divendres, 9 de novembre de 2012

L'ascendència olotina dels músics germans Pla


Els germans Pla (Joan Baptista, Manuel, i Josep Pla i Agustí) foren tres músics catalans del segle XVIII que gaudiren de bona nomenada com a instrumentistes de flauta i d’oboè i com a compositors, tant a la cort de Madrid –on féu vida Manuel– com a les principals ciutats europees (París, Londres, Stuttgart, Lisboa, Pàdua…), on es prodigaren i foren celebrats tant Joan com Josep. Com que la música no és el meu fort, manllevo paraules de qui sí que n'és expert: “La producció músical de Joan, Josep i Manuel Pla cal inscriure-la dins el moment de trànsit del barroc al classicisme, participant plenament dels corrents estilístics que imperaven en la composició de la música concertant i de cambra del seu temps, l’anomenat estil galant. De fet, tots tres germans van desenvolupar llur activitat a les principals corts europees de l’època del rococó, i aquesta vessant de l’entorn cultural que els envoltava és d’una importància vital a l’hora d’entendre per què les crítiques de l’època lloaven més la sensibilitat o el sentiment de la seva interpretació que no pas una tècnica infal·lible i brillant, ni tampoc una velocitat inaudita i prodigiosa en l’execució, una capacitat que, per altra banda, va quedar prou palesa en les grans exigències de les parts solistes dels seus concerts per a oboè i orquestra” (Josep Dolcet, “Els germans Pla i la normalització musical a casa nostra”, Revista de Catalunya, núm. 69, desembre 1992, p. 90).

Les referències biogràfiques dels germans Pla són molt escasses en notícies de tot el que fa a la seva infància i joventut que, pel que sembla, no ha deixat massa rastre documental. El que sí que hom sol esmentar és que eren fills de Joan Baptista Pla, un músic de Balaguer, i d’Isabel Agustí i Ferrussola, d’Olot, sense, però, més detalls. Tot i que és molt poc, alguna cosa pot dir-se a partir dels fons arxivístics olotins, començant pel fet que els futurs pares dels tres músics, Joan Baptista i Isabel, es casaren a Olot, a l’església de Sant Esteve, el dia 7 d’abril de 1717.

Joan Baptista Pla era fill de Bartomeu Pla i de Clotilde, pagesos de Balaguer. Què hi feia, a Olot, un músic de Balaguer? En la partida de matrimoni, Joan Baptista Pla figura com a “jove músic”, és a dir, acabada de fer la seva fase d’aprenentatge. Potser, doncs, era a Olot per a arrodonir la pràctica de la seva formació musical. En el moment del casament actuaren de testimonis Francesc Anglada, paraire, i Joan Blanch, saboner. Els Anglada eren una família que compaginava les feines de paraire amb la música. El Francesc Anglada que féu de testimoni del casament de Joan Baptista Pla i d’Isabel Agustí tenia formada una cobla de músics amb Esteve Anglada i Francesc Barberí, membre aquest d’una altra família de músics olotins, amb la que els Anglada establiren llaços familiars. A prinicpis del segle XVIII hi havia a Olot una altra cobla de músics, formada al redós de Jeroni Planella. El pare de Francesc, Jacint Anglada, havia estat mestre de cant i cantor, i en els anys 1684 i 1686 exercí de mestre de capella. El 1705 va néixer un fill de Francesc Anglada, de nom Jacint (com l'avi), que podria ser el Jacint Anglada que el 1739 tenia entre 30 i 40 anys quan es presentà a oposicions per a mestre de capella d'Olot (que no aconseguí) i que durant molts anys –com a mínim, entre 1739 i 1759– fou organista a Cardona. Semblaria, doncs, que el jove balaguerí Joan Baptista Pla s’acabava de formar musicalment a l’empara dels músics d’aquesta nissaga olotina.

Isabel Agustí, la nova esposa del jove músic Joan Baptista Pla, era una noieta que encara no havia complert els 19 anys quan es va casar a l’abril de 1717 (els compliria al desembre següent). Era filla d’un metge, Josep Agustí, originari de Camprodon i establert a Olot, on el 1696 s’havia casat amb Daria Ferrussola i Vila, filla de Pere Pau Ferrussola, un adroguer d’Olot i com a tal l'hem de suposar de bona posició econòmica. Josep i Daria feien vida en la seva casa del carrer de Crivillers. D’aquest matrimoni em consten 6 fills, dels quals, però, només tres arribarien a edat adulta. Per a desgràcia de la família, el pare, el doctor Josep Agustí, va morir jove, el 1707, amb només 30 anys. Per tant, es va quedar la vídua Daria tota sola per tirar endavant les criatures: Isabel amb 8 anys fets, Josep amb quatre i la petita Rosa just acabada de néixer.

I així van anar passant els anys fins que al 1717 aparegué un jove músic nouvingut, Joan Baptista, i la vida de la noia Isabel féu un tomb. Com anaren les coses, no ho podem pas saber. Això sí, tot anà un xic de pressa: el dissabte 3 d’abril de 1717 Joan Baptista Pla havia encomanat, davant de notari, a Esteve Salvi que li tragués a la cúria diocesana de Girona les llicències per al matrimoni i al cap de quatre dies justos, al dimecres següent, ja es casaven i a l'endemà van rebre la benedicció nupcial. En l’acte notarial del dia 3, els testimonis foren Silvestre Pla, jove sastre, i Tomàs Anglada. Aquest segon cognom ja ens és conegut i, pel que fa al primer, els Pla eren una família de sastres d'Olot i per tant la coincidència en els noms semblaria casual. És clar que, posats a buscar coincidències, el 1693 en un bateig aquí a Olot va fer de padrí Francesc Pla, respecte del qual, a la partida de baptisme primer s’hi havia anotat que era estudiant, però després es va ratllar i substituir per “mestre de capella de Vic” i músic per tant.

Debades he repassat els llibres de baptismes de Sant Esteve d’Olot en els anys immediats a 1717 cercant-hi el bateig d’algun fill del nou matrimoni Pla Agustí. Res no indica, per ara, que la jove parella es quedés a viure a Olot. Possiblement fessin cap a alguna altra població on poder exercir la professió musical del marit. El primer fill conegut d’aquest matrimoni, Joan (a la vegada, el primer dels germans músics Pla Agustí), se sol indicar que va néixer el 1720, uns tres anys després del casament dels seus pares, en un lloc que no sé que es conegui. Del segon dels germans músics, Manuel, se sap que va néixer a Torquemada, a tocar de Palència (diuen que cap al 1725), circumstància que fa palesa la mobilitat de la família. El 1728 va néixer el tercer dels germans músics, Josep, i tampoc no es diu on. L’1 de desembre de 1738 el primer dels germans, un ben jove Joan Baptista Pla, va participar com a instrumentista de la guàrdia reial en la representació d’una òpera al Retiro de Madrid.

El 14 d’octubre de 1731 va ser enterrada a Olot Daria Agustí i Ferrussola, la mare d’Isabel i àvia materna dels músics germans Pla Agustí. Només tres dies abans, l’11 d’octubre, trobant-se “de present detinguda en lo llit de malaltia corporal, de la qual temo morir”, havia fet testament a la seva casa del carrer de Crivillers. Hi feia hereu al seu fill Josep, “scrivent, de present en la vila de Sant Feliu de Pallerols habitant, i a sos fills”. Pel que fa a la seva filla Isabel, al contrari del seu fill Josep, el testament no ens dóna detalls sobre el seu lloc de residència en aquell moment, una dada que hauria estat ben útil per a fer un seguiment de la família en aquelles dècades. A aquesta, Daria només li donava el que en dret li pertocava: “Item, deixo y llego a Isabel Pla y Ferrusola, muller de Batista Pla músich, filla mia y de dit quòndam [= difunt] Dr. Joseph Agustí mon caríssim marit comuna, per tots drets de llegítima tingua y puga tenir en mos béns, sinch sous barcelonins per dret de institució”. Per a Rosa, la filla petita, el testament feia previsió de la seva dotació per al cas que un dia es casés. Cap menció als néts. Daria va ser enterrada, seguint les seves darreres voluntats, a l’església de Sant Esteve.

La gent de Balaguer s’ha fet seva la família Pla Agustí i té instituït un premi de cant líric que porta el nom de Germans Pla. No cal dir que aquest memorial els honora. Ara bé, fa una certa cosa llegir en alguna publicació, que els germans Pla eren "membres d’una família originària de Balaguer”. Això només és cert si mantenim els criteris patriarcals que regien en altres temps, perquè, pensant en la mare i amb els mateixos arguments, també podríem dir que foren membres d’una família originària d’Olot. Però no paga pas la pena d’esbarallar-nos-hi, entre altres coses perquè ja he dit que l'avi matern venia de Camprodon. Potser hauríem de quedar que foren membres d’una família, pare i mare, a la que les circumstàncies portaren a acoblar les amplituds de la Noguera amb les asprors de la Garrotxa. En tot cas, faríem bé des d’Olot de fer (amb mesura, això sí) una mica de lloc als germans Pla Agustí –i Ferrussola, per la banda de la mare– en el ric historial musical de la nostra vila al segle XVIII.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada