dimarts, 9 d’octubre de 2012

Dades de població d'Olot al segle XVIII



Del segle XVIII olotí hom sol destacar el fort creixement demogràfic que havia experimentat la vila en el transcurs del segle. I, doncs, quants habitants tenia Olot? Només tenim dades fiables de tres anys: 1716, 1768 i 1787, havent de descartar les que alguna vegada s'han donat per a 1790 i 1818. Els documents de l'època aporten també altres dades, sovint partint de criteris que no són uniformes. Com que a vegades s’utilitzen sense contrastar algunes d'aquestes xifres, per si pot ser útil dono tot seguit una relació completa de dades coetànies sobre la població d'Olot al segle XVIII.

Els primers recomptes de població de la vila i terme d’Olot en el segle XVIII són de 1716, en el context de les peticions de dades que reclamà l’Administració per a l’establiment de l’impost del Reial Cadastre.

1.- 1716, 8 d’abril. Respostas generals presentadas per la Universitat de la vila y termes de Olot, sobre las preguntas donadas per part del Ille. Señor Dn. Joseph Patiño (Arxiu Comarcal de la Garrotxa). En la resposta a la pregunta número 25, es diu haver-hi a la vila i terme d’Olot 4.350 habitants (2.694 persones adultes o “de comunió”, 860 nens i 796 nenes). Aquestes persones conformaven 852 famílies (la qual cosa ens dóna una relació d’habitants / famílies de 5,1).

2.- 1716. Cathalogo y aranzel de tots los vehins de la vila y terme de Olot ab individuació y explicació de las famílias y lo número de personas que las componen ab lo estat, sexo y edat (Arxiu Comarcal de la Garrotxa). És el cens més detallat i complet que tenim de tot el segle XVIII, ja que se’n conserva la relació original, feta casa per casa, amb la inclusió detallada de tots els membres de cada unitat familiar i la seva edat. Aquest cens, però, no inclou un resum total de dades. A mi em surten 4.270 habitants (2.063 homes i 2.197 dones). Respecte de la petita diferència amb la dada anterior, cal indicar que, per exemple, aquest catàleg no inclou els nombrosos eclesiàstics seculars que residien a la vila ni els regulars dels convents del Carme i dels Caputxins.

3.- 1719. Cataluña numerada en sos termes, en ses cases y persones. Manuscrit de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, publicat per Josep Iglésies a Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII (Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, 1974). Dóna la xifra per a Olot de 668 cases i 2.627 persones. També indica aquesta mateixa xifra el manuscrit Noticia del Principado de Cataluña dividido en corregimientos, del mateix arxiu barceloní, del qual n’hi ha còpies a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, a la Reial Acadèmia de la Història de Madrid i a la Biblioteca Reial de Madrid. Com es veu per les dades de 1716, aquesta xifra ve a correspondre només al nombre d’habitants d’Olot en estat adult, no inclou pas les criatures. Erròniament aquesta xifra d'habitants fortament escapçada s’ha utilitzat i repetit en moltes publicacions com a nombre total d’habitants d’Olot a l'inici del segle XVIII.

4.- 1718, agost. Relació de totas las donas, minyons y minyonas de la vila y terme de Olot, ab lo nom y edat de quiscun, la qual ha requerit lo Sr. Francisco Torrent y Ferrer, subdelegad de la superintendència general als cònsol de la vila de Olot, enviarse al Sr. Intendent General en lo mes de agost 1718 (Arxiu Comarcal de la Garrotxa). Conté la llista de tots ells amb la seva edat. Dóna 653 dones, 457 minyons i 503 minyones. La suma de dones i nenes fa un total de 1.156 habitants de sexe femení.

5.- 1720, 31 d’agost. Relació individual de tots los habitants de la vila de Olot, feta als 31 de agost 1720 (Arxiu Comarcal de la Garrotxa). Per bé que es digui relació individual "de tots" els habitants d'Olot, només s’hi inclouen persones de sexe masculí. Hi figuren els caps de família i, com a màxim, un o dos fills, possiblement els majors d’edat. No porta un recompte final, però comptats tots els inscrits, em surt la xifra de 1.007 noms.

6.- 1720, 26 de novembre. Relació de las personas que componen la vila de Olot ab distincció de los que se han ausentat, mort y vingut desde lo any 1716 que se donaren las respostas generals fins lo dia present (Arxiu Comarcal de la Garrotxa). També aquí només s’hi recullen les persones de sexe masculí, classificades per oficis i amb la seva edat. Segons el resum estadístic del final, conté 852 adults, 60 estudiants i 310 minyons de menys de 14 anys, en total 1.222 habitants masculins.

Ja es veu que en aquests tres recomptes nominals d’olotins de 1718 i 1720, les xifres aportades són sensiblement inferiors a les del catàleg de 1716. Cal tenir present que són instruments amb una finalitat fiscal, per la qual cosa molt possiblement només hi foren inclosos els veïns subjectats a les obligacions del cadastre, com passa després en els llibres anuals de cobrament d’aquest import, que de cap manera no es poden considerar un cens de la població, ni tan sols de tots els caps de família.

7.- 1768. Cens del Comte d’Aranda. Passats els censos fets entre 1716 i 1720 amb motiu de l’establiment del cadastre, no tornem a trobar per a Olot un nou cens de població fins aquest de 1768. Aquest cens és per parròquies i, per tant, no podem quedar-nos només amb les dades d’Olot (parròquia de Sant Esteve), sinó que hi hem d’afegir les del terme (parròquies de Sant Cristòfol les Fonts i de Sant Andreu del Coll). Les dades de la parròquia de Sant Andreu del Coll, però, no consten en l’edició d’aquest cens feta per l’Instituto Nacional de Estadística de Madrid l’any 2002. Atenció que en aquesta edició (no així en l’original del segle XVIII) el nom d’Olot ha quedat mudat en l’inversemblant nom d’Olles (!).
El cens aporta dades de detall, classificades per edat, sexe i estat. Les dades globals són:
Parròquia de Sant Esteve ("villa de Olot"), 4.144 homes i 4.906 dones, en total 9.050 habitants.
Parròquia de Sant Cristòfol ("lugar de Sn. Christóval las Fonts"), 355 homes i 340 dones, en total 695 habitants.
Això dóna ja una població de 4.499 homes i 5.246 dones, en total 9.745 habitants.
Ara bé, per una font que comentaré al final, podem saber les xifres de la parròquia de Sant Andreu del Coll, que eren de 60 homes i 51 dones, les quals, sumades a les anteriors, sumen 4.559 homes i 5.297 dones, amb el total final de 9.856 habitants per a la vila i terme d'Olot.

Així, doncs, fou entre 1720 i 1768 quan Olot experimentà el seu notable increment de la població, que la situaria entre les viles més importants de Catalunya en nombre d’habitants. Recordem que són aquests els anys de l’ampliació de l’església del Tura (projectada el 1724, però que per manca de recursos no es dugué a terme fins els anys 1736-1748), l’eixample del Firal (1731-1732, trasllat dels portals al nou perímetre de la vila) i l’aventura d’ampliar també l’església de Sant Esteve (1750-1763), signes inequívocs d’un creixement de la població. Aquest creixement no podia ser exclusivament vegetatiu, sinó que degué haver de comptar amb una immigració de procedència comarcal.

8.- 1772. Respostes de l’Ajuntament d’Olot a una consulta tramesa pel corregidor de Vic el 18 d’agost de 1772, en ordre a l’expedient sobre l’Hospici d’Olot (Arxiu Comarcal de la Garrotxa). A la pregunta “vecindario deza villa?”, s'hi respon: “vecindario de Olot: 1.050 casas”. I en una altra resposta al mateix qüestionari: “el vecindario se compone de 1.050” (sense indicar què). Aquesta dada introdueix la diferenciació entre habitants i veïns o unitats familiars, sovint comptades només des d’una perspectiva fiscal (vegeu el comentari a la següent dada de 1773).

9.- 1773. Vecindario de la villa, parroquia y términos de Olot, corregimiento de Vich (Arxiu Comarcal de la Garrotxa). Datat el 18 d’agost de 1773. Malgrat el títol, es tracta d’un quadern amb finalitat d’allistament militar. A tres columnes recull els veïns (no els habitants) d'Olot i el seu terme, posant a la segona columna, si fa el cas, els joves de casa seva en edat militar tinguts per hàbils i a la tercera els que es consideraven exempts del servei de les armes. Al final dóna el nombre total de veïns: 1.023 “pecheros” o sotmesos a obligacions, més 69 de privilegiats, entre ells els 45 eclesiàstics. En total surten, doncs, 1.092 veïns, una xifra que s’aproxima a la que es va donar l’any anterior en ocasió de l’expedient de l’Hospici. La relació dels veïns difereix poc dels que figuren en el llibre del cobrament del cadastre d’aquest mateix any, la qual cosa reforça la relació ja dita entre el concepte de veí i unitat familiar fiscal.

10.- 1779. Geografía moderna, escrita en francés por el abad Nicollé de la Croix. Traducida y aumentada con una geografía nueva de España por el doctor Don Josef Jordán y Frago, Madrid, Joaquín Ibarra, 1779. Encapçala la descripció d’Olot dient: “villa de 9.050 personas”. La xifra coincideix amb la que dóna el cens d’Aranda per a Olot (parròquia de Sant Esteve), sense comptar les altres dues parròquies olotines i podria creure’s que és d'aquell cens d'on es va treure.

11.- 1779, 31 de març. Gazeta de Madrid, núm. 33 (23 d’abril de 1779) p. 283 i Gazeta de Barcelona, núm. 35 (1 de maig de 1779) p. 299. Amb motiu d’explicar la festa de la col·locació a Olot de la primera pedra de l’hospici, es diu que la vila tenia 2.500 veïns (novament, no s’ha de confondre veïns o unitats domèstiques amb habitants). La xifra no té per què ser exacta, sembla només una referència. De fet, uns anys més tard Antoni [Capmany i] Montpalau en la seva edició del Diccionario geográfico universal que comprehende las quatro partes del mundo, de Lawrence Echard (Madrid, Miguel Escribano, 1783), dirà que Olot té “más de 2.000 vecinos”, una expressió clarament imprecisa. Aquests “més de 2.000 veïns” es repeteixen sense cap mena de revisió a les altres edicions que d’aquest mateix Diccionario geográfico va fer Antonio Vegas el 1795 (Madrid, Joseph Doblado) i el 1815 (Madrid, Francisco Martínez).
 
12.- 1787. Cens del Comte de Floridablanca, potser el més conegut i usat del segle XVIII, gràcies a l’edició que en va fer Josep Iglésies entre els anys 1969 i 1970 (El Cens del Comte de Floridablanca, 1787, Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana). Igual que en el cens d’Aranda, aporta dades parcials classificades per edat, sexe i estat. Les dades globals són:
Homes: 4.276; dones: 4.870. Total d’habitants d’Olot, 9.146.

Comparant aquestes xifres amb les del cens d’Aranda de 1768, s’adverteix un destacat descens de la població. A primera vista podria semblar que les dades del cens de Floridablanca corresponen només a la parròquia de Sant Esteve d’Olot, i així es donaria una certa estabilitat entre un i altre cens (9.050 el 1768 i 9.146 en aquest cens). Però no és així. A part de constar les tres parròquies olotines sota l’encapçalament d’Olot que hi ha en l’edició de Josep Iglésies, si anem als originals, en el quadre resum fet en el segle XVIII d’aquest cens que hi ha a l’arxiu d’Olot, allí s’atribueixen sense cap mena de dubte aquestes dades al conjunt de les tres parròquies.

Sembla apuntar-se, doncs, que en els vint anys passats entre 1768 i 1787 va haver-hi a Olot una minva de població. Com que tant un cens com l’altre donen dades parcials per franges d’edat, si es comparen unes i altres s’observa que el descens més important es dóna en les franges d’edat inferiors als 25 anys d’edat, mentre que, al contrari, en la franja d’edat de 50 o més anys, en el cens de 1787 hi ha un augment respecte del cens de 1768. Per tant, la població s’havia envellit. Com que els registres parroquials de baptismes i defuncions no semblen indicar cap alteració significativa en el creixement vegetatiu de la població que pogués explicar aquesta baixada, si donem per bo aquest cens podria suggerir-se que la població d’Olot disminuí perquè també ho féu la immigració, generalment protagonitzada per joves en edat de cercar un millor treball en les manufactures olotines.

13.- 1787. Un full solt de l’Arxiu Municipal d’Olot (a l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa) inclou aquesta nota: “Relació feta lo dia 16 de agost de 1787 en virtut de vereda comunicada a 9 del mateix mes. = El Ayuntamiento de Olot, &, Certificamos y hacemos relación: que en la presente villa de Olot se hallan 1.925 personas familias (entendiendo con este nombre familias, matrimonios), 347 viudas familias, 60 eclesiásticos seglares, 18 carmelitas calsados professos y 5 legos también professos. Se advierte que en esta villa es regular que dos y tres casados como abuelo, padre e hijo promogénito componen una sola familia”. Si ens atenem a la literalitat de l’inici de la certificació, aquestes dades serien només de la vila d’Olot, no pas del seu terme (les cases de pagès dels voltants en quedarien, per tant, excloses), i això explicaria que no hi constessin els frares del convent dels Caputxins d’Olot, situat fora del recinte de la vila, com sí que hi consten els del convent del Carme, situat a l'interior.

14.- 1790, 9 d’agost. Nomenclátor de las ciudades, villas, lugares, aldeas y vecindarios del Obispado de Gerona. Publicat modernament per Josep Clarà als Annals del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca, 1980-1981, p. 61-67. Atorga a Olot 10.500 habitants per a la parròquia de Sant Esteve i 461 per a la de Sant Cristòfol les Fonts. En total, 10.961 habitants. Si féssim cas d’aquestes xifres, només passats tres anys del cens de Floridablanca, la població d’Olot hauria remuntat d’una forma espectacular. Però opino que les dades d’aquest cens, aportades pels rectors de les parròquies del bisbat, no són creïbles. Les xifres tan rodones de 500 habitants per a Argelaguer, 1.000 per a Riudaura, altres 1.000 per a Sant Privat, 800 per a Les Preses o 400 per a Joanetes que dóna aquest mateix nomenclàtor i dins de les quals inclouríem els 10.500 habitants de Sant Esteve d’Olot (al costat d’algunes altres xifres que aparenten més rigor), semblen fetes massa a cop d’ull per poder ser tingudes en consideració.

15.- 1797. Cens de Godoy. D’aquest cens, que recollí les dades de les poblacions en una completa sèrie de franges d’edat, només se’n conserven els resums provincials (Catalunya era una única província), publicats el 1801 (Censo de la población de España de el año 1797, Madrid, Imprenta Real) i per tant se’n desconeixen les dades relatives a Olot. Deixo recordatori d’aquest cens per mai que un bon moment arxivístic les fes aparèixer.

El darrer recompte de població al que podríem remetre’ns per tancar amb amplitud la sèrie del segle XVIII, seria un que s’ha atribuït a l’any 1818, però no ho faré, pel seriós dubte que presenta aquesta datació. Es tracta del Sumario de las personas que hay en todo el Obispado (referint-se al de Girona) publicat per Miquel Planas i Antoni Simon a la revista Manuscrits, núm. 7 (1988) p. 71-100. Resulta que les dades d’aquest cens són còpia de les del cens d’Aranda que, com hem vist, és de 1768, cinquanta anys abans de la data atribuïda. Dóna, efectivament, per a la parròquia de Sant Esteve d’Olot 4.144 homes i 4.906 dones, i per a la de Sant Cristòfol 355 homes i 340 dones, exactament les mateixes xifres que aquell cens, i això passa també amb d’altres pobles. D’aquí, però, n’he tret les dades de la parròquia de Sant Andreu del Coll que, per motius que desconec, no inclou l’edició moderna del Cens d’Aranda, i que he afegit al seu lloc.

4 comentaris:

  1. Benvolgut Miquel Puig
    Com li deia al "Twitter" s'ha suggerit que les dades del cens de Floridablanca estarien per sota del real, per exemple en Estudis d’Història Agrària. Vol. 20 Llorenç Ferrer (Universitat de LLeida) suggereix que a la Garrotxa la població real seria entre un 20% i un 40% superior a la descrita en el cens de 1787. Es proposa per demostrar tal cosa buscar les dades de baptismes de varis anys i comprovar si era possible que nasquèssin tants nens donat el nombre més reduït de dones que s'indica. Per exemple, en la meva experiència per Besalú jo suggeriria més de 2000 habitants en comptes de 1250. En el cas d'Olot, i li dic sense saber-ho, seguint el patró potser jo creuria més en 11800 persones, però evidentment això és un aspecte que vosté pot investigar més a bastament.
    Gràcies per la seva atenció, i disculpi les molèsties
    Albert

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvolgut Albert,
      Gràcies pel teu seguiment dels articles d’aquest bloc.
      Pel que fa a Olot, el cens de Floridablanca té, al meu entendre, alguns punts de coherència que me'l fan mirar amb certa confiança.
      Per exemple, agafem la franja d’edats de fins a 16 anys:
      a) El cens ens diu que al 1787 els nens i joves olotins de 0 a 16 anys eren 3.453. Els d’aquesta edat haurien nascut, simplificant, entre 1771 i 1786.
      b) Entre 1771 i 1786 van néixer a la Parròquia de Sant Esteve d’Olot 6.932 criatures, segons el llibre de baptismes.
      c) Entre 1771 i 1786 van morir a la Parròquia de Sant Esteve d’Olot 3.645 albats, segons els llibres d'òbits.
      d) Per tant, el saldo vegetatiu (provisional, abans de correccions) d’aquest sector de població i parròquia hauria estat el 1787 de 3.287 criatures i ja hem vist que el cens en compta 3.453 per les tres parròquies, per sobre d’aquesta xifra i no per sota, com passaria si les xifres del cens fossin notablement menors a les reals.
      e) Correccions a aquestes xifres:
      1. En els 3.645 albats difunts hi ha, en els primers anys del període analitzat, albats que haurien nascut abans de 1771 (si els descomptéssim, el saldo vegetatiu augmentaria), però per altra banda no hi són comptats els menors de 16 anys no considerats albats, morts en el mateix període (si els hi afegíssim, el saldo vegetatiu disminuiria).
      2. Aquestes xifres s’haurien d’ajustar amb els naixements i defuncions d’albats de les parròquies de Sant Cristòfol les Fonts i de Sant Andreu del Coll (que són molt menors) i amb les xifres del moviment migratori.
      f) Els matisos anteriors no els podem fer per manca de dades. D’entrada podríem acceptar que les dues correccions del punt 1 es compensen mútuament, i si no fos així, diria que la xifra final no variaria pas en una proporció tan gran com per invalidar el cens.
      Podem fer el mateix cenyint-nos només a la franja de 0 a 7 anys. En aquest cas el saldo vegetatiu dels set anys anteriors és de 1.190 criatures, quan el cens en dóna 1.827 (força per sobre). Com abans, a part que són només xifres de la parròquia de Sant Esteve, la xifra del saldo vegetatiu s’hauria de corregir restant de la xifra de defuncions d’albats aquells que van morir en aquest període 1780-1786 però que havien nascut abans i els albats morts en edat per sobre dels 7 anys, coses que incrementarien el saldo vegetatiu, però no sembla pas que ho fes tant com la diferència que hi ha entre les dues xifres, és un marge ampli.
      Gràcies de nou pel teu interès. A disposar,
      Miquel Puig

      Elimina