En el llenguatge eclesiàstic s’anomena santa visita, visita pastoral o visita a seques, a la que periòdicament han de fer els bisbes a totes les parròquies del seu bisbat, per repassar-ne el seu estat, el compliment de les disposicions que se’ls han donat, i inquirir sobre qüestions de fe i morals que s’hi hagin pogut donar. Això, que avui en dia és relativament senzill de fer, abans, amb pèssims camins de muntanya i sense més recursos en el transport que les mules o el cotxe de tracció de sang, fer la visita comportava un llarg període de trasbals i d’incomoditats, només compensat per l’esplèndida rebuda que els pobles feien al seu bisbe, el qual, per la seva representació de les coses del Cel, era tingut amb els màxims honors i dignitat. A l'hora de recórrer els pobles per a fer la visita, el bisbe anava acompanyat d'un petit seguici format pel secretari de la visita i per alguns criats.
La Consueta de la Comunitat de Preveres de Sant Esteve, del
segle XVIII, destina tres pàgines a detallar de quina manera s’ha de rebre el
bisbe quan ve a fer la visita pastoral. Comença des d’abans d’arribar, quan es
té notícia que està venint: “luego que
los campaners, previngurs en lo campanar, descobfran lo acompanyament que entra
o està per entrar a la parròquia [el terme de la parròquia] començan a tocar a tritllo modo festivo per
avisar al poble per la vinguda del prelat y continuan los tochs fins acabada la
entrada”. La Consueta continua detallant amb minuciositat les processons
que hauran de fer els preveres per acompanyar-lo a l’església o en l’anar i
venir des de la casa particular en la qual s’hostatja. I tot amb prodigalitat i
llarguesa, com recull en aquest sentit la Consueta: “se ha estilat sempre mostrar·se y portar·se ab tota generositat, a fi
de quedar ab garbo, no perdonant gasto algun per lo que conduesca al bon
tracte, mentres sia ab lo ordre y economia possible”. La visita del bisbe
també era un afer municipal, però el protocol que en aquests casos seguia l’ajuntament
ens és desconegut, llevat del detall de no oblidar-se de fer-li algun tipus de
regal, com el que se li féu en la visita pastoral del 1758, que costà 20
lliures 9 sous i 5 diners.
Vés a saber per quines afortunades circumstàncies, s’ha guardat la minuta de les despeses que ocasionà a Olot l’estada que hi féu el bisbe de Girona, Tomàs de Lorenzana, durant la seva visita pastoral de 1786, que dóna fe del bon tracte que se li va fer, en especial dels requisits amb què fou obsequiat a les hores del menjar.
En aquell 1786, el bisbe de Girona es proposà de visitar la part de muntanya de la seva diòcesi, un recorregut que duraria un parell de mesos llargs des del seu començament, el dia 8 de maig. Com a secretari de la visita l'acompanyà qui era secretari seu, el canonge de la catedral de Girona, Jeroni Velado. Per combatre la penúria dels camins i fer més benèvol l’anar d’aquí a allí, la visita es va agafar en temporada bona, en els mesos de maig i juny, passats els rigorosos freds i pluges de l’hivern i primavera, i abans no vinguessin les calors de l’agost. El dia 13 de maig la comitiva era a Corts, l’endemà a Porqueres, al voltant del dia 16 era a Banyoles i el dia 20, després d’haver passat per Esponellà i Crespià, entrava a la Garrotxa per la parròquia de Dosquers. D’aquí va fer via cap a Besalú fins el dia 24 de maig. Després va tornar el no parar, ja que entre els dies 25 i 27 el bisbe va visitar les parròquies de la banda de Mieres i Santa Pau, per passar tot seguit a la part d’Argelaguer, Tortellà, Montagut i Oix, i arribar a final de mes a la Vall del Bac. Possiblement d'aquí passés a la Vall de Camprodon, que llavors era del bisbat de Girona. A Olot va arribar-hi el dia 14 de juny, venint de la Vall de Bianya i de Castellfollit. S’hi va estar una setmana completa, fins el dia 20, fent la visita a les parròquies d’Olot, però amb un programa prou distès perquè, a la vegada, pogués descansar i refer-se abans de tornar a emprendre la volta. D’Olot passà a la plana d’en Bas i a les valls d’Hostoles (el dia 23 era a Sant Feliu de Pallerols) i del Llémena. En el seu retorn cap a Girona passà visita a Amer (30 de juny), Anglès (1 de juliol), Santa Coloma de Farners (4 de juliol) i Vilobí d’Onyar (7 de juliol).
En aquell 1786, el bisbe de Girona es proposà de visitar la part de muntanya de la seva diòcesi, un recorregut que duraria un parell de mesos llargs des del seu començament, el dia 8 de maig. Com a secretari de la visita l'acompanyà qui era secretari seu, el canonge de la catedral de Girona, Jeroni Velado. Per combatre la penúria dels camins i fer més benèvol l’anar d’aquí a allí, la visita es va agafar en temporada bona, en els mesos de maig i juny, passats els rigorosos freds i pluges de l’hivern i primavera, i abans no vinguessin les calors de l’agost. El dia 13 de maig la comitiva era a Corts, l’endemà a Porqueres, al voltant del dia 16 era a Banyoles i el dia 20, després d’haver passat per Esponellà i Crespià, entrava a la Garrotxa per la parròquia de Dosquers. D’aquí va fer via cap a Besalú fins el dia 24 de maig. Després va tornar el no parar, ja que entre els dies 25 i 27 el bisbe va visitar les parròquies de la banda de Mieres i Santa Pau, per passar tot seguit a la part d’Argelaguer, Tortellà, Montagut i Oix, i arribar a final de mes a la Vall del Bac. Possiblement d'aquí passés a la Vall de Camprodon, que llavors era del bisbat de Girona. A Olot va arribar-hi el dia 14 de juny, venint de la Vall de Bianya i de Castellfollit. S’hi va estar una setmana completa, fins el dia 20, fent la visita a les parròquies d’Olot, però amb un programa prou distès perquè, a la vegada, pogués descansar i refer-se abans de tornar a emprendre la volta. D’Olot passà a la plana d’en Bas i a les valls d’Hostoles (el dia 23 era a Sant Feliu de Pallerols) i del Llémena. En el seu retorn cap a Girona passà visita a Amer (30 de juny), Anglès (1 de juliol), Santa Coloma de Farners (4 de juliol) i Vilobí d’Onyar (7 de juliol).
El bisbe Lorenzana en un dibuix de Miquel Blay (fragment) |
Déu n'hi do del recorregut per a un home que feia poc que havia complert 59 anys. Era lògic que, un cop arribat a Olot, mirés de reparar les forces, i a bona fe que degueren contribuir-hi les bones menges d’aquells dies. La iconografia del bisbe Lorenzana ens el mostra com un home tirant a prim, que fins i tot transmet una imatge d’austeritat i frugalitat, però en la seva visita, els olotins degueren pensar que no era pas cosa de semblar que no se’l volgués atendre d’acord amb la seva dignitat.
En els seus àpats d’aquells dies va tenir-hi un paper central la volateria, de la qual, segons l’expressada minuta de despeses de l’estada del bisbe, se'n va fer aquest consum:
24 parells de pollastres, per un import de 12 lliures, 9 sous i 3 diners
3 parells de capons, 3 lliures i 15 sous
4 parells de gallines, 6 lliures i 15 sous
4 parells de polles, 6 lliures, 3 sous i 9 diners
12 parells de colomins, 5 lliures i 14 sous
Si hi sumem la lliura, onze sous i tres diners que va costar el gra per a mantenir els pollastres i les gallines fins al moment de ser sacrificades per al seu consum immediat (no hi havia pas neveres!), aquest apartat comportà, si he fet bé la suma (recordem que les sumes de lliures, sous i diners no segueixen el model decimal), un total de 36 lliures, 8 sous i 3 diners.
També es va prendre carn de pota rodona, però en menor mesura que l’anterior. Costà un total de 15 lliures, 18 sous i 11 diners:
Carn de llana, per un import de 10 lliures i 2 sous
Cap i potes de vedella, 1 lliura, 19 sous i 10 diners
Altre cap i potes de vedella, 1 lliura, 13 sous i 9 diners
Carn de vedella, 2 lliures, 2 sous i 6 diners
De peix, poca varietat:
Truites i ports, 11 lliures i 6 sous
Anguiles, 3 sous
A Olot arribava peix de l'Empordà, que era traginat durant la nit per evitar que es fes malbé, però, com és de veure, en aquesta ocasió es menjà només peix de riu. L’observació dels “ports” en les truites ens indica que s’havien hagut de fer portar d’una mica lluny, al contrari –hem, d’entendre– de les anguiles.
Respecte de la condimentació d'aquesta carn i peix, poca cosa se’n pot deduir, llevat del guisat, obligatori en el cas dels esmentats capipotes de vedella. Pel que fa a les polles, en el text hi ha un parell de mots escrits de forma abreujada, que són de mal entendre. Potser podrien dir “prunes i pinyons”, detall que, si fos així, indicaria de quina manera s’haurien cuinat aquelles gallines joves. Altres menges i complements de cuina van ser, per un import total de 13 lliures, 2 sous i 10 diners:
Arròs, 1 lliura
Fesols tendres, 4 sous i 4 diners
Carbassons, 3 sous i 8 diners
Un mallal oli, 4 lliures i 13 sous
Una olla de greix, 1 lliura, 6 sous i 3 diners
Cansalada, 3 lliures
Llonganisses, 1 lliura, 6 sous i 3 diners
Maduixes, 1 lliura i 7 sous
Prunes, 2 sous i 4 diners
Pel que fa als làctics i els ous, es va consumir:
Formatge, 7 sous 6 diners
Recuits i llet, 2 lliures, 11 sous i 3 diners
Ous, 1 lliura i 7 sous
A l'apartat dels dolços destaquen els flaons, el pastís fet de farina farcida de brossat o de formatge, amb diversos ingredients dolços, tradicional a la Garrotxa, tot i que avui en dia no sembla pas que se’n facin. Aquesta partida pujà força, sobretot per la xocolata. Diu la minuta de les despeses de la visita de 1786:
36 flaons, 1 lliura i 7 sous
Xocolata i altres drogues del Sr. Esteve Cantalosella, 18 lliures, 10 sous i 1 diner
Per drogues del Sr. Sebastià, 6 lliures, 8 sous i 3 diners
Bescuits, 1 lliura, 16 sous i 1 diner
Esteve Cantalozella era l'adroguer a casa del qual s’hauria anat a cercar la xocolata i alguns altres requisits propis d’aquesta mena d’establiments (vegeu “Torrons, esclopets, neules i altres dolços olotins del segle XVIII”, i també “Temps de xocolata abans no vinguin les mosques”). Possiblement el Sr. Sebastià sigui Sebastià Casadevall, un altre adroguer olotí.
No va faltar-hi el pa:
5 quartans de blat pel pa, 7 lliures i 16 sous
Ni tampoc el vi, de taula (vi usual), ranci (vi de pair) i dolç:
Una càrrega vi usual, 7 lliures i 10 sous
12 mesures vi de pair, 4 lliures i 10 sous
12 mesures vi moscat, 4 lliures i 10 sous
Queden dues partides relacionades amb el menjar del senyor bisbe, que són el carbó i les despeses de les dones que ajudaren el cuiner, tot i que aquestes també s’ocuparen d’arreglar la casa on s’hostatjaria. Entenc que aquest cuiner o coc era un dels criats propis de sa il·lustríssima que venien amb ell i per això els d'Olot no li hagueren de pagar salari:
Càrrega de carbó, 2 lliures i 5 sous
“Per lo gasto de las donas que ajudaban al coch antes de arribar lo Illm. y avian preparat la casa, y per lo que compraren ditas, de anciams, modoixas y altres requisits”, 10 lliures.
Fins aquí el que costaren les coses de menjar durant els dies que el bisbe de Girona estigué de visita pastoral a la vila, les quals s’endugueren cap a tres quartes parts de les despeses ocasionades a la parròquia per aquesta visita. Queden unes últimes partides, de caràcter diguem-ne organitzatiu, sobretot pel que suposà haver d’anar a rebre el senyor bisbe i portar-li les pertinences amb què viatjava, així com, al final, anar-ho a portar a Sant Feliu de Pallerols:
9 jornals de la dona que serveix al Rnt. Pere de casa Llunes, 3 lliures, 7 sous i 6 diners
Per aixarops al Rnt. Pere de casa Llunes, 6 lliures i 7 sous
Per lo estudiant de casa Llunes, 1 lliura i 10 sous
Per lo sabater de casa Llunes, 2 lliures
Altre cap i potes de vedella, 1 lliura, 13 sous i 9 diners
Carn de vedella, 2 lliures, 2 sous i 6 diners
De peix, poca varietat:
Truites i ports, 11 lliures i 6 sous
Anguiles, 3 sous
A Olot arribava peix de l'Empordà, que era traginat durant la nit per evitar que es fes malbé, però, com és de veure, en aquesta ocasió es menjà només peix de riu. L’observació dels “ports” en les truites ens indica que s’havien hagut de fer portar d’una mica lluny, al contrari –hem, d’entendre– de les anguiles.
Respecte de la condimentació d'aquesta carn i peix, poca cosa se’n pot deduir, llevat del guisat, obligatori en el cas dels esmentats capipotes de vedella. Pel que fa a les polles, en el text hi ha un parell de mots escrits de forma abreujada, que són de mal entendre. Potser podrien dir “prunes i pinyons”, detall que, si fos així, indicaria de quina manera s’haurien cuinat aquelles gallines joves. Altres menges i complements de cuina van ser, per un import total de 13 lliures, 2 sous i 10 diners:
Arròs, 1 lliura
Fesols tendres, 4 sous i 4 diners
Carbassons, 3 sous i 8 diners
Un mallal oli, 4 lliures i 13 sous
Una olla de greix, 1 lliura, 6 sous i 3 diners
Cansalada, 3 lliures
Llonganisses, 1 lliura, 6 sous i 3 diners
Maduixes, 1 lliura i 7 sous
Prunes, 2 sous i 4 diners
Pel que fa als làctics i els ous, es va consumir:
Formatge, 7 sous 6 diners
Recuits i llet, 2 lliures, 11 sous i 3 diners
Ous, 1 lliura i 7 sous
A l'apartat dels dolços destaquen els flaons, el pastís fet de farina farcida de brossat o de formatge, amb diversos ingredients dolços, tradicional a la Garrotxa, tot i que avui en dia no sembla pas que se’n facin. Aquesta partida pujà força, sobretot per la xocolata. Diu la minuta de les despeses de la visita de 1786:
36 flaons, 1 lliura i 7 sous
Xocolata i altres drogues del Sr. Esteve Cantalosella, 18 lliures, 10 sous i 1 diner
Per drogues del Sr. Sebastià, 6 lliures, 8 sous i 3 diners
Bescuits, 1 lliura, 16 sous i 1 diner
Esteve Cantalozella era l'adroguer a casa del qual s’hauria anat a cercar la xocolata i alguns altres requisits propis d’aquesta mena d’establiments (vegeu “Torrons, esclopets, neules i altres dolços olotins del segle XVIII”, i també “Temps de xocolata abans no vinguin les mosques”). Possiblement el Sr. Sebastià sigui Sebastià Casadevall, un altre adroguer olotí.
No va faltar-hi el pa:
5 quartans de blat pel pa, 7 lliures i 16 sous
Ni tampoc el vi, de taula (vi usual), ranci (vi de pair) i dolç:
Una càrrega vi usual, 7 lliures i 10 sous
12 mesures vi de pair, 4 lliures i 10 sous
12 mesures vi moscat, 4 lliures i 10 sous
Queden dues partides relacionades amb el menjar del senyor bisbe, que són el carbó i les despeses de les dones que ajudaren el cuiner, tot i que aquestes també s’ocuparen d’arreglar la casa on s’hostatjaria. Entenc que aquest cuiner o coc era un dels criats propis de sa il·lustríssima que venien amb ell i per això els d'Olot no li hagueren de pagar salari:
Càrrega de carbó, 2 lliures i 5 sous
“Per lo gasto de las donas que ajudaban al coch antes de arribar lo Illm. y avian preparat la casa, y per lo que compraren ditas, de anciams, modoixas y altres requisits”, 10 lliures.
Fins aquí el que costaren les coses de menjar durant els dies que el bisbe de Girona estigué de visita pastoral a la vila, les quals s’endugueren cap a tres quartes parts de les despeses ocasionades a la parròquia per aquesta visita. Queden unes últimes partides, de caràcter diguem-ne organitzatiu, sobretot pel que suposà haver d’anar a rebre el senyor bisbe i portar-li les pertinences amb què viatjava, així com, al final, anar-ho a portar a Sant Feliu de Pallerols:
9 jornals de la dona que serveix al Rnt. Pere de casa Llunes, 3 lliures, 7 sous i 6 diners
Per aixarops al Rnt. Pere de casa Llunes, 6 lliures i 7 sous
Per lo estudiant de casa Llunes, 1 lliura i 10 sous
Per lo sabater de casa Llunes, 2 lliures
“8 cavalcadures y tres mossos per anar a rèbrer lo Sr Bisbe y portar lo seu fato”, 4 lliures i 10 sous
"8 jornals a Pere Broch y anada a Snt. Feliu, y 7 jornals de la sua dona” 6 lliures.
La reiteració de la casa Llunes en aquests darrers conceptes em fa suposar que durant la seva estada a Olot el senyor bisbe degué quedar hostatjat a la casa dels Llunes, és a dir, el casal dels Vallgornera, al carrer dels Clivillers. El 1658 Francesc Llunes havia casat amb Maria de Montagut i de Vallgornera, la qual transmeté als fills els seus cognoms com a primers, però ja és de veure que a Olot se’ls seguia coneixent com els de casa Llunes. En el moment de la visita pastoral de 1786, la casa pertanyia a Ramon de Vallgornera, de Lentorn i de Llunes, que habitualment vivia a Vic i a qui deu anys més tard Carles IV donaria el títol de marquès de Vallgornera. Que en les cases importants hi visqués un capellà –Mn. Ramon– no té res d’estrany, perquè atendria la vida espiritual de la família, tot fent vida independent en alguna de les plantes superiors, amb majordoma inclosa. El que ja no sé dir és perquè es carregaren a les despeses de la visita pastoral els seus “aixarops”, que en principi eren begudes dolces de caràcter medicinal. En canvi, les dues lliures al sabater de la casa (que, en aquest cas, no necessàriament hi havia de viure) ben possiblement serien per haver solucionat algun problema sorgit al senyor bisbe en el seu calçat.
La suma total de les anteriors despeses pujà a 172 lliures, 8 sous i 4 diners. Però un dels dos rectors de la parròquia, el domer, havia hagut d’avançar uns diners, que ara calgué regularitzar. Així, al dessota de la minuta s’hi varen afegir “17 ll[iures] 16 s[ous] 3 [diners] que ha bastret lo Sor. Domer”, amb la qual cosa la suma definitiva del “compta del gasto de la visita del Sr. Bisbe de 14 juny fins a 20 de 1786” quedà en 190 lliures, 4 sous i 7 diners. Modernament, Xavier Solà i Colomer ha donat a conèixer, en la seva tesi doctoral, una minuta semblant a aquesta, de la visita efectuada per Bartolomé Sarmiento, bisbe de Vic, durant quinze dies de 1757 al deganat de Manresa. També en aquest cas bona part de les despeses se les emportaren les menges, en les que no mancaren les carns –xai, pollastre, colomins, porc…–, el peix (aquí, incloses sardines de Barcelona), els dolços, la xocolata i el vi (vegeu Xavier Solà, La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800), Tesi doctoral, Universitat de Girona, 2005, p. 104-106. Un resum a La reforma catòlica a la muntanya catalana. Els bisbats de Girona i Vic (1587-1800), Girona, Associació d'Història Rural, 2008, p. 42-43, del mateix autor).
Del programa dels dies passats a Olot poca cosa se’n pot dir, més enllà de la visita reglamentària a les diverses esglésies de la vila. Dos dies després d’arribar-hi, el divendres dia 16 va administrar el sagrament de la confirmació als joves, a l’església de Sant Esteve. És aquest un sagrament de l’església catòlica que, de forma ordinària, només pot administrar el bisbe i, per tant, solia ser una celebració religiosa multitudinària. La darrera vegada que hi havia hagut confirmacions a Olot havia estat el 23 d’octubre de l’any anterior, aprofitant que el bisbe havia vingut a presidir la cerimònia de repartiments de premis de l’Escola de Dibuix. Ara, en ocasió de la visita pastoral, es van confirmar 166 nois i 169 noies, en total 335 joves, que, un a un, van haver d’anar passant davant del bisbe perquè els ungís, segons marca el ritus. A la tardor d'aquell any el bisbe Lorenzana tornaria a venir a Olot, altre cop amb motiu de la festa de repartiment de premis de l’Escola de Dibuix, i s’acabarien de confirmar la resta de joves que no ho havien fet al mes de juny, 58 nois i 53 noies. Dels dies que va ser a Olot en temps de visita, el dia 18 de juny va escaure’s en diumenge. No ho diu enlloc, però hem de suposar que degué haver-hi missa de pontifical a l’església de Sant Esteve, amb música, sermó eloqüent i tota la pompositat pròpia de les grans cerimònies religioses.
El dia 20 de juny el bisbe Tomàs de Lorenzana donà per acabada la seva visita pastoral a la parròquia de Sant Esteve d’Olot, i es tornà a posar en marxa per a seguir el seu llarg periple per les parròquies de la muntanya, fent camí cap a la Vall d’En Bas i la Vall d’Hostoles. Aquesta era la tercera visita que havia fet a Olot, després de les de setembre de 1776 (havia pres possessió del bisbat un any abans) i d’agost de 1779. No en tornaria a fer cap més. Passarien onze anys fins que no tornés a haver-hi una altra visita pastoral que, però, seria feta pel seu successor, el bisbe Santiago Pérez de Arenillas (un altre bisbe castellà), el 1797. Però això no vol dir que el bisbe Tomàs de Lorenzana no fes noves estades a Olot, perquè de venir-hi ho féu en successives ocasions, però en cap cas dins d’un itinerari de visita pastoral. Ja he dit que a la tardor vindria al repartiment de premis de l’Escola de Dibuix d'Olot i també ho faria com a mínim en les festes de repartiment de premis que conec de 1787, 1788 i 1791. Lorenzana era una persona molt benvinguda a la vila, no sols per la seva dignitat i govern episcopal, sinó també pel seu interès i gestions fetes en el temps de la fundació de l’Hospici d'Olot (havia vingut el març de 1779 a posar-ne la primera pedra) i de l’Escola de Dibuix. És de creure que en totes aquestes ocasions va ser sempre ben tractat pels olotins com en la seva visita de 1786, tot i que sense que fos la parròquia qui s'hagués de fer càrrec de la factura final.
"8 jornals a Pere Broch y anada a Snt. Feliu, y 7 jornals de la sua dona” 6 lliures.
La reiteració de la casa Llunes en aquests darrers conceptes em fa suposar que durant la seva estada a Olot el senyor bisbe degué quedar hostatjat a la casa dels Llunes, és a dir, el casal dels Vallgornera, al carrer dels Clivillers. El 1658 Francesc Llunes havia casat amb Maria de Montagut i de Vallgornera, la qual transmeté als fills els seus cognoms com a primers, però ja és de veure que a Olot se’ls seguia coneixent com els de casa Llunes. En el moment de la visita pastoral de 1786, la casa pertanyia a Ramon de Vallgornera, de Lentorn i de Llunes, que habitualment vivia a Vic i a qui deu anys més tard Carles IV donaria el títol de marquès de Vallgornera. Que en les cases importants hi visqués un capellà –Mn. Ramon– no té res d’estrany, perquè atendria la vida espiritual de la família, tot fent vida independent en alguna de les plantes superiors, amb majordoma inclosa. El que ja no sé dir és perquè es carregaren a les despeses de la visita pastoral els seus “aixarops”, que en principi eren begudes dolces de caràcter medicinal. En canvi, les dues lliures al sabater de la casa (que, en aquest cas, no necessàriament hi havia de viure) ben possiblement serien per haver solucionat algun problema sorgit al senyor bisbe en el seu calçat.
La suma total de les anteriors despeses pujà a 172 lliures, 8 sous i 4 diners. Però un dels dos rectors de la parròquia, el domer, havia hagut d’avançar uns diners, que ara calgué regularitzar. Així, al dessota de la minuta s’hi varen afegir “17 ll[iures] 16 s[ous] 3 [diners] que ha bastret lo Sor. Domer”, amb la qual cosa la suma definitiva del “compta del gasto de la visita del Sr. Bisbe de 14 juny fins a 20 de 1786” quedà en 190 lliures, 4 sous i 7 diners. Modernament, Xavier Solà i Colomer ha donat a conèixer, en la seva tesi doctoral, una minuta semblant a aquesta, de la visita efectuada per Bartolomé Sarmiento, bisbe de Vic, durant quinze dies de 1757 al deganat de Manresa. També en aquest cas bona part de les despeses se les emportaren les menges, en les que no mancaren les carns –xai, pollastre, colomins, porc…–, el peix (aquí, incloses sardines de Barcelona), els dolços, la xocolata i el vi (vegeu Xavier Solà, La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800), Tesi doctoral, Universitat de Girona, 2005, p. 104-106. Un resum a La reforma catòlica a la muntanya catalana. Els bisbats de Girona i Vic (1587-1800), Girona, Associació d'Història Rural, 2008, p. 42-43, del mateix autor).
Del programa dels dies passats a Olot poca cosa se’n pot dir, més enllà de la visita reglamentària a les diverses esglésies de la vila. Dos dies després d’arribar-hi, el divendres dia 16 va administrar el sagrament de la confirmació als joves, a l’església de Sant Esteve. És aquest un sagrament de l’església catòlica que, de forma ordinària, només pot administrar el bisbe i, per tant, solia ser una celebració religiosa multitudinària. La darrera vegada que hi havia hagut confirmacions a Olot havia estat el 23 d’octubre de l’any anterior, aprofitant que el bisbe havia vingut a presidir la cerimònia de repartiments de premis de l’Escola de Dibuix. Ara, en ocasió de la visita pastoral, es van confirmar 166 nois i 169 noies, en total 335 joves, que, un a un, van haver d’anar passant davant del bisbe perquè els ungís, segons marca el ritus. A la tardor d'aquell any el bisbe Lorenzana tornaria a venir a Olot, altre cop amb motiu de la festa de repartiment de premis de l’Escola de Dibuix, i s’acabarien de confirmar la resta de joves que no ho havien fet al mes de juny, 58 nois i 53 noies. Dels dies que va ser a Olot en temps de visita, el dia 18 de juny va escaure’s en diumenge. No ho diu enlloc, però hem de suposar que degué haver-hi missa de pontifical a l’església de Sant Esteve, amb música, sermó eloqüent i tota la pompositat pròpia de les grans cerimònies religioses.
El dia 20 de juny el bisbe Tomàs de Lorenzana donà per acabada la seva visita pastoral a la parròquia de Sant Esteve d’Olot, i es tornà a posar en marxa per a seguir el seu llarg periple per les parròquies de la muntanya, fent camí cap a la Vall d’En Bas i la Vall d’Hostoles. Aquesta era la tercera visita que havia fet a Olot, després de les de setembre de 1776 (havia pres possessió del bisbat un any abans) i d’agost de 1779. No en tornaria a fer cap més. Passarien onze anys fins que no tornés a haver-hi una altra visita pastoral que, però, seria feta pel seu successor, el bisbe Santiago Pérez de Arenillas (un altre bisbe castellà), el 1797. Però això no vol dir que el bisbe Tomàs de Lorenzana no fes noves estades a Olot, perquè de venir-hi ho féu en successives ocasions, però en cap cas dins d’un itinerari de visita pastoral. Ja he dit que a la tardor vindria al repartiment de premis de l’Escola de Dibuix d'Olot i també ho faria com a mínim en les festes de repartiment de premis que conec de 1787, 1788 i 1791. Lorenzana era una persona molt benvinguda a la vila, no sols per la seva dignitat i govern episcopal, sinó també pel seu interès i gestions fetes en el temps de la fundació de l’Hospici d'Olot (havia vingut el març de 1779 a posar-ne la primera pedra) i de l’Escola de Dibuix. És de creure que en totes aquestes ocasions va ser sempre ben tractat pels olotins com en la seva visita de 1786, tot i que sense que fos la parròquia qui s'hagués de fer càrrec de la factura final.
Revisat: novembre de 2020.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada