79. Anar a prendre les aigües

Anunci dels banys de l'Hospital d'Olot, l'estiu de 1899

Carta del bisbe de Girona, Tomàs de Lorenzana, a l’ajuntament d’Olot escrita el juliol de 1783, donant excusa de no poder assistir a la inauguració de l’Escola de Dibuix d’Olot: “La fuerte estación del tiempo, y el haberme visto precisado por ella a tomar baños, no me permite disfrutar el gusto que tendría en presenciar el acto de avertura de la Escuela de Dibujo”. El bisbe havia estat un dels impulsors de l’Escola, però en un mes de juliol que, pel que sembla, podria ser calorós, la conveniència de la salut imposava fer passar al davant això que, per diferenciar-ho del mer acte d’esbargiment actual d’anar-se a banyar, ens parlarem sota l'expressió d'anar a prendre les aigües.

Creien alguns dels metges d'aquell segle que en l'aigua hom podia trobar-hi una farmàcia tan o més completa que la de la botiga dels millors apotecaris. L’aigua –deien– podia arribar a totes les parts del cos i, per tant, combinada amb l’aire i les substàncies químiques contingudes en ella (aigües minerals), podia actuar amb eficàcia contra tota mena de dolències, fossin de l’aparell digestiu, del fetge i la bilis, de l’aparell urinari o del sistema nerviós. Segons la composició d’unes i altres aigües (amb diferents qualitats químiques, tèrmiques i mecàniques), determinades deus gaudien de major fama a l’hora de posar remei a les defallences humanes. Això sí, les aigües s’havien de prendre sota la supervisió d’un metge, que, a part de recomanar-ne unes o altres, en prescrivia el tractament: quants gots d’aigua s’hauria de prendre al dia i durant quina progressió i termini, si s’hauria de prendre sola o barrejada amb algun tipus de llet (de burra, de cabra…) o de fàrmac, si a més de la ingesta l’aigua s’havia de prendre en forma de bany o sometent alguna part tocada del cos a la pressió d’un doll d’aigua, i si encara s’hi hauria d’afegir algun altre tipus d’intervenció, com ara una purgació, un dejuni o una sagnia.

Potser no cal dir que això d'anar a prendre les aigües era només per a les persones que s’ho podien permetre, com deixen entreveure alguns exemples de començaments del segle XVIII. El 1706, la Comunitat de Preveres d’Olot va haver de fer compaginable les obligacions presencials dels seus membres a l’església de Sant Esteve, amb la necessitat d'alguns d’anar a prendre les aigües. Es resolgué que, tot i no ser-hi, es considerarien com a presents a Olot en els oficis divins els sacerdots de la comunitat “que de consell dels metges prendran los banys, ya sudorífichs, com diorètichs, per recobrar la salut, y precís anar ahont stan las ayguas minerals”. Un any després, trobem un altre eclesiàstic amb necessitats de prendre banys per a la seva salut i la complexitat d'aquests tractaments, en un certificat fet pel metge olotí Esteve Masmitjà. Segons l’escrit, mossèn Jeroni Camprodon, natural de Sant Esteve de Bas, i en aquells moments rector de Sant Martí Sacalm, estava adolorit per una malaltia habitual que li exigia molts remeis “y adamés de dits remeys, aver agut de mudar de terra com anar en los banys de Cerdanya de consell de mi dit attestant, y aver hagut de anar serca la ciutat de Girona per bèurer aigua de la Costa Roja, y los demés anys en la primavera aver de venir a esta vila [Olot] a purgar·se, xaropar·se, faritjar·se y altres remeis”. I, per tant, el Dr. Masmitjà acabava dient que el mossèn necessitava canviar d’aires i passar a viure al seu poble nadiu, un consell mèdic que deuria ser l’objectiu buscat per aquest certificat. Prendre les aigües també ocupa un lloc en la biografia d’un altre eclesiàstic, el que seria bisbe de Jaca i de Tarassona, Esteve Vilanova, nascut a Olot el 1708. Aquí, però, les aigües hi tenen un paper indirecte, si bé l’ajudaren a encaminar-lo com a home de carrera. Segons la seva biografia, de menut, “todos los años parava en la casa [la casa familiar del noi] un arcediano de Barcelona, que iba a tomar las aguas en el verano”, el qual “se prendió de la aplicación y docilidad del niño y se lo llevó” perquè pogués rebre una millor educació.

Els textos anteriors semblen descartar com a destinació d'anar a les aigües algun dels dolls de la comarca olotina. El rector de Sant Martí Sacalm anava a Girona per les aigües de la Costa Roja (una font picant de Sant Julià de Ramis) i a una indeterminada font ceretana. Potser es tractés de la Cerdanya d’obediència francesa, perquè, molt més endavant en el temps, en les respostes de la part meridional d’aquesta comarca al qüestionari de Francisco de Zamora (1789-1790), no s’hi va fer cap al·lusió a fonts medicinals, sinó que es remeté a l’altra Cerdanya: “En la Cerdaña francesa hay algunas aguas minerales y medicinales, y es particular, esta nombrada, la sulfúrea de los baños de las Escaldas, buena para los males de pecho, y muy especial en los dolores reumáticos”. En una llista de fonts d’aigües minerals inclosa en una memòria sobre la font picant de Sant Hilari Sacalm, publicada sense data en el segle XVIII, s’hi féu esment de “las de la Virgen de Fuente Calda, más allá de Olot, específica para tísicos”, però deu tractar-se d’alguna confusió i potser volgués referir-se la Font Santa, de Sant Feliu de Torelló, tot fora de la Garrotxa. Per reblar-ho, en el Discurso sobre la agricultura, comercio e industria del Principado de Cataluña, de la Junta de Comerç, del 1780, s’hi diu que en el sotscorregiment de Camprodon (al que pertanyia Olot, dins del corregiment de Vic) no hi havia pobles que comptessin amb minerals i que “tampoco hay minerales de aguas de baños de que se haya hecho análisis, pero las tiene muy abundantes, puras y frescas, particularmente en Campredón, adonde concurren todos los años personas de países distantes a tomarlas”. Res, doncs, pel que fa a les aigües de l’entorn olotí. És cert que a prop, a Sant Feliu de Pallerols, hi havia des del segle anterior un santuari dedicat a la Verge de la Font de la Salut, però aquesta denominació tenia un caràcter merament de devoció i no pas medicinal.

En conseqüència, qui volia prendre les aigües havia de fer camí i acudir a les fonts minerals de fora de la Garrotxa. De les que eren més a tocar, tenia fama la font de Ribes, al Ripollès, en la que, segons un testimoni de 1787, “el agua sale caliente y se cuentan de ella mil maravillas”, si bé amb el lament que no estigués més ben acondiciada: “se hallan tan absolutamente descuidadas, sin haber siquiera una lápida que diga que son las aguas de Ribas”. Segons el Discurso sobre la agricultura..., suara esmentat, aquestes aigües eren recomanables per a “toda especie de escorbuto, tanto bilioso salino como salino bilioso, hipocondrías, obstrucciones inveteradas del hígado, bazo y mesenterio” i per a altres qüestions de la sang, acne, greixos i cremors d’orina. També aquest text feia uns grans elogis de la Font Santa, a Sant Feliu de Torelló (de la que ja n’he fet esment), dita així “por las grandes maravillas que ha obrado en la salud de muchos dolientes”, i on el seu propietari havia fet construir “unas piezas muy acomodadas tanto para la decencia como para el alivio y limpieza de los que se sirviesen de la agua”. D’altres fonts conegudes i més o menys properes a Olot eren les sulfuroses de Banyoles, algunes de l’Alt Empordà (Capmany, Sant Climent Sescebes...) i d’altres de la banda d’Osona on, segons afirmava el metge de l’Hospital de Vic Antoni Millet el 1798, hi havia un bon nombre de fonts d’aigües minerals, termals i fredes, a les que anaven molts malalts crònics a cercar-hi remei als seus mals.

Unes fonts amb especial relació amb Olot eren les de la Presta, a tocar de Prats de Molló, a l’altra banda de la ratlla de França. Cap a 1755 el metge d'aquesta població, de qui només li coneixem el seu cognom Marcé, en va publicar un estudi en forma de resposta a una suposada carta, Dissertation en forme de lettre sur la nature, les vertus & l’usage des eaux thermals de la Preste, que fou imprès a Perpinyà. Pocs després el metge d’aquesta ciutat, Tomàs Carrera, també les estudià i divulgà en el seu més extens Traité des eaux minérales du Roussillon, publicat al mateix lloc el 1756. En aquells anys s’havia establert a Olot el metge Jeroni Verdier (o Vardier), nascut a Arles. Fos per això o per altres motius, s’entusiasmà amb les aigües de la Presta i el 1768 va publicar, a casa de l’impressor olotí Josep Rovira, la traducció al castellà de l’escrit del metge Marcé (Disertación en forma de carta sobre la naturaleza, virtudes y uso de las aguas thermales de la Presta), precedida d’un extens pròleg del metge de Vic Josep Pasqual. Pel que fa a l’autor del text francès, podria ser que fos conegut a Olot. Tal volta es tractés del pare del metge Alexandre Marcé, el doctor Francisco Marcé. Segons una nota del Diari de la Comunitat de Preveres de Sant Esteve d'Olot, el fill Alexandre, “francès y resident en Perpinyà (...) havent vingut a esta [Olot] per convelèixer, morí en casa de Josep Salgas botiguer, als [ ] del mateix agost de 1783”. En la partida de defunció consta que morí el dia 4 d'agost, amb només vint-i-cinc anys d'edat.

L'edició francesa i la traducció impresa a Olot

En el seu text sobre les aigües de la Presta, Marcé inclogué entre els exemples de la seva utilitat (pàgina 24) el cas d’ “une fille de 18 ans, native d’Olot en Catalogne, attaquée depuis 8 mois d’une hemiplegie", la qual "en fut délivrée dans douze jours, par l’usage de nos eaux, prises le matin à jeun, à la doze de sic gobelets & d’un bain où elle descendoit l’après midy”. Quan Verdier en va fer la traducció, hi va afegir d’altres casos experimentats per ell, dos dels quals tenien a veure amb el seu exercici de la medicina a Olot, tot i que la vila no hi és explícitament esmentada. Davant de la impossibilitat que aquests malalts poguessin desplaçar-se a la Presta, se les enginyà perquè fos l'aigua la que, sense perdre cap de les seves qualitats, vingués cap als malalts, una pràctica que d'altres metges no acceptaven com a vàlida. El primer cas (pàgines 63-64) fa referència a un dona de 48 anys que el 1763 es trobava afectada d’una peripneumònia: “hice para curarla las más vivas diligencias, mas viendo que todo iba de mal a peor, mandé ir a buscar agua de los baños de la Presta, con recomendación de cerrar bien la redoma: tomó la enferma dicha agua mezclada con leche, con un régimen conveniente, y curó perfectamente”. El segon (pàgines 65-66) és relatiu a un mossèn del bisbat de Girona, que el 1765 “llevaron en esta villa” (ha de ser Olot, on era llavors Verdier), amb greus dolors i manca de mobilitat: “no pudiendo ir a los baños de la Presta, ordené tomar sus aguas en casa mezcladas con leche: tomó tal qual temperamento con el uso de dichas aguas su indisposición; ordénele fuese a tomar algunos baños en la Presta; no tubo ánimo para transitar un terreno tan fragoso. Determiné que se bañase en casa, enviaron a buscar de tres a tres días una carga de dichas aguas: bañose, y fueron tan felices sus baños, como que en poco tiempo celebró misa, y se volvió para cumplir su ministerio a la parroquia". 

Tots aquests indicis semblen apuntar, per aquell segle, una vila d’Olot convertida en destinació sanitària on posar-se a mans dels metges de la vila i de les condicions ambientals del lloc, però sense cap menció a l’existència d’algun tipus de font mineral d’especial estimació. Aquí s’hi venia en recerca del dictamen dels metges locals i per a la convalescència, però cas d’haver-se d’incloure en el tractament algun tipus de presa d’aigües, els metges olotins els remetien a les aigües d'altres contrades. No obstant això, sembla que cap a finals del segle XVIII, l’abundor i la qualitat de les aigües olotines acabaren d’engrescar més d'un malalt a fer-ne ús. Ho apunta un text de 1784, de quan diverses famílies contràries al projecte municipal de construir uns nous barris en terrenys de la seva propietat, contraposaren a un dels arguments de l’ajuntament d’Olot sobre la necessitat d’aquests nous barris, el fet que, segons ells, els nombrosos visitants que venien a fer salut a Olot no tenien dificultat a l’hora de trobar allotjament: “decía el Ayuntamiento que apenas podían detenerse los días precisos para sus negocios los que concurrían a la villa por falta de habitación, pero con una equivocación tan notoria como lo demuestra el hecho cierto de que acudiendo a Olot todos los años un considerable número de personas, tanto por participar de sus saludables ayres y buenas aguas, quanto por curar de sus enfermedades, hasta ahora ninguno de tantos y tan muchos han dejado de permanecer un solo día en Olot por falta de habitación”. Notem la frase antecedent sobre la nombrosa concurrència de persones en recerca, a Olot, d’aires i aigües i, en definitiva, de salut.

S'ha escrit modernament que a finals del segle XVIII un farmacèutic olotí havia analitzat les aigües de Ribes de Fresser (J. Ferrer i J-V. Gay, Balnearis i aigües minerals, Quaderns de la Revista de Girona, 2003, p. 74), però sobre això no en sé dir cap notícia. Sí que per aquest mateix temps (entre 1798 i 1799) el farmacèutic d’Olot, Francesc Xavier Bolòs, recollí algunes dades –no es pot parlar d’anàlisi– sobre les aigües de la seva vila nadiua: “Las aguas que beben los moradores de esta villa y de sus contornos hacia el este-sudoeste son muy abundantes, buenas y frías, porque provienen de las pluviales que caen sobre los elevados montes del mediodía, que introduciéndose debajo del Bosch de Tosca son allí purificadas y filtradas por los productos volcánicos entre los cuales corren siempre hasta llegar a los conductos o cañerías: no contienen más que un poco de hidroclorato de cal y de sosa; disuelven el jabón perfectamente, cuecen bien las legumbres y su temperatura es a diez grados sobre cero, aún en el más riguroso calor del verano".

No va ser fins el 1845 quan es va obrir a Olot un establiment de banys, que depenia de l’hospital, impulsat pels seus administradors Agustí Prim i Narcís Boix, juntament amb el metge Pau Estorch, que en va ser el principal artífex. Era un edifici a tocar del Fluvià, de planta quadrada, amb un jardí al mig on donaven les portes dels vuit banys de què disposava. D’aquests, set eren per a la higiene i un per a banys medicinals artificials, “con chorros de diferentes grados de fuerza, y el correspondiente vapor para los que tengan que tomarlos”, segons explicava el diari El Barcelonés al mes de maig d'aquell any. L’aigua s’extreia d’un pou mitjançant una bomba, i anava a parar a un bassa, on romania a sol i serena.

El diari acompanyà la notícia de l’obertura dels banys olotins amb unes línies encomiàstiques en excés envers l’entorn natural de la vila: “La posición topográfica que ocupa la villa de Olot es hermosa, su clima templado, y la abundancia de vistas sorprendentes, unidos con los manantiales de aguas puras y cristalinas, que en abundancia se hallan en todas partes, forman uno de aquellos territorios de la Suiza que tanto ensalzan los viajadores. Este país verdaderamente es ignorado de los que desean contemplar las sublimes obras de la naturaleza”. Perquè després es digui que la publicitat turística (amb la comparació amb Suïssa inclosa) és cosa només de temps molt més moderns.

73. L'exèrcit, un compositor, un mestre de capella, uns poetes i uns impresos, a Olot entre 1729 i 1739

Ja se sap que l'il·lustre músic Antoni Soler i Ramos (1729-1783) és olotí, i també que ho és per atzar. El seu pare, Mateu Soler, era músic del regiment de Dragons de Numància i en aquells temps els regiments no tenien una caserna fixa, sinó que es desplaçaven pel territori, amb llargues estades en determinades poblacions que s’esqueien al seu pas. Els oficials i, pel que es veu, els músics, feien seguir la família sencera, i vet aquí que a primers de desembre de 1729, quan, precisament, el regiment era a Olot, va escaure’s que l’esposa del músic, Teresa Ramos, va posar-se de part. La nova criatura va ser batejada a l’església de Sant Esteve d’Olot el dia 3 de desembre. Hi ha temporades en què als registres de baptismes, el mossèn que en feia la inscripció hi feia constar si la criatura havia “nat avui”, o “nat ahir”, però precisament en aquests anys aquesta precisió no hi és, i no hi ha més remei que cenyir-se a la data del baptisme (al cap i a la fi, solien batejar-se el mateix dia o a més tardar l’endemà del naixement). Tampoc no hi consten els avis paterns i materns, com es féu més endavant. Per això hem de suposar que el nom d’Antoni li va ser posat en atenció al seu padrí de baptisme, Antonio Zúñiga, alferes de la companyia coronela del regiment.

Això de transitar tropes per les poblacions era una enutjosa extorsió, perquè se’ls havia de donar allotjament, i habitualment no hi havia més remei que fer-ho en les cases particulars. A Olot, el 1725 havien projectat fer una caserna a tocar d’on ara hi ha la plaça Clarà (llavors hi havia el convent dels caputxins) que permetés als seus habitants deslliurar-se de tenir soldats a casa, però quedà en no res. Van optar per llogar alguna casa desocupada on poguessin posar-s’hi els estables dels cavalls i els dormitoris de la tropa. El desembre de 1729 es tenia llogada per a aquest fi la casa que Miquel Arquer tenia al carrer de l’Aigua. Com que més que parlar de tropa ens interessa parlar de música, faig saber que aquest tal Miquel Arquer era d’ofici “mestre de corda de viola”, és a dir, que dels budells dels animals sacrificats a l’escorxador en sabia preparar les cordes que els músics utilitzarien en els seus instruments.

Quant de temps s'estigueren a Olot el petitó Antoni Soler i els seus pares? No sé dir-ho, perquè no existeixen registres del pas de tropes per Olot, i només indirectament (per alguns pagaments de serveis a l’exèrcit que fa l’ajuntament, per exemple) se’n pot anar seguint la seva seqüència. Vet aquí, però, que el músic mestre de capella de l’església de Sant Esteve d’Olot, mossèn Tomàs Martí, s’havia fet vell i xacrós, i el pobre va haver de deixar la feina el gener de 1731. En el seu lloc s’hi va posar mossèn Josep Romero, originari d’Esparreguera. Se li va fer “conducció” o contracte el dia 3 de març de 1731, perquè portés les obligacions de mestre de capella de Sant Esteve, que quedaren detallades en el document (les habituals: entonar tots els cants de la comunitat, mantenir a punt els llibres del cor, ensenyar de cant a un mínim de quatre minyons i de cant pla als membres de la comunitat, organitzar el cant en les principals festes, etc.). Com que el contracte es va fer davant de notari, el document quedà avalat per tres testimonis, entre ells “Joannes Cosma et Matheus Soler, musici in villa Oloti degentes”. Dos músics que no eren pas "olotins", sinó que només es trobaven a la vila, hi feien vida de pas. No sabem què se n’havia fet del regiment de Numància, però sembla que el seu músic Mateu Soler encara era a Olot a primers de març de 1731 –hem de suposar que amb el seu fill Antoni d’un any i tres mesos– on, en aquesta data, rubricà com a testimoni l’entrada del nou mestre de capella a l’església de Sant Esteve, mossèn Josep Romero, un músic de qui fins ara se'n sabien molt poques coses de la seva estada a Olot.

A l'any següent, el 1732, el cos de l'exèrcit que per un temps féu parada a Olot, fou el regiment de Cavalleria d’Extremadura. A l’estiu ja eren aquí i s’hi estigueren, pel cap baix, fins al desembre. D’aquesta estada ens n’ha quedat una raresa bibliogràfica, un petit opuscle de només quatre fulls i un llarg títol descriptiu: “Villancicos que se han de cantar en las solemnissimas fiestas que à la Purissima Concepcion de la Virgen Nra. Sra. consagra el Regimiento de Cavallería de Estremadura. Cantòles la Capilla de la Iglesia Parroquial de la Villa de Olot, siendo su maestro el Rdo. Joseph Romero presbytero.”. Fou imprès a Girona per Jaume Bro. Si bé el fullet no porta data, ha de ser de 1732, perquè, fora d’aquesta data, en la resta dels anys en què mossèn Romero fou mestre de capella de Sant Esteve no hi ha cap altre altra constància de l’aquarterament d’aquest regiment a Olot. A més, coincideix amb la notícia que va donar Joaquim Danés a la seva Història d’Olot (vol. XV, p. 2617) segons la qual el dia 14 de desembre de 1732 el regiment d’Extremadura havia celebrat la seva festa patronal al convent del Carme. Possiblement uns dies abans hauria estat quan ho celebraren a la parròquia per, després, fer-ho extensiu als altres convents de la vila, perquè en qüestions de seguretat sempre va bé fer de més que no de menys a l'hora d'encomanar-se al Cel.

Un villancet (oblidem-nos del concepte actual vinculat al Nadal) era un text poètic, de mètrica i estrofa diversificada, que servia de suport a una composició musical, instrumental i vocal, en la que s’alternaven àries, recitats, tornades polifòniques i altres formes musicals. Si el compositor era més o menys bo, s’aconseguia que l’auditori pietós que era a l’església gaudís d’un petit espectacle musical que donava esplendor a la celebració religiosa. En un villancet, la part important era la musical, en el nostre cas, obra del mestre de capella Josep Romero. Però, precisament, aquesta part s’ha perdut i avui ens és impossible de poder saber com sonaren aquells villancets festius del regiment d’Extremadura. En canvi, el que sí que s’ha conservat és la part literària, pel costum que hi havia –no sempre– d’editar-ne la lletra. Com que no era possible que els oients s’enduguessin la música a casa, que almenys se n’enduguessin la lletra era una manera més de donar rellevància a l’acte i de deixar-ne constància.

De manera paradoxal, en la immensa majoria dels villancets dels que se'n va publicar la lletra, no hi figura el seu autor, i en canvi sí que hi surt el compositor de la música, per considerar-los més rellevant, tot i que la solfa no figurava en l'imprès. Impossible, doncs, de saber si l’autor de la lletra del villancet que musicà mossèn Romero era algú d’Olot. En tot cas, el lletrista havia de ser, per força, una persona amb estudis, que hagués cursat la poètica, una assignatura que es donava en el curs d’humanitats o segon ensenyament i que, atesa la temàtica religiosa dels villancets, tingués una certa formació teològica. Vés a saber si el nostre anònim poeta no fóra algun altre dels nombrosos capellans que formaven la comunitat de preveres de Sant Esteve. Tot el text està dedicat al misteri de la Immaculada. En el primer dels tres villancets d’aquesta ocasió, es posen les paraules en boca divina per anunciar la concepció sens pecat original de Maria. Diu, una de les àries: “En mi mente soberana / son tus dotes peregrinos, / principios de mis caminos, / y yo soy tu original. Tan singular criatura / he de sacar la más pura / porque a mi deydad humana / darà sangre en su christal”. El poeta mostrà també el seu enginy a l’hora de lligar el regiment d’Extremadura –que pagava la festa– amb la Immaculada, fent relació entre el verb extremar i el nom del regiment, al final d’un recitat carregat de referències mitològiques: “Te defiende esquadrón de astros bolante, / rizando en cada azèro varia pluma, / con que aplaude estremada a tu hermosura / mucho Pegaso en sola Estremadura”. El segon dels villancets té un caire pretesament culte, l’autor hi juga amb la imatge d’un mar turmentós del que només una nau en surt triomfant. El tercer és un exercici poètic al redós de la figura de Maria, amb qui la llum vencé la foscor. La sessió musical va acabar amb una ària que cantava: “Purissimo brillar, / inmaculado albor: / sombras, a retirar / al centro del horror. / Vuestro furor / se ha de asustar, / por no poder lidiar / con tanto resplandor".

Tot això era el 1732. En aquesta ocasió, per a situar-hi les quatre companyies de cavalleria del regiment, els regidors olotins havien llogat unes cases contingues que Josep Ventulà tenia al carrer nou dels Caputxins (l’actual carrer de Sant Ferriol) i encara calgué ampliar-ho amb alguna casa veïna més. Que els soldats s’estiguessin en aquella banda de la vila, allunyats del centre (la plaça Major), era bo per a la població, tot i que s’hi posà alguna reticència precisament perquè quedava massa a les afores, i hi havia el perill que algun dels molts soldats que feien de tal a la força, ho aprofités per tocar el dos. El 1735 l’ajuntament tornà a proposar-se l’edificació d’un edifici fet expressament per caserna, que ara s’ubicaria en els terrenys municipals que hi havia al Firal, on més tard s’hi construirà el teatre Principal. Els plànols d’aquesta caserna els va fer l’enginyer Miguel Marín, que més endavant, el 1745, seria autor d’un pla de conjunt de casernes per a tot el Principat. Les obres de la caserna d’Olot van anar per llarg i no es conclogueren fins cap a 1740 o 1741. Mentrestant, se seguien mantenint com a tals les cases del carrer de sant Ferriol.

El maig de 1737 van arribar a Olot tres esquadrons del regiment de Cavalleria d’Órdenes, disposats a passar-hi una bona temporada. I resulta que, arribats al juliol, el dia 28, en plena canícula, decidiren de muntar una nova festa patronal dedicada a la Immaculada. Hi hagueren novament oficis religiosos, amb cant de villancets a l’església de Sant Esteve d’Olot, i d’altres actes en els convents de la vila (al Carme havien fet la festa el dia abans). El mestre de la capella de música de l’església parroquial seguia essent mossèn Josep Romero, a qui se li va encarregar la música dels villancets. Algú més faria la lletra, que també va ser publicada en forma d’opuscle de quatre fulls, amb aquest títol: “Villancicos, que se han de cantar en las solemnissimas fiestas que a la Purissima Concepcion de la Virgen Nra. Sra. consagra el Regimiento de Cavallaria de Ordenes, dia 28 de julio 1737. Cantoles la capilla de la iglesia parroquial de la Villa de Olot, siendo su maestro el Rdo. Iosep Romero presbytero”. Aquesta vegada el fullet no porta peu d’impremta, no sabem on s’imprimí. Per la seva aparença poc polida i matussera, hauria sortit d’una impremta petita. S’escau que en aquell temps era a Olot Gabriel Bro, dels famosos impressors gironins d’aquest nom (que havien imprès el fullet de 1732), el qual, en el llibre de l’impost del cadastre de 1737 apareix com a “estamper”, en lloc de l’ofici de “llibreter” que se li havia consignat l’any anterior. No afirmo res, simplement apunto la coincidència entre un imprès de tema olotí i la presència d'aquest impressor a la vila.

Aquests villancets de 1737 tenen una estructura més senzilla que els de 1732. Com és habitual, tampoc no sabem res de l’autor de la lletra, la que es publicà a través de l’esmentat fullet. És una composició poètica molt més carregada i feixuga, en la que la presència del regiment i de la marcialitat hi és constant, començant pel joc amb el nom del regiment d’Órdenes (el seu nom fa referència als ordes militars): “El campo y órdenes fia / a una Virgen Dios? / segura es la victoria, / no, no temas, no: / que con órdenes tales / siempre se venció”, hi llegim en una tornada del primer dels tres villancets. A l’inici del segon villancet, el tema segueix de forma semblant: “Resuene el confín, / tocando el timbal / a marchar y a marchar / repita el clarín: / y sin que se altere / el orden militar, / las órdenes marchen / primero a tomar, / de quien sola supo / siempre triunfar”. El tercer villancet acaba amb una ària del mateix estil, en la que la referència a la Immaculada hi és només de passada: “De tus huestes contrarias / en la sangre vertida / nuestra espada teñida / labre tu corona / aun logrando más glorias / que de Marte en victorias, / con ser tu, Patrona”. Qui ho va escriure havia de ser una persona, per força, molt pròxima a la milícia i a l'esperonament militar.

El 1738 el regiment de Cavalleria d'Órdenes encara era a Olot. Déu n’hi do del temps, perquè si bé alguns olotins sabien treure bon partit de la presència de l’exèrcit a la vila (com ara encarregant-se de determinats proveïments), per a la majoria de la gent resultava desagradosa i per a tothom onerosa. Sort deurien tenir-ne, de tant en tant, d’aquestes festes mig religioses, mig militars, que fàcilment podien convertir-se en un moment de distensió, i fins i tot d’una certa brillantor, perquè els uniformes, els timbals, la cavalleria i les formacions militars sempre tenen un punt d'encantament. A l'any següent, el 5 de juny de 1739, va morir mossèn Josep Romero, el mestre de la capella de música de Sant Esteve d’Olot. Aquest any Olot va estar lliure de tropa, i quan vingueren les fires de Sant Lluc, l’ajuntament va haver de mobilitzar una patrulla ciutadana perquè, aprofitant que no hi havia la vigilància de cap cos armat a la vila, ningú dels nombrosos visitants que en aquells dies veien a Olot no gosés de fer alguna mala acció. I, mentrestant, a Montserrat, a l’escolania, un jovenet Antoni Soler, nascut ocasionalment a Olot, seguia estudis de música, orgue i composició musical.

63. Noranta-cinc goigs de llocs de la Garrotxa, impresos al segle XVIII

Argelaguer, goigs de Sant Damas

Hi ha el dubte de si parlar dels goigs entra en l’esfera d’aquelles coses de les que tothom sap a què ens referim, o bé si els goigs pertanyen al gruix d’aquells conceptes que reculen en el seu ús social i que acaben resultant un nom que diu res a molt poca gent. Per si aquest fos el cas, recordem que ens referim a una tipologia concreta d’impresos d’un sol full en els que figura una composició en vers relativa a la Mare de Déu, a un sant o a un misteri cristià (prevista per a ser cantada en les festivitats), i que se sol acompanyar d’un gravat al·lusiu al titular dels goigs i amb d’altres ornamentacions al gust de qui els edita. Filant més prim, però, el goig és sobretot el text, la composició versificada –majoritàriament en català– en la que s’exalta les meravelles de la Mare de Déu o del sant al que estan dedicats, i aquí el seu interès s’obre a diversos d’altres aspectes pietosos i socials.

El seu origen és molt antic. En el segle XVIII les facilitats de la impremta van fer que se n’editessin per a qualsevol santuari, advocació local o inclús devoció particular. Dono aquí una relació dels goigs que foren editats en el segle XVIII en relació amb advocacions pròpies dels llocs de l’actual comarca de la Garrotxa. No es tracta de goigs que s’haguessin imprès a Olot (l’única població de la comarca on llavors hi havia impremta), sinó d'aquells en els que es fa explícita menció d’una advocació radicada en una església, santuari o capella d’aquesta demarcació territorial. En total, els goigs del segle XVIII referits a la Garrotxa dels que n’he pogut aplegar notícies, s'acosten al centenar (i de ben seguir que se n’hi podran afegir d’altres que jo desconec; m'estranya, per exemple, no poder-n'hi incloure cap de Tortellà), un corpus religiós i popular remarcable. Alguna comarca –la més pròxima a nosaltres, la del Pla de l’Estany– ha editat en facsímil l’aplec dels seus goigs, però a la Garrotxa només se n’han fet algunes col·leccions parcials de caràcter local. Confio que, en alguna mesura, aquesta relació de goigs de la Garrotxa impresos al segle XVIII pugui resultar d'alguna utilitat.

Els autors dels goigs restaren en l’anonimat i, si bé no solen ser produccions literàries en el seu sentit culte, sí que representen un gruix de literatura popular religiosa a tenir en compte per qui es proposi explorar els vessants socials que conformaven el dia a dia de la gent d’aquell temps. Si es tracta de goigs dedicats a una marededéu, en general el seu contingut se centra a exaltar els principals moments d’alegria, de goig (d’aquí el nom) viscuts per Maria, i d’això en són un bon exemple els dedicats a la Mare de Déu del Mont, on es repassen un a un aquests moments, començant pel primer, el de l’anunciació, quan “L’àngel Gabriel dulçura / vos digué Ave per nom, / Mare de Déu tota pura / sereu Vos Verge del Món”, un relat que també trobem en els goigs a la Mare de Déu del Cos, a Montagut. Si es tracta de sants, se’n repassen els aspectes més suggeridors de la seva hagiografia, com la partició que féu Sant Martí de la seva capa per a donar-ne una part a un pobre, que surt en els goigs del sant que es cantaven a la capella de sant Martí del Corp, a les Preses: “Quan passàreu de camí / per la ciutat d’Amiens / trobàreu un pobre nu / al mitg del cor del ivern: / de vostra capa tallàreu / la meytat li'n dàreu vos”. És rar que incloguin al·lusions directes a la tradició local d’aquella marededéu o sant, i si ho fan és envoltant-los d’un relat llegendari. Els que es dedicaren a la relíquia de la Vera Creu de Besalú relaten, en una de les seves estrofes, en moment en què "De las mans de un sacerdot / cayguereu en Fluvià; / quant sens Vos trist va restà / de Besalú lo poble tot: / y en un arbre trobada / foreu prest per un miñó”. Si en el poble es tenien relíquies del sant, sol fer-s'hi esment de la seva arribada, en uns termes, però, del tot genèrics: “En catacumbas trobaren / exos ossos portentosos, / y los devots fervorosos / a Mayà los aportaren, / no podian estar tancats / tresors de tan gran valor”, expliquen els goigs dedicats a sant Venerand i a santa Modesta, de Maià. En canvi, en els goigs a la Mare de Déu de la Salut, a Sant Feliu de Pallerols, trobem una data precisa: “En mil sissents quaranta quatre, / en un mes tan exaltat; / tinguéreu vostra posada / vos mare de pietat”. La data de 1644 correspon a la de l'alçament de la primera capella del santuari, dos anys després que, en aquest lloc, s'hi col·loqués una imatge al dessota de la roca del Claperols.

Amb tot, el que més sol destacar-se en els goigs és la protecció que l’advocació atorga a la població en moments de tribulacions i sobretot els seus efectes medicinals respecte dels devots que hi recorren. Pel fa que al primer cas, hom sol incloure-hi demandes de pluja (“En temps de molt gran aixut / per intercessió vostra, / s·és vist que ha molt plogut / en aquesta terra nostra” es llegeix en els goigs a Sant Aniol d’Aguja) o d’evitació de pedra i tempestes (“Gran ditxa és per Montagut, / y dels Angles lo veynat, / per tenir una patrona, / que nos guarde nostre blat: / guardàulo de pedregada, / de neula y tempestat”, diuen els goigs a la Mare de Déu de la Devesa, a Montagut). Pel que fa a la salut corporal, els principals beneficiaris de la protecció celestial eren, segons els goigs, els que patien limitacions físiques, ja fossin en l’aparell locomotor –coixos i tolits– o en els sentits –especialment els cecs–, seguits dels que patien febres. Els goigs a sant Ferriol, del veïnat de Fornells, a Besalú, en fan esment en una de les seves estrofes: “Los miracles infinits, / per los quals sou reclamat, / ab los coixos y tullits, / que tenen necessitat, / també malalts y febrosos, / ciegos, sorts y altre dol, / martyr sou de gran virtut”. Cas especial era tot allò relacionat amb el part i la lactància. S’hi refereixen els goigs dedicats a la Mare de Déu de Mont-ros, a Begudà: “Alt al cel sou coronada / prop la santa Trinitat / a parteras, y preñadas / deslliuraulas de mal part: / y a las que són estèrils / també·ls donau fillets vos”. I, naturalment, els goigs de la Mare de Déu de la Llet, a Olot: “Si és en un part perillós, / o la llet li ve a faltar / a una mare, y ve a pregar, / prompte li donau socós: / ab la llet per vos lograda / aconsola al fill si plora”.

Els goigs antics presenten també interès per al que fa a conèixer el desenvolupament local de la impremta i dels diversos aspectes gràfics que ens n’aporten les xilografies que hi figuren. Reconèixer quins goigs són del segle XVIII no sempre resulta senzill, perquè poques vegades incorporen l’any de la seva edició. Per sort, en bona part dels goigs sol consta-hi el nom de l’impressor, cosa que facilita poder saber el seu marc cronològic. Tot i això, hi ha impressors que començaren en el segle XVIII i continuaren en el XIX, mantenint els caràcters i xilografies anteriors i llavors el seu simple nom no és suficient quan no hi consta l'any de l'edició. Dins d’aquests casos, en aquesta relació de goigs de la Garrotxa impresos en el segle XVIII no hi he inclòs els que foren editats per l’impressor gironí Fermí Nicolau (tot i iniciar la seva activitat d'impressor a finals d'aquest segle, les seves edicions es concentren en les primeres dècades del segle XIX). Però en canvi, sí que hi he incorporat tots els que ho foren per l’impressor olotí Ramon Roca, tot i ser conscient que alguns d’ells ben possiblement siguin ja del segle XIX i amb això traeixi la cronologia indicada en el títol. Pel que fa als goigs que no duen ni peu d’impremta ni data, m’he remès al criteri dels bibliotecaris i arxivers dels fons on se’n troben exemplars, i per tant hi he inclòs tots aquells que en els seus registres consten atribuïts al segle XVIII. I si no, m'he arriscat a posar-n'hi de més abans que no pas de menys, perquè sempre serà més fàcil fer-ne caure algun de la relació per no ser d'aquesta cronologia, que no pas recercar quins hi manquen.


Argelaguer:

Goigs en honor, y alabansa del glorios Sant Damaso, Patrici, y Patrò del Lloch de Argelaguer, Papa, y Confessor. – Girona : en la estampa de Francisco Oliva llibrater, 1707. – 1 f., 32 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb motius tipogràfics als costats; orla i corondell. – Inici : “Pontifice vareu ser / gozant de Deu tal favor”.

Coblas en alabansa del glorios Sant Dámaso Papa y confessor, fill de Argelaguer, del bisbat de Gerona. – Girona : Francisco Oliva, llibreter, 1707. – 1 f., 32 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb motius tipogràfics als costats; orla i corondell. – Inici : “Damaso pastor sagrat / del aprisco del Senyor”.

Goigs en honor, y alabansa de la gloriosa Verge Maria Nostra Senyora del Guilar. – Olot : per Miquel Costa estampér, y llibreter, en la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 29,6 cm. – Text a 2 columnes; xilografia; orla i corondell.

Goigs a la gloriosa Santa Anna, la capella de la qual està dins lo lloch de Argelaguer. – [S.l., s.a.] – 1 f., 31 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb gerros amb flors als costats; orla i corondell. – Inici : “Anna Mare de Maria / avia del Salvador”.

Batet, goigs de Sant Mamet

Batet (actualment, municipi d’Olot):

Goigs en alabança del glorios martyr Sant Mamet, que se venera en la iglesia parroquial de Santa Maria de Batét, bisbat de Gerona. – Olot : en la estampa de Joseph Rovira llibreter, en lo carrer travesser de la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 30 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb angelets als costats; orla i corondell. – Inici : “Puix a tots donau favor / si os han, devots, invocat”.

Besalú. Vera Creu:

Coblas a la Santissima Vera Creu, de la vila de Besalú. – [S.l., s.a.]. – 1 f., 29,5 cm. – Text a 2 columnes; sense xilografia; orla i corondell. – Inici : “Puix nostra reparació / per Christo en Vos fou obrada”.

Cobles a la Santíssima Vera Creu de la villa de Besalú. – Girona : Joseph Brò, estamper del rei a les Ballesterias, [s.a.]. – 1 f. – Text a 2 columnes; xilografia; orla i corondell. – Inici : “Puix nostra reparació / per Christo en vos fou obrada”.

Coblas a la Santissima Vera Creu de la vila de Besalú. – Olot : per Ramon Roca estamper, y llibretèr, [s.a.]. – 1 f., 31 x 41 cm. – Text a 2 columnes; xilografia; orla. – Inici : “Puix nostra reparació / per Christo en Vos fou obrada:”.

Besalú, goigs de Sant Ferriol

Besalú. Sant Ferriol:

Goigs del glorios martyr Sant Ferriol, la capella del qual esta situada en lo veynat de Fornells, parroquia de Sant Vicens de Besalú. – Olot : en la impremta de Ramon Roca en la Plaza, [s.a.]. – 1 f. – Inici : “Recaptaulos la salut / à la gent que tant vos vol”.

Goigs del glorios martyr Sant Ferriol, la capella del qual está situada en lo veynat de Fornells, parroquia de Sant Vicens de Besalú. – Gerona : en la estampa real de Maria Bró, y Nicolau viuda, als quatre cantons, [s.a.]. – 1 f., 31’3 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb elements decoratius laterals; orla i corondell. – Inici : “Recaptaulos la salut / à la gent que tant vos vol”.

Goigs del glorios martyr Sant Ferriol, la Capella del qual està situada en lo Veynàt de Fornells, Parroquia de Sant Vicents de Besalú. – Gerona : en la imprenta de Francisco Bró, al carrer de las Ballesterias, [s.a.].– 1 f., 30 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb motius ornamentals als costats; orla i corondell. – Inici : “Recaptaulos la salut / à la gent que tant vos vol”.

Goigs del glorios martir Sant Ferriol, la Capella del qual está situada en lo veynát de Fornells, Parroquia de Sant Vicens de Besalú. – Gerona : per Joseph Bró, estamper del Rey en las Ballestarias, [s.a.]. – 1 f., 30,3 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb elements decoratius als costats; orla i corondell. – Inici : “Recaptaulos la salut / a la gent que tant vos vol”.

Besalú, goigs dels sants Prim i Felicià

Besalú. Altres advocacions:

Goigs en alabansa dels gloriosos martirs Sant Prim, y Sant Felicia, los cossos dels quals se veneran en lo Real Monestir, de Sant Pere de la vila de Besalú del ordre de S. Benèt. – Olot : per Joseph Rovira, llibretèr, al carrer travessèr de la Plasa, [s.a.]. – 1 f., 30 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb dos florons als costats; orla. – Inici : “Puix Deu, y los Sants vos aman, / y en la Gloria estau ja“.

Goigs en obsequi de Ntra. Sra. dels Angels que se venera en la Hermita de Recolta del Terme de Besalú. – [S.l., s.a.]. – 1 f., 31,1 cm – Text a 2 columnes; xilografia; orla i corondell. ­

Beuda. Santuari de Nostra Senyora del Mont:

Goigs de Nostra Senyora del Mon. – Gerona : per Miquel Bró, estamper, y llibreter, à las Ballesterìas, [s.a.]. – 1 f., 29 cm. – Text a 2 columnes, xilografia amb florons als costats; orla. – Inici : “Cantarem ab grans llaors / vostres goigs per tot lo Mon”.

Coblas de Nostra Senyora del Mon. – [S.l., s.a.]. – 1 f. – Text a 2 columnes; xilografia amb l’anagrama de Maria als costats; orla i corondell. – Inici : “Cantarem ab grans llaors / vostres goigs per tot lo Mon”.

Goigs de la Verge Maria del Mon los quals se cantan en la Quaresma. – Gerona: per Narcís Oliva, estamper y llibreter, [s.a.]. – 1 f., 31 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb gerros amb flors als costats; orla. – Inici : “En lo Mon vos sou dotada / de uns set goigs, Mare de Deu”.

Goigs de la Verge Maria del Mon los quals se cantan en la Quaresma. – Vic : per Joan Dorca, y Morera, estamper y llibreter en la Plaça Major, [s.a.]. – 1 f., 28 cm. – Text a 2 columnes. Xil. en cap. i gerros amb flors lat. Orla i corondell. – Inici : “En lo Món vos sou dotada / de uns set goigs, Mare de Deu”.

Cogolls (actualment, municipi de les Planes d’Hostoles):

Cobles en alabansa de la Santa Transfiguració de Jesu Christ, Nostre Senyor, vulgrament dit San Salvador (…). Parroquia de Cogolls, Vall de Hostoles. – Olot : per Miquel Costa, estamper y llibreter, en la plaça, [s.a.]. – 1 f., 29,9 cm. – Text a 2 columnes. Xil. en cap. i angelets lat. Orla i corondell. – Inici : “Puix sou Senyor de tothom / lo mon se regeix per Vos”.

Goigs de N. S. de les Encies

Les Encies (actualment, municipi de les Planes d’Hostoles):

Goigs en alabansa de Nostra Senyora de las Encias. – Gerona : per Joseph Bró, estamper del Rey, al carrer de las Ballesterías, [s.a.]. – 1 f., 31’5 cm.– Text a 2 columnes; xilografia amb gerros amb flors als costats; orla i corondell. – Inici : “Puix que sou la Protectora / Verge, y Mare del Messias”

Joanetes (actualment, municipi de la Vall d’en Bas):

Gloriosas accions, y triunfos del St. martir Romá Bisbe de Nepe en la Toscana, patrò y tutelar de Juanetas en lo bisbat de Gerona. – Olot : per Ramon Roca, estamper, y llibreter; en la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 31,5 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb gerros amb flors als costats; orla i corondell. – Inici : “Puix propici lo Senyor / als precs de sos Sants está”.

Lligordà (actualment, municipi de Beuda): 

Goigs als quatre Sants martyrs, Desideri, Defendent, Celestino y Marsal: las reliquias dels quals se veneran en lo poble de Lligordà, bisbat de Gerona. – Girona : Narcís Oliva, estamper plaça de les Cols, [s.a.]. – 1 f., 32 cm. – Text a 2 columnes; xilografia; orla i corondell. – Inici : “Martyrs invictos del Cel / y prodigi del valor”.

Maià:

Goigs que en alabansa de los gloriosos martyrs Sant Venerando y Santa Modesta, se cantan en lo lloch de Mayà, bisbat de Geròna, ahont se veneran part de sas reliquias. – Girona : Jaume Bró, estamper i llibreter, al carrer de les Ballesterias, 1739. – 1 f., 29 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb gerros amb flors als costats; orla i corondell. – Inici : “En lo Cel ab gran honor / os veneran exaltats”.

La Miana, goigs de Sant Miquel

La Miana (actualment, municipi de Sant Ferriol): 

Goigs en alabança del glorios Sant Baldiri martyr, un braç del qual se té ab molta venerció, en la iglesia parroquial de S. Miquel de la Miana, bisbat de Gerona. – Gerona : Francisco Oliva, a les Ballesterias, 1703. – 1 f., 31 cm. – Text a 2 columnes; xilografia i motius tipogràfics; orla i corondell. – Inici : “Puix teniu tanta virtut / devant de Deu poderós”.

Goigs en honor, y alabansa del glorios archangel Sant Miquel, los quals se cantan en la sua iglesia parroquial de la Miána, Bisbat, y Corregiment de Geróna. – En Olot : per Miquel Costa, estamper, y llibreter, en la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 31 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb angelets a banda i banda; orla i corondell. – Inici : “Puix Archangel de Valor / y Princep sou en lo Cel”.

Mieres:

Goigs de la gloriosa Verge Nostra Senyora de Romaria, quals se cantan en la sua capella de Mieras, bisbat de Gerona. – Olot : per Joseph Rovira estamper, y llibreter, prop de la Plassa, [s.a.]. – 1 f., 31,2 cm. –Text a 2 columnes; xilografia; orla i corondell.

Monars (actualment, municipi de Montagut i Oix):

Glorias y finesas del glorios martir Sant Sebastia patró del poble de Munás. – Olot : per Ramon Roca, estamper y llibreter; en la Plaça, [s.a.]. – 1 f. – Inici : “Si aquell q. has pres per patró / Munás may te deixarà”.

Montagut (actualment, municipi de Montagut i Oix). Sant Eudald:

Goigs en alabansa del glorios martyr St. Eudalt, lo qual es tingut en molta veneració en una igblesia particular, que está dedicada dins la parroquia de Montagut, del Bisbat de Gerona. – Gerona : per Jaume Bro estamper, y llibreter, [s.a.]. – 1 f., 32 cm. – Text a 3 columnes, xilografia amb florons als costats; orla i corondell. – Inici : “Puix sou en lo Cel immoble, / eternament coronát”.

Goigs en alabansa del glorios martyr Sant Eudalt, lo qual es tingut en molta veneració en una iglesia particular que està dedicada dins la parroquia de Montagut, del bisbat de Gerona. – Girona : Miquel Bro, estamper i llibreter, carrer de les Ballesterias, [s.a.]. – 1 f., 30 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb gerros amb flors als costats; orla i corondell. – Inici : “Puix sou de tot aquell Poble / devotament invocat”.

Montagut (actualment, municipi de Montagut i Oix). Altres advocacions:

Montagut, goigs de N.S. de la Devesa

Goigs de la Mare de Déu del Cos, lo qual se cantan en lo seu lloch de Montagut. – Gerona : per Jaume Bro estamper y llibrater, al carrer de las Ballesterias, 1740. – 1 f., 29,5 cm. – Text a 2 columnes; xilografia; orla i corondell.

Goigs de la Mare de Déu del Cos, l’quals se cantan en lo seu Lloch de Montagut. – Olot : en la imprenta de Ramon Roca, [s.a.]. – 1 f., 31,3 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb ornaments tipogràfics. – Inici: “Cantèm ab molta alegria, / puix volém parlar de Vos”.

Goigs en alabansa de Nostra Senyora de la Devesa; la capella de la qual està cituada en lo veynàt dels Angles, del Lloch de Mont-agùt, Bisbàt de Gerona. – Gerona : per Narcis Oliva estamper, à la Plaça de las Cols, [s.a.]. –1 f., 33 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb angelet a banda i banda; orla i corondell. – Inici : “Prenenvos per Advocada / Verge pura sens pecàt”.

Goigs en alabansa del glorios apostol Sant Jaume Major; los quals se cantan en la Capella del Veynat de Palau Parroquia de Mont-agùt, Bisbàt de Gerona. – Gerona : per Narcis Oliva estamper, à la Plaça de las Cols, [s.a.]. – 1 f., 29’7 cm. – Text a 2 colunnes, xilografia amb floró a banda i banda; orla. – Inici : “Puix sou apostol sagrát, / de Iesus nostre senyor”.

Oix (actualment, municipi de Montagut i Oix). Santa Bàrbara de Pruneres:

Goigs de la gloriosa Sª Barbara, verge, y martyr, venerada en lo Santuari del Mon de Pruneres. – Barcelona : en la estampa de Raymunda Altés, viuda en la libreteria, [s.a.]. – 1 f., 32 cm. – Text a 3 columnes, imatge flanquejada per dos florons; orla. – Tornada : Puix al cel sou coronada / per ma de vostre amador”.

Goigs de Santa Bárbara, verge y martyr, venerada en lo Santuari del Mont de Pruneras. – Manresa : per Joan Abadal estamper y llibreter, [s.a.]. – 1 f., 30 cm. – Text a 3 columnes; xilografia flanquejada per dos florons; orla. – Tornada: “Puix al cel sou coronada / per ma de vostre amador”.

Goigs de Santa Barbara, verge, y martyr, venerada en lo Santuari del Mont de Pruneras. – [S.l., s.a.]. – 1 f., 32 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb gerros amb flors als costats; orla i corondell. – Tornada : "Puix que sou Esposa amada / del Supremo Emperador”.

Goigs de Santa Bàrbara, verge y martyr, venerada en el santuari del Mont de Pruneras. – [S.l., s.a.] – 1 f., 31 cm. – Text a 3 columnes, xilografia amb angelets laterals; orla i corondell. – Tornada : “Puix que sou Esposa amada / del supremo Emperador”.

Oix (actualment, municipi de Montagut i Oix). Altres advocacions: 

Goigs de Nostra Senyora de Escalas de la Parroquia de Oix. – Gerona : en la estampa de Joseph Bró, estamper del Rey Nostre Senyor, [s.a.]. – 1 f., 32 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb motius tipogràfics; orla i corondell. – Inici : “Puix que fou dels Pobres / Consuelo y Remey”.

Goigs del glorios martir Sant Llorens patrò de la parroquia de Oix. – Olot : per Ramon Roca estamper, y llibreter; en la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 31,5 cm. – Text a 3 columnes; xilografia flanquejada per dos florons; orla. – Inici : “Cantarem la Santedat / de vos Martir glorios".

Olot. Mare de Déu del Tura:

Goigs a la Santissima Verge del Tura, patrona de la vila de Olot. – Olot : en la estampa de Joseph Rovira llibretèr, al carrer de Bell-ayre, [s.a.]. – 1 f. – Text a 4 columnes; xilografia amb la llegenda “Retrato de la milagrossa imagen de la Virgen del Tura patrona dela villa de Olot. Ioannes Dufau delineavit et sculpsit Oloti”; gerros amb flors a banda i banda; orla i corondell. – Inici : “De Olot sou Protectora, / o gran Senyora”.

Olot, goigs de la M. D. del Tura

Goigs a la Santissima Verge del Tura, patrona de la vila de Olot. – En Olòt : per Joseph Rovira, estamper y llibreter, [s.a.]. – 1 f., 29 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb florons a banda i banda; orla. – Inici : “De Olot sou protectora / ò gran Senyora”.

Goigs a la sacratissima Verge de’l [sic] Tura, Patrona, y protectora de la vila de Olot. – En Olot : per Miquel Costa, estamper y llibreter, en la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 42,5 cm. – Text a 4 columnes; xilografia de la Mare de Déu del Tura signada “Rovira” i columnes a les bandes; corondell. – Inici: “De Olót sou Protectora, / y gran senyora”.

Goigs de Nra. Sra. del Tura, patrona de la vila de Olòt; bisbat de Geròna. – [S. l., s.a.]. – 1 f., 31’5 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb la llegenda “N. S. del Tura”, flanquejada per dos florons; orla i corondell. – Inici : “De Olot sou Protectora, / gran Senyora”.

Alabanzas, que celebra y canta la patria de Olot en honra de Maria Sma. del Tura. Se podràn pronunciar en idioma de Cataluña y de Castilla. – Olòt : per Ramon Roca, estamper, y llibreter; en la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 30,5 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb la llegenda “N. S. del Tura”, i un sol al dessota; orla. – Inici : “A Vos Princesa, y Señora. / Immaculada Hermosúra”.

Gozos, que se cantan à Nra. Sra. del Tura patrona de la Villa de Olot, en ocasion de anunciar felizes Pasquas de la triumfante resureccion de Jesu - Christo. – Olot : per Ramon Roca estamper, y llibreter; en la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 31 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb la llegenda “N. S. del Tura”, i gerros amb flors laterals; orla i corondell. – Inici : “Reyna sois immaculada / En quien no cupo el pecar”.

Litaniae beatissimae Virginis Mariae del Tura, patronae villae Oloti. – Olot : ex typographia Joseph Rovira in viae Majori, [s.a.]. – [L’he vist esmentat, però no en tinc localitzat cap exemplar].

Laudes deprecatoriae ad Virginem Mariam del Tura, patronam villae Oloti. – Oloti : Michael Costa, typographus, typis mandabat, [s.a.]. – 1 f., 42 cm. – Text a 6 columnes; xilografia de la Mare de Déu del Tura signada “Rovira” i columnes laterals; corondell. – Inici: “Kyrie eleyson / Pater Omnípotens”.

Olot. Santa Sabina:

Olot, goigs de Santa Sabina

Coblas en honor de la gloriosa Santa Sabina, viuda y martir, lo cos s. de la qual esta ab molta veneraciò, en la Iglesia Parroquial de la Vila de Olot. – Olot : per Joseph Rovira estampér y llibreter, al carrér Major, [s.a.]. – 1 f., 41,5 cm. – Text a 3 columnes; xilografia i gerros amb flors a cada costat; orla i corondell. – Inici : “Puix de Romana Olatina [sic] / ab gran goig fou traslladada”.

Coblas en honor y alabansa de la gloriosa Santa Sabina, viuda y martyr se venera ab molta devoció en la iglesia parroquial de Sant Esteve de la vila de Olot, bisbat de Gerona. – Olot : Ramon Roca, estamper i llibreter a la plaça, [s.a.]. – 1 f., 40 cm. – Text a 4 columnes; xilografia i orles a banda i banda. – Inici : “Puix de Romana Olotina / ab gran goig sou trasladada”.

Coblas en honor, y alabansa, de la gloriosa Santa Sabina Martyr : lo cos sant de la qual, se venera, ab molta devoció, en la Iglesia Parroquial de Sant Esteva dela vila de Olot, Bisbát de Gerona – Olot : per Ramon Roca estamper y llibreter; en la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 42 cm. – Text a 4 columnes; xilografia amb motius tipogràfics als costats; orla i corondell. – Inici : “Ja que per supremo amor, / sou nostra prenda Divina”.

Coblas en honor y alabansa de la gloriosa Santa Sabina martyr se venera ab molta devocio en la iglesia parroquial de Sant Esteva de la vila de Olot, bisbat de Gerona. – [S.l., s.a.] – 1 f., 44 cm. – Text a 4 columnes; xilografia; orla i corondell. – Inici : “Ja que per supremo amor / sou nostra prenda Divina”.

Olot. Altres advocacions:

Olot, goigs als sants Faustina i Julià

Gozos a los prodigiosos jovenes V. y M. Sta. Faustina, y St. Julia. – [S.l., s.a.]. – 1 f., 41 cm. – Text a 3 columnes, sense gravat; orla i corondell. – Inici : “Canten a ti gloria, / Santa Trinidad”.

Goigs en alabansa de Nostra Senyora del Portal ques cantan en la sua capella, situada en lo carrer del Camp den Mas, en la Vila de Olot. – [S.l., s.a.]. –  1 f., 30 cm. – Text a 2 columnes; xilografia flanquejada per dos florons; orla i corondell. – Inici : “Puix sou per qualsevol mal / medicina apropiada:”.

Gozos del glorioso S. Simon Estoch, general de la religion Carmelitana, que celebra su fiesta en 16. de mayo el convento de N. S. del Carmen de Olot. – [S.l., s.a.]. – 1 f., 31,8 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb gerros laterals; orla i corondell. – Inici : “O Santo maravilloso / Y del Cielo muy honrado!”.

Goigs en alabansa de Sant Vicens martir, lo cos del qual se venera en la iglesia dels PP. Caputxins de la vila de Olot. – [S.l., s.a.] – 1 f., 29 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb gerros i flors a cada costat; orla i corondell. – Inici : “Un nou cantich de alegria / cantem, a Deu de bon cor”.

Gozos y alabanzas del bienaventurado beato Benito de Palermo, llamado el Santo Negro se venera en la capilla de S. Francisco del Monte de Socopa. – Olot : Joseph Rovira, impresor i librero junto a la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 30 cm. – Text a 2 columnes; xilografia i paneres de flors; orla i corondell. – Inici : “Ya pues que Benignidad / Vuestro nombre pronostica”.

Goigs del Santo Christo, los quals se cantan en lo oratori del Calvari de Montsecopa de la vila de Olot. – Olot : Josep Rovira, estamper i llibreter, prop de la plaça, [s.a.]. – 1 f., 29 cm. Text a 3 columnes; xilografia i flors; orla. – Inici : “Per vostre infinit amor / Redemptor crucificat”.

Coblas al glorios bisbe, y confessor St. Eloy. – Olot : Per Ramon Roca, estamper i llibreter; en la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 43 cm. Text a 4 columnes; xilografia signada "Rovira", orla i corondell. – Inici : "Puix gosàu la claredat / del Cel ab etern repòs". – En la darrera estrofa es fa al·lusió a "Vostra Confraria santa, / que en Olòt està fundada".

Gozos en alabanza de los santos martyres de Christo, Celestino y Benedicta, de cuios se veneran insignes reliquias en el oratorio doméstico de una devota familia de la villa de Olot. – Olot : en la estampa de Ramon Roca: en la Plaza, [s.a.]. – 1 f., 30 cm. – Text a 3 columnes; xilografia flanquejada per dos florons; orla. – Tornada : “Martyres santos del cielo, / que brillais con resplandores”.

Goigs de Nra. Sra. de la Llet col·locada sobre la font del carrer de St. Rafel de la Vila de Olot. – Olot : per Ramon Roca, estamper, y llibreter; en la plasa, [s.a.]. – 1 f., 31,6 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb gerros laterals; orla i corondell. – Inici : “Pues dels que sou venerada / sou diligent Protectora”.

Goigs de la gloriosa Santa Maria Magdalena : venerada en la capella de son carrer en la vila de Olot. – Barcelona : en la estampa de Maria Martí viuda, [s.a.]. – 1 f., 31 cm. – Text a 3 columnes; xilografia flanquejada per dos florons; orla – Tornada : “Apostola del Senyor / pecadora venturosa”.

Les Preses, goigs de Sant Martí

Les Preses. Sant Martí del Corp:

Goigs del glorios Sant Marti bisbe, y confessor, la capella del qual està cituada en lo Terme del Còrp, en la Parroquia de las Presas. – Olot : per Joseph Rovira estamper, y llibreter, al carrer de Bell-ayre prop de la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 31 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb ornaments laterals tipogràfics; orla i corondell. – Inici : “Bisbe Sant de gran valia / Sant Marti molt gloriós”.

Goigs en honor y alabansa del gloriós Sant Martí, Bisbe y Confessor ; la capella del qual esta situada en lo Veynàt del Corp, Parroquia de St. Pere de las Presas, del Bisbàt de Gerona. – Olot : per Ramon Roca estamper y llibreter, en la Plasa, [s.a.]. – 1 f., 27,8 cm. – Text a 3 columnes; xilografia i ornaments laterals; orla i corondell. – Inici : “Bisbe Sant de gran valia / Sant Martí molt glorios”.

Goigs en honor y alabansa del glorios Sant Martí, bisbe y confessor, en lo veynat del Corp, parroquia de Sant Pere de las Presas del Corp, del bisbat de Gerona. – Olot : Miquel Costa, estamper i llibreter, prop la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 30 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb angelets a banda i banda; corondell – Inici : “Bisbe Sant de gran valor / Sant Martí molt gloriós”.

Riu (actualment, municipi de Montagut i Oix): 

Goigs de la Mare de Déu de les Agulles. – Gerona : per Jaume Bró estamper y llibreter, [s.a.].– 1 f., 29,1 cm. – Text a 3 columnes; xilografia flanquejada per dos florons; orla i corondell. – Inici : “Christiá devotament / ab contento cantar vulles”.

Riudaura: 

Goigs del gloriós Sant Clement, que se cantan en la iglesia parroquial de Santa Maria de Riudaura. – Olot : Joseph Rovira, estamper i llibreter, [s.a.]. – 1 f., 30 cm. – Text a 2 columnes; xilografia i motius tipogràfics; orla i corondell. – Inici : “Esta Parróquia devota / suplica ab lo cor atent”.

Coblas al glorios protomartyr, precursor de Christo Senyor nostre St. Joan Batista veneràt en la capella situada en lo Terme de la Vila de Riudaura, en lo Bisbat de Geròna. – Olot : per Ramon Roca estamper, y llibreter; en la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 31 cm. – Text a 2 columnes; xilografia flanquejada per dos florons; orla. – Inici : “Cantarèm vostres llahors, / ab devocio, y alegria”.

Sadernes (actualment, municipi de Sales de Llierca). Sant Aniol d’Aguja: 

Coblas en llaor del gloriós Martyr S. Aniol de Guja. – Gerona : Narcís Oliva estamper a la Plaça de les Cols, [s.a.]. – 1 f., 31 cm. – Text a 2 columnes; xilografia flanquejada per dos florons; orla i corondell. – Tornada : “Puix gosau de la alegria, / que causa lo etern repòs”.

Coblas en llaor del gloriòs Martyr Sant Aniol de Guja. – Gerona : per Jaume Brò estamper, y llibretèr, en lo caller de las Ballesterias, 1742. – 1 f., 27,5 cm. – Text a 2 columnes; xilografia flanquejada per dos florons; orla i corondell. – Inici : “O Martyr de gran valia, / Sant Aniol gloriòs”.

Sant Esteve d'en Bas, goigs de St. Miquel

Sant Esteve d'en Bas (actualment, municipi de la Vall d’en Bas): 

Goigs al glorios archangel Sant Miquel de Castelló, Viscomptát de Bas, bisbat de Gerona. – Olot : per Ramon Roca estamper, y llibreter; en la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 32 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb gerros al costat; orla i corondell. – Inici : “Qui voldrà ser prosperàt / en la terra, y en lo Cel”.

Sant Esteve de Llémena (actualment, municipi de Sant Aniol de Finestres):

Cobles a llahor y gloria de una de las setanta y dos Espinas, que Jesu Christ fou coronat; la qual Reliquia guarda ab molta veneració lo terme y parroquia de Sant Esteve de Llemena, del Bisbat de Gerona. – Gerona : per Jaume Bró estamper y llibreter, en lo carrer de las Ballesteria, 1748. – 1 f., 30 cm. – Text a 2 columnes; xilografia; orla i corondell. – Inici : “Puix la Magestat Divina / tants miracles fa per vos”.

Sant Feliu de Pallerols. Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut: 

Goigs de Nostra Senyora de la Font de la Salút, de la Parroquia de Sant Feliu de Payaróls Vall de Hostóles, Bisbàt de Gerona. Als 17 Septembre 1784. – [S.l., s.a.]. – Peu: Ex voto de Eudalt Riubrugent y Boada Clerga als 28. Octubre 1783. – 1 f., 21’5 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb ornament tipogràfic a banda i banda; orla i corondell. – Inici : “Estela que lo mon guia / sens la qual era perdut”.

Goigs de Nostra Senyora de la Font de la Salut, dela Parroquia de Sant Feliu de Pallaróls, vall de Hostoles, bisbat de Gerona. Als 21 de setembre 1788. – [S.l., s.a.]. – Peu: Foren fets per vot de Eudalt Riubrugent y Boada clerga residint en Gerona als 28 octubre 1783.  – 1 f., 31,5 cm. – Text a 3 columnes; gravat en capçalera; orla i corondell.

Goigs de Nostra Senyora de la Font de la Salut de la Parròquia de Sant Feliu de Payaròls, Vall de Hostoles Bisbat de Gerona. Als 17 septembre 1784. – Gerona : per Anton Oliva, estamper, 1785. – 1 f., 30 cm. – Text a 3 columnes; xilografia flanquejada per dos angelets; orla. – Inici : “Estela que lo mon guia, / sens la qual era perdut”.

Goigs de Nostra Senyora de la Font de la Salut, de la Parroquia de Sant Feliu de Payaróls Vall de Hostòles Bisbat de Gerona. Als 17. Septembre 1784. – Gerona : per Anton Oliva estamper, en las Ballesterias, Any 1786. – Peu : Foren fets per vot de Eudalt Riubrugent y Boada Clerga residint en Gerona Als 28 Octubre 1783.– 1 f., 31,5 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb la llegenda “N. S, de la Font de la Salut” i angelets a banda i banda, orla i corondell. – Inici : “Estela que lo mon guia / sens la qual era perdut”.

Goigs de Nostra Senyora de la Font de la Salut, de la Parroquia de Sant Feliu de Payarols Vall de Hostoles. Bisbat de Gerona. – Gerona : Per Narcís Oliva. Estamper, [s.a.]. – 1 f., 29,8 cm. – Text a 2 columnes, orla i corondell.

Goigs de Nostra Senyora de la Font de la Salut de la Parróquia de Sant Feliu de Payaróls Vall de Hostóles, Bisbàt de Gerona. Als 17 de setembre de 1784. – Reimpresos en Vich : per Felip Tolosa, [s.a.]. – Peu : Foren fets per vot de Eudalt Riubrugent y Boada, Clerga, resident en Gerona, als 28 de octubre de 1783. – 1 f., 31,1 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb gerro amb flos a banda i banda; orla i corondell. – Inici : “Estela que lo mon guia / sens la qual era perdut”.

Sant Feliu de Pallerols. Altres advocacions: 

Goigs en honor y alabansa del glorios arcangel St. Miquel que se cantan en la Iglesia parroquial de Sant Miquel de la Pineda de la Vall de Hostoles del Bisbat de Gerona. – Olot : per Ramon Roca estamper, y llibreter; en la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 32 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb arbre a banda i banda; orla i corondell. – Inici : “Arcangel de gran valòr / y Princep sou en lo Cel”.

Goigs dels gloriosos Sants martirs Pacifich y Peregrí, que se cantan en la iglesia de Sant Miquel de Pineda. – Olot : per Ramon Roca, estamper y llibreter; en la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 31 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb gerros i flors a banda i banda; orla i corondell. – Inici : “Martirs de invicto valor / pacifich y Peregri”.

Sant Privat, goigs de Sta. Maria Magdalena

Sant Privat (actualment, municipi de la Vall d’en Bas):

Goigs en alabanza de la gloriosa Sa. Maria Magdalena ques cantan en sa capella en lo terme de Sant Privàt. – Olot : per Ramón Roca; estamper, y llibretér: en la Plaça, [s.a.]. – 1 f. – Text a 3 columnes; xilografia amb gerros amb flors a banda i banda; orla i corondell. – Inici: “Puix fou tant prodigiosa, / y de Christo tan amada”.

Goigs de la molt gloriosa Santa Magdalena, situada en la parroquia, y montanya de Sant Privat de Bas, Bisbat de Gerona. – Gerona : en la esta[m]pa de Gabriel Brò y Rafel Trellas, 1704. – 1 f., 29 cm. – Text a 2 columnes; xilografia flanquejada per dos florons; orla. – Inici : “Puix de Deu sou tant amada, / y del pecat aveu feta esmena”.

Santa Pau. Mare de Déu dels Arcs: 

Goigs de la gloriosa Verge Maria nostra senyora dels Archs, la capella de la qual, es situada en la parroquia de la vila de Santa Pau, del bisbat de Gerona. – Olot : en la estampa de Rosa Rovira i Paler viuda, en la plaça, [s.a.]. – 1 f., 31 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb angelet a banda i banda; orla i corondell. – Inici : “Puix dels errats sou la via, / sens obstacles ni embarchs”.

Goigs de la Verge Maria dels Archs la capella de la qual esta situada en lo terme de Santa Pau, en lo bisbat de Gerona. – Girona : per Anton Oliva, estamper i llibreter, [s.a.]. – 1 f., 29,7 cm. – Text a 2 columnes; xilografia; orla i corondell.

Goigs de la Verge Maria dels Archs la capella de la cual esta situada en el termino de Santa Pau, en lo Bisbat de Gerona. – Olot : per Ramon Roca estamper y llibreter, [s.a.]. – 1 f., 30,5 cm. – Text a 2 columnes; xilografia; orla i corondell.

Santa Pau. Mare de Déu de Finestres:

Goigs de Nostra Senyora de Finestres, que se cantan en la colegiata antigua, y ara secular iglesia del bisbat de Gerona. – En Gerona : en la estampa de Gabriel Bro y de Rafael Trellas, Llibrater á la Plaça de Sant Pere. Any 1704. – 1 f., 28,5 cm. – Text a 3 columnes; xilografia; orla. – Tornada : “En Finestras aclamada / del Sol Christo blanca aurora”.

Cobles en honor, y alabansa de la gloriosa Verge Maria, Nostra Senyora de Finestras, quals se cantan en lo seu Santuari, antiguament Col·legiata, y ara Priorat, y Secular Iglesia, situáts en la Baronia de Santa Pau, del Bisbat de Geròna. – En Olot : per Miquel Costa, estamper, y llibreter, en la plaça, [s.a.]. – 1 f., 29,7 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb angelet a banda i banda; orla i corondell. – Inici: “Per pecadors advocada, / en terra, y Cel protectora”.

Cobles en honor, y alabansa de la gloriosa Verge Maria, nostra Señora de Finestras, quals se cantan en lo seu Santuari, antiguament Col·legiata, y ara Prioràt, y Secular Iglesia, situáts en la Baronía de Santa Pau, del Bisbát de Gerona. – Olot : per Ramon Roca estamper, y llibreter; en la plaça, [s.a.]. – 1 f., 31,2 cm – Text a 3 columnes; xilografia amb gerros als costats; orla i corondell. – Inici : “Per pecadors advocada, / en Terra, y Cel Protectora”.

Santa Pau. Altres advocacions: 

Goigs del gloriós abat Sant Antoni que se venera en la Capella del Castell de Santa Pau, bisbat de Girona. – Barcelona : per Juan Centene, estamper y llibreter, [s.a.]. – 1 f., 32 cm. – Text a 2 columnes; xilografia; orla i corondell. – Inici : “Del Dimoni vencedor / Sant Antoni sou estat”.

Toralles (actualment, municipi de Montagut i Oix): 

Goigs, que se cantan al glorios Snt. Marti Bisbe, en la sua iglesia de Toralles, sufraganea de la parroquial iglesia de Sta. Maria de Castellar, Bisbat de Gerona. – En Olot : per Miquel Costa, estamper, y llibreter en la Plassa, [s.a.]. – 1 f., 31 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb angelets a banda i banda; orla i corondell. – Inici : “Sant Martí, molt gloriós / assistiunos cada dia”.

El Torn, goigs de la M. D. del Collell

El Torn (actualment, municipi de Sant Ferriol). Santuari de la Mare de Déu del Collell:

Goigs de la sacratissima reyna dels Angels, Senyora nostra, la humil Verge Maria, Mare de Deu del Collell. – Gerona : per Jaume Brò estamper, y llibreter à las Ballesterias, 1726. – 1 f., 29,7 cm – Text a 3 columnes; xilografia amb angelets a banda i banda; orla i corondell. – Inici : “Reyna Escelsa coronada / molt més bella quel Sol bell”.

Goigs de la sacratissima reyna dels Angels, Senyora nostra, la humil Verge Maria Mare de Deu del Collell. – Olot : en la estampa de Joseph Rovira llibretèr, al carrèr Major, [s.a.]. – 1 f. – Text a 2 columnes; xilografia amb àngel a banda i banda; orla i corondell. – Inici: “Reyna Excelsa coronada / molt mes bella quèl Sol bell”.

Goigs en honor, y alabansa de la sacratissima, y gloriosa Reyna dels Angels, Mare y Senyora nostra, la humil, é Immaculada Verge Maria, Mare de Deu del Collell, Patrona, y Protectora de tots sos veraders Devóts; quals la venéran, ab molta devoció, en son Santuári, y Capélla, situáts en la Parroquia de Sant Andreu del Torn, Bisbat, y Corregiment de Gerona. – Gerona : per Narcis Oliva estampér, y llibretér, à la Plaça de las Cols, [s.a.]. – 1 f. – Text a 3 columnes; xilografia; orla i corondell. – Inici: “Reyna excelsa coronada, / molt mes bella, que’l Sol bell”.

Vall de Bianya:

Vall de Bianya, goigs de Sta. Margarida

Goigs en honor de la verge y martir Sa. Margarida, venerada en la mateixa Parroquia; Vall de Bianya, Bisbát de Gerona. – Olot : per Ramón Roca estampèr, y llibretér; en la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 30 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb gerro a banda i banda; orla i corondell. – Inici: “Puix de Verge portau palma / de Martir teniu Corona”.

Goigs del gloriós Sant Miquel del Mon, de la Vall de Vianya. – Olot : Ramon Roca, estamper y llibreter, a la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 31 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb gerro i flors a banda i banda; orla i corondell. – Inici : “Cantarem la Santedat / de Vos Princep Glorios”.

Goigs en alabança del gloriós martir S. Modesto; quals Reliquias se veneran en la Parroquia de Santa Margarida, en la Vall de Bianya. – Olot : per Ramon Roca estampèr, y llibreter; en la Plaça, [s.a]. – 1 f., 30 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb motius tipogràfics a banda i banda; orla i corondell. – Inici : “Puix en lo Nom sou ermós, / de modestia Original”.