dimarts, 7 de febrer de 2012

Edicions pirates a Besalú (1751)

A Besalú, a mitjans del segle XVIII, tenien escola de minyons. N’era el mestre Francesc Calça i Brugés, fill de Fortià, a l'Alt Empordà, que havia arribat a la vila amb ànim de fer-hi negocis, però que, un cop casat amb la vídua d’un paraire de Besalú, acabà dedicat a la docència, des de mitjans dels anys trenta fins a la seva mort, esdevinguda el 1761. Ara bé, el que a Besalú no hi havia era botiga de llibreter. Per això, els llibres de text que necessitaven els minyons per al seu treball escolar els havien d’anar a buscar a ca l’adroguer, a la botiga d’en Josep Rovira, on s’hi podia trobar una mica de tot, com encara ara passa en les poblacions de no massa veïnatge.

Però el negoci dels llibres de text escolars tenia a Catalunya una important limitació legal. Al cap de poc d’haver-se creat la Universitat de Cervera –que substituïa les altres de Catalunya– se la va voler dotar d’impremta per a les seves necessitats acadèmiques, però com que amb això no en faria prou per assegurar-se la seva subsistència, el mateix privilegi de concessió de la impremta cerverina, del 1718, inclogué que només aquesta impremta estigués autoritzada a imprimir els llibres de text per a totes les escoles del Principat. És a dir, se li va concedir la privativa d’aquestes edicions. Això, és clar, fou un cop per a les diverses impremtes que llavors hi havia a Catalunya, perquè els detreia els guanys per impressió de textos escolars, un negoci força estable. El gremi de llibreters i impressors de Barcelona va protestar, però tot fou debades. És més, el 1746 Ferran VI revalidà aquest privilegi concedit pel seu pare Felip V a la impremta universitària de Cervera.

A les impremtes damnificades se’ls obrí la temptació de la porta falsa. Alguns tiraren pel dret i imprimiren llibres de text, a vegades sota excuses d’argúcies legals, i, quan no se’n tenien, posant com a peu d’impremta no el seu nom, sinó el de la impremta de la Universitat de Cervera. Vaja, edicions fraudulentes o edicions pirates en tota regla, en llenguatge d’avui en dia, enfrontades als privilegis de la universitat borbònica.

I així fou com al maig de 1751, els impressors de la Universitat de Cervera es presentaren a Besalú, a casa de l’adroguer Josep Riera, per inspeccionar si els llibres de text que venia eren o no eren legals. Aquesta inspecció la portaren a terme els dos socis que menaven aquella impremta en aquells moments, Joan Oliveres i Josep Barber, els quals aixecaren acta d’haver trobat “en su casa libros no impresos según lo arriendo a ellos hecho y contra el real privilegio a dicha real universidad [la de Cervera] concedido”. Li van imposar una multa de 9 lliures barcelonines, que Rovira hagué d’abonar-los a l’acte.

En la denúncia consta quins eren les edicions pirates que li foren trobades i el nombre d’exemplars que en tenia: “Primeramente quatro Diálogos de la Doctrina Cristiana, impressos según ellos expressan, en Cervera, en la estampa de la Pontificia y Real Universidad por Thomás Senant; nueve libros intitulados Peregrinación del Venturoso Peregrino, impressos, según se ve, con privilegio en Cervera, en la Imprenta de la Pontificia y Real Universidad por diho Thomás Senant; doze libros institulados y compuestos por Fr. Anzelmo Turmeda, impressos, esto es, nueve en Barcelona por Rafel Figaró impresor y los tres restantes en Gerona, por Narciso Oliva; veinte libritos intitulados Abacerolas o Cartillas Catalanas, impressos según se ve, en Cervera, en la impremta de la Universidad, por Thomás Senant”.

Certament, hi havia llibres on es deia haver-se imprès a Cervera, però els dos impressors arribats a Besalú amb ànim de reprendre el frau editor contrari al seu privilegi, determinaren que, “aunque de ellos consta de la dicha impresión”, no es creien gens ni mica “ser según en ellos està impresso”, és a dir, que no s’empassaren que aquells llibrets havien sortit de la impremta de la Universitat de Cervera, tot i el que hi constava. Si això era així, cal fixar-se en la murrieria de l’inconegut autor d’aquelles edicions pirates (algú de fora de Besalú, car aquí no hi havia pas impremta), perquè hi féu constar com a impressor cerverí Tomàs Senant, que havia portat la impremta de la universitat cerverina de 1729 a 1734. L’impressor fraudulent degué pensar que de llavors ençà –ens trobem al 1751– havien passat ja prou anys com perquè fos possible d'esbrinar si era o no una edició feta tants anys enrere per qui es deia haver-ne estat l’impressor.

Els títols dels quatre llibres –llibrets, per a ser més precisos– eren els que corresponien al cicle de l’aprenentatge de la lectura. Es començava per les beceroles, després venia el Llibre compost per Fra Anselm Turmeda, de poc més de trenta pàgines, en què, sota la forma de quartetes, es donaven una sèrie de consells sobre el comportament religiós i la vida pràctica, i, quan l’alumne ja era capaç de lletra més menuda i seguida, s’acabava amb la Peregrinació del venturós pelegrí, ab las coblas de la mort, un diàleg moral entre un peregrí i diversos personatges d’una cinquantena de pàgines. Els diàlegs de la doctrina cristiana deurien ser els populars Diàlogos de la doctrina chistiana, que són norma, forma y pauta, del mossèn de Castellterçol Francesc Orriols. En català tots quatre llibrets i, per tant, l’ensenyament que amb ells es feia.

Acabada la inspecció, els dos impressors cerverins van fer cridar el notari perquè aixequés acta de tots plegat, i es retingueren un exemplar de cada una d’aquelles edicions que, a més, feren signar un a un pel notari perquè no hi hagués dubte sobre que havien estat trobats a ca l’adroguer de Besalú. La resta d’exemplars els confiaren al mateix notari, per a la seva custòdia. Tot seguit degueren marxar cap a una altra població a seguir perseguint les edicions pirates de llibres de text que contravenien els privilegis de la impremta de la universitat cerverina i els seus guanys, mentre a Besalú l’adroguer Josep Riera es quedà amb un mal negoci, sense les nou lliures de multa i sense el valor i guanys dels llibres de text que li havien estat segrestats. Mentrestant, però, els minyons seguirien com sempre a l’escola, sota la batuta del mestre Francesc Calça, tal volta indiferents a drets, privilegis i pirateria editorial.

(Les il·lustracions corresponen a portades cerverines dels textos esmentats en l'article, però no a les edicions que foren objecte de requisició).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada