dilluns, 23 de gener del 2017

74. Un ganivet olotí de 1699, al Victoria and Albert Museum de Londres

© Victoria and Albert Museum, Londres
No anem pas sobrats de mostres reals del que van ser les manufactures olotines en els segles passats. Per això cal celebrar saber que a Londres, al Victoria and Albert Museum, dedicat a les arts decoratives, conserven una peça, un ganivet molt singular, fet a Olot el 1699. Dec l'avís a l’amic Xavier Solà, que el localitzà en el catàleg en línia d’aquest museu. Podeu anar-hi a través d’aquest enllaç. Es tracta d’un ganivet plegable, amb un mànec ornamentat i un mecanisme que fa que només el pugui obrir qui en conegui el seu secret. A la fulla duu la inscripció “In villa de Olot Principatus Cathalóniae fecit Paulus Lloréns”. L’ornamentació consisteix en dues esferes de rellotge amb un sol i una lluna, al dessosta de la qual hi ha la data de 1699. Obert fa 20,5 cm de llarg i la seva part més ampla mesura 2,9 cm.

L'autor d'aquesta peça excepcional, l'olotí Pau Llorens, per aquelles dates es feia dir ferrer d'ofici. Més endavant, un cop avançat el segle XVIII, la saga dels Llorens es definirà amb uns termes més especialitzats, com ara “ferrers de tall” o “daguers”. Pau era fill de Salvi Llorens, un ferrer nascut a Orriols, que s’havia establert a Olot en la segona meitat del segle XVII. El nostre home, el 1686 havia contret matrimoni amb Anna Maria, filla del botiguer Antoni Blanch. El casament va tenir lloc el 15 de gener i l’endemà els nous esposos celebraren missa de benedicció a la capella de Sant Francesc de Paula (avui dia desapareguda), a mig camí de la muntanya del Montsacopa. Visqueren carrer amunt del Tura, a l’encreuament amb el carrer de Bonaire, on deurien tenir l’habitacle i el taller, donat que també era seva la casa del costat. La successió de Pau Llorens va anar alternant de forma rigorosa els prenoms familiars de Salvi i Pau al llarg de tot el segle XVIII. Així, el seu hereu fou Salvi Llorens i Blanch, que el 1710 es casà amb Sàlvia Roca (i el 1728, en segones núpcies, amb la també vídua Rosa Camps). Morí el 1752. El succeí Pau Llorens i Roca, que es casà amb Rosa Pla i Camps (que era una filla del primer matrimoni de Rosa, la segona muller del seu pare). Diria que va morir el 1774. L'hereu fou Salvi Llorens i Pla, el qual el 1770 es casà amb Francesca Bassols; el fill d'aquests, Pau Llorens i Bassols, el 1791 es casà amb Isabel Planas i Vilar, filla d'un dels famosos fabricants olotins de tisores de tondre i rellotgers.

La informació en línia que aporta la fitxa del ganivet no diu res dels viaranys que aquesta peça seguí des de la seva sortida de l’obrador olotí de Pau Llorens fins a formar part de les riques col·leccions del Victoria and Albert Museum londinenc. El ganivet en qüestió fou un obsequi –prèviament, un encàrrec– que algú que s’amagà sota les sigles “F. de P.” regalà, en senyal de gratitud, a mossèn Juan Zarza, un capellà del poble de Logrosan, que és a la comarca de Las Villuercas, a Extremadura! Les inicials del donant, tant poden correspondre només a un nom de pila compost, o bé al nom i al primer cognom, en aquest cas relligats per un “de” que ens indicaria la pertinença a un llinatge d’alguna manera rellevant. Situats a l’Olot de 1699 (la data que porta el ganivet), amb un ull posat al capellà extremeny i l’altre ull a algú que a Olot fes un encàrrec amagat al dessota aquestes inicials, només se m’ocorre pensar que aquest darrer fos un militar d’algun dels regiments que sovint passaven per Olot, d’origen no català, potser extremeny, i que volgués aprofitar el bon art dels olotins Llorens, per fer un obsequi al mossèn de Logrosan, a qui deuria un favor fet a ell o a la seva família.

Aquestes dades del donant i del receptor, que a la fitxa del Victoria and Albert Museu no figuren amb la seva transcripció literal, les puc dir perquè el 1871 es publicà un interessant treball sobre ganivets i ganiveters, obra de Manuel Rico Sinobas, en el que precisament es dona notícia d’aquest ganivet olotí, amb informació més completa. Aquest autor (nascut a Valladolid el 1819 i mort a Madrid el 1898) fou catedràtic de la Universitat de Madrid, conservador del Museu Arqueològic de Madrid i a la vegada un gran col·leccionista d’armes, armadures, eines de tall (ganivets, tisores…) i de tot allò que tingués a veure amb la ferralla artística. I ves per on, resulta que el ganivet de 1699 formava part de la seva col·lecció. Ens el descriu així en el seu llibre Noticia histórica de la cuchillería y de los cuchilleros antiguos en España (Madrid, 1871), a les pàgines 26-27, quan en la llista de ganiveters esmenta el nostre Pau Llorens:

"Llorens (D. Pablo). Maestro y artífice cuchillero, que labró en la villa de Olot, donde floreció en la segunda mitad del siglo XVII. En nuestra colección se conserva una preciosa navaja con secreto (puñal o cuchillo doblado a lo miquelete). Tiene en las superficies de la cuchilla las leyendas latinas que siguen: In villa de Olot principatus Cathaloniae fecit Paulus Llorens, y la dedicatoria al presbítero Juan de la Zarza: Joanni Zarza, presbitero; villae de Logrosan, in sig. grat. s. f. a. F. de P. Los adornos del mango de esta arma consisten en golpes de latón grabados, y representan dos esferas de reloj con sus horarios, el sol y la luna, todo con piezaas movibles para esconder el secreto de abrir aquélla. Bajo de la luna se lee la fecha Die 23 Octub., 1699. El estado de conservación de este trabajo del maestro Llorens; el concluido de la cuchilla, con más el gusto y perfecto concluido del puño, revelan uno de los maestros más hábiles de su tiempo".

Queda fora de dubte que tant aquest text de Manuel Rico com la fitxa del Victoria and Albert Museum es refereixen a la mateixa peça, la peça olotina que es pot admirar en aquest museu.

Cap a les darreres dècades del segle XIX, es va fer al Victoria and Albert Museum (que llavors encara tenia l’antiga denominació de South Kensington Museum) una exposició sobre art decoratiu d’Espanya i Portugal, en la que es van exhibir 144 peces vingudes de l’Estat espanyol, algunes d’elles de la col·lecció de Manuel Rico. Se’n va editar el catàleg (J. C. Robinson, Catalogue of the special loan exhibition of Spanish and Portuguese ornamental art, South Kensington Museum, 1881). He procurat de repassar-lo amb paciència, però no he sabut veure-hi que entre les peces que s’hi van exposar hi hagués el ganivet fet a Olot. Va haver-hi el projecte de celebrar una exposició semblant a Lisboa, a continuació de la de Londres, però no n'he pogut escatir notícies.

L'any 1901 les col·leccions de Manuel Rico van ser adquirides per l’Estat espanyol i repartides en diverses institucions (Museo Arqueológico, Biblioteca Nacional, Depósito de la Guerra…). Però es veu que alguna peça havia trobat una destinació diferent: per algun camí que no se'ns desvela, el ganivet olotí de 1699 anà a raure al Victoria and Albert Musem de Londres. El número d’inventari de la peça en aquest museu (617-1899) indueix a fer pensar o suggerir que hi hauria ingressat l’any 1899, amb anterioritat a l’esmentada compra feta per l'Estat espanyol.

El 1904 la informació que donava Manuel Rico va passar copiada al llibre de Camille Pagé, La coutellerie depuis l’origine jusqu’a nos jours (Chatellerault, 1904), a la pàgina 1283 del tom VI, dedicat a La coutellerie estrangère, Europe. Diu:

"Olot de Catalogne.- M. Manuel Rico y Sinobas possède dans sa collection un couteau à secret remarquable, fabriqué par Pablo Llorens dans la seconde moitié du XVIIè siècle; il le decrít ainsi dans sa Noticia historica, etc.: Sur les surfaces de la lame on lit la légende latine In villa de Olot principatus Cathaloniae fecit Paulus Llorens, et la dédicace au prête Juan de la Zarza, Joanni Zarza, presbitero villae de Logrossan, in sig. grat. cc. s. F. A. F. de P. Les ornaments du manche consistent en incristations de cuivre gravées et représentant deux cadrans d’horloge avec leurs horaires, le soleil et la lune, le totu en pièces mobiles pour cacher le secret. Sous la lune on lit la date, Die 23 octubre 1699. Le bien fini de la lame, le goût et la perfection du manche revèlent un des maîtres les plus habiles de son temps".

Per si algun afortunat té ocasió de treure el cap al Victoria and Albert Museum, sembla ser que el ganivet olotí d’en Pau Llorens (recordem-ho, "un dels mestres més hàbils del seu temps", segons Manuel Rico, que d'això hi entenia), de 1699, es pot veure a la tercera planta del museu, a la sala 116 (Metalware, utensilis domèstics de metall), vitrina DR8.