dimarts, 28 de febrer de 2012

Ànima d'artista a cal notari Padrós d'Olot

Francesc Padrós fou un personatge singular. Havia nascut a Sant Joan de les Abadesses, fill de pagesos, cap a l’any 1700 –potser una mica abans– i, després d’haver fet estada a Cambrils i a Martorell, arrelà a Olot a partir de 1736, quan hi vingué per fer-se càrrec de l’escola de gramàtica de la vila, que havia guanyat per oposició. L’escola de gramàtica era el segon ensenyament, venia després de l’escola de minyons i es dedicava sobretot a la pràctica del llatí que, per tant, el nostre home deuria conèixer de manera més que suficient.
El 1739 es va casar amb Gertrudis Lladó, vídua del tractant de teles d’Olot Francesc Salgas, i això li permeté d'intervenir en els negocis d’aquest. Tal volta fou gràcies a això que a l’any següent es pogué permetre el benefici de comprar un càrrec de regidor de l’ajuntament d’Olot. Això, en aquell moment, era del tot legal, perquè Felip V, pensant a recaptar diners, el 1739 havia ordenat la venalitat d’aquests càrrecs. Padrós pagà 320 lliures catalanes, i això el convertí en un dels denominats “regidors vitalicis”. Però la cosa va durar poc, perquè de la mateixa manera que el rei ho havia dit, dos anys després ja se n’havia desdit i, en conseqüència, s'ordenà el cessament d’aquests regidors (a Olot n’eren tres) i el retorn dels diners que havien pagat.
Tot aquest afer de les pretensions del nostre home per fer-se un lloc a l’ajuntament a base d'esquitxar diners, li creà bastant mala maror al seu voltant. I a l’ajuntament no li costà gaire de fer-se ressò de les queixes que començaren a arribar sobre el seu ensenyament. Ell tampoc no hi ajudava gaire, perquè, per exemple, el 1740, en ocasió de la festa que els estudiants gramàtics dedicaven a la seva patrona Santa Caterina amb una funció solemne a l’església de Sant Esteve, al nostre home, ves per on, se li “oblidà” de convidar-hi l’ajuntament. A l’any següent se l’acusà en document públic de ser “aficionadíssimo a todo género de juego de naypes y otros, de forma que lo han visto jugar a todas horas, antes de ir a la escuela, después de salir de la escuela, de día y noche, olvidando la obligación de maestro y de padre de la república”. Al setembre d’aquell any Francesc Padrós va deixar l’ensenyament i es van convocar noves oposicions per a aquest magisteri, que guanyà Antoni Rodríguez.
Més que deixar l’ensenyament, els textos de llavors diuen que “abandonà” el càrrec. És clar que tenia d’altres plans. Ell era un home que es vanava de tenir bones relacions amb el poder, i d’aconseguir qualsevol decret que li convingués. No em pregunteu pas com s’ho va fer, però el 1746 Francesc Padrós ens apareix a la vila amb un flamant títol de notari reial i públic a les mans, i amb l’obertura d’un establiment de notaria en la que des d’un primer moment no li mancaren clients, tot i haver-hi a la vila d’altres set notaris. Per a fer de notari calien uns anys de pràctica de notaria a casa d'algú que en fos, i passar uns exàmens que tenien un bon cost econòmic.
A partir d’aquest moment la seva vida sembla ja més tranquil·la, o si més no, la documentació del moment no fa aflorar les tensions que hi havia hagut en el seu període anterior, llevat d’algunes qüestions relacionades amb la botiga dels Salgas, que ara no vénen al cas. El 1760 va morir la seva esposa Gertrudis Lladó. El nostre home es tornà a casar amb Maria Francesca Voltas i Romà, que era cunyada del notari públic de Castelló d’Empúries, Miquel Sabater. Francesc Padrós va morir el 24 de novembre de 1769.
 
Els volums relligats dels seus protocols notarials abracen de 1746 fins a 1769 i es conserven a l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa, a Olot. A part del seu contingut (necessari per a conèixer la vida olotina d’aquells anys, com passa amb tots els llibres de notaria), els volums de Francesc Padrós tenen un petit al·licient afegit. O ell mateix, o algun dels escrivents que podien auxiliar-lo, es va dedicar a confeccionar cada any una portada que introduís els darrers folis de cada volum on hi ha l’índex alfabètic dels protocols. Habitualment s’hi sol deixar un full en blanc, o es fa una senzilla inscripció on consti que tot seguit ve l’índex. Però a cal notari Padrós aquesta portada interna es convertí en cada volum en un exercici de l’art de la cal·ligrafia i en una oportunitat per fer aflorar certa ànima d’artista, perquè a part de la pulcritud i treball amb què està escrit el títol de l’índex, se l’acompanyà d’uns petits dibuixos. 
Segurament que hi ha més d’una mà, perquè fins cap a final dels anys cinquanta, aquestes portades són molt curoses i els seus dibuixos són fets amb precisió i detall, mentre que a partir dels anys seixanta, malgrat que es vol imitar l’estil anterior, el resultat és més matusser, i els dibuixos que hi ha a cada portada semblen més infantils, si bé, per això mateix, resulten més interessants per l'espontaneïtat amb què ens fa veure algun personatge de l’època o alguna activitat de la vida corrent.

La presència de dibuixos en els manuals notarials és poc freqüent, però no és pas inversemblant de trobar-n'hi. Precisament el 1999 l’Arxiu Històric de Girona muntà una exposició d’alguns volums notarials del seu fons que contenen dibuixos, sota el títol “Els ninots de l’escrivà”. Però la sèrie continuada d’aquest tipus d’efluvis artístics en els volums del notari olotí Francesc Padrós li donen una personalitat pròpia. I és que, fins i tot en això, el nostre benvolgut notari s’havia de fer notar!

1 comentari:

  1. Bon dia i felicitats pel bloc. Us he mencionat a twitter https://twitter.com/AHGirona

    ResponElimina