El comerç de productes olotins cap a Amèrica en el segle XVIII és un tema inèdit, que només compta amb alguna afirmació coetània ("Hay 6 maestros de hacer camas, que hacen 300 para América y otras partes”, escrigué Francisco de Zamora el 1787, quan va visitar Olot, una frase encara per dilucidar), amb la referència de l’existència a Olot, el 1788, d’un segellador de les mercaderies que havien de passar a Amèrica (Ricard Jordà, Vida olotina en el salt a l’època moderna, Rafael Dalmau Editor, 1978, p. 20) i amb alguna altra referència ocasional, com ara la presència de Pau Orri i Caralt a l’illa de Santo Domingo.
Les notícies sobre les relacions comercials entre Olot i Amèrica no són excessivament nombroses i no poden comparar-se amb les de poblacions més abocades a les rutes marítimes, però donen a entendre una certa normalitat d’intercanvis al llarg de tota la segona meitat del segle XVIII, a partir del moment en què, una mica abans, es consolidà la presència a Cadis de comerciants catalans i en què, des d’aquest port d’obligada partença, es dirigiren cap a Amèrica les primeres naus noliejades directament pel comerç català.
El 1751 es formà a Olot una companyia entre Rafael Bassols, Jaume Serra i Igosa i Simon Manyalich. Els dos primers hi posaren mercaderies per valor de més de cinc mil sis-centes lliures barcelonines, entre draps, mitges, barretines i altres gèneres de roba de qualitat. Totes aquestes mercaderies –i aquí entra el tercer soci– quedarien confiades a Simon Manyalich, el qual estava a punt de passar “a las Índias y en lo Regne de Oaxaca”, per tal que allí les vengués “a las personas y per los preus que millor li aparexerà redundar en benefici nostra y de nostra Companyia”. El benefici que s’obtingués de la venda d’aquestes mercaderies Simon Manyalich l’havia d’invertir en productes colonials, com ara “grana, cotxinilla, índia o altres gèneros que a ell li aparèguian més beneficiosos per nosaltres en esta província”, els quals serien remesos a Cadis, “donant a dits señors Bassols y Serra lo corresponent avís del subjecte o mercader a qui vàgian dirigidas ditas mercadarias", per poder-les fer recollir.
Els dos primers socis són prou coneguts en el món dels negocis olotins. Rafael Bassols, tot i ser carder d’ofici, va mantenir d’altres negocis que li proporcionaren uns bons ingressos. Un any abans havia fet una altra companyia amb els també olotins Pere Màrtir Florensa i Domingo Vila per a parar una fàbrica de draps, i ara, el 1751, tenia part també en dues altres companyies amb gent de Barcelona, per negociar draps i barretines a “Buenos Ayres de Indias”. Jaume Serra i Igosa, paraire de professió, interessà en una de les primeres companyies que a Olot es dedicaren a la fabricació de gènere de punt de cotó amb teler mecànic. Per la seva part, el 1750 trobem a Simon Manyalich com a receptor, per compte i risc seu, de part de les mercaderies arribades a Cadis des de Nova Espanya amb la fragata Ntra. Sra. de Montserrat i Sant Antoni de Pàdua, més coneguda com a La Perla de Catalunya. A partir de 1768, o potser abans, s’instal·là a Cadis el també olotí Pere Manyalich, que el 1774 es matriculà com a comerciant al Consolat d’aquesta ciutat.
El decret que permetia el lliure comerç directament amb Amèrica des de qualsevol port i no només des de Cadis, i per tant des del de Barcelona o des d’altres de Catalunya, promulgat el 1778, hauria de facilitar encara més les coses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada