divendres, 11 de desembre de 2015

A Cartagena feien servir paper fabricat a la Garrotxa (1770, 1773)


Vista de Cartagena al segle XVIII
Cartagena era una ciutat important, el 1780 arribà a tenir 38.971 habitants. Però el que la feia una ciutat molt activa era que hi tenia la seu el Departament Marítim del Mediterrani a la Reial Armada, cosa que li generava molta activitat naval i comercial. L’embalum de paperassa administrativa i particular que se generava en un entorn com aquest, feia que hi haguessin d’arribar tot sovint carregaments de paper d’escriure, vinguts dels llocs productors d’aquesta manufactura, majoritàriament centrats a Catalunya. A l’entorn d’Olot hi havia un d’aquests nuclis manufacturers del paper, amb molins situats a Sant Joan les Fonts i a les Planes d’Hostoles, gestionats per negociants olotins. No era un centre paperer dels grossos, però comptava amb suficient producció i, sobretot, amb una bona xarxa comercial, que li permeté de mantenir-se molt actiu al llarg del segle XVIII. Si dels molins paperers i dels seus fabricants i amos en sabem força, precisament és del seu vessant comercial del que menys coses en tenim. On anava a parar el paper que es feia a l’entorn d’Olot?

A la petita llista que fins ara es coneix de llocs receptors del nostre paper hi podem afegir la ciutat de Cartagena, perquè hi ha notícia molt detallada de dues comandes de paper que se’ls envià en els anys 1770 i 1773. Que de Cartagena es fes memòria que en una remota vila de nom Olot hi havia fabricants de paper, es deu al fet que qui feia la comanda era un comerciant barceloní, Antoni Puget i Clariana, interessat en diverses companyies catalanes de comerç i ben situat en el mercat peninsular. Se sap, per exemple, que el 1759 havia concursat per obtenir el contracte militar de proveïment (“asiento”) de quitrà, betums i brea per a la construcció de navilis als departaments de Cartagena, Cadis i El Ferrol. Per a la comanda de paper feta a Olot, Antoni Puget se serví dels bons oficis de la companyia d’Alegre i Gibert, també de Barcelona, molt ben relacionada amb diversos fabricants i comerciants olotins. En les dècades anteriors els Alegre i Gibert havien estat fent periòdics encàrrecs de paper a Olot i a altres llocs i, per tant, coneixien prou bé el ram i les persones que hi havia al seu darrera.

El paper que es remeté a Cartagena acabà sortint, no pas dels molins paperers de Sant Joan les Fonts –els més coneguts– sinó del que hi havia a Sant Cristòfol de les Planes (les Planes d’Hostoles, a la mateixa Garrotxa), un molí paperer propietat de l’adroguer i negociant olotí Pere Màrtir Florensa, amb qui, per consegüent, s’hagueren de fer els tractes. Florensa tenia a les Planes dos molins, un de paperer i un de fariner, que els tenia arrendats pa experts que els feien treballar, tot i que ell (cas únic a la comarca en aquells anys) en mantenia el control de la producció i la condició de "fabricant". El 1774 aquests dos molins eren descrits així: “Un molí paperer ab sa casa, en dita parròquia situat, ab dos restos de massas i a[r]bres competents, rodas y tot lo demés aparato per fer y fabri[c]ar paper (...); un molí fariner dins dita casa construhit, ab dos molas y [il·legible] y tot lo demés aparato necessaris, resclosa y rech que forman la aygua en dits dos molins”. No em consta qui era el paperaire que menava aquell molí d’en Florensa en els anys de les comandes de Cartagena (1770 i 1773), però es pot apuntar a Isidre Antiga, que ho fou en els anys 1774 i 1775. Els Antiga foren una família de paperaires, amb àmplia presència a Sant Joan les Fonts i a les Planes.

A). La comanda de paper per a Cartagena de 1770.

La comanda de paper de 1770 seguí un procés senzill, sense complicacions o imprevistos que n’alteressin el seu curs. El 22 de setembre la casa Alegre i Gibert de Barcelona escrigué al seu comissionat a Olot, Francesc Roca i Codina, que atengués l’encàrrec: “Nos repetim a son manar ab motiu de necesitar per Cartagena 190 raymas de paper blanch comú, que tinga cos, bona cola, y blancor, com lo que nos envià lo any passat, que estimarem a v.m. fassa apromptar y remètrer ab tota brevedat”. Roca posà mans a la feina. Quatre dies després els comunicà que les 190 raimes que demanaven ja estaven encarregades al “fabricant” Pere Màrtir Florensa, el qual, naturalment, havia assegurat que el seu paper tenia totes les qualitats demanades quant a cos, bona cola i blancor. Pel que fa al preu, la cosa no fou tan planera: el fabricant al·legà que els draps (la matèria primera per a fer paper) ara resultaven més cars i que el paper no el podia donar a menys de 12 lliures i 14 sous la bala. De Barcelona estant n’acceptaren el preu, amb el prec, això sí, que en el moment de fer la tramesa hi constés de forma clara que era una mercaderia a nom d’Antoni Puget en trànsit cap a Cartagena, per evitar que la mercaderia hagués de pagar drets d’entrada a Barcelona.

En els primers dies d’octubre arribaren a la ciutat comtal les primeres 90 raimes, i a mitjans del mateix mes ho feren les 100 restants. En els darrers dies d’octubre foren lliurades unes altres 40 raimes de paper, afegides a última hora a la comanda. En aquest darrer cas se sap el nom del traginer, en Mateu Capdevila de les Planes. La factura, amb les despeses de tota la tramesa (no en consta en detall), ascendí a 287 lliures, 15 sous i 9 diners, les quals, per ordre de Pere Màrtir Florensa, hagueren de ser entregades a mossèn Narcís Puig, beneficiat de Santa Maria del Pi, per compte del senyor Antoni Llunas d’Olot, que abans no acabés el mes de novembre les havia fet arribar a Pere M. Florensa. Comanda tancada.

B). La comanda de paper per a Cartagena de 1773.

Més rica en detalls fou la nova comanda de paper fabricat a la Garrotxa, amb destinació a Cartagena, que se serví tres anys més tard. Aquesta vegada, la companyia barcelonina, per la mort del seu corresponsal a Olot, s’adreçà al seu fill, Tomàs Roca i Masmitjà. A primers de gener de 1773, amb el record de la comanda que tres anys abans havien fet a Pere M. Florensa, li pregaven que es veiés amb aquest, “y que li·n [a ell, de paper] ajústia 300 raymas de la mateixa qualitat, procurant si és possible alguna baixa en lo preu, y que sa remesa sia ab la major brevetat possible”. Semblantment a feia tres anys, la remesa de paper hauria d’arribar a Barcelona com a mercaderia en trànsit, “per embarcar per Cartagena”.

Com que els Alegre i Gibert també estaven interessats en paper més fi (el de la comanda era paper ordinari), a mitjans de gener Tomàs Roca optà per enviar a Barcelona 6 mostres del paper que feien diversos fabricants de la comarca olotina, perquè poguessin triar el que més els convingués. Dues mostres (una de paper ordinari i una altra de paper de qualitat mig floret) eren de la fàbrica de Bassols, una altra de la fàbrica de Pere M. Florensa, de les Planes, i les tres restants eren de les fàbriques del Patge, d’en Rovira i “d·en Gustí” (possiblement, de la que menava Agustí Domènech). De preu, el paper de mig floret era el més car, se’n demanaven 20 lliures la bala, preu d’Olot. El preu del paper d’en Florensa era el més ajustat, en demanava 13 lliures la bala, però posat a Barcelona (compresos, per tant, els ports i el mig dret de portes). La resta superaven amb uns quants sous aquesta quantitat. Les mostres passaren a mans d’Antoni Puget, l’encarregat de la comanda de Cartagena, que, a la vegada, les reenvià seu client d'allí.

No fou fins al mes de març que arribà la resposta. Es decantaven pel paper de la mostra número 4, la del molí del Patge. Primer problema: el comissionat olotí, Tomàs Roca, s’assabentà que el fabricant d'aquest molí havia passat a treballar al molí d’en Balloy i, per tant, hagué d’informar a Barcelona que “aixís com la mostra, no sé ara ahont se·n trobarà”. D’allí estant no entraren en detalls de fabricants: ells anaven de cara al producte, volien 300 raimes de paper com el de la mostra, a un preu màxim de 13 lliures la bala, i a més 50 raimes de paper bo, “un poch més blanch y un poquet més fi, però que no arriba a ser mitg floret”, amb l’advertiment clar que el seu preu no hauria d’arribar de cap manera a les 20 lliures com se’n demanava al gener.

Paperaires ( Jacobus de Strada i Benjamein Bramen, 1623)
Tomàs Roca hagué d’entrar en una cadena de negociacions que el disgustaren enormement, fins al punt d’arribar a tractar els paperers de “canalla”. Sembla que es va dirigir en primer lloc a aquell paperaire que havia passat del molí del Patge al d’en Balloy, que encara tenia els motlles amb “la marca de la espasa”, però no en tragué l’aigua clara, perquè li respongué que els draps amb què es feia el paper havien pujat de preu, que tots els fabricants cobraven el paper més car, i que per res del món ell el volia fabricar a menys de 13 lliures i 15 sous la bala, i el paper de qualitat a 20 lliures. Ah, i amb uns terminis gens apressats. Estàvem ja a primers d’abril i, explicava Roca als de Barcelona, el fabricant “no se vol obligà a fer·lo antes que per tot lo mes de maig; y que si lo temps és bo per encolar, per tot lo dit mes ja porà ser en eixa [Barcelona], y sinó fins als primers de juny”. Encara no havien passat dues setmanes, que el fabricant, amb l’excusa que els preus encara s’havien apujat més i emparant-se en el fet que la comanda no havia estat feta ferma, ara els en demanava 14 lliures per bala, una notícia que Roca traslladava a Barcelona amb el pesarós comentari de ser “canalla tots los paparers”.

Potser sí que tenia raó en l’apreciació del caràcter dels paperers, perquè a finals de maig el fabricant hi afegí nous entrebancs. El primer, que per la quantitat de paper que demanaven “no hi ha sinó un mes de bon temps” per poder-lo fabricar. I hi sumà encara una altra dificultat: volia que el paper fos recollit directament a la seva fàbrica pels clients. Res de fer-lo anar ell a Barcelona, des d’on passaria a Cartagena, perquè ves que allí no el trobessin al seu gust i en fessin devolució. Ell estava acostumat que el paper se li emportessin directament del molí (si els agradava l’agafaven i si no, el deixaven) per així no exposar-se a res. I quan, entrats al mes de maig, semblava que es podria arribar a un acord perquè els de Barcelona n’acceptaven el preu i li asseguraven que farien anar al molí algun perit que reconegués la qualitat del paper abans d’endur-se’l, el fabricant es tancà en banda i rebutjà acceptar la comanda. Ja podem suposar el to amb què Tomàs Roca ho féu saber per carta als Alegre i Gibert: “Me conferí altre vegada ab lo fabricant, qual sens posar·hi gens de sal, me digué que per ara no lo podia fer. Tot lo que ha succehit, com ja los tenia insinuat ab la antecedent y ab altre que los escrivia, que no hi havia que confiar de ells, perquè tots són una canalla. A mi me ha sabut molt mal y casi quedí sens sentits quan me desanganyà y me digué tot sech que no”.

Embalatge i tramesa de paper, segons una auca possiblement del s. XIX (Boletín Torras Hostench, núm.29)

A Barcelona, i a Cartagena, ben cert que els interessava el paper fabricat a Olot, perquè, havent-hi d’altres centres paperaires a Catalunya, no defalliren a demanar-lo aquí, tot i el temps transcorregut des de les primeres gestions del mes de gener. Al final, al maig, la comanda s’encarrilà amb el recurs de nou al molí paperer de Pere M. Florensa, a les Planes, amb el lament de no haver-s’hi dirigit des d’un bon principi. Florensa els urgí a concretar la comanda, al preu de 14 lliures la bala, més els ports i drets, perquè del seu paper deia que en tenia molta demanda, vaja, que li prenien de les mans.

La comanda urgia. Tot i el preu ho tiraren endavant, amb el prec que Roca demanés a Florensa “que millòria un poch, si és dable, la qualitat del paper y, sobre tot, que se anímia a apromptar, com queda dit, tota la partida o allò més que puga (…) ja que encara se manté lo temps fresch per encolar”. Sobre això darrer, tinguem present que durant l’estiu les fàbriques de paper havien d’estar parades perquè les calors no permetien una correcta elaboració del paper. A primers de juny estaven a punt les primeres 9 bales de paper (90 raimes de les 300 que s’havien demanat) dirigides a Antoni Puget “de trànsit per embarcar per Cartagena”. Però no pogueren sortir d’immediat per culpa d’un temps excessivament plujós, que feia patir per si el paper agafés mullena. Arribaren a Barcelona cap el 19 d’aquell mes. Després d’una segona tramesa, n’arribà la resta cap al 10 de juliol.

Quan semblava que, per fi, tot acabaria bé, en la darrera tramesa els de Barcelona trobaren el paper “molt mullat y mal tractat”, essent precís “tràurer·lo luego per fer·lo axugar”, en paraules de Tomàs Roca. Calculaven que se n’havia deteriorat l’equivalent a una bala de paper (10 raimes) i en culparen el traginer. Posats en contacte amb Pere M. Florensa, els remeté una nova bala de paper en substitució del que s’havia malmès i els proposà de mirar de vendre el paper deteriorat més barat a algun impressor (amb una rebaixa d’uns 12 o 15 sous), ja que aquests “lo mullan per imprimir” i, per tant, el podrien aprofitar. I si no els anava bé, que ho retornessin, que ja miraria ell de donar-hi sortida. Finalment, a mitjans de juliol arribà a Barcelona la factura d’aquesta comanda: 449 lliures, 15 sous i 6 diners, compreses les 300 raimes de paper, els ports i el mig dret de portes.

                                                                               * * *

Degueren haver-hi d’altres comandes de paper destinades a Cartagena. De fet, quan a l’abril de 1773 encara estaven intentant tancar tractes amb el primer fabricant i aquest els exigia que el paper li recollissin a peu de molí per no córrer riscos, els posà com a argument “lo que passà a un paperer, que después de haver·lo rebut lo comissionat y haver·lo rebut també a Barcelona, lo portaren a Cartagena, y allí no lo han volgut rèbrer, no obstant de ser ja pagat y rebut, y ara a gastos seus [del fabricant] lo fan fer a altre part, y aixís que ell no se vol exposà a res”. No hi ha indicació cronològica ni nom del fabricant, però el fet corrobora la normalitat d’aquestes relacions comercials entre Olot i Cartagena, de les que aquestes dues trameses de 1770 i 1773 en serien un bon exemple.

Cartagena, si llavors ja no ho era, aviat es convertiria en una plaça comercial per a les manufactures olotines. El 1770 el paper hi viatjà acompanyat de 40 parells de mitges d’estam escarlatina, servides pel comerciant olotí Jaume Serra. El 1773, al gener, quan es donà principi a la nova comanda, els de Barcelona demanaren de nou mitges d’estam vermelles, de la companyia d’Esteve Curós, Serra i Igosa, 100 parells, també per ser trameses a Cartagena, però se’n perd el rastre amb les vicissituds que allargaren tant de temps la tramesa del paper. Uns anys més tard, diversos comerciants olotins s’establiren a la regió de Múrcia, i en concret a Cartagena. El més antic d’aquests comerciants que fins ara sé fou Josep Santaló, d’Olot, establert en aquest regne, on morí el 1789. En els anys noranta residien a Cartagena –a més d’altres que eren a la ciutat de Múrcia– els comerciants Esteve Molas i Pont, Bonaventura Fillol (que tenia a Cartagena interessos amb Pere Vall i Companyia) i Pau Senmartí, tots ells d’Olot.

dimarts, 27 d’octubre de 2015

95 goigs de llocs de la Garrotxa, impresos al segle XVIII

Argelaguer, goigs de Sant Damas

Hi ha el dubte de si parlar dels goigs entra en l’esfera d’aquelles coses de les que tothom sap a què ens referim, o bé si els goigs pertanyen al gruix d’aquells conceptes que reculen en el seu ús social i que acaben resultant un nom que diu res a molt poca gent. Per si aquest fos el cas, recordem que ens referim a una tipologia concreta d’impresos d’un sol full en els que figura una composició en vers relativa a la Mare de Déu, a un sant o a un misteri cristià (prevista per a ser cantada en les festivitats), i que se sol acompanyar d’un gravat al·lusiu al titular dels goigs i amb d’altres ornamentacions al gust de qui els edita. Filant més prim, però, el goig és sobretot el text, la composició versificada –majoritàriament en català– en la que s’exalta les meravelles de la Mare de Déu o del sant al que estan dedicats, i aquí el seu interès s’obre a diversos d’altres aspectes pietosos i socials.

El seu origen és molt antic. En el segle XVIII les facilitats de la impremta van fer que se n’editessin per a qualsevol santuari, advocació local o inclús devoció particular. Dono aquí una relació dels goigs que foren editats en el segle XVIII en relació amb advocacions pròpies dels llocs de l’actual comarca de la Garrotxa. No es tracta de goigs que s’haguessin imprès a Olot (l’única població de la comarca on llavors hi havia impremta), sinó d'aquells en els que es fa explícita menció d’una advocació radicada en una església, santuari o capella d’aquesta demarcació territorial. En total, els goigs del segle XVIII referits a la Garrotxa dels que n’he pogut aplegar notícies, s'acosten al centenar (i de ben seguir que se n’hi podran afegir d’altres que jo desconec; m'estranya, per exemple, no poder-n'hi incloure cap de Tortellà), un corpus religiós i popular remarcable. Alguna comarca –la més pròxima a nosaltres, la del Pla de l’Estany– ha editat en facsímil l’aplec dels seus goigs, però a la Garrotxa només se n’han fet algunes col·leccions parcials de caràcter local. Confio que, en alguna mesura, aquesta relació de goigs de la Garrotxa impresos al segle XVIII pugui resultar d'alguna utilitat.

Els autors dels goigs restaren en l’anonimat i, si bé no solen ser produccions literàries en el seu sentit culte, sí que representen un gruix de literatura popular religiosa a tenir en compte per qui es proposi explorar els vessants socials que conformaven el dia a dia de la gent d’aquell temps. Si es tracta de goigs dedicats a una marededéu, en general el seu contingut se centra a exaltar els principals moments d’alegria, de goig (d’aquí el nom) viscuts per Maria, i d’això en són un bon exemple els dedicats a la Mare de Déu del Mont, on es repassen un a un aquests moments, començant pel primer, el de l’anunciació, quan “L’àngel Gabriel dulçura / vos digué Ave per nom, / Mare de Déu tota pura / sereu Vos Verge del Món”, un relat que també trobem en els goigs a la Mare de Déu del Cos, a Montagut. Si es tracta de sants, se’n repassen els aspectes més suggeridors de la seva hagiografia, com la partició que féu Sant Martí de la seva capa per a donar-ne una part a un pobre, que surt en els goigs del sant que es cantaven a la capella de sant Martí del Corp, a les Preses: “Quan passàreu de camí / per la ciutat d’Amiens / trobàreu un pobre nu / al mitg del cor del ivern: / de vostra capa tallàreu / la meytat li'n dàreu vos”. És rar que incloguin al·lusions directes a la tradició local d’aquella marededéu o sant, i si ho fan és envoltant-los d’un relat llegendari. Els que es dedicaren a la relíquia de la Vera Creu de Besalú relaten, en una de les seves estrofes, en moment en què "De las mans de un sacerdot / cayguereu en Fluvià; / quant sens Vos trist va restà / de Besalú lo poble tot: / y en un arbre trobada / foreu prest per un miñó”. Si en el poble es tenien relíquies del sant, sol fer-s'hi esment de la seva arribada, en uns termes, però, del tot genèrics: “En catacumbas trobaren / exos ossos portentosos, / y los devots fervorosos / a Mayà los aportaren, / no podian estar tancats / tresors de tan gran valor”, expliquen els goigs dedicats a sant Venerand i a santa Modesta, de Maià. En canvi, en els goigs a la Mare de Déu de la Salut, a Sant Feliu de Pallerols, trobem una data precisa: “En mil sissents quaranta quatre, / en un mes tan exaltat; / tinguéreu vostra posada / vos mare de pietat”. La data de 1644 correspon a la de l'alçament de la primera capella del santuari, dos anys després que, en aquest lloc, s'hi col·loqués una imatge al dessota de la roca del Claperols.

Amb tot, el que més sol destacar-se en els goigs és la protecció que l’advocació atorga a la població en moments de tribulacions i sobretot els seus efectes medicinals respecte dels devots que hi recorren. Pel fa que al primer cas, hom sol incloure-hi demandes de pluja (“En temps de molt gran aixut / per intercessió vostra, / s·és vist que ha molt plogut / en aquesta terra nostra” es llegeix en els goigs a Sant Aniol d’Aguja) o d’evitació de pedra i tempestes (“Gran ditxa és per Montagut, / y dels Angles lo veynat, / per tenir una patrona, / que nos guarde nostre blat: / guardàulo de pedregada, / de neula y tempestat”, diuen els goigs a la Mare de Déu de la Devesa, a Montagut). Pel que fa a la salut corporal, els principals beneficiaris de la protecció celestial eren, segons els goigs, els que patien limitacions físiques, ja fossin en l’aparell locomotor –coixos i tolits– o en els sentits –especialment els cecs–, seguits dels que patien febres. Els goigs a sant Ferriol, del veïnat de Fornells, a Besalú, en fan esment en una de les seves estrofes: “Los miracles infinits, / per los quals sou reclamat, / ab los coixos y tullits, / que tenen necessitat, / també malalts y febrosos, / ciegos, sorts y altre dol, / martyr sou de gran virtut”. Cas especial era tot allò relacionat amb el part i la lactància. S’hi refereixen els goigs dedicats a la Mare de Déu de Mont-ros, a Begudà: “Alt al cel sou coronada / prop la santa Trinitat / a parteras, y preñadas / deslliuraulas de mal part: / y a las que són estèrils / també·ls donau fillets vos”. I, naturalment, els goigs de la Mare de Déu de la Llet, a Olot: “Si és en un part perillós, / o la llet li ve a faltar / a una mare, y ve a pregar, / prompte li donau socós: / ab la llet per vos lograda / aconsola al fill si plora”.

Els goigs antics presenten també interès per al que fa a conèixer el desenvolupament local de la impremta i dels diversos aspectes gràfics que ens n’aporten les xilografies que hi figuren. Reconèixer quins goigs són del segle XVIII no sempre resulta senzill, perquè poques vegades incorporen l’any de la seva edició. Per sort, en bona part dels goigs sol consta-hi el nom de l’impressor, cosa que facilita poder saber el seu marc cronològic. Tot i això, hi ha impressors que començaren en el segle XVIII i continuaren en el XIX, mantenint els caràcters i xilografies anteriors i llavors el seu simple nom no és suficient quan no hi consta l'any de l'edició. Dins d’aquests casos, en aquesta relació de goigs de la Garrotxa impresos en el segle XVIII no hi he inclòs els que foren editats per l’impressor gironí Fermí Nicolau (tot i iniciar la seva activitat d'impressor a finals d'aquest segle, les seves edicions es concentren en les primeres dècades del segle XIX). Però en canvi, sí que hi he incorporat tots els que ho foren per l’impressor olotí Ramon Roca, tot i ser conscient que alguns d’ells ben possiblement siguin ja del segle XIX i amb això traeixi la cronologia indicada en el títol. Pel que fa als goigs que no duen ni peu d’impremta ni data, m’he remès al criteri dels bibliotecaris i arxivers dels fons on se’n troben exemplars, i per tant hi he inclòs tots aquells que en els seus registres consten atribuïts al segle XVIII. I si no, m'he arriscat a posar-n'hi de més abans que no pas de menys, perquè sempre serà més fàcil fer-ne caure algun de la relació per no ser d'aquesta cronologia, que no pas recercar quins hi manquen.


Argelaguer:

Goigs en honor, y alabansa del glorios Sant Damaso, Patrici, y Patrò del Lloch de Argelaguer, Papa, y Confessor. – Girona : en la estampa de Francisco Oliva llibrater, 1707. – 1 f., 32 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb motius tipogràfics als costats; orla i corondell. – Inici : “Pontifice vareu ser / gozant de Deu tal favor”.

Coblas en alabansa del glorios Sant Dámaso Papa y confessor, fill de Argelaguer, del bisbat de Gerona. – Girona : Francisco Oliva, llibreter, 1707. – 1 f., 32 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb motius tipogràfics als costats; orla i corondell. – Inici : “Damaso pastor sagrat / del aprisco del Senyor”.

Goigs en honor, y alabansa de la gloriosa Verge Maria Nostra Senyora del Guilar. – Olot : per Miquel Costa estampér, y llibreter, en la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 29,6 cm. – Text a 2 columnes; xilografia; orla i corondell.

Goigs a la gloriosa Santa Anna, la capella de la qual està dins lo lloch de Argelaguer. – [S.l., s.a.] – 1 f., 31 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb gerros amb flors als costats; orla i corondell. – Inici : “Anna Mare de Maria / avia del Salvador”.


Batet, goigs de Sant Mamet
Batet (actualment, municipi d’Olot):

Goigs en alabança del glorios martyr Sant Mamet, que se venera en la iglesia parroquial de Santa Maria de Batét, bisbat de Gerona. – Olot : en la estampa de Joseph Rovira llibreter, en lo carrer travesser de la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 30 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb angelets als costats; orla i corondell. – Inici : “Puix a tots donau favor / si os han, devots, invocat”.

Besalú. Vera Creu:

Coblas a la Santissima Vera Creu, de la vila de Besalú. – [S.l., s.a.]. – 1 f., 29,5 cm. – Text a 2 columnes; sense xilografia; orla i corondell. – Inici : “Puix nostra reparació / per Christo en Vos fou obrada”.

Cobles a la Santíssima Vera Creu de la villa de Besalú. – Girona : Joseph Brò, estamper del rei a les Ballesterias, [s.a.]. – 1 f. – Text a 2 columnes; xilografia; orla i corondell. – Inici : “Puix nostra reparació / per Christo en vos fou obrada”.

Coblas a la Santissima Vera Creu de la vila de Besalú. – Olot : per Ramon Roca estamper, y llibretèr, [s.a.]. – 1 f., 31 x 41 cm. – Text a 2 columnes; xilografia; orla. – Inici : “Puix nostra reparació / per Christo en Vos fou obrada:”.

Besalú, goigs de Sant Ferriol
Besalú. Sant Ferriol:

Goigs del glorios martyr Sant Ferriol, la capella del qual esta situada en lo veynat de Fornells, parroquia de Sant Vicens de Besalú. – Olot : en la impremta de Ramon Roca en la Plaza, [s.a.]. – 1 f. – Inici : “Recaptaulos la salut / à la gent que tant vos vol”.

Goigs del glorios martyr Sant Ferriol, la capella del qual está situada en lo veynat de Fornells, parroquia de Sant Vicens de Besalú. – Gerona : en la estampa real de Maria Bró, y Nicolau viuda, als quatre cantons, [s.a.]. – 1 f., 31’3 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb elements decoratius laterals; orla i corondell. – Inici : “Recaptaulos la salut / à la gent que tant vos vol”.

Goigs del glorios martyr Sant Ferriol, la Capella del qual està situada en lo Veynàt de Fornells, Parroquia de Sant Vicents de Besalú. – Gerona : en la imprenta de Francisco Bró, al carrer de las Ballesterias, [s.a.].– 1 f., 30 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb motius ornamentals als costats; orla i corondell. – Inici : “Recaptaulos la salut / à la gent que tant vos vol”.

Goigs del glorios martir Sant Ferriol, la Capella del qual está situada en lo veynát de Fornells, Parroquia de Sant Vicens de Besalú. – Gerona : per Joseph Bró, estamper del Rey en las Ballestarias, [s.a.]. – 1 f., 30,3 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb elements decoratius als costats; orla i corondell. – Inici : “Recaptaulos la salut / a la gent que tant vos vol”.

Besalú, goigs dels sants Prim i Felicià
Besalú. Altres advocacions:

Goigs en alabansa dels gloriosos martirs Sant Prim, y Sant Felicia, los cossos dels quals se veneran en lo Real Monestir, de Sant Pere de la vila de Besalú del ordre de S. Benèt. – Olot : per Joseph Rovira, llibretèr, al carrer travessèr de la Plasa, [s.a.]. – 1 f., 30 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb dos florons als costats; orla. – Inici : “Puix Deu, y los Sants vos aman, / y en la Gloria estau ja“.

Goigs en obsequi de Ntra. Sra. dels Angels que se venera en la Hermita de Recolta del Terme de Besalú. – [S.l., s.a.]. – 1 f., 31,1 cm – Text a 2 columnes; xilografia; orla i corondell. ­

Beuda. Santuari de Nostra Senyora del Mont:


Goigs de Nostra Senyora del Mon. – Gerona : per Miquel Bró, estamper, y llibreter, à las Ballesterìas, [s.a.]. – 1 f., 29 cm. – Text a 2 columnes, xilografia amb florons als costats; orla. – Inici : “Cantarem ab grans llaors / vostres goigs per tot lo Mon”.

Coblas de Nostra Senyora del Mon. – [S.l., s.a.]. – 1 f. – Text a 2 columnes; xilografia amb l’anagrama de Maria als costats; orla i corondell. – Inici : “Cantarem ab grans llaors / vostres goigs per tot lo Mon”.

Goigs de la Verge Maria del Mon los quals se cantan en la Quaresma. – Gerona: per Narcís Oliva, estamper y llibreter, [s.a.]. – 1 f., 31 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb gerros amb flors als costats; orla. – Inici : “En lo Mon vos sou dotada / de uns set goigs, Mare de Deu”.

Goigs de la Verge Maria del Mon los quals se cantan en la Quaresma. – Vic : per Joan Dorca, y Morera, estamper y llibreter en la Plaça Major, [s.a.]. – 1 f., 28 cm. – Text a 2 columnes. Xil. en cap. i gerros amb flors lat. Orla i corondell. – Inici : “En lo Món vos sou dotada / de uns set goigs, Mare de Deu”.

Cogolls (actualment, municipi de les Planes d’Hostoles):

Cobles en alabansa de la Santa Transfiguració de Jesu Christ, Nostre Senyor, vulgrament dit San Salvador (…). Parroquia de Cogolls, Vall de Hostoles. – Olot : per Miquel Costa, estamper y llibreter, en la plaça, [s.a.]. – 1 f., 29,9 cm. – Text a 2 columnes. Xil. en cap. i angelets lat. Orla i corondell. – Inici : “Puix sou Senyor de tothom / lo mon se regeix per Vos”.

Goigs de N. S. de les Encies
Les Encies (actualment, municipi de les Planes d’Hostoles):

Goigs en alabansa de Nostra Senyora de las Encias. – Gerona : per Joseph Bró, estamper del Rey, al carrer de las Ballesterías, [s.a.]. – 1 f., 31’5 cm.– Text a 2 columnes; xilografia amb gerros amb flors als costats; orla i corondell. – Inici : “Puix que sou la Protectora / Verge, y Mare del Messias”

Joanetes (actualment, municipi de la Vall d’en Bas):

Gloriosas accions, y triunfos del St. martir Romá Bisbe de Nepe en la Toscana, patrò y tutelar de Juanetas en lo bisbat de Gerona. – Olot : per Ramon Roca, estamper, y llibreter; en la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 31,5 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb gerros amb flors als costats; orla i corondell. – Inici : “Puix propici lo Senyor / als precs de sos Sants está”.

Lligordà (actualment, municipi de Beuda): 

Goigs als quatre Sants martyrs, Desideri, Defendent, Celestino y Marsal: las reliquias dels quals se veneran en lo poble de Lligordà, bisbat de Gerona. – Girona : Narcís Oliva, estamper plaça de les Cols, [s.a.]. – 1 f., 32 cm. – Text a 2 columnes; xilografia; orla i corondell. – Inici : “Martyrs invictos del Cel / y prodigi del valor”.

Maià:

Goigs que en alabansa de los gloriosos martyrs Sant Venerando y Santa Modesta, se cantan en lo lloch de Mayà, bisbat de Geròna, ahont se veneran part de sas reliquias.
– Girona : Jaume Bró, estamper i llibreter, al carrer de les Ballesterias, 1739. – 1 f., 29 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb gerros amb flors als costats; orla i corondell. – Inici : “En lo Cel ab gran honor / os veneran exaltats”.

La Miana, goigs de Sant Miquel
La Miana (actualment, municipi de Sant Ferriol): 

Goigs en alabança del glorios Sant Baldiri martyr, un braç del qual se té ab molta venerció, en la iglesia parroquial de S. Miquel de la Miana, bisbat de Gerona. – Gerona : Francisco Oliva, a les Ballesterias, 1703. – 1 f., 31 cm. – Text a 2 columnes; xilografia i motius tipogràfics; orla i corondell. – Inici : “Puix teniu tanta virtut / devant de Deu poderós”.

Goigs en honor, y alabansa del glorios archangel Sant Miquel, los quals se cantan en la sua iglesia parroquial de la Miána, Bisbat, y Corregiment de Geróna. – En Olot : per Miquel Costa, estamper, y llibreter, en la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 31 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb angelets a banda i banda; orla i corondell. – Inici : “Puix Archangel de Valor / y Princep sou en lo Cel”.

Mieres:

Goigs de la gloriosa Verge Nostra Senyora de Romaria, quals se cantan en la sua capella de Mieras, bisbat de Gerona. – Olot : per Joseph Rovira estamper, y llibreter, prop de la Plassa, [s.a.]. – 1 f., 31,2 cm. –Text a 2 columnes; xilografia; orla i corondell.

Monars (actualment, municipi de Montagut i Oix):

Glorias y finesas del glorios martir Sant Sebastia patró del poble de Munás. – Olot : per Ramon Roca, estamper y llibreter; en la Plaça, [s.a.]. – 1 f. – Inici : “Si aquell q. has pres per patró / Munás may te deixarà”.

Montagut (actualment, municipi de Montagut i Oix). Sant Eudald:

Goigs en alabansa del glorios martyr St. Eudalt, lo qual es tingut en molta veneració en una igblesia particular, que está dedicada dins la parroquia de Montagut, del Bisbat de Gerona. – Gerona : per Jaume Bro estamper, y llibreter, [s.a.]. – 1 f., 32 cm. – Text a 3 columnes, xilografia amb florons als costats; orla i corondell. – Inici : “Puix sou en lo Cel immoble, / eternament coronát”.

Goigs en alabansa del glorios martyr Sant Eudalt, lo qual es tingut en molta veneració en una iglesia particular que està dedicada dins la parroquia de Montagut, del bisbat de Gerona. – Girona : Miquel Bro, estamper i llibreter, carrer de les Ballesterias, [s.a.]. – 1 f., 30 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb gerros amb flors als costats; orla i corondell. – Inici : “Puix sou de tot aquell Poble / devotament invocat”.

Montagut (actualment, municipi de Montagut i Oix). Altres advocacions:

Montagut, goigs de N.S. de la Devesa
Goigs de la Mare de Déu del Cos, lo qual se cantan en lo seu lloch de Montagut. – Gerona : per Jaume Bro estamper y llibrater, al carrer de las Ballesterias, 1740. – 1 f., 29,5 cm. – Text a 2 columnes; xilografia; orla i corondell.

Goigs de la Mare de Déu del Cos, l’quals se cantan en lo seu Lloch de Montagut. – Olot : en la imprenta de Ramon Roca, [s.a.]. – 1 f., 31,3 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb ornaments tipogràfics. – Inici: “Cantèm ab molta alegria, / puix volém parlar de Vos”.

Goigs en alabansa de Nostra Senyora de la Devesa; la capella de la qual està cituada en lo veynàt dels Angles, del Lloch de Mont-agùt, Bisbàt de Gerona. – Gerona : per Narcis Oliva estamper, à la Plaça de las Cols, [s.a.]. –1 f., 33 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb angelet a banda i banda; orla i corondell. – Inici : “Prenenvos per Advocada / Verge pura sens pecàt”.

Goigs en alabansa del glorios apostol Sant Jaume Major; los quals se cantan en la Capella del Veynat de Palau Parroquia de Mont-agùt, Bisbàt de Gerona. – Gerona : per Narcis Oliva estamper, à la Plaça de las Cols, [s.a.]. – 1 f., 29’7 cm. – Text a 2 colunnes, xilografia amb floró a banda i banda; orla. – Inici : “Puix sou apostol sagrát, / de Iesus nostre senyor”.

Oix (actualment, municipi de Montagut i Oix). Santa Bàrbara de Pruneres:

Goigs de la gloriosa Sª Barbara, verge, y martyr, venerada en lo Santuari del Mon de Pruneres. – Barcelona : en la estampa de Raymunda Altés, viuda en la libreteria, [s.a.]. – 1 f., 32 cm. – Text a 3 columnes, imatge flanquejada per dos florons; orla. – Tornada : Puix al cel sou coronada / per ma de vostre amador”.

Goigs de Santa Bárbara, verge y martyr, venerada en lo Santuari del Mont de Pruneras. – Manresa : per Joan Abadal estamper y llibreter, [s.a.]. – 1 f., 30 cm. – Text a 3 columnes; xilografia flanquejada per dos florons; orla. – Tornada: “Puix al cel sou coronada / per ma de vostre amador”.

Goigs de Santa Barbara, verge, y martyr, venerada en lo Santuari del Mont de Pruneras. – [S.l., s.a.]. – 1 f., 32 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb gerros amb flors als costats; orla i corondell. – Tornada : "Puix que sou Esposa amada / del Supremo Emperador”.

Goigs de Santa Bàrbara, verge y martyr, venerada en el santuari del Mont de Pruneras. – [S.l., s.a.] – 1 f., 31 cm. – Text a 3 columnes, xilografia amb angelets laterals; orla i corondell. – Tornada : “Puix que sou Esposa amada / del supremo Emperador”.

Oix (actualment, municipi de Montagut i Oix). Altres advocacions: 

Goigs de Nostra Senyora de Escalas de la Parroquia de Oix. – Gerona : en la estampa de Joseph Bró, estamper del Rey Nostre Senyor, [s.a.]. – 1 f., 32 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb motius tipogràfics; orla i corondell. – Inici : “Puix que fou dels Pobres / Consuelo y Remey”.

Goigs del glorios martir Sant Llorens patrò de la parroquia de Oix. – Olot : per Ramon Roca estamper, y llibreter; en la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 31,5 cm. – Text a 3 columnes; xilografia flanquejada per dos florons; orla. – Inici : “Cantarem la Santedat / de vos Martir glorios".

Olot. Mare de Déu del Tura:

Goigs a la Santissima Verge del Tura, patrona de la vila de Olot.
– Olot : en la estampa de Joseph Rovira llibretèr, al carrer de Bell-ayre, [s.a.]. – 1 f. – Text a 4 columnes; xilografia amb la llegenda “Retrato de la milagrossa imagen de la Virgen del Tura patrona dela villa de Olot. Ioannes Dufau delineavit et sculpsit Oloti”; gerros amb flors a banda i banda; orla i corondell. – Inici : “De Olot sou Protectora, / o gran Senyora”.

Olot, goigs de la M. D. del Tura
Goigs a la Santissima Verge del Tura, patrona de la vila de Olot. – En Olòt : per Joseph Rovira, estamper y llibreter, [s.a.]. – 1 f., 29 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb florons a banda i banda; orla. – Inici : “De Olot sou protectora / ò gran Senyora”.

Goigs a la sacratissima Verge de’l [sic] Tura, Patrona, y protectora de la vila de Olot. – En Olot : per Miquel Costa, estamper y llibreter, en la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 42,5 cm. – Text a 4 columnes; xilografia de la Mare de Déu del Tura signada “Rovira” i columnes a les bandes; corondell. – Inici: “De Olót sou Protectora, / y gran senyora”.

Goigs de Nra. Sra. del Tura, patrona de la vila de Olòt; bisbat de Geròna. – [S. l., s.a.]. – 1 f., 31’5 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb la llegenda “N. S. del Tura”, flanquejada per dos florons; orla i corondell. – Inici : “De Olot sou Protectora, / gran Senyora”.

Alabanzas, que celebra y canta la patria de Olot en honra de Maria Sma. del Tura. Se podràn pronunciar en idioma de Cataluña y de Castilla. – Olòt : per Ramon Roca, estamper, y llibreter; en la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 30,5 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb la llegenda “N. S. del Tura”, i un sol al dessota; orla. – Inici : “A Vos Princesa, y Señora. / Immaculada Hermosúra”.

Gozos, que se cantan à Nra. Sra. del Tura patrona de la Villa de Olot, en ocasion de anunciar felizes Pasquas de la triumfante resureccion de Jesu - Christo. – Olot : per Ramon Roca estamper, y llibreter; en la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 31 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb la llegenda “N. S. del Tura”, i gerros amb flors laterals; orla i corondell. – Inici : “Reyna sois immaculada / En quien no cupo el pecar”.

Litaniae beatissimae Virginis Mariae del Tura, patronae villae Oloti. – Olot : ex typographia Joseph Rovira in viae Majori, [s.a.]. – [L’he vist esmentat, però no en tinc localitzat cap exemplar].

Laudes deprecatoriae ad Virginem Mariam del Tura, patronam villae Oloti. – Oloti : Michael Costa, typographus, typis mandabat, [s.a.]. – 1 f., 42 cm. – Text a 6 columnes; xilografia de la Mare de Déu del Tura signada “Rovira” i columnes laterals; corondell. – Inici: “Kyrie eleyson / Pater Omnípotens”.

Olot. Santa Sabina:

Olot, goigs de Santa Sabina
Coblas en honor de la gloriosa Santa Sabina, viuda y martir, lo cos s. de la qual esta ab molta veneraciò, en la Iglesia Parroquial de la Vila de Olot. – Olot : per Joseph Rovira estampér y llibreter, al carrér Major, [s.a.]. – 1 f., 41,5 cm. – Text a 3 columnes; xilografia i gerros amb flors a cada costat; orla i corondell. – Inici : “Puix de Romana Olatina [sic] / ab gran goig fou traslladada”.

Coblas en honor y alabansa de la gloriosa Santa Sabina, viuda y martyr se venera ab molta devoció en la iglesia parroquial de Sant Esteve de la vila de Olot, bisbat de Gerona. – Olot : Ramon Roca, estamper i llibreter a la plaça, [s.a.]. – 1 f., 40 cm. – Text a 4 columnes; xilografia i orles a banda i banda. – Inici : “Puix de Romana Olotina / ab gran goig sou trasladada”.

Coblas en honor, y alabansa, de la gloriosa Santa Sabina Martyr : lo cos sant de la qual, se venera, ab molta devoció, en la Iglesia Parroquial de Sant Esteva dela vila de Olot, Bisbát de Gerona – Olot : per Ramon Roca estamper y llibreter; en la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 42 cm. – Text a 4 columnes; xilografia amb motius tipogràfics als costats; orla i corondell. – Inici : “Ja que per supremo amor, / sou nostra prenda Divina”.

Coblas en honor y alabansa de la gloriosa Santa Sabina martyr se venera ab molta devocio en la iglesia parroquial de Sant Esteva de la vila de Olot, bisbat de Gerona. – [S.l., s.a.] – 1 f., 44 cm. – Text a 4 columnes; xilografia; orla i corondell. – Inici : “Ja que per supremo amor / sou nostra prenda Divina”.

Olot. Altres advocacions:
Olot, goigs als sants Faustina i Julià

Gozos a los prodigiosos jovenes V. y M. Sta. Faustina, y St. Julia. – [S.l., s.a.]. – 1 f., 41 cm. – Text a 3 columnes, sense gravat; orla i corondell. – Inici : “Canten a ti gloria, / Santa Trinidad”.

Goigs en alabansa de Nostra Senyora del Portal ques cantan en la sua capella, situada en lo carrer del Camp den Mas, en la Vila de Olot. – [S.l., s.a.]. –  1 f., 30 cm. – Text a 2 columnes; xilografia flanquejada per dos florons; orla i corondell. – Inici : “Puix sou per qualsevol mal / medicina apropiada:”.

Gozos del glorioso S. Simon Estoch, general de la religion Carmelitana, que celebra su fiesta en 16. de mayo el convento de N. S. del Carmen de Olot. – [S.l., s.a.]. – 1 f., 31,8 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb gerros laterals; orla i corondell. – Inici : “O Santo maravilloso / Y del Cielo muy honrado!”.

Goigs en alabansa de Sant Vicens martir, lo cos del qual se venera en la iglesia dels PP. Caputxins de la vila de Olot. – [S.l., s.a.] – 1 f., 29 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb gerros i flors a cada costat; orla i corondell. – Inici : “Un nou cantich de alegria / cantem, a Deu de bon cor”.

Gozos y alabanzas del bienaventurado beato Benito de Palermo, llamado el Santo Negro se venera en la capilla de S. Francisco del Monte de Socopa. – Olot : Joseph Rovira, impresor i librero junto a la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 30 cm. – Text a 2 columnes; xilografia i paneres de flors; orla i corondell. – Inici : “Ya pues que Benignidad / Vuestro nombre pronostica”.

Goigs del Santo Christo, los quals se cantan en lo oratori del Calvari de Montsecopa de la vila de Olot. – Olot : Josep Rovira, estamper i llibreter, prop de la plaça, [s.a.]. – 1 f., 29 cm. Text a 3 columnes; xilografia i flors; orla. – Inici : “Per vostre infinit amor / Redemptor crucificat”.

Coblas al glorios bisbe, y confessor St. Eloy. – Olot : Per Ramon Roca, estamper i llibreter; en la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 43 cm. Text a 4 columnes; xilografia signada "Rovira", orla i corondell. – Inici : "Puix gosàu la claredat / del Cel ab etern repòs". – En la darrera estrofa es fa al·lusió a "Vostra Confraria santa, / que en Olòt està fundada".

Gozos en alabanza de los santos martyres de Christo, Celestino y Benedicta, de cuios se veneran insignes reliquias en el oratorio doméstico de una devota familia de la villa de Olot. – Olot : en la estampa de Ramon Roca: en la Plaza, [s.a.]. – 1 f., 30 cm. – Text a 3 columnes; xilografia flanquejada per dos florons; orla. – Tornada : “Martyres santos del cielo, / que brillais con resplandores”.

Goigs de Nra. Sra. de la Llet col·locada sobre la font del carrer de St. Rafel de la Vila de Olot. – Olot : per Ramon Roca, estamper, y llibreter; en la plasa, [s.a.]. – 1 f., 31,6 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb gerros laterals; orla i corondell. – Inici : “Pues dels que sou venerada / sou diligent Protectora”.
Goigs de la gloriosa Santa Maria Magdalena : venerada en la capella de son carrer en la vila de Olot. – Barcelona : en la estampa de Maria Martí viuda, [s.a.]. – 1 f., 31 cm. – Text a 3 columnes; xilografia flanquejada per dos florons; orla – Tornada : “Apostola del Senyor / pecadora venturosa”.
Les Preses, goigs de Sant Martí

Les Preses. Sant Martí del Corp:

Goigs del glorios Sant Marti bisbe, y confessor, la capella del qual està cituada en lo Terme del Còrp, en la Parroquia de las Presas. – Olot : per Joseph Rovira estamper, y llibreter, al carrer de Bell-ayre prop de la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 31 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb ornaments laterals tipogràfics; orla i corondell. – Inici : “Bisbe Sant de gran valia / Sant Marti molt gloriós”.

Goigs en honor y alabansa del gloriós Sant Martí, Bisbe y Confessor ; la capella del qual esta situada en lo Veynàt del Corp, Parroquia de St. Pere de las Presas, del Bisbàt de Gerona. – Olot : per Ramon Roca estamper y llibreter, en la Plasa, [s.a.]. – 1 f., 27,8 cm. – Text a 3 columnes; xilografia i ornaments laterals; orla i corondell. – Inici : “Bisbe Sant de gran valia / Sant Martí molt glorios”.

Goigs en honor y alabansa del glorios Sant Martí, bisbe y confessor, en lo veynat del Corp, parroquia de Sant Pere de las Presas del Corp, del bisbat de Gerona. – Olot : Miquel Costa, estamper i llibreter, prop la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 30 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb angelets a banda i banda; corondell – Inici : “Bisbe Sant de gran valor / Sant Martí molt gloriós”.

Riu (actualment, municipi de Montagut i Oix): 

Goigs de la Mare de Déu de les Agulles. – Gerona : per Jaume Bró estamper y llibreter, [s.a.].– 1 f., 29,1 cm. – Text a 3 columnes; xilografia flanquejada per dos florons; orla i corondell. – Inici : “Christiá devotament / ab contento cantar vulles”.

Riudaura: 

Goigs del gloriós Sant Clement, que se cantan en la iglesia parroquial de Santa Maria de Riudaura. – Olot : Joseph Rovira, estamper i llibreter, [s.a.]. – 1 f., 30 cm. – Text a 2 columnes; xilografia i motius tipogràfics; orla i corondell. – Inici : “Esta Parróquia devota / suplica ab lo cor atent”.

Coblas al glorios protomartyr, precursor de Christo Senyor nostre St. Joan Batista veneràt en la capella situada en lo Terme de la Vila de Riudaura, en lo Bisbat de Geròna. – Olot : per Ramon Roca estamper, y llibreter; en la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 31 cm. – Text a 2 columnes; xilografia flanquejada per dos florons; orla. – Inici : “Cantarèm vostres llahors, / ab devocio, y alegria”.

Sadernes (actualment, municipi de Sales de Llierca). Sant Aniol d’Aguja: 

Coblas en llaor del gloriós Martyr S. Aniol de Guja. Gerona : Narcís Oliva estamper a la Plaça de les Cols, [s.a.]. – 1 f., 31 cm. – Text a 2 columnes; xilografia flanquejada per dos florons; orla i corondell. – Tornada : “Puix gosau de la alegria, / que causa lo etern repòs”.

Coblas en llaor del gloriòs Martyr Sant Aniol de Guja. – Gerona : per Jaume Brò estamper, y llibretèr, en lo caller de las Ballesterias, 1742. – 1 f., 27,5 cm. – Text a 2 columnes; xilografia flanquejada per dos florons; orla i corondell. – Inici : “O Martyr de gran valia, / Sant Aniol gloriòs”.

Sant Esteve d'en Bas, goigs de St. Miquel
Sant Esteve d'en Bas (actualment, municipi de la Vall d’en Bas): 

Goigs al glorios archangel Sant Miquel de Castelló, Viscomptát de Bas, bisbat de Gerona. – Olot : per Ramon Roca estamper, y llibreter; en la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 32 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb gerros al costat; orla i corondell. – Inici : “Qui voldrà ser prosperàt / en la terra, y en lo Cel”.

Sant Esteve de Llémena (actualment, municipi de Sant Aniol de Finestres):

Cobles a llahor y gloria de una de las setanta y dos Espinas, que Jesu Christ fou coronat; la qual Reliquia guarda ab molta veneració lo terme y parroquia de Sant Esteve de Llemena, del Bisbat de Gerona. – Gerona : per Jaume Bró estamper y llibreter, en lo carrer de las Ballesteria, 1748. – 1 f., 30 cm. – Text a 2 columnes; xilografia; orla i corondell. – Inici : “Puix la Magestat Divina / tants miracles fa per vos”.

Sant Feliu de Pallerols. Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut: 

Goigs de Nostra Senyora de la Font de la Salút, de la Parroquia de Sant Feliu de Payaróls Vall de Hostóles, Bisbàt de Gerona. Als 17 Septembre 1784. – [S.l., s.a.]. – Peu: Ex voto de Eudalt Riubrugent y Boada Clerga als 28. Octubre 1783. – 1 f., 21’5 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb ornament tipogràfic a banda i banda; orla i corondell. – Inici : “Estela que lo mon guia / sens la qual era perdut”.

Goigs de Nostra Senyora de la Font de la Salut, dela Parroquia de Sant Feliu de Pallaróls, vall de Hostoles, bisbat de Gerona. Als 21 de setembre 1788. – [S.l., s.a.]. – Peu: Foren fets per vot de Eudalt Riubrugent y Boada clerga residint en Gerona als 28 octubre 1783.  – 1 f., 31,5 cm. – Text a 3 columnes; gravat en capçalera; orla i corondell.

Goigs de Nostra Senyora de la Font de la Salut de la Parròquia de Sant Feliu de Payaròls, Vall de Hostoles Bisbat de Gerona. Als 17 septembre 1784. – Gerona : per Anton Oliva, estamper, 1785. – 1 f., 30 cm. – Text a 3 columnes; xilografia flanquejada per dos angelets; orla. – Inici : “Estela que lo mon guia, / sens la qual era perdut”.

Goigs de Nostra Senyora de la Font de la Salut, de la Parroquia de Sant Feliu de Payaróls Vall de Hostòles Bisbat de Gerona. Als 17. Septembre 1784. – Gerona : per Anton Oliva estamper, en las Ballesterias, Any 1786. – Peu : Foren fets per vot de Eudalt Riubrugent y Boada Clerga residint en Gerona Als 28 Octubre 1783.– 1 f., 31,5 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb la llegenda “N. S, de la Font de la Salut” i angelets a banda i banda, orla i corondell. – Inici : “Estela que lo mon guia / sens la qual era perdut”.

Goigs de Nostra Senyora de la Font de la Salut, de la Parroquia de Sant Feliu de Payarols Vall de Hostoles. Bisbat de Gerona. – Gerona : Per Narcís Oliva. Estamper, [s.a.]. – 1 f., 29,8 cm. – Text a 2 columnes, orla i corondell.

Goigs de Nostra Senyora de la Font de la Salut de la Parróquia de Sant Feliu de Payaróls Vall de Hostóles, Bisbàt de Gerona. Als 17 de setembre de 1784. – Reimpresos en Vich : per Felip Tolosa, [s.a.]. – Peu : Foren fets per vot de Eudalt Riubrugent y Boada, Clerga, resident en Gerona, als 28 de octubre de 1783. – 1 f., 31,1 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb gerro amb flos a banda i banda; orla i corondell. – Inici : “Estela que lo mon guia / sens la qual era perdut”.

Sant Feliu de Pallerols. Altres advocacions: 

Goigs en honor y alabansa del glorios arcangel St. Miquel que se cantan en la Iglesia parroquial de Sant Miquel de la Pineda de la Vall de Hostoles del Bisbat de Gerona. – Olot : per Ramon Roca estamper, y llibreter; en la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 32 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb arbre a banda i banda; orla i corondell. – Inici : “Arcangel de gran valòr / y Princep sou en lo Cel”.

Goigs dels gloriosos Sants martirs Pacifich y Peregrí, que se cantan en la iglesia de Sant Miquel de Pineda. – Olot : per Ramon Roca, estamper y llibreter; en la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 31 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb gerros i flors a banda i banda; orla i corondell. – Inici : “Martirs de invicto valor / pacifich y Peregri”.

Sant Privat, goigs de Sta. Maria Magdalena
Sant Privat (actualment, municipi de la Vall d’en Bas):

Goigs en alabanza de la gloriosa Sa. Maria Magdalena ques cantan en sa capella en lo terme de Sant Privàt. – Olot : per Ramón Roca; estamper, y llibretér: en la Plaça, [s.a.]. – 1 f. – Text a 3 columnes; xilografia amb gerros amb flors a banda i banda; orla i corondell. – Inici: “Puix fou tant prodigiosa, / y de Christo tan amada”.

Goigs de la molt gloriosa Santa Magdalena, situada en la parroquia, y montanya de Sant Privat de Bas, Bisbat de Gerona. – Gerona : en la esta[m]pa de Gabriel Brò y Rafel Trellas, 1704. – 1 f., 29 cm. – Text a 2 columnes; xilografia flanquejada per dos florons; orla. – Inici : “Puix de Deu sou tant amada, / y del pecat aveu feta esmena”.

Santa Pau. Mare de Déu dels Arcs: 

Goigs de la gloriosa Verge Maria nostra senyora dels Archs, la capella de la qual, es situada en la parroquia de la vila de Santa Pau, del bisbat de Gerona. – Olot : en la estampa de Rosa Rovira i Paler viuda, en la plaça, [s.a.]. – 1 f., 31 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb angelet a banda i banda; orla i corondell. – Inici : “Puix dels errats sou la via, / sens obstacles ni embarchs”.

Goigs de la Verge Maria dels Archs la capella de la qual esta situada en lo terme de Santa Pau, en lo bisbat de Gerona. – Girona : per Anton Oliva, estamper i llibreter, [s.a.]. – 1 f., 29,7 cm. – Text a 2 columnes; xilografia; orla i corondell.

Goigs de la Verge Maria dels Archs la capella de la cual esta situada en el termino de Santa Pau, en lo Bisbat de Gerona. – Olot : per Ramon Roca estamper y llibreter, [s.a.]. – 1 f., 30,5 cm. – Text a 2 columnes; xilografia; orla i corondell.

Santa Pau. Mare de Déu de Finestres:

Goigs de Nostra Senyora de Finestres, que se cantan en la colegiata antigua, y ara secular iglesia del bisbat de Gerona. – En Gerona : en la estampa de Gabriel Bro y de Rafael Trellas, Llibrater á la Plaça de Sant Pere. Any 1704. – 1 f., 28,5 cm. – Text a 3 columnes; xilografia; orla. – Tornada : “En Finestras aclamada / del Sol Christo blanca aurora”.

Cobles en honor, y alabansa de la gloriosa Verge Maria, Nostra Senyora de Finestras, quals se cantan en lo seu Santuari, antiguament Col·legiata, y ara Priorat, y Secular Iglesia, situáts en la Baronia de Santa Pau, del Bisbat de Geròna. – En Olot : per Miquel Costa, estamper, y llibreter, en la plaça, [s.a.]. – 1 f., 29,7 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb angelet a banda i banda; orla i corondell. – Inici: “Per pecadors advocada, / en terra, y Cel protectora”.

Cobles en honor, y alabansa de la gloriosa Verge Maria, nostra Señora de Finestras, quals se cantan en lo seu Santuari, antiguament Col·legiata, y ara Prioràt, y Secular Iglesia, situáts en la Baronía de Santa Pau, del Bisbát de Gerona. – Olot : per Ramon Roca estamper, y llibreter; en la plaça, [s.a.]. – 1 f., 31,2 cm – Text a 3 columnes; xilografia amb gerros als costats; orla i corondell. – Inici : “Per pecadors advocada, / en Terra, y Cel Protectora”.

Santa Pau. Altres advocacions: 

Goigs del gloriós abat Sant Antoni que se venera en la Capella del Castell de Santa Pau, bisbat de Girona. – Barcelona : per Juan Centene, estamper y llibreter, [s.a.]. – 1 f., 32 cm. – Text a 2 columnes; xilografia; orla i corondell. – Inici : “Del Dimoni vencedor / Sant Antoni sou estat”.

Toralles (actualment, municipi de Montagut i Oix): 

Goigs, que se cantan al glorios Snt. Marti Bisbe, en la sua iglesia de Toralles, sufraganea de la parroquial iglesia de Sta. Maria de Castellar, Bisbat de Gerona. – En Olot : per Miquel Costa, estamper, y llibreter en la Plassa, [s.a.]. – 1 f., 31 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb angelets a banda i banda; orla i corondell. – Inici : “Sant Martí, molt gloriós / assistiunos cada dia”.

El Torn, goigs de la M. D. del Collell
El Torn (actualment, municipi de Sant Ferriol). Santuari de la Mare de Déu del Collell:

Goigs de la sacratissima reyna dels Angels, Senyora nostra, la humil Verge Maria, Mare de Deu del Collell. – Gerona : per Jaume Brò estamper, y llibreter à las Ballesterias, 1726. – 1 f., 29,7 cm – Text a 3 columnes; xilografia amb angelets a banda i banda; orla i corondell. – Inici : “Reyna Escelsa coronada / molt més bella quel Sol bell”.

Goigs de la sacratissima reyna dels Angels, Senyora nostra, la humil Verge Maria Mare de Deu del Collell. – Olot : en la estampa de Joseph Rovira llibretèr, al carrèr Major, [s.a.]. – 1 f. – Text a 2 columnes; xilografia amb àngel a banda i banda; orla i corondell. – Inici: “Reyna Excelsa coronada / molt mes bella quèl Sol bell”.

Goigs en honor, y alabansa de la sacratissima, y gloriosa Reyna dels Angels, Mare y Senyora nostra, la humil, é Immaculada Verge Maria, Mare de Deu del Collell, Patrona, y Protectora de tots sos veraders Devóts; quals la venéran, ab molta devoció, en son Santuári, y Capélla, situáts en la Parroquia de Sant Andreu del Torn, Bisbat, y Corregiment de Gerona. – Gerona : per Narcis Oliva estampér, y llibretér, à la Plaça de las Cols, [s.a.]. – 1 f. – Text a 3 columnes; xilografia; orla i corondell. – Inici: “Reyna excelsa coronada, / molt mes bella, que’l Sol bell”.

Vall de Bianya:

Vall de Bianya, goigs de Sta. Margarida
Goigs en honor de la verge y martir Sa. Margarida, venerada en la mateixa Parroquia; Vall de Bianya, Bisbát de Gerona. – Olot : per Ramón Roca estampèr, y llibretér; en la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 30 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb gerro a banda i banda; orla i corondell. – Inici: “Puix de Verge portau palma / de Martir teniu Corona”.

Goigs del gloriós Sant Miquel del Mon, de la Vall de Vianya. – Olot : Ramon Roca, estamper y llibreter, a la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 31 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb gerro i flors a banda i banda; orla i corondell. – Inici : “Cantarem la Santedat / de Vos Princep Glorios”.

Goigs en alabança del gloriós martir S. Modesto; quals Reliquias se veneran en la Parroquia de Santa Margarida, en la Vall de Bianya. – Olot : per Ramon Roca estampèr, y llibreter; en la Plaça, [s.a]. – 1 f., 30 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb motius tipogràfics a banda i banda; orla i corondell. – Inici : “Puix en lo Nom sou ermós, / de modestia Original”.