un
Agustí Basil que, entre 1675 i 1679, daurà el retaule del Roser de la
parroquial de Sallent i cap a 1699 el retaule major de la parroquial de
la Vola. El llinatge dels Basil olotins en el segle XVIII comprèn sis
dauradors, els lligams familiars dels quals queden reflectits en la
següent genealogia:</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-AhMi-z1ZQRs/WyVvAzoo5oI/AAAAAAAABPM/x33CRJPl_TY3z6w29Ya-GGqnE8QJHGhzQCEwYBhgL/s1600/Basil%252C%2Bgenealogia.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="412" data-original-width="896" height="294" src="https://1.bp.blogspot.com/-AhMi-z1ZQRs/WyVvAzoo5oI/AAAAAAAABPM/x33CRJPl_TY3z6w29Ya-GGqnE8QJHGhzQCEwYBhgL/s640/Basil%252C%2Bgenealogia.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
A més del seu ofici de pintors i dauradors, els Basil es dedicaren a d’altres negocis. Gairebé tots ells intervingueren en l’arrendament dels drets de monopoli que tenia l’ajuntament d’Olot sobre alguns proveïments. El 1758 Jaume Basil i Francesc Basil, pare i fill, es feren amb l’arrendament de la fleca municipal; a l’any següent ells mateixos es quedaren els arrendaments de la fleca i de les carnisseries; el 1761 fou Francesc Basil qui arrendà les carnisseries; en l’anualitat 1772-1773 Manuel Basil i Riera és féu amb l’arrendament de la carnisseria de la vila, i el 1774 la fleca quedà arrendada a Francesc Basil i Riera, i al seu fill Jaume. <br />
<br />
<b>Basil, Francesc.</b> Pintor i daurador de Vic, origen de la branca olotina dels Basil. Casat amb Estàsia (o Anastàsia) Baró. El seu primer treball conegut és el repintat de la figura de Sant Joan del Misteri de Sant Joan de les Abadesses, i el pintat d’una tela i de dos quadres dels ovals del cambril de la mateixa església. Pel que fa a Olot, el 1719 volgué fer-se càrrec de la dauradura del retaule del Roser de l’església parroquial de Sant Esteve (obra de Pau Costa), en detriment de l’encàrrec que s’havia fet a favor dels germans dauradors Antoni i Joaquim Soler i Colobran. Però hi renuncià tres anys més tard.<b> </b><br />
<br />
<b>Basil i Baró, Jaume.</b> Pintor i daurador. Fill de Francesc Basil i d’Estàsia Baró. Se sol dir que havia nascut a Vic, però això no s’ha pogut corroborar. En un dels primers documents olotins en els que surt Jaume Basil (1723) es diu que era “habitant de la ciutat de Vic”, sense que això vulgui dir que hi hagués nascut. Per aquest temps es casà amb Mariàngela Riera, de Palau de Montagut (l’actual Sant Jaume de Llierca). Deuria venir a viure a Olot cap a 1726, casat i amb criatures. En els anys trenta Basil comprà una casa i hort a tocar del convent del Carme que havia estat de Tomàs Buatella i Cortada, la qual esdevingué casal familiar. En la segona meitat dels anys quaranta estigué fora d’Olot, possiblement per realitzar alguns treballs del seu art en esglésies d’altres indrets. Morí l’1 de novembre de 1764 i al cap de molts pocs dies ho féu la seva muller Mariàngela. </div>
<div style="text-align: justify;">
<i><b>Obra coneguda: </b></i>Dauradura del retaule de Sant Antoni de Pàdua i Sant Antoni Abat, de l’església de Sant Esteve d’Olot (1727). Dauradura d’una imatge de Sant Antoni de Pàdua i del seu tron, a la mateixa església (cap a 1730). Petits treballs a l’ermita de Santa Caterina de Torroella de Montgrí (1732 o abans). Dauradura de l’altar i pintat de la capella de la Mare de Déu del Carme, de l’església de Vilopriu (1739 o abans). Dauradura del retaule de Sant Pere i Sant Pau, de l’església de Santa Maria del Collell (cap a 1747). Dauradura del retaule de Sant Franc, de l’església del Carme, i acabament de la dauradura del retaule de la capella de la Santa Creu, d’Olot (1749). Pintat d’un pendó per a la festa celebrada a Olot amb motiu de l’elecció del compatrici Esteve Vilanova per bisbe de Jaca (1751 o posterior). A l’església de Sant Privat d’en Bas participà, juntament amb el seu fill Francesc, en la dauradura del retaule major, dels escons, la balustrada i altres objectes de l’església (1757). Dauradura de l’escut d’Olot en la nova església de la Mare de Déu del Tura d’aquesta població (1761 o abans).<b> </b><br />
<br />
<b>Basil i Riera, Francesc.</b> Pintor i daurador. Fill i hereu de Jaume Basil i Baró, havia nascut a Verges (agraeixo aquesta dada a Jaume Nonell). Cap a 1747 es casà amb Gertrudis Calsina, de Cornellà (la qual morí vídua el 22 juliol de 1804, als 76 anys). En els anys 1762 i 1763 fou regidor de l’ajuntament d’Olot. Havent heretat la casa familiar del Carme, mantingué diversos plets, entre ells amb el convent de carmelites per unes obertures que donaven a la banda del convent (1766) i amb el seu veí Mateu Fàbrega, per una ampliació que aquest volia fer de casa seva (1779 i 1788-1789). Per aquest temps entrà també en el negoci de la fabricació de gènere de punt amb teler, i així en el llibre del cadastre de 1779, i encara en el de 1788, consta com a “pintor i fabricant de mitges”. El 1790 el seu fill Jaume actuava en nom d’ell, perquè se’l tenia per “dement”. </div>
<div style="text-align: justify;">
<i><b>Obra coneguda: </b></i>Amb el seu pare, participació en la dauradura del retaule major i d'altre mobiliari litúrgic a l'església de Sant Privat d'en Bas (1757). Dauradura del retaule de Sant Miquel Arcàngel (obra d’Andreu Escarpanter) a l’església de Santa Maria del Collell (cap a 1760). Dauradura del retaule de la Mare de Déu dels Dolors, de Camprodon (cap a 1760-1761). Contracte per a la dauradura del retaule de les Ànimes (obra de Francisco de Vogue) a l’església de Sant Esteve d’Olot (1787).<b> </b><br />
<br />
<b>Basil i Riera, Manuel. </b>Pintor i daurador. Fill de Jaume Basil i Baró, nascut el 1732. Casat el 1758 amb Maria Anna Curós, filla del botiguer d’Olot Lluís Curós. El 1774 la confraria de Sant Josep el comissionà, “<i>per la perícia i intel·ligència</i>” que tenia en l’art de daurar, perquè valorés la feina que estava fent un altre daurador –del que no se’ns en dóna el nom– en el retaule de Sant Josep de l’església de Sant Esteve d’Olot.<b> </b><br />
<br />
<b>Basil i Calsina, Jaume. </b>Pintor i daurador. Fill de Francesc Basil i Riera, nascut el 1751. Degué treballar al costat del seu pare fins que aquest deixà l’activitat, cap a finals dels anys vuitanta, quan ell prengué les regnes de la casa familiar del carrer del Carme. Sembla que va casar-se de gran, el 1798, amb Teresa Espunya, filla de Martí Espunya, pagès de Santa Margarida de Bianya. Crida l’atenció, però, que tant en la partida d’aquest casament com en l’escriptura de capítols matrimonials feta deu dies després, es parli d’ell com a “fadrí daurador” i “jove daurador”, respectivament, és a dir, sense haver acabat la seta etapa gremial formativa. Féu testament a primers d’agost de 1806 i morí dos dies després, a l’edat –diu la partida de defunció– de 58 anys. Dues setmanes després de morir es féu inventari dels béns que hi havia a la casa del carrer del Carme, entre ells, en una habitació del segon pis, “<i>una pedra de mòldrer color ab son piló y diferents pinzells</i>”. A la casa hi havia també “<i>un retaule petit de fusta, endeurat</i>” i més d’una vintena de quadres, entre grans i petits, alguns emmarcats i altres “<i>sens guarnició</i>”. Només tingué dues filles i, per tant, per la seva banda, no hi hagué qui el succeís en el seu ofici de pintor i daurador.<b> </b><br />
<br />
<b>Basil i Curós, Lluís.</b> Pintor i daurador. Fill de Manuel Basil i Riera, i de Marianna Curós. Nascut a Olot el 1760. Cap a 1780 es casà amb Rosa Serra.<b> </b><br />
<br />
<b>Calvila, Antoni. </b>Pintor. Casat amb Teresa Pujol (morta el 1804, als 48 anys d’edat, segons la partida de l’òbit). No deuria anar sobrat de feina de pintor, perquè el 1791 demanà de fer de macer a l’ajuntament olotí, en substitució del seu pare Joan Calvina, delicat de salut.<b> </b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<b>Cantalosella i Riera, Pere. </b>Pintor i daurador. Fill de Joan Cantalosella, adroguer d’Olot. El 1757 es casà amb Teresa Escarpanter, filla de l’escultor Andreu Escarpanter. Potser s’inicià tard en l’art de la dauradura, perquè en el moment del casament consta com a jove paraire. En els llibres del cadastre figura com a pintor i daurador entre els anys 1761 i 1772. </div>
<div style="text-align: justify;">
<i><b>Obra coneguda:</b></i> Cap a 1762 daurà la peanya de la Mare de Déu dels Arcs.<b> </b><br />
<br />
<b>Cantalosella i Escarpanter, Ramon. </b>Pintor i daurador, fill de Pere Cantalosella. El 1784 es casà amb Lucrècia Martí i Aumatell, filla del courer Esteve Martí. Els llibres del cadastre d’Olot indiquen el relleu fet al seu pare en l'ofici, en el que hi consta almenys fins a 1793.<b> </b><br />
<br />
<b>Constans, Jaume.</b> Segons els llibres del Cadastre, exercia de pintor a Olot entre 1797 i 1802.<b> </b><br />
<br />
<b>Constans, Joan. </b>L'única referència seva és que el 1793, essent "fadrí pintor", féu de testimoni en el casament d'un altre pintor d'Olot, Lluís Siqués.<b> </b><br />
<br />
<b>Diví i Escarpanter, Pere. </b>Pintor, nascut cap a 1760. Fill de l’escultor Jaume Diví i Pera. La seva activitat com a daurador apareix als llibres del Cadastre des de 1782 fins a 1802. Casat el 1780 amb Paula Santaló i Puig, de Montagut. Féu testament el 1806.<b> </b><br />
<br />
<b>Diví i Santaló. Ramon. </b>Pintor i daurador, nascut a principis dels anys vuitanta, fill de Pere Diví i Escarpanter. El 1805 casà amb Àngela Funosas, filla de Rafel Funosas, fabricant de mitges. En els capítols matrimonials hi consta com a “jove pintor d’Olot”. Un seu fill, Rafel Diví i Funosas, també fou pintor, ja en el segle XIX. </div>
<div style="text-align: justify;">
<i><b>Obra coneguda: </b></i>Entrat en el segle XIX, treballà en la decoració del nou altar major de l’església de Sant Esteve d’Olot, projectat per Panyó, i foren obra seva el pintat dels dos àngels del tabernacle i la decoració de les cornises i columnes (1829).<b> </b><br />
<br />
<b>Estorch, Albert. </b>Pintor i daurador. Nascut entre 1740 i 1744. Figura amb aquest ofici en els llibres del cadastre a partir de 1768. Vivia en una casa llogada al carrer Superior, pròpia de Pere Coromina. Casat amb Margarida Prat i Pont i el 1800, en segones núpcies, amb la vídua Mariàngels Blanch. Morí el 1806.<b> </b><br />
<br />
<b>Estrada i Domènech, Josep. </b>Jove daurador. Natural de Banyuls dels Aspres i habitant a Elna, ambdues poblacions al Rosselló. És a Olot entre 1757 i 1761, sembla que de forma ocasional. Essent aquí, el 1760 es casà amb Maria Augustí, filla de Rafel Augustí (àlies Llagostera), traginer d'Olot.<b> </b><br />
<br />
<b>Masmitjà i Alday, Miquel. </b>Pintor i daurador, nascut cap als anys quaranta, fill del paraire Ignasi Masmitjà. El 1758 es casà amb Maria Feixas, filla del traginer Josep Feixas. El 1766 assistí a la convocatòria de la confraria de Sant Josep en la que es tractà de les seves ordinacions. El 1774 comprà a Joan Sargatal una casa al Carrer Major. Fou regidor de l’ajuntament d’Olot en els anys 1783, 1786, 1789 i 1792. Va morir el 26 de juliol de 1794. </div>
<div style="text-align: justify;">
<i><b>Obra coneguda: </b></i>Es té notícia dels seus treballs relacionats amb l’ampliació de l’església parroquial de Sant Esteve d’Olot, entre ells, daurar la creu del frontis (1758), daurar i donar color a l’Esperit Sant de la volta del presbiteri (obra de l’escultor Francesc Escarpanter i Parma) i al sol del zenit de la cúpula (1760), i pintar i daurar l’àngel exterior del damunt d’aquesta, les flàmules dels angles de la teulada, i dues creus de l’exterior del temple (1762).<b> </b><br />
<br />
<b>Masmitjà, Ignasi. </b>Pintor inclòs en el llibre de Cadastre de 1796. Possiblement fos fill de Miquel Masmitjà.<b> </b><br />
<br />
<b>Montaña i Cantó, Pau. </b>Pintor nascut a Barcelona el 1775, fill del també pintor Pere Pau Montaña (1749-1803). Es formà a Madrid, on el 1799 ingressà a l’Acadèmia de Sant Fernando d’aquella capital. Tornat a Barcelona, fou nomenat sotsdirector de dibuix de l’Acadèmia de Belles Arts. El 1801 es traslladà a Olot, sembla que per refer-se d’algun problema de salut, però no se’n sortí i morí en aquesta vila el 21 d’octubre d’aquell mateix any.<b> </b><br />
<br />
<b>Munyosa, Narcís. </b>Pintor natural de Torelló, fill de Fèlix Munyosa, jornaler. El 1770 es casà amb Teresa Targarona, filla de Martí Targarona, pinter d’Olot, població en la que residiren un temps.<b> </b><br />
<br />
<b>Panyó i Figaró, Joan Carles. </b>Pintor. Nascut a Mataró el 29 de març de 1775. Després d’haver-se format a l’Escola de Llotja de Barcelona, residí a Berga i a Mataró. Entre 1783 i 1790 fou el director de l’Escola de Dibuix d’Olot, acabada de crear. El 1790 passà a dirigir l’Escola de Dibuix que es va obrir a Girona, fins el 1795. En els anys següents treballà a Reus i Tarragona (1796-1798), l’Armentera (1800-1801), Barcelona (1802) i a la gran casa pairal del Noguer de Segueró, a la Garrotxa (1798-1799 i novament el juliol de 1801). El 1802 tornà a Olot, amb estades a Barcelona (1804) i Segueró (1807). El 1810 treballà a Camprodon. El 1814 retornà a Olot, si bé de forma discontínua, alternant amb estades en d’altres poblacions. Morí a Barcelona el 20 de gener de 1840.</div>
<div style="text-align: justify;">
<i><b>Obra coneguda relacionada amb la Garrotxa: </b></i>Durant les seves estades a Olot mantingué una àmplia activitat com a pintor. A l’església de la Mare de Déu dels Dolors hi realitzà el monument del Dijous Sant (1784), el teló per a tapar el cambril durant la setmana santa i un Crist per a la tapa del sagrari. A l’església de la Mare de Déu del Tura fou l’autor del projecte de retaule major i dels altars laterals del creuer; pintà dues grans teles sobre la troballa de la marededéu. Entre els anys 1798 i 1800 treballà en la decoració de la capella i les sales del Noguer de Segueró. Es diu si també hauria estat l’autor del retaule de l’església de l’Hospital de Sant Jaume d’Olot. Ja en el segle XIX actuà en la decoració de Can Bolòs, a Olot, i projectà el retaule major i el novenari d’ànimes per a l’església parroquial de Segueró. Decorà l’església de Santa Maria de Puigpardines i féu el monument de Dijous Sant per a la de la Pinya. A l’església de Sant Esteve d’Olot treballà en la reforma de la capella del Santíssim (1813), en la decoració de la de la Immaculada i en el nou gran presbiteri (a partir de 1827).<b> </b><br />
<br />
<b>Parer, Maties. </b>Pintor mort a Olot el 1708.<b> </b><br />
<br />
<b>Pérez, Mateu. </b>Pintor present a Olot almenys des de l’inici del segle XVIII (el 1700 hi batejà una filla seva i de la muller de nom Maria). Consta en l’acta de la confraria de Sant Josep, de 1707, en què s’acordà la construcció del retaule dedicat al seu patró.<b> </b><br />
<br />
<b>Roca, Francesc.</b> Pintor. El 1790 vingué a Olot per substituir en l’Escola de Dibuix Joan Carles Panyó, al que se li havia encomanat la direcció de l’Escola de Girona, acabada de crear. Dirigí l’Escola de Dibuix d’Olot fins el 1794, en què, davant del poc alumnat que hi havia, i dels efectes de la Guerra Gran amb França, l’escola fou tancada i Roca retornà a Barcelona. El 1796 vingué de nou a Olot, però només per uns pocs mesos. </div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<i><b>Obra coneguda relacionada amb la Garrotxa: </b></i>Pintura que representava el Purgatori, per a la Confraria de les Ànimes (1796).<b> </b><br />
<br />
<b>Sala, Josep. </b>Pintor de Barcelona. Podria tractar-se del Josep Sala (o de Sala) nascut a la Ciutat Comtal cap a 1720 i que mantingué una intensa activitat en tasques de decoració i amb relació amb les institucions col·legiades dels pintors. El 1763 era a Olot “per una obra del seu art”, que desconec quina podria ser. A la vegada, presentà a la Comunitat de Preveres de Sant Esteve d’Olot un projecte de cor per a la nova església parroquial que no comptà amb l’aprovació de l’enginyer Trinxeria, director de les obres d’engrandiment del temple.<b> </b><br />
<br />
<b>Salamó, Jaume. </b>Pintor natural de la Vall de Ribes, morí a l’Hospital d’Olot als 65 anys d’edat, el 1786.<b> </b><br />
<br />
<b>Segòvia i Tàpias, Joan de. </b>Pintor i daurador, fill del pintor Ferdinando de Segòvia i de Magdalena Tàpias, i nebot del també pintor Joan Tàpias. Després d’estar amb el seu pare fent feines del seu ofici a l’Empordà, el 1738 s’establí a Olot on, en aquest mateix any, es casà amb Isabel Serra i Meranges, filla del daurador olotí Josep Serra (en la partida de casament, els pares d’ell hi consten com “de la vila de Taradell”). Una germana seva, Isabel, cap a 1745 es casà a Olot amb l’escultor Pere Antoni Espinet. A mitjans de segle comprà una casa que havia estat de Miquel Germà, al carrer Major. Sembla que cap a 1759 havia deixat la vila, ja que el 1760 era a la Seu d’Urgell, des d’on es vengué la seva casa d’Olot. </div>
<div style="text-align: justify;">
<i><b>Obra coneguda relacionada amb la Garrotxa:</b></i> Pintat del monument i dauradura de l’urna del monument de Dijous Sant de la parròquia de Sant Feliu de Pallerols (1749 o abans). Confecció i pintat dels caps dels gegants d’Olot (1753). Decoració d’or i blau del cambril del retaule de la Mare de Déu dels Dolors, d’Olot (1754) Pintat de l’urna de les relíquies de Santa Sabina, d’Olot (1755 o abans). Pintat d’un petit retaule a l’església de Rocabruna (s.d.).<b> </b><br />
<br />
<b>Serra, Josep. </b>Pintor i daurador nascut a Olot entre 1675 i 1678. Casat amb Ignàsia Maranges (morta el 1739) i, en segones núpcies, amb Teresa Freixa. La seva activitat com a daurador i pintor queda consignada en els llibres del cadastre fins a 1751. Una filla seva, Isabel, casà el 1738 amb el pintor Joan de Segòvia i Tàpias. </div>
<div style="text-align: justify;">
<i><b>Obra coneguda: </b></i>Juntament amb Salvador Espasa féu l’estendard o guió de la confraria de la Mare de Déu dels Dolors de Besalú (1717). Feines de jaspiar el retaule de la Mare de Déu del Roser a l’ermita de Santa Llúcia de Puigmal (1732). A l’església de Rocabruna pintà els palis, encarnà el Sant Crist i pintà l’urna del monument de Setmana Santa, a més d’altres feines (1736).<b> </b><br />
<br />
<b>Siqués, Lluís. </b>Pintor i daurador. Fill de Joan Siqués, botiguer d’Olot. El 1766 era “jove pintor”, és a dir, feia pràctica de l’art que ja hauria après. La seva activitat com a pintor queda consignada en els llibres del cadastre fins a 1802. El 1793 es casà en segones núpcies amb la també vídua Teresa Barnó, la qual, però, morí un any després i el 1795 tornà a casar-se, amb Magdalena Soler Iglésias, totes dues d’Olot.<b> </b><br />
<br />
<b>Soler i Colobran, Antoni. </b>Daurador nascut a Centelles el 1683. El 1719 ell i el seu germà Joaquim signaren amb la confraria del Roser d’Olot el contracte per a daurar el retaule d’aquesta confraria, a l’església parroquial de Sant Esteve d’Olot. La feina quedà entrebancada per l’intent de Francesc Basil de quedar-se ell l’encàrrec, cosa que no aconseguí. Sembla que els Soler acabaren la dauradura entre 1721 i 1724. El darrer rebut del seu salari per aquesta feina és de 1724. El 1725 Soler era a Vilanova de la Muga, i el 1728 va establir-se definitivament a Girona, on morí entre 1741 i 1742.<b> </b><br />
<br />
<b>Soler i Colobran, Joaquim. </b>Daurador. <i>Vegeu Soler i Colobran, Antoni.</i><b> </b><br />
<br />
<b>Tramulles i Roig, Manuel.</b> Pintor nascut a Barcelona i mort a la mateixa ciutat (1715-1791). Hi ha una certa tradició que havia fet estada a Olot. Durant aquest temps hauria estat l’autor del primer arc o cos de primer terme del monument de Dijous Sant de l’església dels Dolors (obra de Joan Carles Panyó) i hauria pintat diversos quadres, dels que només se n’hauria conservat una marededéu al convent del Carme. També s’ha apuntat que hauria pintat la capella de la Puríssima de l’església de Sant Esteve d’Olot.<b> </b><br />
<br />
<b>Vall i Torras, Esteve.</b> Pintor i daurador, fill del mestre de cases olotí Esteve Vall (major). El 1742 es casà amb Magdalena Jutglar, filla del moliner de farina de Sant Cristòfol les Fonts, Pere Joan Jutglar. En el moment del seu casament figura com a “jove mestre de cases”, però a partir almenys de 1761, treballà de pintor i daurador. Vivien al carrer del Carme. La seva muller va morir el 1794 (quan, segons la partida de defunció, tenia uns 68 anys d’edat). Sembla que Esteve hauria mort abans que no pas ella. </div>
<div style="text-align: justify;">
<i><b>Obra coneguda:</b></i> El 1762 féu la dauradura de les grades de l’altar del santuari de la Mare de Déu dels Arcs, de Jaume Diví, i decorà les motllures i ornaments laterals del mateix santuari.<b> </b><br />
<br />
<b>Vall i Jutglar, Esteve. </b>Pintor i daurador. Fill de l’anterior. Figura com a pintor en els cadastres de 1801 i 1802, però també s’havia interessat pel negoci de la fabricació de mitges de cotó amb teler mecànic, que en aquells moments movia moltes expectatives econòmiques a la comarca.<b> </b><br />
<br />
<b>Viguet, Pere. </b>Daurador present com a tal a Olot entre finals del segle XVII i començaments del XVIII. Casat en primeres núpcies amb Maria Magdalena i en segones amb Teresa. </div>
<div style="text-align: justify;">
<i><b>Obra coneguda: </b></i>El 1686 pactà amb la Confraria de Santa Llúcia d’Olot estofar i daurar la imatge de la santa, pròpia d’aquesta confraria. El 1704 daurà una figura de Santa Sabina, de fusta.<b> </b><br />
<br />
<b>Viguet, Josep. </b>Daurador. Fill del també daurador Pere Viguet. El 1708 constava com a “jove daurador”. El 1717 tenia una casa al carrer de la Força, a l’arrencada del carrer de Sant Rafel. El 1719 s’exclogué voluntàriament del contracte per a la dauradura del retaule del Roser de l’església de Sant Esteve d’Olot.<b> </b><br />
<br />
<b>Vilar, Albert. </b>Daurador. El 1746 fou admès a la Confraria de Sant Josep que, entre d'altres, agrupava els pintors i dauradors. </div>
Miquelhttp://www.blogger.com/profile/14974256034511399071noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2284962453573223850.post-28571677378477661872018-05-07T08:16:00.002-07:002020-11-20T09:02:36.670-08:0085. La cera, les lluminàries i el "tablado" de les Quaranta Hores<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-HWO3NtCT8is/WuIGJMYtviI/AAAAAAAABN4/c9uVEHds_xg1swY0rsC34PtlA7Rv6-2rQCEwYBhgL/s1600/1%2BceraB.jpg" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1172" data-original-width="1600" height="234" src="https://1.bp.blogspot.com/-HWO3NtCT8is/WuIGJMYtviI/AAAAAAAABN4/c9uVEHds_xg1swY0rsC34PtlA7Rv6-2rQCEwYBhgL/s320/1%2BceraB.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i><span style="font-size: xx-small;">Esquema del "tablado" per a les Quaranta Hores de Rafel Bassols, amb el lloc dels ciris</span></i></td></tr>
</tbody></table>
Foc! A la matinada d'una nit de desembre de 1763 es va calar foc a l’església del Tercer Orde dels caputxins d'Olot, annexa al convent. Va cremar el retaule i part de la construcció de més a tocar. L’endemà mateix alguns devots varen aportar objectes per substituir els que el foc s’havia endut, com ara mossèn Joan Ferrussola que féu donació de dotze canelobres daurats per a l’altar. I ves que no hagués estat, tal volta, la profusió de llumeners, habituals en els llocs de culte, la causant del desastre. Potser per això, pocs mesos després de la desgràcia ocorreguda als caputxins, la Comunitat de Preveres de Sant Esteve d'Olot es va mostrar reticent als desitjos de la Confraria de Sant Esteve, de posar ciris al retaule major de l’església parroquial per a il·luminar la imatge del sant patró. El juny de 1764, la Comunitat va dir-los que això podia resultar perillós i que “<i>per hara</i> [= ara], <i>no·s pot concedir ni se concedeix lloch a collocació de ciris en lo referit retaula en número major de dos</i>”. L’incendi del retaule dels caputxins d'Olot no era pas un cas aïllat, se n’havien donat d'altres, i alguns dels que havien passat a Madrid motivaren que Carles III manés el 1777 que, per tal de “<i>poner término a los lastimosos exemplares de incendios repetidos en los sagrados templos, por lo frágil y combustible de las materias de que se componen los retablos</i>”, s'evités en endavant “<i>emplear maderas, especialmente en los retablos y adornos de los altares</i>” per estalviar-se “<i>gran parte del riesgo de los incendios, mayormente si se reduxere el número de luces a lo que pide el decoro del templo</i>". <br />
<br />
A les esglésies, capelles i santuaris es feia un ús continuat de la cera. L’església catòlica utilitzava de forma ordinària els ciris en les misses, en l’administració dels sagraments (en el del baptisme es dóna un ciri encès a qui es bateja), en les processons i rogatives, en el culte als sants i en determinades dates del calendari litúrgic, una de les quals, el 2 de febrer, porta precisament el nom de "la Candelera". Però hi havia moments en què els ciris desbordaven la simple necessitat de llum o d'expressar cert ritus i es convertien en un element que buscava enlluernar –mai millor dit– a base d'omplir algun altar o capella de ciris i més ciris. En una societat acostumada a conviure amb hores de llum apagada a la posta del sol i amb l'obscuritat de la nit, el muntatge d’una lluminària que omplia l’interior de les esglésies (habitualment fosques) amb una barreja de llum càlida i d'olor de cera, convertia la simple utilitat dels ciris en una demostració de riquesa, d'aparatositat i de solemnitat, no exempta d'un cert misticisme.</div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;"><!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>CA</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:EnableOpenTypeKerning/>
<w:DontFlipMirrorIndents/>
<w:OverrideTableStyleHps/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" Name="footnote text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" Name="footnote reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" Name="Normal (Web)"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Taula normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman","serif";}
</style>
<![endif]-->
<p style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">L'arribada
d'algú a la vida suposava d’immediat el seu bateig a l’església. Tot i la
importància del naixement, el ritus del baptisme (en el transcurs del qual es
posa un ciri encès a mans del nounat) no era cap cerimònia rellevant. La mort,
en canvi, mereixia una major pluralitat en el seu cerimonial, en funció de les
possibilitats econòmiques de la família. Hi podien anar més o menys capellans,
tocar o no les campanes, fer-hi majors o menors sufragis, absoltes i resos… i
gastar-hi més o menys ciris. Les partides dels llibres d’òbits de la parròquia
de Sant Esteve d'Olot ho anoten com una cosa excepcional: “<i>posaren quatre
atxes</i>”, s’indica en la partida de defunció del llicenciat Domingo Mir i
March (1735); “<i>ab dotse atxas rojas y sis siris de lliura</i>”, figura en la
de mossèn Antoni Parrinet (1736); “<i>sis atxes</i>”, es diu en la del doctor
en medicina Josep Marcillo (1737); “<i>dotxe atxas y vuit ciris</i>” en les
honres fúnebres del doctor en drets Manuel Morató i Cortada (1738), i fins a “<i>dotse
atxas y altres tants ciris de lliura</i>” que surten en la partida de defunció
de Josep de Trinxeria (1736)<a href="#_ftn1" name="_ftnref1" style="mso-footnote-id: ftn1;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"></span></span></span></span></a>. Però
era a rel de la mort de la reialesa quan apareix la desmesura en l’ús dels
ciris per a recalcar la importància del difunt. Quan el 1700 va morir Carles
II, a l’església de Sant Esteve d’Olot l’ajuntament hi féu bastir un gran
túmul, cobert de baieta negra, amb “<i>30 atxas grossas</i>”<a href="#_ftn2" name="_ftnref2" style="mso-footnote-id: ftn2;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"></span></span></span></span></a>. El
1714 va morir la muller de Felip V i es va repetir el túmul, en el que cremaren
“<i>20 atxas, 5 en cada àngul, y per las gradas a tots costats molts ciris de
cera blanca</i>”<a href="#_ftn3" name="_ftnref3" style="mso-footnote-id: ftn3;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">]</span></span></span></span></a>. El 1724 morí Lluís I i es
tornà a muntar un túmul “<i>ab desavuyt atxas y diferents ciris</i>”<a href="#_ftn4" name="_ftnref4" style="mso-footnote-id: ftn4;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"></span></span></span></span></a>. El
1740 es repetí la instal·lació, al bell mig de l’església de Sant Esteve
d’Olot, d’un gran túmul negre per la mort de la vídua de Carles II, amb “<i>vint
atxas y trenta siris de cera blanca</i>”<a href="#_ftn5" name="_ftnref5" style="mso-footnote-id: ftn5;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"></span></span></span></span></a>. Sis
anys més tard, va morir Felip V, i altra volta la mateixa escena, amb “<i>doze
achas y diez y ocho cirios de peso de media libra cada uno, todo de cera rubia</i>”<a href="#_ftn6" name="_ftnref6" style="mso-footnote-id: ftn6;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"></span></span></span></span></a>. En
constrast amb les anteriors ocasions, en què es féu servir la cera blanca, en
aquest darrer cas se’ns diu que era “rubia” o groguenca, no pas per estalvi,
sinó perquè aquest tipus de cera s’havia fet un lloc quan es tractava
d’expressar moments de dolor o de tristesa. Quan el 1758 morí la muller de
Ferran VI, es veu que l’ajuntament olotí optà per una cerimònia més sòbria, “<i>sens
túmul, nocturnos ni laudes, ni bordons ni Redemptor </i>[el cant d’una
antífona] <i>ni absoltas ningunas, sens atxas, sí solament alguns siris roigs</i>”<a href="#_ftn7" name="_ftnref7" style="mso-footnote-id: ftn7;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"></span></span></span></span></a>, cosa
que motivà la displicència dels capellans de la parròquia pel poc profit
material que havien tret d'un servei religiós més auster. </p>
<p style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;"> </p>
<p style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">En el cicle
anual de les celebracions litúrgiques de l’Església, hi ha la festivitat de la
Purificació de la Mare de Déu, el dia 2 de febrer, coneguda com “la Candelera”,
per la benedicció que s’hi fa dels ciris. La consueta de la Comunitat de
Preveres de Sant Esteve d’Olot, del segle XVIII, ho recull així: “<i>Després de
cantada sexta, baixa lo clero al presbyteri en la part de la epístola, se fa la
benedicció de las candelas, segons prescriu la rúbrica y així mateix la
distribució</i>”. A continuació, pel carrer Major i pel del Tura, es feia una
processó fins a l’església de la Mare de Déu del Tura, s’hi cantava la Salve i
algunes antífones, i es tornava, pel carrer dels Clivillers i placeta de
l’Àngel, a l’església de Sant Esteve on tenia lloc l’ofici de la festivitat, en
el qual, “<i>en lo Evangeli y des de Sanctus fins a la sumció</i> [la comunió
per part del celebrant] <i>tenen en lo chor los residents los ciris encesos</i>”<a href="#_ftn8" name="_ftnref8" style="mso-footnote-id: ftn8;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"></span></span></span></span></a>. </p>
<p style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;"> </p>
<p style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">Ara bé, les
ocasions en què l’interior de l’Església de Sant Esteve es convertia en una
lluminària que volia causar admiració i crear la sensació de trobar-se davant d'un misteri excels, eren les grans festivitats relacionades amb el sagrament de l’Eucaristia: els dies de les Quaranta Hores, el monument del Dijous Sant i Divendres Sant, i la diada de Corpus i la seva octava, totes elles festes de data variable segons l'any. De la seva promoció i administració en tenia cura la Confraria del Santíssim Sagrament, dita també del Corpus, però encara més coneguda amb el nom de la Minerva, perquè seguia el model d’una primera confraria fundada a Roma en l’església de Santa Maria sopra Minerva. A Olot, aquesta Confraria datava de 1578.</p></div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"><br />
Les Quaranta Hores era un devoció d’origen medieval, que consistia a tenir exposat a l’església el Santíssim (l'hòstia consagrada) durant quaranta hores en tres dies seguits, organitzades de manera que en cada hora hi hagués assegurada la presència d’algun col·lectiu de la població. Cada església d’Olot tenia els seus propis dies de Quaranta Hores. Les més importants eren les que es feien a l’església parroquial de Sant Esteve el dilluns, dimarts i dimecres de la Setmana Santa. Segons la tradició, s’havien començat a fer el 1608, promogudes per un sacerdot barceloní que havia vingut a Olot a predicar durant la Quaresma de 1608 i la de 1609. L’exposició amb la custòdia es feia en la capella del Santíssim i la Minerva procurava que no hi manqués un bon acompanyament de ciris a fi de donar a l'exposició del Santíssim un major esplendor.<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-mDl2eP6us04/WuL2oxF2T3I/AAAAAAAABOY/9jjLNSdtLU86HAiJ4Qxf0Cj7db5YVd5VACLcBGAs/s1600/decoraci%25C3%25B3%2Bdetall2.jpg" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="836" data-original-width="952" height="280" src="https://3.bp.blogspot.com/-mDl2eP6us04/WuL2oxF2T3I/AAAAAAAABOY/9jjLNSdtLU86HAiJ4Qxf0Cj7db5YVd5VACLcBGAs/s320/decoraci%25C3%25B3%2Bdetall2.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i><span style="font-size: xx-small;">Detall de la decoració barroca del "tablado" de Rafael Bassols</span></i></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="text-align: right;">
</div>
A partir de 1771 la instal·lació d’aquestes Quaranta Hores va veure’s enriquida per les aportacions que hi féu Rafel Bassols, un olotí que havia fet fortuna amb la fabricació de cardes per a les manufactures del tèxtil, i que era pietós en extrem pel que fa a l’Eucaristia. Com que no tingué fills, tot el seu patrimoni el cedí a major honra i lluïment del Santíssim Sagrament. En el seu sisè testament (en va arribar a fer nou), del 7 de novembre de 1773, ens dóna notícia que “<i>jo en lo any mil setcents setanta y hu costegí lo dosser de fusta y pavalló de ballut carmesí, y en est corrent any de mil setcents setanta y tres, lo tablado per major lluïment de ditas quaranta horas</i>”, un aparat que “<i>ha aixit ab llochs per caber·i vuytanta nou siris entre las renglas del candalarets (dits tots) y palmatòrias dels costats y rematos</i>”. El dosser i pavelló de vellut carmesí era per a col·locar-hi la custòdia, i el <i>tablado</i> (ell sempre s’hi refereix així), tal i com suara ens explicava, servia per a col·locar-hi fins a 89 ciris. Segons el mateix text, una i altra cosa li havien costat entre 300 i 350 lliures. D’aquest <i>tablado</i> el propi Bassols ens en deixà, entre la seva documentació personal, un esquema en el que es veu el lloc superior del pavelló i els senyals d’on havien d’anar cada un dels ciris (vegeu la il·lustració que encapçala aquest escrit). Ara bé, si es mira amb deteniment el dibuix s’hi descobreix un traç de llapis molt tènue que ressegueix unes formes corbades i amb aparences d’escates (vegeu la segona il·lustració), cosa que ens diu que no es tractava d'un mer suport per als ciris, sinó d’una mena de construcció artística, de fusta treballada, d'un disseny carregat segons el gust barroc de l'època. Per força havia de ser obra d'un escultor, rematada per un pintor o daurador.<br />
<br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; mso-pagination: none; text-align: justify;">
En les seves diverses disposicions testamentàries, Bassols volgué assegurar-se que, després de la seva mort, el seu pavelló i el <i>tablado</i> (que guardava desmuntat a casa seva mentre no es necessités a l’església) i els ciris que feien falta per a omplir-lo de llum, seguirien tenint continuïtat, a major honra del Santíssim. Si abans la Minerva posava 30 ciris en l’altar del Santíssim per les Quaranta Hores, a partir de la intervenció de Bassols la quantitat de llums va augmentar fins a haver-n'hi 89, com relata l'expressat testament: “<i>Com los señors pabordres de la Confraria del Corpus acostuman tots anys posar·n·i trenta</i> [ciris] <i>de part de la dita Confraria, ja se veu que de ma part me toca posar·n·i sinquanta nou, als quals y es ma voluntat que s·i pòsian dits sinquanta nou siris pagats de mos béns, ço es al capdemunt de las tres rengleras de cada part de tablado un siri de lliura, que de ma part vindran a ser sis siris de lliura, y sinquanta tres siris de mitja lliura, ço és en cada un dia de tots tres dias</i>”. En l’últim dels seus testaments, del 22 d’agost de 1777, reiterà i encara completà una mica més aquestes seves previsions. En aquell any ja no es parlava només del “<i>docer de vallut carmesí galonejat ahont se colloca la Sta. Custòdia</i>”, del “<i>tablado pintat y jaspeat ab sos encaxos y guarniments per posar los ciris que deuhen cremar en lo altar y davant lo Santíssim Sagrament en los tres dias de dita funció de quaranta hores</i>” i de les brandoneres per al presbiteri (de les que parlaré tot seguit), sinó també de “<i>los draps o cortinas de indiana color carmesí ab flo de domàs que se posan als costats de la capella en dita funció de quaranta horas</i>”, tot ja existent i pagat per ell. Però com que d'inquiet n'era de mena, encara afegí un codicil per disposar que es fessin fer "<i>un o dos salamons de fusta ben condicionada per posar en cada hu de ells quatre ciris de mitja lliura quiscun</i>" per col·locar-los al costat del dosser de les Quaranta Hores, perquè li semblava que el Crist de la capella queda a les fosques: "<i>per aclarar e illuminar aquella obscuritat menos illuminada, que a penas se repara la tarja </i>[el rètol de sobre el crucificat]<i>, llagas, corona, y creu de Christo</i>". Ah! però amb això encara no havia acabat del tot: també hi manà que es
fessin fer 24 canelobres per a les funcions que cada tercer diumenge de mes tenien lloc en honor de l’Eucaristia.</div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Al marge de les seves disposicions testamentàries, el 10 de maig de 1773 Rafel Bassols instituí, a més, una fundació a benefici de les Quaranta Hores de Sant Esteve, per la qual donà a la Comunitat de Preveres la quantitat de 527 lliures i 10 sous, perquè amb el rendiment d’aquests diners, cada any es pagués als mossens la celebració de dues processons, una en la primera de les Quaranta Hores i l’altra en la darrera hora. Es tractava d’una processó per l’interior de l’església, per a portar amb solemnitat, sota pali, la custòdia des de l’altar major al de la capella del Santíssim, on romandria durant totes les hores de la funció, i per a fer el procés invers al final de tot. Pocs dies després, en el cinquè dels seus testaments, del 23 de maig de 1773, corregí l’oblit que havia tingut en la fundació de no haver-hi previst el cost de la cera per a les dues processons: “<i>Y per quant en una y altre de ditas dos professons, primera y última de quaranta horas, deuhen tots los preberes beneficiats acistents y los escolans de cor aportar atxa en sas mans</i>”, encarregà als seus marmessors que cada any els hi subministressin. Com que després de la primera processó hi havia ofici a l’altar major, Bassols manà la construcció d'una brandonera per al presbiteri, on mentrestant els capellans hi poguessin deixar les atxes enceses. Meticulós com era, en el seu testament de novembre de 1773 digué com havia de ser aquesta brandonera: s’havia de fer que de llargària “<i>casi puga arribar de la punta del grauhó més baix del altar major fins a cosa de tres a quatre palms del banch dels senyors regidors, y la de la altre part de la mateixa llargària a fi que·s vage axamplant tirant en vers la balustrada y estranyent en vers lo dit altar, y ab nou forats a cada un per estar·hi nou atxas a cada costat; se·n posaran vuyt a la escala del presbyteri ab los banchs de las antorxas, que vindran a ser tres renglas de atxas y siris</i>".<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Les festes de Corpus eren les més populars de l'any. Duraven tota una setmana, des del dijous de la festivitat, fins al dijous següent, és a dir, una octava. Cada dia estava ple d'actes religiosos a les esglésies de Sant Esteve i dels dos convents de la vila, i es feien processons amb els gegants, la mulassa o l'àguila. Als vespres la Comunitat de Preveres resava les completes amb una rica lluminària, cada dia a càrrec d'alguna corporació o cos social de la vila. Durant tota l'octava els de la Confraria de la Minerva no paraven, no només per l'atapeït programa religiós, sinó perquè també ells eren els encarregats dels vessants socials de la festa, com ara fer vestir i ornamentar els gegants, fer sortir en Lligamosques, procurar que la mulassa tingués a punt els coets, buscar-ne els portadors, qui faria ballar l'àguila i qui tocaria el tamborí i el flabiol per acompanyar els gegants. En aquells dies l'altar de Sant Esteve quedava a vessar de ciris, com relata una nota de la Confraria de mitjans de segle XVIII, segons la qual en el dia de Corpus "<i>acostuma posar la Confraria cent siris, ço és 50 siris de pes mitja lliura, y 50 siris de pes 3 ho 4 onsses</i>". En tota l'octava, en l'ofici religiós diari la Confraria posava "<i>solament vint siris, y y los que en aquell die cuydan de la empaliada ne posan trenta, que junts fan 50 siris</i>". Però l'ajuntament encara hi afegia més cera, fent que cremessin "<i>dotse antorxas devant lo Santíssim Sagrament en lo presbiteri, que paga la Universitat</i>".<br />
<br />
En el testament de novembre de 1773, Rafel Bassols ens fa avinent que els preveres i els religiosos carmelites i caputxins de la vila anaven a les processons de Corpus sense dur-hi ciris i com que això li semblava un lleig a la bona honra que mereixia el Santíssim, també hi va voler intervenir amb diners de la seva butxaca. “<i>Vehent</i> –escriu en el susdit testament– <i>que las professons de Corpus que·s fan tots anys en esta dita vila de Olot los señors reverents Comunitaris residints y religiosos acompanyan lo Santíssim Sagrament sens llum en sas mans</i>”, manà als seus marmessors “<i>que a costas de mos béns sigan subministrats un siri de lliura en cada un individuo prebere comunitari per acompanyar lo Santíssim Sagrament en la professó del dia de Corpus, la de Nostra Senyora de Altura en lo diumenge de la Octava de Corpus y en la del cap d’octava de dita parroquial iglésia</i>”. Com que carmelites i caputxins, a més d’assistir a les processons del Corpus de la parròquia, en aquests dies tenien les seves pròpies processons, Bassols disposà que dels seus béns també se’ls dotés de ciris. Totes aquestes disposicions les mantingué en els successius seus testaments. <br />
<br />
Amb tot això, Bassols comprometia un munt de cera, i com que a ell no li agradava deixar res sense lligar, va entretenir-se a calcular quant tardava a consumir-se la cera encesa, i d’aquí deduir quanta se’n necessitaria per les hores en què els ciris haurien d’estar cremant en unes i altres ocasions. Ell mateix ens ho relatà en un altre dels seus papers particulars: “<i>He posats dos mitxs </i>[= mig]<i> siris a cremar en lo bell punt del mitx dia, so és un del gruix de lliura, y un del gruix de mitja lliura, y an cremat fins al punt de las 2 oras, ab lo que són 2 oras de cremar</i>”. El de gruix de lliura pesava a l’inici cinc unces i mitja, i un cop passades les dues hores, “<i>lo e pasat</i> [= pesat] y<i> lo e trobat pasar 5</i> [unces], <i>ab lo que ha disminuït mitja unsa ab las ditas 2 oras, que ve ser un quart per ora</i>”. Com que “<i>tenia de llarch 2 pams, dos quarts y mitx y ha cadat de llargària nou quarts y mitx</i>”, en les dues hores de l’experiment havia “<i>disminuït un quart de dita llargària</i>”. El ciri de gruix de mitja lliura pesava d’entrada tres unces i mitja, “<i>y avent·lo pasat</i> [= pesat]<i>, ha pasat después de apagat lo e trobat pasar tres unsas, ab lo que ha vingut a disminuir mitja unsa ab las ditas dos oras</i>”; de llargària havia disminuït un quart. Per als càlculs havia fet servir ciris ja usats, però en els actes se'n feien servir de nous i per això anotà al final de les seves comprovacions: “Y<i> per memòria dich que los dos siris de lliura tenen de llarch 5 pams y mitx quart</i>”. En el seu darrer testament es féu ressò de totes aquestes seves experimentacions, per assegurar que els seus béns eren suficients per a pagar totes les seves disposicions, “<i>per las experièncias tinch fetas de alguns anys que jo mateix ho he costejat de pura devoció</i>”. És més, estava segur que hi hauria un sobrant dels seus béns i per tant aquest havia de ser destinat “<i>en aquellas disposicions que pugan ser de més obsequi y més lustre de las mateixas o altres funcions de honor y glòria del Santíssim Sagrament en las ocasions que quèdia exposat en dita parroquial iglésia de Sant Esteve</i>”. Hem de tenir present que, un cop acabades les funcions religioses i les processons, es recollien les restes dels ciris i es retornaven al cerer, el qual ho pesava i ho descomptava del pes dels ciris nous que havia entregat amb anterioritat, de manera que al final es pagava només la cera realment consumida, és a dir, que es comptava “per disminució”, com es deia llavors. En el primer any després de la seva mort, segons una "<i>Nota del import de la cera se ha menester per las funcions de la fundació del quòndam </i>[difunt] <i>Sr. Rafel Bassols en lo any corrent de 1778 y part de 1779</i>", el total de la cera pagada dels seus béns ascendí a 84 lliures i 6 sous, inclosos els ciris del <i>tablado</i> de les Quaranta Hores, que havien pujat a 40 lliures.<br />
<br />
La cera era un producte relativament car en el segle XVIII. Només la podien fabricar les abelles, perquè no hi havia hagut manera que l’habilitat humana n'hagués pogut copiar el seu secret. La cera de més preu era la blanca, sense impureses. La Comunitat de Preveres de l’església de Sant Esteve d’Olot era tant reticent a pagar qualsevol despesa que no fos estrictament precisa, com exigent a l’hora de fer valer els seus drets si d’ells se’n podia derivar alguna percepció econòmica beneficiosa. I això valia per a la cera de les grans lluminàries, de les que els capellans no n’assumien cap cost més enllà dels estrictament establerts pel costum. Bona part del que costava la cera carregava sobre la Confraria de la Minerva, però com que aquesta no podia arribar a tot arreu, qui acabava pagant part de la cera era l’ajuntament, perquè entenia que, com a rector de la cosa pública, havia de mantenir uns actes religiosos sentits com a propis i necessaris per la pràctica totalitat de la població. El juny de 1715, pocs mesos després d’acabada la Guerra de Successió, l’ajuntament olotí volgué deixar de pagar les 40 lliures moneda de plata que cada any donava a la Confraria de la Minerva per a les festes del Corpus, ateses les greus dificultats del moment, però només deu dies després hagué de fer marxa enrere “<i>per quant clamaven molts del poble </i><i>–</i>diu l'acta municipal–<i> que no se avia de faltar per los presents treballs al culto divino o en cosa tan justa, perquè la dita Confraria no se podria mantenir si la Universitat </i>[l’ajuntament] <i>no la subvenia tots añs</i>”. En una relació de 1730, de les entrades i sortides que de manera fixa tenia cada any l’ajuntament d’Olot, hi consten 180 lliures “<i>por el importe de la cera que se subministra en ayuda de costa de las festividades de Nra. Sra. de la Candelera, Corpus Christi, Jueves Santo, monumentos </i>[els monuments de Dijous Sant] <i>y Quarenta Oras</i>”. De mica en mica l’administració borbònica va anar collant les hisendes municipals fins a sotmetre-les, a partir de 1760, al seu control estricte, a través de la Comptadoria General de Propis i Arbitris, acabada de crear dins del Consell de Castella. En un primer moment s’envià un ampli qüestionari als ajuntaments sobre quines eren les seves rendes i en què es gastaven. En la seva resposta els regidors olotins inclogueren, com a despeses anuals, “<i>112 libras a la Cofadría de la Minverva para su mayor culto</i>” i “<i>550 libras para pagar la cera de rogativas, del Corpus, de la Virgen de la Candelaria, y monumentos</i>”, una quantitat, però, que també incloïa les despeses de “<i>palmas de Ramos, carbón, tez y velas</i>”, d'ús municipal. A partir d’aquí, el 1764, la Comptadoria elaborà el reglament que fixava, amb un minuciós detall, què podia gastar i què no podia gastar l’ajuntament d’Olot. En el seu punt número 20, s’assignaven com a límit de despesa municipal en concepte de cera per a les festivitats expressades, 1000 rals d’ardit, o sia 100 lliures barcelonines. <br />
<br />
L'ajuntament d'Olot aprofità aquesta limitació pressupostària per intentar treure’s de sobre algunes despeses addicionals en matèria de cera, com ara la que es derivava de les fundacions fetes el 1631 i el 1654 per mossèn Francesc Alzina i per Pere Santaló, respectivament. El primer havia donat en aquell any 400 lliures a l’ajuntament perquè, del rendiment d’aquests diners, i independentment del que l’ajuntament ja aportava, cada any pagués a la Minerva dotze ciris de cera blanca per al monument i la festivitat de Corpus; de forma semblant, el segon havia donat altres 300 lliures perquè del seu rèdit es paguessin sis ciris de cera blanca a afegir a la lluminària del monument i celebracions de Corpus, en aquest cas del convent del Carme. Doncs bé, just arribades les disposicions de 1764, l’ajuntament deixà d’abonar-los els diners, amb la justificació que el reglament acabat d’imposar els ho impedia. Els religiosos del Carme ho recorregueren immediatament; els de la Minerva ho feren el 1766. En tots dos <span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;">requeriments, la resposta de les autoritats centrals fou que l’ajuntament havia de complir aquestes obligacions compromeses des de feia més d’un segle, però encabint-les dins de les 100 lliures permeses de despesa de cera. Ara bé, tenint en compte que el rendiment d’aquelles fundacions havia caigut, el màxim que havien de donar cada any al convent del Carme per a l’expressada cera era de 9 lliures i de 12 en el cas de la Confraria de la Minerva. El 1767 es va permetre a l'ajuntament olotí que, a part de les anteriors quantitats aprovades en el reglament i de les derivades de les anteriors deixes, dediqués cada any unes altres 140 lliures per a la Confraria de la Minerva en ajuda de les festes del Corpus i de la seva octava. <span>No sembla que tinguessin tanta sort el batlle civil
i els seus oficials, que actuaven a la vila en nom de l’abat de Ripoll (el
batlle reial i els regidors ho feien en nom del rei). En l’avinentesa de la
Candelera de 1778 l’ajuntament no els havia donat ciris i ho protestaren amb un
recurs. L’ajuntament els el denegà, amb les raons que, si bé això de proveir-los
de ciris era una tradició, no constituïa cap obligació, sinó només una
deferència (un “agasajo”) i que, a més, “<i>obliga
a la denegación de estos cirios la escasez y cortedad de efectos del Común, y
lo poco que presta la partida dotada para estos gastos, respeto de haverse
aumentado el número de los vocales del ayuntamiento y haver subido el precio de
la cera</i>”. </span></span></span><!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>CA</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:EnableOpenTypeKerning/>
<w:DontFlipMirrorIndents/>
<w:OverrideTableStyleHps/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" Name="footnote text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" Name="footnote reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" Name="Normal (Web)"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Taula normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman","serif";}
</style>
<![endif]--><br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-W72hyYwUj_s/WuL1OOI5jBI/AAAAAAAABOM/iw5KMFRuql4zIkz0zj542Li_Y1pSgiXJwCLcBGAs/s1600/cerer2b.jpg" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="474" data-original-width="473" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-W72hyYwUj_s/WuL1OOI5jBI/AAAAAAAABOM/iw5KMFRuql4zIkz0zj542Li_Y1pSgiXJwCLcBGAs/s320/cerer2b.jpg" width="319" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><i>Fent ciris, segons un gravat antic</i></span></td></tr>
</tbody></table>
De la cera i dels ciris se n'ocupaven els adroguers de la vila. En algun racó de la botiga o de casa seva, tots ells tenien l’obrador de la cera. Segons l’inventari dels béns propis del seu marit, Bernat Cantalozella, fet a rel de la seva mort el 1762, la vídua consignà haver-hi a la cuina de casa “<i>dos parols de aram per fer cera, un gran y altre xich</i>”, “<i>dos ollas de aram per fòndrer cera ab son cabàs y tres draps dolents per tapar</i>”, “<i>quatre casas de aram y una de ferro per fer cera</i>”, “<i>dos devantals de tela per fer cera</i>”, “<i>dos esplanadoras, una gran, altre xica ab dos esplanas</i>”, “<i>un torn ab sa verga tot de ferro per fer cera</i>”, "<i>dos covas de canya per la cera</i>” i “<i>una flassada per la cera ab dos draps</i>”. De tot aquest instrumental cal emfasitzar les olles i els perols en els quals es fonia la cera, i sobretot el torn de ferro, l’instrument més característic dels cerers, aquella mena de roda col·locada horitzontal sobre una verga vertical o eix que li permetia el gir, amb una sèrie de ganxos al seu dessota. En ells s’hi penjaven els blens sobre els que, amb les casses que també surten en l’inventari, anar-hi vessant consecutivament cera fosa per així originar diverses capes fins a conformar-se el ciri acabat amb el gruix adequat. La flassada servia per a tapar la cera calenta i deixar-la refredar lentament, que anava més bé. Amb les esplanes o “esplanadores” s’acabaven d’allisar els ciris. En l’inventari de l’adroguer Pere Casabona, de 1766, hi figura “<i>una trona per treballar la cera</i>” i uns “<i>instruments per fer blens</i>”, que no se’ns detallen. Els blens també surten en l’inventari de l’adroguer Francesc Serra i Ginesta, de 1780, en el que es distingeix entre “<i>blens de atxa sens banyà</i>” i “<i>blens de atxa banyats</i>”, a més d’un “<i>fogó y un burro de fusta de fer sera</i>”. A la botiga els adroguers hi tenien l’armari de la cera, on els ciris eren guardats en condicions de mantenir llurs qualitats i d’evitar que es torcessin, cosa que en desmereixeria la seva prestància pública. En l’esmentat inventari de Bernat Cantalozella se’ns indica que l’armari era “pintat”, com corresponia a l’embelliment general que tota botiga d’adrogueria que es considerés bona havia d'oferir a la seva clientela. <br />
<br />
En aquests inventaris d'adroguers olotins també hi apareix un altre ús de la cera en el món religiós, aquest, però, sense que directament fos destinada a cremar. Són les presentalles o ex-vots que els fidels ofrenaven a les esglésies i en especial als santuaris i ermites, en compliment de promeses fetes davant d’accidents, malalties o penalitats. L’adroguer Bernat Cantalozella tenia “<i>quatre lliuras presentallas de cera</i>”, Pere Casabona una “<i>grasola de terra per buydar cera y una cistella de motllos de barro per fer presentallas</i>”, Serra i Ginesta “<i>vint motllos de fer presentallas, de terra</i>” i el també adroguer Ignasi Corsellas, mort el 1764, tenia “<i>una lliura onse onsas presentallas</i>” i “<i>una capsa dolenta ab vàrios motllos de presentallas</i>”. Amb aquests motlles es feien models de cera de les parts del cos afectades per la malura i que per intercessió de la Mare de Déu o dels sants s'havien superat. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><i>Ampliat: novembre de 2020.</i><br />
</div>
Miquelhttp://www.blogger.com/profile/14974256034511399071noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2284962453573223850.post-20066429549509239682018-03-21T03:28:00.001-07:002020-11-20T08:54:34.113-08:0084. Jacobo M. de Espinosa, el promotor de l'Escola de Dibuix d'Olot (1781-1787)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-6fRCSGMITWA/WrAMZqmxhbI/AAAAAAAABNQ/prRRm8E_T-AJwUYu4PndktHOl9ulHD0ngCLcBGAs/s1600/ESPINOSA2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="520" data-original-width="288" height="400" src="https://4.bp.blogspot.com/-6fRCSGMITWA/WrAMZqmxhbI/AAAAAAAABNQ/prRRm8E_T-AJwUYu4PndktHOl9ulHD0ngCLcBGAs/s400/ESPINOSA2.jpg" width="221" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i><span style="font-size: xx-small;">Gravat de la traducció d'Espinosa de "La nobleza comerciante"</span></i></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: left;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
A mitjans de setembre de 1781 va ser detingut, als voltants d’Olot, Pau Gibert, un facinerós conegut pel <i>Mariner</i>, el qual feia temps que sembrava la por per robatoris, segrestos i crims perpetrats en comarques més meridionals en companyia del seu oncle Josep Parés <i>el Jep</i>a, de Pere Masmitjà <i>el Poca-roba</i> i de Pau Pla, dit <i>el Cua-llarga</i>, <i>l’Escabellat</i> i també <i>el Musicot</i>. Feia temps que se li anava al darrera i l’oferiment d’una recompensa permeté que “<i>diez y siete contrabandistas, despojándose del natural horror que se tenía concebido de este hombre en todo Cataluña, lo prendiesen en las inmediaciones de Olot, y entregasen en las reales cárceles de esta capital</i> [Barcelona], <i>en las que va a recibir el justo premio de sus escándalos</i>”. El redactor d’aquesta notícia era Jacobo María de Espinosa, fiscal del crim de l’Audiència de Catalunya i el text pertany a l’oració o discurs de vindicta pública que va ser-hi feta el 25 de gener de 1782. <br />
<br />
Tot i que sigui només de forma accidental, aquesta és la primera vegada que trobem posats de costat els noms d’Olot i de Jacobo María de Espinosa, un personatge que en els anys immediats estigué molt vinculat amb la nostra vila, a la que, en sintonia amb les elits comercials locals, volgué fer objecte del seu programa reformista, encomanat d’un cert esperit il·lustrat propi de l’època. A ell es deuen les gestions decisives i tot l'interès perquè a Olot s’hi obrís la tan anomenada Escola de Dibuix (1783), a part d’altres iniciatives relacionades amb el foment econòmic d’Olot, que, en contrast amb l'anterior, no arribarien a bon port. En el Museu de la Garrotxa, el text de la sala on es parla de la creació d'aquesta Escola, s'atribueix únicament a "<i>la demanda dels empresaris locals, que fou recollida i impulsada per l'Ajuntament d'Olot</i>", una informació que es queda molt a mitges, perquè negligeix l'important paper impulsor que hi tingué Jacobo Maria de Espinosa. Fins i tot goso dir que sort n'hi hagué d'ell.<br />
<br />
Espinosa (ell escrivia De Spinosa) era de Valladolid. Havia nascut en aquesta ciutat castellana el darrer dia de l’any de 1747, essent batejat l’endemà mateix, cap d’any de 1748. La seva era una família d’aquelles de la sempiterna i políticament poderosa Castella. De fet, el seu nom complet era Jacobo María de Espinosa y Cantabrana, Ruidiez y Mantilla de los Ríos, per si quedava algun dubte que en matèria de puresa de sang i de <i>castellanía vieja</i>, l’arbre genealògic familiar era immaculat. Els seus pares eren Santiago Ignacio de Espinosa, que va ser primer fiscal del Consell i Cambra de Castella, i María Josefa Cantabrana, tots dos també naturals de Valladolid. Amb uns vint anys d’edat, havia tret un grau a la Universitat d’Osma i es preparava per a l’exercici de l’advocacia. Però la seva fou una carrera política, de la que el primer pas conegut és el seu nomenament, el 1773, com a alcalde major de Jaca. Estant en aquesta ciutat, ingressà a la Reial Societat Econòmica dels Amics del País de Saragossa, acabada de crear el 1776. El 1777 Espinosa passà a Mallorca com a oïdor de la Reial Audiència, i aquí seguí ampliant la seva vena reformista. Un any després d’haver-hi arribat, al setembre, i sota els auspicis de l’Audiència de la que ell formava part, es creà la Reial Societat Econòmica Mallorquina dels Amics del País, i Espinosa hi ingressà. Una de les primeres coses que va fer la societat va ser l’obertura d’una Escola de Dibuix, i també d’una Escola de Matemàtiques. Se sap que Espinosa va ser un dels encarregats de supervisar el pla d’estudis d’aquesta darrera i hi pronuncià el discurs d’obertura, el 14 de gener de 1779, i que intervingué en la de dibuix. Al juliol d’aquest mateix any va fer-se una solemne sessió d’exàmens públics i distribució de premis, tant de l'Escola de Dibuix com de la de Matemàtiques. <br />
<br />
A aquesta Societat Econòmica Mallorquina dedicà Espinosa la traducció que va fer d’un tractat francès de 1756, del jesuïta Gabriel-François Coyer, <i>La nobleza comerciante</i>, una obra que en el país veí havia suscitat un cert debat, perquè proposava que els nobles, tradicionalment reservats per a la milícia, entressin en el món del comerç per a major utilitat i benefici del país. Espinosa va precedir la seva traducció amb un discurs sobre la utilitat del comerç, del que afirmava ser “<i>el espíritu que da vida y aliento al ingenio, a la industria y a las artes; es el resorte maestro que da la fuerza productiz de las riquezas y del poder del Estado</i>”. Espinosa va publicar la seva traducció el 1781, dos anys després que de Mallorca hagués passat a Barcelona com a fiscal de la Reial Audiència de Catalunya. Durant la seva estada a Barcelona va voler donar nou impuls a un òrgan corporatiu dels mestres de primer ensenyament, el Col·legi de Primeres Lletres de Barcelona, posat sota l’advocació de Sant Cassià, l’antic patró dels mestres. Són d’ell els estatuts pels quals s’havia de regir i en els que es col·locà ell mateix com a protector amb àmplies facultats. També, en el seu afany reformista, el 1782 va elaborar una <i>Memoria sobre el estado actual de la agricultura e industria</i>, en la que, a part de lloar la laboriositat dels catalans i de detenir-se en algunes de les seves produccions, proposava l’extensió dels coneixements agrícoles, la formació dels artesans de les manufactures i la creació a Catalunya d’un superintendent que regís tot allò que afectés l’economia del país, en detriment de la Junta de Comerç. A finals de desembre d’aquest mateix any comunicà al secretari del Consell d’Estat que tenia al cap un projecte de canal navegable entre l’estany de Banyoles i el mar, per facilitar el comerç de l'interior, però no se sap pas que arribés mai a elaborar-lo. Quan costejà de la seva butxaca la impressió de la <i>Memoria sobre la árnica de los montes </i>que Antoni Sala havia pronunciat en la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, el 1786, Espinosa féu constar a la portada que ell, a més del seu càrrec a l'Audiència de Barcelona, era "<i>socio censor de la Academia </i>[de Ciències Naturals] <i>y de muchos cuerpos literarios dentro y fuera de España. </i>Vaja, un esperit il·lustrat (i un tant pedant). <br />
<br />
A principis de 1782 (o, en tot cas, a finals de l'any precedent), Espinosa estigué a Olot. Només de pas, però amb temps suficient per interessar-se, i quedar admirat, per les manufactures que hi havia a la vila i pel comerç que es feia dels seus productes. N’hi ha el relat en la petició que al cap de poc es faria des d’Olot perquè s’hi pogués establir una escola de dibuix per a la formació dels seus artesans: “<i>En varias ocasiones han estado algunos ministros de la Real Audiencia de Barcelona con el mismo objecto y últimamente el fiscal de lo civil don Jacobo María de Espinosa, que sin embargo de que hiba de paso, se detubo a examinar muy por menor las fábricas, todo género de manufacturas y aun el modo de beneficiar el terreno que, por ser la maior parte de él montuoso, no dejó de causarle admiración y gusto el verle tan cultivado y ameno como las más deliciosas campiñas. Hecho cargo este zeloso ministro de los diferentes ramos de comercio y del estado actual de algunas fábricas, animó a los principales operarios de ellas y les comunicó algunas luces para sus mayores adelantamientos</i>”. Ho aprofità, doncs, per mostrar la seva vena entre paternalista i il·lustrada a favor de tot allò que pogués suposar millora en l’economia productiva, un esperit motivador que connectà fàcilment amb els interessos del grup de principals propietaris i comerciants de les manufactures olotines i en especial d'aquells que estaven interessats en el nou negoci local de les indianes. D'aquesta trobada en sortiren dues iniciatives concretes: la ja expressada idea d’erigir a Olot una escola de dibuix, i la formació d’un eixample urbanístic a la vila que li permetés el seu creixement urbà i la ubicació de noves manufactures. El grup d’olotins que s’hi engrescaren, sota els auspicis de l'ajuntament, estaven disposats a posar-hi de la seva part el que convingués, però també necessitaven d’algú que pogués remoure els estaments oficials que ho havien d’autoritzar i aquí va raure el bon paper que hi jugaria Espinosa. Em centraré només en la iniciativa de l’escola de dibuix; la de creació de nous barris va haver de fer front a una fèrria oposició per part dels propietaris dels terrenys on s'havien de fer, i acabà en fracàs.<br />
<br />
El novembre de 1782 Espinosa anunciava a l’ajuntament d’Olot que no tardaria a enviar-los, a través del comerciant olotí Lluís Bastons, una instrucció sobre com fer l’escola de dibuix, amb l’afegitó d’una salutació afectuosa envers la vila, que mostra la bona sintonia i entesa que hi hauria en tot aquest afer entre un i altres: “<i>Miro sus intereses con el maior cariño y en todos tiempos y ocasiones me hallará pronto a quanto sea de su obsequio, ilustración, felicidad y adelantamientos</i>”. Espinosa es mogué en un doble front: amb el Consell de Castella, de Madrid (per on havia de passar tot) i amb la Junta de Comerç de Barcelona, que des de 1775 mantenia a la capital catalana una escola de dibuix anomenada Escola Gratuïta de Disseny, que més endavant passaria a dir-se Escola de Nobles Arts. Les coses a Madrid anaren amb una sorprenent celeritat que contrasta amb la parsimònia amb què les autoritats règies se solien mirar els assumptes que li arribaven de províncies. El 14 de març de 1783 se signà la reial provisió per la qual s’autoritzava a Olot la formació dels barris nous i la creació d’una escola de dibuix. Al mes següent des de Madrid s’autoritzava Espinosa a intervenir directament en la planificació dels barris, en una resolució que contenia un resum del seu paper en la qüestió de la creació del nou eixample i de l’escola de dibuix: “<i>Han hecho presente al Consejo los citados regidores, diputados y síndico</i> [d’Olot]<i>, que quando V.S. estubo en aquel pueblo excitó el ánimo de los vezinos a que promoviesen un pensamiento tan importante, comunicándoles al propio tiempo varias ideas para el mejor y más fácil modo de poner en planta tan benéfico proyecto</i>". <br />
<br />
Pel que fa a l'organització de l'escola, Espinosa contactà amb la Junta de Comerç de Barcelona. El 13 de maig de 1783 s’hi dirigí per demanar-los ajuda, tant material (alguns models per al treball dels alumnes) com personal, concretament que qui dirigia l’escola de la Junta, Pere Pasqual Moles, pogués traslladar-se uns dies a Olot per orientar i perfeccionar el règim de la nova escola. Sis dies més tard, la Junta li respongué de forma molt complaent, que autoritzava el trasllat a Olot de Moles i amb la promesa d’enviar-hi dibuixos i models per a dotació de l’escola. Una altra qüestió que calia resoldre era en quin local s’ubicarien les aules. Es consideraren tres possibles llocs, dels quals el que semblà més idoni era un espai del gran edifici de l’Hospici que en aquells moments s’estava acabant de construir. Com que l’Hospici depenia d’una Junta que presidia el bisbe de Girona, se li va haver de demanar aquesta cessió de local. De moment Tomás de Lorenzana (castellà també, nascut a Lleó) hi donà llargues, digué que després de Pasqua hi aniria i que s’ho mirarien amb la Junta. A finals de juny Espinosa anuncià a l’ajuntament d’Olot que en els pròxims dies arribarien a la vila tant el director de l’escola de dibuix de la Junta, com el que havia de dirigir la d’Olot, Joan Carles Panyó i ordenà que a aquest se li fes el contracte actuant-hi el secretari de l’ajuntament en el seu nom. En efecte, els pactes amb Panyó els atorgaren l’ajuntament i el secretari, aquest però “<i>en nombre del Muy Illtre Sor. Dn. Jacobo María de Spinosa, del Consejo de Su Magestad y su fiscal en lo civil de la Real Audiencia de este Principado, comissionado del real y supremo Consejo, para la erección de los dos nuevos barrios y establecimiento de la Escuela de Dibujo en la presente villa</i>". En algun moment Espinosa nomenà els quatre olotins que, amb el nom de zeladors, havien de vetllar per al bon funcionament de l'Escola: Antoni de Trinxeria, Esteve Sayol, Josep Bastos i Jaume Curós Serra i Igosa. <br />
<br />
A primers de juliol es volia encarar la recta final. A mitges, perquè alguns dels patricis olotins que s’havien compromès a aportar alguna ajuda a l’Escola, es feien el ronsa. Ja se n’havia queixat Espinosa al mes de març a l’ajuntament, a qui exhortà perquè procurés “<i>por todos los medios hazer efectivas las partidas que se han ofrezido para el establecimiento de la Escuela de Dibujo, pues me dize el depositario va mui lenta la paga; y como los gastos que ocasionará la compra de utenzilios y demás necesario a este fin, no pueden hazerse sin dinero, conocerá el Ayuntamiento quan importante es no omitir diligencia para que todos apronten la cantidad ofrezida</i>”. A primers de juny el tema econòmic encara no estava resolt del tot, cosa que féu enrabiar Espinosa, com ho denuncià per carta a l’ajuntament: “<i>Piensa bien Dn. Pasqual Moles, en quanto a que en el día de la abertura de la Escuela, se acabe de recoger lo que falta, exortando a los que deben; pero me es mui doloroso un asunto tan interesante a la patria, que fue voluntad que se ofrezió a mi misma persona, se haia mirado con tanta frialdad por algunas gentes poseídas de la codicia y de una intolerable ambición</i>”. Procurant per l’Escola, Espinosa proposà a l’ajuntament que aprofités unes reformes a la casa de la vila per encabir-hi una habitació per al mestre de l’Escola, la qual cosa permetria evitar la despesa anual de 50 lliures, que era més o menys el que s’havia de pagar per a lloguer de l’habitació que se li havia donat a través d'un particular. Poc temps després va demanar al Consell que es manés que, a Olot, aquells que, dins del sistema gremial, volguessin optar per grau de mestre en el seu ofici, preceptivament haguessin de passar abans dos anys per l'Escola de Dibuix. Era una manera de garantir-se l'alumnat i la contribució econòmica que cada alumne havia de fer (llevat de si eren pobres). Però tocar els gremis i les seves ordinacions era tema perillós, i res no indica que s'anés per aquí. Al setembre tornà a mostrar-se irritat perquè les coses no es feien com ell preveia, ja que –escrivia Espinosa a l'ajuntament– "<i>tengo entendido que, sin orden mía, se ha precisado a los estudiantes de la Esquela de Dibujo a que lleben luz para alumbrarse en las horas de enseñanza</i>", una despesa que, segons ell, s'havia d'assumir a través del fons de la pròpia escola.<span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 10.0pt;"></span> <br />
<br />
El dia 15 de juliol de 1783 va tenir lloc la festa d’obertura de la nova Escola de Dibuix d’Olot. Es va fer a les sales de l’Hospici, plenes de gom a gom. L'espai s'havia adornat amb un gran domàs carmesí i galons d’or, amb el retrat del rei Carles III i l’escut d’Olot. En mig d’intervencions musicals, el doctor Marià Garau, que era el mestre de llatinitat de la vila, féu un discurs de mitja hora sobre els avantatges que havien de suposar per a tots els veïns la creació de l’Escola, acabat el qual els alumnes –sembla que uns vuitanta– s’assegueren als bancs com a significació que el nou establiment posava fil a l'agulla. A més de tota la plana major de la vida olotina (ajuntament, comunitat de preveres, representants dels dos convents que hi havia a la vila, etc.) hi fou present el director de l'escola de Barcelona, Pere Pasqual Moles. Espinosa va haver-se d'excusar per no poder-hi ser per motius de feina, però exigí que li fos enviada una relació exacta de com havia anat l’acte. S’hi havia convidat el bisbe de Girona perquè la festa es feia a l’Hospici, però declinà la seva assistència al·legant motius de salut. <br />
<br />
Jacobo M. de Espinosa havia previst que a la porta principal de les aules hi constés una inscripció que deixés clar el seu paper en la creació de l’Escola i on constés la seva condició de “protector”. El text que proposava deia: “<i>En el día T. </i>[a determinar quan se sabés] <i>con presencia del magnífico Ayuntamiento de la villa de Olot, y con aprobación del Real y Supremo Consejo de Castilla, se empezó esta pública Escuela de Dibujo, que vino a establezer por orden del Mui Ille. Sor. Dn. Jacobo Mª de Spinosa, del Consejo de S. M. y su fiscal en lo civil de la Real Audiencia de este Principado, su protector, Dn. Pasqual Pedro Moles, director [de la] de la ciudad de Barzelona, dejando por maestro de ésta, que será siempre filial de aquélla, al maestro pintor Juan Peñó</i>”. Però a l’actual seu de la institució hereva de la primitiva Escola de Dibuix, al Carme, la inscripció que en recorda la seva fundació no és la que havia dictat Espinosa, sinó una altra en la que, sense deixar de referir-se al seu paper en la creació de l’Escola, s’hi intercalà el nom del bisbe Lorenzana, en agraïment als locals cedits a l’Hospici per al seu primer establiment: “<i>A los 15 de julio de 1783, con presencia del magnífico ayuntamiento de la villa de Olod y con aprobación del Real y Supremo Consejo de Castilla, se empezó esta pública Escuela de Dibuxo, habiéndose dignado ceder la liberalidad del Ill.mo Sr. Dn. Thomás de Lorenzana, obispo de Gerona, las piezas del presente Real Hospicio y vino a establecer (por orden del M. Ille Sr. Dn. Jacobo María de Spinosa…</i> [segueix el text com en la inscripció precedent]". <br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-Rl155W_z8UA/Wq-nXvxR9fI/AAAAAAAABNA/AszEzG4Sa7M2rrinzuKwbGTJ_VVwXpd7wCLcBGAs/s1600/inscripci%25C3%25B3%2Bcommemorativa.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="371" data-original-width="828" height="177" src="https://4.bp.blogspot.com/-Rl155W_z8UA/Wq-nXvxR9fI/AAAAAAAABNA/AszEzG4Sa7M2rrinzuKwbGTJ_VVwXpd7wCLcBGAs/s400/inscripci%25C3%25B3%2Bcommemorativa.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i><span style="font-size: xx-small;">Inscripció en record de la inauguració de l'Escola, amb el nom d'Espinosa i també de Lorenzana</span></i></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
Espinosa seguí manifestant la seva voluntat d'estar al cas de l’Escola de Dibuix d'Olot. El 1785 es queixà a l'ajuntament perquè no se li havia notificat res de la festa de repartiment de premis que s’havia fet, i a la qual havia assistit el bisbe de Girona. Tot i això, en aquesta festa encara es féu esment que l’Escola havia estat establerta “<i>por el fiscal de lo civil de la Real Audiencia de Cataluña D. Jacobo María de Espinosa, con aprobación del Supremo Consejo de Castilla, habiendo facilitado a este ministro todos los auxilios que le pidió para tan útil establecimiento la Real Junta particular del Consulado de comercio de Barcelona</i>”, segons recollí la crònica de l'acte. Però fou la presència del bisbe Lorenzana la que centrà la festa, car hi repartí amb prodigalitat una colla de diners, al mestre Panyó, als alumnes premiats i fins i tot als que no tingueren premi. El 1787 algun assumpte portà Espinosa a interessar-s’hi de nou, perquè escrigué a l’ajuntament d’Olot: “<i>Con la carta de Vm. de 20 del que rige, quedo tranquilizado sobre el punto de Esquela de Dibujo que me tenía impaciente. Doi las gracias al Ayuntamiento y no pongo duda en la perseberancia de ese cuerpo que sabe bien quanto importa ese establecimiento para la utilidad pública</i>”. Però de mica en mica el bisbe anà agafant més protagonisme en les festes de repartiment de premis que es feien cada any, i el seu retrat acabà figurant entre les pintures de l’Escola. Després, el seu impuls en la creació de l’Escola de Dibuix de Girona (1790), de titularitat municipal, accentuaria la seva connexió amb la d’Olot, i a la llarga crearia en alguns la confusió que Tomàs de Lorenzana, l’ànima fundadora de l’Hospici d’Olot, hauria tingut a veure amb la creació de l’Escola de Dibuix d’Olot, eclipsant a qui en fou el seu veritable promotor, Jacobo M. de Espinosa. <br />
<br />
Espinosa el 1787 va deixar Catalunya per ocupar el càrrec d’oïdor a la Cancelleria de Granada i allí li perdo la pista (a excepció feta, a nivell de notícies familiars, de la mort del seu pare el 1795). L’any abans de la seva marxa, Jacobo María de Espinosa havia felicitat els nous regidors de l’ajuntament d’Olot amb la certesa que el seu bon fer aniria a favor “<i>de todos los particulares a quienes amo muy de veras</i>”, una expressió d’afecte envers els olotins que poques vegades pot trobar-se en aquell temps en boca d’un funcionari vingut de tan lluny i que a Olot només hi havia estat de manera esporàdica. Encara més abans, a l'abril de 1783, l'ajuntament d'Olot s'havia referit a Espinosa com a "<i>declarado protector de dicha villa y amante zeloso de sus progresos y adelantamientos</i>", una apreciació que, no obstant, també tingué els seus detractors entre els sectors locals poc propensos a les innovacions i a pensar més enllà dels seus interessos, els quals acusaren l'ajuntament de rebre Espinosa "<i>millor que al Illm. Bisbe de Gerona</i>", segons expressió del moment. No hi ha dubte, però, que Espinosa no pot ser oblidat en la nostra història local. No cal pas que se li facin grans reconeixements, però sí que crec que no s'hauria de malmetre el seu record per tot el que féu en la formació de l'Escola de Dibuix. <br />
<br />
Ah, per cert, tornant al principi d'aquest escrit, què fou de Pau Gibert, àlies <i>el Mariner</i>, aquell malfactor que se les hagué de veure entre finals de 1781 i principis de 1782 amb Jacobo M. de Espinosa, com a fiscal de l’Audiència? Hem vist que havia estat detingut a prop d’Olot amb l’auxili d’uns contrabandistes (cosa que no ens ha de sorprendre, ja que aquests eren els primers interessats que hi hagués pau en els camins) i portat a Barcelona. Espinosa en reclamà la seva condemna, amb un to animadversatiu i sense cap mena de clemència, en la vindicta pública del 25 de gener de 1782. La desgraciada fama de Gibert havia arribat lluny i això va fer que aquest seu discurs, en el que es relaten amb detall les maldats de l'acusat i s’hi justifica la petició de la pena capital, acabés a la impremta amb almenys tres edicions conegudes, dues a Barcelona i una a Girona. Fins i tot donaria peu a una cançó popular, “En Pau Gibert”, que podem trobar al <i>Cançoner del Ripollès</i> (1988). La feina del fiscal causà el seu efecte i Gibert fou penjat a la forca pocs dies després, com ho recollí Rafael d’Amat i de Cortada, en el seu famós dietari: “<i>D</i><i>ia 7 de febrer de 1782 donaren sentència de forca a les quatre hores de la tarda a tres reus lladres i assassinos, comprès lo famós Gibert d’envers Pineda i Calella </i>[d'on era originari]<i>, el que cometé moltes crueltats, tant en morts com en robos de persones, i deshonrat minyones, el que tenia, per ses crueltats, consternada a tota la gent de per aquells encontorns</i>". </div>
<span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"></span></span></span></span>Miquelhttp://www.blogger.com/profile/14974256034511399071noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2284962453573223850.post-83707458297255497782018-02-27T10:26:00.002-08:002020-11-20T08:54:11.995-08:0083. Amidaments, distàncies, mesures i geòmetres del cadastre<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-9riGrPY5WxU/WpR-lNRqGEI/AAAAAAAABLc/dB_aMieMYREU2V1Rcw11j52cM1RA8sxdACEwYBhgL/s1600/1%2Bmedicions%2BBc.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="520" data-original-width="392" height="400" src="https://2.bp.blogspot.com/-9riGrPY5WxU/WpR-lNRqGEI/AAAAAAAABLc/dB_aMieMYREU2V1Rcw11j52cM1RA8sxdACEwYBhgL/s400/1%2Bmedicions%2BBc.jpg" width="301" /></a></div>
Als inicis del segle XVIII es demanava saber quant mesurava el terme municipal d’Olot. Era una de les moltes preguntes que l’intendent José Patiño havia adreçat a l’ajuntament en un qüestionari que volia començar a organitzar el nou impost exigit per les autoritats borbòniques a Catalunya, després de la Guerra de Successió, l'impost del “Catastro” o cadastre. Segons la resposta municipal, “<i>lo terme de Olot, que·s compon de las paròchias de Olot, Sant Christòfol las Fonts y Sant Andreu del Coll, té de llargària, de llevant a ponent una hora, de amplària de mig dia a tremuntana tres quarts y mig de hora y de circunferència quatre horas</i>”. S’hi afegí un croquis del terme (“<i>La figura de dit terme és com la que aquí se troba delineada</i>”) que, per dissort nostra, no s'ha conservat.<br />
<br />
Ben cert que la resposta no brillava per la seva precisió, però la remissió al temps que es trigava a recórrer una distància era tan útil o més que expressar-se en unes unitats de longitud predeterminades. Un lloc és lluny o a prop, segons quin sigui el temps que es triga d’anar-hi caminant. La gent d’aquell temps tampoc no frisaven per amidar certes coses amb precisió, sinó que les distàncies tenien fins i tot un punt de consuetud. El 1726 tres testimonis de Besalú certificaren que la seva vila es trobava “<i>situada casi en mitg y dins lo centro dels llochs que componen lo vegueriu estret de dita vila</i>”, la qual era a quatre llegües de Girona, a sis de la Bisbal, a tres d’Olot i a quatre de Figueres, cosa que sabien, no pas com a resultat d’alguna comprovació sobre el terreny, sinó per la pràctica, “<i>per haber nosaltres y quiscun de nosaltres fets diffarents vegades dits camins y haver vist la distància del lloch de uns pobles a altres y lo número de lleguas hi ha den de la present vila a quiscun dels sobra anomenats</i>”, i també per la tradició, “<i>per haver·ho hohit a dir a nostres antecessors y més vells</i>”. Sí que a vegades s’exigia una major precisió en el que es deia, sobretot si entremig s’hi ficava l’administració pública. El 1764 a l’intendent de Catalunya li interessava saber la distància entre Begudà i Sant Feliu de Guíxols, potser en vistes a la tramesa de fustes de la muntanya a aquest port, per a la construcció de vaixells per a l’Armada. El càlcul es va encarregar a Pere Vives i Pere Planagomar, uns traginers familiaritzats en camins i distàncies. Per a complir l’encàrrec, es proveïren, segons explicaren en el seu testimoni, d’un “<i>reloj fiel, que por este effecto llebavan</i>” per controlar amb exactitud el temps del recorregut. Feren el camí per etapes, però sense deixar d’anotar les hores. El 10 d’abril sortiren de Begudà a un quart de vuit del matí i arribaren a l’hostal del Sallent a tres quarts de dotze (comencem, per tant, amb 4 hores i mitja de camí o de distància). De l’hostal en sortiren, dinats i descansats, a dos quarts d’una, i a tres quarts de vuit del vespre eren a l’hostal del Lledoner, a Sarrià (altres 7 hores i un quart de camí). L’endemà partiren matinet, a les sis, i es plantaren a l’hostal de la Taulera a dos quarts d’una (6 hores i mitja més). Havent dinat vingué l’últim tram, sortida a dos quarts de dues i arribada “<i>en dicha villa de San Felío de Guíxols al punto de los dos quartos de las tres horas de dicha tarde</i>” (una hora més a sumar-hi). Total, segons el còmput fet pels traginers, havien fet de camí “<i>diez y nueve horas y un quarto poco más o menos</i>”, resultant ser aquesta, per tant, la distància que hi havia des del seu punt d'origen fins a l'expressat port de mar.<br />
<br />
Una altra qüestió que més endavant es va plantejar, era quant de lluny era Olot de la ratlla de França. Aquesta pregunta es va suscitar a rel de l’edicte que el 29 de maig de 1727 va publicar l’intendent general de Catalunya, en què manava que la gent dels pobles situats a menys de vuit llegües de la frontera amb França (o sia, a una distància de menys d'unes vuit o deu hores de camí) o a menys de dues llegües del mar, havien de declarar a un funcionari de duanes els seus fruits i gèneres (principalment llana, bestiar i fruits de les collites) i successivament les diverses modificacions que hi tinguessin. Se li va dir la “Llei del Manifest” i volia evitar el frau i el contraban, però la manifestació d’aquests béns suposava un tràmit carregós contrari als interessos de les poblacions pròximes a França. Com que hi havia dubtes en això de la proximitat o no, el 1732 va sortir una nova disposició que fixava el límit del territori que en quedava afectat. Pel que fa a l’actual Garrotxa, hi quedaven compresos tots els pobles que estiguessin més al nord d’una línia imaginària que passava per Puigpardines, el Corb, Finestres, Sant Aniol i Falgons.<br />
<br />
Olot, vila comercial i manufacturera, i amb duana, queia de ple en aquesta zona delimitada per la “Llei del Manifest”, una circumstància de més nosa que servei. Dels intents per alliberar-se’n no en tenim constància fins a principis de 1759, quan l’ajuntament abonà 33 lliures, 6 sous i 8 diners per les despeses d’un recurs “<i>a fin de exhimirse de la Ley del Manifiesto</i>”. El 24 d’abril es nomenaren Esteve Cors i Antoni Morató “<i>para midir el terreno de esta villa hasta la frontera de Francia, y para deduzir y allegar por parte del Común lo que convenga</i>”. Poc després s’autoritzà a Morató que anés a Vic –Olot en depenia administrativament– “<i>sobre la pretensión que tiene este Común de librarse de la Ley del Manifiesto</i>”. La Intendència General de Catalunya, de qui depenia hisenda, va enviar a Olot dos geòmetres perquè comprovessin exactament si la vila queia fora de les famoses vuit llegües, com pretenia el seu ajuntament. De la feina que feren no en sabem els detalls, però sí la factura que hagué d’abonar-ne l’erari municipal: els seus honoraris per calcular la distància amb França pujaren a 380 lliures, 15 sous i 9 diners moneda barcelonina i les despeses que feren a l’hostal d’Olot que regia Mateu Prat, foren de 66 lliures de la mateixa moneda. El tema no reapareix fins el 1769, quan el 14 de març la Intendència General de Catalunya dictà sentència en el plet que havia instat l’ajuntament olotí. Segons aquesta, l’any anterior els geòmetres Bonaventura de Ávila i Marià Carbonell havien estat comissionats per tal que “<i>practicassen las diligencias justificativas, para la idemptidad de la distancia que media desde la citada villa </i>[Olot]<i> a la raya de Francia</i>”, amb el resultat “<i>que esta villa dista más de las ocho leguas de la frontera o raya de Francia, y mucho más de las dos leguas de la orilla del mar</i>”, per la qual cosa se sentencià “<i>no ser comprehendidos en la Ley del Manifiesto los ganados, lanas y frutos de propia cosecha de la referida villa de Olot, y en su consequencia, que sus vezinos y moradores son libres y exemptos de manifestar los dichos frutos, ganados y lanas</i>". Llàstima no saber-ne com ho calcularen ni quina fou la mesura que els feia parlar d'una distància superior a vuit llegües.<br />
<br />
Faig notar que en això de la Llei del Manifest, ens acaben de sortir i tenir-hi protagonisme dos “geòmetres” o, per dir-ho com ho recullen els textos, dos “geòmetres de sa Majestat”, és a dir, amb qualitat de funcionaris públics. Cal recordar que una part del nou impost del cadastre, implantat per Felip V a Catalunya, carregava sobre els béns immobles que tenia cada particular. Això obligà a confeccionar, arreu del país, uns registres de propietats immobles (el cadastre) amb el nom del propietari, l’extensió i qualitat de la propietat i els seus límits. En un principi se n’encarregà la confecció a persones més o menys qualificades de cada població, però més endavant es veié la necessitat de disposar d’un grup humà acreditat per a aquesta i altres funcions de recompte vinculades al cadastre, aliens als municipis, i es donà forma als geòmetres reials o geòmetres del cadastre. D’ells se’n sap poca cosa, començant per ignorar-ne la seva preparació ni de quina manera obtenien el reconeixement, llevat d’alguna disposició particular molt tardana. Només són coneguts, de manera compendiada, els geòmetres que treballaren a les terres de la banda de Lleida, gràcies a haver-se conservat aplegada bona part de la documentació cadastral que hi fou generada. Vegeu, en aquest sentit, Jesús Burgueño, “Els geòmetres del Cadastre de Catalunya”, <i>Cuadernos de Geografía</i>, Universitat de València, núm. 86 (2009), p. 261-288. En aquest treball hi consta una llista de 22 d’aquests geòmetres, amb alguns dels treballs cadastrals que realitzaren en poblacions molt diverses, i ens permet saber alguna cosa més dels dos geòmetres que intervingueren en la mesura de la distància d’Olot a la ratlla de França. Bonaventura de Àvila publicà diversos tractats d’àlgebra i de geometria aplicada a la mesura de terres; el 1768 havia treballat en el nou mesurament dels béns immobles de Planoles, conjuntament amb Marià Carbonell, l’altre geòmetra amb qui vingué a Olot, i de qui es coneix una llarga llista de treballs cadastrals que van de 1731 a 1785.<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-DA__NKkoQGI/WpV7oDbD1wI/AAAAAAAABMA/dmkTWEBix-ckc6O01gmPd44wsMDz0kOgwCLcBGAs/s1600/Cadastre%2B1742.jpg" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1343" data-original-width="1600" height="268" src="https://1.bp.blogspot.com/-DA__NKkoQGI/WpV7oDbD1wI/AAAAAAAABMA/dmkTWEBix-ckc6O01gmPd44wsMDz0kOgwCLcBGAs/s320/Cadastre%2B1742.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i><span style="font-size: xx-small;">Volum del cadastre d'Olot de 1742, elaborat pel geòmetra Josep Mayol (ACGAX)</span></i></td></tr>
</tbody></table>
Però també puc completar amb més noms i notícies això que se sap d'aquests geòmetres del Cadastre. El treball més important que feren a Olot va ser la revisió del cadastre de la vila i terme efectuada el 1742, segons manament de l’Intendent General de Catalunya, Antoni de Sartine. Se’n va dir “nova recanació” (de <i>cana</i>, mesura catalana de longitud). En resultà un volum molt gruixut, d'una mica més de sis-cents fulls, que encara avui podem consultar als fons municipals d’Olot de l’Arxiu Comarcal, en el que s’hi descriuen amb detall un total de 983 peces de terra de la vila i els seus voltants. També hi consten 941 cases i masos i uns pocs edificis de caràcter industrial. A tal efecte van venir a Olot “<i>para recanar el término y formar nuevo catastro de todas las fincas sugetas a él</i>” el<i> “geómetra de S. M. Joseph Mayol, Pablo Madolell del Puig, experto</i>” i, nomenat per l’ajuntament, “<i>Félix Guardia experto labrador del lugar del Esquirol del corregimiento de Vique, geómetra</i>”. De Mayol, a qui se li atribueix la direcció d’aquesta recanació, en trobem dades en el treball esmentat de Jesús Burgueño sobre les geòmetres del Cadastre, que van de cap a 1716 fins a 1757, amb un buit entre 1741 i 1745, precisament els anys en què treballà en la recanació del Cadastre olotí. En canvi, els altres dos coautors de la recanació (només un d’ells amb titulació de geòmetra) són desconeguts i no se n'ha publicat cap altra feina cadastral seva.<br />
<br />
Si s'examina amb una certa paciència el volum d’aquesta recanació, s’aprecia que començaren la seva feina pels camps a tocar dels termes de Sant Joan les Fonts i de Batet, i que de forma més o menys ordenada anaren recorrent tot el terme, consignant les dades de les peces de terra. Per a fixar l’extensió de cada una d'elles hi va ser utilitzada la quartera de 45 canes de llarg per 22,5 d’ample, que era la que s’usava a la sotsvegueria de Camprodon, a la que pertanyia Olot. Degueren treballar pels volts de l’estiu, perquè al setembre de 1742 la nova recanació pogué ser feta pública i s’habilità un termini de vuit dies perquè tothom que hi veiés algun error ho pogués dir. En aquesta ocasió Mayol s'estigué a Olot des del mes de maig fins el dia 10 d'octubre, allotjat a casa del negociant Miquel Fillol. L’original de la seva recanació fou lliurat a la Comptadoria General de Catalunya, a Barcelona, i se’n retornà a Olot una còpia que costà 65 lliures. Entrà en vigor el 1743 i es veu que de riquesa n’havia aflorat més de la que es considerava d’ençà de 1717, perquè ara l’ajuntament augmentà la remuneració al recol·lector d’aquest impost, a 115 lliures barcelonines, “<i>por quanto por razón de la nueva recanación echa en la presente villa se concidera que dicho recaudador ha de tener mucho más trabajo que no han tenido los recaudadores de dicha real imposición que han sido hasta oy</i>". L'apreciació municipal, però, mudà aviat en irritació i queixa a la superioritat per l'elevat import que s'havia de pagar pel personal del cadastre, a causa "<i>del rigor y exceso que usó en la recanación de aquel pueblo </i>[= Olot] <i>y término el geómetra Joseph Mallol</i>". <br />
<br />
Passats set anys tornà a venir un geòmetra a Olot per temes del cadastre. Ara no es tractava de prendre mides sobre el terreny, sinó d’afinar el nombre de veïns que es considerava que hi havia a la vila i terme. Es veu que, un cop un geòmetra tenia prou mètode per censar terres i horts, aquesta seva pulcritud en els recomptes també l’habilitava per a comptar persones. Recordem que el que s’havia de pagar per cadastre no era assignat directament a cada habitant sinó que, de forma col·lectiva, es determinava per a cada poble la quantitat a ingressar a les arques reials i el seu ajuntament s’havia d’espavilar a repartir-ho entre els veïns, d’acord amb unes certes regles. Doncs bé, feia un parell d’anys que Olot reclamava una rebaixa de la part que els olotins havien de pagar en tant que individus (diferent del que també havien de pagar en tant que propietaris, si n'eren), al·legant tenir menys població de la que es deia. Després d’insistir-hi, s’aconseguí que al febrer de 1749 “<i>el geómetra Joseph Romagosa passasse en esta villa de Olot para la revista de los personales</i>” i fes les oportunes comprovacions. De Romagosa se’n coneixen d’altres treballs fets entre 1737 i 1758 en terres de ponent, amb un parèntesi entre 1747 i 1752, que coincideix amb la seva vinguda a Olot.<br />
<br />
A la nòmina de geòmetres del cadastre que treballaren a la nostra comarca encara hi puc afegir dos altres noms, dels que no en sé dir més treballs llevat dels que foren fets aquí. L’un és Josep Roqué, geòmetra veí d’Avinyonet, que el 1764, a petició de Pere Gaffas, apotecari de Besalú, mesurà un terreny situat en aquesta vila, "<i>y a la orilla del rio Fluviá que, según le han dicho, avia sido de viña plantado y ahora a causa de las escessivas avenidas de agua que acahecieron en el mes de octubre próximo passado se halla lleno de piedras y infructífero</i>". Segons el seu parer professional, emès el 26 de febrer, el terreny mesurava dues quarteres i només amb molt de temps podria tornar a ser terra de conreu, cosa que –entenc– li restava valor cadastral. L’altre geòmetra és Jaume Amat, que era de Figueres. Per un motiu que no se’ns diu, el 1786 Josep Felip, de Palera, li encarregà la mesura de la casa i terres del Mas Felip d’aquella parròquia. Després de fer les mesuracions oportunes, el 27 de maig Jaume Amat declarà “<i>que havia encontrat ésser la tinensa de ellas, a saber és la de la casa, hera, cabanya, trull y bassas sota la hera, de una vessana y un quart de terra ocupat per ditas cosas, lo hort de tres quarts de vessana, lo que se reputa per vinya de dos vessanas, lo olivar de altres dos vessanas, lo herm de iguals dos vessanas, la fruytareda ab parsias de una vessana y de dinou vessanas tres quarts de vessana lo cultiu, que al tot són vint y vuyt vessanas tres quarts de vessana, medit tot segons reglas de geòmetra</i>". <br />
<br />
Pel que fa a les estimacions a la menuda, Olot disposava dels seus propis patrons de mesura oficials, de caràcter municipal. Besalú també en tenia, això era comú a molts d’altres llocs (en alguna població catalana encara avui en dia es poden veure algunes mesures públiques de pedra fixades a la plaça o en algun carrer firal). A Olot tots els patrons de mesura que servien de referència estaven guardats a l’ajuntament en una caixa feta fer per a això. Per a major seguretat, tots ells duien gravades les armes o escut de la municipalitat. Dos inventaris fets el 1728 i el 1731 ens donen aquesta relació dels pesos i mesures oficials d'Olot:<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-R_L4yT-7pTg/WpSAZUC_5-I/AAAAAAAABL0/c7-6E7qLCo84UOJ4HxaV9U8vhav9emcDQCEwYBhgL/s1600/1%2Bmedicions%2BCb.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="302" data-original-width="501" src="https://2.bp.blogspot.com/-R_L4yT-7pTg/WpSAZUC_5-I/AAAAAAAABL0/c7-6E7qLCo84UOJ4HxaV9U8vhav9emcDQCEwYBhgL/s1600/1%2Bmedicions%2BCb.jpg" /></a></div><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;">
</span></span><!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>CA</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:EnableOpenTypeKerning/>
<w:DontFlipMirrorIndents/>
<w:OverrideTableStyleHps/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" Name="footnote text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" Name="footnote reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" Name="Normal (Web)"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Taula normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman","serif";}
</style>
<![endif]--><p style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;">El 1718 vingué a
Olot el responsable de les mesures de Figueres amb “<i>el cortal original con el qual se mesuran los granos en la villa de
Castellón de Ampurias</i>” per tal de comprovar “<i>si los tres quatales de mesura de Catalunya componen una fanega mesura
de Castilla</i>”, però feta aquesta prova, davant de notari, amb les mesures
d’Olot, resultà que “<i>se ha hallado faltar
por el cumplimiento de cada una fanega medio salamín</i>”<a href="#_ftn1" name="_ftnref1" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span><span class="MsoFootnoteReference"><span></span></span></span></span></a>. A
aquests patrons s'havien d'ajustar tots els mesuraments que fessin els
particulars. A les botigues era imprescindible tenir-hi sistemes de mesura que,
per tant, havien de ser reglats. El 1769 el botiguer de draps Francesc Padrós
tenia a la botiga “<i>dos mitjas canas
usadas</i>” i “<i>una cana llarga usada</i>”.
El 1771 el també botiguer Gaspar Benet i Toralles posseïa “<i>un quartà o mesura de fusta vella, xesclat de ferro ab un resador</i>”,
“<i>dos mesurons de fusta usats, un de molt
dolent y lo altre tal<span> </span>bo</i>” i “<i>una cana y una mitja cana de fusta per pamar
roba, usadas</i>”<a href="#_ftn2" name="_ftnref2" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span><span class="MsoFootnoteReference"><span></span></span></span></span></a>. </span></span></p><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;">
</span></span><p style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><i><span> </span></i></span></span></p><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;">
<span>Hi havia un càrrec públic, el d’afinador de pesos i mesures, que en
garantia la seva fiabilitat. </span>Era un càrrec que solia anar unit al de mantenidor dels rellotges públics de la vila i, per tant, es donava a serrallers i ferrers. A principis de segle XVIII aquest càrrec el tenia Miquel Armanguer; el 1728 passà a Francesc Planas, per tornar de nou als Armanguer, fins que el 1731 el recuperà Planas i en endavant el càrrec restà a mans d’aquesta família. Entremig, el 1725, figura com a “mesurador públic d’Olot” Jaume Costa. El 1780 l’Ajuntament, a instàncies dels diputats i síndic personer, féu comprovar “<i>varios pesos y medidas de diferentes personas de la presente villa y término, y resultando del referido examen practicado por medio del fiel que tiene destinado el dicho Ayuntamiento alguna falsedat notable que no puede ni deve dissimular, ni mirar con indiferencia</i>”, es va multar als defraudadors. <br />
<br />
Cap a finals de segle corregueren aires de modernitat que demanaven un sistema de mesures universal i amb base objectiva, científica. Els que hi posaren fil a l’agulla foren els francesos, que emprengueren una expedició científica per fer el mesurament del meridià terrestre comprès entre Dunkerque i Barcelona, en vistes a la definició d’una mesura universal de longitud que tingués com a base un sistema decimal deduït de la grandària de la Terra. D’aquí naixerà el metre, la unitat que encara ara fem servir. Per a poder mesurar aquest meridià, calgué establir un sistema de triangles imaginaris que unissin uns punts bàsics d’observació, generalment, cims muntanyosos amb una àmplia visió de tot l’entorn. El 1792 va venir a Catalunya un dels dos científics que lideraren l’expedició de mesura, Pierre Méchain (1744-1804). Els seus apunts i dades d’observació van ser publicats al cap de poc de la seva mort (Méchain i Delambre, <i>Base du système mètrique décimal, ou mesure de l’arc du méridien compris entre les parallèles de Dunkerque et Barcelone, exécutée en 1792 et annés suivantes</i>, París, t. I-III, 1806-1810).</span></span><br />
<br />
Dos dels cims des dels que es feren els mesuraments són a la Garrotxa, la Mare de Déu del Mont i el Puigsacalm. Els treballs precisaven de la col·locació prèvia o simultània d’uns senyals que fossin visibles i perfectament delimitats des de la distància. Pel que fa a la Mare de Déu del Mont, segons les notes de Méchain, com que l’ermita no oferia cap element que pogués servir de punt de vista, “<i>j’ai fait élever un signal sur l’angle le plus nord d’un massif de maçonnerie, reste de ruines, ou plutôt de bâtisses qui paroissent n’avoir jamais été achevées</i>”. Al damunt hi posà un cilindre de 3 peus de diàmetre per 4 d’alt. Al Puigsacalm, sense cap construcció al seu cim, s’hi estrenà un model de senyal que després Méchain utilitzaria en altres llocs i que consistia en una mena de tenda cònica de tres potes, en el vèrtex de la qual hi havia una superfície circular de dos peus de diàmetre i al seu damunt el cilindre de tres peus d’alt que feia de senyal pròpiament dit. Aquest model –explicava Méchain– “<i>nous servoient tout à la fois d’abris et de signaux: on les observoit avec facilité et précision</i>”. La previsió era que s’hi pogués fixar un sistema de llanterna reflectant que pogués ser vista de lluny al captard o a la nit, però el seu manteniment requeria d’operaris i d’un material dels que no sempre se’n disposava i s’hagueren de deixar estar perquè, a més, el seu ús “<i>inquiétoit trop les habitans d’un pays où nous étions étrangers et où l’on craignoit déja la guerre</i>”. Recordem que el 1792 feia tres anys que havia esclatat la Revolució Francesa, un esdeveniment que inquietava enormement les monarquies europees. <br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-mjvdqwAMl7c/WpR-R8kQLXI/AAAAAAAABLU/nnKa2Pl8kec1Bmy0WKiAqf18i4opSxiOwCLcBGAs/s1600/1%2Bmedicions%2BAb.jpg" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="512" data-original-width="616" height="265" src="https://2.bp.blogspot.com/-mjvdqwAMl7c/WpR-R8kQLXI/AAAAAAAABLU/nnKa2Pl8kec1Bmy0WKiAqf18i4opSxiOwCLcBGAs/s320/1%2Bmedicions%2BAb.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i><span style="font-size: xx-small;">Triangulació de Méchain a l'entorn del Puigsacalm i de la M. de D. del Mont</span></i></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: left;">
</div>
<br />
De la Mare de Déu del Mont, Méchain escrigué que “<i>cette montagne est située entre les rivières de la Muga et de la Fluvia, à quatre lieues et demie dans l’ouest de Figuières, et a une lieue au nord de Besalù: elle est assez escarpée. On trouve sur son sommet un hermitage qui en occupe presque toute l’étendue. C’est du nom de cet hermitage (Nuestra Señora del Monte ou del Mundo) que la montagne prend le sien</i>”. Pel fet que hi existís un santuari de llarga tradició, el cim era abastament conegut. Un parell d’anys abans, el viatger Francisco de Zamora, anant de Besalú a Tortellà, va deixar escrit al seu dietari: “<i>A la derecha se ve la Mare de Déu del Món, situada en una elevadísima montaña que le proporciona una hermosísima vista del Ampurdá y Rosellón</i>”. Els científics hi havien d’accedir portant al damunt, a més de l’avituallament, els elements de senyalització i el delicat aparell de mesura, i això no es podia fer aventurant-se per qualsevol camí. A la Mare de Déu del Món l’accés a la muntanya no havia d’oferir ni pèrdua ni especial dificultat, per la ja esmentada raó d’haver-hi un santuari, però en canvi deuria ser més complicat pujar a dalt de tot del Puigsacalm, un indret sense interès públic i, per tant, sense camins traçats més enllà de l’ermita i casa de Santa Magdalena. Escrigué Méchain en relació amb aquest cim: “<i>C’est le plus haut sommet des montagnes de Vidra; il est d’une lieue environ dans le nord du village de ce nom, d’autant dans le sud-ouest de celui de Saint-Privat, et a deux lieues et demie de la ville d’Aulot</i> [Olot]. <i>On trouve sur cette montagne, et a demi-lieue du pic, la métairie de Platravé</i>”. El fet que Méchain esmentés Sant Privat d’en Bas i la gran masoveria de Platravé (unes al·lusions molt concretes que no fa en altres llocs) podria suggerir que el camí seguit fou per aquesta banda i que, un cop a Platravé, potser amb auxili d’algú de la casa, haurien carenat la pujada fins el Puigsacalm.<br />
<br />
Méchain féu els mesuraments a la Mare de Déu del Mont els dies 13 i 14 de setembre de 1792, després passà a fer-los des de Rocacorba (un altre vèrtex bàsic de la triangulació) els dies 17, 18 i 19, i finalment al Puigsacalm els dies 22, 23 i 24 del mateix mes. Aquí, just començar la feina el primer dia, “<i>après la huitième observation le vent s’est élevé avec tant de violence qu’il n’a pas été possible de continuer</i>”. Tant en un lloc com en l'altre, no es van poder dur a terme totes les observacions que s'hi havien de fer. A la Mare de Déu del Mont només es pogué mesurar l’angle que, juntament amb aquell vèrtex, formaven el Puigsacalm i Rocacorba. Això obligà els expedicionaris a tornar a tots dos llocs just un any després, el setembre de 1793. Méchain tornà a pujar a la Mare de Déu del Mont els dies 4, 5 i 6 per acabar la feina, destorbada en el primer dia altre cop per un fort vent (“<i>Très-grand vent </i>–anotà Méchain–, <i>il est devenu si fort qu’on a été obligé de cesser et de porter le cercle</i> [es refereix a l’instrument de mesura] <i>plus près du mur, pour se mettre à l’abri et faire une autre série</i>”). En aquesta segona vegada, no fou Méchain qui pujà de nou al Puigsacalm, sinó que els darrers mesuraments hi foren fets per un dels seus col·laboradors, l'enginyer i geògraf Jean-Joseph Tranchot (1752-1815), en els mateixos dies de feia un any, els dies 22 i 23 de setembre. Entre les mesures secundàries que ara es feren hi hagué la de l’angle que, amb vèrtex a la Mare de Déu del Mont formaven el Puig de l’Estela i “<i>un grand clocher de la ville d’Aulot </i>[Olot]”, i el que, des del Puigsacalm, feien el Matagalls i Olot. Méchain, tan precís en les seves anotacions, ens deixa amb el dubte de quin seria el punt de medició d’Olot. Si no vaig errat, Olot no es veu des de la Mare de Déu del Mont (sí, en canvi, l'ermita de Sant Francesc).<br />
<br />
Set anys després, França va adoptar el sistema mètric decimal el 10 de desembre de 1799. L’Estat espanyol no ho faria fins el 1849 (Llei de 19 de juliol de 1849, <i>Gaceta de Madrid </i>del 22 de juliol). Això no obstant, la implantació efectiva del metre com a unitat de mesura va sofrir diversos ajornaments, en part per raons tècniques, però també pel recel envers els canvis, i no va ser fins el 1867 que se n’exigí el seu ús, tant en l’administració com, a partir de l’any següent, entre els particulars (Llei de 19 de juny de 1867, <i>Gaceta de Madri</i>d del 22 de juny). </div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;"><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><i>Revisat: novembre de 2020.</i> <br /></div>
Miquelhttp://www.blogger.com/profile/14974256034511399071noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2284962453573223850.post-33427719132053971472018-01-21T09:19:00.002-08:002020-11-20T08:47:25.923-08:0082. Les petites memòries de l'olotí Miquel Saderra, nat el 1779<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/--5PTJVLOzIg/WlzOXmkPSeI/AAAAAAAABKI/D3jxvNzAO-Yfge-0E53NPY4tENLKuuCmACLcBGAs/s1600/Saderra%2BIb.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="349" data-original-width="1600" height="85" src="https://3.bp.blogspot.com/--5PTJVLOzIg/WlzOXmkPSeI/AAAAAAAABKI/D3jxvNzAO-Yfge-0E53NPY4tENLKuuCmACLcBGAs/s400/Saderra%2BIb.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Miquel Saderra i Iglésias va arribar a ser un important adroguer olotí, amb botiga oberta al número 9 del carrer de la Claveguera (avui conegut amb el nom menys vergonyós de carrer d’en Francesc Serra i Ginesta). Havia nascut a Olot el 22 de setembre de 1779, fill de Pere Saderra i Gravalosa i nét d’altre Miquel Saderra, ambdós paraires d’ofici. Segurament que seria en l’assossegament de la maduresa de la vida, quan se li va ocórrer de redactar unes notes sobre història familiar del pare i d’ell mateix, que intitulà “<i>Notícias de moltas cosas donadas per mi Miquel Saderra e Iglésias que tal vegada podran servir algunas per gobern de la casa y per servey del veniders</i>”. Són uns pocs fulls, però com que d’aquest tipus de memòries a Olot més aviat n’anem escassos, el seu relat resulta de valor, en especial perquè ens permet de resseguir, amb paraules d’un protagonista i ni que sigui de forma breu, els mecanismes mitjançant els quals alguns olotins pogueren aprofitar les conjuntures de les dècades finals del segle XVIII i primeres del segle següent per fer progressos en l’art difícil de guanyar-se la vida i de tirar endavant la família. Una família que sovint hi treu el cap en forma d’anotacions espontànies, allunyades dels escrits de caràcter administratiu amb els que solem trobar-nos en matèries d'història. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
El relat s'inicia amb els avis materns, perquè fou per aquesta banda d’on haurien vingut les primeres alegries en la composició del patrimoni familiar. El començament fa així: “<i>Esta casa que avuy dia és Saderra fou comensada de Iglésias, que eran los meus abis, que se deyan Joan Iglésias y Maria Rosa Iglésias</i> [cognom del marit]<i> y Soler, que la dita era filla de la cantona més frente del devant del convent del Carme. Los dits abis feian de traginer en la sentúria de 1700. Estos tingueren família y resultà no tenir cap minyó, sinó sinch minyones y totas foren casadas y la dita Rosa, ma mare, fou casada com a pubilla per ésser la gran</i>”. El 1762 Rosa s’havia casat amb Joan Prat, però es veu que l’home topà amb una vida malaltissa (“<i>son marit estigué molts anys malalt</i>”) i la deixà vídua. Fou llavors quan Rosa Iglésias es casà en segones núpcies amb Pere Saderra, el pare del nostre autor. En contrast amb l'inici del text, d'aquesta banda paterna no se n'hi fa cap esment i les seves
dades les he hagut d’anar a buscar als llibres sagramentals de la parròquia de
Sant Esteve d’Olot. Els avis paterns eren Miquel Saderra i Peronella
Gravalosa. El pare, Pere Saderra i Gravalosa, era de Sant Feliu de
Pallerols, però havia vingut a treballar a Olot, on el 1766 es casà amb
Esperança Targarona. Al cap d’uns pocs anys la dona morí i el 1776 el
vidu Pere es casà de nou (i aquí ja empalmem amb les "Notícies") amb la també vídua Rosa Iglésias
i Soler, la mare de Miquel Saderra. <br />
<br />
El nou matrimoni semblà ser prometedor, potser perquè a en Pere el treball no l’espantava. Ja he dit que era paraire d’ofici, però com que els seus sogres, que estaven ficats en el tragí de mercaderies, només havien tingut filles i cap noi, Pere entrà també en aquesta activitat, amb permís de la sogra, que encara era mestressa de casa: “<i>Essent casats los dos viudos Pere Saderra y Rosa Iglésias, lo dit Pere prengué tot lo que ell tenia y ho portà tot en la casa de la Rosa sa muller, que encara vivia sa mare ma àbia </i>[Maria Rosa Soler]<i> y esta com a mastresa o abseptà</i> [= ho acceptà] <i>tot y lo Pere, que era parayre, féu corre també lo ofici de traginer de arròs y estamayre, y entre un y altre comensà esta casa de fer fortuna, de ahont comensa</i>”. La base de la prosperitat de la seva casa hauria estat, doncs, la combinació entre el treball de la llana (l’ofici de paraire) i el comerç d’arròs i estam. De mal escatir és si el tragí de l’estam era d’anada o de tornada, de matèria prima que entrava a Olot o de productes manufacturats que en sortien. L’estam, provinent de la llana, tenia molt d’ús a Olot per a la confecció de barretines i sobretot de mitges. En les últimes dècades del segle XVIII, la implantació a la vila de màquines per a fer gènere de punt, principalment de cotó, propicià un moment favorable per a les manufactures i el comerç olotí, del que Saderra se’n fa ressò en el seu escrit. Després de dir allò de l’inici de la prosperitat amb aquests negocis, hi afegeix: “<i>més quan se plantaren en esta vila las fàbricas novas de mitjes de estam, aquí fou quant lo dit Pera y Rosa comensaren la fortuna</i>”. Pel que fa a l’arròs, ben segurament que l’aniria a buscar on se’n feia, a l’Empordà, a la plana de banda i banda del baix Ter, i l’introduiria cap a muntanya. El 1793 esclatà la guerra amb França (la Guerra Gran) i els negocis amb l’Empordà es trastocaren. Segons el relat, “<i>en aquella guerra esta casa no patí desgràcias de pèrduas, sol perdé la tragineria del arròs del Ampordà, que se ni </i>[= n`hi] <i>feiha tant que aquesta casa lo tenia tan arreglat, que casi perdé al nom del arròs, per aver agut de esversar lo tragí ab sal y bi, que donava molt poch profit</i>". <br />
<br />
Cap a finals del segle XVIII Pere Saderra entrà en el negoci dels arrendaments municipals. L’ajuntament d’Olot disposava d’una sèrie de monopolis que li asseguraven unes rendes per al seu funcionament. Aquests drets l’ajuntament no els gestionava directament, sinó que els arrendava per un temps determinat, mitjançant subhasta pública, a diversos particulars per un preu fet, els quals confiaven poder-ne obtenir uns guanys majors del que n’havien pagat. D’aquest tema, l’escrit només n’inclou unes poques referències precises: “<i>En dit any 1800 tinguérem arrendadas las carniserias y en est any se tingué un plet per la pells ab los vigatans, y no se guanyà res</i>”. A l’Arxiu Municipal, als manuals d’instruments de l’ajuntament, hi ha els contractes d’aquests arrendaments, però en aquests anys la documentació és molt incompleta. Segons el que s’ha conservat, el 1799 l’arrendament de les carnisseries de la vila (la venda de carn no era lliure, s’havia de comprar a la carnisseria pública) va ser concedida a un grup de socis encapçalats pels olotins Pere Saderra i Josep Sargatal. Aquesta concessió fou impugnada per un altre grup, dirigit per Jaume Costa, que esgrimí que havien ofert vendre la carn a un preu menor, però l’ajuntament digué que la seva proposta havia arribat tard. En aquell mateix any el nom de Pere Saderra encapçala també la llista dels socis que obtingueren l’arrendament de la sal (el proveïment i venda a la menuda de sal de Cardona). El 1800, en discordança amb el que escriví Miquel Saderra sobre el seu pare Pere, l’arrendament de les carnisseries va anar a parar a Miquel Torruella i els seus socis. Desconec això del plet amb la gent del ram de la pell de Vic que cita el nostre autor. Potser vindria del fet que les pells del bestiar que s’escorxava a la carnisseria constituïa un altre arrendament municipal. Consta que el 1805 les pells foren arrendades a Ramon Andreu i a Bonaventura Boix, de Vic, i que a l'any següent ho foren de nou al primer d'aquests dos. Altres arrendaments d’aquests anys en què participà Pere Saderra, segons els manuals municipals, foren el de les parts dominicals del Mas Pradell (de propietat municipal) el 1801 i de nou el de la sal el 1803. Del 1804 hi ha una altra nota en les memòries de Miquel Saderra: “<i>En 1804 lo pare fou company de tenir la carniseria y per un capítol de la tabba </i>[el plec de condicions] <i>deixaren la bast </i>[= l'abast] <i>de las carns y tingueren un plet ab lo ajuntament, que lo dit pare ne tingué bastant disgust</i>". Semblantment al que he dit abans, també les actes municipals de 1804 es redueixen a un plec magre de fulls, que no ens ofereix cap auxili per a saber sobre aquest plet amb l'ajuntament, de tan mal record en el nostre home. A l'any següent l'ajuntament s'hagué de fer càrrec directament de l'administració de les carnisseries, perquè no es va presentar ningú que n'oferís un bon preu. <br />
<br />
Enmig d'aquestes notes de caire més econòmic, Miquel Saderra inclogué en el seu escrit algunes referències de caràcter més familiar. Ja he dit que tant el seu pare com la seva mare s’havien casat en segones núpcies. Dels respectius primers casaments havien tingut només una filla cadascun. La filla del pare es deia Caterina i de gran es féu monja caputxina. L’entrada al convent de Girona (hi vestí l’hàbit el 1796, mudant el seu nom pel de Josepa) costà al seu pare 600 lliures, i encara n’hagué de gastar 200 més fins que professà a la vida religiosa tres anys més tard. La filla de la mare tinguda en el seu primer matrimoni, Antònia, es casà el 1788 amb Josep Masoliver, fadrí paraire, se li prometeren de dot 600 lliures i una calaixera amb les robes corresponents i, tot i que no es feren capítols matrimonials, “<i>lo que se li prometé fou pagat doble</i>”. Però les dues foren noies de vida dissortada: “<i>Las dos minyonas, ditas Antònia y Sor Josepa, moriren mol jobes, y se pot dir màrtirs. La Antònia morí de part y la monja farida, que avia de anar en croses, lo que Déu Nostre Senyor, per ésser tan bonas minyonas, las tragué de aquest món per donar·los lo premi, en lo altre, de la llur paciència</i>”. Del segon matrimoni nasqueren quatre fills: Maria Rosa (nada el 1777; el 1801 es casà amb Ramon Barcons), Miquel (l’autor de l’escrit, nascut, com he dit, el 1779), Jaume (1782) i Sabina (1784, morta al cap de poc). L’escrit també fa una acurada llista del procés de compra de cases i terres que es varen anar fent, un tema que ara aquí m'estalvio de detallar.<br />
<br />
Entrats al segle XIX, Miquel Saderra va casar-se amb Ignàsia Alsina, un casament esplèndid que reuní la família d'arreu. “<i>Lo casament fou en la octava de Chorpus, dia 19 juny 1802, ab tota pompa y festa que se podia pensar, ab unitat de parens de totas pars</i>”. D’aquest matrimoni en nasqueren set fills, part dels quals, com passava sovint llavors, no arribaren a edat adulta. D’algun d’ells, Miquel Saderra ens en deixà una amorosa valoració, com en el cas del segon, Joaquim, nascut l’octubre de 1804: era el primer noi, “<i>un noy de tota perfecció, mol temorós y mol entenimentat per apendre; va viure uns 8 anys complets</i>”, fins que “<i>en lo any 1813 lo noy primer Joaquim també agafà una desgana junt ab migraña de ulls que maleltiajà serca mitg any y morí</i>".<br />
<br />
El 1806 va morir el seu pare Pere. “<i>Tingué un gros insult de feridura, que·s ferí de tot lo costat esquerra fins la llengua, que ab totas las consultas y remeys se li feren no se pugué aliviar. Visqué 19 dias y morí ab desconsol de la casa lo dimars de Carnestoltas a la tarde, que era lo dia 18 fabrer 1806. Se li feren los funerals de general menor ab misas corresponens</i>”. Va ser enterrat a l'església del Carme d'Olot.<br />
<br />
Entre 1808 i 1814 el país tornà a entrar en guerra contra França, aquesta vegada un conflicte molt més sever que el de la dècada anterior. Miquel Saderra (ara ja protagonista ell mateix de les seves memòries) no ens n’ha deixat cap nota local, però sí unes pinzellades de la desgràcia d’aquells anys. “<i>En es </i>[=est, aquest]<i> any </i>[1808] <i>se comensà la guerra y me vas plagar la parayreria, perquè la cosa no anaba bé</i>”. Més endavant en fa balanç, amb l’avinentesa de designar-nos aquella contesa com a “Guerra de la Dependència”, no pas de la “Independència” com en diria després la historiografia espanyola, perquè foren anys, precisament, de subjecció a França: “<i>Seria per demés lo esplicar les coses que pasaren dende lo any 1807 fins lo any 1814 que durà la guerra de dependència ab los fransesos, lo que és cert que de penes, disgustos, sustos y espans foren grans, fins aberse de despetriar. Los pagos foren grans, los comestibles molt cars, encare que lo guanys eran bons, res no arribaba, lo blat arribà a 30 lliures la quartera, lo blat de moro en moltas parts de Catalunya a 56 pas. </i>[= pessetes], <i>lo fajol a 51 pas., lo bi bo a 30 lliures lo bot, y bi corrent a 50 pas., lo arròs y fideus a 24 cortas </i>[= quartos]<i> la lliura. Los pobres en part de Catalunya se morian de fam. Déu nos guardi de semblants treballs</i>".<br />
<br />
Pel que fa a la seva família, en un altre lloc escriu que aquella fou “<i>una guerra que nos arruynà</i>”, i que “<i>vas tenir sort de dos amichs que me deixaren diners per poder pasar tan mala època</i>”. Va haver de deixar les feines de paraire i s’arriscà, en plena guerra, a muntar una expedició comercial a Madrid. Una empresa així no era pas una novetat, perquè a Madrid hi havia una important colònia de comerciants catalans, i fins i tot algú d’Olot (com apareix també en el text), però fer-la en aquells moments era més agosarat. “<i>Vehent que jo tenia desitg de adelantar la casa, vas probar un meu oncle Anton Morató de fer un viatge a Madrit de mercaderia surtida y fer·li portar ab los meus matxos, y lo mosso y lo company dit, que posaren tan cada un y se afectuà lo viatge, lo qual lo asertàrem, però se escaygué que los francesos en aquella època entraren en Madrit. Tots nostres plans foren frustrats. Lo comicionat me plantà la mercaderia y la deixà encarregada en un fill de Olot y después aquest morí y altre se·n encarregà, que tot anà de mal a més mal</i>". <br />
<br />
La història del viatge a Madrid no finalitzà en aquest punt. El 1814, quan faltava poc perquè la guerra s’acabés, Miquel Saderra mirà de recuperar alguna cosa d’aquella fracassada expedició. “<i>Vas determinar de fer tornar lo meu moso en Madrit, a·ffi de poder replegar lo que pogués del mencionat viatge, y per compania de ell hi anà Ramon Barcons, y anà lo moso ab tres matxos</i>”. Però les coses també se giraren en contra. Passat Reus, “<i>aixiren lladres al moso y lo degollaren y quedà com a mort y los companys que anaren fugiren y después recolaren y lo portaren en Butarell, que allí, per medi de un facultatiu pràctich fou curat prompte y emprengueren lo camí de Madrit. Allí trobaren los diners de mercaderia envertits en vales reals a 60 pº</i> [= per cent] <i>de pèrdua y lo comisionat, per desfer·se dels vales, los bratà </i>[= baratà, canvià] <i>ab creas a 80 pº y las portaren en València y allí tingueren disgust ab lo resguart però a resumidas cuentas las bretaren en panyos y los portaren en Reus. Jo en Reus los vas bretar los panyos en llana bruta, en esta</i> [Olot] <i>la llana la vas bretar en tocinos. An fi de tot, la pèrdua fou grosa</i>".<br />
<br />
Va ser també durant el temps de la guerra quan morí la seva muller: “<i>En dit any</i> [1812] l<i>a Ignàsia, ma muller, sobre dels espans y sustos tingué una desgana de serca 4 mesos, y morí als 11 novembre de dit any 1812. Se li féu lo foneral corresponent de la casa, general menor y ella se dexà 300 misas que se li foren selevradas prompte</i>”. El 24 d’abril de 1814 Miquel Saderra es tornà a casar, amb Francesca Oms (o Homs), filla del Molí de Castellfollit. D’aquest segon matrimoni en nasqueren vuit altres fills. <br />
<br />
Però la Guerra del Francès i i fracassos com el de l’expedició a Madrid, l’obligaren a espavilar-se i allò que havien estat petits negocis acabaren convertint el seu establiment en una de les principals adrogueries d’Olot. Com que la guerra deixà el tragí de sal i arròs sense massa demanda, començà a traficar amb oli. Tampoc no li anà prou bé i decidí “<i>comensar a tractar ab cacaus y sucres que jo no sabia lo que era</i>” i això sí que li començà a rutllar, tot i la seva ignorància confessa sobre aquesta mena de productes. “<i>Això fou lo motiu que en dit any vas comensar de fer fer xeculata y de en poch en poch, anant aumentan la botiga y anant entenent ab los gèneros y fou tan lo nom de la botiga que agafà, que arribà ésser de las principals botigas de Olot que així los que vindran después de mi pugan mantenir lo bon nom</i>”. La botiga d’adroguer ocuparia una cantonada entre els carrers de la Claveguera i de Bellaire. La va acabar de comprar el 1813, en un estat molt precari, “<i>tot dolent a punt de anar·se·n a terra, preu de 1200 ll, lluïsme 120 ll</i>”. La seva posada a punt es faria un cop acabada la guerra: “<i>En 1816 vas comensar la casa del cantó y continua·la en lo any 1817 y contant que entre las obras y guarnir la botiga de adroguer se me vas gastar 100 dobles de 4t, y per conseguir un tant vell gasto eixint de una guerra que nos arruynà, vas pendre un censal de 700 lliuras</i>”. Un censal era, per entendre’ns, una mena de préstec.<br />
<br />
A partir d'aquí les memòries es redueixen a la llista de naixements i defuncions familiars, amb només una al·lusió molt crítica al Trienni Liberal: “<i>En 1820 començà la mala època del temps de la constitució que patírem en los tres anys mol sustos y no forem asesinats sinó de butxaca ab los gran pagos; però ne surtírem bé gràcia a Déu</i>”. Miquel Saderra i Iglésias morí el 16 de desembre de 1857. L’hereu i continuador del negoci de l’adrogueria recaigué en Joaquim Saderra i Homs, nascut el 1820 de la segona muller Francisca. El 1846 es casà amb Serafina Mata. No sé dir quan es tancà l’adrogueria dels Saderra, però no subsistí més enllà d'aquesta generació.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-HjpVsZLkEn8/WlzOfQ3X9eI/AAAAAAAABKQ/Ncl4H0b_iUUezF19oN-Pqml3r24C5C7MACEwYBhgL/s1600/Saderra%2BIIb.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1352" data-original-width="1600" height="270" src="https://2.bp.blogspot.com/-HjpVsZLkEn8/WlzOfQ3X9eI/AAAAAAAABKQ/Ncl4H0b_iUUezF19oN-Pqml3r24C5C7MACEwYBhgL/s320/Saderra%2BIIb.jpg" width="320" /></a></div>
Passats els anys, algú va decidir de posar en net el que no era sinó un quadern d’anotacions. Possiblement fos el seu nét Josep Saderra i Mata (1850-1924). L’autor d’aquesta nova versió de les memòries de Miquel Saderra hi posà ordre, hi féu alguns retocs literaris i algun paràgraf de nova redacció, i passà a tercera persona del verb tot el que era en primera persona. El nou redactor hi posà un títol més pompós: “<i>Genealogía y notícia històrica de la successió, origen, progrés y actual estat de la família del Sor. Miguel Saderra e Iglésias, formada dels apuntes que inèdits deixà lo difunt escrits de pròpia mà</i>”. A més, hi afegí unes notes sobre alguns dels fills de Miquel, especialment dels que seguiren la carrera eclesiàstica o la vida religiosa, com ara Ramon Saderra i Alsina (fill de la primera muller) que es féu caputxí, cantà la primera missa el 1834 i, amb motiu de l’exclaustració de 1835 passà a França, d’allí a Roma i acabà, després de moltes penalitats, a les missions de Mesopotàmia. D'ell hi ha inclòs un curiós compte de tot el que costà per a la família la celebració de la seva primera missa i que sobrepassà les dues-centes lliures. També s'hi troben unes breus notícies sobre Josep Saderra i Homs, que es féu jesuïta i passà per Roma, Bèlgica, França i finalment a l’Havana, i sobre un altre fill igualment jesuïta, Pere Saderra i Homs, que actuà a les missions del Brasil i després a Montevideo i a Buenos Aires. Com que, tot i la nova redacció, es tingué cura de seguir conservant el manuscrit
original de Miquel Saderra, és d’aquest d’on he extret tots els textos que he transcrit
aquí. <br />
<br />
L'atribució que faig a Josep Saderra i Mata de la versió en net de les memòries del seu avi Miquel Saderra i Iglésias se sustenta en diverses raons: les dues versions d’aquestes memòries formen part del llegat que la família d’aquest olotí notable donà, fa unes dècades, a la ciutat d’Olot, guardades ara a la Biblioteca Marià Vayreda; fou un gran activista cultural i un pròdig escriptor de temes històrics i literaris, i versificador d’estil finament subtil i a voltes desenfadat. I això darrer s’adiu bé amb l’octava que, de forma anònima, inclogué en la portada d’aquesta versió en dedicatòria a l’autor de les memòries: “<i>Serà en lo món perpètua sa memòria // en los anals de la fama quedà escrit // ja may serà son nom cosa il·lusòria // ni patrici tant honrat sentirà olvit: // gossant son esperit de immemorial glòria // per més que’l cos sia en cendra convertit // ocult entre las sombras de la terra // Olot no olvidarà a Miguel Saderra</i>". D'això de no oblidar-lo, que per nosaltres no quedi. </div>
Miquelhttp://www.blogger.com/profile/14974256034511399071noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2284962453573223850.post-15390613547242393512017-11-15T03:44:00.002-08:002020-11-20T08:47:01.214-08:0081. La fortalesa de Castellfollit de la Roca<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-ugIKSw7qWYM/WgWY7-p4ayI/AAAAAAAABH4/M79Y66Ebh-sbUKQXrHn6kKL9kb97wcB3wCLcBGAs/s1600/Castellfollit%2Ben%2Bun%2Bmapa.jpg" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="423" data-original-width="581" height="232" src="https://2.bp.blogspot.com/-ugIKSw7qWYM/WgWY7-p4ayI/AAAAAAAABH4/M79Y66Ebh-sbUKQXrHn6kKL9kb97wcB3wCLcBGAs/s320/Castellfollit%2Ben%2Bun%2Bmapa.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><i>Castellfollit de la Roca, indicat com a lloc fortificat en un mapa de finals del XVII</i></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Els que saben d'història medieval diuen que, en aquell temps, a Castellfollit de la Roca ja hi havia un castell que donaria raó del primer element del nom del lloc i del seu assentament humà. La vida d’aquest castell hauria pogut ser la de tants altres que a mida que s’acostaven els temps moderns varen haver de debatre la seva supervivència entre velles qüestions de senyoria i l’obsolescència d’uns models defensius que ja no es corresponien amb les noves condicions bèl·liques.<br />
<br />
Però a mitjans del segle XVII, un fet d’alta política, el Tractat dels Pirineus (1659), va suposar per a Castellfollit l’entrada en el món de les modernes fortificacions. Com és sabut, en aquest tractat Catalunya va perdre, en benefici de França, el comtat del Rosselló, amb el Conflent, el Capcir, el Vallespir i mitja Cerdanya. Això féu que la frontera francesa, en el seu extrem més meridional, reculés (o avancés, segons com es miri) cap al sud, fins on avui encara és, i convertí les actuals comarques de l’Alt Empordà, la Garrotxa i el Ripollès en comarques de frontera, en uns territoris amb interessos militars per a la seva fortificació, en prevenció de qualsevol invasió que pogués venir del país veí. En aquest nou plantejament, la situació geogràfica de Castellfollit de la Roca era valuosa, perquè controlava el pas entre l’Empordà i la Muntanya. Per als exèrcits francesos, Castellfollit representava un destorb, ja que, acostumats a entrar a Catalunya per l’Empordà, els convenia tenir obert aquest pas per accedir a l'interior per la Plana de Vic i també, si les coses els anaven malament, com a via d’escapada cap a Camprodon i d'allí a França. Per això no és estrany que molta de la informació sobre el fortí de Castellfollit en els temps moderns vingui de fonts franceses.<br />
<br />
D'aquesta fortificació hi ha una detallada descripció feta per militars francesos el 1684 (en un moment en què encara s’hi havia d’emprendre obres de reforçament) acompanyada d’un dibuix esquemàtic, que una i altre poden veure’s a l’obra <i>Atlas ciutats de Girona, XVII-XX</i>, de Ramon Castells, Bernat Catllar i Josep Riera (vol. I, 1992, mapa 375, p. 526 i 598), on, a més, podem trobar-hi altres cinc croquis de Castellfollit, tot de finals del segle XVII. Una descripció més succinta la trobem al diari <i>Mercure historique et politique</i>, editat a la Haia el 1694: “<i>C’est un quarré long irregulier sur une hauteur qui est inaccessible de tous côtez, à la réserve de celui qui regarde l’occident. Mais il y a de ce côté deux bastions en forme d’ouvrage à corne avec une redoute devant la courtine, deux chemins couverts, et quatre redoutes devant la contrescarpe</i>”. Potser el dibuix que més bé ens permet una visió de com era la fortificació de Castellfollit és el que adjunto. És inèdit i pertany a la Biblioteca Nacional de França. Amb aquesta ajuda i les referències coetànies es pot traçar una enumeració descriptiva dels principals elements defensius de Castellfollit.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-4xz-UdzhSG0/WgwlDsgKejI/AAAAAAAABJE/UL1j5H0EfVsg68v_ZYxfZyBh8ZRDx8MDQCLcBGAs/s1600/Castellfollit%2Bpw.jpg" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="319" data-original-width="399" height="318" src="https://4.bp.blogspot.com/-4xz-UdzhSG0/WgwlDsgKejI/AAAAAAAABJE/UL1j5H0EfVsg68v_ZYxfZyBh8ZRDx8MDQCLcBGAs/s400/Castellfollit%2Bpw.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;"><span style="font-size: xx-small;">Les fortificacions de Castellfollit, segons un dibuix de la Bibliothèque Nationale de France</span></span></i></td></tr>
</tbody></table>
Es tractava d'una plaça adaptada a l’extrem de la cinglera, fortificada en ferm en el seu costat occidental (allí per on s'entra al poble vell), l’únic que no protegeixen els murs naturals de la geologia volcànica. Al seu interior hi havia en primer lloc el castell o dependències militars, després les cases del poble i, ja al morro de la cinglera, l’església i el seu entorn. No hi ha dades sobre el nombre d’habitants de Castellfollit a finals del segle XVII. Un cens general de tots els pobles de Catalunya del 1719 diu que tenia 25 cases i 84 habitants, però mentre la primera xifra sembla oferir pocs dubtes, pel que fa als habitants possiblement en fossin més, ja que en aquest cens hi ha poblacions on només hi foren comptabilitzats els habitants “de comunió”, és a dir, deixant de banda les criatures.<br />
<br />
El cos principal de les defenses el constituïen dos baluards de forma triangular, units per la cortina o mur a recés d’aquells, on hi havia la porta principal per accedir a l’interior de la plaça militar i el poble. Vist des de fora, el conjunt prenia aquella “<i>forme d’ouvrage à corne</i>” que deia el text abans esmentat, és a dir, de front embanyat. Sembla que no ens hem pas d’imaginar una muralla solemne. Segons la descripció de 1684, no estava ben terraplenat –especialment el baluard septentrional– i els murs eren fets de còdols (“<i>il n'est qu’a demi terrassé, ses murailles sont simples faites de méchans caillous</i>”), si bé és de suposar que els elements estructurals serien de pedra tallada.<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-3qTe879V6xA/WgWdJGBnK0I/AAAAAAAABIQ/fieOjSk6XH4yaZ6Li6WSOeojMfpM3ceDQCEwYBhgL/s1600/reductes%2Bexteriors2.jpg" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="436" data-original-width="277" height="320" src="https://4.bp.blogspot.com/-3qTe879V6xA/WgWdJGBnK0I/AAAAAAAABIQ/fieOjSk6XH4yaZ6Li6WSOeojMfpM3ceDQCEwYBhgL/s320/reductes%2Bexteriors2.jpg" width="203" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i><span style="font-size: xx-small;">Imatge amb els reductes de primera línia (A) </span></i></td></tr>
</tbody></table>
<br />
Per a protegir la cortina, al davant hi havia una mitja lluna, una fortificació en forma de triangle. Tenia per finalitat obligar els atacants a dividir-se i a haver d’entrar en el foc creuat que els vindria dels bastions. I encara hi havia una altra línia avançada de defensa, el camí cobert, un fossar que resseguia el conjunt exterior de les defenses. El nom li venia perquè el talús davanter feia una lleixa a una alçada precisa, per la qual podien actuar els defensors estant a cobert dels atacants. El camí cobert solia complementar la seva seguretat amb una estacada. La descripció que acompanya el mapa de 1684, esmentat a l'inici, dóna detalls d’aquesta primera avançada defensiva: “<i>Sa palisade fort bonne, elle est plantée sur le chemin couvert dont l’esplanade est formée par le naturel du terrain qui es un peu plus bas que l’horizon de la place. Ce chemin couvert est assez grand, son parapet est de maçonnerie</i>”. La nota que també he esmentat al principi, de 1694, indicava que en aquell moment, al davant de tot s’hi havia situat uns altres reductes avançats que, en efecte, figuren en alguns dels plànols francesos d'aquells anys, com el que adjunto aquí.<br />
<br />
El recinte fortificat de Castellfollit presentava, però, un flanc vulnerable, el del nord. Un primer motiu era que allí hi havia una altra porta (per tant, un punt dèbil), la de Besalú, des d'on baixava el camí cap aquesta població. De fet, el comentari al mapa de 1684 proposava com a estratègia per a ocupar el recinte, la simulació d’un atac als bastions per distreure l’atenció, i mentrestant forçar l’entrada per aquesta porta de Besalú. Però la pitjor feblesa d’aquesta banda nord venia de la seva proximitat al vessant de la muntanya de Mont-ros, des d’on el recinte podia ser fustigat per tropes enemigues. A fi de controlar aquesta posició, les defenses de Castellfollit s’havien complementat amb una torre circular exterior, a no massa distància d’aquesta banda de la població, coneguda com a Torre Hermosa, un nom que, més que evocar la bellesa de la seva traça, semblaria lligat als fums d’algun funcionari militar o potser, fins i tot, que es volgués jugar amb el nom del virrei de Catalunya, el duc de Villahermosa o Villafermosa (1688-1690).<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-PlR6HTjz98M/WgWigQyNruI/AAAAAAAABIo/wi8GPkAxbx8Oeg16JS3ti1pL7OHltSLpQCLcBGAs/s1600/torre%2Bhermosa2.jpg" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="667" data-original-width="615" height="320" src="https://4.bp.blogspot.com/-PlR6HTjz98M/WgWigQyNruI/AAAAAAAABIo/wi8GPkAxbx8Oeg16JS3ti1pL7OHltSLpQCLcBGAs/s320/torre%2Bhermosa2.jpg" width="294" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i><span style="font-size: xx-small;">La Torre Hermosa de Castellfollit, segons Ambrosi Barsano (1691)</span></i></td></tr>
</tbody></table>
<br />
D'aquesta Torre Hermosa n’hi ha un dibuix de detall, exterior i interior en secció, fet el 1691 per l’enginyer militar Ambrosi Borsano, reproduït al llibre de Maria Antònia Martí Escayol i Antoni Espino López, <i>Catalunya abans de la Guerra de Successió</i>, publicat el 2013. Segons aquests mateixos autors, la construcció d’aquesta torre es va encarregar el 1689 a un mestre d’obres de Vic, P. Cases. S’hi pensava destinar 48.000 rals amb la previsió d’acabar-la en uns set mesos, a l’abril de 1690. Però el gener de 1691, segons un informe de Borsano, hi mancava encara molta feina a fer, com ara segellar-ne la cisterna, posar en condicions diverses dependències, fer algunes defenses (en el segon pis, “<i>hazerle su parapeto, troneras para la artillería y las cataratas para hechar los fuegos</i>”), així com fer la volta en forma de mitja taronja o cúpula que havia de cobrir l’edificació, amb les seves corresponents defenses exteriors, a més de “<i>hazer su capilla debaxo de la media naranja</i>”. Quan el 1694 l’exèrcit francès la va atacar, segons unes memòries militars publicades a França el 1839, la torre tenia “<i>dix toises de diamètre, percée d’embrasures et de crénaux, ayant trois étages voûtés, avec un fossé, et un bon chemin couvert; cette tour dominoit et défendoit les autres ouvrages</i>”. Sembla que el 2008 es van fer algunes feines de recerca en el lloc on havia estat i se’n va localitzar la seva planta, d’uns 7 metres de diàmetre interior. <br />
<br />
Algunes dades diuen que en temps de pau hi havia previsió de tenir-hi una guarnició militar d’una seixantena d’homes, però en realitat d’altres apunten que no passaven dels vint-i-cinc. En temps de guerra ja era una altra cosa: quan el 1694 els francesos conqueriren Castellfollit, la tropa que es va rendir superava el miler i a la Torre Hermosa la guarnició era de dos-cents homes. No sabem com eren les relacions entre la població i els soldats, però és fàcil pensar que, en un espai tan limitat, no havien de ser cordials. Com a plaça forta que era, Castellfollit comptava amb un governador militar. Les partides de defunció de la parròquia de Sant Esteve d’Olot han servat l’enterrament d’un d’ells: “<i>A vuy als 22 de octubre 1692, en la iglésia de Nostra Senyora del Carme de Olot és estat enterrat Don Andrés de Diamberch, gobernador de Castellfollit, fill & de don Gerardo Diamberch y de dona Elianor Diamberch muller sua, fills de Barssalona, de la parròquia del Pi. Feren cos present en la parroquial ab acistència de quinse preveras, rebé tots los sagraments</i>”. No ens ha d’estranyar que se li donés sepultura a Olot, perquè era habitual que els soldats de Castellfollit que emmalaltien fossin portats a l’Hospital d’Olot i potser fos aquest el seu cas. El 1694 el governador de Castellfollit era un jove militar que més endavant, en la Guerra de Successió, prendria notorietat en la defensa de Barcelona, Antoni de Villarroel. <br />
<br />
Que el traçat de la nova frontera amb França tingués el malginy d’atropellar de ple les comarques nord-orientals de Catalunya, no era precisament la seva única desgràcia. Paradoxalment, en tenia una altra encara pitjor: la ratlla quedava massa lluny de Madrid, massa distant d’allí on, malgrat el caràcter plurinacional que encara tenia la corona hispànica, hi residien el rei i els òrgans executius relatius al cos militar. La Cort no sentia com a urgent la necessitat de reforçar una frontera que no els tocava de prop, i tot foren vagues promeses i partides de diners per a les fortificacions del nord de Catalunya que a l’hora de veritat mai no arribaren a la seva destinació, per a desesperació dels successius virreis de Catalunya, als que la seguretat del país els interpel·lava de més a prop. Al final, com massa sovint, ho hagueren de pagar els catalans, que no estaven precisament en situació de ser esplendorosos. El virrei Vicente de Gonzaga (1664-1667) exigí un donatiu a la població catalana, en teoria voluntari, que s’hauria de fer durant tres anys, amb el compromís que la Corona hi sumaria una petita quantitat. Amb aquests diners es volia posar a punt les places fortes de Puigcerdà, Roses, Camprodon i Castellfollit, però els diners arribaren amb comptagotes, i com que les obres s’havien d’atendre per l'ordre en què figuraven en l’anterior llista, Castellfollit fou la que més patí les mancances d’aquest desori. Uns anys després, el virrei Francisco de Tutavila, duc de San Germán (1673-1675), xifrà en 42.560 rals les obres per poder posar a punt les defenses de Castellfollit, un càlcul que en temps del virrei Alexandre de Bournonville (1678-1684) pujà a 60.000 rals. I Castellfollit no era sinó una més (i no pas la més important) de les defenses de la frontera catalana amb França que calia reforçar, i per a les que no hi havia manera que de la Cort arribessin els diners necessaris. Per una carta escrita des de Camprodon als cònsols d’Olot el 1679 se’ls feia saber que “<i>lo senyor governador de la plassa me ha dit que la obra del reparo del castell </i>[de Camprodon] <i>se té de parar per falta de diner</i>” i com que això era greu per trobar-se en temps de guerra, se’ls exigia el pagament de 350 lliures.<br />
<br />
El 1676 s'havia demanat als catalans un nou donatiu per a les fortificacions. En una carta als cònsols d’Olot de 1681, el regent de la Reial Tresoreria, Pere de Montaner, de part del virrei Bournonville, els reclamava 200 lliures que la població encara quedava a deure d’aquest últim “<i>donatiu de fortificacions</i>”. Segons la carta, s’havien fet obres “<i>per reparos de la plassa de Castellfollit</i>” per valor de 223 lliures i hi havien treballat els fusters Josep Jos i Josep Germà, i el mestre d’obres Francesc Bartrís, tots d’Olot, els quals “<i>eran gent menesterosa</i>”, motiu pel qual se’ls havien avançat 123 lliures del total del preu. En resum, que ara els cònsols olotins havien de pagar les restants 100 lliures als mencionats treballadors, així com les altres 100 lliures més que la vila devia, “<i>per a poder satisfer así als que las emprestaren los sobredits</i>”. Alguna cosa, doncs, es deuria haver fet (com sempre, a càrrec de l’esforç de les poblacions!), tot i que 223 lliures feien poca cosa. El 1683 novament Pere de Montaner reclamà als cònsols d’Olot una quantitat que la vila devia del donatiu exigit en temps del virrei Juan Antonio Pacheco, marquès de Cerralbo. Però ja he notat que a prop d’Olot hi havia una altra fortalesa, la de Camprodon, que també reclamava atencions: el 1684 s’obligà altra vegada als cònsols olotins al pagament de 350 lliures a aplicar “<i>a las fortificacions de dita plasa de Camrodon”</i>. En aquesta cronologia, hem de recordar, el 1689, les obres per a la construcció de la Torre Hermosa de Castellfollit, que el 1691 seguia inacabada. <br />
<br />
La guerra dels Nou Anys amb França (1689-1697) i la consegüent presència de l’exèrcit francès a les comarques septentrionals de Catalunya, tensà el paper de la fortalesa de Castellfollit al mateix temps que en féu aflorar les seves febleses. Un informe presentat al rei sobre l’estat del Principat (possiblement de 1690), remarcava que, després que als pocs mesos d’iniciada la guerra hagués caigut la fortalesa de Camprodon, “<i>queda descubierta y sin defensa toda la montaña. Porque aunque quede en pie la fortificación de Castellfollit, ésta, assí por su situación como por su poca circunferencia, no cubre terreno que pueda embaraçar las entradas del enemigo por qualquier parte que quisiere intentarlas”</i>. Ho corroborava el fet que, en aquell any, tot i trobar-se “<i>prevenida y pertrechada dicha fortificación de Castellfollit con toda la guarnición y residuo que su capacidad permitía</i>”, no s’havia pogut impedir el pas de l’exèrcit francès a Olot i comarca (on exigiren contribucions als seus habitants) per, d’aquí, passar després al Ripollès i a Vic. En els anys successius, les poblacions situades en un ampli radi al voltant de Castellfollit hagueren de seguir participant en el reforçament de les seves defenses. El 1693 es requerí als cònsols d’Olot que aportessin posts a Castellfollit “<i>que havían de servir per las fortificacions de aquella plaça</i>”; pocs mesos després, se’ls ordenà un nou lliurament, ara de “<i>sinch centas estacas que tingan catorze pals de llarch y tres quarts de gruxa a tot quadro y sinch centas faxinas que an de servir per las fortificacions de aquella plaça</i>”. També Banyoles hagué d’enviar, per al reforçament de Castellfollit, cent estaques de quatre pams de llarg i tres quarts de gruix. De l’any següent consta una nova càrrega per als olotins, la de subministrar cent quintars de llenya de febrer a maig per a la guarnició de la fortificació. </div>
<div style="text-align: justify;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-ZERjHZuRoIQ/WgWfysPKUtI/AAAAAAAABIc/Y1VjwNbmdnYCw9O2eBjM5Blgh8jAQJibACEwYBhgL/s1600/Castellfollit%252C%2Btrinxeres%2Bd%2527atac2.jpg" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="434" data-original-width="238" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-ZERjHZuRoIQ/WgWfysPKUtI/AAAAAAAABIc/Y1VjwNbmdnYCw9O2eBjM5Blgh8jAQJibACEwYBhgL/s400/Castellfollit%252C%2Btrinxeres%2Bd%2527atac2.jpg" width="218" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i><span style="font-size: xx-small;">1694. Trinxeres d'atac al redós de la Torre Hermosa (D)</span></i></td></tr>
</tbody></table>
<br />
El setembre de 1694 la fortalesa de Castellfollit va caure a mans de l’exèrcit francès. La crònica detallada de l’atac i la capitulació la trobem al <i>Mercure historique et politique</i> (1694), que ja he esmentat abans. El mariscal Anne-Jules de Noailles, que comandava aquest exèrcit, va utilitzar-hi la tàctica de no atacar-ne directament les seves principals defenses, les que conformaven els dos baluards, la mitja lluna, el camí cobert i els reductes exteriors, sinó fer-ho pel seu punt flac, la banda de la muntanya. Primer va enviar-hi vuit batallons (uns mil vuit-cents soldats) a obrir un camí que pugés fins a més amunt de la Torre Hermosa. Tota una proesa, perquè aquest camí quedà obert amb només sis dies, tenint en compte que es tractava d’un camí ample perquè poguessin passar-hi els canons (18 en total, entre els quals un que la crònica francesa de l’atac anomena “<i>le Gros Canon</i>”) i que les obres les hagueren de fer sota moltes estones de pluja. Arribada la resta de l’exèrcit, durant la nit del 5 al 6 de setembre començaren a excavar les trinxeres d’atac en forma de ziga-zaga. Al clarejar el dia l’artilleria disparà contra la Torre Hermosa i els baluards, per permetre que els soldats avancessin per les trinxeres fins a situar-se a prop de les defenses de Castellfollit. L’atac definitiu tingué lloc a l’inici del dia 8. El primer objectiu fou la Torre Hermosa. En aquest punt, el <i>Mercure historique et politique </i>(1694) ens deixà la constatació de la resistència amb què estava construïda: “<i>cette Tour en fut fort ébranlée. Cependant il n’y avoit pas encore de brèche, et son chemin couvert revêtu de bonne maçonnerie, faite en manière de fausse braye, n’étoit ruiné en aucun endroit</i>”. A través de les trinxeres d’atac es produí l’apropament amb un intens foc. La guarnició que era dins de la fortificació, comandada per Antoni de Villarroel, no ho pogué resistir i hagueren de capitular al matí d’aquell mateix dia. Diu la crònica francesa que els soldats de Castellfollit “<i>croyoïent avoir une capitulation honorable, mais Mr. de Noailles ne voulut les écouter qu’a condition qu’ils seroient prisonniers de guerre</i>”. L’endemà, el dia 9, el miler de defensors de Castellfollit foren deportats al Llenguadoc, llevat de Villarroel i dels seus principals oficials, que tingueren un tracte de major consideració.<br />
<br />
Els francesos varen estar-se a Castellfollit onze mesos, de setembre de 1694 al juliol de 1695. Noailles va posar el brigadier d'infanteria Urbain Le Clerc de Juigné (fill del primer baró de Juigné, a França) com a nou governador de Castellfollit. Com tot exèrcit d’ocupació, exigiren dels pobles de la comarca l’aportació de tot allò que pogués convenir-los, incloses contribucions en diner. La memòria històrica ha servat els episodis dels saqueigs francesos contra Sant Esteve de Bas de primers de novembre i de finals de desembre, al costat d’altres accions repressives a les Preses i a Riudaura, i sobretot la nova expedició de càstig del 10 de març de 1695 contra la població de Sant Esteve de Bas, que es negava al pagament de les contribucions. Gràcies a la pressió de la gent i dels miquelets, els francesos no se sortiren amb la seva, sinó que hagueren de recular i cercar, sense èxit, refugi a Olot. En aquesta acció Juigné va quedar ferit de gravetat. Portat segurament a l’hospital de Sant Jaume, morí el 20 de març. Fou enterrat en un camp d’Olot, ja que, per ser de religió luterana, no ho podia ser en el cementiri parroquial. Poc després la situació dels francesos a Castellfollit esdevingué insostenible, perquè quedaren pràcticament aïllats, amb enormes dificultats per a l'aprovisionament d’aliments, pel bloqueig a què la sotmeteren les forces del país. Al maig els francesos intentaren de fer entrar aliments per als seus compatricis atrapats a Castellfollit, però només ho aconseguiren en part. Més èxit tingueren el 7 de juliol, quan pogueren fer-hi entrar un comboi de gairebé dues-centes mules i soldats de refresc.<br />
<br />
Però la idea de l'exèrcit francès era que s’havia d’abandonar Castellfollit, això sí, després de deixar-la arruïnada del tot, per tal que la gent del país no s’hi pogués tornar a fer fort davant de possibles noves escomeses franceses. El dia 8 començaren les feines d’enderrocament. Així ho relatà, succintament, la <i>Gazette de Lió</i> (1695): Louis-Joseph duc de Vendôme, que comandava aquestes forces, “<i>fit aussi-tôt travailler à raser les fortifications de la place, et après avoir retiré la garnison et l’artillerie, alla le 11 camper a Montagut a une lieüe de Castellfollit, sans avoir été troblé dans sa marche</i>”. Per força els mesos d’ocupació degueren ser de desgràcia per a la gent de Castellfollit que no hagués pogut escapolir-se. Fos més abans, o fos ara quan marxaren els francesos, bona part de les cases, inclosa l’església de Sant Salvador, van caure també sota la ira dels ocupants. Més de mig segle després, el rector de la parròquia, mossèn Jaume Tort, justificava que no hi haguessin llibres de registre dels sagraments anteriors a aquesta guerra perquè desaparegueren durant “<i>la demolició y endarroch que feren los francesos de la iglésia, fortalesa y casas de dita parròchia de Castellfollit</i>” el juny de 1696. <br />
<br />
En efecte, els llibres més immediats, si bé contenen alguna inscripció anterior a l’ocupació francesa (pot ser que anotada més tard amb ànim d’evitar-ne l’oblit), inicien les seves sèries el desembre de 1695 en el cas dels llibres de baptismes i d’òbits, i el març de 1696 en el dels casaments. En les defuncions, mentre les poques notes anteriors a 1’ocupació es fa constar l’enterrament en el cementiri parroquial, a partir de la marxa dels francesos es parla d’enterraments fets en la capella del Roser, “<i>la qual aleshoras era parrochial en ser l’altra yglésia demolida</i>".<br />
<br />
Uns pocs anys després de la guerra dels Nou Anys (1689-1697), el país tornà a entrar en un període bèl·lic, la guerra de Successió (1705-1714), en la qual Catalunya fou envaïda de nou per l’exèrcit francès. Castellfollit de la Roca, tot i haver perdut les seves fortificacions, continuava mantenint aquell caràcter de punt clau en les comunicacions entre l’Empordà i la Muntanya. Tant el 1709 com el 1711 els francesos trobaren poca resistència per creuar aquest pas, fent bona la previsió de beneficis que els podria reportar haver enderrocat les defenses de Castellfollit el 1695. Era, a més, un terreny que la milícia francesa coneixia sobradament de l’anterior guerra, de la que fins i tot en conservava qüestions de detall, com quan el 1708 prengueren un jurat de Besalú al que Adrien Maurice de Noailles (fill del conqueridor de Castellfollit el 1694) interrogà sobre “<i>si la carretera </i>[que]<i> se havia feta per pujar a Castellfollit en lo any 1694 estava en peus</i>”. A l’abril de 1711, un cop acabada la segona ocupació francesa de la comarca, el regent de la Reial Cancelleria, Francesc de Toda i Gil, presentà als cònsols olotins un pla general de defensa de la comarca, que entre altres mesures contemplava l’increment dels miquelets i de les tropes en general, i la reedificació de “<i>la fortalesa que hi havia en Castellfollit</i>”. El pla, però, tenia un cost de 9.000 o 10.000 lliures, que es pretenia que sufragués en bona part el municipi olotí, el qual, en aquells moments, no estava pas en condicions de poder col·laborar en aquesta empresa, després dels anys de guerra que es portaven i de les contribucions que els francesos havien exigit en les seves ocupacions de la comarca. No tinc notícies que més endavant tornés a plantejar-se alçar de nou les fortificacions de Castellfollit de la Roca.<br />
<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><i><b>Procedència de les il·lustracions:</b></i></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><i>- Les dues primeres pertanyen a la Bibliotèque Nationale de France, accessibles a través de <a href="http://www.gallica.fr/">www.gallica.fr</a></i></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><i>- La tercera i cinquena són dels mapes publicats<span style="font-size: small;"> </span></i><i><!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><i><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>CA</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:EnableOpenTypeKerning/>
<w:DontFlipMirrorIndents/>
<w:OverrideTableStyleHps/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Taula normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman","serif";}
</style>
<![endif]--><span style="font-size: small;"><span lang="ES" style="font-family: "times new roman" , "serif";">per Ramon Castells, Bernat
Catllar i Josep Riera, </span></span></i></i><span style="font-size: small;"><span lang="ES" style="font-family: "times new roman" , "serif";">Atlas ciutats de Girona, XVII-XX,</span></span><i><i><span style="font-size: small;"><span lang="ES" style="font-family: "times new roman" , "serif";">
Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Ajuntament de Girona,1992, mapes núms. 376 i 377, p. 526 i 527.</span></span></i></i></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><i><i><span style="font-size: small;"><span lang="ES" style="font-family: "times new roman" , "serif";">- La quarta està treta del llibre de </span></span></i></i><span style="font-size: small;"><i><i><span lang="ES" style="font-family: "times new roman" , "serif";"><span lang="ES" style="font-family: "times new roman" , "serif";"><span lang="ES" style="font-family: "times new roman" , "serif";">Maria Antònia Martí Escayol i Antoni Espino López, </span></span></span></i></i><span lang="ES" style="font-family: "times new roman" , "serif";"><span lang="ES" style="font-family: "times new roman" , "serif";"><span lang="ES" style="font-family: "times new roman" , "serif";">Catalunya abans de la Guerra de Successió. Ambrosi Borsano i la creació
d’una nova frontera militar, 1659-1700</span></span></span><i><i><span lang="ES" style="font-family: "times new roman" , "serif";"><span lang="ES" style="font-family: "times new roman" , "serif";"><span lang="ES" style="font-family: "times new roman" , "serif";">, Catarroja-Barcelona, Editorial
Afers, 2013, làmina 6. </span> </span></span></i></i></span></span></span><br />
<br />
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: small;"><i><i><span lang="ES" style="font-family: "times new roman" , "serif";"><span lang="ES" style="font-family: "times new roman" , "serif";"> </span></span></i></i></span></span></span><i><i> </i></i></div>
Miquelhttp://www.blogger.com/profile/14974256034511399071noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2284962453573223850.post-2156683987598683892017-08-21T01:24:00.003-07:002020-11-20T08:44:53.385-08:0080. Els primers anys dels Mossos d'Esquadra a Olot, al segle XVIII<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><br />
<div style="text-align: justify;">
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>CA</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:EnableOpenTypeKerning/>
<w:DontFlipMirrorIndents/>
<w:OverrideTableStyleHps/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Taula normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman","serif";}
</style>
<![endif]--><span style="font-size: x-small;"><i><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif"><span style="font-size: small;">En reconeixença a la tasca dels nostres mossos d’esquadra, en especial en aquests dies luctuosos d’agost de 2017, reprodueixo, amb alguna modificació i diverses ampliacions, l’article que vaig publicar al setmanari </span></span></i><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif"><span style="font-size: small;">La Comarca d’Olot</span></span><i><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif"><span style="font-size: small;"> el 2000 (inclòs en el llibre </span></span></i><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif"><span style="font-size: small;">Històries olotines del segle XVIII</span></span><i><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif"><span style="font-size: small;">, editat per l’Arxiu de la Garrotxa el 2009) sobre els seus orígens a la comarca. </span></span></i></span><br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-jKI9qaMRaqI/WZn20RIg0PI/AAAAAAAABGw/AOvxo40TqSg3Pr2UfhZEagZBqAN73AoxQCLcBGAs/s1600/mossos.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1461" data-original-width="1600" height="292" src="https://3.bp.blogspot.com/-jKI9qaMRaqI/WZn20RIg0PI/AAAAAAAABGw/AOvxo40TqSg3Pr2UfhZEagZBqAN73AoxQCLcBGAs/s320/mossos.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;">A Olot i la Garrotxa els mossos d’esquadra hi són desplegats des de fa vint anys, però la seva història a la nostra vila es remunta molt més amunt. Ve del 1777, quan es van afegir quatre noves esquadres de mossos (les de Balaguer, Seu d’Urgell, Mora d’Ebre i Olot) a les que ja existien al Principat. L’Ajuntament d’Olot ho havia demanat l’any abans, argumentant el crescut nombre d’habitants que havia adquirit la vila, la seva situació al centre d’una àmplia contrada, i les pròpies necessitats d’Olot, tal i com deia en la seva sol·licitud d’establiment de mossos a la vila: “<i>Atendiendo a que es la presente villa una de las más numerosas y pobladas del mismo Principado, situada en parage de donde podrá fácilmente acudir la referida esquadra para el remedio de qualquiera necesidad, o urgencia, que se ofresca en todo el contorno de la Montaña </i> [el nom amb què era coneguda la nostra comarca ] (…) <i>y que finalmente ha de servir la propria esquadra, establecida en la presente villa de suma utilidad y alivio grande a la justicia de esta villa</i>”. Per al seu manteniment l’ajuntament es comprometia a contribuir-hi “<i>con otra tanta cantidad de la que actualmente está satisfaciendo para el salario de las ya establecidas en el Principado</i>”. <br />
<br />
El caporal d’aquesta nova esquadra de mossos va ser en Joan Corominola. Era un pagès de Begudà que feia alguns anys que prestava serveis a la Sala del crim de l’Audiència de Catalunya en la persecució de malfactors. La seva història en relació amb els mossos venia de lluny: el 1769, una colla de batlles i regidors de les poblacions veïnes d’Olot (Montagut, Sant Joan les Fonts, Santa Eulàlia de Begudà i Mieres) ja havien argumentat la necessitat d’implantar els mossos d’esquadra a Olot, i, avançant-se a què s’atengués la petició, havien recomanat Corominola per a fer-se’n càrrec. Consideraven “<i>que en todo este pahís no puede encontrarse otro más a propósito para el desempeño de cabo de dicha esquadra</i>”. En aquells moments Corominola estava vigilant els boscos dels Ventós d’Olot, que com d’altres de la comarca, es trobaven delmats per l’acció de gent sense feina i fàcil viure, que en tallaven els arbres “<i>de copiosos frutos, como robles, enzinas y otros para poder con esto con menos costa tener dinero, y más tiempo para sus olgazanías, en grave perjuizio de sus dueños y ahun de su Real Magestad (que Dios guarde) en la construcción de navíos, facilitados estos excessos con ser esta parte de montaña cerca la frontera de Francia, en donde les es fácil passarse y hallarse distante una jornada de camino de las más cercanas esquadras del bayle de Valls</i>”. Segons aquest mateix document de 1769, l’acció de Corominola en aquest cas era efectiva, i avalava que se’l recomanés com a caporal de mossos: havia posat a la presó “<i>a diferentes de los que se hazían más temibles, substanciándoseles el processo, y obligado a otros a huir en tierras distantes, y acogerse otros al sagrado del servicio de Su Magestad en algún regimiento, y amedentrados los demás</i>”. <br />
<br />
Fins a la implantació dels mossos d’esquadra, la vigilància de la comarca havia estat una de les feines pròpies de l’exèrcit. Però no sempre hi havia guarnició a la vila, i en aquest cas els ajuntaments s’havien d’espavilar per ells mateixos, formant rondes d’homes armats. <span>Només de manera esporàdica sabem que hi haguessin vingut mossos d'esquadra a Olot en funcions, diguem-ne, d'ordre públic. Fou el 1749, quan una part de la població tirà pel
dret i volgué esgavellar la casa de la Doma, que impedia les obres d’ampliació
de l’església de Sant Esteve. L’endemà al vespre van arribar “<i>lo batlle de Santa Coloma ab sos mossos </i>(...) <i>per
si acàs la cosa no estiqués aquietada y perquè no se mogués algun distrubi més</i>”<a href="#_ftn1" name="_ftnref1" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span><span class="MsoFootnoteReference"><span></span></span></span></span></a>. Anys
a venir, tot i haver-hi ja mossos d’esquadra a la vila, l’ajuntament seguia
tenint a punt armes i municions per si convenia respondre a alguna alteració de
la convivència. Així, el juny de 1779 es varen fer arreglar 30 armes de foc
pròpies del Comú de la vila “<i>para la persecución y exterminio de
delinquentes, malechores y contravandistas y demás lances que puedan ofrecerle</i>”,
i es pagà el valor “<i>de la pólvora, y balas que este Común ha comprado para
lo que se ofresca</i>”. </span> <br />
<br />
Instal·lats els mossos a Olot, sota el comandament de Corominola, és només de forma esparsa que podem seguir les seves actuacions. El 1779, Josep Alsina, natural d’Olot, reclamà perquè el caporal dels mossos d’esquadra de la població “<i>me estaría substanciando sumaria acriminádome ser vago y mal entretenido, divorciado de Josepha Alzina y Plandolit mi consorte; de no vivir bien con mis cuñados, cuñada y hermano; y que habría algún trato illícito con cierta mujer que servía de criada en la citada villa</i>”, tot plegat un cúmul de falsedats segons el reclamant, que invocava el testimoni dels dos batlles i de l’Ajuntament d’Olot per als quals Alzina era “<i>de acreditada estimación, buenas constumbres, affecto a las funciones proprias de un verdadero christiano</i>”. Ens pot sorprendre veure uns mossos d’esquadra vetllant per la integritat moral de la vida privada dels ciutadans, però la indefinició del límit entre pecat i delicte, o la pura i simple identificació entre un i altre concepte, bé prou que ho propiciava. Un altre exemple d’associació entre delicte i segons quines pràctiques socials –en aquest cas, el joc– el trobem narrat pel Baró de Maldà en el seu dietari, el 1796, respecte d’uns que foren detinguts per practicar el joc a Olot: “<i>A quarts de cinc d’esta tarda, a l’embocar doctor Josep Cases i jo des de la Riereta del Pi a la Rambla, hem vist molt aplec popular, i lo motiu averiguat ha estat haver-se conduïts des de la vila d’Olot, en un carro, lligats, a set o vuit presos, conduïts per set mossos de l’esquadra ab un cabo</i> (...) <i>que els ha pillat la justícia en ocasió que jugaven en Olot; i provats los delictes, és regular que se’ls aplicarà la pena que mereixen tots eixos ociosos</i>” <br />
<br />
Hi ha notícies un xic confuses, com quan el 1786 els mossos varen actuar a Olot per a defensar unes obres que l’ajuntament de la vila considerava il·legals, com era que un particular havia tancat el carreró dels Bous, públic des de temps antics. Quan els regidors, alertats per diversos veïns, arribaren al lloc dels fets, es trobaren que els paletes que treballaven en el tancament del carreró estaven “<i>escoltados de quatro o cinco mossos de la esquadra de Juan Corominola, y de varios otros hombres prevenidos todos con armas a la disposición, y órdenes del bayle baronial</i>”, apareixent-nos aquí un conflicte de competències entre els dos batlles de la població, el reial i el baronial. D’altres actuacions, en canvi, semblen estar més directament relacionades amb l’exercici de la justícia: el 1784 l’ajuntament va manar que es paguessin a Corominola 78 lliures, 3 sous i 5 diners “<i>para los alimentos de los reos Juan Saboyant i Joseph Poli</i>”, i el 1791 ell mateix va vendre, com a mer executor, una casa de Joan Goltres àlies Mer, de l’Esquirol, condemnat a la terrible pena de les galeres. <br />
<br /></span></span><!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>CA</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:EnableOpenTypeKerning/>
<w:DontFlipMirrorIndents/>
<w:OverrideTableStyleHps/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" Name="footnote text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" Name="footnote reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Taula normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman","serif";}
</style>
<![endif]--></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;">
El 1785 l’esquadra d’Olot, a més del caporal Corominola, la formaven vuit mossos: Joan Bibern, Jaume Ros, Antoni Cos, Josep Collet, Salvi Salvà, Joan Roquer, Francesc Gassiot i Rafel Planas. Aqeust darrer sabem que va morir el 1788. Durant la guerra amb França de 1793 la seva activitat es va haver d’ampliar, com a cos auxiliar de l’exèrcit que eren. Del mateix 1793 és una carta de Joan Corominola a Felip Veciana en què sol·licitava que es nomenés per a la seva esquadra els joves Joan Vilanova d’Olot i Mateu Duran de Sant Hilari, per tal de reforçar el destacament en les seves nombroses missions i poder fer front als atacs dels francesos (aquesta carta i la següent, publicades per Anna Borruel a <i>Les esquadres de Catalunya a finals del segle XVIII: de la prosperitat a la decadència</i>, Valls, 1994). El llibre d'òbits de la parròquia ens aporta dos noms més de mossos d'esquadra, Antoni Feliu, mort el 1794 als 33 anys, i Francesc Puig, el 1800, amb 37 anys. </span></span></div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"><!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>CA</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:EnableOpenTypeKerning/>
<w:DontFlipMirrorIndents/>
<w:OverrideTableStyleHps/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" Name="footnote text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" Name="footnote reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Taula normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman","serif";}
</style>
<![endif]--><div style="text-align: right;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><span><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-M6mM3UYgpps/X7fxojM2_gI/AAAAAAAABn0/-jqwtTy24AMOONLxT6OEQjiZPDwA0LwrwCLcBGAsYHQ/s1047/Mossos.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="888" data-original-width="1047" height="349" src="https://1.bp.blogspot.com/-M6mM3UYgpps/X7fxojM2_gI/AAAAAAAABn0/-jqwtTy24AMOONLxT6OEQjiZPDwA0LwrwCLcBGAsYHQ/w412-h349/Mossos.jpg" width="412" /></a></div></span></span></span></div><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><span><br />L’any 1793 es va publicar un quadre estadístic de
la situació dels mossos en tot el Principat, uns números que es van tornar a
repetir exactament iguals en un altre llibre que va sortir quatre anys després. Segons
aquesta informació (n’incloc la reproducció de la que es publicà el 1793), en
aquells anys les esquadres de Valls es trobaven desplegades en 15 poblacions,
amb 14 caporals i 105 mossos, dels que a Olot n’hi havia 9, amb el seu caporal.
Segons aquests mateixos textos, “<i>los mozos usan de gambeto corto de paño
igualmente azul turquí con ojales bordados de seda blanca a una parte y a otra,
y en cada manga quatro alamares de plata. En el cuello y en el principio de los
pliegues llevan un juguete bordado también de seda blanca a la catalana
antigua, tienen sombrero de galón de plata, escarapela negra y redecilla
encarnada. En lo interior usan de jaquetilla encarnada, faxa casi suelta,
faldilleta azul, sobrecalzón de viones, calcetas y alpargatas</i>”, però per a
la captura de delinquents “<i>se disfrazan
como les conviene</i>”; el seu armament era <span style="font-family: inherit;">“<i>escopeta larga, pistolas de charpa y bayoneta corta</i>”.</span></span></span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><br /><span><span><!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>CA</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:EnableOpenTypeKerning/>
<w:DontFlipMirrorIndents/>
<w:OverrideTableStyleHps/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" Name="footnote text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" Name="footnote reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Taula normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman","serif";}
</style>
<![endif]-->
</span></span></span></span><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 12.0pt; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;">Joan
Corominola va morir el 1796, després d’uns anys de patir un mal que li causava
dolors a les cames, una situació greu, atesa la contínua mobilitat a peu pel
territori de la seva responsabilitat a què estaven sotmesos els mossos. El va
substituir com a caporal Joan Ferran. D’ell en coneixem un parell d’actuacions,
en la primera de les quals, pel que en sabem, se’ns el vol fer aparèixer com un
home dur i amb poques contemplacions. Es tracta de la detenció d’uns pobres
homes de Sant Feliu Sasserra, al Bages, denunciats pels pagesos del terme
perquè tallaren llenya d’uns boscos que tenien amo. Segons denunciaren els seus
familiars<a href="#_ftn1" name="_ftnref1" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span><span class="MsoFootnoteReference"><span></span></span></span></span></a> (per
tant, és una versió interessada), “<i>en la noche del diez y ocho al diez y
nueve diziembre del año próximo pasado </i>[1797] <i>fueron improvisadamente
arrancados del seno de sus familias y conducidos maniatados de uno a otro
pueblo a las cárceles de la villa de Olot por el cabo de los mossos de la
misma, algunos mossos y un crecido número de labradores</i>” i des de llavors
seguien a la presó “<i>en una incomodidad indecible</i>”, tot titllant Ferran
d’inhumà, perquè no els proporcionava menjar, sinó que ho havien de fer els
seus familiars, anant i venint d’Olot, tot i que des del Bages fins aquí hi
havia una jornada i mitja de distància. La Reial Audiència demanà al caporal
Ferran que informés sobre la denúncia, però aquesta altra part m’és
desconeguda. La segona actuació que coneixem del caporal Ferran va tenir lloc a
la fira d’Olot. En parla una carta del caporal Jaume Figueres adreçada a Felip
Vecinana<a href="#_ftn2" name="_ftnref2" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span><span class="MsoFootnoteReference"><span></span></span></span></span></a>: “<i>En
ésta ha venido para el destacamento el cavo Ferrán, quien ha traído 7 presos
que capturó en la feria de Olot, entre los quales hai dos que fueron mozos de
las esquadras, el uno propietario y el otro supernumerario, que iban con
engaños pillando los bolsillos a las gentes</i>”.</span></span></p><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;">
<span>En el seu ofici de perseguir els malfactors i els contrabandistes, els
mossos d’Olot de finals del segle XVIII no estaven sols, ja que hi havia un
altre cos amb funcions semblants que també operaven a la Garrotxa, les rondes
volants conegudes com esquadres d’en Pirrot, un cos autoritzat pel rei el 1779
a iniciativa de tres contrabandistes (un dels quals era conegut amb el sobrenom
del Pirrot i d’aquí el nom popular que se’ls donà) que volien d’aquesta manera
redimir els seus delictes. Sembla que eren pocs i tot el que en puc dir és
aquesta nota de 1797: “<i>No tienen
colocación fixa, aunque sus familias existen en Vique y Olot, donde hacen la
mayor mansión, pues siempre están empleados en los parages donde conviene</i>”.</span></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><span> </span></span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><span><span><br />
A uns i altres la feina no els havia de mancar pas, perquè com és prou ben sabut, en tot temps i en tot lloc les oques sempre han portat bec. </span></span></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><span><span> </span></span></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><span><span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> <i> </i></span><i>Ampliat: novembre de 2020</i> <br /></span></span></span></span></div>
Miquelhttp://www.blogger.com/profile/14974256034511399071noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2284962453573223850.post-27802854378552167262017-06-29T03:31:00.002-07:002020-11-19T13:20:04.318-08:0079. Anar a prendre les aigües<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-zPig4bxKDBs/WVPZIylSOsI/AAAAAAAABFs/Cr6maN-a3MoKq7ZtUwYibJd4mh5n5YTrQCLcBGAs/s1600/Anunci%2B1899b.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="235" data-original-width="421" height="177" src="https://2.bp.blogspot.com/-zPig4bxKDBs/WVPZIylSOsI/AAAAAAAABFs/Cr6maN-a3MoKq7ZtUwYibJd4mh5n5YTrQCLcBGAs/s320/Anunci%2B1899b.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Anunci dels banys de l'Hospital d'Olot, l'estiu de 1899</i></td></tr>
</tbody></table>
Carta del bisbe de Girona, Tomàs de Lorenzana, a l’ajuntament d’Olot escrita el juliol de 1783, donant excusa de no poder assistir a la inauguració de l’Escola de Dibuix d’Olot: “<i>La fuerte estación del tiempo, y el haberme visto precisado por ella a tomar baños, no me permite disfrutar el gusto que tendría en presenciar el acto de avertura de la Escuela de Dibujo</i>”. El bisbe havia estat un dels impulsors de l’Escola, però en un mes de juliol que, pel que sembla, podria ser calorós, la conveniència de la salut imposava fer passar al davant això que, per diferenciar-ho del mer acte d’esbargiment actual d’anar-se a banyar, ens parlarem sota l'expressió d'anar a prendre les aigües.<br />
<br />
Creien alguns dels metges d'aquell segle que en l'aigua hom podia trobar-hi una farmàcia tan o més completa que la de la botiga dels millors apotecaris. L’aigua –deien– podia arribar a totes les parts del cos i, per tant, combinada amb l’aire i les substàncies químiques contingudes en ella (aigües minerals), podia actuar amb eficàcia contra tota mena de dolències, fossin de l’aparell digestiu, del fetge i la bilis, de l’aparell urinari o del sistema nerviós. Segons la composició d’unes i altres aigües (amb diferents qualitats químiques, tèrmiques i mecàniques), determinades deus gaudien de major fama a l’hora de posar remei a les defallences humanes. Això sí, les aigües s’havien de prendre sota la supervisió d’un metge, que, a part de recomanar-ne unes o altres, en prescrivia el tractament: quants gots d’aigua s’hauria de prendre al dia i durant quina progressió i termini, si s’hauria de prendre sola o barrejada amb algun tipus de llet (de burra, de cabra…) o de fàrmac, si a més de la ingesta l’aigua s’havia de prendre en forma de bany o sometent alguna part tocada del cos a la pressió d’un doll d’aigua, i si encara s’hi hauria d’afegir algun altre tipus d’intervenció, com ara una purgació, un dejuni o una sagnia. <br />
<br />
Potser no cal dir que això d'anar a prendre les aigües era només per a les persones que s’ho podien permetre, com deixen entreveure alguns exemples de començaments del segle XVIII. El 1706, la Comunitat de Preveres d’Olot va haver de fer compaginable les obligacions presencials dels seus membres a l’església de Sant Esteve, amb la necessitat d'alguns d’anar a prendre les aigües. Es resolgué que, tot i no ser-hi, es considerarien com a presents a Olot en els oficis divins els sacerdots de la comunitat “<i>que de consell dels metges prendran los banys, ya sudorífichs, com diorètichs, per recobrar la salut, y precís anar ahont stan las ayguas minerals</i>”. Un any després, trobem un altre eclesiàstic amb necessitats de prendre banys per a la seva salut i la complexitat d'aquests tractaments, en un certificat fet pel metge olotí Esteve Masmitjà. Segons l’escrit, mossèn Jeroni Camprodon, natural de Sant Esteve de Bas, i en aquells moments rector de Sant Martí Sacalm, estava adolorit per una malaltia habitual que li exigia molts remeis “<i>y adamés de dits remeys, aver agut de mudar de terra com anar en los banys de Cerdanya de consell de mi dit attestant, y aver hagut de anar serca la ciutat de Girona per bèurer aigua de la Costa Roja, y los demés anys en la primavera aver de venir a esta vila </i>[Olot]<i> a purgar·se, xaropar·se, faritjar·se y altres remeis</i>”. I, per tant, el Dr. Masmitjà acabava dient que el mossèn necessitava canviar d’aires i passar a viure al seu poble nadiu, un consell mèdic que deuria ser l’objectiu buscat per aquest certificat. Prendre les aigües també ocupa un lloc en la biografia d’un altre eclesiàstic, el que seria bisbe de Jaca i de Tarassona, Esteve Vilanova, nascut a Olot el 1708. Aquí, però, les aigües hi tenen un paper indirecte, si bé l’ajudaren a encaminar-lo com a home de carrera. Segons la seva biografia, de menut, “<i>todos los años parava en la casa</i> [la casa familiar del noi] <i>un arcediano de Barcelona, que iba a tomar las aguas en el verano</i>”, el qual “<i>se prendió de la aplicación y docilidad del niño y se lo llevó</i>” perquè pogués rebre una millor educació.<br />
<br />
Els textos anteriors semblen descartar com a destinació d'anar a les aigües algun dels dolls de la comarca olotina. El rector de Sant Martí Sacalm anava a Girona per les aigües de la Costa Roja (una font picant de Sant Julià de Ramis) i a una indeterminada font ceretana. Potser es tractés de la Cerdanya d’obediència francesa, perquè, molt més endavant en el temps, en les respostes de la part meridional d’aquesta comarca al qüestionari de Francisco de Zamora (1789-1790), no s’hi va fer cap al·lusió a fonts medicinals, sinó que es remeté a l’altra Cerdanya: “<i>En la Cerdaña francesa hay algunas aguas minerales y medicinales, y es particular, esta nombrada, la sulfúrea de los baños de las Escaldas, buena para los males de pecho, y muy especial en los dolores reumáticos</i>”. En una llista de fonts d’aigües minerals inclosa en una memòria sobre la font picant de Sant Hilari Sacalm, publicada sense data en el segle XVIII, s’hi féu esment de “<i>las de la Virgen de Fuente Calda, más allá de Olot, específica para tísicos</i>”, però deu tractar-se d’alguna confusió i potser volgués referir-se la Font Santa, de Sant Feliu de Torelló, tot fora de la Garrotxa. Per reblar-ho, en el <i>Discurso sobre la agricultura, comercio e industria del Principado de Cataluña</i>, de la Junta de Comerç, del 1780, s’hi diu que en el sotscorregiment de Camprodon (al que pertanyia Olot, dins del corregiment de Vic) no hi havia pobles que comptessin amb minerals i que “<i>tampoco hay minerales de aguas de baños de que se haya hecho análisis, pero las tiene muy abundantes, puras y frescas, particularmente en Campredón, adonde concurren todos los años personas de países distantes a tomarlas</i>”. Res, doncs, pel que fa a les aigües de l’entorn olotí. És cert que a prop, a Sant Feliu de Pallerols, hi havia des del segle anterior un santuari dedicat a la Verge de la Font de la Salut, però aquesta denominació tenia un caràcter merament de devoció i no pas medicinal.<br />
<br />
En conseqüència, qui volia prendre les aigües havia de fer camí i acudir a les fonts minerals de fora de la Garrotxa. De les que eren més a tocar, tenia fama la font de Ribes, al Ripollès, en la que, segons un testimoni de 1787, “<i>el agua sale caliente y se cuentan de ella mil maravillas</i>”, si bé amb el lament que no estigués més ben acondiciada: “<i>se hallan tan absolutamente descuidadas, sin haber siquiera una lápida que diga que son las aguas de Ribas</i>”. Segons el <i>Discurso sobre la agricultura...</i>, suara esmentat, aquestes aigües eren recomanables per a “<i>toda especie de escorbuto, tanto bilioso salino como salino bilioso, hipocondrías, obstrucciones inveteradas del hígado, bazo y mesenterio</i>” i per a altres qüestions de la sang, acne, greixos i cremors d’orina. També aquest text feia uns grans elogis de la Font Santa, a Sant Feliu de Torelló (de la que ja n’he fet esment), dita així “<i>por las grandes maravillas que ha obrado en la salud de muchos dolientes</i>”, i on el seu propietari havia fet construir “<i>unas piezas muy acomodadas tanto para la decencia como para el alivio y limpieza de los que se sirviesen de la agua</i>”. D’altres fonts conegudes i més o menys properes a Olot eren les sulfuroses de Banyoles, algunes de l’Alt Empordà (Capmany, Sant Climent Sescebes...) i d’altres de la banda d’Osona on, segons afirmava el metge de l’Hospital de Vic Antoni Millet el 1798, hi havia un bon nombre de fonts d’aigües minerals, termals i fredes, a les que anaven molts malalts crònics a cercar-hi remei als seus mals. <br />
<br />
Unes fonts amb especial relació amb Olot eren les de la Presta, a tocar de Prats de Molló, a l’altra banda de la ratlla de França. Cap a 1755 el metge d'aquesta població, de qui només li coneixem el seu cognom Marcé, en va publicar un estudi en forma de resposta a una suposada carta, <i>Dissertation en forme de lettre sur la nature, les vertus & l’usage des eaux thermals de la Preste</i>, que fou imprès a Perpinyà. Pocs després el metge d’aquesta ciutat, Tomàs Carrera, també les estudià i divulgà en el seu més extens <i>Traité des eaux minérales du Roussillon</i>, publicat al mateix lloc el 1756. En aquells anys s’havia establert a Olot el metge Jeroni Verdier (o Vardier), nascut a Arles. Fos per això o per altres motius, s’entusiasmà amb les aigües de la Presta i el 1768 va publicar, a casa de l’impressor olotí Josep Rovira, la traducció al castellà de l’escrit del metge Marcé (<i>Disertación en forma de carta sobre la naturaleza, virtudes y uso de las aguas thermales de la Presta</i>), precedida d’un extens pròleg del metge de Vic Josep Pasqual. Pel que fa a l’autor del text francès, podria ser que fos conegut a Olot. Tal volta es tractés del pare del metge Alexandre Marcé, el doctor Francisco Marcé. Segons una nota del Diari de la Comunitat de Preveres de Sant Esteve d'Olot, el fill Alexandre, “<i>francès y resident en Perpinyà</i> (...)<i> havent vingut a esta</i> [Olot] <i>per convelèixer, morí en casa de Josep Salgas botiguer, als</i> [ ] <i>del mateix agost de 1783</i>”. En la partida de defunció consta que morí el dia 4 d'agost, amb només vint-i-cinc anys d'edat. <br />
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-yR_FjqX_upY/WVPEH1CWSKI/AAAAAAAABFc/X6t59dzRASAkmgJeKUaJH977MFJ8Sl1GwCEwYBhgL/s1600/aig%25C3%25BCes_0004.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="597" height="640" src="https://4.bp.blogspot.com/-yR_FjqX_upY/WVPEH1CWSKI/AAAAAAAABFc/X6t59dzRASAkmgJeKUaJH977MFJ8Sl1GwCEwYBhgL/s640/aig%25C3%25BCes_0004.jpg" width="238" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>L'edició francesa i la traducció impresa a Olot</i></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
En el seu text sobre les aigües de la Presta, Marcé inclogué entre els exemples de la seva utilitat (pàgina 24) el cas d’ “<i>une fille de 18 ans, native d’Olot en Catalogne, attaquée depuis 8 mois d’une hemiplegie</i>", la qual "<i>en fut délivrée dans douze jours, par l’usage de nos eaux, prises le matin à jeun, à la doze de sic gobelets & d’un bain où elle descendoit l’après midy</i>”. Quan Verdier en va fer la traducció, hi va afegir d’altres casos experimentats per ell, dos dels quals tenien a veure amb el seu exercici de la medicina a Olot, tot i que la vila no hi és explícitament esmentada. Davant de la impossibilitat que aquests malalts poguessin desplaçar-se a la Presta, se les enginyà perquè fos l'aigua la que, sense perdre cap de les seves qualitats, vingués cap als malalts, una pràctica que d'altres metges no acceptaven com a vàlida. El primer cas (pàgines 63-64) fa referència a un dona de 48 anys que el 1763 es trobava afectada d’una peripneumònia: “<i>hice para curarla las más vivas diligencias, mas viendo que todo iba de mal a peor, mandé ir a buscar agua de los baños de la Presta, con recomendación de cerrar bien la redoma: tomó la enferma dicha agua mezclada con leche, con un régimen conveniente, y curó perfectamente</i>”. El segon (pàgines 65-66) és relatiu a un mossèn del bisbat de Girona, que el 1765 “<i>llevaron en esta villa</i>” (ha de ser Olot, on era llavors Verdier), amb greus dolors i manca de mobilitat: “<i>no pudiendo ir a los baños de la Presta, ordené tomar sus aguas en casa mezcladas con leche: tomó tal qual temperamento con el uso de dichas aguas su indisposición; ordénele fuese a tomar algunos baños en la Presta; no tubo ánimo para transitar un terreno tan fragoso. Determiné que se bañase en casa, enviaron a buscar de tres a tres días una carga de dichas aguas: bañose, y fueron tan felices sus baños, como que en poco tiempo celebró misa, y se volvió para cumplir su ministerio a la parroquia</i>". </div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Tots aquests indicis semblen apuntar, per aquell segle, una vila d’Olot convertida en destinació sanitària on posar-se a mans dels metges de la vila i de les condicions ambientals del lloc, però sense cap menció a l’existència d’algun tipus de font mineral d’especial estimació. Aquí s’hi venia en recerca del dictamen dels metges locals i per a la convalescència, però cas d’haver-se d’incloure en el tractament algun tipus de presa d’aigües, els metges olotins els remetien a les aigües d'altres contrades. No obstant això, sembla que cap a finals del segle XVIII, l’abundor i la qualitat de les aigües olotines acabaren d’engrescar més d'un malalt a fer-ne ús. Ho apunta un text de 1784, de quan diverses famílies contràries al projecte municipal de construir uns nous barris en terrenys de la seva propietat, contraposaren a un dels arguments de l’ajuntament d’Olot sobre la necessitat d’aquests nous barris, el fet que, segons ells, els nombrosos visitants que venien a fer salut a Olot no tenien dificultat a l’hora de trobar allotjament: “<i>decía el Ayuntamiento que apenas podían detenerse los días precisos para sus negocios los que concurrían a la villa por falta de habitación, pero con una equivocación tan notoria como lo demuestra el hecho cierto de que acudiendo a Olot todos los años un considerable número de personas, tanto por participar de sus saludables ayres y buenas aguas, quanto por curar de sus enfermedades, hasta ahora ninguno de tantos y tan muchos han dejado de permanecer un solo día en Olot por falta de habitación</i>”. Notem la frase antecedent sobre la nombrosa concurrència de persones en recerca, a Olot, d’aires i aigües i, en definitiva, de salut.<br />
<br />
S'ha escrit modernament que a finals del segle XVIII un farmacèutic olotí havia analitzat les aigües de Ribes de Fresser (J. Ferrer i J-V. Gay, <i>Balnearis i aigües minerals</i>, Quaderns de la Revista de Girona, 2003, p. 74), però sobre això no en sé dir cap notícia. Sí que per aquest mateix temps (entre 1798 i 1799) el farmacèutic d’Olot, Francesc Xavier Bolòs, recollí algunes dades –no es pot parlar d’anàlisi– sobre les aigües de la seva vila nadiua: “<i>Las aguas que beben los moradores de esta villa y de sus contornos hacia el este-sudoeste son muy abundantes, buenas y frías, porque provienen de las pluviales que caen sobre los elevados montes del mediodía, que introduciéndose debajo del Bosch de Tosca son allí purificadas y filtradas por los productos volcánicos entre los cuales corren siempre hasta llegar a los conductos o cañerías: no contienen más que un poco de hidroclorato de cal y de sosa; disuelven el jabón perfectamente, cuecen bien las legumbres y su temperatura es a diez grados sobre cero, aún en el más riguroso calor del verano</i>".<br />
<br />
No va ser fins el 1845 quan es va obrir a Olot un establiment de banys, que depenia de l’hospital, impulsat pels seus administradors Agustí Prim i Narcís Boix, juntament amb el metge Pau Estorch, que en va ser el principal artífex. Era un edifici a tocar del Fluvià, de planta quadrada, amb un jardí al mig on donaven les portes dels vuit banys de què disposava. D’aquests, set eren per a la higiene i un per a banys medicinals artificials, “<i>con chorros de diferentes grados de fuerza, y el correspondiente vapor para los que tengan que tomarlos</i>”, segons explicava el diari <i>El Barcelonés</i> al mes de maig d'aquell any. L’aigua s’extreia d’un pou mitjançant una bomba, i anava a parar a un bassa, on romania a sol i serena.<br />
<br />
El diari acompanyà la notícia de l’obertura dels banys olotins amb unes línies encomiàstiques en excés envers l’entorn natural de la vila: “<i>La posición topográfica que ocupa la villa de Olot es hermosa, su clima templado, y la abundancia de vistas sorprendentes, unidos con los manantiales de aguas puras y cristalinas, que en abundancia se hallan en todas partes, forman uno de aquellos territorios de la Suiza que tanto ensalzan los viajadores. Este país verdaderamente es ignorado de los que desean contemplar las sublimes obras de la naturaleza</i>”. Perquè després es digui que la publicitat turística (amb la comparació amb Suïssa inclosa) és cosa només de temps molt més moderns. </div>
Miquelhttp://www.blogger.com/profile/14974256034511399071noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2284962453573223850.post-28259892582905264682017-06-05T02:31:00.001-07:002020-11-19T13:19:38.004-08:0078. Obra dels escultors Espasa i Escarpanter en una capella olotina de vida atzarosa<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-1rMuDHVBju8/WS1N3DS842I/AAAAAAAABEs/87gYivct1zkbkPiDsRTNIJlCQiaXqUP0QCLcB/s1600/UNITSF.jpg" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="592" height="640" src="https://4.bp.blogspot.com/-1rMuDHVBju8/WS1N3DS842I/AAAAAAAABEs/87gYivct1zkbkPiDsRTNIJlCQiaXqUP0QCLcB/s640/UNITSF.jpg" width="236" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i><span style="font-size: xx-small;">La capella de Sant Rafel el 2013 i durant les actuals obres.</span></i></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: left;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Fa segles que a algú se li va ocórrer que a la sortida d’Olot, en el camí ral que menava cap a Vic i Barcelona, bé s’hi escauria una capella dedicada a Sant Rafael. Aquesta figura celestial –un arcàngel– tenia molt a veure amb els viatgers i amb la protecció divina que hom esperava obtenir a l’hora d’emprendre un viatge, sovint macat per la incertesa d'haver d'anar per aquests mons de déu. Segons la Bíblia, Sant Rafael (sense revelar la seva identitat sinó només al final) va donar guia i companyia al jove Tobies en el viatge que havia de fer a un poble distant per cobrar una quantitat deguda a la seva família. I l’assistència de Sant Rafael fou tan esplèndida, que Tobies no sols tornà a casa sa i estalvi i amb la fortuna recuperada, sinó que a més hi tornà casat amb Sara, una parenta llunyana a qui tots els pretendents anteriors se li havien mort, i amb la fel d’un peix que Sant Rafael li havia dit d’agafar, amb la que pogué retornar la vista al seu pare ancià.<br />
<br />
No se sap ni quan ni per ordres de qui es va construir la capella de Sant Rafael d’Olot, que acabaria donant nom al carrer format amb el temps entre aquesta i la vila. La primera notícia que se’n té és de 1555, quan la capella surt esmentada en un document relacionat amb els projectes que s’estaven fent de cara a la construcció d’un nou edifici per a l’hospital de Sant Jaume (el que ara és l’edifici de l’hospital “vell” del carrer de Sant Rafael). Que la capella ja existís a mitjans del segle XVI no és una data fundacional, sinó només una referència documental, perquè qui sap des de quan hi era. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
La vida d'aquesta capella ha estat sempre un fil a voltes tan prim que durant més d’un temps ha acabat trencant-se. I li ha calgut recomençar. A les acaballes del segle XVII el seu estat era deficient, però va reviure per gràcia del matrimoni format per Antoni Bassols i Tamarit, i Lucrècia Tamarit (sí, eren parents, i per casar-se van haver de demanar dispensa d’impediment matrimonial per consanguinitat), un matrimoni benestant, ell tenia el títol de burgès de Perpinyà. El 1693 Lucrècia, ja vídua, sol·licità a la Batllia General de Catalunya poder prendre una mica d’espai del camí reial que passava per davant de la capella, per així poder-la refer millor. En la seva petició s’explicava d’aquesta manera: “<i>Junt al portal de Sant Rafel de la vila de Olot se troba edificada una capella sots invocatió de Sant Rafel, la qual capella se està dirruhint, y per assó té necessitat de molts reparos y adops, y per posar aquella, ab la deguda forma, se ha de ampliar, y per poder·ce ampliar, es forçós pèndrer uns quatre palms, poch més o manco, del camí real que passa junt dita capella y se entra per dit portal de Sant Rafel</i>”. El propòsit era poder-hi edificar una paret “<i>o altre edifici per ampliació y enbelliment de dita capella</i>”, en el benentès que la concessió no havia de perjudicar ningú i que restava “<i>bastant pas en lo dit camí real per poder·ce passar liberament</i>”. No hi hagué cap problema i li fou concedida la llicència. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
A l'any següent la renovació encara no era enllestida i novament Lucrècia Tamarit féu un altre pas a favor de la capella de Sant Rafel. A l’agost, anà a cal notari a fer testament i, entre les seves disposicions, deixà dit que dels seus béns es gastés tot el que calgués per concloure no sols l’edificació, sinó també la seva ornamentació, que detallava: “<i>Vull i man </i>[= mano] <i>que en la capella del Àngel Sant Rafel, que novament se està redificant junt al portal de Sant Rafel de la present vila, sie del tot acabada de reedificar de mos béns y que sie fet i posat un retaula ab las imatges de Sant Rafel y dels Sants Antoni Abat i Pau Apòstol y que per tot açò sie gastat de dits mos bens lo que menester sie</i>".</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Lucrècia Tamarit va morir el novembre de 1706. Fou enterrada a l’església del Tura el dia 11 d’aquell mes. Són anys en els que torna a haver-hi silenci sobre l’estat de la capella de Sant Rafel. Les úniques notícies que hi ha són de caràcter circumstancial: el 1713 el superior del convent dels caputxins d’Olot, que era situat més enllà de la capella, fora del recinte urbà, mirà que l’ajuntament agencés aquella entrada a la vila, perquè com que a Olot sovint hi plovia, “<i>lo últim del carrer del Arcàngel Sant Rafael y al devant de la capella de dit sant queda fet un estany de aigua</i>”, de manera que els religiosos del convent, quan hi havien de passar per anar a confessar algun malalt, especialment a la nit, topaven amb “<i>lo incòmodo de la sobredita aigua estañada o rebalçada descalços y esto en lo ivern</i>”. Res, que convenia fer-hi un “<i>desaguadero per a que quant plogue no quede la aigua en lo sobredit puesto o puestos rebalçada ni estañada</i>”. Això de les aigües en aquesta banda de la vila no deuria quedar ben resolt, perquè quatre anys més tard, l’ajuntament acordà fer alçar “<i>lo portal de Sant Rafel a fi de que la aygua que se ambassa en dit portal </i>[pugui] <i>pugar y no se amblasse, y tinga corrent</i>". </div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Però vet aquí que el 1716 hi ha notícia que dos escultors establerts a Olot havien donat compliment a les últimes voluntats del matrimoni Bassols – Tamarit, i havien fet un retaule de bell nou per ser col·locat a la capella de Sant Rafel. Perdut entre d’altra paperassa, ens ha pervingut el rebut que feren ambdós com a reconeixement d’haver cobrar la feina feta. Diu així: “<i>Diem nosaltres baix firmats, que confesam aver agut y rebut del Sr. Dr. Fransech Vila, prevere, com ha manumissor dels últims testaments de Anton y Llucrèsia Bassols y Tamarit, conjuges, la quantitat de cetanta lliuras barcelonesas, diem 70 ll., y ditas nos paga per la construcció del retaula de sant Rafel, posat de nou en la pròpria capella de dit sant Rafel, per llegat que féu la dita quòndan</i> [= difunta] <i>Llucrècia Bassols en son testament, y per la veritat fem lo present alberà de rebuda, en Olot, als vint y set octubre de mil cet sens y setze: diem 1716. = Salvador Espasa = Fran.co Escarpanter = M.</i> [= mestres?] <i>Escultors</i>". </div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Els dos escultors són coneguts en aquelles primeres dècades del segle XVIII. Salvador Espasa era de fora, havia vingut a viure a Olot cap a 1708 o 1709, amb vint-i-sis o vint-i-set anys d'edat, ja casat amb Teresa Carreró (filla d’un notari de Sant Feliu de Guíxols), i amb el seu fill Benet. Diria que el seu pare també era escultor i que així mateix es deia Salvador, cosa que fa que hàgim d’assignar a aquest seu pare, i no pas al nostre convilatà, una sèrie d’obres fetes a Sabadell, Barcelona i l’Alt Empordà que habitualment se li atribueixen i que no corresponen a la seva cronologia. De la feina feta pel fill a Olot se’n coneix molt poc, cosa que fa més rellevat la notícia de la seva participació en el retaule de la capella de Sant Rafel. Se sap que havia participat en la confecció –en la seva part de fusta– del primer estendard o guió de la confraria dels Dolors de Besalú, de 1717, i que col·laborà, juntament també amb Francesc Escarpanter, en el retaule de Sant Antoni a l’església parroquial de Sant Esteve d’Olot. No sempre hi havia encàrrecs de grans obres artístiques i els escultors locals havien de sobreviure amb altres feines menors. El 1725 Salvador Espasa cobrà de Joan Vayreda i Soler 21 lliures “<i>per mos jornals de mestre per fer y treballar la barana de la escala principal de dita casa</i> [el Mas Reixach] <i>y assentarla, acabada als divuyt maig de mil setcents vint y hu, comptant lo tornejar de les balustres de dita escala</i>”. Als inicis dels anys trenta marxà d’Olot. El 1733 era a Barcelona, on participà en la visura del nou retaule major de l’església del Pi. Morí en aquesta ciutat al cap de tres anys, però la família seguí mantenint la casa familiar d’Olot, al carrer Superior (l’actual carrer dels Sastres). Benet, el fill gran, fou tinent d’enginyers i només un altre fill, Esteve, seguí la professió d’escultor, a Castelló d'Empúries. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
A diferència dels Espasa, la família Escarpanter prolongà la seva presència a Olot al menys fins als anys seixanta del segle XVIII, i encara més enllà a través d’enllaços familiars col·laterals. Francesc Escarpanter tampoc no era olotí d’origen, sinó que havia nascut a Girona el 1687. La seva presència a Olot consta a partir de 1709, però podria haver-hi arribat abans. D’ell se’n coneix força obra: el retaule de la capella del Mas Solà de Batet, el de Sant Franc de l’església del Carme d’Olot, el de Sant Antoni i l’acabament del de Sant Josep, a l’església de Sant Esteve, el de Santa Llúcia a l’església de Sant Vicenç de Besalú, etc., sense oblidar-nos d’afegir ara a aquesta llista el retaule de Sant Rafel, fet en col·laboració amb Salvador Espasa. En els darrers anys de la dècada del trenta, Escarpanter deixà Olot i acabà per establir-se a Girona, on morí. Estava casat amb Maria Anna Tubau, d’Olot. Tres fills seus foren també escultors: Francesc, que morí jove (el fill d’aquest, també de nom Francesc, seguí igualment l’ofici d’escultor i cal anar en compte a l'hora d'atribuir a uns o altres determinades obres), Andreu i Jaume. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Des de principis del segle XVIII, doncs, la capella de Sant Rafel havia normalitzat la seva presència a la vila, gràcies als Bassols i Tamarit. No és que la capella tingués grans necessitats, perquè el seu ús pràcticament quedava reduït a la festivitat de Sant Rafel, el 24 d’octubre (actualment és el 29 de setembre). Així ho havia disposat, anys abans, el bisbe Miquel de Taverner i Rubí, en la seva visita pastoral a Olot el 1703: a les capelles de Sant Rafel, Santa Anna, el Roser i Sant Bernat, “<i>no si</i> [= s’hi] <i>puga dir missa si no és en lo dia de la festa principal de cada una de ditas capellas, y las missas fundadas si ni </i>[= n'hi]<i> ha, manant que de aquí al devant no si admeten novas fundacions</i>”, amb l’excepció de la capella del Roser, al Firal, en la que, seguint un antic costum, s’hi podria seguir dient missa “<i>en lo temps que durarà la fira de Sant Lluch</i>". El 1760 els veïns del carrer varen sufragar una campana per a la capella, beneïda el 23 d'octubre. Segons anotà el rector de la parròquia, era "<i>de pes una arroba</i>" i "<i>cuydaren de la funció y manifetura los del carrer de dita iglésia o capella</i>". En la relació de capelles i esglésies que l'ajuntament d'Olot féu el 1812 en vistes a cedir-ne alguna als frares franciscans, entre les 19 de les que se'n fa llista, hi ha la capella de Sant Rafel, amb la indicació (comuna a la majoria de les altres capelles) de no tenir prou cabuda perquè s'hi establissin aquests religiosos. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Desconec les vicissituds de la capella de Sant Rafel al llarg del segle XIX. El 1860, Esteve Paluzie encara l'esmentà en el seu llibre sobre <i>Olot, su comarca, sus extinguidos volcanes... </i>(p. 157), però el cert és que a finals d'aquella centúria la capella s’havia perdut del tot i no hi ha notícies d'on hauria anat a parar el retaule dissenyat per Salvador Espasa i Francesc Escarpanter cap a 1716. <br />
<br />
Situats a les portes del segle XX, va tornar a haver-hi una altra família que es proposà de reconstruir-la de bell nou. El 1896 Caterina Batlló i Prat, muller de Frederic Batlló i Batlló, demanà llicència a l’ajuntament d’Olot per enderrocar la casa número 35 del carrer de Sant Rafel, de la seva propietat, per fer-hi una nova capella, a la vegada que demanava poder enderrocar dues altres cases també seves, la número 37 i la que hi havia al costat (sense número), amb el propòsit de bastir-hi un ampli casal familiar (avui en dia inexistent, fa un temps s’hi va fer un edifici de pisos). En la sessió municipal del dia 7 d’octubre l’ajuntament acordà autoritzar-l’hi, “<i>mediante empero la condición de que la fachada de la capilla se emplace en la línea de los demás edificios</i>”. La capella deu el seu projecte al conegut arquitecte olotí Simó Cordomí i Carrera (1868-1937), que intervindria en l’edifici d'El Arte Cristiano, d’Olot, i que és autor d’obres modernistes, com l’ajuntament de Granollers, de 1902-1904. Un any després, l’arquitecte havia presentat a l’ajuntament d’Olot unes modificacions a la façana, que li foren autoritzades en la sessió del 21 d’octubre de 1897, un cop la comissió de foment escoltà “<i>las razones expuestas por el señor Cordomí, que han motivado la modificación del consabido plano</i>”. Aquell mateix mes degueren començar les obres, segons una nota del setmanari olotí <i>El Deber</i>, la qual, a la vegada, ens dóna notícia del record de la vella capella: “<i>Se ha empezado el derribo de la casa propiedad del Sr. Batlló, en la que se propone reconstruir la antigua capilla de San Rafael, que nuestros antepasados habían colocado en tal sitio, para señalar la protección que dispensa dicho santo a los que viajan, puesto que de allí partía la principal vía de comunicación que tenía anteriormente nuestra villa</i>”. Al frontis s’hi col·locà un baix relleu fet per Celestí Devesa i Pinadella (1868-1935), autor també d’un grup escultòric en fusta per a l’altar, al redós de la figura de Sant Rafel, i de la clau de volta. La capella es va inaugurar el dimarts 9 d’agost de 1901.<br />
<br />
La nova capella era de caràcter particular i fou el lloc d’algunes de les celebracions religioses de la família Batlló. Tot i això, segons escrigué Mn. Joan Pagès, fill del carrer de Sant Rafel, en un recull de notícies sobre les capelles olotines, publicat el 1991, la capella acabà essent sentida pels veïns com a pròpia. Segons els seus mateixos records, el 1936 la capella escapà de la crema, però es perderen les imatges. Es diu que fou llavors quan es malmeté expressament el baix relleu del frontis. De tot això en parlà també Jordi Pujiula en una breu nota el 2010 (a El Cartipàs, núm. 41, abril de 2010, p. 8). Acabada la guerra la capella fou utilitzada pels caputxins fins a l’any 1943, en què pogueren tornar a utilitzar l'església del seu convent. <br />
<br />
El Pla d'Ordenació Urbanística Municipal, al terme municipal d’Olot, de 2003 (DOGC 4061, del 2 de febrer de 2004), va incloure aquesta capella, amb el nom d’Església de la casa Batlló, en el catàleg de béns culturals protegits a nivell local, on, dit sia de pas, s'hi ignora el nom de l'arquitecte i la data de la seva construcció <a href="http://poum.olot.cat/PDF/Vol08/08D-ES.pdf" target="_blank"><i>(accediu a les fitxes)</i></a>. En virtut d'aquesta condició d'edifici protegit, la capella figura en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya <a href="http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=0&consulta=MSUxK2VzZ2zDqXNpYSBjYXNhIGJhdGxsw7MlMistMSU%3D&codi=10262" target="_blank"><i>(cliqueu aquí per accedir-hi)</i></a>. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Tancada durant anys i panys, actualment la capella de Sant Rafel es troba novament en obres, façana inclosa. Però aquesta vegada per convertir-la, segons fan entendre uns anuncis a la tanca, en una botiga de roba texana. El que dèiem només començar: una capella de vida atzarosa<span style="font-family: "times new roman" , "serif";">.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif";"> </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif";"><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><i>Revisat: novembre de 2020. </i> <br /></span></div>
<div style="mso-element: footnote-list;">
<div style="mso-element: footnote-list;">
<span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;"><span style="mso-bidi-font-style: normal;"></span></span><br />
<div style="mso-element: footnote-list;">
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>CA</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:EnableOpenTypeKerning/>
<w:DontFlipMirrorIndents/>
<w:OverrideTableStyleHps/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Taula normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman","serif";}
</style>
<![endif]--><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;"><span style="mso-bidi-font-style: normal;"> </span></span></div>
<span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;"><span style="mso-bidi-font-style: normal;">
</span></span><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12pt;"><span style="mso-bidi-font-style: normal;"></span></span></div>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>CA</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:EnableOpenTypeKerning/>
<w:DontFlipMirrorIndents/>
<w:OverrideTableStyleHps/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Taula normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman","serif";}
</style>
<![endif]--></div>
Miquelhttp://www.blogger.com/profile/14974256034511399071noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2284962453573223850.post-54373381971739861092017-04-26T03:20:00.000-07:002019-11-03T10:41:19.754-08:0077. Olot i l'expulsió dels jesuïtes (1767)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-l7opOIq4CG0/WPo9V-B8uWI/AAAAAAAABDo/dQY_sgDI5S8YYrT81-qFu7ygychGJIdvACEw/s1600/Ignasi%2Bde%2BLoiola%2Bllibre%2BFluvi%25C3%25A0b.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://2.bp.blogspot.com/-l7opOIq4CG0/WPo9V-B8uWI/AAAAAAAABDo/dQY_sgDI5S8YYrT81-qFu7ygychGJIdvACEw/s400/Ignasi%2Bde%2BLoiola%2Bllibre%2BFluvi%25C3%25A0b.jpg" width="293" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><i>Gravat de St. Ignasi en una biografia escrita per l'olotí F. X. Fluvià (1752)</i></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
En els primers dies d'abril de 1767 –d'això ara fa 250 anys– va haver-hi la detenció i expulsió dels jesuïtes que eren a Catalunya i el segrest dels seus béns. Unes mesures que eren part de l’ampli pla per fer-los fora de tots els territoris de la Corona espanyola. Carles III no n'explicà el motiu (“<i>en mi persona quedan reservados los justos, y graves motivos, que a pesar mío han obligado mi real ánimo a esta necesaria providencia</i>”, deia la Reial Provisió d’expulsió) i no és pas ara moment per entrar-hi. Abans, els jesuïtes havien estat expulsats dels regnes de Portugal (1759) i de França (1762).<br />
<br />
A Olot no hi havia jesuïtes als qui fer fora, perquè tampoc no hi havia col·legi de jesuïtes. Amb el que s’hi tenia més relació era amb el de Sant Martí Sacosta, de Girona. Algunes famílies olotines hi enviaven la mainada perquè hi fessin estudis i, com que el que sí que hi havia era un projecte d'establir els jesuïtes a Olot, aquest col·legi gironí es convertí en el centre des d’on es es dirigien les gestions per fer-ho possible. A Girona, les autoritats i la tropa s’hi presentaren a les quatre de la matinada del dia 3 d’abril de 1767 per fer efectiva l’expulsió. Amb l’engany de demanar algun religiós per assistir espiritualment una dona en perill de mort, aconseguiren que se’ls obrís la porta sense reserves. Es despertà els jesuïtes i se’ls concentrà al menjador. De seguida es van custodiar totes les dependències, en especial l’arxiu i la biblioteca. Un dia després, la totalitat dels jesuïtes gironins era conduïda a Tarragona, per ser-hi embarcats camí de l'exili. <br />
<br />
L'operació va ser feta amb el màxim secret i amb el favor del factor sorpresa. Es tractava no només de neutralitzar qualsevol reacció dels jesuïtes i de la població que li mostrava simpatia, sinó també de preservar íntegre per a l’Estat la documentació i el patrimoni que l’Orde posseïa. Tot i això, se sap que a Girona, el pare rector havia rebut dies abans uns escrits anònims que l’avisaven del cop que venia i de la necessitat de prendre alguna mesura preventiva. Quelcom degué fer-se en aquet sentit, perquè hi ha el testimoni que alguns documents del mencionat col·legi van venir a raure a Olot, en un domicili particular, segons una nota local, no datada, d’origen eclesiàstic i partit pres: “<i>En casa Salgas de Olot (calle de San Esteban) se guardan muchos e importantes documentos auténticos, y otros manuscritos e impresos que pertenecían a los Padres Jesuitas del Colegio de San Martin Sacosta que existía en Gerona, y que sin duda, por merecer los dueños de dicha casa toda la confianza de los Padres Jesuitas, se depositaron en ella tantos y tan importantes documentos al tener que abandonar su Colegio y ausentarse de España en 1767, gracias a las sectas diabólicas que ya empezaban a apoderarse de las riendas de los poderes de nuestra desgraciada España</i>”. En aquells moments el pater familias de can Salgas era Josep Salgas i Lladó, que el 1752 s’havia casat amb Maria Casabona, una filla de l’adroguer Pere Casabona, de Ribes de Fresser. Josep Salgas fou un important botiguer i negociant olotí, que ocupà diversos càrrecs municipals i que, anys a venir, seria un dels més destacats promotors de l’Hospici d’Olot. Morí el 1802. El succeí el seu fill Francesc (casat el 1774 amb Magdalena Sala, el seu pare era cirurgià), que morí no massa anys després, el 1819. L’anterior nota sobre la custòdia de papers dels jesuïtes gironins té una cal·ligrafia que demana situar-la ja en el segle XIX i, per tant, s'hi fa palmari que, passades unes quantes dècades, es tenia consciència que la paperassa jesuítica encara era Olot. Però en aquests moments ignoro si la documentació dels Salgas hauria resistit els temporals i naufragis de dos segles d’història local i patrimonial, i romandria existent vés a saber on. <br />
<br />
Els més de dos-cents jesuïtes que hi havia a les cases de la Companyia a Catalunya (als que s’hi sumaren els d’Aragó) foren concentrats a Tarragona, reclosos i incomunicats a la casa noviciat que allí hi tenia l’Orde. A finals de mes van ser embarcats al port de Salou en tretze naus. Primer se'ls encaminà a Mallorca, on s’hi afegiren els jesuïtes de les Illes. Després les embarcacions es dirigiren als Estats Pontificis, al port de Civitavecchia, però es trobaren amb la negativa del Papa a admetre’ls en els seus territoris, i l’expedició hagué de recular i situar-se davant del port de Bastìa, a Còrsega, una illa de la República de Gènova, però que li era disputada per França, que se l’acabaria quedant. Sumant unes i altres desventures, resultà que els jesuïtes catalans que havien marxat a finals d’abril de 1767 no pogueren desembarcar fins a finals d’agost. Això de Bastìa era una solució provisional que durà un any. A l’estiu de 1768 foren conduïts al continent i al novembre establerts, ara sí, a les poblacions de Bolonya, Ferrara i Ravenna, als Estats Pontificis. <br />
<br />
No hi ha constància de quan arribà la notícia a Olot. La comunicació amb Girona era fluïda i constant, i una notícia com aquesta degué arribar sense entretenir-se gota. Un cop els jesuïtes van ser detinguts i endreçats, el secretisme de l’operació mudà en una àmplia publicitat de la reial pragmàtica d’expulsió, per advertir totes les autoritats del país, del rang que fossin, que “<i>guarden, cumplan y executen, y hagan guardar, cumplir y executar inviolablemente la citada real pragmática y todo lo en ella dispuesto y mandado sin la contravenir, ni permitir que se contravenga en cosa alguna, baxo las penas en ella contenidas</i>”. A Barcelona la reial pragmàtica va ser feta pública el dia 14 d’abril. A Olot les actes municipals salten, de la sessió del 23 de març a la del 6 de maig, amb un parèntesi de més d’un mes (tot l'abril inclòs), una cosa inhabitual. Només en la sessió del 6 de maig apareix una resolució de caire subreptici que tal volta podria referir-se a alguna qüestió d’actualitat, com ara l’expulsió dels jesuïtes: “<i>Han resuelto </i>[els regidors] <i>que respeto de hallarse algunas cosas indecisas, que se ignora a quien tocan, que se haga representación al Sr. fiscal de la Real Audiencia del presente Principado de Cataluña</i>". <br />
<br />
De tot aquest afer, el que incidí directament a la nostra comarca fou el segrest dels béns immobles i mobles dels jesuïtes. I és que la Companyia de Jesús tenia a Olot i els seus voltants unes quantes propietats que havien de servir per a dotar el futur col·legi que s’havia d’obrir a Olot. A més, diversos particulars els havien fet donacions per a la mateixa causa. Amb l’expulsió, tot quedava greument trastocat i sense saber-se què seria d'aquest patrimoni retingut ara per l'Estat. <br />
<br />
Les ganes que els jesuïtes fundessin un col·legi a la vila venien de lluny. Durant la segona dècada del segle XVIII hi ha indicis que alguns olotins tenien bones expectatives sobre que els jesuïtes vindrien a fundar a Olot. Per exemple, Joan Constans, en el seu testament, de 1716, deixà els fruits d’uns seus personats a l’Obra de Sant Esteve, però només “<i>mentres no hi hage o se funde Collegi de la Companyia de Jesús en la present vila de Olot, en lo qual cas de dita fundació vull, y és ma voluntat e intenció, que las ditas dos mil lliuras y altres personats a cas jo obtindré, sien aplicadas y aplicats per la fundació de dit collegi</i>".<br />
<br />
Amb tot, la idea no va prendre cos fins el 1753, quan, a la mort d’Antoni Llopis (un home de ric patrimoni que, tot i haver-se casat dues vegades, no havia tingut fills) es desclogué el seu testament i va saber-se que deixava els seus quantiosos béns a la Companyia de Jesús perquè amb ells es fundés un col·legi a Olot. El patrimoni Llopis era molt llaminer: mitja dotzena de masos, dues cases, diversos censals (diners deixats a d’altres amb remuneració) i algunes propietats esparses més. Els jesuïtes emprengueren d’immediat les gestions necessàries, tant per a prendre possessió de l’herència, com per a obtenir els permisos per tirar endavant la fundació. Tot i que en un principi semblava que el col·legi olotí no tardaria gaire a materialitzar-se, la realitat (un ampli patrimoni que desvetllava d’altres interessos, i que la monarquia, a l’hora de facilitar les coses, no tenia mai cap pressa si no era una qüestió de la seva conveniència) imposà un passos molt lents. De manera que quan arribà l’expulsió, el 1767, si bé els béns de l’herència eren a mans dels jesuïtes, del col·legi olotí només n'hi seguia havent el projecte.<br />
<br />
En paral·lel, d'altres olotins havien anat fent donacions al col·legi de Girona perquè engruixissin la base econòmica del que es volia fer a Olot. Un d’ells fou el doctor Pere Màrtir Orri i Pastors, que li deixà un llegat testamentari. També la seva vídua, Maria Anna Marcillo, féu entre 1758 i 1766 quatre donacions amb la mateixa finalitat, que sumaren un total de 1.600 lliures barcelonines. El seu germà, mossèn Ignasi Marcillo, el 1756 els concedí la dotació d’un seu personat a la catedral de Girona, de 2.150 lliures, més tres donacions efectuades entre 1756 i 1763, que sumaven altres 2.200 lliures, tot “<i>al P. Rector del collegi de la Companyia de Jesús que en breu y dins poch temps se espera fundarse en la present vila de Olot y a favor de dit collegi fundador, y no altrament a favor de altre collegi, y ínterim retardarà a fundarse a favor del mateix dit collegi, al P. Rector del collegi de la companyia de Jesús de la ciutat de Gerona</i>”. En aquesta prodigalitat jesuítica encara s’hi sumà una tercera germana, Ignàsia Marcillo, que testà a favor del que havia de ser col·legi olotí, en el benentès que si transcorreguts deu anys no encara era una realitat, els béns passessin al col·legi de Girona, a condició que cada any els jesuïtes vinguessin a Olot per fer-hi prèdiques, missions o altres exercicis espirituals. També foren benefactors del futur col·legi mossèn Antoni Camps i Soler, i mossèn Miquel Costa. El primer, quan donà amb aquesta intenció un censal mort de 300 lliures i dos debitoris de 1.156 lliures i 16 sous l’un, i 1.843 lliures i 4 sous l’altre, féu testimoni de devoció a la Companyia de Jesús, per la seva missió de cercar la major glòria de Déu i salvació de les ànimes, “<i>ja per medi de la educació de la joventut, ja per medi de tants ministeris sagrats a què se dedican y emplean sens perdonar a fatiga alguna y ab tanta charitat </i>(…) <i>en tots los pobles en que se encontran collegis de ells</i>”. Un altre benefactor fou el comerciant i carder Rafel Bassols. Devot en extrem del misteri cristià de l’Eucaristia, el 1756 els féu una donació testamentària de 7.300 lliures, la meitat de la qual havia d’anar destinada expressament a la capella del Santíssim del futur col·legi d’Olot, i la resta, administrada també pels jesuïtes, en forma de renda havia de servir a benefici de la capella homònima de la parroquial de Sant Esteve.<br />
<br />
Davant d'aquesta llista de benefactors, no cal insistir que a Olot hi havia famílies molt addictes a la Companyia, d’entre les que destacava la dels Marcillo (que ja en el segle anterior havien donat un jesuïta il·lustre, Manuel Marcillo, autor de la <i>Crisi de Cataluña</i>, publicada el 1686), amb un detall important: Antoni Llopis, el patrici que havia obert les portes a què els jesuïtes fundessin a Olot, estava casat, en segones núpcies, amb una filla d’Ignàsia Marcillo. El 1775, quan Ignasi Marcillo va fer testament, va voler donar-hi un tracte especial a un quadre de casa seva, del fundador dels jesuïtes, ja que deixava al seu germà Anton tots els llibres, “<i>y a més, també lo quadro de St. Ignasi de Loyola</i>". <br />
<br />
Però de famílies que no veien els jesuïtes amb bons ulls també n’hi havia en aquell Olot de mitjans de segle XVIII. No deu ser casualitat que en els mateixos anys en què els jesuïtes gestionaven la seva implantació a Olot, d'altres veus instessin a que fossin els escolapis els que hi obrissin un col·legi. El 1760, fins i tot se signaren els pactes entre l’Escola Pia i l’ajuntament olotí per assegurar la viabilitat del nou col·legi. Com que la població menuda olotina amb capacitat per seguir estudis no donava per a dos centres de dos ordes religiosos diferents, l’operació tenia clares vistes de competència amb els jesuïtes. Com digué el superior provincial dels escolapis, quan els jesuïtes s’assabentaren d’aquesta pretesa fundació de l’Escola Pia, “<i>ebulliunt furibundi animos commoventes contra nos</i>” ([els jesuïtes] bullen aïrats, agitant els ànims en contra nostra). Tampoc aquesta altra fundació alternativa a la dels jesuïtes no arribà a bon port (el col·legi dels escolapis que ara hi ha a Olot ve de 1858). <br />
<br />
Amb l'expulsió dels jesuïtes, les donacions testamentàries en què el benefactor havia mort, eren dels jesuïtes a tots els efectes i quedaren segrestades. A Girona es va nomenat Francesc Alenyà com a administrador general de les temporalitats dels jesuïtes, pel que feia als béns del col·legi de Girona i del que s’havia volgut fundar a Olot. A finals de 1767 i 1768 es van haver de fer peritatges sobre el valor dels béns que havien estat d’Antoni Llopis. El 1769 Alenyà vingué personalment a prendre possessió dels béns immobles que havien estat de Pere Màrtir Orri, propis dels jesuïtes d'ençà de 1759. I segurament que hauria vingut més vegades.<br />
<br />
A la vista que els propòsits de fer possible un col·legi de jesuïtes a Olot resultaven ara no sols inviables, sinó fins i tot temeraris en la seva presumpció, l’alarma s’escampà entre els donants vius, els quals miraren de revocar les seves anteriors disposicions. Maria Anna Marcillo revocà les seves donacions el 1768, amb el justificant de la seva bona fe perquè, quan les va fer ignorava que arribaria un dia que els jesuïtes, “<i>se expatriasen y expelliesen de todos los dominios de nuestro cathólico monarca</i>” i que, “[de] <i>haverlo solamente sospechado, nada menos que esso huviera otorgado dichas donaciones, sí que de sus efectos huviera muy diferentemente dispuesto, conforme al agrado de Dios y de su real magestad</i>”. Una mica més tècnic va mostrar-se Bassols. Després de l’expulsió al·legà que el rector del col·legi de Girona no havia fet encara un acte formal d’acceptació de la seva donació i que aquesta queia pel seu propi pes, perquè si havien estat expulsats pel rei “<i>pera sempre de sos dominis y regnes de España los regulars de la Compañía, ab ocupació de totas las temporalitats de aquells per indignes de gosarlas y possehirlas en dits sos dominis, menos igualment poden conciderarse dignes de la administració de aquells bens que antes de poderse purificar a llur favor la condició de llur administració se han fet indignes e incapaces y se han del tot inutilisat los effectes de aquella</i>”. El 1770 mossèn Miquel Costa canvià el seu testament per dir-hi que les 3.400 lliures que anteriorment havia deixat al col·legi d’Olot, a la seva mort havien de quedar a favor de l’Hospital d’Olot. I Ignasi Marcillo aconseguí el 1772 que les donacions ja consolidades, seves i de les seves germanes, poguessin anar a parar també al mateix hospital. <br />
<br />
La part més esponerosa dels béns i rendes que posseïen els jesuïtes per a fundar col·legi a Olot era la que provenia de l’herència d’Antoni Llopis. Tots els seus béns havien passat als jesuïtes de forma irreversible a la seva mort (1753) i a la de la seva esposa (1756), que mentrestant n’havia estat usufructuària. L’única possibilitat que quedava de reconduir aquest llegat era que l’ajuntament d’Olot fes manera perquè es destinés a benefici de la població, ja que aquest havia estat, en el fons, la intenció del donant. Un any després de l’expulsió dels jesuïtes, l’ajuntament encomanà a Ramon Serra i Ginesta que mirés de quina manera els que havien estat béns d’Antoni Llopis poguessin servir “<i>para la manutención de maestros, sustentación del hospital de esta villa, y para otras cosas pías</i>”. També aquí calgué posar-hi molta paciència i poques presses. De fet, les gestions en ferm no començaren fins 1772, i encara amb la calculada lentitud de la burocràcia i el centralisme. Tres anys més tard el Consell de Castella –factòtum de qualsevol decisió de govern a Catalunya– autoritzà que els béns poguessin destinar-se a la creació d’un nou magisteri de gramàtica, augment en la dotació dels mestres de secundàries, noves aules i, sobretot, en una perspectiva il·lustrada, a la construcció d’un hospici per atendre i encaminar cap al treball la gernació de joves i adults, d’un i altre sexe, que corrien sense profit d’un lloc a l’altre del territori. Tot i això, els primers diners no començaren a arribar a Olot fins el 1777, deu anys després de l'expulsió dels jesuïtes.<br />
<br />
En el moment de fer fora els jesuïtes n’hi havia una dotzena que eren originaris d’Olot. Dos s’estaven al col·legi de Girona (Josep Marcillo i Antoni Gou), quatre al de Barcelona (Josep Bertran, Jaume Dou, Francesc X. Fluvià i Franc Gou), altres dos a Cervera (Pere Ferrussola i Josep Ferrer) i un en els col·legis de Tortosa (Antoni Ferrer) i de Mallorca (Josep Salavia), més Esteve Fina, que era a les missions del Paraguai. La majoria pertanyien a famílies olotines que podríem considerar benestants i influents a la vila. Entre els progenitors d’aquests jesuïtes hi havia tres doctors en drets, un doctor en medicina, un apotecari i tres comerciants qualificats. No costa d’imaginar el desconcert i la preocupació que se’ls generaria a mida que anaren arribant les notícies sobre l’expulsió i la duresa amb què s’executava. Amb l’ànsia afegida de no poder-s’hi comunicar, ja que el rei ho havia prohibit de forma contundent: “<i>Todo el que mantuviere correspondencia con los jesuitas, por prohibirse general y absolutamente, será castigado a proporción de culpa</i>”, avisava la pragmàtica d'expulsió. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-empFfnMhjq0/WPo91VLrhjI/AAAAAAAABDs/UaUmWTeVlkUSPOaouEtqlNM1JxUQo_AnQCEw/s1600/Ferrussola2b.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://3.bp.blogspot.com/-empFfnMhjq0/WPo91VLrhjI/AAAAAAAABDs/UaUmWTeVlkUSPOaouEtqlNM1JxUQo_AnQCEw/s400/Ferrussola2b.jpg" width="292" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Entre aquests jesuïtes olotins, Esteve Fina mereix un esment particular. Nascut el 1703, el seu pare era apotecari. Havia ingressat a la Companyia de Jesús el 1727, i a partir de 1742 ja era a Amèrica, al que s’anomenava el Paraguai (d’extensió molt més àmplia que el que avui ocupa el país homònim), a les reduccions guaranís. Entre 1763 i 1766 va ser nomenat vicesuperior de la part d’aquelles missions. Després d’haver passat per les poblacions de Corpus Christi, Nostra Senyora de Loreto i Jesús, el 1768 anà a la missió d'Itapuà. Allò eren també territoris de la corona espanyola i, per tant, hi era d’aplicació la mateixa pragmàtica amb què se’ls expulsava de la Península. Però allí la seva execució va endarrerir-se gairebé un any, no sols per l’efecte distància, sinó també per la necessitat de trobar-los substituts entre els altres ordes religiosos i així no deixar desatès l’aspecte religiós entre els indígenes. Va caldre organitzar una sèrie d’expedicions militars que hi arribaren l’estiu de 1768, amb viatge de retorn per endur-se presoners els jesuïtes i fer-los embarcar, a finals d’any, amb destinació al port de Cadis. Però Esteve Fina no hi arribà, va morir al mig del mar, durant la dificultosa travessia de l'Atlàntic. <br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
La major part dels jesuïtes olotins van anar a parar a Ferrara, on hi acabarien la seva vida, començant pel prestigiós Pere Ferrussola i Nadal (1771), que havia estat catedràtic de Cervera i autor de nombrosos escrits. També moriren a Ferrara els olotins Jaume Dou, Josep Bertran i Francesc X. Fluvià. El pare Josep Ferrer va morir a Bolonya. Algun dels exiliats, amb el temps degué poder retornar a la seva vila nadiua, perquè en el llibre d’òbits de la parròquia de Sant Esteve d’Olot consta la defunció, el 3 de març de 1803, de mossèn Anton Ferrer i Roca, “<i>ex-jesuita</i>”, i el 14 de desembre del mateix any, la de Josep Salavia, “<i>hermano ex-jesuíta</i>”. A Ferrara, el 1787 es va publicar un llibre amb biografies de jesuïtes rellevants, escrit pel jesuïta vigatà Onofre Pratdesaba (“<i>Vicenalia sacra aragoniensibus religione illustribus</i>”), en el que s’hi van incloure les biografies dels olotins Josep Bertran i Pere Ferrussola. D’aquest darrer, a més, un seu company a l’exili de Ferrara, el pare Blas Larraz, va escriure’n una ressenya biogràfica (“<i>Relación de la exemplar vida, virtudes y letras del padre Pedro Ferrusola</i>”), que va ser publicada pòstumament a Cervera el 1809, on es poden seguir diversos moments de la seva expulsió i exili, però, això sí, embolcallats per unes generoses capes de frases merament encomiàstiques.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-Cdz1xgYl8HQ/WPo-b8i5UKI/AAAAAAAABD0/Don69EI2p600QnNGwQJYWr0aVpP97-ZrQCEw/s1600/Jesu%25C3%25AFtes%252C%2BGoub2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://3.bp.blogspot.com/-Cdz1xgYl8HQ/WPo-b8i5UKI/AAAAAAAABD0/Don69EI2p600QnNGwQJYWr0aVpP97-ZrQCEw/s400/Jesu%25C3%25AFtes%252C%2BGoub2.jpg" width="265" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Ara bé, si hi ha algú amb renom entre els jesuïtes olotins exiliats, és el jove Antoni Gou. Arribà a Ferrara quan encara no era sacerdot i s’hi ordenà, però al cap de poc abandonà la vida religiosa. Es traslladà a Bolonya, on portà una vida llicenciosa i lliurada als vicis a més no poder. Era popular a molts cafès i un jugador empedreït. Però amb el temps caigué en una mena de profunda malenconia, que el féu meditar. I el 1783, de bala perduda es reconvertí de nou a la vida devota i exemplar. Emprengué un ampli ventall d’actes de caritat i d’atenció als malalts, que es veu que van causar admiració. Precisament aquesta donació a la gent emmalaltida li contagià una febre maligna que el dugué a la mort. Tot això ho sabem perquè un seu company a l’exili, també olotí, el pare Josep Ferrer i Sabater, va escriure’n la seva diguem-ne biografia, publicada a Bolonya el 1790 (amb el nom de l'autor italianitzat en Ferreri), a la que posà un títol eloqüent: “<i>Breve notizia della maravigliosa mutazione di vita e delle virtudi di D. Antonio Gou</i>”. Com que aquí es diu que va morir el 8 de febrer de 1790 als 45 anys, se sol escriure, per simple operació de resta, que havia nascut el 1745. Però havia nascut el 13 de juny de 1744, fill de Josep Gou, botiguer, i de M. Teresa Ferrussola. L’admirable (segons veu popular) reconversió del jove Gou, va fer que encara el 1859 la seva biografia fos inclosa en una relació de jesuïtes exemplars, a l’obra de Giuseppe Boero, “<i>Menologio di pie memorie d’alcuni religioso della Compagnia di Gesù che fiorirono in virtù e santità</i>". <br />
<br />
Mentre tot això passava, el 1773 el Papa de Roma havia suprimit la Companyia de Jesús i, per tant, els jesuïtes quedaren dissolts com a tals. A l’agost de 1814, després que Napoleó hagués capgirat Europa, un nou Papa va restablir l’Orde al seu estat primitiu. Olot, però, s’avançà: el 25 de juliol d’aquell mateix any, l’ajuntament elevà una súplica al retornat rei Ferran VII (retornat ell, i retornat l’absolutisme) en la que li demanaven que fes possible complir la voluntat d’Antoni Llopis, amb el restabliment dels jesuïtes, una petició que el diari reaccionari i antiliberal<i> El Procurador General del Rey y de la Nación</i>, editat a Cadis, va publicar íntegra en el seu número del 16 de febrer de 1815. I encara es tornà a intentar, també sense èxit, el 1823, un cop fulminat el trienni liberal. </div>
Miquelhttp://www.blogger.com/profile/14974256034511399071noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2284962453573223850.post-43526595544697565162017-03-27T03:17:00.001-07:002019-11-03T10:40:38.403-08:0076. El misteriós retaule major de Sant Esteve d'Olot de 1787-1788<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-HWho1lVUf-w/WNUTyPAaomI/AAAAAAAABCw/4mSEr_7YErUrLpzenJDYhnCrFbHx2plLQCLcB/s1600/angelet%2Bb.png" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="350" src="https://4.bp.blogspot.com/-HWho1lVUf-w/WNUTyPAaomI/AAAAAAAABCw/4mSEr_7YErUrLpzenJDYhnCrFbHx2plLQCLcB/s400/angelet%2Bb.png" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Esbós d'un cap, vers 1787-1788 (ACGAX)</i></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Entre un munt de rebuts d'obres i de millores fetes a l'església de Sant Esteve d'Olot a finals dels anys 80 del segle XVIII, hi apareix l'esbós -fraccionat- d'una cara, potser d'un àngel. Se'n va aprofitar un tros de paper per, al darrera, fer-hi un compte de les hores que, durant la setmana del 3 al 8 de març, el fuster Joan Llor havia treballat "<i>en lo retaula de Sant Esteva</i>". No hi diu l'any, però pel context dels altres rebuts setmanals per aquesta mateixa feina, ha de ser de 1788. Llavors sorgeix la pregunta: de quin retaule es tracta? Perquè d'un que es fes en aquests anys, i que, pel nom del sant, ha de correspondre a l'altar major, ningú no n'ha parlat. <br />
<br />
I és que la història que sobre l'altar i retaule major de l’església de Sant Esteve d’Olot sol explicar-se en els nostres dies és senzilla: el 1618 es va encarregar un retaule nou a Domènec Casimira, un artista natural de Ripoll; en el segle XVIII l’església va ser objecte d’una notable ampliació en tota la seva nau, creuer i presbiteri (inaugurada com un temple nou el 1763) però s’hi hauria mantingut el vell retaule de feia un segle i mig; el 1825 Joan Carles Panyó va començar a treballar en el que seria l’actual altar major, acabat el 1831; i, en conseqüència, el retaule de 1618, ja del tot innecessari, es va vendre i col·locar a la parròquia de Sant Miquel de Rupit el 1830 on, amb alguna petita modificació, encara s'hi pot veure.<br />
<br />
Però penseu si no és ben estrany que els olotins, que s’havien gastat un munt de diners per bastir un temple de proporcions catedralícies, suportessin durant gairebé setanta anys la visió d’un retaule que, pensat per un temple més petit, resultava esquifit en aquell nou marc, i sense que ningú no s’aventurés a fer-ne fer un de nou i a mida d’aquell gran presbiteri. Doncs resulta que sí, que entre els anys 1787-1788 va estar-se treballant en la construcció d’un nou altar i retaule, ja llavors també dissenyat per Joan Carles Panyó, del qual, però, no en queda cap altre rastre que alguna nota esparsa i, sobretot, els rebuts que generà aquesta obra, en la qual s’estigué treballant al menys durant nou mesos. Com veurem, sembla que el resultat no acabà de convèncer i tal volta això comportà que l’obra es veiés abocada a una vida efímera que li privà de poder tenir ni tan sols unes poques línies en les històries de l’art olotí d’aquells temps, en les quals mai no s'ha fet menció d'aquest retaule.<br />
<br />
El nou temple de Sant Esteve d'Olot va inaugurar-se el setembre de 1763. Pocs mesos abans, a l'abril, se suscità una controvèrsia entre la Comunitat de Preveres i el director de les obres, Blai de Trinxeria, respecte de les previsions del cor i retaule major en l'ampli presbiteri de la nova església. Segons la Comunitat, aquell pretenia edificar "<i>una paret en lo presbiteri de dita iglesia, en la qual en la part del davant se arrimaria lo sacrari y retaula major de Sant Esteve, y collocar lo cor detràs dita paret</i>", cosa que a ells no els semblava gens bé. La Comunitat era partidària del projecte que tenia al cap el pintor barceloní Josep Sala, que en aquells dies era a Olot per a fer-hi un treball del seu ofici, que desconeixem. Sala proposava una idea que, precisament, alguns beneficiats de la Comunitat deien haver vist en algunes esglésies de Nàpols i també del Rosselló i d'Espanya. Es tractava de "<i>collocar las gradas y secrari en la mesa del altar, y des de la dita mesa a la paret de quiscun costat del presbiteri, una barandilla, de la que ha presentat un disenyo, y lo retaula major se collocaria en la part del tras</i>", de manera que darrera hi hauria lloc suficient per a col·locar-hi les cadires i bancs del cor. Trinxeria s'hi oposà rotundament, fins a dir a la Comunitat que d'aquesta qüestió no en volia saber res i que fessin ells el que volguessin. Tot sembla indicar, per tant, que es tiraria endavant la proposta feta per Josep Sala, conformant-se en una unitat el retaule major i el cadiram i bancs de la Comunitat de Preveres. <br />
<br />
Malgrat trobar-se el nou temple en plena funcionalitat, en les dècades següents a la seva inauguració s’hi hagué de continuar treballant. Quedava encara, per exemple, la construcció de la façana (i no cal dir, del segon campanar, que no s’arribaria a fer mai). Però, a més, passat un cert temps s’advertí que l’estructura de la nova església, en la qual s’havien acoblat parts velles amb parts d’obra nova, no tenia la necessària solidesa i, per tant, calgué dedicar esforços a reforçar-la. A primers de 1786 l’Ajuntament d’Olot procedí a renovar els obrers laics de Sant Esteve, que eren els responsables de tot allò que afectava la materialitat del temple, atès que, segons les consuetuds de l’època, aquell edifici era propi de la població. En aquesta ocasió els nous Obrers de Sant Esteve foren el doctor en teologia i ciutadà honrat de Barcelona Francesc Solà, el notari Pau Casabona, el comerciant Francesc Camps Vilar i Anglada, i el pagès Josep Brugats, familiar del Sant Ofici.<br />
<br />
Val a dir que aquests nous obrers no escatimaren esforços per fer bé la seva feina. Cuidaren d’impulsar l’acabament i consolidació de l’edifici, per a la qual cosa els calgueren moltes gestions a Madrid per mirar de revertir a benefici de l’Obra determinats drets eclesiàstics d’índole econòmica. I, el que ara és més del nostre interès, procuraren enriquir els béns mobles del temple destinats al culte i a la devoció dels olotins. L’11 d’octubre de 1786 encarregaren a l’escultor rossellonès Patrici Negre, la construcció d’un monument per a la Setmana Santa a to amb la nova església, pel preu de 600 lliures barcelonines, del que Joan Carles Panyó n'havia fet el disseny. Un cop encaminat el tema del monument, i sense desatendre d’altres millores de menys entitat, els Obrers de Sant Esteve posaren fil a l’agulla per a la construcció d’un nou altar i retaule major. El 19 d’abril de 1787 pagaren a Panyó 25 lliures “<i>per la formació de la nova planta de altar, y monument junt</i>”, i onze dies després altres 6 lliures “<i>per la entera satisfacció de la formació de dita planta</i>”. D’aquesta primera estada de Panyó a Olot, se sabia del seu treball en el disseny del retaule major de l’església de la Mare de Déu del Tura, però no aquesta seva intervenció en l'església de Sant Esteve.<br />
<br />
La construcció del nou altar i retaule va encarregar-se a un fuster local, Joan Llor i Benet, el qual va estar emetent factures setmanals dels seus jornals i dels de fadrí i aprenent que l’ajudaven, des del 16 de juliol de 1787 fins el 22 de març de 1788 (amb un parèntesi durant el desembre). A l’hora d’emetre els comptes, Llor sempre parla, sense cap mena de confusió, “<i>de los jornals que se an trevallats en esta semmana en lo Retaula de Sant Esteva</i>”. A més, en bona part de tot aquest temps, en aquests comptes hi consten també els jornals de Patrici Negre, que deuria ajudar-lo en la part ornamental i d’escultures, perquè el que Llor dominava era l’arquitectura i construcció en fusta. El 7 de setembre l’Obra pagà a Esteve Calm i Furró 30 lliures “<i>per lo import de las 8 canas de fusta de pollancre que me ha comprat per fer lo Altar de St. Esteve a més de altres 8 canas que als primers de agost també me comprà per lo mateix fi</i>”. El novembre de 1787 es pagà a Felip Giralt una partida “<i>dels claus que se an entregats per al Retaula de St. Esteva</i>” i hi ha un altre rebut del que s’havia servit entre gener i febrer següents “<i>de claus que se an entregat per al Retaula de St. Esteva de la presén vila de Olot</i>”, que un i altre sumen gairebé 14 lliures. <br />
<br />
Joan Llor és un fuster conegut en aquell Olot del segle XVIII per la seva activitat com a constructor de mobles (l'ha estudiat, en aquesta seva faceta, Mònica Piera i Miquel). En aquell segle, a Olot hi havia dues branques de fusters de nom Llor. Una, la que en l’inici del segle XVIII personificava Josep Llor. Casat amb una dona de nom Petronil·la, continuà el negoci de la fusteria el seu fill Miquel, que el 1726 va contreure matrimoni amb Magdalena Carrer. La tercera generació d’aquesta família la representà el seu fill Esteve, casat des de 1763 amb Esperança Solanich. Però la que ens interessa és l’altra saga de fusters Llor. A principis de segle XVIII hi havia Miquel Llor i el seu fill Joan, ambdós fusters. Joan el 1710 es casà amb Josefa Moy (el seu pare, Antoni Moy, era blanquer). El fill d’aquests fou Josep Llor i Moy, que el 1741 es casà amb Rosa, filla de Miquel Benet i Toralles, de Puigcerdà. D’aquest matrimoni, el 1742 va néixer Joan Llor i Benet que és el nostre constructor del retaule dissenyat per Panyó, en els anys 1787-1788. El 1772 s’havia casat amb Lucrècia Llorens i Pla, filla de Pau Llorens, d'una coneguda família de ferrers olotins. Joan va morir el 1805, i el succeí en el negoci familiar de la fusteria el fill Josep Llor i Llorens, amb qui ens situem ja en el segle XIX.<br />
<br />
Tornant al retaule de l'altar major de Sant Esteve d’Olot, els llargs mesos en què hi estigueren treballant no sols Joan Llor, sinó també, amb ell, tres o inclús quatre ajudants, per força ens indiquen que ens trobem davant d’una obra d’envergadura, circumstància que encara fa més de mal pair que no puguem tenir cap notícia de com era. Per descomptat, no ha aparegut mai la planta que havia dissenyat Panyó, ni consta cap possible resta o reutilització de l’obra. Com hem vist a l'inici de l'article, casualment, quan per a la setmana del 3 al 8 de març de 1788 Joan Llor va cercar un full de paper per anotar-hi i presentar els seus honoraris, se serví d’un tros d'un full que abans s'havia utilitzat per fer-hi el disseny d’una cara. Podria ser de Patrici Negre (en aquella setmana també havia treballat en el retaule) o de qui sap qui, impossible de saber-ho. En tot cas, és l’única relíquia que tal volta ens resti del conjunt d’obres de decoració fetes en aquell temps a l'església de Sant Esteve. <br />
<br />
De les vicissituds d'aquest retaule en podem saber alguna cosa més per la documentació de la picabaralla que van mantenir els Obres de Sant Esteve d’Olot amb l’abat del monestir de Besalú, que tenia el dret de cobrar als olotins la primícia dels fruits de la vila. Feia temps que es batallava perquè al menys una part d’aquestes rendes poguessin servir per a cobrir les despeses de la manutenció de les esglésies i no pas els interessos particulars de l’abat. Ara, en plenes obres de millora i consolidació del temple, que suposaven molts diners, l’ajuntament d’Olot demanà a les autoritats del Regne que es poguessin confiscar una tercera part d’aquelles rendes de l’abat de Besalú per atendre les necessitats del temple, fins llavors cobertes amb les almoines dels olotins. Naturalment, l’abat de Besalú va moure cel i terra perquè això no fos així, i entre els arguments que esgrimí en un seu escrit de 1788 hi hagué el de dir que totes aquelles obres no eren ni gens ni mica necessàries, eren de fet –a judici seu– una malversació de fons que convertia en indignant la petició de diners. Com, per exemple, “<i>el retablo o altar mayor muy costoso, que sin consentimineto de la villa han dispuesto últimamente los Obreros, y ha salido tan desproporcionado, que no puede colocarse ni lo permite el ayuntamiento, y subsiste el antiguo, que es bueno y decente</i>”. Sorpresa pel que se'ns diu: el gran retaule no s'havia pogut col·locar a lloc i hi persistia el vell!<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
L'última notícia del retaule és de 1792, en una resposta feta en nom dels Obrers i ajuntament d’Olot als escrits de l’abat de Besalú: “<i>el retablo fue preciso</i> [construirlo] <i>por estar inservible el que avia, y se suspendió su colocación hasta perfecionarlo</i>”. Ens deixa amb el dubte de si realment ja lluïa a l’església, o es trobava encara qui sap on i potser mig desmuntat, a l’espera que s’hi fessin uns imprecisos retocs. De totes formes, l’autor del projecte, en Joan C. Panyó, ja no era a Olot, n’havia marxat el 1790 per passar a dirigir la nova Escola de Dibuix que s’havia creat a Girona. En aquest mateix any havia mort Josep Brugats i a l'any següent morí Francesc Solà, dos dels Obrers parroquials que havien impulsat aquestes millores. I el 1793 esclatà la Guerra Gran amb França, que encara duria posar les coses més complicades a un retaule sense rastre, que no em digueu que no té tonalitats de misteri.<br />
<span style="font-size: 12.0pt;"><i> Text revisat l'octubre de 2019.</i></span></div>
</div>
Miquelhttp://www.blogger.com/profile/14974256034511399071noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2284962453573223850.post-68911523479375799522017-02-24T02:19:00.001-08:002019-11-03T10:02:58.510-08:0075. Un negociant montpellerí a Olot a les acaballes del segle XVIII<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-aPTSTp9Yo_Y/WK3a6L3wRjI/AAAAAAAABB0/WBjq3bt7oW4dCMHvTjEodBw17H0fdaxQgCEw/s1600/Montpeller4.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="279" src="https://4.bp.blogspot.com/-aPTSTp9Yo_Y/WK3a6L3wRjI/AAAAAAAABB0/WBjq3bt7oW4dCMHvTjEodBw17H0fdaxQgCEw/s320/Montpeller4.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Montpeller i els seus voltants, a mitjans del segle XVIII</i></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Intentar traçar una síntesi del que fou l’economia d’Olot en el segle XVIII és voler fer un puzle del qual només amb molta paciència n’anem aconseguint ara una peça, ara una altra. I encara ens en manquen moltes. Una de les peces que tenim a mitges és la de la connexió entre les manufactures olotines del darrer terç del segle XVIII i els comerciants i tècnics del Rosselló i, sobretot, del Llenguadoc. No l’hem de perdre de vista, o no conclourem mai el trencaclosques. En les darreres dècades d’aquell segle, el tèxtil olotí i el del que ara anomenem la Garrotxa (Tortellà, sobretot) intentà eixamplar els seus mercats seguint avall el llevant peninsular fins a Andalusia, posant un peu a Madrid i mantenint obert el camí de l’Aragó, d’on venia la llana que completava la matèria prima autòctona. I sense desaprofitar algun que altre negoci amb les colònies americanes. Però tot això travat per la fluïdesa de relacions –limitades, tampoc no cal exagerar!– amb les regions del sud de la monarquia francesa. No oblidem que en el període preindustrial, la més gran concentració de producció tèxtil de l'àrea de França es trobava, precisament, en el Llenguadoc. D’aquí ens venia la modernitat i la renovació de les velles tècniques amb les que s’havia treballat tota la vida. No oblidem que del Llenguadoc arribaren a la nostra comarca les primeres màquines per a fer el gènere de punt de cotó que suposaren un enorme impuls i guany, i que a la important fira anual de Santa Magdalena, a Bellcaire (Beùcaire en occità, al darrer tram del Roine), la presència d’olotins hi és documentada. Llàstima que, de la fira de Sant Lluc, a Olot, no en sabem res de res i, per tant, desconeixem si aquesta relació era recíproca. Després, la malaurada i terrible Guerra del Francès (1808-1814) va malmetre greument aquestes productives vies de comunicació nord amunt.<br />
<br />
François Riben i Baudran (ell signava així, en francès, tot i que la gent d’aquí l’anomenava Francesc o Francisco –fent neutre la “o” final–, de la mateixa manera que a voltes li escrivien el cognom com a Rivén o Ribent) havia nascut a Montpeller pels volts de 1747 o 1748. El 1795 digué que feia vint anys que residia en els dominis del rei d’Espanya i, per tant, si la memòria no li fallava, hi hauria vingut a raure de ben jove, cap a 1775. No sé dir on féu vida en els primers anys d’aquesta seva migració. A Olot, la primera vegada que consta en el registre de l’impost del cadastre que tothom havia de pagar, és el 1788, i hi figura com a jornaler. L’home es va espavilar, i al cap de poc ja hi apareix com a negociant, una denominació que mantindria durant tota la seva vida, que, en endavant, discorreria sempre a Olot.<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La documentació sobre les activitats que avalen aquesta seva condició d’home de negocis és esparsa i ocasional. El 1791 havia estat traficant amb unes teles de llana que, per la seva suavitat, tenien el nom de “castors”. Ben poques vegades apareix aquesta denominació ne els escrits d'aquells any dels negociants de la Garrotxa, cosa que podria fer-nos pensar si no es tractaria d’un gènere no elaborat aquí, sinó vingut qui sap si de França. El 1782, dos paraires i negociants olotins, Gaspar Masmitjà i Esteve Gorchs atorgaren poders juntament amb Lluís Serrano, "<i>fabricante de castores, de nación francès, habitante en dicha villa</i>". El 1791 és Francesc Ribén que toca aquest producte, perquè sabem que, a través del mateix olotí Esteve Gorchs, n’havia enviat 30 dotzenes de peces petites i altres 38 dotzenes de grosses a Francisco Jáuregui, un corredor de canvis de Saragossa, perquè els vengués a 64 pessetes la dotzena dels petits i a 84 la dels grans. Dos anys després, Ribén encara esperava que Jáuregui passés comptes d’aquella tramesa de mercaderia. El 7 de setembre de 1793, Esteve Nogués, des de Barcelona, i en representació de Ribén, escrigué a Jáuregui per dir-li que potser ja tocava pagar el que devia d’aquella tramesa. Aquest li va respondre al cap de tres dies (el servei de correus funcionava molt bé) i li digué que els castors petits els havia venut el mateix Esteve Gorchs a Antoni Arnedo, de la ciutat de Cervera, que encara no els havia pagat, i dels grans, Jáuregui només en tenia venudes 10 dotzenes, de les que es prestava a passar-ne comptes. Mes, ai l’aventura dels negocis! Resulta que, passats dos altres anys, el 1795, Francesc Ribén seguia esperant que l'aragonès li liquidés la mercaderia i es decidí a presentar plet contra ell al jutjat de Saragossa. L’expedient s’encapçalà amb aquests termes: “<i>J.M.J.</i> [Jesús, Maria, Josep (una invocació de caràcter religiós)]. <i>Zaragoza año 1795. Dn. Francisco Rivén comerciante y vecino de la villa de Olot, Principado de Cataluña. Contra Francisco Jáuregui, corredor real de cambios, vecino de esta ciudad. Sobre </i>[espai en blanc]. <i>Juez Sor. Dn. Manuel Laredo, atte. mayor 1ª. Escribano Mathías Bayona</i>”. Per a la causa, Ribén havia fet poder a favor de quatre procuradors de la Reial Audiència de Saragossa. Reclamava a Jáuregui que li pagués les trenta dotzenes de castors petits i les 10 de grans, descomptant-ne una petita bestreta que li havia pagat en espècie ("<i>haviendo solamente satisfecho en parte de su importe setecientas cincuenta pesetas valor de diez sacas de lana que le ha entregado</i>”). Jáuregui, es defensava sortint per la tangent: a ell els castors els hi havia lliurat l’olotí Esteve Gorchs i, per tant, era amb ell, i no amb Ribén, amb qui s’havia d’entendre: “<i>dichos castores son propios de Esteban Gorchs, con cuya intervención vendió el declarante diez docenas de los grandes y los treinta de pequeños, y las veinte y ocho docenas de grandes se las llebó por si mismo dicho Gorchs de poder del declarante</i> [Jáuregui] <i>y éste el sábado último veinte y seis de setiembre</i> [de 1795] <i>entregó al propio Gorchs diez sacas de lana en parte de pago de la cuenta que tiene pendiente con el mismo, de modo que el declarante ninguna </i>[cuenta] <i>tiene con Rivén ni menos de su orden ha vendido jamás castores ni otro género alguno</i>”. L’expedient és incomplet, i no sé com va acabar tot plegat, però el que coneixem serveix perquè ens fem càrrec de la complexitat de les relacions comercials que es feien des d’Olot i de les múltiples circumstàncies i dificultats a què havien de fer front. </div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-xBEzFjysctc/WK3coOFrRSI/AAAAAAAABB8/4eyhCfUUoi81iSg_3DY_hgHD3-sWWrBFACEw/s1600/Rib%25C3%25A9n%2Bsignatura2.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="121" src="https://1.bp.blogspot.com/-xBEzFjysctc/WK3coOFrRSI/AAAAAAAABB8/4eyhCfUUoi81iSg_3DY_hgHD3-sWWrBFACEw/s400/Rib%25C3%25A9n%2Bsignatura2.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
També Francesc Ribén va intervenir en una companyia olotina per a tenyir la llana de vermell, que tenia previst un capital de 20.000 lliures, de les quals Ribén n’havia d’aportar 4.000. A més d’ell, hi havia implicada la societat Sayol, Gou i companyia (formada per Esteve Sayol, Jaume Gou, Josep Bassols i Joan Poudevida, que tenia en marxa una fàbrica d’indianes), i s’hi havia d’integrar un altre soci que –segons era habitual en aquest tipus de companyies– seria el tècnic, l’entès en la matèria; no hi posaria capital, sinó que dirigiria la fàbrica i els seus operaris. Aquest especialista en el tint del vermell se’l va anar a buscar a Montpeller, de la mà de Pere Ribén, nebot del nostre Francesc Ribén, que també era montpellerí. El 20 d’agost de 1803 els socis olotins li atorgaren poder notarial perquè busqués aquest tècnic, que hauria de venir a viure a Olot, i a qui li oferien, mentre durés la companyia, “<i>tres mil francos moneda de Francia</i>” a canvi que s’obligués “<i>en tinturar dicho algodón bien y debidamente</i>”. A més, se li pagaria el viatge fins aquí. En data indeterminada, Pere Ribén els féu saber que ja tenia el tècnic, un tal Francisco Manuel, “<i>de nación griego</i>”, però passaren els dies i aquest mai no acabava d’arribar a Olot. El 8 de novembre, els socis reclamaren a Francesc Ribén que fes el favor de passar pel notari a posar tots els seus compromisos en ordre, perquè, en aquestes circumstàncies, la prevista companyia no era sinó un pou de despeses. De resultes d’aquest requeriment, sabem que el seu nebot Pere Ribén, “<i>comerciante de la villa de Monpeller de la República francesa</i>”, llavors era a Olot, ja que fou aquest qui els en donà resposta a través d’un escrit del seu oncle Francesc Ribén, en el que, si bé reconeixia el compromís de fer la companyia, considerava que els pactes encara no eren prou madurs. I a partir d’aquí el projecte segueix viaranys desconeguts. De totes maneres, Francesc Ribén sí que va tenir una manufactura de tenyir cotó de vermell a Olot, perquè hi ha el testimoni del tintorer Rafel Ortet, del 1809, segons el qual “<i>por el largo espacio de dos años, Mr. Ribent, de nación francés, muerto en el día, tubo igual oficina</i> [de tint] <i>en medio de dos calles de esta villa</i>".<br />
<br />
Un altre tipus de documentació que ens parla de les activitats comercials de Francesc Ribén són diverses lletres de canvi dels anys 1801-1808 en les que figura com a beneficiari, i que, per haver-se hagut de protestar, quedaren escripturades en els registres notarials d’Olot. Entre aquestes, n’hi ha una de 1802, girada a Limós (una població de l’actual departament francès d’Aude, que ara anomenen Limoux), per valor de 125 lliures, 10 sous i 6 diners, acceptada per un altre súbdit francès establert a Olot, Francesc Xarlet, a favor d’un comerciant, possiblement de Perpinyà, Pere Batlle, que a la vegada l’havia endossat a benefici de Francesc Ribén. Els temps eren els que eren i, per tant, en aquesta lletra de canvi s’usa el calendari revolucionari francès, hi consta com a data "<i>le 11 floreal de 1802</i>”, si bé s’afanyaren a dir-hi que equivalia a l’1 de març d’aquell any, no fos cas que els d’Olot es desorientessin. Quan Ribén volgué fer efectiu el cobrament de la lletra, Xarlet li respongué “<i>que no tenía dinero para satisfazer dicha letra</i>”, i d'aquí que la lletra fos protestada. El tal Pere Batlle apareix en una altra lletra que Ribén també va haver de protestar, feta a Perpinyà l’11 de novembre de 1805, de la que Batlle n’era el girador per 982 lliures. En aquesta, l’acceptant era Joan Ferrarons, d’Olot. Presentat Ribén amb el notari a la casa d'aquest, només hi trobaren la dona, que els digué que el seu marit Ferrarons, precisament era a Perpinyà. I, a la vegada, el 1808 Joan Ferrarons és el girador d’una altra lletra, de 4.200 pessetes, a favor d’un negociant de Montpeller, Francesc Farell, de la que n’era acceptant Gabriel Corominas, i que havia passat a mans de Joan Mulleras, comerciant olotí. La trec aquí a consideració, perquè Pere Ribén, el nebot del nostre Francesc Ribén, era procurador d’aquest negociant de Montpeller (segons instrument dels notaris montpellerins Francesc Auteracs i Joan Jaume Masal) i intervingué, juntament amb el seu oncle, en les reclamacions que hi hagueren per al pagament de la lletra. <br />
<br />
Entre la poca documentació que tenim a mà de Francesc Ribén, també hi ha un pagaré que té la virtut de dir-nos de què anava alguna de les seves activitats comercials. L’octubre de 1803 Ribén presentà, per al seu cobrament, als comerciants Bartomeu Mas, “<i>en el día en dicha villa de Olot hallado</i>” (la qual cosa voldria dir que no era veí d’Olot) i Josep Mas (aquest sí, d’Olot), dos pagarés, l’un de 708 pessetes, dos sous i sis diners per import de 14 dotzenes i dos mocadors de 5 [diners] la dotzena, i l’altre de 539 pessetes i 3 vint-i-dosens, valor de mercaderia que havien rebut a tota satisfacció. Bartomeu digué “<i>que daría sus descargos para no pagar</i>”, i Josep, “<i>que quando Bartholomé habría pagado, él pagaría</i>”. De totes les quals coses, és clar, el notari en féu acta perquè Ribén pogués actuar en conseqüència. <br />
<br />
A la tardor de 1789 –a França ja havia esclatat la Revolució Francesa– Francesc Ribén féu un primer testament. Es veu que en aquell temps estava agraït amb Jacint Masllorens, un fabricant de mitges de teler establert a la parròquia de Sant Cristòfol les Fonts, a Olot, perquè li deixava el llit i tota la seva roba personal, i li perdonava qualsevol deute que li tingués, tot això pels molts serveis que d’ell havia rebut. També deixava 100 lliures a l’Hospital d’Olot. Passats uns anys, el 1807 féu un nou testament. Potser llavors havien canviat algunes circumstàncies, perquè ara ho confiava tot al seu nebot Pere Ribén, a qui feia marmessor, a qui deixava decidir el nombre de misses que se li haurien de dir (“<i>pues que de ell confio</i>”) i a qui feia hereu complet de totes les seves pertinences. No sembla, doncs, que s'hagués casat ni tingut fills.<br />
<br />
Francesc Ribén va morir el 18 de febrer de 1808. El rector de Sant Cristòfol les Fonts, de qui Ribén era parroquià, en la partida d'òbit hi consignà, malgrat els vint anys que aquest duia a Olot –no fos cas!– que es tractava d’un “<i>comerciant francès natural de Monpellé de edat xaxanta un any</i>”. L’endemà fou enterrat en el convent del Carme. El dia 27 se li celebrà un ofici a la seva parròquia de Sant Cristòfol les Fonts, “<i>ab assistència de tres sacerdots, ha als quals se donà la corresponent propina y dinar, y se han pagat tots los drets al propi pàrroco de Sant Cristòfol las Fonts</i>”. El nebot, doncs, fent justícia a la confiança que se li havia atorgat en el testament, es va portar portat bé amb l’Església i la capellania, amb la bona esperança que aquest seu oncle montpellerí, esdevingut olotí per obra dels negocis, pogués ara, lluny de lletres, d’impagaments i de protestos, descansar en plena pau. <br />
<br />
I nosaltres sumem una nova peça en aquest gran puzle de l’economia de la Garrotxa en la divuitena centúria.<br />
<div style="text-align: right;">
<i>Text revisat l'octubre de 2019.</i> </div>
</div>
Miquelhttp://www.blogger.com/profile/14974256034511399071noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2284962453573223850.post-1707181674077646012017-01-23T09:43:00.001-08:002019-11-03T10:04:06.370-08:0074. Un ganivet olotí de 1699, al Victoria and Albert Museum de Londres<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-Tk8U-o36ZQc/WH0Te_IeAqI/AAAAAAAABAo/Uu_fifGTziUKqv_uspZUobHTADiBaIHNwCLcB/s1600/ganivet%2BOlot%2B1699%2BLLorens%252C%2Bimatge.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="214" src="https://1.bp.blogspot.com/-Tk8U-o36ZQc/WH0Te_IeAqI/AAAAAAAABAo/Uu_fifGTziUKqv_uspZUobHTADiBaIHNwCLcB/s320/ganivet%2BOlot%2B1699%2BLLorens%252C%2Bimatge.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><span style="font-size: small;"><i><span style="font-family: "times new roman" , "serif";">© Victoria and Albert Museum, Londres</span></i></span><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>CA</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:EnableOpenTypeKerning/>
<w:DontFlipMirrorIndents/>
<w:OverrideTableStyleHps/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Taula normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman","serif";}
</style>
<![endif]--></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
No anem pas sobrats de mostres reals del que van ser les manufactures olotines en els segles passats. Per això cal celebrar saber que a Londres, al Victoria and Albert Museum, dedicat a les arts decoratives, conserven una peça, un ganivet molt singular, fet a Olot el 1699. Dec l'avís a l’amic Xavier Solà, que el localitzà en el catàleg en línia d’aquest museu. <a href="http://collections.vam.ac.uk/item/O109028/knife-llorens-paulus/" target="_blank">Podeu anar-hi a través d’aquest enllaç</a>. Es tracta d’un ganivet plegable, amb un mànec ornamentat i un mecanisme que fa que només el pugui obrir qui en conegui el seu secret. A la fulla duu la inscripció “<i>In villa de Olot Principatus Cathalóniae fecit Paulus Lloréns</i>”. L’ornamentació consisteix en dues esferes de rellotge amb un sol i una lluna, al dessosta de la qual hi ha la data de 1699. Obert fa 20,5 cm de llarg i la seva part més ampla mesura 2,9 cm.<br />
<br />
L'autor d'aquesta peça excepcional, l'olotí Pau Llorens, per aquelles dates es feia dir ferrer d'ofici. Més endavant, un cop avançat el segle XVIII, la saga dels Llorens es definirà amb uns termes més especialitzats, com ara “ferrers de tall” o “daguers”. Pau era fill de Salvi Llorens, un ferrer nascut a Orriols, que s’havia establert a Olot en la segona meitat del segle XVII. El nostre home, el 1686 havia contret matrimoni amb Anna Maria, filla del botiguer Antoni Blanch. El casament va tenir lloc el 15 de gener i l’endemà els nous esposos celebraren missa de benedicció a la capella de Sant Francesc de Paula (avui dia desapareguda), a mig camí de la muntanya del Montsacopa. Visqueren carrer amunt del Tura, a l’encreuament amb el carrer de Bonaire, on deurien tenir l’habitacle i el taller, donat que també era seva la casa del costat. La successió de Pau Llorens va anar alternant de forma rigorosa els prenoms familiars de Salvi i Pau al llarg de tot el segle XVIII. Així, el seu hereu fou Salvi Llorens i Blanch, que el 1710 es casà amb Sàlvia Roca (i el 1728, en segones núpcies, amb la també vídua Rosa Camps). Morí el 1752. El succeí Pau Llorens i Roca, que es casà amb Rosa Pla i Camps (que era una filla del primer matrimoni de Rosa, la segona muller del seu pare). Diria que va morir el 1774. L'hereu fou Salvi Llorens i Pla, el qual el 1770 es casà amb Francesca Bassols; el fill d'aquests, Pau Llorens i Bassols, el 1791 es casà amb Isabel Planas i Vilar, filla d'un dels famosos fabricants olotins de tisores de tondre i rellotgers.<br />
<br />
La informació en línia que aporta la fitxa del ganivet no diu res dels viaranys que aquesta peça seguí des de la seva sortida de l’obrador olotí de Pau Llorens fins a formar part de les riques col·leccions del Victoria and Albert Museum londinenc. El ganivet en qüestió fou un obsequi –prèviament, un encàrrec– que algú que s’amagà sota les sigles “F. de P.” regalà, en senyal de gratitud, a mossèn Juan Zarza, un capellà del poble de Logrosan, que és a la comarca de Las Villuercas, a Extremadura! Les inicials del donant, tant poden correspondre només a un nom de pila compost, o bé al nom i al primer cognom, en aquest cas relligats per un “de” que ens indicaria la pertinença a un llinatge d’alguna manera rellevant. Situats a l’Olot de 1699 (la data que porta el ganivet), amb un ull posat al capellà extremeny i l’altre ull a algú que a Olot fes un encàrrec amagat al dessota aquestes inicials, només se m’ocorre pensar que aquest darrer fos un militar d’algun dels regiments que sovint passaven per Olot, d’origen no català, potser extremeny, i que volgués aprofitar el bon art dels olotins Llorens, per fer un obsequi al mossèn de Logrosan, a qui deuria un favor fet a ell o a la seva família. <br />
<br />
Aquestes dades del donant i del receptor, que a la fitxa del Victoria and Albert Museu no figuren amb la seva transcripció literal, les puc dir perquè el 1871 es publicà un interessant treball sobre ganivets i ganiveters, obra de Manuel Rico Sinobas, en el que precisament es dona notícia d’aquest ganivet olotí, amb informació més completa. Aquest autor (nascut a Valladolid el 1819 i mort a Madrid el 1898) fou catedràtic de la Universitat de Madrid, conservador del Museu Arqueològic de Madrid i a la vegada un gran col·leccionista d’armes, armadures, eines de tall (ganivets, tisores…) i de tot allò que tingués a veure amb la ferralla artística. I ves per on, resulta que el ganivet de 1699 formava part de la seva col·lecció. Ens el descriu així en el seu llibre <i>Noticia histórica de la cuchillería y de los cuchilleros antiguos en España</i> (Madrid, 1871), a les pàgines 26-27, quan en la llista de ganiveters esmenta el nostre Pau Llorens: <br />
<br />
"<i>Llorens (D. Pablo). Maestro y artífice cuchillero, que labró en la villa de Olot, donde floreció en la segunda mitad del siglo XVII. En nuestra colección se conserva una preciosa navaja con secreto (puñal o cuchillo doblado a lo miquelete). Tiene en las superficies de la cuchilla las leyendas latinas que siguen: </i>In villa de Olot principatus Cathaloniae fecit Paulus Llorens<i>, y la dedicatoria al presbítero Juan de la Zarza: </i>Joanni Zarza, presbitero; villae de Logrosan, in sig. grat. s. f. a. F. de P<i>. Los adornos del mango de esta arma consisten en golpes de latón grabados, y representan dos esferas de reloj con sus horarios, el sol y la luna, todo con piezaas movibles para esconder el secreto de abrir aquélla. Bajo de la luna se lee la fecha </i>Die 23 Octub., 1699<i>. El estado de conservación de este trabajo del maestro Llorens; el concluido de la cuchilla, con más el gusto y perfecto concluido del puño, revelan uno de los maestros más hábiles de su tiempo</i>".<br />
<br />
Queda fora de dubte que tant aquest text de Manuel Rico com la fitxa del Victoria and Albert Museum es refereixen a la mateixa peça, la peça olotina que es pot admirar en aquest museu.<br />
<br />
Cap a les darreres dècades del segle XIX, es va fer al Victoria and Albert Museum (que llavors encara tenia l’antiga denominació de South Kensington Museum) una exposició sobre art decoratiu d’Espanya i Portugal, en la que es van exhibir 144 peces vingudes de l’Estat espanyol, algunes d’elles de la col·lecció de Manuel Rico. Se’n va editar el catàleg (J. C. Robinson, <i>Catalogue of the special loan exhibition of Spanish and Portuguese ornamental art, South Kensington Museum</i>, 1881). He procurat de repassar-lo amb paciència, però no he sabut veure-hi que entre les peces que s’hi van exposar hi hagués el ganivet fet a Olot. Va haver-hi el projecte de celebrar una exposició semblant a Lisboa, a continuació de la de Londres, però no n'he pogut escatir notícies.<br />
<br />
L'any 1901 les col·leccions de Manuel Rico van ser adquirides per l’Estat espanyol i repartides en diverses institucions (Museo Arqueológico, Biblioteca Nacional, Depósito de la Guerra…). Però es veu que alguna peça havia trobat una destinació diferent: per algun camí que no se'ns desvela, el ganivet olotí de 1699 anà a raure al Victoria and Albert Musem de Londres. El número d’inventari de la peça en aquest museu (617-1899) indueix a fer pensar o suggerir que hi hauria ingressat l’any 1899, amb anterioritat a l’esmentada compra feta per l'Estat espanyol.<br />
<br />
El 1904 la informació que donava Manuel Rico va passar copiada al llibre de Camille Pagé, <i>La coutellerie depuis l’origine jusqu’a nos jours</i> (Chatellerault, 1904), a la pàgina 1283 del tom VI, dedicat a <i>La coutellerie estrangère, Europe</i>. Diu:<br />
<br />
"<i>Olot de Catalogne.- M. Manuel Rico y Sinobas possède dans sa collection un couteau à secret remarquable, fabriqué par Pablo Llorens dans la seconde moitié du XVIIè siècle; il le decrít ainsi dans sa Noticia historica, etc.: Sur les surfaces de la lame on lit la légende latine </i>In villa de Olot principatus Cathaloniae fecit Paulus Llorens<i>, et la dédicace au prête Juan de la Zarza, </i>Joanni Zarza, presbitero villae de Logrossan, in sig. grat. cc. s. F. A. F. de P<i>. Les ornaments du manche consistent en incristations de cuivre gravées et représentant deux cadrans d’horloge avec leurs horaires, le soleil et la lune, le totu en pièces mobiles pour cacher le secret. Sous la lune on lit la date, </i>Die 23 octubre 1699<i>. Le bien fini de la lame, le goût et la perfection du manche revèlent un des maîtres les plus habiles de son temps</i>".<br />
<br />
Per si algun afortunat té ocasió de treure el cap al Victoria and Albert Museum, sembla ser que el ganivet olotí d’en Pau Llorens (recordem-ho, "un dels mestres més hàbils del seu temps", segons Manuel Rico, que d'això hi entenia), de 1699, es pot veure a la tercera planta del museu, a la sala 116 (<i>Metalware</i>, utensilis domèstics de metall), vitrina DR8. </div>
Miquelhttp://www.blogger.com/profile/14974256034511399071noreply@blogger.com2