63. Noranta-cinc goigs de llocs de la Garrotxa, impresos al segle XVIII

Argelaguer, goigs de Sant Damas

Hi ha el dubte de si parlar dels goigs entra en l’esfera d’aquelles coses de les que tothom sap a què ens referim, o bé si els goigs pertanyen al gruix d’aquells conceptes que reculen en el seu ús social i que acaben resultant un nom que diu res a molt poca gent. Per si aquest fos el cas, recordem que ens referim a una tipologia concreta d’impresos d’un sol full en els que figura una composició en vers relativa a la Mare de Déu, a un sant o a un misteri cristià (prevista per a ser cantada en les festivitats), i que se sol acompanyar d’un gravat al·lusiu al titular dels goigs i amb d’altres ornamentacions al gust de qui els edita. Filant més prim, però, el goig és sobretot el text, la composició versificada –majoritàriament en català– en la que s’exalta les meravelles de la Mare de Déu o del sant al que estan dedicats, i aquí el seu interès s’obre a diversos d’altres aspectes pietosos i socials.

El seu origen és molt antic. En el segle XVIII les facilitats de la impremta van fer que se n’editessin per a qualsevol santuari, advocació local o inclús devoció particular. Dono aquí una relació dels goigs que foren editats en el segle XVIII en relació amb advocacions pròpies dels llocs de l’actual comarca de la Garrotxa. No es tracta de goigs que s’haguessin imprès a Olot (l’única població de la comarca on llavors hi havia impremta), sinó d'aquells en els que es fa explícita menció d’una advocació radicada en una església, santuari o capella d’aquesta demarcació territorial. En total, els goigs del segle XVIII referits a la Garrotxa dels que n’he pogut aplegar notícies, s'acosten al centenar (i de ben seguir que se n’hi podran afegir d’altres que jo desconec; m'estranya, per exemple, no poder-n'hi incloure cap de Tortellà), un corpus religiós i popular remarcable. Alguna comarca –la més pròxima a nosaltres, la del Pla de l’Estany– ha editat en facsímil l’aplec dels seus goigs, però a la Garrotxa només se n’han fet algunes col·leccions parcials de caràcter local. Confio que, en alguna mesura, aquesta relació de goigs de la Garrotxa impresos al segle XVIII pugui resultar d'alguna utilitat.

Els autors dels goigs restaren en l’anonimat i, si bé no solen ser produccions literàries en el seu sentit culte, sí que representen un gruix de literatura popular religiosa a tenir en compte per qui es proposi explorar els vessants socials que conformaven el dia a dia de la gent d’aquell temps. Si es tracta de goigs dedicats a una marededéu, en general el seu contingut se centra a exaltar els principals moments d’alegria, de goig (d’aquí el nom) viscuts per Maria, i d’això en són un bon exemple els dedicats a la Mare de Déu del Mont, on es repassen un a un aquests moments, començant pel primer, el de l’anunciació, quan “L’àngel Gabriel dulçura / vos digué Ave per nom, / Mare de Déu tota pura / sereu Vos Verge del Món”, un relat que també trobem en els goigs a la Mare de Déu del Cos, a Montagut. Si es tracta de sants, se’n repassen els aspectes més suggeridors de la seva hagiografia, com la partició que féu Sant Martí de la seva capa per a donar-ne una part a un pobre, que surt en els goigs del sant que es cantaven a la capella de sant Martí del Corp, a les Preses: “Quan passàreu de camí / per la ciutat d’Amiens / trobàreu un pobre nu / al mitg del cor del ivern: / de vostra capa tallàreu / la meytat li'n dàreu vos”. És rar que incloguin al·lusions directes a la tradició local d’aquella marededéu o sant, i si ho fan és envoltant-los d’un relat llegendari. Els que es dedicaren a la relíquia de la Vera Creu de Besalú relaten, en una de les seves estrofes, en moment en què "De las mans de un sacerdot / cayguereu en Fluvià; / quant sens Vos trist va restà / de Besalú lo poble tot: / y en un arbre trobada / foreu prest per un miñó”. Si en el poble es tenien relíquies del sant, sol fer-s'hi esment de la seva arribada, en uns termes, però, del tot genèrics: “En catacumbas trobaren / exos ossos portentosos, / y los devots fervorosos / a Mayà los aportaren, / no podian estar tancats / tresors de tan gran valor”, expliquen els goigs dedicats a sant Venerand i a santa Modesta, de Maià. En canvi, en els goigs a la Mare de Déu de la Salut, a Sant Feliu de Pallerols, trobem una data precisa: “En mil sissents quaranta quatre, / en un mes tan exaltat; / tinguéreu vostra posada / vos mare de pietat”. La data de 1644 correspon a la de l'alçament de la primera capella del santuari, dos anys després que, en aquest lloc, s'hi col·loqués una imatge al dessota de la roca del Claperols.

Amb tot, el que més sol destacar-se en els goigs és la protecció que l’advocació atorga a la població en moments de tribulacions i sobretot els seus efectes medicinals respecte dels devots que hi recorren. Pel fa que al primer cas, hom sol incloure-hi demandes de pluja (“En temps de molt gran aixut / per intercessió vostra, / s·és vist que ha molt plogut / en aquesta terra nostra” es llegeix en els goigs a Sant Aniol d’Aguja) o d’evitació de pedra i tempestes (“Gran ditxa és per Montagut, / y dels Angles lo veynat, / per tenir una patrona, / que nos guarde nostre blat: / guardàulo de pedregada, / de neula y tempestat”, diuen els goigs a la Mare de Déu de la Devesa, a Montagut). Pel que fa a la salut corporal, els principals beneficiaris de la protecció celestial eren, segons els goigs, els que patien limitacions físiques, ja fossin en l’aparell locomotor –coixos i tolits– o en els sentits –especialment els cecs–, seguits dels que patien febres. Els goigs a sant Ferriol, del veïnat de Fornells, a Besalú, en fan esment en una de les seves estrofes: “Los miracles infinits, / per los quals sou reclamat, / ab los coixos y tullits, / que tenen necessitat, / també malalts y febrosos, / ciegos, sorts y altre dol, / martyr sou de gran virtut”. Cas especial era tot allò relacionat amb el part i la lactància. S’hi refereixen els goigs dedicats a la Mare de Déu de Mont-ros, a Begudà: “Alt al cel sou coronada / prop la santa Trinitat / a parteras, y preñadas / deslliuraulas de mal part: / y a las que són estèrils / també·ls donau fillets vos”. I, naturalment, els goigs de la Mare de Déu de la Llet, a Olot: “Si és en un part perillós, / o la llet li ve a faltar / a una mare, y ve a pregar, / prompte li donau socós: / ab la llet per vos lograda / aconsola al fill si plora”.

Els goigs antics presenten també interès per al que fa a conèixer el desenvolupament local de la impremta i dels diversos aspectes gràfics que ens n’aporten les xilografies que hi figuren. Reconèixer quins goigs són del segle XVIII no sempre resulta senzill, perquè poques vegades incorporen l’any de la seva edició. Per sort, en bona part dels goigs sol consta-hi el nom de l’impressor, cosa que facilita poder saber el seu marc cronològic. Tot i això, hi ha impressors que començaren en el segle XVIII i continuaren en el XIX, mantenint els caràcters i xilografies anteriors i llavors el seu simple nom no és suficient quan no hi consta l'any de l'edició. Dins d’aquests casos, en aquesta relació de goigs de la Garrotxa impresos en el segle XVIII no hi he inclòs els que foren editats per l’impressor gironí Fermí Nicolau (tot i iniciar la seva activitat d'impressor a finals d'aquest segle, les seves edicions es concentren en les primeres dècades del segle XIX). Però en canvi, sí que hi he incorporat tots els que ho foren per l’impressor olotí Ramon Roca, tot i ser conscient que alguns d’ells ben possiblement siguin ja del segle XIX i amb això traeixi la cronologia indicada en el títol. Pel que fa als goigs que no duen ni peu d’impremta ni data, m’he remès al criteri dels bibliotecaris i arxivers dels fons on se’n troben exemplars, i per tant hi he inclòs tots aquells que en els seus registres consten atribuïts al segle XVIII. I si no, m'he arriscat a posar-n'hi de més abans que no pas de menys, perquè sempre serà més fàcil fer-ne caure algun de la relació per no ser d'aquesta cronologia, que no pas recercar quins hi manquen.


Argelaguer:

Goigs en honor, y alabansa del glorios Sant Damaso, Patrici, y Patrò del Lloch de Argelaguer, Papa, y Confessor. – Girona : en la estampa de Francisco Oliva llibrater, 1707. – 1 f., 32 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb motius tipogràfics als costats; orla i corondell. – Inici : “Pontifice vareu ser / gozant de Deu tal favor”.

Coblas en alabansa del glorios Sant Dámaso Papa y confessor, fill de Argelaguer, del bisbat de Gerona. – Girona : Francisco Oliva, llibreter, 1707. – 1 f., 32 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb motius tipogràfics als costats; orla i corondell. – Inici : “Damaso pastor sagrat / del aprisco del Senyor”.

Goigs en honor, y alabansa de la gloriosa Verge Maria Nostra Senyora del Guilar. – Olot : per Miquel Costa estampér, y llibreter, en la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 29,6 cm. – Text a 2 columnes; xilografia; orla i corondell.

Goigs a la gloriosa Santa Anna, la capella de la qual està dins lo lloch de Argelaguer. – [S.l., s.a.] – 1 f., 31 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb gerros amb flors als costats; orla i corondell. – Inici : “Anna Mare de Maria / avia del Salvador”.

Batet, goigs de Sant Mamet

Batet (actualment, municipi d’Olot):

Goigs en alabança del glorios martyr Sant Mamet, que se venera en la iglesia parroquial de Santa Maria de Batét, bisbat de Gerona. – Olot : en la estampa de Joseph Rovira llibreter, en lo carrer travesser de la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 30 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb angelets als costats; orla i corondell. – Inici : “Puix a tots donau favor / si os han, devots, invocat”.

Besalú. Vera Creu:

Coblas a la Santissima Vera Creu, de la vila de Besalú. – [S.l., s.a.]. – 1 f., 29,5 cm. – Text a 2 columnes; sense xilografia; orla i corondell. – Inici : “Puix nostra reparació / per Christo en Vos fou obrada”.

Cobles a la Santíssima Vera Creu de la villa de Besalú. – Girona : Joseph Brò, estamper del rei a les Ballesterias, [s.a.]. – 1 f. – Text a 2 columnes; xilografia; orla i corondell. – Inici : “Puix nostra reparació / per Christo en vos fou obrada”.

Coblas a la Santissima Vera Creu de la vila de Besalú. – Olot : per Ramon Roca estamper, y llibretèr, [s.a.]. – 1 f., 31 x 41 cm. – Text a 2 columnes; xilografia; orla. – Inici : “Puix nostra reparació / per Christo en Vos fou obrada:”.

Besalú, goigs de Sant Ferriol

Besalú. Sant Ferriol:

Goigs del glorios martyr Sant Ferriol, la capella del qual esta situada en lo veynat de Fornells, parroquia de Sant Vicens de Besalú. – Olot : en la impremta de Ramon Roca en la Plaza, [s.a.]. – 1 f. – Inici : “Recaptaulos la salut / à la gent que tant vos vol”.

Goigs del glorios martyr Sant Ferriol, la capella del qual está situada en lo veynat de Fornells, parroquia de Sant Vicens de Besalú. – Gerona : en la estampa real de Maria Bró, y Nicolau viuda, als quatre cantons, [s.a.]. – 1 f., 31’3 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb elements decoratius laterals; orla i corondell. – Inici : “Recaptaulos la salut / à la gent que tant vos vol”.

Goigs del glorios martyr Sant Ferriol, la Capella del qual està situada en lo Veynàt de Fornells, Parroquia de Sant Vicents de Besalú. – Gerona : en la imprenta de Francisco Bró, al carrer de las Ballesterias, [s.a.].– 1 f., 30 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb motius ornamentals als costats; orla i corondell. – Inici : “Recaptaulos la salut / à la gent que tant vos vol”.

Goigs del glorios martir Sant Ferriol, la Capella del qual está situada en lo veynát de Fornells, Parroquia de Sant Vicens de Besalú. – Gerona : per Joseph Bró, estamper del Rey en las Ballestarias, [s.a.]. – 1 f., 30,3 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb elements decoratius als costats; orla i corondell. – Inici : “Recaptaulos la salut / a la gent que tant vos vol”.

Besalú, goigs dels sants Prim i Felicià

Besalú. Altres advocacions:

Goigs en alabansa dels gloriosos martirs Sant Prim, y Sant Felicia, los cossos dels quals se veneran en lo Real Monestir, de Sant Pere de la vila de Besalú del ordre de S. Benèt. – Olot : per Joseph Rovira, llibretèr, al carrer travessèr de la Plasa, [s.a.]. – 1 f., 30 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb dos florons als costats; orla. – Inici : “Puix Deu, y los Sants vos aman, / y en la Gloria estau ja“.

Goigs en obsequi de Ntra. Sra. dels Angels que se venera en la Hermita de Recolta del Terme de Besalú. – [S.l., s.a.]. – 1 f., 31,1 cm – Text a 2 columnes; xilografia; orla i corondell. ­

Beuda. Santuari de Nostra Senyora del Mont:

Goigs de Nostra Senyora del Mon. – Gerona : per Miquel Bró, estamper, y llibreter, à las Ballesterìas, [s.a.]. – 1 f., 29 cm. – Text a 2 columnes, xilografia amb florons als costats; orla. – Inici : “Cantarem ab grans llaors / vostres goigs per tot lo Mon”.

Coblas de Nostra Senyora del Mon. – [S.l., s.a.]. – 1 f. – Text a 2 columnes; xilografia amb l’anagrama de Maria als costats; orla i corondell. – Inici : “Cantarem ab grans llaors / vostres goigs per tot lo Mon”.

Goigs de la Verge Maria del Mon los quals se cantan en la Quaresma. – Gerona: per Narcís Oliva, estamper y llibreter, [s.a.]. – 1 f., 31 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb gerros amb flors als costats; orla. – Inici : “En lo Mon vos sou dotada / de uns set goigs, Mare de Deu”.

Goigs de la Verge Maria del Mon los quals se cantan en la Quaresma. – Vic : per Joan Dorca, y Morera, estamper y llibreter en la Plaça Major, [s.a.]. – 1 f., 28 cm. – Text a 2 columnes. Xil. en cap. i gerros amb flors lat. Orla i corondell. – Inici : “En lo Món vos sou dotada / de uns set goigs, Mare de Deu”.

Cogolls (actualment, municipi de les Planes d’Hostoles):

Cobles en alabansa de la Santa Transfiguració de Jesu Christ, Nostre Senyor, vulgrament dit San Salvador (…). Parroquia de Cogolls, Vall de Hostoles. – Olot : per Miquel Costa, estamper y llibreter, en la plaça, [s.a.]. – 1 f., 29,9 cm. – Text a 2 columnes. Xil. en cap. i angelets lat. Orla i corondell. – Inici : “Puix sou Senyor de tothom / lo mon se regeix per Vos”.

Goigs de N. S. de les Encies

Les Encies (actualment, municipi de les Planes d’Hostoles):

Goigs en alabansa de Nostra Senyora de las Encias. – Gerona : per Joseph Bró, estamper del Rey, al carrer de las Ballesterías, [s.a.]. – 1 f., 31’5 cm.– Text a 2 columnes; xilografia amb gerros amb flors als costats; orla i corondell. – Inici : “Puix que sou la Protectora / Verge, y Mare del Messias”

Joanetes (actualment, municipi de la Vall d’en Bas):

Gloriosas accions, y triunfos del St. martir Romá Bisbe de Nepe en la Toscana, patrò y tutelar de Juanetas en lo bisbat de Gerona. – Olot : per Ramon Roca, estamper, y llibreter; en la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 31,5 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb gerros amb flors als costats; orla i corondell. – Inici : “Puix propici lo Senyor / als precs de sos Sants está”.

Lligordà (actualment, municipi de Beuda): 

Goigs als quatre Sants martyrs, Desideri, Defendent, Celestino y Marsal: las reliquias dels quals se veneran en lo poble de Lligordà, bisbat de Gerona. – Girona : Narcís Oliva, estamper plaça de les Cols, [s.a.]. – 1 f., 32 cm. – Text a 2 columnes; xilografia; orla i corondell. – Inici : “Martyrs invictos del Cel / y prodigi del valor”.

Maià:

Goigs que en alabansa de los gloriosos martyrs Sant Venerando y Santa Modesta, se cantan en lo lloch de Mayà, bisbat de Geròna, ahont se veneran part de sas reliquias. – Girona : Jaume Bró, estamper i llibreter, al carrer de les Ballesterias, 1739. – 1 f., 29 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb gerros amb flors als costats; orla i corondell. – Inici : “En lo Cel ab gran honor / os veneran exaltats”.

La Miana, goigs de Sant Miquel

La Miana (actualment, municipi de Sant Ferriol): 

Goigs en alabança del glorios Sant Baldiri martyr, un braç del qual se té ab molta venerció, en la iglesia parroquial de S. Miquel de la Miana, bisbat de Gerona. – Gerona : Francisco Oliva, a les Ballesterias, 1703. – 1 f., 31 cm. – Text a 2 columnes; xilografia i motius tipogràfics; orla i corondell. – Inici : “Puix teniu tanta virtut / devant de Deu poderós”.

Goigs en honor, y alabansa del glorios archangel Sant Miquel, los quals se cantan en la sua iglesia parroquial de la Miána, Bisbat, y Corregiment de Geróna. – En Olot : per Miquel Costa, estamper, y llibreter, en la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 31 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb angelets a banda i banda; orla i corondell. – Inici : “Puix Archangel de Valor / y Princep sou en lo Cel”.

Mieres:

Goigs de la gloriosa Verge Nostra Senyora de Romaria, quals se cantan en la sua capella de Mieras, bisbat de Gerona. – Olot : per Joseph Rovira estamper, y llibreter, prop de la Plassa, [s.a.]. – 1 f., 31,2 cm. –Text a 2 columnes; xilografia; orla i corondell.

Monars (actualment, municipi de Montagut i Oix):

Glorias y finesas del glorios martir Sant Sebastia patró del poble de Munás. – Olot : per Ramon Roca, estamper y llibreter; en la Plaça, [s.a.]. – 1 f. – Inici : “Si aquell q. has pres per patró / Munás may te deixarà”.

Montagut (actualment, municipi de Montagut i Oix). Sant Eudald:

Goigs en alabansa del glorios martyr St. Eudalt, lo qual es tingut en molta veneració en una igblesia particular, que está dedicada dins la parroquia de Montagut, del Bisbat de Gerona. – Gerona : per Jaume Bro estamper, y llibreter, [s.a.]. – 1 f., 32 cm. – Text a 3 columnes, xilografia amb florons als costats; orla i corondell. – Inici : “Puix sou en lo Cel immoble, / eternament coronát”.

Goigs en alabansa del glorios martyr Sant Eudalt, lo qual es tingut en molta veneració en una iglesia particular que està dedicada dins la parroquia de Montagut, del bisbat de Gerona. – Girona : Miquel Bro, estamper i llibreter, carrer de les Ballesterias, [s.a.]. – 1 f., 30 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb gerros amb flors als costats; orla i corondell. – Inici : “Puix sou de tot aquell Poble / devotament invocat”.

Montagut (actualment, municipi de Montagut i Oix). Altres advocacions:

Montagut, goigs de N.S. de la Devesa

Goigs de la Mare de Déu del Cos, lo qual se cantan en lo seu lloch de Montagut. – Gerona : per Jaume Bro estamper y llibrater, al carrer de las Ballesterias, 1740. – 1 f., 29,5 cm. – Text a 2 columnes; xilografia; orla i corondell.

Goigs de la Mare de Déu del Cos, l’quals se cantan en lo seu Lloch de Montagut. – Olot : en la imprenta de Ramon Roca, [s.a.]. – 1 f., 31,3 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb ornaments tipogràfics. – Inici: “Cantèm ab molta alegria, / puix volém parlar de Vos”.

Goigs en alabansa de Nostra Senyora de la Devesa; la capella de la qual està cituada en lo veynàt dels Angles, del Lloch de Mont-agùt, Bisbàt de Gerona. – Gerona : per Narcis Oliva estamper, à la Plaça de las Cols, [s.a.]. –1 f., 33 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb angelet a banda i banda; orla i corondell. – Inici : “Prenenvos per Advocada / Verge pura sens pecàt”.

Goigs en alabansa del glorios apostol Sant Jaume Major; los quals se cantan en la Capella del Veynat de Palau Parroquia de Mont-agùt, Bisbàt de Gerona. – Gerona : per Narcis Oliva estamper, à la Plaça de las Cols, [s.a.]. – 1 f., 29’7 cm. – Text a 2 colunnes, xilografia amb floró a banda i banda; orla. – Inici : “Puix sou apostol sagrát, / de Iesus nostre senyor”.

Oix (actualment, municipi de Montagut i Oix). Santa Bàrbara de Pruneres:

Goigs de la gloriosa Sª Barbara, verge, y martyr, venerada en lo Santuari del Mon de Pruneres. – Barcelona : en la estampa de Raymunda Altés, viuda en la libreteria, [s.a.]. – 1 f., 32 cm. – Text a 3 columnes, imatge flanquejada per dos florons; orla. – Tornada : Puix al cel sou coronada / per ma de vostre amador”.

Goigs de Santa Bárbara, verge y martyr, venerada en lo Santuari del Mont de Pruneras. – Manresa : per Joan Abadal estamper y llibreter, [s.a.]. – 1 f., 30 cm. – Text a 3 columnes; xilografia flanquejada per dos florons; orla. – Tornada: “Puix al cel sou coronada / per ma de vostre amador”.

Goigs de Santa Barbara, verge, y martyr, venerada en lo Santuari del Mont de Pruneras. – [S.l., s.a.]. – 1 f., 32 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb gerros amb flors als costats; orla i corondell. – Tornada : "Puix que sou Esposa amada / del Supremo Emperador”.

Goigs de Santa Bàrbara, verge y martyr, venerada en el santuari del Mont de Pruneras. – [S.l., s.a.] – 1 f., 31 cm. – Text a 3 columnes, xilografia amb angelets laterals; orla i corondell. – Tornada : “Puix que sou Esposa amada / del supremo Emperador”.

Oix (actualment, municipi de Montagut i Oix). Altres advocacions: 

Goigs de Nostra Senyora de Escalas de la Parroquia de Oix. – Gerona : en la estampa de Joseph Bró, estamper del Rey Nostre Senyor, [s.a.]. – 1 f., 32 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb motius tipogràfics; orla i corondell. – Inici : “Puix que fou dels Pobres / Consuelo y Remey”.

Goigs del glorios martir Sant Llorens patrò de la parroquia de Oix. – Olot : per Ramon Roca estamper, y llibreter; en la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 31,5 cm. – Text a 3 columnes; xilografia flanquejada per dos florons; orla. – Inici : “Cantarem la Santedat / de vos Martir glorios".

Olot. Mare de Déu del Tura:

Goigs a la Santissima Verge del Tura, patrona de la vila de Olot. – Olot : en la estampa de Joseph Rovira llibretèr, al carrer de Bell-ayre, [s.a.]. – 1 f. – Text a 4 columnes; xilografia amb la llegenda “Retrato de la milagrossa imagen de la Virgen del Tura patrona dela villa de Olot. Ioannes Dufau delineavit et sculpsit Oloti”; gerros amb flors a banda i banda; orla i corondell. – Inici : “De Olot sou Protectora, / o gran Senyora”.

Olot, goigs de la M. D. del Tura

Goigs a la Santissima Verge del Tura, patrona de la vila de Olot. – En Olòt : per Joseph Rovira, estamper y llibreter, [s.a.]. – 1 f., 29 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb florons a banda i banda; orla. – Inici : “De Olot sou protectora / ò gran Senyora”.

Goigs a la sacratissima Verge de’l [sic] Tura, Patrona, y protectora de la vila de Olot. – En Olot : per Miquel Costa, estamper y llibreter, en la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 42,5 cm. – Text a 4 columnes; xilografia de la Mare de Déu del Tura signada “Rovira” i columnes a les bandes; corondell. – Inici: “De Olót sou Protectora, / y gran senyora”.

Goigs de Nra. Sra. del Tura, patrona de la vila de Olòt; bisbat de Geròna. – [S. l., s.a.]. – 1 f., 31’5 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb la llegenda “N. S. del Tura”, flanquejada per dos florons; orla i corondell. – Inici : “De Olot sou Protectora, / gran Senyora”.

Alabanzas, que celebra y canta la patria de Olot en honra de Maria Sma. del Tura. Se podràn pronunciar en idioma de Cataluña y de Castilla. – Olòt : per Ramon Roca, estamper, y llibreter; en la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 30,5 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb la llegenda “N. S. del Tura”, i un sol al dessota; orla. – Inici : “A Vos Princesa, y Señora. / Immaculada Hermosúra”.

Gozos, que se cantan à Nra. Sra. del Tura patrona de la Villa de Olot, en ocasion de anunciar felizes Pasquas de la triumfante resureccion de Jesu - Christo. – Olot : per Ramon Roca estamper, y llibreter; en la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 31 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb la llegenda “N. S. del Tura”, i gerros amb flors laterals; orla i corondell. – Inici : “Reyna sois immaculada / En quien no cupo el pecar”.

Litaniae beatissimae Virginis Mariae del Tura, patronae villae Oloti. – Olot : ex typographia Joseph Rovira in viae Majori, [s.a.]. – [L’he vist esmentat, però no en tinc localitzat cap exemplar].

Laudes deprecatoriae ad Virginem Mariam del Tura, patronam villae Oloti. – Oloti : Michael Costa, typographus, typis mandabat, [s.a.]. – 1 f., 42 cm. – Text a 6 columnes; xilografia de la Mare de Déu del Tura signada “Rovira” i columnes laterals; corondell. – Inici: “Kyrie eleyson / Pater Omnípotens”.

Olot. Santa Sabina:

Olot, goigs de Santa Sabina

Coblas en honor de la gloriosa Santa Sabina, viuda y martir, lo cos s. de la qual esta ab molta veneraciò, en la Iglesia Parroquial de la Vila de Olot. – Olot : per Joseph Rovira estampér y llibreter, al carrér Major, [s.a.]. – 1 f., 41,5 cm. – Text a 3 columnes; xilografia i gerros amb flors a cada costat; orla i corondell. – Inici : “Puix de Romana Olatina [sic] / ab gran goig fou traslladada”.

Coblas en honor y alabansa de la gloriosa Santa Sabina, viuda y martyr se venera ab molta devoció en la iglesia parroquial de Sant Esteve de la vila de Olot, bisbat de Gerona. – Olot : Ramon Roca, estamper i llibreter a la plaça, [s.a.]. – 1 f., 40 cm. – Text a 4 columnes; xilografia i orles a banda i banda. – Inici : “Puix de Romana Olotina / ab gran goig sou trasladada”.

Coblas en honor, y alabansa, de la gloriosa Santa Sabina Martyr : lo cos sant de la qual, se venera, ab molta devoció, en la Iglesia Parroquial de Sant Esteva dela vila de Olot, Bisbát de Gerona – Olot : per Ramon Roca estamper y llibreter; en la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 42 cm. – Text a 4 columnes; xilografia amb motius tipogràfics als costats; orla i corondell. – Inici : “Ja que per supremo amor, / sou nostra prenda Divina”.

Coblas en honor y alabansa de la gloriosa Santa Sabina martyr se venera ab molta devocio en la iglesia parroquial de Sant Esteva de la vila de Olot, bisbat de Gerona. – [S.l., s.a.] – 1 f., 44 cm. – Text a 4 columnes; xilografia; orla i corondell. – Inici : “Ja que per supremo amor / sou nostra prenda Divina”.

Olot. Altres advocacions:

Olot, goigs als sants Faustina i Julià

Gozos a los prodigiosos jovenes V. y M. Sta. Faustina, y St. Julia. – [S.l., s.a.]. – 1 f., 41 cm. – Text a 3 columnes, sense gravat; orla i corondell. – Inici : “Canten a ti gloria, / Santa Trinidad”.

Goigs en alabansa de Nostra Senyora del Portal ques cantan en la sua capella, situada en lo carrer del Camp den Mas, en la Vila de Olot. – [S.l., s.a.]. –  1 f., 30 cm. – Text a 2 columnes; xilografia flanquejada per dos florons; orla i corondell. – Inici : “Puix sou per qualsevol mal / medicina apropiada:”.

Gozos del glorioso S. Simon Estoch, general de la religion Carmelitana, que celebra su fiesta en 16. de mayo el convento de N. S. del Carmen de Olot. – [S.l., s.a.]. – 1 f., 31,8 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb gerros laterals; orla i corondell. – Inici : “O Santo maravilloso / Y del Cielo muy honrado!”.

Goigs en alabansa de Sant Vicens martir, lo cos del qual se venera en la iglesia dels PP. Caputxins de la vila de Olot. – [S.l., s.a.] – 1 f., 29 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb gerros i flors a cada costat; orla i corondell. – Inici : “Un nou cantich de alegria / cantem, a Deu de bon cor”.

Gozos y alabanzas del bienaventurado beato Benito de Palermo, llamado el Santo Negro se venera en la capilla de S. Francisco del Monte de Socopa. – Olot : Joseph Rovira, impresor i librero junto a la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 30 cm. – Text a 2 columnes; xilografia i paneres de flors; orla i corondell. – Inici : “Ya pues que Benignidad / Vuestro nombre pronostica”.

Goigs del Santo Christo, los quals se cantan en lo oratori del Calvari de Montsecopa de la vila de Olot. – Olot : Josep Rovira, estamper i llibreter, prop de la plaça, [s.a.]. – 1 f., 29 cm. Text a 3 columnes; xilografia i flors; orla. – Inici : “Per vostre infinit amor / Redemptor crucificat”.

Coblas al glorios bisbe, y confessor St. Eloy. – Olot : Per Ramon Roca, estamper i llibreter; en la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 43 cm. Text a 4 columnes; xilografia signada "Rovira", orla i corondell. – Inici : "Puix gosàu la claredat / del Cel ab etern repòs". – En la darrera estrofa es fa al·lusió a "Vostra Confraria santa, / que en Olòt està fundada".

Gozos en alabanza de los santos martyres de Christo, Celestino y Benedicta, de cuios se veneran insignes reliquias en el oratorio doméstico de una devota familia de la villa de Olot. – Olot : en la estampa de Ramon Roca: en la Plaza, [s.a.]. – 1 f., 30 cm. – Text a 3 columnes; xilografia flanquejada per dos florons; orla. – Tornada : “Martyres santos del cielo, / que brillais con resplandores”.

Goigs de Nra. Sra. de la Llet col·locada sobre la font del carrer de St. Rafel de la Vila de Olot. – Olot : per Ramon Roca, estamper, y llibreter; en la plasa, [s.a.]. – 1 f., 31,6 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb gerros laterals; orla i corondell. – Inici : “Pues dels que sou venerada / sou diligent Protectora”.

Goigs de la gloriosa Santa Maria Magdalena : venerada en la capella de son carrer en la vila de Olot. – Barcelona : en la estampa de Maria Martí viuda, [s.a.]. – 1 f., 31 cm. – Text a 3 columnes; xilografia flanquejada per dos florons; orla – Tornada : “Apostola del Senyor / pecadora venturosa”.

Les Preses, goigs de Sant Martí

Les Preses. Sant Martí del Corp:

Goigs del glorios Sant Marti bisbe, y confessor, la capella del qual està cituada en lo Terme del Còrp, en la Parroquia de las Presas. – Olot : per Joseph Rovira estamper, y llibreter, al carrer de Bell-ayre prop de la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 31 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb ornaments laterals tipogràfics; orla i corondell. – Inici : “Bisbe Sant de gran valia / Sant Marti molt gloriós”.

Goigs en honor y alabansa del gloriós Sant Martí, Bisbe y Confessor ; la capella del qual esta situada en lo Veynàt del Corp, Parroquia de St. Pere de las Presas, del Bisbàt de Gerona. – Olot : per Ramon Roca estamper y llibreter, en la Plasa, [s.a.]. – 1 f., 27,8 cm. – Text a 3 columnes; xilografia i ornaments laterals; orla i corondell. – Inici : “Bisbe Sant de gran valia / Sant Martí molt glorios”.

Goigs en honor y alabansa del glorios Sant Martí, bisbe y confessor, en lo veynat del Corp, parroquia de Sant Pere de las Presas del Corp, del bisbat de Gerona. – Olot : Miquel Costa, estamper i llibreter, prop la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 30 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb angelets a banda i banda; corondell – Inici : “Bisbe Sant de gran valor / Sant Martí molt gloriós”.

Riu (actualment, municipi de Montagut i Oix): 

Goigs de la Mare de Déu de les Agulles. – Gerona : per Jaume Bró estamper y llibreter, [s.a.].– 1 f., 29,1 cm. – Text a 3 columnes; xilografia flanquejada per dos florons; orla i corondell. – Inici : “Christiá devotament / ab contento cantar vulles”.

Riudaura: 

Goigs del gloriós Sant Clement, que se cantan en la iglesia parroquial de Santa Maria de Riudaura. – Olot : Joseph Rovira, estamper i llibreter, [s.a.]. – 1 f., 30 cm. – Text a 2 columnes; xilografia i motius tipogràfics; orla i corondell. – Inici : “Esta Parróquia devota / suplica ab lo cor atent”.

Coblas al glorios protomartyr, precursor de Christo Senyor nostre St. Joan Batista veneràt en la capella situada en lo Terme de la Vila de Riudaura, en lo Bisbat de Geròna. – Olot : per Ramon Roca estamper, y llibreter; en la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 31 cm. – Text a 2 columnes; xilografia flanquejada per dos florons; orla. – Inici : “Cantarèm vostres llahors, / ab devocio, y alegria”.

Sadernes (actualment, municipi de Sales de Llierca). Sant Aniol d’Aguja: 

Coblas en llaor del gloriós Martyr S. Aniol de Guja. – Gerona : Narcís Oliva estamper a la Plaça de les Cols, [s.a.]. – 1 f., 31 cm. – Text a 2 columnes; xilografia flanquejada per dos florons; orla i corondell. – Tornada : “Puix gosau de la alegria, / que causa lo etern repòs”.

Coblas en llaor del gloriòs Martyr Sant Aniol de Guja. – Gerona : per Jaume Brò estamper, y llibretèr, en lo caller de las Ballesterias, 1742. – 1 f., 27,5 cm. – Text a 2 columnes; xilografia flanquejada per dos florons; orla i corondell. – Inici : “O Martyr de gran valia, / Sant Aniol gloriòs”.

Sant Esteve d'en Bas, goigs de St. Miquel

Sant Esteve d'en Bas (actualment, municipi de la Vall d’en Bas): 

Goigs al glorios archangel Sant Miquel de Castelló, Viscomptát de Bas, bisbat de Gerona. – Olot : per Ramon Roca estamper, y llibreter; en la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 32 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb gerros al costat; orla i corondell. – Inici : “Qui voldrà ser prosperàt / en la terra, y en lo Cel”.

Sant Esteve de Llémena (actualment, municipi de Sant Aniol de Finestres):

Cobles a llahor y gloria de una de las setanta y dos Espinas, que Jesu Christ fou coronat; la qual Reliquia guarda ab molta veneració lo terme y parroquia de Sant Esteve de Llemena, del Bisbat de Gerona. – Gerona : per Jaume Bró estamper y llibreter, en lo carrer de las Ballesteria, 1748. – 1 f., 30 cm. – Text a 2 columnes; xilografia; orla i corondell. – Inici : “Puix la Magestat Divina / tants miracles fa per vos”.

Sant Feliu de Pallerols. Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut: 

Goigs de Nostra Senyora de la Font de la Salút, de la Parroquia de Sant Feliu de Payaróls Vall de Hostóles, Bisbàt de Gerona. Als 17 Septembre 1784. – [S.l., s.a.]. – Peu: Ex voto de Eudalt Riubrugent y Boada Clerga als 28. Octubre 1783. – 1 f., 21’5 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb ornament tipogràfic a banda i banda; orla i corondell. – Inici : “Estela que lo mon guia / sens la qual era perdut”.

Goigs de Nostra Senyora de la Font de la Salut, dela Parroquia de Sant Feliu de Pallaróls, vall de Hostoles, bisbat de Gerona. Als 21 de setembre 1788. – [S.l., s.a.]. – Peu: Foren fets per vot de Eudalt Riubrugent y Boada clerga residint en Gerona als 28 octubre 1783.  – 1 f., 31,5 cm. – Text a 3 columnes; gravat en capçalera; orla i corondell.

Goigs de Nostra Senyora de la Font de la Salut de la Parròquia de Sant Feliu de Payaròls, Vall de Hostoles Bisbat de Gerona. Als 17 septembre 1784. – Gerona : per Anton Oliva, estamper, 1785. – 1 f., 30 cm. – Text a 3 columnes; xilografia flanquejada per dos angelets; orla. – Inici : “Estela que lo mon guia, / sens la qual era perdut”.

Goigs de Nostra Senyora de la Font de la Salut, de la Parroquia de Sant Feliu de Payaróls Vall de Hostòles Bisbat de Gerona. Als 17. Septembre 1784. – Gerona : per Anton Oliva estamper, en las Ballesterias, Any 1786. – Peu : Foren fets per vot de Eudalt Riubrugent y Boada Clerga residint en Gerona Als 28 Octubre 1783.– 1 f., 31,5 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb la llegenda “N. S, de la Font de la Salut” i angelets a banda i banda, orla i corondell. – Inici : “Estela que lo mon guia / sens la qual era perdut”.

Goigs de Nostra Senyora de la Font de la Salut, de la Parroquia de Sant Feliu de Payarols Vall de Hostoles. Bisbat de Gerona. – Gerona : Per Narcís Oliva. Estamper, [s.a.]. – 1 f., 29,8 cm. – Text a 2 columnes, orla i corondell.

Goigs de Nostra Senyora de la Font de la Salut de la Parróquia de Sant Feliu de Payaróls Vall de Hostóles, Bisbàt de Gerona. Als 17 de setembre de 1784. – Reimpresos en Vich : per Felip Tolosa, [s.a.]. – Peu : Foren fets per vot de Eudalt Riubrugent y Boada, Clerga, resident en Gerona, als 28 de octubre de 1783. – 1 f., 31,1 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb gerro amb flos a banda i banda; orla i corondell. – Inici : “Estela que lo mon guia / sens la qual era perdut”.

Sant Feliu de Pallerols. Altres advocacions: 

Goigs en honor y alabansa del glorios arcangel St. Miquel que se cantan en la Iglesia parroquial de Sant Miquel de la Pineda de la Vall de Hostoles del Bisbat de Gerona. – Olot : per Ramon Roca estamper, y llibreter; en la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 32 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb arbre a banda i banda; orla i corondell. – Inici : “Arcangel de gran valòr / y Princep sou en lo Cel”.

Goigs dels gloriosos Sants martirs Pacifich y Peregrí, que se cantan en la iglesia de Sant Miquel de Pineda. – Olot : per Ramon Roca, estamper y llibreter; en la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 31 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb gerros i flors a banda i banda; orla i corondell. – Inici : “Martirs de invicto valor / pacifich y Peregri”.

Sant Privat, goigs de Sta. Maria Magdalena

Sant Privat (actualment, municipi de la Vall d’en Bas):

Goigs en alabanza de la gloriosa Sa. Maria Magdalena ques cantan en sa capella en lo terme de Sant Privàt. – Olot : per Ramón Roca; estamper, y llibretér: en la Plaça, [s.a.]. – 1 f. – Text a 3 columnes; xilografia amb gerros amb flors a banda i banda; orla i corondell. – Inici: “Puix fou tant prodigiosa, / y de Christo tan amada”.

Goigs de la molt gloriosa Santa Magdalena, situada en la parroquia, y montanya de Sant Privat de Bas, Bisbat de Gerona. – Gerona : en la esta[m]pa de Gabriel Brò y Rafel Trellas, 1704. – 1 f., 29 cm. – Text a 2 columnes; xilografia flanquejada per dos florons; orla. – Inici : “Puix de Deu sou tant amada, / y del pecat aveu feta esmena”.

Santa Pau. Mare de Déu dels Arcs: 

Goigs de la gloriosa Verge Maria nostra senyora dels Archs, la capella de la qual, es situada en la parroquia de la vila de Santa Pau, del bisbat de Gerona. – Olot : en la estampa de Rosa Rovira i Paler viuda, en la plaça, [s.a.]. – 1 f., 31 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb angelet a banda i banda; orla i corondell. – Inici : “Puix dels errats sou la via, / sens obstacles ni embarchs”.

Goigs de la Verge Maria dels Archs la capella de la qual esta situada en lo terme de Santa Pau, en lo bisbat de Gerona. – Girona : per Anton Oliva, estamper i llibreter, [s.a.]. – 1 f., 29,7 cm. – Text a 2 columnes; xilografia; orla i corondell.

Goigs de la Verge Maria dels Archs la capella de la cual esta situada en el termino de Santa Pau, en lo Bisbat de Gerona. – Olot : per Ramon Roca estamper y llibreter, [s.a.]. – 1 f., 30,5 cm. – Text a 2 columnes; xilografia; orla i corondell.

Santa Pau. Mare de Déu de Finestres:

Goigs de Nostra Senyora de Finestres, que se cantan en la colegiata antigua, y ara secular iglesia del bisbat de Gerona. – En Gerona : en la estampa de Gabriel Bro y de Rafael Trellas, Llibrater á la Plaça de Sant Pere. Any 1704. – 1 f., 28,5 cm. – Text a 3 columnes; xilografia; orla. – Tornada : “En Finestras aclamada / del Sol Christo blanca aurora”.

Cobles en honor, y alabansa de la gloriosa Verge Maria, Nostra Senyora de Finestras, quals se cantan en lo seu Santuari, antiguament Col·legiata, y ara Priorat, y Secular Iglesia, situáts en la Baronia de Santa Pau, del Bisbat de Geròna. – En Olot : per Miquel Costa, estamper, y llibreter, en la plaça, [s.a.]. – 1 f., 29,7 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb angelet a banda i banda; orla i corondell. – Inici: “Per pecadors advocada, / en terra, y Cel protectora”.

Cobles en honor, y alabansa de la gloriosa Verge Maria, nostra Señora de Finestras, quals se cantan en lo seu Santuari, antiguament Col·legiata, y ara Prioràt, y Secular Iglesia, situáts en la Baronía de Santa Pau, del Bisbát de Gerona. – Olot : per Ramon Roca estamper, y llibreter; en la plaça, [s.a.]. – 1 f., 31,2 cm – Text a 3 columnes; xilografia amb gerros als costats; orla i corondell. – Inici : “Per pecadors advocada, / en Terra, y Cel Protectora”.

Santa Pau. Altres advocacions: 

Goigs del gloriós abat Sant Antoni que se venera en la Capella del Castell de Santa Pau, bisbat de Girona. – Barcelona : per Juan Centene, estamper y llibreter, [s.a.]. – 1 f., 32 cm. – Text a 2 columnes; xilografia; orla i corondell. – Inici : “Del Dimoni vencedor / Sant Antoni sou estat”.

Toralles (actualment, municipi de Montagut i Oix): 

Goigs, que se cantan al glorios Snt. Marti Bisbe, en la sua iglesia de Toralles, sufraganea de la parroquial iglesia de Sta. Maria de Castellar, Bisbat de Gerona. – En Olot : per Miquel Costa, estamper, y llibreter en la Plassa, [s.a.]. – 1 f., 31 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb angelets a banda i banda; orla i corondell. – Inici : “Sant Martí, molt gloriós / assistiunos cada dia”.

El Torn, goigs de la M. D. del Collell

El Torn (actualment, municipi de Sant Ferriol). Santuari de la Mare de Déu del Collell:

Goigs de la sacratissima reyna dels Angels, Senyora nostra, la humil Verge Maria, Mare de Deu del Collell. – Gerona : per Jaume Brò estamper, y llibreter à las Ballesterias, 1726. – 1 f., 29,7 cm – Text a 3 columnes; xilografia amb angelets a banda i banda; orla i corondell. – Inici : “Reyna Escelsa coronada / molt més bella quel Sol bell”.

Goigs de la sacratissima reyna dels Angels, Senyora nostra, la humil Verge Maria Mare de Deu del Collell. – Olot : en la estampa de Joseph Rovira llibretèr, al carrèr Major, [s.a.]. – 1 f. – Text a 2 columnes; xilografia amb àngel a banda i banda; orla i corondell. – Inici: “Reyna Excelsa coronada / molt mes bella quèl Sol bell”.

Goigs en honor, y alabansa de la sacratissima, y gloriosa Reyna dels Angels, Mare y Senyora nostra, la humil, é Immaculada Verge Maria, Mare de Deu del Collell, Patrona, y Protectora de tots sos veraders Devóts; quals la venéran, ab molta devoció, en son Santuári, y Capélla, situáts en la Parroquia de Sant Andreu del Torn, Bisbat, y Corregiment de Gerona. – Gerona : per Narcis Oliva estampér, y llibretér, à la Plaça de las Cols, [s.a.]. – 1 f. – Text a 3 columnes; xilografia; orla i corondell. – Inici: “Reyna excelsa coronada, / molt mes bella, que’l Sol bell”.

Vall de Bianya:

Vall de Bianya, goigs de Sta. Margarida

Goigs en honor de la verge y martir Sa. Margarida, venerada en la mateixa Parroquia; Vall de Bianya, Bisbát de Gerona. – Olot : per Ramón Roca estampèr, y llibretér; en la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 30 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb gerro a banda i banda; orla i corondell. – Inici: “Puix de Verge portau palma / de Martir teniu Corona”.

Goigs del gloriós Sant Miquel del Mon, de la Vall de Vianya. – Olot : Ramon Roca, estamper y llibreter, a la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 31 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb gerro i flors a banda i banda; orla i corondell. – Inici : “Cantarem la Santedat / de Vos Princep Glorios”.

Goigs en alabança del gloriós martir S. Modesto; quals Reliquias se veneran en la Parroquia de Santa Margarida, en la Vall de Bianya. – Olot : per Ramon Roca estampèr, y llibreter; en la Plaça, [s.a]. – 1 f., 30 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb motius tipogràfics a banda i banda; orla i corondell. – Inici : “Puix en lo Nom sou ermós, / de modestia Original”.

58. Besalú i municipis de la Garrotxa en números vermells el 1719

Passada la guerra de Successió (1705-1714), la hisenda municipal dels pobles de l’actual comarca de la Garrotxa presentava una situació deplorable. No era només que els municipis tinguessin unes fonts de finançament extremadament limitades o, molt sovint, nul·les, sinó també que les despeses originades durant la guerra pel pas de tropa i grups armats, i per les contribucions que se’ls havien imposat, havien obligat cònsols i jurats a manllevar diners de particulars, que ara s’havien de tornar, precisament en uns moments de dificultats generalitzades pels nou anys de guerra i per les noves imposicions que exigiren els vencedors.

Monedes del temps de Felip IV de Catalunya, V de Castella

El 1719 el tinent de corregidor de Besalú, el filipista Ramon Pastell, va manar als comuns o ajuntaments de la vegueria de Besalú que manifestessin els recursos de què disposaven, les càrregues que tenien i els deutes que arrossegaven. Feia poc que la imposició a tot Catalunya d’una nova contribució que seria coneguda amb el nom de “cadastre”, havia portat els municipis a haver de respondre una sèrie de qüestionaris sobre la riquesa de cada poble, ja que el nou impost gravava els béns i els guanys de les poblacions. A la vegada, sorgiren reclamacions dels pobles respecte de les quantitats que se’ls feia pagar per aquest impost, que no semblava correspondre’s –per excés– amb la minsa riquesa que els pobles deien tenir de debò. És, doncs, en aquest context de pressió sobre les hisendes municipals i d’estira-i-arronsa per mirar d’alleugerir l’enorme pressió del cadastre, on hem de situar el manament de Ramon Pastell. Hi van donar resposta 48 pobles (49, si comptem separadament Lligordà i Palera, que la feren conjunta). La vegueria de Besalú arribava per llevant fins a Cabanelles, a l’Alt Empordà, i pel sud fins a Falgons i a Mata, al Pla de l'Estany.

Una ullada a aquests informes motiva més a la compassió que no pas a la mera anàlisi. Els municipis petits –la majoria ho eren– certificaren en aquell 1719 que no tenien recursos propis. De tots els pobles de l’actual Garrotxa que respongueren, només Argelaguer, Palau de Montagut (Sant Jaume de Llierca) i Besalú digueren tenir alguns ingressos municipals, a partir dels arrendaments de la taverna, la fleca i algun dret més. El Comú de Tortellà posseïa un terreny boscós i rocós d’unes cent vessanes de terra, dit els Comuns de Tortellà, que no donava cap rendiment a les arques municipals i que només servia “per los particulars habitants de dit lloch de Tortallà per anar·i a cercar llenya per servey de llurs casas y en los anys que y [= hi] ha aglans per anar·n·i a cullir algunas pocas per criar tossinos”. Però en la gran majoria dels casos, la cantarella que es repeteix en els informes era similar a la que expressaven els jurats o regidors (el text utilitza sempre, com a transició, aquesta doble denominació) de Mieres: “de que lo comú de dit lloch y parròquia de Mieras no té casas, molins, montanyas, terras ni altres proprietats, ni tampoch gavellas, flecas, tabernas, carnicerias ni altres emoluments". Bé és veritat que aquests municipis petits tampoc no havien de fer front a despeses ordinàries, perquè ni tenien mestre a qui pagar ni hospital al que atendre ni cap altra mena de serveis. Mai que es presentés alguna necessitat comuna, es podia recórrer, si era el cas i així ho permetia el seu règim senyorial, a imposar una talla, un repartiment o derrama entre els veïns, com explicaven en la seva certificació de 1719 els jurats o regidors de Toralles, també ells sense rendes municipals: "quant se fa algun tall, cada hu paga lo que li toca a pagar".

La càrrega de la guerra de Successió

Però ai! havia passat la guerra, la malaurada guerra de Successió, que, com tot acte bèl·lic, s’emportà muntanyes de diners. Els exèrcits costaven molts, molts diners, i més que se’n prengueren. Durant la guerra, el pas de tropes pels pobles de la Garrotxa suposà als municipis haver de pagar considerables sumes de diner per al seu manteniment, que calia entregar d’immediat (i a bona fe que els exèrcits, quan entraven en un poble, no s’estaven pas d’orgues). En aquelles circumstàncies, els representants públics dels veïns no havien tingut més remei que manllevar d’urgència diners als particulars, uns préstecs que després es regularen notarialment en forma dels denominats “censals”: tu ens dones aquests diners que necessitem d’immediat i nosaltres ens comprometem a pagar-te cada any una pensió, que en aquells moments era d’un sou per lliura, és a dir, el 5 % de la quantitat manllevada (bé, tècnicament un censal era una venda: jo et venc, pel preu del capital, el dret a pagar-te cada any una pensió). A la pràctica, la creació de tots aquests censals va fer que els municipis quedessin greument endeutats per molt de temps, amb escasses possibilitats de poder-hi fer front.

Tortellà declarà, en aquestes certificacions de 1719, tenir contrets censals per un valor total de 3.849 lliures, que suposaven haver de pagar cada any en pensions 192 lliures i 9 sous. Eren molts diners, que els jurats o regidors miraren bé de justificar amb tot detall. D’entrada, una primera part d’aquests censals s’havien hagut de menester per pagar les tropes borbòniques que havien passat pel territori en els anys de 1711, 1712 i 1713, i uns altres diners havien servit “per soltar de las càrcers de Perpinyà als cònsols y alguns particulars de dit lloch y parròquia, als quals los francesos se·n·avian aportats presos en lo any 1713 per lo que se·ls devia de ditas estansillas". Respecte d’aquests garrotxins presos a Perpinyà, és un fet de la guerra de Successió. El 13 de febrer de 1713 va arribar a Besalú un destacament de soldats francesos (que lluitaven per la causa de Felip V), comandats pel comte de Fiennes, a reclamar unes quantitats que deien que no se’ls havien pagat. Com a represàlia, els soldats borbònics hi prengueren hostatges, com feren també en els pobles veïns. De Tortellà se n’emportaren diverses persones, entre ells el sagristà o rector de la parròquia. Tots aquests hostatges, segons notícies que recollí Joaquim Matas (Castillo de Salas y sus términos, Olot, 1905, p. 134-135), “atados los condujeron a Rosas; y embarcados a Caplliure [= Cotlliure] y de allí a Perpiñán; cometiendo en ellos mil tiranías como si fuesen esclavos, y más aun en los sacerdotes. En Perpiñán los pusieron en un lugar llamado las Casas Hermas o Cuarteles, de donde no podían salir ni para satisfacer sus necesidades corporales. La comida les costaba a peso de oro durante los dos meses que estuvieron allá. Sufrieron terribles enfermedades hasta llegar todos los presos a las postrimerías”. Els que sobrevisqueren només en pogueren sortir quan els seus pobles respectius els feren arribar les quantitats que exigien els seus segrestadors.

Així, de les 3.849 lliures que Tortellà tenia manllevades, 3.000 corresponien al pagament de les tropes borbòniques que havien passat per la vila i per al rescat dels que, com a forma de coacció, van ser conduïts a Perpinyà. De la resta, un altre censal de preu 150 lliures havia servit “per furnir a un regiment de Suïssos que estigué allotjat en dit lloch de Tortallà al principi del any 1711”, i un altre de 330 lliures “serví per furnir a unas tropas francesas que estigueren allotjadas en dit lloch en temps de Carlos Segon rei de España (que està en la glòria)”, en referència, aquesta darrera partida, a l'anterior guerra dels Nou Anys (1689-1697). Quedava encara un censal de 369 lliures, respecte del qual els jurats o regidors de Tortellà s’hagueren de sincerar, dient ser diners que s’havien pres qui sap quan feia i que ningú no recordava amb motius de què s’havia fet: “ha molts anys que se manllevà, que no·y ha ninguna persona que·n tinga memòria y axí no se sap lo preu de aquell [censal] perquè serví".

En els altres pobles que havien contret censals, la raó d'haver-ho fet era unànime, tots digueren que s’havien pres al seu moment “per pagar las estansillas als officials y ministres de las tropas auxiliars del rey nostre Sr. [Felip V] (que Déu guarde) en los anys 1711, 1712 y 1713”, segons expressió que es repeteix idènticament en la majoria dels certificats. Els d’Argelaguer, que havien agafat censals per valor de 4.352 lliures i 10 sous, precisaren que d’aquest capital, 3.700 lliures havien anat destinades al pagament del pas de les tropes borbòniques en els tres anys mencionats, i la resta “serviren per pagar altres contribucions y mals de dit lloch en las guerras passadas”, i encara hi havia uns diners no quantificats que es devien a diversos particulars, fets servir “per subvenir a diferents treballs que per ocasió de las guerras han esdevingut al Comú del mateix lloch”. Les guerres, sempre les guerres.

La hisenda municipal de Besalú el 1719

A Besalú la situació era més complexa, perquè si bé l’ajuntament disposava de recursos propis, estava del tot endeutat. El seu informe de 1719 és detallat. A grans trets, l’ajuntament de Besalú tenia una mitjana anual d’ingressos de 1.000 lliures i una despesa que pujava a 626 lliures i 10 sous. Però tenia un deute que li suposava haver de pagar cada any als creditors en concepte de pensions 680 lliures, 12 sous i 8 diners. I llavors, és clar, llavors els números ja no lligaven. Vegem-ho a la menuda.

1. Pel que fa als ingressos, calia distingir –com en tots els municipis– entre propis i arbitris.

Els propis eren les propietats pertanyents a la institució municipal, uns béns que, en principi, havien de donar algun tipus de guany. Per una banda l’ajuntament de Besalú tenia tres immobles que no produïen cap rendiment, ja que estaven destinats a casa de la vila, a presó i a escola. Però per una altra banda era posseïdor de la meitat dels molins fariners i drapers de la vila (l’altra meitat d’aquests molins pertanyia a l’abat del monestir de Sant Pere de Besalú) i això sí que generava un rendiment.
Els arbitris eren els drets municipals, que se solien arrendar. L’ajuntament de Besalú percebia els arrendaments dels drets de dues tavernes, la fleca, la carnisseria i el pallol, les imposicions sobre la venda a la vila d’oli, aiguardent, peix, claus, tatxes i candeles de sèu, i l’anomenat dret de mercaderies, que gravava l’entrada de determinats gèneres.
Segons la certificació feta pels jurats o regidors de Besalú el 1719, la possessió de la meitat dels molins i els arbitris suposaven per a l’ajuntament de Besalú, com ja he avançat, ingressar cada any unes 1.000 lliures barceloneses.

2. Pel que fa a les despeses, la llista es presenta múltiple.

Distribució de la despesa municipal de Besalú el 1719

Comencem pels salaris dels càrrecs municipals. Els quatre regidors cobraven cada un 60 lliures a l’any; el clavari o administrador 37 lliures i 10 sous; el secretari de l’ajuntament, el porter, el rellotger i el receptor del paper segellat, cada un d’ells 15 lliures; el mostassaf 12 lliures, els estimadors 6 lliures i els oïdors de comptes del clavariat 4 lliures i 10 sous. Aquesta partida suposava, doncs, la suma de 360 lliures a l'any.
Però el funcionament de l'ajuntament costava una mica més, ja que els quatre regidors tenien dret a què se’ls donés una atxa anual, i al clavari candeles i carbó. I hi havia també les insígnies dels quatre jurats i les despeses d’escriptures que es feien treure al secretari, totes les quals despeses feien a l’any a 52 lliures.
Per al manteniment de les propietats municipals se solia gastar cada any de 75 lliures en els molins fariners i drapers (“per molas, nochs y demés ahinas [= eines] y per tenir condrets lo rech y resclosa de dits molins”) i 20 lliures per les cases de la vila, les presons i l’estudi, sense deixar-se 1 lliura “per cordas per al pou de la casa de la vila”. Total per aquest concepte, 96 lliures.
De serveis directes a la vila, poca cosa. Al mestre de minyons se li donaven 25 lliures a l’any (un salari minso, per força el mestre deuria cobrar alguna cosa de cada un dels alumnes). Curiosa la partida de neteja pública reduïda a només cinc vegades a l’any, amb un cost de 15 sous: “Item paga cada any per fer escombrar la plassa sinch vegadas, ço és en las quatre festas anyals y en la festa de St. Vicens de maig, quinse sous” (les festes anyals són Nadal, Pasqua Florida, Pasqua Granada i la Mare de Déu d'Agost). Entre escola i neteja, se n'anaven, doncs, 25 lliures i 15 sous.
Més important era tot el que es destinava a la vida pietosa i festiva de la població. El frare que venia a predicar a Besalú durant la quaresma se n’emportava el mateix que el mestre, 25 lliures, i al monument del dijous sant es donava 1 lliura. A les festes religioses de Corpus i de Sant Vicenç es destinaven 19 lliures. El dimarts de Pasqua l’ajuntament feia celebrar dotze misses “als gloriosos màrtirs St. Prim y St. Felicià, patrons de dita vila”, que costaven 3 lliures i 12 sous. A la casa i capella de la Mare de Déu del Món se li donava 1 lliura i 16 sous perquè s’hi celebrés un ofici. En un moment o altre de cada any l’ajuntament havia d’encarregar la celebració de misses i pregàries, ja fos per a obtenir la pluja, o per altres necessitats, i això costava 3 lliures i 12 sous. Fent números, la col·laboració en l’atenció religiosa de la gent de Besalú i en les seves festivitats suposava un total de 54 lliures.
Finalment, entre les obligacions municipals calia destinar 25 lliures per a “propris y guias per servey de sa magestat” i 3 lliures i 15 sous per censos que s’havien de pagar al monestir de Sant Pere i al prior de la col·legiata de Santa Maria.
Fent suma, el total de les despeses municipals de Besalú pujava, a l'any, a 616 lliures i 10 sous.

3. Pel que fa al deute.

L'ajuntament de Besalú el 1719 estava entrampat en més d’una cinquantena de censals, de préstecs demanats a particulars o a institucions eclesiàstiques, no només de Besalú, sinó també d’Olot, Girona, Maià, Segueró, Serinyà, Castellfollit i d’altres llocs. Els diners que s’havien manllevat a través d’aquests censals arribaven a 13.614 lliures, 12 sous i 8 diners, que al cinc per cent, feia que cada any s’hagués de pagar als que havien deixat els diners pensions per valor conjunt de 680 lliures, 14 sous i 8 diners. Com declaraven els de Besalú, una part d’aquests censals “serviren per pagar las estansillas als officials y ministres de las tropas auxiliars del Rey Nostre Sr. [Felip V] (que Déu guarde) en los anys 1711, 1712 y 1713. Los demés són censals vells que se manllevaren, part en temps del contagi (de que Déu nos guarde) y part en altres ocasions per subvenir a dit Comú de Besalú en alguns treballs excessius en que·s trobave dit Comú". 

Ajuntaments carregats de deute

Si l'ajuntament de Besalú ingressava cada any 1.000 lliures i se’n gastava poc més de 626 en les despeses ordinàries de la vila, més altres 680 i escaig pels deutes contrets, és obvi que cada any que passava els números vermells creixien i creixien. La solució més immediata era la de no pagar. El 1719 l’ajuntament de Besalú devia a tots aquells que li havien deixat diners, la descomunal suma d’11.575 lliures “per pensions cessas [= cessades] y no pagadas”, segons certificaren els regidors de la vila. Besalú era un cas extrem (alguns censals venien de temps més reculats, d'aquí que el deute acumulat fos tan gran), però de deutes ben pocs municipis se n’escapaven. Mieres, que cada any havia de pagar de pensions per censals presos 92 lliures i 2 sous, devia 213 lliures i 9 sous; Beuda devia 120 lliures, respecte de les 26 lliures i 13 sous que havia de pagar de pensió anual; Maià, 130 lliures, respecte de les 40 lliures de pensions anuals; Argelaguer, carregat amb pensions anuals per valor de 217 lliures, 12 sous i 8 diners, devia d’endarreriments 613 lliures, 4 sous i 6 diners. Només uns pocs municipis presentaven una situació menys inquietant: Sales de Llierca, que al seu moment havia hagut de manllevar 2.013 lliures, només en devia 20 de pensions endarrerides i Tortellà, obligat cada any amb pensions de censals per import de 192 lliures i 9 sous, deia deure menys d'una anualitat, només 166 lliures i 10 sous.

Els ajuntaments van haver de sortir-se'n com pogueren. Alguns miraren d’establir maneres de fer ingressos, però això no sempre era possible o fàcil, perquè no depenia només d’ells. A Tortellà, els drets sobre determinades prestacions o comerç pertanyia al senyor. El 1720 els regidors intentaren de fer-se amb els drets del comerç a la menuda, però Carles Alemany de Bellpuig s’hi oposà del tot, i no fou fins cap a les acaballes de segle que l’ajuntament de Tortellà pogué adquirir aquests drets i passar, per tant, a treure’n rendiment. Les pensions vençudes i no pagades foren un mal endèmic generalitzat. A la Vall de Bianya havien pogut establir drets d’hostal, taverna, gavella i carnisseria, els quals, no obstant, eren insuficients i el 1742 seguien recorrent a les imposicions sobre el veïnat, segons explicaren els regidors en aquest any, ara ja en castellà com llavors era manat: “los productos de los referidos arbitrios se conciertan para satisfazer las pensiones de censales, que el común de dicho Valle de Biaña haze y presta y para pagar los salarios de justicia y otros gastos precisos, que debe el Común de dicha Universidad precisamente satifazer”, i com que amb això no se’n feia prou, “es preciso a los habitantes y moradores de dicho Valle de Biaña hazerse entre ellos, voluntariamente, una talla comuna todos los años". A posar-hi tots diners, això sí, "voluntariamente".

Per complicar més les coses, entre 1741 i 1750 la Corona es quedà amb la meitat dels propis i arbitris dels municipis per atendre necessitats de guerra del moment, de manera que els endarreriments en el pagament del deute s’accentuaren. I encara més, el 1745 es publicaren unes instruccions sobre propis i arbitris, que intentaven collar els regidors respecte d’aquests ingressos locals. Amb el retorn als municipis de la possessió total sobre les seves rendes i arbitris, els ajuntaments recuperaren marge, però sense deixar d’haver-hi una situació d’asfíxia, com ho demostra que el 1754 els regidors de Besalú seguien insistint a dir que el que el municipi guanyava per l’arrendament dels drets de taverna, carnisseria, pallol, fleca, gavella d’oli, peixateria, aiguardent, claus i candeles de sèu, és a dir, els arbitris que percebia, “se aplica en satisfacer deudas de la misma Universidad".

Anys difícils, els de després de la guerra de Successió, i no només per la repressió. No perdem de vista que, paral·lelament a haver de fer front els municipis a aquest enorme deute, els calgué enfrontar-se a un altre problema que se sumà a aquest, el del pagament de l’impost del cadastre. En la seva forma completa, aquesta contribució imposada per Felip V a Catalunya començà a cobrar-se el 1717. Si bé afectava directament als particulars, de retruc hi quedaren entrampades les institucions municipals, que n’eren les últimes responsables. La feina, doncs, que en aquests anys es girà als regidors, fou enorme i complexa. És molt difícil de poder fer un seguiment de les hisendes municipals de la Garrotxa en aquells anys, però gosaria dir que, malgrat tot, aquells regidors i els pobles que representaven, afortunadament saberen sortir-se’n. Com en moltes d'altres coses.

