63. Noranta-cinc goigs de llocs de la Garrotxa, impresos al segle XVIII

Argelaguer, goigs de Sant Damas

Hi ha el dubte de si parlar dels goigs entra en l’esfera d’aquelles coses de les que tothom sap a què ens referim, o bé si els goigs pertanyen al gruix d’aquells conceptes que reculen en el seu ús social i que acaben resultant un nom que diu res a molt poca gent. Per si aquest fos el cas, recordem que ens referim a una tipologia concreta d’impresos d’un sol full en els que figura una composició en vers relativa a la Mare de Déu, a un sant o a un misteri cristià (prevista per a ser cantada en les festivitats), i que se sol acompanyar d’un gravat al·lusiu al titular dels goigs i amb d’altres ornamentacions al gust de qui els edita. Filant més prim, però, el goig és sobretot el text, la composició versificada –majoritàriament en català– en la que s’exalta les meravelles de la Mare de Déu o del sant al que estan dedicats, i aquí el seu interès s’obre a diversos d’altres aspectes pietosos i socials.

El seu origen és molt antic. En el segle XVIII les facilitats de la impremta van fer que se n’editessin per a qualsevol santuari, advocació local o inclús devoció particular. Dono aquí una relació dels goigs que foren editats en el segle XVIII en relació amb advocacions pròpies dels llocs de l’actual comarca de la Garrotxa. No es tracta de goigs que s’haguessin imprès a Olot (l’única població de la comarca on llavors hi havia impremta), sinó d'aquells en els que es fa explícita menció d’una advocació radicada en una església, santuari o capella d’aquesta demarcació territorial. En total, els goigs del segle XVIII referits a la Garrotxa dels que n’he pogut aplegar notícies, s'acosten al centenar (i de ben seguir que se n’hi podran afegir d’altres que jo desconec; m'estranya, per exemple, no poder-n'hi incloure cap de Tortellà), un corpus religiós i popular remarcable. Alguna comarca –la més pròxima a nosaltres, la del Pla de l’Estany– ha editat en facsímil l’aplec dels seus goigs, però a la Garrotxa només se n’han fet algunes col·leccions parcials de caràcter local. Confio que, en alguna mesura, aquesta relació de goigs de la Garrotxa impresos al segle XVIII pugui resultar d'alguna utilitat.

Els autors dels goigs restaren en l’anonimat i, si bé no solen ser produccions literàries en el seu sentit culte, sí que representen un gruix de literatura popular religiosa a tenir en compte per qui es proposi explorar els vessants socials que conformaven el dia a dia de la gent d’aquell temps. Si es tracta de goigs dedicats a una marededéu, en general el seu contingut se centra a exaltar els principals moments d’alegria, de goig (d’aquí el nom) viscuts per Maria, i d’això en són un bon exemple els dedicats a la Mare de Déu del Mont, on es repassen un a un aquests moments, començant pel primer, el de l’anunciació, quan “L’àngel Gabriel dulçura / vos digué Ave per nom, / Mare de Déu tota pura / sereu Vos Verge del Món”, un relat que també trobem en els goigs a la Mare de Déu del Cos, a Montagut. Si es tracta de sants, se’n repassen els aspectes més suggeridors de la seva hagiografia, com la partició que féu Sant Martí de la seva capa per a donar-ne una part a un pobre, que surt en els goigs del sant que es cantaven a la capella de sant Martí del Corp, a les Preses: “Quan passàreu de camí / per la ciutat d’Amiens / trobàreu un pobre nu / al mitg del cor del ivern: / de vostra capa tallàreu / la meytat li'n dàreu vos”. És rar que incloguin al·lusions directes a la tradició local d’aquella marededéu o sant, i si ho fan és envoltant-los d’un relat llegendari. Els que es dedicaren a la relíquia de la Vera Creu de Besalú relaten, en una de les seves estrofes, en moment en què "De las mans de un sacerdot / cayguereu en Fluvià; / quant sens Vos trist va restà / de Besalú lo poble tot: / y en un arbre trobada / foreu prest per un miñó”. Si en el poble es tenien relíquies del sant, sol fer-s'hi esment de la seva arribada, en uns termes, però, del tot genèrics: “En catacumbas trobaren / exos ossos portentosos, / y los devots fervorosos / a Mayà los aportaren, / no podian estar tancats / tresors de tan gran valor”, expliquen els goigs dedicats a sant Venerand i a santa Modesta, de Maià. En canvi, en els goigs a la Mare de Déu de la Salut, a Sant Feliu de Pallerols, trobem una data precisa: “En mil sissents quaranta quatre, / en un mes tan exaltat; / tinguéreu vostra posada / vos mare de pietat”. La data de 1644 correspon a la de l'alçament de la primera capella del santuari, dos anys després que, en aquest lloc, s'hi col·loqués una imatge al dessota de la roca del Claperols.

Amb tot, el que més sol destacar-se en els goigs és la protecció que l’advocació atorga a la població en moments de tribulacions i sobretot els seus efectes medicinals respecte dels devots que hi recorren. Pel fa que al primer cas, hom sol incloure-hi demandes de pluja (“En temps de molt gran aixut / per intercessió vostra, / s·és vist que ha molt plogut / en aquesta terra nostra” es llegeix en els goigs a Sant Aniol d’Aguja) o d’evitació de pedra i tempestes (“Gran ditxa és per Montagut, / y dels Angles lo veynat, / per tenir una patrona, / que nos guarde nostre blat: / guardàulo de pedregada, / de neula y tempestat”, diuen els goigs a la Mare de Déu de la Devesa, a Montagut). Pel que fa a la salut corporal, els principals beneficiaris de la protecció celestial eren, segons els goigs, els que patien limitacions físiques, ja fossin en l’aparell locomotor –coixos i tolits– o en els sentits –especialment els cecs–, seguits dels que patien febres. Els goigs a sant Ferriol, del veïnat de Fornells, a Besalú, en fan esment en una de les seves estrofes: “Los miracles infinits, / per los quals sou reclamat, / ab los coixos y tullits, / que tenen necessitat, / també malalts y febrosos, / ciegos, sorts y altre dol, / martyr sou de gran virtut”. Cas especial era tot allò relacionat amb el part i la lactància. S’hi refereixen els goigs dedicats a la Mare de Déu de Mont-ros, a Begudà: “Alt al cel sou coronada / prop la santa Trinitat / a parteras, y preñadas / deslliuraulas de mal part: / y a las que són estèrils / també·ls donau fillets vos”. I, naturalment, els goigs de la Mare de Déu de la Llet, a Olot: “Si és en un part perillós, / o la llet li ve a faltar / a una mare, y ve a pregar, / prompte li donau socós: / ab la llet per vos lograda / aconsola al fill si plora”.

Els goigs antics presenten també interès per al que fa a conèixer el desenvolupament local de la impremta i dels diversos aspectes gràfics que ens n’aporten les xilografies que hi figuren. Reconèixer quins goigs són del segle XVIII no sempre resulta senzill, perquè poques vegades incorporen l’any de la seva edició. Per sort, en bona part dels goigs sol consta-hi el nom de l’impressor, cosa que facilita poder saber el seu marc cronològic. Tot i això, hi ha impressors que començaren en el segle XVIII i continuaren en el XIX, mantenint els caràcters i xilografies anteriors i llavors el seu simple nom no és suficient quan no hi consta l'any de l'edició. Dins d’aquests casos, en aquesta relació de goigs de la Garrotxa impresos en el segle XVIII no hi he inclòs els que foren editats per l’impressor gironí Fermí Nicolau (tot i iniciar la seva activitat d'impressor a finals d'aquest segle, les seves edicions es concentren en les primeres dècades del segle XIX). Però en canvi, sí que hi he incorporat tots els que ho foren per l’impressor olotí Ramon Roca, tot i ser conscient que alguns d’ells ben possiblement siguin ja del segle XIX i amb això traeixi la cronologia indicada en el títol. Pel que fa als goigs que no duen ni peu d’impremta ni data, m’he remès al criteri dels bibliotecaris i arxivers dels fons on se’n troben exemplars, i per tant hi he inclòs tots aquells que en els seus registres consten atribuïts al segle XVIII. I si no, m'he arriscat a posar-n'hi de més abans que no pas de menys, perquè sempre serà més fàcil fer-ne caure algun de la relació per no ser d'aquesta cronologia, que no pas recercar quins hi manquen.


Argelaguer:

Goigs en honor, y alabansa del glorios Sant Damaso, Patrici, y Patrò del Lloch de Argelaguer, Papa, y Confessor. – Girona : en la estampa de Francisco Oliva llibrater, 1707. – 1 f., 32 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb motius tipogràfics als costats; orla i corondell. – Inici : “Pontifice vareu ser / gozant de Deu tal favor”.

Coblas en alabansa del glorios Sant Dámaso Papa y confessor, fill de Argelaguer, del bisbat de Gerona. – Girona : Francisco Oliva, llibreter, 1707. – 1 f., 32 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb motius tipogràfics als costats; orla i corondell. – Inici : “Damaso pastor sagrat / del aprisco del Senyor”.

Goigs en honor, y alabansa de la gloriosa Verge Maria Nostra Senyora del Guilar. – Olot : per Miquel Costa estampér, y llibreter, en la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 29,6 cm. – Text a 2 columnes; xilografia; orla i corondell.

Goigs a la gloriosa Santa Anna, la capella de la qual està dins lo lloch de Argelaguer. – [S.l., s.a.] – 1 f., 31 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb gerros amb flors als costats; orla i corondell. – Inici : “Anna Mare de Maria / avia del Salvador”.

Batet, goigs de Sant Mamet

Batet (actualment, municipi d’Olot):

Goigs en alabança del glorios martyr Sant Mamet, que se venera en la iglesia parroquial de Santa Maria de Batét, bisbat de Gerona. – Olot : en la estampa de Joseph Rovira llibreter, en lo carrer travesser de la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 30 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb angelets als costats; orla i corondell. – Inici : “Puix a tots donau favor / si os han, devots, invocat”.

Besalú. Vera Creu:

Coblas a la Santissima Vera Creu, de la vila de Besalú. – [S.l., s.a.]. – 1 f., 29,5 cm. – Text a 2 columnes; sense xilografia; orla i corondell. – Inici : “Puix nostra reparació / per Christo en Vos fou obrada”.

Cobles a la Santíssima Vera Creu de la villa de Besalú. – Girona : Joseph Brò, estamper del rei a les Ballesterias, [s.a.]. – 1 f. – Text a 2 columnes; xilografia; orla i corondell. – Inici : “Puix nostra reparació / per Christo en vos fou obrada”.

Coblas a la Santissima Vera Creu de la vila de Besalú. – Olot : per Ramon Roca estamper, y llibretèr, [s.a.]. – 1 f., 31 x 41 cm. – Text a 2 columnes; xilografia; orla. – Inici : “Puix nostra reparació / per Christo en Vos fou obrada:”.

Besalú, goigs de Sant Ferriol

Besalú. Sant Ferriol:

Goigs del glorios martyr Sant Ferriol, la capella del qual esta situada en lo veynat de Fornells, parroquia de Sant Vicens de Besalú. – Olot : en la impremta de Ramon Roca en la Plaza, [s.a.]. – 1 f. – Inici : “Recaptaulos la salut / à la gent que tant vos vol”.

Goigs del glorios martyr Sant Ferriol, la capella del qual está situada en lo veynat de Fornells, parroquia de Sant Vicens de Besalú. – Gerona : en la estampa real de Maria Bró, y Nicolau viuda, als quatre cantons, [s.a.]. – 1 f., 31’3 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb elements decoratius laterals; orla i corondell. – Inici : “Recaptaulos la salut / à la gent que tant vos vol”.

Goigs del glorios martyr Sant Ferriol, la Capella del qual està situada en lo Veynàt de Fornells, Parroquia de Sant Vicents de Besalú. – Gerona : en la imprenta de Francisco Bró, al carrer de las Ballesterias, [s.a.].– 1 f., 30 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb motius ornamentals als costats; orla i corondell. – Inici : “Recaptaulos la salut / à la gent que tant vos vol”.

Goigs del glorios martir Sant Ferriol, la Capella del qual está situada en lo veynát de Fornells, Parroquia de Sant Vicens de Besalú. – Gerona : per Joseph Bró, estamper del Rey en las Ballestarias, [s.a.]. – 1 f., 30,3 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb elements decoratius als costats; orla i corondell. – Inici : “Recaptaulos la salut / a la gent que tant vos vol”.

Besalú, goigs dels sants Prim i Felicià

Besalú. Altres advocacions:

Goigs en alabansa dels gloriosos martirs Sant Prim, y Sant Felicia, los cossos dels quals se veneran en lo Real Monestir, de Sant Pere de la vila de Besalú del ordre de S. Benèt. – Olot : per Joseph Rovira, llibretèr, al carrer travessèr de la Plasa, [s.a.]. – 1 f., 30 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb dos florons als costats; orla. – Inici : “Puix Deu, y los Sants vos aman, / y en la Gloria estau ja“.

Goigs en obsequi de Ntra. Sra. dels Angels que se venera en la Hermita de Recolta del Terme de Besalú. – [S.l., s.a.]. – 1 f., 31,1 cm – Text a 2 columnes; xilografia; orla i corondell. ­

Beuda. Santuari de Nostra Senyora del Mont:

Goigs de Nostra Senyora del Mon. – Gerona : per Miquel Bró, estamper, y llibreter, à las Ballesterìas, [s.a.]. – 1 f., 29 cm. – Text a 2 columnes, xilografia amb florons als costats; orla. – Inici : “Cantarem ab grans llaors / vostres goigs per tot lo Mon”.

Coblas de Nostra Senyora del Mon. – [S.l., s.a.]. – 1 f. – Text a 2 columnes; xilografia amb l’anagrama de Maria als costats; orla i corondell. – Inici : “Cantarem ab grans llaors / vostres goigs per tot lo Mon”.

Goigs de la Verge Maria del Mon los quals se cantan en la Quaresma. – Gerona: per Narcís Oliva, estamper y llibreter, [s.a.]. – 1 f., 31 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb gerros amb flors als costats; orla. – Inici : “En lo Mon vos sou dotada / de uns set goigs, Mare de Deu”.

Goigs de la Verge Maria del Mon los quals se cantan en la Quaresma. – Vic : per Joan Dorca, y Morera, estamper y llibreter en la Plaça Major, [s.a.]. – 1 f., 28 cm. – Text a 2 columnes. Xil. en cap. i gerros amb flors lat. Orla i corondell. – Inici : “En lo Món vos sou dotada / de uns set goigs, Mare de Deu”.

Cogolls (actualment, municipi de les Planes d’Hostoles):

Cobles en alabansa de la Santa Transfiguració de Jesu Christ, Nostre Senyor, vulgrament dit San Salvador (…). Parroquia de Cogolls, Vall de Hostoles. – Olot : per Miquel Costa, estamper y llibreter, en la plaça, [s.a.]. – 1 f., 29,9 cm. – Text a 2 columnes. Xil. en cap. i angelets lat. Orla i corondell. – Inici : “Puix sou Senyor de tothom / lo mon se regeix per Vos”.

Goigs de N. S. de les Encies

Les Encies (actualment, municipi de les Planes d’Hostoles):

Goigs en alabansa de Nostra Senyora de las Encias. – Gerona : per Joseph Bró, estamper del Rey, al carrer de las Ballesterías, [s.a.]. – 1 f., 31’5 cm.– Text a 2 columnes; xilografia amb gerros amb flors als costats; orla i corondell. – Inici : “Puix que sou la Protectora / Verge, y Mare del Messias”

Joanetes (actualment, municipi de la Vall d’en Bas):

Gloriosas accions, y triunfos del St. martir Romá Bisbe de Nepe en la Toscana, patrò y tutelar de Juanetas en lo bisbat de Gerona. – Olot : per Ramon Roca, estamper, y llibreter; en la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 31,5 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb gerros amb flors als costats; orla i corondell. – Inici : “Puix propici lo Senyor / als precs de sos Sants está”.

Lligordà (actualment, municipi de Beuda): 

Goigs als quatre Sants martyrs, Desideri, Defendent, Celestino y Marsal: las reliquias dels quals se veneran en lo poble de Lligordà, bisbat de Gerona. – Girona : Narcís Oliva, estamper plaça de les Cols, [s.a.]. – 1 f., 32 cm. – Text a 2 columnes; xilografia; orla i corondell. – Inici : “Martyrs invictos del Cel / y prodigi del valor”.

Maià:

Goigs que en alabansa de los gloriosos martyrs Sant Venerando y Santa Modesta, se cantan en lo lloch de Mayà, bisbat de Geròna, ahont se veneran part de sas reliquias. – Girona : Jaume Bró, estamper i llibreter, al carrer de les Ballesterias, 1739. – 1 f., 29 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb gerros amb flors als costats; orla i corondell. – Inici : “En lo Cel ab gran honor / os veneran exaltats”.

La Miana, goigs de Sant Miquel

La Miana (actualment, municipi de Sant Ferriol): 

Goigs en alabança del glorios Sant Baldiri martyr, un braç del qual se té ab molta venerció, en la iglesia parroquial de S. Miquel de la Miana, bisbat de Gerona. – Gerona : Francisco Oliva, a les Ballesterias, 1703. – 1 f., 31 cm. – Text a 2 columnes; xilografia i motius tipogràfics; orla i corondell. – Inici : “Puix teniu tanta virtut / devant de Deu poderós”.

Goigs en honor, y alabansa del glorios archangel Sant Miquel, los quals se cantan en la sua iglesia parroquial de la Miána, Bisbat, y Corregiment de Geróna. – En Olot : per Miquel Costa, estamper, y llibreter, en la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 31 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb angelets a banda i banda; orla i corondell. – Inici : “Puix Archangel de Valor / y Princep sou en lo Cel”.

Mieres:

Goigs de la gloriosa Verge Nostra Senyora de Romaria, quals se cantan en la sua capella de Mieras, bisbat de Gerona. – Olot : per Joseph Rovira estamper, y llibreter, prop de la Plassa, [s.a.]. – 1 f., 31,2 cm. –Text a 2 columnes; xilografia; orla i corondell.

Monars (actualment, municipi de Montagut i Oix):

Glorias y finesas del glorios martir Sant Sebastia patró del poble de Munás. – Olot : per Ramon Roca, estamper y llibreter; en la Plaça, [s.a.]. – 1 f. – Inici : “Si aquell q. has pres per patró / Munás may te deixarà”.

Montagut (actualment, municipi de Montagut i Oix). Sant Eudald:

Goigs en alabansa del glorios martyr St. Eudalt, lo qual es tingut en molta veneració en una igblesia particular, que está dedicada dins la parroquia de Montagut, del Bisbat de Gerona. – Gerona : per Jaume Bro estamper, y llibreter, [s.a.]. – 1 f., 32 cm. – Text a 3 columnes, xilografia amb florons als costats; orla i corondell. – Inici : “Puix sou en lo Cel immoble, / eternament coronát”.

Goigs en alabansa del glorios martyr Sant Eudalt, lo qual es tingut en molta veneració en una iglesia particular que està dedicada dins la parroquia de Montagut, del bisbat de Gerona. – Girona : Miquel Bro, estamper i llibreter, carrer de les Ballesterias, [s.a.]. – 1 f., 30 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb gerros amb flors als costats; orla i corondell. – Inici : “Puix sou de tot aquell Poble / devotament invocat”.

Montagut (actualment, municipi de Montagut i Oix). Altres advocacions:

Montagut, goigs de N.S. de la Devesa

Goigs de la Mare de Déu del Cos, lo qual se cantan en lo seu lloch de Montagut. – Gerona : per Jaume Bro estamper y llibrater, al carrer de las Ballesterias, 1740. – 1 f., 29,5 cm. – Text a 2 columnes; xilografia; orla i corondell.

Goigs de la Mare de Déu del Cos, l’quals se cantan en lo seu Lloch de Montagut. – Olot : en la imprenta de Ramon Roca, [s.a.]. – 1 f., 31,3 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb ornaments tipogràfics. – Inici: “Cantèm ab molta alegria, / puix volém parlar de Vos”.

Goigs en alabansa de Nostra Senyora de la Devesa; la capella de la qual està cituada en lo veynàt dels Angles, del Lloch de Mont-agùt, Bisbàt de Gerona. – Gerona : per Narcis Oliva estamper, à la Plaça de las Cols, [s.a.]. –1 f., 33 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb angelet a banda i banda; orla i corondell. – Inici : “Prenenvos per Advocada / Verge pura sens pecàt”.

Goigs en alabansa del glorios apostol Sant Jaume Major; los quals se cantan en la Capella del Veynat de Palau Parroquia de Mont-agùt, Bisbàt de Gerona. – Gerona : per Narcis Oliva estamper, à la Plaça de las Cols, [s.a.]. – 1 f., 29’7 cm. – Text a 2 colunnes, xilografia amb floró a banda i banda; orla. – Inici : “Puix sou apostol sagrát, / de Iesus nostre senyor”.

Oix (actualment, municipi de Montagut i Oix). Santa Bàrbara de Pruneres:

Goigs de la gloriosa Sª Barbara, verge, y martyr, venerada en lo Santuari del Mon de Pruneres. – Barcelona : en la estampa de Raymunda Altés, viuda en la libreteria, [s.a.]. – 1 f., 32 cm. – Text a 3 columnes, imatge flanquejada per dos florons; orla. – Tornada : Puix al cel sou coronada / per ma de vostre amador”.

Goigs de Santa Bárbara, verge y martyr, venerada en lo Santuari del Mont de Pruneras. – Manresa : per Joan Abadal estamper y llibreter, [s.a.]. – 1 f., 30 cm. – Text a 3 columnes; xilografia flanquejada per dos florons; orla. – Tornada: “Puix al cel sou coronada / per ma de vostre amador”.

Goigs de Santa Barbara, verge, y martyr, venerada en lo Santuari del Mont de Pruneras. – [S.l., s.a.]. – 1 f., 32 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb gerros amb flors als costats; orla i corondell. – Tornada : "Puix que sou Esposa amada / del Supremo Emperador”.

Goigs de Santa Bàrbara, verge y martyr, venerada en el santuari del Mont de Pruneras. – [S.l., s.a.] – 1 f., 31 cm. – Text a 3 columnes, xilografia amb angelets laterals; orla i corondell. – Tornada : “Puix que sou Esposa amada / del supremo Emperador”.

Oix (actualment, municipi de Montagut i Oix). Altres advocacions: 

Goigs de Nostra Senyora de Escalas de la Parroquia de Oix. – Gerona : en la estampa de Joseph Bró, estamper del Rey Nostre Senyor, [s.a.]. – 1 f., 32 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb motius tipogràfics; orla i corondell. – Inici : “Puix que fou dels Pobres / Consuelo y Remey”.

Goigs del glorios martir Sant Llorens patrò de la parroquia de Oix. – Olot : per Ramon Roca estamper, y llibreter; en la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 31,5 cm. – Text a 3 columnes; xilografia flanquejada per dos florons; orla. – Inici : “Cantarem la Santedat / de vos Martir glorios".

Olot. Mare de Déu del Tura:

Goigs a la Santissima Verge del Tura, patrona de la vila de Olot. – Olot : en la estampa de Joseph Rovira llibretèr, al carrer de Bell-ayre, [s.a.]. – 1 f. – Text a 4 columnes; xilografia amb la llegenda “Retrato de la milagrossa imagen de la Virgen del Tura patrona dela villa de Olot. Ioannes Dufau delineavit et sculpsit Oloti”; gerros amb flors a banda i banda; orla i corondell. – Inici : “De Olot sou Protectora, / o gran Senyora”.

Olot, goigs de la M. D. del Tura

Goigs a la Santissima Verge del Tura, patrona de la vila de Olot. – En Olòt : per Joseph Rovira, estamper y llibreter, [s.a.]. – 1 f., 29 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb florons a banda i banda; orla. – Inici : “De Olot sou protectora / ò gran Senyora”.

Goigs a la sacratissima Verge de’l [sic] Tura, Patrona, y protectora de la vila de Olot. – En Olot : per Miquel Costa, estamper y llibreter, en la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 42,5 cm. – Text a 4 columnes; xilografia de la Mare de Déu del Tura signada “Rovira” i columnes a les bandes; corondell. – Inici: “De Olót sou Protectora, / y gran senyora”.

Goigs de Nra. Sra. del Tura, patrona de la vila de Olòt; bisbat de Geròna. – [S. l., s.a.]. – 1 f., 31’5 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb la llegenda “N. S. del Tura”, flanquejada per dos florons; orla i corondell. – Inici : “De Olot sou Protectora, / gran Senyora”.

Alabanzas, que celebra y canta la patria de Olot en honra de Maria Sma. del Tura. Se podràn pronunciar en idioma de Cataluña y de Castilla. – Olòt : per Ramon Roca, estamper, y llibreter; en la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 30,5 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb la llegenda “N. S. del Tura”, i un sol al dessota; orla. – Inici : “A Vos Princesa, y Señora. / Immaculada Hermosúra”.

Gozos, que se cantan à Nra. Sra. del Tura patrona de la Villa de Olot, en ocasion de anunciar felizes Pasquas de la triumfante resureccion de Jesu - Christo. – Olot : per Ramon Roca estamper, y llibreter; en la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 31 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb la llegenda “N. S. del Tura”, i gerros amb flors laterals; orla i corondell. – Inici : “Reyna sois immaculada / En quien no cupo el pecar”.

Litaniae beatissimae Virginis Mariae del Tura, patronae villae Oloti. – Olot : ex typographia Joseph Rovira in viae Majori, [s.a.]. – [L’he vist esmentat, però no en tinc localitzat cap exemplar].

Laudes deprecatoriae ad Virginem Mariam del Tura, patronam villae Oloti. – Oloti : Michael Costa, typographus, typis mandabat, [s.a.]. – 1 f., 42 cm. – Text a 6 columnes; xilografia de la Mare de Déu del Tura signada “Rovira” i columnes laterals; corondell. – Inici: “Kyrie eleyson / Pater Omnípotens”.

Olot. Santa Sabina:

Olot, goigs de Santa Sabina

Coblas en honor de la gloriosa Santa Sabina, viuda y martir, lo cos s. de la qual esta ab molta veneraciò, en la Iglesia Parroquial de la Vila de Olot. – Olot : per Joseph Rovira estampér y llibreter, al carrér Major, [s.a.]. – 1 f., 41,5 cm. – Text a 3 columnes; xilografia i gerros amb flors a cada costat; orla i corondell. – Inici : “Puix de Romana Olatina [sic] / ab gran goig fou traslladada”.

Coblas en honor y alabansa de la gloriosa Santa Sabina, viuda y martyr se venera ab molta devoció en la iglesia parroquial de Sant Esteve de la vila de Olot, bisbat de Gerona. – Olot : Ramon Roca, estamper i llibreter a la plaça, [s.a.]. – 1 f., 40 cm. – Text a 4 columnes; xilografia i orles a banda i banda. – Inici : “Puix de Romana Olotina / ab gran goig sou trasladada”.

Coblas en honor, y alabansa, de la gloriosa Santa Sabina Martyr : lo cos sant de la qual, se venera, ab molta devoció, en la Iglesia Parroquial de Sant Esteva dela vila de Olot, Bisbát de Gerona – Olot : per Ramon Roca estamper y llibreter; en la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 42 cm. – Text a 4 columnes; xilografia amb motius tipogràfics als costats; orla i corondell. – Inici : “Ja que per supremo amor, / sou nostra prenda Divina”.

Coblas en honor y alabansa de la gloriosa Santa Sabina martyr se venera ab molta devocio en la iglesia parroquial de Sant Esteva de la vila de Olot, bisbat de Gerona. – [S.l., s.a.] – 1 f., 44 cm. – Text a 4 columnes; xilografia; orla i corondell. – Inici : “Ja que per supremo amor / sou nostra prenda Divina”.

Olot. Altres advocacions:

Olot, goigs als sants Faustina i Julià

Gozos a los prodigiosos jovenes V. y M. Sta. Faustina, y St. Julia. – [S.l., s.a.]. – 1 f., 41 cm. – Text a 3 columnes, sense gravat; orla i corondell. – Inici : “Canten a ti gloria, / Santa Trinidad”.

Goigs en alabansa de Nostra Senyora del Portal ques cantan en la sua capella, situada en lo carrer del Camp den Mas, en la Vila de Olot. – [S.l., s.a.]. –  1 f., 30 cm. – Text a 2 columnes; xilografia flanquejada per dos florons; orla i corondell. – Inici : “Puix sou per qualsevol mal / medicina apropiada:”.

Gozos del glorioso S. Simon Estoch, general de la religion Carmelitana, que celebra su fiesta en 16. de mayo el convento de N. S. del Carmen de Olot. – [S.l., s.a.]. – 1 f., 31,8 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb gerros laterals; orla i corondell. – Inici : “O Santo maravilloso / Y del Cielo muy honrado!”.

Goigs en alabansa de Sant Vicens martir, lo cos del qual se venera en la iglesia dels PP. Caputxins de la vila de Olot. – [S.l., s.a.] – 1 f., 29 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb gerros i flors a cada costat; orla i corondell. – Inici : “Un nou cantich de alegria / cantem, a Deu de bon cor”.

Gozos y alabanzas del bienaventurado beato Benito de Palermo, llamado el Santo Negro se venera en la capilla de S. Francisco del Monte de Socopa. – Olot : Joseph Rovira, impresor i librero junto a la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 30 cm. – Text a 2 columnes; xilografia i paneres de flors; orla i corondell. – Inici : “Ya pues que Benignidad / Vuestro nombre pronostica”.

Goigs del Santo Christo, los quals se cantan en lo oratori del Calvari de Montsecopa de la vila de Olot. – Olot : Josep Rovira, estamper i llibreter, prop de la plaça, [s.a.]. – 1 f., 29 cm. Text a 3 columnes; xilografia i flors; orla. – Inici : “Per vostre infinit amor / Redemptor crucificat”.

Coblas al glorios bisbe, y confessor St. Eloy. – Olot : Per Ramon Roca, estamper i llibreter; en la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 43 cm. Text a 4 columnes; xilografia signada "Rovira", orla i corondell. – Inici : "Puix gosàu la claredat / del Cel ab etern repòs". – En la darrera estrofa es fa al·lusió a "Vostra Confraria santa, / que en Olòt està fundada".

Gozos en alabanza de los santos martyres de Christo, Celestino y Benedicta, de cuios se veneran insignes reliquias en el oratorio doméstico de una devota familia de la villa de Olot. – Olot : en la estampa de Ramon Roca: en la Plaza, [s.a.]. – 1 f., 30 cm. – Text a 3 columnes; xilografia flanquejada per dos florons; orla. – Tornada : “Martyres santos del cielo, / que brillais con resplandores”.

Goigs de Nra. Sra. de la Llet col·locada sobre la font del carrer de St. Rafel de la Vila de Olot. – Olot : per Ramon Roca, estamper, y llibreter; en la plasa, [s.a.]. – 1 f., 31,6 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb gerros laterals; orla i corondell. – Inici : “Pues dels que sou venerada / sou diligent Protectora”.

Goigs de la gloriosa Santa Maria Magdalena : venerada en la capella de son carrer en la vila de Olot. – Barcelona : en la estampa de Maria Martí viuda, [s.a.]. – 1 f., 31 cm. – Text a 3 columnes; xilografia flanquejada per dos florons; orla – Tornada : “Apostola del Senyor / pecadora venturosa”.

Les Preses, goigs de Sant Martí

Les Preses. Sant Martí del Corp:

Goigs del glorios Sant Marti bisbe, y confessor, la capella del qual està cituada en lo Terme del Còrp, en la Parroquia de las Presas. – Olot : per Joseph Rovira estamper, y llibreter, al carrer de Bell-ayre prop de la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 31 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb ornaments laterals tipogràfics; orla i corondell. – Inici : “Bisbe Sant de gran valia / Sant Marti molt gloriós”.

Goigs en honor y alabansa del gloriós Sant Martí, Bisbe y Confessor ; la capella del qual esta situada en lo Veynàt del Corp, Parroquia de St. Pere de las Presas, del Bisbàt de Gerona. – Olot : per Ramon Roca estamper y llibreter, en la Plasa, [s.a.]. – 1 f., 27,8 cm. – Text a 3 columnes; xilografia i ornaments laterals; orla i corondell. – Inici : “Bisbe Sant de gran valia / Sant Martí molt glorios”.

Goigs en honor y alabansa del glorios Sant Martí, bisbe y confessor, en lo veynat del Corp, parroquia de Sant Pere de las Presas del Corp, del bisbat de Gerona. – Olot : Miquel Costa, estamper i llibreter, prop la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 30 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb angelets a banda i banda; corondell – Inici : “Bisbe Sant de gran valor / Sant Martí molt gloriós”.

Riu (actualment, municipi de Montagut i Oix): 

Goigs de la Mare de Déu de les Agulles. – Gerona : per Jaume Bró estamper y llibreter, [s.a.].– 1 f., 29,1 cm. – Text a 3 columnes; xilografia flanquejada per dos florons; orla i corondell. – Inici : “Christiá devotament / ab contento cantar vulles”.

Riudaura: 

Goigs del gloriós Sant Clement, que se cantan en la iglesia parroquial de Santa Maria de Riudaura. – Olot : Joseph Rovira, estamper i llibreter, [s.a.]. – 1 f., 30 cm. – Text a 2 columnes; xilografia i motius tipogràfics; orla i corondell. – Inici : “Esta Parróquia devota / suplica ab lo cor atent”.

Coblas al glorios protomartyr, precursor de Christo Senyor nostre St. Joan Batista veneràt en la capella situada en lo Terme de la Vila de Riudaura, en lo Bisbat de Geròna. – Olot : per Ramon Roca estamper, y llibreter; en la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 31 cm. – Text a 2 columnes; xilografia flanquejada per dos florons; orla. – Inici : “Cantarèm vostres llahors, / ab devocio, y alegria”.

Sadernes (actualment, municipi de Sales de Llierca). Sant Aniol d’Aguja: 

Coblas en llaor del gloriós Martyr S. Aniol de Guja. – Gerona : Narcís Oliva estamper a la Plaça de les Cols, [s.a.]. – 1 f., 31 cm. – Text a 2 columnes; xilografia flanquejada per dos florons; orla i corondell. – Tornada : “Puix gosau de la alegria, / que causa lo etern repòs”.

Coblas en llaor del gloriòs Martyr Sant Aniol de Guja. – Gerona : per Jaume Brò estamper, y llibretèr, en lo caller de las Ballesterias, 1742. – 1 f., 27,5 cm. – Text a 2 columnes; xilografia flanquejada per dos florons; orla i corondell. – Inici : “O Martyr de gran valia, / Sant Aniol gloriòs”.

Sant Esteve d'en Bas, goigs de St. Miquel

Sant Esteve d'en Bas (actualment, municipi de la Vall d’en Bas): 

Goigs al glorios archangel Sant Miquel de Castelló, Viscomptát de Bas, bisbat de Gerona. – Olot : per Ramon Roca estamper, y llibreter; en la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 32 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb gerros al costat; orla i corondell. – Inici : “Qui voldrà ser prosperàt / en la terra, y en lo Cel”.

Sant Esteve de Llémena (actualment, municipi de Sant Aniol de Finestres):

Cobles a llahor y gloria de una de las setanta y dos Espinas, que Jesu Christ fou coronat; la qual Reliquia guarda ab molta veneració lo terme y parroquia de Sant Esteve de Llemena, del Bisbat de Gerona. – Gerona : per Jaume Bró estamper y llibreter, en lo carrer de las Ballesteria, 1748. – 1 f., 30 cm. – Text a 2 columnes; xilografia; orla i corondell. – Inici : “Puix la Magestat Divina / tants miracles fa per vos”.

Sant Feliu de Pallerols. Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut: 

Goigs de Nostra Senyora de la Font de la Salút, de la Parroquia de Sant Feliu de Payaróls Vall de Hostóles, Bisbàt de Gerona. Als 17 Septembre 1784. – [S.l., s.a.]. – Peu: Ex voto de Eudalt Riubrugent y Boada Clerga als 28. Octubre 1783. – 1 f., 21’5 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb ornament tipogràfic a banda i banda; orla i corondell. – Inici : “Estela que lo mon guia / sens la qual era perdut”.

Goigs de Nostra Senyora de la Font de la Salut, dela Parroquia de Sant Feliu de Pallaróls, vall de Hostoles, bisbat de Gerona. Als 21 de setembre 1788. – [S.l., s.a.]. – Peu: Foren fets per vot de Eudalt Riubrugent y Boada clerga residint en Gerona als 28 octubre 1783.  – 1 f., 31,5 cm. – Text a 3 columnes; gravat en capçalera; orla i corondell.

Goigs de Nostra Senyora de la Font de la Salut de la Parròquia de Sant Feliu de Payaròls, Vall de Hostoles Bisbat de Gerona. Als 17 septembre 1784. – Gerona : per Anton Oliva, estamper, 1785. – 1 f., 30 cm. – Text a 3 columnes; xilografia flanquejada per dos angelets; orla. – Inici : “Estela que lo mon guia, / sens la qual era perdut”.

Goigs de Nostra Senyora de la Font de la Salut, de la Parroquia de Sant Feliu de Payaróls Vall de Hostòles Bisbat de Gerona. Als 17. Septembre 1784. – Gerona : per Anton Oliva estamper, en las Ballesterias, Any 1786. – Peu : Foren fets per vot de Eudalt Riubrugent y Boada Clerga residint en Gerona Als 28 Octubre 1783.– 1 f., 31,5 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb la llegenda “N. S, de la Font de la Salut” i angelets a banda i banda, orla i corondell. – Inici : “Estela que lo mon guia / sens la qual era perdut”.

Goigs de Nostra Senyora de la Font de la Salut, de la Parroquia de Sant Feliu de Payarols Vall de Hostoles. Bisbat de Gerona. – Gerona : Per Narcís Oliva. Estamper, [s.a.]. – 1 f., 29,8 cm. – Text a 2 columnes, orla i corondell.

Goigs de Nostra Senyora de la Font de la Salut de la Parróquia de Sant Feliu de Payaróls Vall de Hostóles, Bisbàt de Gerona. Als 17 de setembre de 1784. – Reimpresos en Vich : per Felip Tolosa, [s.a.]. – Peu : Foren fets per vot de Eudalt Riubrugent y Boada, Clerga, resident en Gerona, als 28 de octubre de 1783. – 1 f., 31,1 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb gerro amb flos a banda i banda; orla i corondell. – Inici : “Estela que lo mon guia / sens la qual era perdut”.

Sant Feliu de Pallerols. Altres advocacions: 

Goigs en honor y alabansa del glorios arcangel St. Miquel que se cantan en la Iglesia parroquial de Sant Miquel de la Pineda de la Vall de Hostoles del Bisbat de Gerona. – Olot : per Ramon Roca estamper, y llibreter; en la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 32 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb arbre a banda i banda; orla i corondell. – Inici : “Arcangel de gran valòr / y Princep sou en lo Cel”.

Goigs dels gloriosos Sants martirs Pacifich y Peregrí, que se cantan en la iglesia de Sant Miquel de Pineda. – Olot : per Ramon Roca, estamper y llibreter; en la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 31 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb gerros i flors a banda i banda; orla i corondell. – Inici : “Martirs de invicto valor / pacifich y Peregri”.

Sant Privat, goigs de Sta. Maria Magdalena

Sant Privat (actualment, municipi de la Vall d’en Bas):

Goigs en alabanza de la gloriosa Sa. Maria Magdalena ques cantan en sa capella en lo terme de Sant Privàt. – Olot : per Ramón Roca; estamper, y llibretér: en la Plaça, [s.a.]. – 1 f. – Text a 3 columnes; xilografia amb gerros amb flors a banda i banda; orla i corondell. – Inici: “Puix fou tant prodigiosa, / y de Christo tan amada”.

Goigs de la molt gloriosa Santa Magdalena, situada en la parroquia, y montanya de Sant Privat de Bas, Bisbat de Gerona. – Gerona : en la esta[m]pa de Gabriel Brò y Rafel Trellas, 1704. – 1 f., 29 cm. – Text a 2 columnes; xilografia flanquejada per dos florons; orla. – Inici : “Puix de Deu sou tant amada, / y del pecat aveu feta esmena”.

Santa Pau. Mare de Déu dels Arcs: 

Goigs de la gloriosa Verge Maria nostra senyora dels Archs, la capella de la qual, es situada en la parroquia de la vila de Santa Pau, del bisbat de Gerona. – Olot : en la estampa de Rosa Rovira i Paler viuda, en la plaça, [s.a.]. – 1 f., 31 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb angelet a banda i banda; orla i corondell. – Inici : “Puix dels errats sou la via, / sens obstacles ni embarchs”.

Goigs de la Verge Maria dels Archs la capella de la qual esta situada en lo terme de Santa Pau, en lo bisbat de Gerona. – Girona : per Anton Oliva, estamper i llibreter, [s.a.]. – 1 f., 29,7 cm. – Text a 2 columnes; xilografia; orla i corondell.

Goigs de la Verge Maria dels Archs la capella de la cual esta situada en el termino de Santa Pau, en lo Bisbat de Gerona. – Olot : per Ramon Roca estamper y llibreter, [s.a.]. – 1 f., 30,5 cm. – Text a 2 columnes; xilografia; orla i corondell.

Santa Pau. Mare de Déu de Finestres:

Goigs de Nostra Senyora de Finestres, que se cantan en la colegiata antigua, y ara secular iglesia del bisbat de Gerona. – En Gerona : en la estampa de Gabriel Bro y de Rafael Trellas, Llibrater á la Plaça de Sant Pere. Any 1704. – 1 f., 28,5 cm. – Text a 3 columnes; xilografia; orla. – Tornada : “En Finestras aclamada / del Sol Christo blanca aurora”.

Cobles en honor, y alabansa de la gloriosa Verge Maria, Nostra Senyora de Finestras, quals se cantan en lo seu Santuari, antiguament Col·legiata, y ara Priorat, y Secular Iglesia, situáts en la Baronia de Santa Pau, del Bisbat de Geròna. – En Olot : per Miquel Costa, estamper, y llibreter, en la plaça, [s.a.]. – 1 f., 29,7 cm. – Text a 3 columnes; xilografia amb angelet a banda i banda; orla i corondell. – Inici: “Per pecadors advocada, / en terra, y Cel protectora”.

Cobles en honor, y alabansa de la gloriosa Verge Maria, nostra Señora de Finestras, quals se cantan en lo seu Santuari, antiguament Col·legiata, y ara Prioràt, y Secular Iglesia, situáts en la Baronía de Santa Pau, del Bisbát de Gerona. – Olot : per Ramon Roca estamper, y llibreter; en la plaça, [s.a.]. – 1 f., 31,2 cm – Text a 3 columnes; xilografia amb gerros als costats; orla i corondell. – Inici : “Per pecadors advocada, / en Terra, y Cel Protectora”.

Santa Pau. Altres advocacions: 

Goigs del gloriós abat Sant Antoni que se venera en la Capella del Castell de Santa Pau, bisbat de Girona. – Barcelona : per Juan Centene, estamper y llibreter, [s.a.]. – 1 f., 32 cm. – Text a 2 columnes; xilografia; orla i corondell. – Inici : “Del Dimoni vencedor / Sant Antoni sou estat”.

Toralles (actualment, municipi de Montagut i Oix): 

Goigs, que se cantan al glorios Snt. Marti Bisbe, en la sua iglesia de Toralles, sufraganea de la parroquial iglesia de Sta. Maria de Castellar, Bisbat de Gerona. – En Olot : per Miquel Costa, estamper, y llibreter en la Plassa, [s.a.]. – 1 f., 31 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb angelets a banda i banda; orla i corondell. – Inici : “Sant Martí, molt gloriós / assistiunos cada dia”.

El Torn, goigs de la M. D. del Collell

El Torn (actualment, municipi de Sant Ferriol). Santuari de la Mare de Déu del Collell:

Goigs de la sacratissima reyna dels Angels, Senyora nostra, la humil Verge Maria, Mare de Deu del Collell. – Gerona : per Jaume Brò estamper, y llibreter à las Ballesterias, 1726. – 1 f., 29,7 cm – Text a 3 columnes; xilografia amb angelets a banda i banda; orla i corondell. – Inici : “Reyna Escelsa coronada / molt més bella quel Sol bell”.

Goigs de la sacratissima reyna dels Angels, Senyora nostra, la humil Verge Maria Mare de Deu del Collell. – Olot : en la estampa de Joseph Rovira llibretèr, al carrèr Major, [s.a.]. – 1 f. – Text a 2 columnes; xilografia amb àngel a banda i banda; orla i corondell. – Inici: “Reyna Excelsa coronada / molt mes bella quèl Sol bell”.

Goigs en honor, y alabansa de la sacratissima, y gloriosa Reyna dels Angels, Mare y Senyora nostra, la humil, é Immaculada Verge Maria, Mare de Deu del Collell, Patrona, y Protectora de tots sos veraders Devóts; quals la venéran, ab molta devoció, en son Santuári, y Capélla, situáts en la Parroquia de Sant Andreu del Torn, Bisbat, y Corregiment de Gerona. – Gerona : per Narcis Oliva estampér, y llibretér, à la Plaça de las Cols, [s.a.]. – 1 f. – Text a 3 columnes; xilografia; orla i corondell. – Inici: “Reyna excelsa coronada, / molt mes bella, que’l Sol bell”.

Vall de Bianya:

Vall de Bianya, goigs de Sta. Margarida

Goigs en honor de la verge y martir Sa. Margarida, venerada en la mateixa Parroquia; Vall de Bianya, Bisbát de Gerona. – Olot : per Ramón Roca estampèr, y llibretér; en la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 30 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb gerro a banda i banda; orla i corondell. – Inici: “Puix de Verge portau palma / de Martir teniu Corona”.

Goigs del gloriós Sant Miquel del Mon, de la Vall de Vianya. – Olot : Ramon Roca, estamper y llibreter, a la Plaça, [s.a.]. – 1 f., 31 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb gerro i flors a banda i banda; orla i corondell. – Inici : “Cantarem la Santedat / de Vos Princep Glorios”.

Goigs en alabança del gloriós martir S. Modesto; quals Reliquias se veneran en la Parroquia de Santa Margarida, en la Vall de Bianya. – Olot : per Ramon Roca estampèr, y llibreter; en la Plaça, [s.a]. – 1 f., 30 cm. – Text a 2 columnes; xilografia amb motius tipogràfics a banda i banda; orla i corondell. – Inici : “Puix en lo Nom sou ermós, / de modestia Original”.

39. La desventura dels fills de ventura

Mare alletant, figura de Ramon Amadeu

Al maig de 1719 va ser batejada una criatura a la parròquia dels Sants Iscle i Victòria de Colltort, en el que avui és terme municipal de Sant Feliu de Pallerols. Bé, això no té res d’estrany, passava amb certa freqüència. Si en tinguéssim la partida del seu baptisme veuríem que constaria com a filla de pares desconeguts, i potser al marge esquerre de la seva partida en el llibre de baptisme de la parròquia, el rector hi hauria anotat, per aquest motiu, “filla de ventura” (ventura, en el sentit d’apareguda sense haver-se previst). Això, a Sant Iscle de Colltort s’esdevenia molt rarament, però en canvi era menys infreqüent que passés en les parròquies de major població.

Entre 1700 i 1799 van ser batejades a Sant Esteve d’Olot, la principal parròquia d’aquesta població (hi havia també la de Sant Cristòfol les Fonts), 460 criatures filles de pares desconeguts, gairebé repartits a parts iguals entre nens (222) i nenes (238), segons ens permet de saber el pacient treball de revisió dels llibres de baptisme de la parròquia de Sant Esteve d’Olot que va fer Carles Rosselló i Rodríguez per a la seva tesi doctoral del 1996 sobre els aspectes sanitaris que es poden extreure dels llibres sacramentals d'aquesta parròquia en el segle XVIII. La mitjana en la parròquia olotina seria, doncs, d'entre 4 i 5 fills de ventura a l'any, però les xifres absolutes són poc regulars, amb anys de 3 o 4 criatures sense pares coneguts (i alguns anys de només una o dues), seguits d'altres que superen amb escreix la mitjana. En contrast amb l'augment de població que va experimentar Olot en el segle XVIII (passà de 4.350 habitants el 1716, a 9.146 el 1787) és de destacar que, en canvi, el nombre de fills de pares desconeguts es va mantenir força estable, tal i com indica la gràfica que adjunto, confeccionada a partir de les dades aportades per l'autor suara mencionat.

Si he començat esmentant aquella nena de pares incògnits batejada a Sant Iscle de Colltort és perquè va donar peu a un curiós instrument notarial d’atestació el mateix 1719. Es veu que la pobre criatura acabada de néixer havia aparegut al mas Serrat del veïnat de les Medes de l’esmentada parròquia (avui terme municipal de Sant Aniol de Finestres). Algú va fer córrer la veu de si seria filla il·legítima de la muller de l’amo del mas, o d’alguna de les seves germanes o fins i tot de la criada. Per a fer callar els rumors, Joan Rabugent, bracer de Cogolls i la seva dona Magdalena, van testificar davant de notari que de tot això res de res. Segons ells, qui havia parit la criatura en el mas Serrat era “certa dona que dies havia se era reffugiada y molt ocultament estava retirada en dita casa y mas Serrat, la qual després de haverla vista y attentament mirada coneguí molt bé no ésser ella Magdalena Serrat ni altre germana sua ni criada que habitàs ni agués habitat en dita casa y mas Serrat (…), antes bé, després de haver ben vista y attentament mirada la dita certa dona, coneguí molt bé ésser dona forastera y molt distant del dit veynat de las Medas, puix si·n fos estada, jo dita Magdalena [Rabugent] la aguera coneguda” per tenir dita atestant “perfeta cognició de las demés donas del dit veynat de las Medas”. I cap al final tornaven a insistir de no haver dubtat mai “la més mínima cosa tocant a la honestat, pureza, vida y fama de dita Magdalena [Serrat], de sas germanas ni criadas de dita casa del mas Serrat". 

Entremig de l'anterior declaració, primer la dona de Joan Rabugent, i després aquest mateix, explicaren quina fou la seva intervenció en aquest cas: després que aquesta dona forastera “agué parit, se·m fou donada y entregada a mi la criatura que havia parit dita dona perquè la aportàs, com en effecte la aportí a batejar en la iglesia parroquial dels Sants Siscle [Iscle] y Victòria de Colltort. Y axí, després de ser estada batejada, aquesta entreguí a dit Joan Rabugent mon marit, que la aportàs a certa persona perquè la fes criar, com en effecte jo dit Joan Rabugent prenguí dita criatura y la aportí a la persona que dita ma muller me digué perquè la fes criar”. Els primers passos, doncs, a seguir des del moment de saber-se d’una criatura abandonada, era portar-la a batejar i encomanar-la a alguna dida perquè l’alimentés. 

A Olot el centre assistencial de la vila era l'Hospital de Sant Jaume, però entre les seves funcions no hi havia la d’acollir els nadons abandonats, perquè estava dedicat als malalts en situació de pobresa (condició, llavors, comuna a bona part de la població). D’acord amb les pràctiques que es tenien establertes, quan se’ls presentava un cas d’aquests, primer s’asseguraven que fos batejat o, si no ho fos, que se’l bategés; després se'l feia conduir fins a Santa Pau o a les Preses, on les autoritats del lloc haurien de traslladar-lo a una altra població pròxima i així successivament, fent un cadena de trasllats fins que arribés a l’Hospital de Santa Caterina de Girona (des de Santa Pau) o al de la Santa Creu de Barcelona (a través de les Preses i el Grau). Sí que l’hospital es feia càrrec de les despeses de la conducció d’un expòsit a una d’aquestes poblacions més immediates, fixades en sis sous de moneda barcelonesa. De forma excepcional, s’ha conservat una certificació notarial (“donatio pueris”, l’intitulà en llatí el notari) de 1713, del lliurament, per part dels administradors de l’Hospital de Sant Jaume d’Olot, d’un d’aquests nadons de pares desconeguts, de només un mes i quatre dies, a Josep Masllorens, de Sant Cristòfol les Fonts, terme d’Olot, perquè el portés a l'hospital de Girona o al de la Santa Creu de Barcelona.

La majoria dels expòsits olotins anaren a parar a l'Hospital de Santa Caterina de Girona. El 1849 el metge de Lloret de Mar, Francesc Campderà i Camín, en un estudi de caràcter demogràfic va publicar les estadístiques dels expòsits ingressats a l’hospital gironí en el segle XVIII, amb indicació de les poblacions on la criatura havia estat batejada abans d’arribar-hi, una publicació molt encertada, perquè sembla ser que, actualment, les llistes que donaren peu a aquestes dades s’han perdut. Segons això, entre 1701 i 1800 van ingressar a l’hospital de Girona 399 infants sense pares coneguts, amb fe d’haver estat batejats a Olot. És a dir, una mitjana d’unes quatre criatures a l’any. Després d’Olot, la població de la Garrotxa que durant el segle XVIII més expòsits envià a Girona amb constància de ser batejats en el lloc, fou Besalú, que en cent anys n’hi arribà a enviar 114. A molta distància venien Santa Pau (59 fills de ventura en tot el segle), Argelaguer (39), Montagut (29) i Sant Feliu de Pallerols (29). En total al llarg d’aquell segle, dels 9.025 expòsits que havien estat batejats fora de les parròquies de Girona, 959, uns nou o deu a l’any, procedien de les poblacions que conformen l’actual comarca de la Garrotxa (serien 976 si hi comprenem els pobles de la Garrotxa que ara formen part d'altres comarques). 

El 1762, en aquesta cadena de pas de poble en poble per a fer arribar uns expòsits a Girona, els de Palol de Revardit trencaren la consuetud i feren tornar a Olot, segons la reclamació que en féu l’Hospital de Sant Jaume, “dos ninyos recién nacidos, exponiendo la tierna vida destos innocentes a las contingencias del camino, y a todo desabrigo y desemparo”, cosa que era “contra lo que tan justamente se ha practicado hasta ahora, contra caridad y contra el beneficio público a que todos los pueblos están obligados”. No queda clar a qui adreçaven la reclamació els administradors de l’hospital, però la resposta vingué de Girona de forma taxativa, dient que els pobles que es trobaven en el camí d’Olot a Girona “recibirán y conducirán a esta ciudad [de Girona] y al hospital de ellos todos y qualesquier enfermos y ninyos expósitos que les condusgan o entreguen qualesquier otros pueblos”, sota pena de 25 lliures.

Peu de la porta de l'Hospital de Sant Jaume d'Olot

No costa gaire d'imaginar-nos les pèssimes condicions sota les que les pobres criatures de poques setmanes, o inclús de només dies, havien d’afrontar aquest viatge, que s'allargassava pels tràmits a fer entre poble i poble. El desembre de 1796 es va publicar una reial cèdula amb mesures de protecció dels expòsits, vist que un anterior decret de 1794, que reconeixia als expòsits igualtat de condicions en l’exercici de qualsevol professió, quedava en paper mullat perquè molts pocs d’aquests arribaven a l’edat de poder treballar. La mateixa reial cèdula denunciava les grans distàncies que les criatures abandonades havien de recórrer fins arribar a un centre d’acolliment, “siendo a más tratados en estas largas conducciones casi por precisión con tan poca piedad y humanidad, que unos llegan muertos y otros sin esperanza de recobrarse”. El dia 21 de març de 1770 va morir a l’hospital d’Olot una nena de nom Maria Teresa, filla de pares incògnits, de només entre 4 i 6 dies d’edat. La dada ens diria poc si no fos perquè el mateix llibre on s’inscrigué aquesta defunció, guardà gairebé per casualitat la fe de baptisme d’aquesta nounada. Per ella sabem que era de Camprodon, filla efectivament de pares incògnits, i que havia estat batejada en aquesta població del Ripollès el dia 18 de març. Vol dir que només un o dos dies després d’haver nascut, la criatura va ser trasllada en ple mes de març i pels camins de muntanya, de Camprodon a Olot (adreçada, possiblement, cap a Girona), on, arribada fins aquí, la vida, que no havia fet més que començar, va dir que ja n'hi havia prou. 

Les partides de baptisme dels fills de ventura es limiten, com totes les altres, a registrar qui va batejar-lo, quins noms se li posaren, i quins foren els indispensables padrins espirituals d’aquesta cerimònia, amb la mínima indicació de ser fill de pares incògnits, en el lloc de la partida on habitualment constaven els noms dels pares. Però no hi ha mai cap indicació respecte de les circumstàncies o el lloc en què fou trobat el nadó. Per aquesta banda, doncs, és impossible ara de reconstruir les raons que haurien portat a una maternitat tan llastimosa. Tampoc no sembla que es pugui establir una relació entre els anys en què el nombre de fills de pares desconeguts batejats a la parròquia de Sant Esteve d’Olot supera el doble de la mitjana anual (11 nadons en els anys 1717, 1739 i 1740, 10 en l’any 1753 i 12 en el de 1770) i la presència un temps abans de tropes establertes transitòriament a la vila, perquè hi ha una mica de tot. Una de les poquíssimes partides de baptisme d’una criatura de pares desconeguts que ens aporta una dada, és la d’un nen que va ser batejat a la parròquia olotina de Sant Cristòfol les Fonts el 1788, en la que el rector de la parròquia va anotar a continuació de “fill de pares incògnits”: “però la mare diu és filla de Molló y no té domicili fixo y se és trobat en la parròquia de Sant Cristòfol las Fonts”. La pobresa, la misèria, heus ací el panorama que no costa gens de desvelar al darrere de la desventura d’aquests fills de ventura. Com en aquesta anotació que hom troba en el llibre d’albats de la parròquia de Sant Esteve d’Olot: “Als 28 mars de 1735 fou enterrat en dita iglèsia un albat minyó fill de una pobre dona que, acaptant, parí en la casa del Cullell".

I què, sinó, hi ha també al darrere d'altres casos de minyons sobreviscuts als seus primers anys de vida, però sense haver-se pogut alliberar de la seva misèria originària. El llibre d’òbits de l’Hospital de Sant Jaume d’Olot en recull alguns, com el d’una “noya de sinch a sis anys, la qual trobaren quasi morta de fam, y se diu és de Roca Corba”, morta el 1725, passats deu dies, o el d’un minyonet de sis anys que havia dit ser de Surroca, i el d’una nena de també sis anys que havia comparegut a l’hospital dient que era de Vallfogona, morts tots dos, al cap de poc, el 1730. 

El 1772 els regidors olotins varen sol·licitar al rei de poder aprofitar per a Olot l’herència que Antoni Llopis havia atorgat als jesuïtes perquè fundessin un col·legi a la vila. Expulsats del regne els jesuïtes, els seus béns (i, per tant, l’herència Llopis) havien quedat segrestats. Els regidors d'Olot demanaven que es poguessin destinar per a millorar l’ensenyament de la vila, acabar algunes obres de l’església de Sant Esteve i, sobretot, per a la construcció d’un hospici. Aquest nom, però, no ens ha pas de confondre, ja que els destinataris de l’hospici no haurien pas de ser la mainada desvalguda, sinó la multitud d’adults d’un i altre sexe que vagaven pel país malvivint d’almoines o de recursos ocasionals, i que es volia que, degudament recollits a l’hospici, servissin per al treball i el progrés de les manufactures locals. Sí que és cert que en les primeres previsions que es van fer el 1772, es considerava (segurament que de forma exagerada per donar més força a la sol·licitud) que en dit hospici “se recluirán quando menos 400 individuos de ambos sexos de la edad de 8 a 12 años que andan vagantes sin que sus padres, los que los tienen, ni otras personas puedan darles educación ni destino utiloso a la patria”, però tota la idea posterior de l’hospici girà sempre a l’entorn dels adults anomenats, segons la terminologia de l’època, “vagos y malentretenidos”. L’edifici, sí que es va fer, i encara avui dia constitueix un immoble que destaca per les seves grans proporcions a tocar de l’Olot antic, de mides més mesurades. Però no va arribar a funcionar mai com a tal. On sí que ho féu fou a Girona, amb hospici fundat formalment el 1776, al que passarien a integrar-se, a partir d'haver fet els quatre anys, les criatures sense pares que en aquesta edat encara romanguessin sense adoptar a l'Hospital de Santa Caterina de la mateixa ciutat.

Tampoc no es va fer efectiva a Olot la proposta que el 1790 va formular el bisbe de Girona, Tomàs de Lorenzana, de diversificar les cases d'expòsits en el territori del seu bisbat, creant, segons paraules seves, "tres casas de expósitos, una en la villa de Figueras que contiene el Ampurdán y raya de Francia, otra en la villa de Olot para la Montaña y otra en la villa de Canet de Mar para la Marina", deixant l'hospital de Girona només per a la resta (vegeu Miquel Borrell i Sabater, Pobresa i marginació a la Catalunya il·lustrada, 2002, p. 248-249). La destinació dels fills de ventura d'Olot i comarca seguí essent per tant, de forma invariable al llarg dels anys, el seu trasllat a les institucions gironines, amb la càrrega, a coll, del feixuc farcell de les seves penalitats.