20. Notes de la Garrotxa per a la petita història de l'allioli

Fa un temps [2012], un conegut escriptor i columnista de La Vanguardia, sota el títol de "La beneiteria nacional de Catalunya", es despatxava a gust contra la pretensió dels organitzadors de la Fira i Festa de l’Allioli de Creixell, a tocar de Borrassà, a l’Alt Empordà, que l’allioli fos proclamat salsa nacional de Catalunya. A part de consideracions polítiques, entre els seus arguments en contra hi havia que l’allioli no seria pas cosa només d’aquí, sinó d’una àmplia llista de països mediterranis. L’endemà mateix, el diari Levante de València portava com a notícia que “Cataluña se lanza a nacionalizar el allioli”, i recordava que hi ha una empresa de salses de Benifaió, a la Ribera Alta del País Valencià, que des de fa molt de temps fabrica allioli industrial i que fins i tot el distribueix a la Xina. No entraré en el tema del manifest dels de Creixell a favor d’aquesta sol·licitud perquè això forma part d’una altra història. Però des de la història que aquí ens pertoca, la història del segle XVIII a Olot i la Garrotxa, bé podem aportar algun granet (d’all, naturalment, no pas de sorra) a la vella presència de l’allioli a les nostres contrades. Quatre notes locals per si, vés a saber, poden fer mai algun favor.

A principis del segle XVIII l’allioli era comú i conegut per terres de la Garrotxa. El 1720 la dona de l’hostaler de Maià, Eugènia Serra, va haver de testificar respecte de l’actuació desaforada i abusiva d’uns soldats que se li presentaren a l’hostal i que ja en una altra ocasió vaig comentar. El que ara ens interessa, és precisament l’inici del relat, que comença quan els soldats es presentaren a cavall a l’hostal “y a la [que] llegaron dixeron que jo dicha Eugenia les conponiesse aceite con axos vulgo alioli, y en efeto jo se los componé”. Se’l menjaren, i mentre un dels soldats volia començar a fer gresca i molestar la família de l’hostaler, un altre “que llevava vigotes me quería dar un ral de ocho en especias, queriendo que tomasse aquel por sus intenciones y para pagar el valor de l’aseyte con ajos, y yo dicha Eugenia no lo quise tomar”, s’entén que perquè les intencions del primer soldat de cap manera mereixien d’acceptació. Així doncs, els soldats –males intencions a part– no haurien pres res més que allioli, que podia seria considerat com una menja en si mateixa, i no pas, necessàriament, l’acompanyament d’un altre plat.

Ni l’hostalera de Maià ni el notari que li redactà la declaració sobre l’actuació dels soldats, no van saber com traduir “allioli” al castellà, i no tingueren més remei que descriure en castellà els dos elements compositius, “aceite con axos”, i tot seguit expressar-ho amb el mot català perquè no hi haguessin dubtes sobre de què s’estava parlant. Cal dir que l’equivalent castellà del mot allioli, que és ajiaceite, no consta pas en la primera edició del diccionari de la llengua castellana de la Real Acadèmia, de 1726, sinó a partir de la segona, apareguda el 1770. S’hi va definir com a “composición hecha de ajos majados y aceyte”, il·lustrada tot seguit amb un exemple que fa pensar que no era precisament en l’àmbit del menjar d’on havia sortit aquesta paraula castellana, ja que l’exemple era tret del tractat de Pedro Ciruelo sobre les supersticions i els encanteris, publicat en el segle anterior: “y si este unto no pudieren aver, unten la podadera con ajos mojados y deshechos en aceyte, que sea recio y fuerte ajiaceite”. En les següents edicions del diccionari, s’obvià l’exemple i la definició quedà simplement en allò de la composició d’alls picats i oli, amb què més o menys encara ara hi figura (alioli, com a mot admès en castellà i sinònim d’ajiaceite, s’hi incorporà a partir de l’edició de 1869).

Ara bé, en aquell mateix segle XVIII, quan els autors d’un diccionari castellà–anglès van haver d’afrontar com dimonis traduirien a l’anglès això de l’ajiaceyte, després de repetir la definició del diccionari de l’Acadèmia, no varen trobar altra forma que fer una carambola i remetre’s a l’allioli català (senyal que no n’hi havia d’altre, o que aquest era el de referència), i traduir-ho, no com un mot, sinó a tall d’explicació, perquè els anglesos sabessin bé de què anava la cosa: “Ajiaceyte. Composición hecha de ajos majados y aceyte. Es el alioli de los catalanes. A batter of pounded garlic and oil, used by the Catalonians in the place of butter” (Thomas Connell i Thomas Higgins, Diccionario nuevo de las dos lenguas española e inglesa, Madrid, Imprenta Real, 1789, t. I, p. 75).

Però si des d’Olot, d’alguna cosa cal prendre nota, és del que el famós metge Bartolomé Piñera y Siles, nascut a Úbeda cap a 1753, i que durant 44 anys exercí de metge a l’Hospital General de Madrid (on hi morí l’any 1828), va anotar respecte de l’allioli en la seva traducció al castellà del Tratado de materia médica del metge escocès William Cullen, publicada a Madrid, per Benito Cano, el 1794. Parlant de les qualitats mèdiques de certs aliments, i en aquest cas dels alls, Piñera posà com a nota aquest comentari: “En varias provincias de nuestra península, pero principalmente en Cataluña es [l’all] el condimento que más se gasta, y aun entre los rústicos, soldados y marineros se usa mucho de una manteca o pomada hecha de ajo y aceyte, que se vende en la villa de Olot, una de las más fecundas en ajos; y a esta manteca llaman all y oli, y los arrieros la llevan de prevención para la manutención diaria en sus viajes” (tom II, p. 90, nota). De cop i volta, resulta que un metge de Madrid, a les acaballes del segle XVIII, esmenta Olot com a lloc on es ven l’allioli, del qual, a part dels rústics, soldats i mariners, en farien provisió els traginers per a la seva carmanyola diària de viatge. D’on o com arribà aquesta notícia a coneixement de l’il·lustre metge, és quelcom que no ens diu, però ell la dóna certament com a bona. De l’Olot d'aquell segle en coneixem moltes coses de les seves manufactures, dels seus edificis i de l’escola de dibuix que s’hi va crear, però, precisament, és de l’agricultura d’allò que menys en sabem, de manera que tampoc no ens és possible ara per ara d’acreditar l’afirmació d’aquest text sobre una proverbial fecunditat dels alls en el terme olotí en aquell final de segle. 

El caputxí fra Sever d'Olot, que havia voltat per diversos convents, va deixar manuscrit un recull de receptes de cuina de 1787, tant de mar com de muntanya (publicat modernament, el 1982, per les Edicions del Castell de Perelada, on es guarda el manuscrit). Hi recull diverses picades, però, curiosament, només parla de l'allioli en tres receptes, totes elles de cuina de peix, i encara ho fa sota la forma d'allioli negat: en una d'un plat de bacallà, "quant haurà ben bullit y [= hi] tiraràs per sobre un poch de alioly negat y ja lo pots traure a taula" (p. 61);  semblantment, també d'altres peixos com "lo peixopalo y diablillos aman molt lo alioly negat" (p. 63); i per a un plat d'anguiles, l'últim pas és fer "una picada de alioli negat y li tiraràs quant lo boldràs traure a taula" (p. 66).

El que sí que resta clar és que l’ús abundós que es feia a Olot de l’allioli no era pas un costum de volada curta. El 1822 el metge olotí Domingo Torà i Marcé va composar una topografia mèdica d’Olot, que tot i ser breu, conté un paràfraf sobre l’afició a l’allioli i el caràcter mercantil que se li podia donar per part dels seus habitants: “Este pueblo [Olot] negocia con la manteca ajo-aceyte (llamada all y oli), que sabe componer perfectamente y se vende en muchas casas a cucharadas. Tiene un consumo considerable entre estos habitantes”. 

 

Diguem de pas que al llarg de tot el segle XVIII en els inventaris notarials post-mortem dels particulars olotins, és estrany no trobar, a la cuina, un morter i la seva mà de morter, de pedra (d’aquells que aguanten bé el moviment de la mà de morter). A la cuina del blanquer Albert Estorch hi havia, el 1725, “un morter de pedra ab sa mà de fusta, usat”; a la del daguer i ferrer Pere Moliner (1743), “un morté de pedra”; a la del botiguer Gaspar Benet i Toralles (1772), “un morté medià de pedra usat, ab sa mà de fusta”, a la del botiguer Pere Constans (1789) “un morter de pedra ab sa mà de fusta” i així una i altra vegada, amb les mateixes paraules, en gairebé tots els inventaris dels béns dels particulars. També n’hi havia fets de coure, més petits, però ja no eren tan freqüents. Ja sé que això no necessàriament té a veure amb l’allioli, pot ser per a qualsevol picada, però invertim-ho i diguem que, si més no, de poder fer allioli, i tant que se’n podia fer arreu de les llars olotines.

Si començàvem amb un apunt local sobre l’allioli de les primeres dècades del segle XVIII, acabem amb un altre de 1804, ja a l’entrada del segle següent. Figura en una carta que el religiós Fèlix de Sant Joan de la Creu –que no sabem d’on era– escrigué des de Tarragona el dia 4 de març a un dels dos rectors de la parròquia de Sant Esteve d’Olot, mossèn Francesc Costa. En aquesta carta, després de tractar els assumptes que l’havien portat a escriure’l, i abans d’acomiadar-se, fra Fèlix passava, amb to més cordial i afectuós, a la part personal, en la qual hi havia un consell de salut per al seu amic olotí: “V.M. no olvidie las cols ab alioli, ni menos las cebes petitas, que és mol bo pera fer fugir lo fret, que en esta terra és bastan fort”. Aquesta terra de fred és, naturalment, l’Olot del destinatari del consell, i ens anotem, per tant, que en ella l’allioli –o millor, les cols amb allioli– podia ser no només un plaer per al paladar o un aliment, sinó un remei per a foragitar-se el fred del damunt. Tot en un. 

 

                                            Revisat: 16 de novembre de 2020